MPG-80
Àrea d’Urbanisme, Habitatge i Espai Públic
MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PGMO DE SABADELL A LES ZONES INDUSTRIALS DEL RIPOLL
MEMÒRIA
NORMATIVA
AGENDA
AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA
SABADELL, ABRIL DE 2014
2
Índex
1. Memòria 1.1. Antecedents
1.1.a. Relació del Planejament vigent i en tramitació
1.1.b. Zona industrial al riu Ripoll (MPG-5)
1.1.c. Actualització d’altres zones industrials a Sabadell (MPG-88)
1.1.d. Altres usos específics: comercial i religiós (MPG-79 i MPG-84)
1.1.e. Aprovació inicial de la Modificació de Pla (MPG-80) i fets posteriors
1.2. Context
1.2.a. El procés d’anàlisi i reflexió sobre el Ripoll i la seva configuració actual.
1.2.b. Situació de l’activitat econòmica del Parc industrial del riu Ripoll.
1.2.c. El Ripoll com a espai multifuncional.
1.2.d. La conjuntura europea.
1.2.e. La millora tecnològica de la indústria - menor exigència de superfície
1.2.f. Adaptació als canvis i propostes de futur
1.3. Àmbit de la Modificació de pla
1.4. Objectiu de la Modificació
1.5. Marc legal i procedència de la Modificació
1.5.a. Marc legal
1.5.b. Procedència de la modificació
1.6. Planejament vigent
1.6.a. Regulació normativa
1.6.a.I El Planejament Territorial
1.6.a.II El Planejament general municipal
1.6.b Estat d’execució urbanística
1.7. Justificació de la Modificació
1.7.a. El context urbanístic
1.7.b Compliment de la regulació prevista en el Planejament vigent
1.8. Contingut de la Modificació
1.8.a Regulació de la zona industrial
1.8.a.I. Repercussió ambiental
1.8.a.II. Repercussió sobre la mobilitat:
1.8.b Regulació dels elements patrimonials protegits
1.8.c Regulació puntual de sectors i Unitats d’actuació
1.8.c.I. Sector de Can Quadres (PE-R2)
3
1.8.c.II Unitat d’actuació Molí Mornau-Estruc (UA-R2b)
1.8.c.III Unitat d’actuació Vapor de Cal Buxó (UA-R20)
1.8.c.IV Unitat d’actuació Molí d’en Torrella (UA-R22)
1.8.c.V Nova ordenació enllaç ctra. Torre-romeu / camí del Ripoll
1.9. Avaluació ambiental
1.10. Influència de la Modificació sobre la mobilitat
1.11. Estructura de la propietat
2. Normativa
Articles normatius
Disposicions addicionals
Disposició derogatòria
Annex normatiu: Sectors i Unitats d’actuació
PE-R2 Sector de Pla de millora urbana Vapor de Can Quadres
S-R22 Sector de Pla de millora urbana Molí d’en Torrella
UA-R2b Unitat d’actuació Molí d’en Mornau-Estruc
UA-R19 Unitat d’actuació Fàbrica Castelló 3. Agenda 4. Avaluació econòmica i financera
4.1. Introducció 4.2. Avaluació econòmica de la rendibilitat de l’operació 4.3. Valoració econòmica de la millora en la connectivitat viària 4.4. Estudi viabilitat econòmica S-R22
4
5. Plànols Plànols informatius: i-1 Situació.
i-2 Planejament vigent.
i-3 Pla territorial metropolità de Barcelona. Planejament i sistema d’espais oberts
i-4 Estat d’execució del planejament.
i-5 Activitats económiques existents a l'àmbit de la modificació.
i-6a Xarxa de clavegueram.
i-6b Xarxa d’aigua potable.
i-6c Xarxa d’energia elèctrica.
i-6d Xarxa d’enllumenat públic.
i-6e Xarxa de gas.
Plànols normatius: n-1 Àmbit de la Modificació de pla.
n-2 Àmbits de gestió i planejament.
n-3 Servituds aeronàutiques de l’aeroport de Sabadell.
6. Annexes Annex1: Estructura de la propietat
Annex2: Repercussió ambiental de la Modificació
Annex3: Estudi de la influència de la Modificació sobre la mobilitat
5
Equip redactor:
ISABEL BLASCO BORJA Cap de la Secció de Planejament i Gestió Urbanística
FRANCESC MAGEM i CASASAYAS, arquitecte Secció de Planejament i Gestió Urbanística
SILVIA GARCÍA SIERRA, advocada Secció de Planejament i Gestió Urbanística
ISABEL PALMER BAUZA, arquitecta tècnica Secció de Planejament i Gestió Urbanística
CARLES BENITO LUPIAÑEZ, deliniant Secció de Planejament i Gestió Urbanística
Col·laboració interna Ajuntament de Sabadell:
JOSÉ LUIS BARÓN PÉREZ CARLES BERICAT LÓPEZ Servei de Mobilitat, Trànsit i Transport
IOLANDA REPULLO SÁNCHEZ Dinamització empresarial i activitats Promoció Econòmica i Comerç
Col·laboració externa:
LÁZARO V. CREMADES Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB)
JUAN A. VILCHEZ, Enginyer industrial TIPS
6
1. Memòria
1.1. Antecedents
1.1.a. Relació del Planejament vigent i en tramitació
El planejament vigent és el Text refós del Pla general municipal d’ordenació de
Sabadell (MPG-8-TR) - en endavant PGMOS -, aprovat definitivament pel Conseller de
Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya el 31 de juliol de
2000 (DOGC de 2 d'octubre de 2000).
El planejament objecte de modificació és el Text refós de la Modificació puntual del Pla
general municipal d’ordenació de Sabadell a l’àmbit del riu Ripoll (MPG-5-TR), aprovat
definitivament pel Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat
de Catalunya el 3 de desembre de 2002 (DOGC de 3 de març de 2003) i el Text refós
de la Modificació puntual del Pla general municipal d’ordenació de Sabadell per a la
regulació dels usos comercials (MPG-79) aprovat definitivament en data 10 de gener
de 2012 (DOGC de 7 de febrer de 2012).
De manera puntual, és d’aplicació la Modificació puntual del Pla general municipal
d’ordenació de Sabadell al Parc esportiu de Sant Oleguer i al Parc del Nord (exp.:
MPG-45) aprovada definitivament el 17 de juliol de 2007 (DOGC de 18 de setembre de
2007), la qual va variar la delimitació de la Unitat d’actuació UA-26 denominada Miel-
Enrile.
També és d’aplicació el Text refós del Pla especial d’intervenció en el paisatge urbà
(PEIPU) (exp.: PE-51TR), aprovat definitivament en data 22 de febrer de 2007 (DOGC
de 3 de maig de 2007), així com el Pla especial de protecció del patrimoni de Sabadell
(PEPPS) (exp.: PE-47), aprovat definitivament en data 24 de gener de 2008 (DOGC de
17 de setembre de 2008).
Actualment, s’estan tramitant diverses figures de planejament relacionades amb
aquesta modificació:
La Modificació puntual del Pla general municipal d’ordenació de Sabadell per a la
regulació dels equipaments comunitaris i per a l’adaptació a la normativa
reguladora dels centres de culte (MPG-84), aprovada inicialment pel Ple de
l’Ajuntament en data 4 d’octubre de 2011 (BOP de 6 d’octubre de 2011).
La Modificació puntual del Pla general municipal d’ordenació de Sabadell per a
l’actualització dels sòls industrials (MPG-88), aprovada en segona inicial per Ple de
l’Ajuntament en data 4 de març de 2014.
