La Biennal de Venècia, l’es-deveniment arquitectònicd’aquest setembre, fa pen-

sar en algunes coses que mar-quen la rentrée del sector des-prés de l’estiu. La Biennal aculldiverses manifestacionsarquitectòniques que van des deles proposades pel seu comissariprincipal, l’arquitecte britànicDavid Chipperfield, sota el lemaCommon Ground, fins a les mos-tres organitzades per diversospaïsos i institucions. Entreaquests es troba el pavelló d’Es-panya, amb el lema SpainLab, iel que ha patrocinat l’Institut Ra-monLlull permostrar l’arquitec-tura de Catalunya i les Illes Ba-lears, amb el lema Vogadors, idel qual ja els hem parlat enaquestes planes.

El pavelló d’Espanya, Spain-Lab, ha convidat diferents arqui-tectes espanyols, entre ells trescatalans (en equip o individual-ment). No fa gaire que a lespàgines d’aquest diari, el 27d’agost passat, se celebrava laBiennal amb un titular potsermassa optimista que deia “Vene-cia rompe con la arquitecturaespectáculo”. Segons la mevaopinió, segueix pesant massaen aquestes convocatòries triarnoms, o sigui arquitectes, mésque obres, donant així per entèsque les seves obres —totes— te-nen sentit i interès, i que elsnoms conferiran per si sols co-herència a la mostra.

Jo no n’estic tan convençutja que, finalment, l’interèsd’una obra sembla venir quasiexclusivament de la mà del seuautor. Així, per exemple, la ma-queta del projecte d’elBulliFoundation, de l’estudi catalàCloud 9, és en si mateix especta-cle, com també ho és el projec-te. Per molt que ens diguin queels arbres de l’entorn de l’edificiproposat a la calaMontjoi “esta-ran dotats de sensors sensibles

a l’aire i a la humitat per donarordres a l’edifici”, francament,sembla una collonada monu-mental, que tan sols pronosticamés espectacle.

Però una de les coses mésinsòlites és la presència del’arquitecte Vicente Guallart,qui avui és cap d’Urbanismede Barcelona, i que presenta ala Biennal el concurs Les 16Portes de Collserola. És difíciltrobar cap altre exemple queil·lustri millor la falta de sensi-bilitat envers el que represen-ta la idea de servei públic d’unalt càrrec municipal. En reali-tat, era previsible que el con-curs de les Portes de Collsero-

la tingués una finalitat méspropagandística queutilitària, però tan nítidamentpersonal, no. En altres ocasio-ns hem pogut veure plans ur-banístics de Barcelona, com el22@, exposats a diversosfòrums però mai ho havíemvist d’una manera tan absolu-tament dirigida a la promociópersonal.

D’aquesta manera, els parti-cipants al concurs i tots els ciu-tadans de Barcelona estem alservei de la popularitat de Gua-llart, que explica en aquest pro-jecte: “en las décadas de losochenta y noventa se reestruc-

turó el frente marítimo y ahoranos ocuparemos de los barriosen las colinas alrededor de laciudad, que a menudo se hanquedado desconectados por cul-pa de las rondas y las autopis-tas”. És una afirmació sorpre-nent, i més si pensem que ac-tualment i des que el nou equipva arribar a l’ajuntament de lacapital catalana, aquest organis-me té com a objectiu també elprojecte Blau@Ictínea, que esvol ocupar de la transformacióde la part de la ciutat davant delmar. De fet, no fa gaire els res-ponsables urbanístics de Barce-lona i alguns arquitectes convi-dats especialment per a l’ocasióvan presentar l’anomenatWater Front, un projecte desen-volupat per estudiants de l’Esco-la Tècnica Superior d’Arquitec-tura de la Universitat Interna-cional de Catalunya, un dels pa-trocinadors del pavelló, en abso-luta sintonia amb l’ideari muni-cipal en matèria d’urbanismemarítim.

Tot plegat, una cerimònia dela confusió en què, mentre laBiennal proclama la fi de l’arqui-tectura espectacle convida al’espectacle pur i dur, i mentreels responsables urbanístics deBarcelona ens diuen que ara to-ca la muntanya, preconitzenarreglar el port; tot vetllant perla seva promoció personal. Nohavia començat un nou cursamb tan bones notícies des defa temps!

Sobres:I mentre els barcelonins so-

mien que l’Ajuntament elsrecuperarà ara Collserola, o arael front marítim, ens van des-apareixent les voreres converti-des en terrasses de bars. Si dedebò és hora del que és petit, del’acupuntura urbanística, ales-hores correspondria fer cosesmés senzilles i mésdemocràtiques.

ARQUITECTURA

Mar o muntanya?Xavier Monteys

Maqueta del projecte d’elBulli Foundation, de l’estudi català Cloud 9: en si mateix espectacle. / déebora mesa (efe)

La idea arquitectònicad’El Bulli Foundationté punts de collonadamonumental

La mostra ‘Les 16portes de Collserola aVenècia’ sembla per ala promoció de Guallart

O.J.D.:

E.G.M.:

Tarifa:

Fecha:

Sección:

Páginas:

39655

169000

4338 €

13/09/2012

CATALUNYA

5