1.1.b. Zona industrial al riu Ripoll (MPG-5)
El Parc fluvial del riu Ripoll es va concebre com una resposta a la progressiva
degradació del riu, per tal que la seva recuperació fes compatible el respecte dels seus
valors mediambientals amb l'ús social i d’activitat econòmica. La Modificació puntual
del Pla General Municipal d’Ordenació de Sabadell a l’àmbit del riu Ripoll (MPG-5-TR),
en la base d’aquest reconeixement del riu com a referent paisatgístic, històric i
ambiental, va analitzar exhaustivament les condicions existents, determinant uns
àmbits temàtics en funció dels usos històrics que conformen el riu:
• El medi natural, els seus elements vertebradors.
• L’horta agrícola fluvial i la seva evolució.
• El lleure i la consolidació dels equipaments i espais lliures.
• La indústria i l’evolució dels usos industrials
• El patrimoni històric, arquitectònic, arqueològic i paleontològic.
Pel que fa a la indústria es reconeixia que aquesta representa un valor geogràfic i
històric per a Sabadell, amb elements de personalitat urbana i especificitat propis del
paisatge edificat respecte a la resta d’activitats i edificis de la ciutat. Igualment es
constatava un procés de degradació, tant per la marginació a nivell geogràfic, per la
conjuntura històrica, per temes ambientals i sectorials, per l’alteració del conjunt de
paisatges fluvials i de la pèrdua de referència urbana del riu per a la ciutat. L’activitat
industrial consolidada responia a una diversitat d’usos industrials, tot i que
predominava el sector tèxtil. A més, existien disfuncions en les diferents situacions
urbanístiques amb l’aplicació de la normativa llavors vigent establerta pel Pla General
d’Ordenació. La modificació MPG-5, doncs, es formulà per donar resposta a aquestes
disfuncions, proposant mecanismes com les cessions, càrregues d’urbanització, etc.
Igualment, després d’un acurat anàlisi i valoració de l’impacte urbà de les edificacions
industrials en un medi natural com el riu Ripoll, es van recollir criteris que permetessin
7
una major integració de les activitats industrials en aquest territori singular i el
compatibilitzessin amb els altres usos de l’àmbit.
1.1.c. Actualització d’altres zones industrials a Sabadell (MPG-88)
La Modificació puntual del Pla general municipal d’ordenació de Sabadell per a
l’actualització dels sòls industrials (MPG-88), aprovada inicialment per segona vegada,
i que es tramita de manera paral·lela amb aquesta Modificació de pla, incideix
bàsicament en dos aspectes, en primer lloc, en la regulació dels usos compatibles
admesos en les zones industrials, i en segon lloc, en la compartimentació de les
instal·lacions i/o edificacions industrials en dues zones industrials situades al polígon
de Can Roqueta. Aquesta modificació de Pla té per objecte la mateixa finalitat que es
persegueix amb la modificació a les zones industrials del Ripoll, que no es altra que la
regulació urbanística dels sòls industrials adaptant-la a les necessitats actuals del
sector productiu, les quals han variat en el temps.
Amb caràcter general la nova regulació normativa de la modificació (MPG-88) permet
que els usos comercials, oficines i serveis, restauració, indústria artesanal, educatiu,
sanitàrio-assistencial, esportiu, cultural, associatiu, religiós, serveis urbans i tecnològic,
siguin usos compatibles en la majoria de les zones industrials i que la
compartimentació de les instal·lacions i/o edificacions, relatiu a les subzones 6.2b i
6.2c, es pugui executar fins a una superfície de 750 m2 i 1.500 m2 respectivament.
1.1.d. Altres usos específics: comercial i religiós (MPG-79 i MPG-84)
Cal fer esment a la Modificació puntual del Pla general municipal d’ordenació de
Sabadell per a la regulació dels usos comercials MPG-79, aprovada definitivament pel
Ple de l’Ajuntament en data 10 de gener de 2012 (DOGC de 7 de febrer de 2012) la
qual es va plantejar amb l’objectiu principal de realitzar una actualització aglutinadora i
transversal de la normativa vigent en matèria de regulació de la implantació d’usos
comercials al municipi, dins el termini d’adaptació a la Directiva 123/2006/CE, relativa
als serveis de mercat intern.
També cal fer esment a la Modificació puntual del Pla general municipal d’ordenació
de Sabadell per a la regulació dels equipaments comunitaris i per a l’adaptació a la
normativa reguladora dels centres de culte (expd. MPG-84), aprovada inicialment, que
té com a objectiu principal adequar la regulació de l’ús específic religiós, previst en el
PGMOS, a les previsions de la Llei 16/2009, de 22 de juliol, de centres de culte i al
Decret 94/2010, de 20 de juliol de desplegament de la Llei. En aquest sentit aquesta
8
modificació de pla de les zones industrials del Ripoll complementa a la descrita
anteriorment en el sentit d’incorporar, com a ús compatible, l’ús religiós en la zona
industrial del Ripoll (clau 6.1).
1.1.e. Aprovació inicial de la Modificació de Pla (MPG-80) i fets posteriors
En data 5 d’octubre de 2010, el Ple municipal va aprovar inicialment la Modificació
puntual del Pla general municipal d’ordenació de Sabadell a l’àmbit del Riu Ripoll
(MPG-80), d’iniciativa pública, promoguda per l’Ajuntament de Sabadell. Aquest acord
es va sotmetre al tràmit d’informació pública durant el termini d’un mes mitjançant la
publicació d’un edicte al Butlletí Oficial de la Província (22 d’octubre de 2010) i al Diari
de Sabadell (12 d’octubre de 2010), al temps que es sol·licitaven informes als
organismes afectats per raó de les seves competències sectorials. Tant els informes
emesos per aquests organismes com les al·legacions presentades s’han tingut en
consideració en la redacció d’aquest document.
En data 29 de febrer de 2012, es publicà al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
la Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del Text refós de la Llei d’urbanisme,
aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d’agost. L’entrada en vigor de la Llei va
suposar la modificació de l’article 99.3 del Decret legislatiu 1/2010 en relació amb la
cessió del 15% de l’increment de l’aprofitament urbanístic en supòsits d’increment de
la intensitat de l’ús industrial.
L’antic redactat establia que les modificacions d’instruments de planejament general
que comportessin un increment de la intensitat de l’ús industrial (com preveia la
modificació de Pla), amb caràcter general, havien de cedir el 15% de l’increment de
l’aprofitament urbanístic.
En data 29 de gener de 2014, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona emet
informe, als efectes urbanístics, sobre la consulta formulada per l’Ajuntament de
Sabadell en relació amb l’admissió de nous usos compatibles, l’increment del nombre
màxim d’activitats admeses de les zones industrials ordenades per la Modificació i la
cessió del 15% de l’aprofitament. Entre les diverses consideracions de l’informe i en
relació amb la cessió del 15% de l’increment de l’aprofitament urbanístic que preveia el
document, la Comissió Territorial va establir que “Pel que fa a la cessió del 15% (...)
cal fer esment que s’ajusta a la Disposició transitòria tercera apartat 1 de la Llei
3/2012. Això no obstant, i per aquells documents amb aprovació inicial posterior a
l’entrada en vigor de la Llei 3/2012, de 22 de febrer, l’augment de la intensitat de l’ús
industrial en sòl urbà consolidat, sense increment de sostre, no està subjecte a cap
9
exigència legal d’incrementar les reserves per a sistemes i els propietaris no tenen el
deure de cedir el percentatge de l’increment de l’aprofitament urbanístic.”
Tenint en compte que aquesta modificació del Text refós de la Llei d’urbanisme afecta
de forma significativa a la Modificació de Pla aprovada inicialment, i atès l’informe
emès per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona es considera adient
aprovar inicialment, per segona vegada, la Modificació puntual del Pla general
municipal d’ordenació de Sabadell a l’àmbit del Riu Ripoll.
1.2. Context
1.2.a. El procés d’anàlisi i reflexió sobre el Ripoll i la seva configuració actual.
El parc industrial del Ripoll és actualment un dels Polígons d’Activitat Industrial de
Sabadell i conté una concentració d’indústries tèxtils. No obstant, en els últims anys
s’ha mantingut una tendència decreixent d’aquest sector que ha donat lloc al
tancament i ha deixat en una mala situació econòmica a una gran part d’empreses
ubicades a la zona. El nou model econòmic ha motivat que algunes de les activitats
que es desenvolupaven en el riu s’hagin traslladat fora del terme de Sabadell, o que
alguns sectors industrials, fruit de la deslocalització, hagin desplaçat la seva producció
a altres països a la recerca de condicions de producció més competitives.
Aquest canvi porta a reflexionar sobre la situació productiva, les condicions
d’implantació i desenvolupament de les empreses en el territori, així com dels nous
processos productius derivats de les innovacions tecnològiques, reflexió que ha de
concloure en un nou enfocament dels criteris urbanístics que en conformen el seu
marc. S’ha de plantejar un procés de renovació que afavoreixi la modernització de les
instal·lacions i la disminució dels efectes al medi ambient. Aquesta nova modificació
persegueix, doncs, l’assoliment final dels objectius de la MPG-5.
En aquest context s’han efectuat diferents anàlisis i estudis, que reflexionen sobre la
situació actual de les zones industrials del Ripoll en relació a la seva activitat
productiva:
“Estudi sobre el teixit empresarial a l’entorn del Riu Ripoll”, elaborat per Horwath
Accelera Mangement.
“Estudi sobre la dinamització dels polígons d’activitat econòmica a Sabadell”,”
elaborat per Horwath Accelera Mangement.
10
“Informe sobre l’adequació del Parc Industrial del Ripoll al Sabadell actual”,
Impulsat per la Cambra de Comerç de Sabadell i el Consell Intersectorial
d’Empresaris de Sabadell i Comarca.
“Anàlisi dels serveis i infraestructures vinculats a l’activitat del teixit empresarial a
l’entorn del riu Ripoll a Sabadell”., elaborat per Universitat Autònoma de Barcelona
i impulsat per l’Ajuntament de Sabadell.
“Caracterització dels PAE de Sabadell. Situació actual i propostes de millora”,
elaborat pel Servei de Promoció econòmica de Sabadell.
1.2.b. Situació de l’activitat econòmica del Parc industrial del riu Ripoll.
El Parc industrial del Ripoll es troba, aïllat de la zona urbana del ciutat. El seu àmbit
limita amb el terme municipal de Castellar del Vallès a la part Nord i amb el terme
municipal de Barberà del Vallès a la part Sud.
L’ocupació actual dels sòls industrials del Ripoll, és molt baixa, al voltant d’un 41%,
amb un estat d’abandó d’una gran majoria de les naus desocupades, fet que fa difícil
la ubicació de noves empreses. En relació al tipus d’activitat econòmica existent ,cal
assenyalar que la gran majoria (58%) es tracta activitat industrial, seguida de l’activitat
d’empreses de distribució (24%) com es pot comprovar en el gràfic següent:
Font: Servei de Promoció econòmica de Sabadell.
11
En relació al nombre d’empreses i treballadors que ocupen el polígon industrial, cal
saber que hi ha instal·lades 49 empreses en una superfície de 85 Ha, i que aquestes
donen ocupació a 501 treballadors, com es pot comprovar en el detall del gràfic adjunt
Font: Servei de Promoció econòmica de Sabadell.
1.2.c. El Ripoll com a espai multifuncional.
El Ripoll és un àmbit territorial amb capacitat de generar activitat i recursos i amb un
conjunt patrimonial d’alt interès històric i cultural, que pateix un recent i progressiu
procés de deteriorament. Constitueix un territori de relació entre l’espai urbà i el rural,
un àmbit profundament transformat i humanitzat però amb una singularitat
geomorfològica i amb una gran riquesa i diversitat paisatgística.
El riu Ripoll s’ha anat consolidant com un espai multifuncional, com a parc de lleure i
oci, cultural i parc agrícola. Al mateix temps coexisteixen aquestes activitats
ciutadanes amb el funcionament de les indústries en un espai polivalent i
multifuncional. L’equilibri entre aquestes activitats productives i lúdiques i el respecte al
medi ambient, donen al riu el seu veritable sentit i el contextualitzen des d’un punt de
vista històric i geogràfic, el qual s’ha de reforçar.
12
1.2.d. La conjuntura europea.
La indústria catalana, dins l’entorn global europeu, es troba inserida en un marc de
relocalització de la producció. En particular, el sector de la indústria tèxtil, dominant a
l’àmbit del Ripoll, es veu especialment sotmès a un procés de deslocalització
d’aquelles empreses cap a l’Europa de l’Est, el Nord d’Àfrica o Àsia, amb l’objectiu de
situar-se en altres zones del planeta que ofereixin un major potencial de creixement o
clars avantatges competitius (fonamentalment costos laborals i fiscals).
El fenomen de la deslocalització empresarial, així com la subcontractació o
externalització d’activitats productives i inversions és, per tant, un dels factors que han
fomentat els canvis en la producció i la localització de les empreses.
1.2.e. La millora tecnològica de la indústria - menor exigència de superfície-.
Actualment, l’evolució de la indústria en general està dominada per una tendència cap
a activitats de serveis més relacionades amb la informació, el coneixement, la
creativitat i la innovació. Tanmateix, la indústria tradicional continua tenint un pes força
important però es veu també afectada per aquesta tendència de millora i innovació
tecnològica que produeix un fort procés de transformació cap a la diversificació dels
usos i la major lleugeresa i flexibilitat de les instal·lacions. Les noves tecnologies estan
transformant la productivitat i la competitivitat empresarial. repercutint no només en la
fabricació i el disseny, sinó també en l’organització empresarial i en els processos.
La integració de nous sistemes i dissenys en las diferents fases del procés productiu,
comporta un increment de qualitat i eficiència i un major nivell de productivitat i
rendibilitat.
El que tradicionalment es venia aconseguint amb un major volum de producció al
menor cost possible, actualment queda determinat a més per l’exigència i demanda de
qualitat i originalitat en el disseny del producte com a requisit de competitivitat. La
innovació tecnològica aboca a la diversificació i externalització de processos que
abans es concentraven en un mateix espai originant importants superfícies industrials,
i que ara reverteixen en una nova estructura física dins el territori, de menors
exigències d’ocupació i sostre.
13
1.2.f. Adaptació als canvis i proposta de futur.
Des d’aquest punt de vista, i entenent que la innovació no només comporta més
inversió en recerca i desenvolupament, sinó també nous plantejaments en la manera
de fer empresa, cerca de nous mercats i noves vies de comercialització dels
productes, potenciant la diversificació i la millora de les formes de producció, cal
plantejar solucions que permetin frenar el ritme de destrucció d’empreses i donar
oportunitats al teixit existent per mantenir la capacitat de generar riquesa i llocs de
treball. Per això, cal apostar per la creació de noves activitats i pel reforç de
l’estructura de petita i mitjana empresa que vertebra aquest sector.
A més, cal considerar que les activitats econòmiques canvien al llarg del temps, i
territoris amb una forta especialització productiva sectorial han de poder diversificar
l’activitat econòmica introduint altres tipus d’especialitzacions. La situació actual del
teixit empresarial al riu Ripoll necessita adaptar-se a aquestes transformacions i donar-
hi resposta per evitar quedar obsolet, aïllat i amb pèrdua de competitivitat amb el risc
que això comporta.
En aquest sentit, els canvis plantejats per aquesta modificació pretenen reactivar i
potenciar el parc industrial del riu Ripoll, mitjançant la introducció mesurada de
variacions a la normativa reguladora dels espais industrials, que propiciï i possibiliti la
millora i la modernització d’instal·lacions i l’ampliació dels usos admissibles amb uns
altres, que sense una major incidència ambiental propiciïn una major projecció
econòmica.
Aquests canvis no han suposat que la resta d’objectius per a la zona del Ripoll es
vegin malmesos, havent-se de mantenir la compatibilitat de les activitats econòmiques
amb les del parc, així com la conservació del patrimoni històric i cultural. Aspectes com
la mobilitat de la zona o els efectes sobre el medi ambient, han de controlar-se
especialment en les propostes de futur, amb vistes a mantenir la idea de l’espai
multifuncional i complex. Als efectes de garantir la funcionalitat pel que fa a la mobilitat
i accessibilitat i d’analitzar els efectes mediambientals que les modificacions
proposades representen per a l’àmbit, s’han valorat tots els paràmetres afectats en un
acurat anàlisi que es resumeix en els estudis següents:
“Estudi de la influència de la Modificació puntual proposada pel “Pla General
Municipal d’Ordenació de Sabadell” a l’àmbit del riu Ripoll, sobre la mobilitat de la
14
zona,” elaborat pel Laboratori de Mobilitat Sostenible. Dept. De Projectes
d’Enginyeria de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). [Dr. Lázaro V.
Cremades Oliver]. En aquest estudi s’analitza la influència sobre la mobilitat de
l’àrea al voltant del riu Ripoll de l’augment de la compartimentació prevista per a les
construccions industrials i de la introducció de canvis en els tipus d’activitat
respecte de la situació actual. Es conclou a l’estudi que aquestes modificacions no
suposarien un increment significatiu de la mobilitat diària. En canvi, per a la
introducció dels nous usos compatibles sí s’estableixen restriccions en funció de la
mobilitat.
“Informe técnico sobre la repercusión ambiental de la modificación puntual
propuesta para el Plan General Municipal d’Ordenació de Sabadell en el ámbito de
actuación del río Ripoll", elaborat per Juan A. Vilchez de TIPS,SL: En aquest estudi
s’analitza, des del punt de vista qualitatiu, les implicacions mediambientals que
se’n deriven de la modificació proposada. L’anàlisi realitzada demostra que,
considerant la reglamentació vigent, la seva aplicació pràctica i la tipologia de les
activitats associades als usos compatibles, els canvis plantejats no impliquen una
major incidència ambiental per a la zona, i. al contrari, poden arribar a suposar una
disminució de la incidència ambiental de les activitats. Es conclou que no s’esperen
efectes significatius i per tant no serà necessari sotmetre la modificació puntual a
avaluació ambiental ja que no modifica els nivells d’incidència ambiental de les
activitats permeses.
1.3. Àmbit de la modificació de pla
L’àmbit de la modificació de pla comprèn els sols industrials i terciaris de l’àmbit del
Ripoll del terme municipal de Sabadell, els quals disposen d’unes característiques
particulars en relació als valors mediambientals, ús social i activitat econòmica que es
circumscriuen al Parc fluvial del Ripoll.
En concret aquesta Modificació es cenyeix a les zones: industrial del Ripoll (clau 6.1)
(a excepció de la unitat d’actuació UA-R20 de Can Buxó que s’estudiarà
separadament tal com es justifica al document), terciària en edificacions d’interès
patrimonial (clau 4.2) i de manera puntual a dos sistemes urbanístics: viari (clau a.1) i
d’infraestructures de serveis tècnics (clau b.1) ubicats en l’enllaç entre la ctra. de
15
Torre-Romeu i el camí del Ripoll. També queden incorporats els terrenys de les unitats
d’actuació i sector de pla de millora urbana en sòl urbà no consolidat.
1.4. Objectiu de la modificació de pla
L’objectiu d’aquesta Modificació puntual del Pla general és adequar la regulació
urbanística de la zona industrial del Ripoll per adaptar-la a les necessitats actuals del
sector, possibilitant nous usos compatibles i la implantació d’establiments de
dimensions més adequades que respectin i potenciïn el parc fluvial i garanteixin
l’equilibri entre activitats econòmiques i lúdiques i el respecte al medi ambient.
1.5. Marc legal. Procedència de la Modificació
1.5.a. Marc legal
• Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, que aprova el Text refós de la Llei
d’urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer.
• Llei 2/2014, de 27 de gener de mesures fiscals, administratives, financeres i del
sector públic que modifica la Llei 3/2012, de 22 de febrer.
• Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel que s’aprova el Reglament de la Llei
d’Urbanisme.
• Reial Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel que s’aprova el Text Refós de
la Llei de Sòl.
• El Pla Territorial General de Catalunya, aprovat per la Llei 1/1995, de 16 de
març.
• El Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB), aprovat definitivament per
acord de govern (GOV/0077/2010) en data 20 d’abril de 2010 pel Govern de
Catalunya.
16
1.5.b. Procedència de la modificació
El document elaborat comporta la modificació de normes configurades com a bàsiques
en el vigent Pla general i, conforme els articles 6 i 10 del mateix i la legislació
urbanística vigent, el Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, que aprova el Text refós de
la Llei d’urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer (DOGC de 29 de
febrer de 2012), procedeix la tramitació de la pertinent modificació puntual del Pla
general municipal d’ordenació de Sabadell, de conformitat amb l’article 96 del citat
Text refós.
Com sigui que aquest és el cas que ens ocupa, procedeix la tramitació de la
modificació del Pla.
1.6. Planejament vigent
1.6.a. Regulació normativa
1.6.a.I El Planejament Territorial
El Pla Territorial General de Catalunya, aprovat per la Llei 1/1995, de 16 de març, és
un dels set plans territorials parcials en què es desenvolupa el Pla territorial general de
Catalunya. Segons aquest pla, el sistema d’espais oberts comprèn el sòl classificat
com a no urbanitzable pel planejament urbanístic en el moment de l’aprovació del Pla i
és considerat un component fonamental de l’ordenació del territori. El contingut del Pla
respon a l’objectiu d’aportar les referències espacials necessàries per a un
desenvolupament urbanístic sostenible del territori en termes ambientals, socials i
econòmics. Amb aquesta finalitat cal que el desenvolupament urbanístic, la
construcció d’infraestructures, les activitats agràries i extractives i les actuacions de
protecció del patrimoni territorial s’ajustin a les pautes que estableix el Pla, sense
perjudici de la normativa sectorial aplicable.
En relació als tipus de teixit urbans, el Pla distingeix d’una banda, amb la denominació
de nuclis i àrees urbanes, els assentaments de naturalesa complexa formats pels
nuclis històrics i les seves extensions per continuïtat i, d’altra banda, amb la
denominació d’àrees especialitzades, les que són resultat d’implantacions aïllades per
al desenvolupament d’usos específics: residencials, industrials, terciaris, equipaments i
17
altres de significatius. El Pla considera que el conjunt dels nuclis i àrees urbanes
configura el sistema d’assentaments bàsics del territori que ha de donar suport al
desenvolupament urbanístic. Les àrees especialitzades constitueixen una situació de
fet que el Pla té per objectiu racionalitzar per tal de millorar la funcionalitat del territori.
1.6.a.II El Planejament general municipal
La Modificació de pla a l’àmbit del Ripoll (expd.: MPG-5) reconeixia la realitat existent a
l’àmbit del riu i la diversitat d’activitats donant criteris generals que comptabilitzessin
l’existència d’aquestes amb l’objectiu d’aturar la degradació, estimular la recuperació i
respectar els seus valors mediambientals. Pel que fa al parc industrial, amb l’objecte
principal de fer compatibles l'ús col·lectiu i l'econòmic, s’hi definí una normativa tendent
a consolidar l’activitat industrial, fixant-se uns criteris unitaris que permetessin la seva
integració paisatgística dins del parc. S’establí una clau urbanística única per les zones
industrials, la clau 6.1, indústria del Ripoll, mitjançant la qual es defineixen els
paràmetres comuns que determinen l’ordenació i l’aprofitament urbanístic.
Altrament, la regulació dels usos comercials prevista pel Pla general, va quedar
replantejada mitjançant la Modificació puntual del Pla general municipal d’ordenació de
Sabadell per a la regulació dels usos comercials (expd.: MPG-79) i, per tant, també va
quedar modificada la regulació per a la zona industrial del Ripoll (clau 6.1).
D’aquesta manera, l’article 61 de la normativa de la Modificació de Pla a l’àmbit del
Ripoll (MPG-5), relatiu a les condicions d’ús de la zona industrials del Ripoll (clau 6.1)
va quedar modificat pel Text refós de la Modificació puntual del Pla general municipal
d’ordenació de Sabadell per a la regulació dels usos comercials (MPG-79) així com
l’article 62 relatiu a la regulació específica dels usos i activitats, i els apartats 9.b) i
11.e) de l’article 63 relatiu a les cobertes dels edificis industrials i a les instal·lacions i
serveis tècnics i ambientals.
La regulació normativa vigent de la zona industrial del Ripoll (clau 6.1) s’estableix en
els articles següents:
“Art.- 52. definició
La clau 6.1 comprèn els sòls de terrasses baixes i mitges del Ripoll destinats a ser ocupats per
usos i instal·lacions industrials.
Art.- 53. Regulació de l’ordenació
18
1.- La regulació de la forma de l’edificació serà segons el sistema d’ordenació de volumetria
específica amb la condició preceptiva de respectar les característiques mediambientals de
l’entorn i la tradició arquitectònica del lloc.
2.- L’ordenació de l’edificació i dels sòls lliures en cada unitat d’ordenació es desenvoluparà
preceptivament mitjançant un Estudi de Detall.
3.- L’àmbit mínim de l’Estudi de Detall haurà de coincidir amb la unitat d’ordenació.
4.- L’Estudi de Detall anirà acompanyat d’un Estudi d’Impacte en l’Entorn per tal de minorar
l’impacte de l’edificació i l’activitat en l’entorn del Ripoll.
Art.- 54. Volum màxim construït
1.- El volum màxim construït serà de 8 m3 per m2 de sòl.
2.- El volum màxim construït podrà incrementar-se en 1 m3 per m2 de sòl en el cas que es
destini a coberta inclinada. Aquest espai en cap cas serà ocupable.
3.- Les construccions auxiliars i els serveis tècnics i mediambientals que tinguin més de 100m3
computaran a efectes de volum màxim construït.
Art.- 55. Unitat mínima d’ordenació
1.- Els paràmetres reguladors de l’ordenació aniran referits a cada unitat d’ordenació.
2.- L’àmbit de cada unitat mínima d’ordenació coincidirà amb la parcel·la.
Art.- 56. Condicions de la parcel·la
1.- La parcel·la mínima serà de 8.000 m2 a excepció d’aquelles unitats d’actuació en que el sòl
qualificat com a industrial sigui menor. En aquest cas s’entendrà per parcel·la mínima tot el sòl
qualificat d’ industrial.
2.- Les parcel·les resultants de les segregacions o divisions hauran de tenir accés directe des
dels vials públics.
Art.- 57. Condicions d’ordenació de l’edificació
1.- L’ocupació màxima serà la resultant de la ubicació de l’enjardinament, les places
d’aparcament, la vialitat interior, l’espai de càrrega i descàrrega i els serveis i instal·lacions
tècniques i ambientals. En tot cas l’ocupació de l’edifici industrial no pot ser superior al setanta
cinc per cent (75%) de la superfície de la parcel·la. Els serveis tècnics i mediambientals
computen dins l’ocupació.
2.- L’alçada reguladora màxima es regeix per les següents determinacions:
1 L’alçada reguladora màxima es fixa en 16m.
19
2 Per sobre de l’alçada reguladora màxima només s’admeten els elements tècnics de les
instal·lacions i els elements de coberta. Les instal·lacions aniran reculades respecte el pla
de façana un mínim de 3m.
3 S’admeten els elements de coronament entesos com a tal i no com a prolongació de la
façana. Aquest elements no sobrepassaran més d’1m l’ARM.
4 La distància entre l’edifici industrial i la tanca de les parcel·les veïnes serà com a mínim
una franja d’1m d’espai enjardinat més la circulació rodada i de manteniments perimetral.
5 La distància entre el límit de parcel·la que dóna front al riu Ripoll i l’edificació ha ser com a
mínim igual que l’alçada de les naus per tots i cadascun dels volums que apareguin.
Aquesta distància serà com a mínim de 8m.
6 S’entén per límit de parcel·la que dóna front al riu Ripoll com el límit de la parcel·la que
dóna façana a la llera del riu o al vial paral·lel de totes i cadascuna de les parcel·les.
S’exclouen Hidexa (U.A.- R1), Can Quadres i la Llanera per trobar-se en terrasses mitges
del riu.
7 En cas de tenir més d’un front al riu Ripoll la normativa s’aplicarà a cadascun d’ells
independentment.
3.- No s’admeten les compartimentacions interiors de les edificacions que puguin donar lloc a
instal·lacions industrials independents de superfície inferior als 1.500 m².
4.- S’admeten soterranis per sobre dels elements de defensa de protecció del riu. Per tal de
garantir la seva seguretat s’incorporarà al projecte d’edificació l’informe d’un tècnic competent
en aspectes hidrològics.
5.- Els molls de càrrega per sota de 1,25m d’alçada respecte el terreny definitiu tenen
consideració de planta baixa.
6.- El moviments de terres no podran generar murs de més de 4m d’alçada en relació al terreny
definitiu. Aquest punt serà aplicable tan a l’interior de la parcel·la com al talús com en relació a
les parcel·les veïnes.
7.- Obres de reforma i ampliació.
a) Per obres de reforma sense ampliació de sostre ni d’ocupació no serà necessària
l’aprovació d’un nou Estudi de Detall, si el projecte d’edificació compleix amb els
paràmetres de l’Estudi de Detall vigent. El projecte d’edificació inclourà l’Estudi d’impacte
en l’Entorn.
b) Per obres de reforma i ampliació en cas d’edificis existents que tinguin aprovat un Estudi de
Detall, no serà necessària l’aprovació d’un nou Estudi de Detall si el projecte d’edificació
compleix els paràmetres de l’Estudi de Detall vigent. Es requerirà tanmateix la presentació
de l’Estudi d’Impacte en l’Entorn.
20
c) Per obres de reforma i ampliació en cas d’edificis existents que no tinguin aprovat un Estudi
de Detall, caldrà presentar l’Estudi de Detall acompanyat de l’Estudi d’Impacte en l’Entorn.
Art.- 58. Previsió de places d’aparcament
La previsió de places d'aparcament és un estàndard progressiu en funció de la superfície
industrial, d'acord amb el següent:
pels primers 6000 m2 caldrà garantir 1 plaça d'aparcament per cada 100 m2 de sòl ocupat per
l'edificació.
per la resta de superfície ocupada per damunt de la dimensió anterior caldrà garantir 1 plaça
d'aparcament per cada 200 m2.
Art.- 59. Sòls lliures d’edificació.
1.- Els sòls lliures d’edificació són aquells espais situats dins de la parcel·la no ocupats per
l’edificació.
2.- Els sòls lliures d’edificació es divideixen en dos tipus:
1. verd privat sense aprofitament (VP).
Són aquells sòls vinculats a una instal·lació industrial que per les seves característiques
físiques (talussos, pendents, inestabilitat) no permeten la seva ocupació amb cap mena de
construcció, urbanització o instal·lació. Aquests no generen aprofitament i no computen als
efectes del compliment dels diversos paràmetres d’ordenació (ocupació màxima, volum).
2. espai lliure privat (EL).
Comprèn aquells sòls perimetrals de l’edificació on es situen els elements de servei a la
instal·lació industrial, sota criteris paisatgístics. Aquest espai es distribueix en tres àmbits:
enjardinament, aparcament - vialitat interior - càrrega/descàrrega, i serveis i instal·lacions
tècniques i ambientals.
Art.- 60. Condicions dels sòls lliures d’edificació.
Els sòls lliures d’edificació seran concretats i distribuïts en el corresponent Estudi de Detall i
Estudi d’Impacte en l’Entorn.
Les característiques dels sòls lliures d’edificació estan contemplades en la normativa
d’integració en el paisatge del Ripoll, continguda en aquest articulat.
El pendent màxim dels vials interiors de la parcel·la i dels espais enjardinats serà del 6%.
S’haurà de condicionar com a mínim un deu per cent (10%) de la superfície d’espai lliure privat
de la parcel·la qualificada de indústria del Ripoll, clau 6.1, amb enjardinament i arbrat. Aquest
es situarà preferentment al perímetre de la parcel·la per tal de minorar la visual de la indústria
21
des del riu. Els sòls qualificats amb la clau 6.1vp no computen com espai lliure privat enjardinat.
Per tal d’evitar la dispersió de les zones enjardinades només seran computables aquelles que
tinguin una superfície major de 10m2.
En l’espai lliure de cada parcel·la s’hi ubicarà les places d’aparcament. Es permet
l’emplaçament d’un 50 % de l’aparcament en zones destinades a enjardinament, si va
acompanyat de plantació d’arbrat i paviment porós ( sauló, graves, gespa, etc.).
No s’admeten coberts auxiliars per l’emmagatzematge de materials i mercaderies a l’exterior
del volum edificable regulat en el corresponent estudi de detall.
Art.- 61. Condicions d’ús (en la versió donada per la MPG-79 dels usos comercials)
1. Ús Dominant: Indústria agrupada
2. Usos Compatibles: Indústria urbana
Serveis urbans
3. Ús Complementari obligatori: Aparcament
4. Usos Complementaris: Oficines i serveis
Serveis tècnics i mediambientals
5. Usos Incompatibles: Comerç
Comerç singular
Unihabitatge
Plurihabitatge
Hoteler
Recreatiu
Indústria artesanal
Indústria separada
Estació de servei
Restauració
Magatzem
Tallers de reparació vehicles
22
El magatzem relacionat amb una activitat industrial contigua, es considerarà part de
la indústria. No s’admeten aquells magatzems únicament de distribució i centres
logístics (ex: magatzems de supermercat, de materials de construcció…..)
Els usos de comerç singular, restauració i taller de reparació de vehicles, seran
admesos com activitat integrada a l’activitat industrial i en cap cas podrà ser
superior al 25% del total.
6. En els següents àmbits s’admeten també com a usos compatibles el de Magatzem i Taller de
reparació de vehicles: U.A. R-1 “Hidexa”, “La Llanera” i Polígon de can Quadres, en les
parcel·les que tenen accés des de la carretera de Torre Romeu.
Art.- 62. Regulació específica dels usos i activitats
No s’admeten les activitats industrials en superfícies inferiors als 1.500 m².
L’ús complementari d’aparcament tindrà la consideració d’obligatori i la seva proporció es
regularà segons el què estableix aquesta normativa. La finalitat d’aquest ús complementari serà
la de donar servei a l’ús específic principal, i queda explícitament prohibit destinar superfícies a
una activitat independent de dipòsit i estacionament de vehicles i/o remolcs així com exposició
de caravanes, cementiris o desballestadors de cotxes.
Art.- 63. Normativa d’integració en el paisatge del Ripoll
Les edificacions hauran d’ésser respectuoses amb els trets físics del seu entorn i adequar-se a
la tradició arquitectònica del lloc.
El tipus de vegetació ha de venir determinat pel context de vegetació pròpia del riu Ripoll, de
manera que l’arbrat serà de ribera (pollancres, plataners, albers, avellaners, etc.) o bosc
mediterrani (alzines, oliveres, roures i pins), igual que el tipus arbustiu que no ha de ser aliè al
medi de ribera o mediterrani.
Verd privat sense aprofitament.
a) L’adequació per fixar i estabilitzar geològicament el talús i evitar una degradació amb
esllavissaments fa necessària la plantació d’arbrat en la part superior, i a la formació de
murets inferiors a 2,5 m. Igualment, poden utilitzar-se altres tècniques de fixació com la
col·locació de xarxes vegetals.
b) El manteniment dels talussos naturals del Ripoll obliga al seu tancament adequat i la
seva neteja i esbrossada per prevenir la perillositat de risc de foc.
Espais enjardinats.
a) Es reservarà una franja de mínim d’1m d’espai enjardinat entre la tanca i l’edifici
industrial.
23
b) Per tal d’evitar la dispersió de les zones enjardinades només seran computables
aquelles que tinguin una superfície major de 10m2.
c) S’admeten les superfícies de varietats de gespa i manteniments de prats.
d) S’admeten superfícies de sauló o grava si van acompanyades d’elements d’arbrat com
a mínim 1 unitat cada 40m2.
Vialitat interior i càrrega/descàrrega.
a) El pendent màxim dels vials interiors de la parcel·la serà del 6%.
b) La vialitat interior haurà de disposar d’una reserva de canalització per a xarxes
exteriors de serveis (enllumenat, electricitat, telefonia), així com de l’oportuna
canalització de les aigües pluvials.
Aparcaments.
a) Quan s’ubica aparcament en zones destinades a enjardinament aquest anirà
acompanyat de plantació d’arbrat i paviment porós (sauló, graves, gespa, etc.).
Coberts i marquesines.
a) Només es permeten voladissos, viseres, coberts, porxos, marquesines i pèrgoles
associades a l’aparcament i a les activitats de càrrega i descàrrega.
b) Les marquesines i pèrgoles destinades a aparcament hauran de ser obertes a totes les
cares. Hauran de mantenir una distància mínima del perímetre de parcel·la de 3 m. i
com a màxim només podran cobrir el 50 % del total de places d’aparcament.
Tanques perimetrals.
a) Les tanques perimetrals només podran obviar-se quan entre l’edificació i el vial públic
hi hagi una zona enjardinada d’un mínim de 3m d’amplada, i el límit entre el sòl privat i
el públic quedi clarament delimitat.
b) Les tanques perimetrals tindran una alçada màxima de 3 m.
c) La tanca haurà de ser transparent, sense murs excepte els propis de contenció, i de
material preferentment metàl·lic. No s’admeten filats antivandàlics ni amb elements
d’electrificació. El seu tractament ha de ser integrat en el paisatge.
d) Per tal d’adaptar les tanques al terreny es podrà construir un basament d’un màxim de
30cm.
e) És obligatori realitzar plantacions vegetals a la tanca amb espècies de tipus
enfiladisses amb espècies autòctones del riu evitant l’ús d’espècies de difícil
aclimatació. Aquesta plantació vegetal es realitzarà a l’interior de la parcel·la.
Murs de contenció i moviments de terres.
24
a) El moviments de terres no podran generar murs de més de 4m d’alçada en relació al
terreny definitiu de la pròpia parcel·la, al talús i a les parcel·les veïnes.
b) Els murs s’hauran de tractar paisatgísticament, amb tractaments de revegetació,
revestiment de pedra, mitjançant gabions, o altres. Únicament es permeten murs de
contenció de formigó quan tinguin acabat de formigó vist.
c) Els murs de contenció no podran modificar el pendent resultant del talús ni motivar
extraccions que augmentin la seva inestabilitat o artificialitat.
Façanes d’edificis i elements verticals.
a) Els acabats de les façanes i els elements verticals de l’edificació industrial han
d’integrar-se al paisatge del riu Ripoll, predominarà el ple sobre el buit, i el material
d’acabat i textures seran homogenis i de poca diversitat (per exemple: lliscades,
arrebossats i pintats).
b) La paleta de colors serà en tons ocres i vermellosos. No s’admet en la fusteria
d’obertures els colors purs tipus groc, vermell, blau, verd.
Cobertes dels edificis industrials.
a) La coberta de les edificacions constitueix la cinquena façana de l’edifici, visible des de
molts punts del Sector. S’haurà d’estudiar independentment i es resoldrà amb criteris
compositius per reduir l’impacte visual que l’aparició d’elements d’instal·lacions i serveis
pot provocar. L’Estudi d’Impacte en l’Entorn incorporarà el plànol d’aquesta façana.
b) La coberta, serà preferiblement inclinada o de tipus seriat. En cap cas és permès un pla
de coberta inclinat de més de 12,5 m d’amplada.
c) Els materials de les cobertes inclinades poden ser de tipus tradicional ceràmic o de
tipus metàl·lic no brillant. La paleta de colors de coberta serà de colors neutres
marrons, verds ò vermellosos admetent-se altres acabats que no es degradin i no
siguin brillants.
Rètols comercials.
a) La instal·lació dels rètols no pot impedir o dificultar la contemplació dels espais públics,
d’edificis, conjunts i perspectives de caràcter monumental, tradicional o d’interès
paisatgístic.
b) No s’admeten rètols comercials que no corresponguin a l’activitat que es porta a terme
en la parcel·la.
c) No s’admet cap tipus de rètol comercial a la coberta.
d) Està permès un sol rètol comercial per activitat en paraments de façanes interiors.
Aquest no pot tenir una superfície superior a 4m2 .
25
e) Els materials, formes, colors i il·luminació del rètols no podran estar en disconformitat
amb la qualitat ambiental de l’entorn.
Instal·lacions i serveis tècnics i ambientals.
a) Les instal·lacions i serveis tècnics i ambientals s’agruparan en la parcel·la formant un
sol conjunt, amb nivells de protecció (voreres) o enjardinament per tal que no es
generin punts de conflicte amb el funcionament de l’activitat.
b) La paleta de colors per a l’acabat i manteniment dels elements serà en tons ocres i
vermellosos. No s’admet en la fusteria els colors purs tipus groc, vermell, blau, verd.
c) Els col·lectors a l’interior de parcel·la i fins al punt de connexió, hauran de ser soterrats.
d) L’enllumenat haurà de qualificar els espais resultants, organitzant recorreguts, i
diferenciant les d’acompanyament, de seguretat i control i la general de la parcel·la.
e) L’estudi d’impacte a l’Entorn incorporarà el projecte d’enllumenat garantint que la
contaminació lumínica sigui mínima.
f) Les xarxes elèctriques i telemàtiques dins de la parcel·la seran soterrades.
g) Les antenes de ràdio, telefonia i televisió s’ubicaran en espais desapercebuts, i no
podran utilitzar elements patrimonials (xemeneies, etc.).”
1.6.b Estat d’execució urbanística L’estat d’execució urbanística queda recollit en el plànol i-4 “Estat d’execució del
planejament” on es representen aquells àmbits definits per la Modificació de PGMOS a
l’àmbit del Ripoll (MPG-5) amb el seu grau de desenvolupament, diferenciant-se
aquells que tenen aprovats el planejament de desenvolupament, els seus instruments
de gestió així com l’estat indicatiu d’execució de les obres d’urbanització que se’n
deriven.
La gestió urbanística integrada va quedar establerta per la (MPG-5) mitjançant la
delimitació d’unitats d’actuació en què s’establien els beneficis i les càrregues
derivades de l’ordenació urbanística. Durant aquests últims deu anys, una part
d’aquestes unitats d’actuació han quedat executades (cessió i urbanització dels sòls
destinats a sistemes urbanístics), per la qual cosa aquesta Modificació de pla
incorpora únicament aquelles unitats d’actuació que encara resten per executar i, per
tant, es troben en la situació jurídica de sòl urbà no consolidat. Són les següents:
UA-R1 Polígon Torrent de Can Bages
UA-R2A Molí d’en Galí
UA-R2b Molí d’en Mornau-Estruc
UA-R6 Can Salvi – Fàbrica Bros
26
UA-R8 Tints Alavedra
UA-R10 Molí Xic-Grau
UA-R11 Nois Buxons
UA-R14 Fàbrica Qualitex
UA-R16 Fàbrica Timsa
UA-R19 Fàbrica Castelló
UA-R22 Molí Torrella
UA-23b Polígon Can Quadres
UA-R26* Miel-Enrile
En data 22 de juliol de 2005, la Junta de Govern Local va aprovar definitivament el
canvi de modalitat per a l’execució de la unitat d’actuació “R22 Molí d’en torrella”
passant de la modalitat de compensació bàsica a la de cooperació, ambdues
contingudes en el sistema de reparcel·lació, al mateix temps que s’estimaven les
al·legacions presentades pel senyor José Pastor Tarragon en el sentit de que se li
reconeixien els seus drets en el projecte de reparcel·lació corresponent. L’acord
d’aprovació del canvi de modalitat es va publicar al BOP de data 10 d’agost de 2005 i
Diari de Sabadell de 29 de juliol de 2005.
Altrament, el planejament vigent delimita un sector de pla de millora urbana en què es
planteja la reordenació de les activitats i edificacions industrials existents a l’àmbit,
determinant-se els elements de cessió i urbanització de vials i zones verdes, així com
els paràmetres urbanístics per a dur a terme l’actuació. Es tracta del sector de Pla
especial PE-R2 denominat Vapor de Can Quadres, l’aprofitament urbanístic, cessions i
càrregues i les condicions d’ordenació del qual es mantenen quasi inalterables en
aquesta Modificació de pla.
27
1.7. Justificació de la Modificació
1.7.a El context urbanístic El principal motiu que justifica la procedència d’aquesta Modificació té origen en el
context actual, exposat amb anterioritat. Circumstància que ha propiciat un
plantejament i posicionament que s’ha plasmat també en altres figures de planejament
que són executives o que estan en tràmit, l’objecte de les quals tenen en comú el fet
de facilitar la revitalització del context productiu mitjançant la regulació mesurada dels
paràmetres urbanístics.
1.7.b Compliment de la regulació prevista en el Planejament vigent La regulació dels usos compatibles en la zona industrial del Ripoll no es contradiu amb
l’ordenació establerta pel Planejament vigent descrit a l’apartat 1.5 d’aquesta Memòria.
Tant és així, que no s’altera l’ús global definit per a la zona, en mantenir-se l’ús
industrial com a dominant, i es té en consideració no incorporar els usos que poden
ser conflictius o contradictoris amb els altres usos que necessàriament han de
conviure en el Parc fluvial. Per altra banda, es regula la intensitat dels usos (ja sigui
regulant la part percentual sobre el total o bé la superfície), amb la garantia de
mantenir la predominança de l’ús dominant industrial.
1.8. Contingut de la Modificació
1.8.a Regulació de la zona industrial
El document proposa una sensible modificació d’alguns paràmetres urbanístics que
tenen incidència en l’ordenació de les zones industrials situades a l’àmbit del Ripoll. En
concret s’incideix en els dos aspectes següents:
• La compartimentació interior de les edificacions que passa a ser de 750 m2 enlloc
dels 1.500 m2 que fixa la normativa actual d’aplicació (amb la possibilitat d’arribar
fins als 300 m2 amb determinades condicions).
28
• La introducció mesurada d’usos compatibles amb l’industrial per tal de flexibilitzar
les possibilitats de desenvolupament del sector.
En relació a la compartimentació de les edificacions i les instal·lacions, s’estableix un
augment de la intensitat dels usos, en possibilitar el doble de compartimentacions en
relació a les que es poden efectuar amb la regulació urbanística. També es permet
que, de manera puntual, es pugui arribar a compartimentar establiments de fins a 300
m2 de superfície construïble. Seguidament es mostra un quadre comparatiu entre el
planejament vigent i la proposta dels paràmetres urbanístics que regulen la
compartimentació de les edificacions i les instal·lacions:
Planejament vigentMPG-5
Compartimentació de les edificacions i les instal·lacionsParcel·la mínima 8.000 m2
Compartimentació de les edificacions 1.500 m2
superfície mínima dels establiments 1.500 m2
PropostaMPG-80 (2AI)
Compartimentació de les edificacions i les instal·lacionsParcel·la mínima 8.000 m2
Compartimentació de les edificacions 750 m2
superfície mínima dels establiments 300 m2
Per altra banda, la incorporació mesurada de nous usos específics, consisteix en
haver inclòs 4 nous usos compatibles en la regulació de la zona que fins ara no
estaven previstos en la zona. Es tracta dels usos: indústria urbana i tecnològic els
quals complementen les activitats de l’ús industrial i dels usos: restauració i religiós,
que complementen la oferta juntament amb els altres usos compatibles admesos.
La limitació dels usos compatibles d’aquesta Modificació es deu a l’estudi de mobilitat
generada a la zona, així com dels criteris generals establerts pel Pla general sobre la
classificació dels usos i predominança entre els usos dominants i els compatibles.
29
Planejament vigentMPG-5 + MPG-79
Relació d'usos limitacions del usosÚs dominant Indústria agrupadaUsos compatibles Indústria urbana
Serveis urbans
Taller de reparació de vehicles limitat a 3 àmbitsMagatzem limitat a 3 àmbits
Usos complementaris Serveis tècnics i mediambientalsMagatzemAparcamentOficines i serveis
(Màx 25%) Comerç singular(Màx 25%) Restauració(Màx 25%) Taller de reparació de vehicles
Usos incompatibles ComerçUnihabitatgePlurihabitatgeHotelerRecreatiuIndústria artesanalIndústria separadaEstació de serveis
PropostaMPG-80 (2AI)
Relació d'usos limitacions del usosÚs dominant Indústria agrupadaUsos compatibles(*) Indústria urbana
indústria artesanal(Màx 33% volum) Oficines i serveis(Màx 33% volum) Tecnològic(Màx 33% volum) Taller de reparació de vehicles sup Màx 1.000 m2 limitat a 3 àmbits(Màx 33% volum) Magatzem limitat a 3 àmbits(Màx 33% volum) Esportiu(Màx 25% volum) Serveis urbans(Màx 10% volum) Comerç singular màx. 2.500 m2 sv PEC / MEC / GEC(Màx 10% volum) Restauració(Màx 10% volum) Religiós Afor. màx 500 persUsos complementaris Serveis tècnics i mediambientals
MagatzemAparcamentOficines i serveis
(Màx 25%) Comerç singular(Màx 25%) Restauració(Màx 25%) Taller de reparació de vehicles
Usos incompatibles ComerçUnihabitatgePlurihabitatgeHotelerRecreatiu
Indústria separadaEstació de serveis
(*) El conjunt dels usos compatibles serà inferior al 33% del volum total de la parcel·la
30
El conjunt d’aquesta regulació queda analitzada des del punt de vista ambiental i de
mobilitat mitjançant els estudis sectorials que s’acompanyen amb aquesta Modificació
de pla.
1.8.a.I. Relativa a la repercussió ambiental:
Els nous usos que es plantegen com a compatibles no incrementaran ni la hipotètica
incidència ambiental que pugui plantejar la indústria ni la percepció de risc ambiental
que es pot tenir de la mateixa. D’acord amb l’estudi realitzat en relació amb la
repercussió ambiental de la Modificació, el qual s’acompanya com a Annex 2 d’aquest
document, les activitats derivades dels nous usos compatibles es classifiquen als
annexes II.2 o III de la PACA (Llei de Prevenció i Control Ambiental de les activitats),
essent per tant d’una potencial incidència ambiental igual o inferior a la de les
permeses actualment. Com a conseqüència, es dedueix que la modificació plantejada
no produirà en cap cas diferències que es puguin apreciar en les característiques dels
efectes previstos sobre el medi ambient respecte del planejament vigent. Es dedueix
també d’aquest estudi que caldrà limitar les activitats afectades pel règim d’autorització
ambiental o per la normativa vigent sobre accidents greus o les que en el seu tràmit
ambiental per a l’obtenció de permisos requereixin l’estudi d’avaluació d’impacte
ambiental.
1.8.a.II Relativa a la repercussió sobre la mobilitat:
Els nous usos analitzats a la zona d’estudi generen uns desplaçaments als efectes de
mobilitat de característiques diferents a les activitats industrials. Per a determinar si es
viable que a certes àrees de la zona d’estudi s’implantin aquests tipus d’activitats, es
realitzen els càlculs tenint en compte aquestes noves variables. Les repercussions
sobre la mobilitat analitzada es diferencien en els dos aspectes principals de la
modificació proposada:
En relació als efectes de l’augment de la compartimentació de les edificacions i les
instal·lacions, l’estudi planteja diferents hipòtesis, en funció de la vialitat existent. Es
planteja la compartimentació de les activitats per parcel·la de fins a 500 m2 front als
1.500 m2 permesos actualment per la normativa.
La conclusió en aquests casos és que, en la situació hipotètica de plena ocupació de
totes les parcel·les amb ús industrial, es pot conèixer quin seria l'increment de mobilitat
en el cas d'una compartimentació de 750 m2 respecte a la compartimentació de 1500
31
m2 vigent. Com es pot veure's en la Taula 8.2 de l’estudi de mobilitat, el resultat seria
aproximadament un 12% d'augment.
En relació a l’efecte que produeix la mobilitat al incorporar nous usos compatibles,
l’estudi de mobilitat estableix unes limitacions particulars en relació a la mobilitat que
genera cada tipus d’ús, amb un màxim d’un 33% i un mínim d’un 8% en relació al
comput total dels usos.
1.8.b Regulació dels elements patrimonials protegits
Com a determinació genèrica d’aplicació a tot l’àmbit de la MPG-5 s’estableix en
aquest document la derogació de la Disposició Transitòria cinquena, que determinava
el règim a aplicar en tant no s’hagués aprovat la revisió del Pla Especial de Protecció
del Patrimoni arquitectònic de Sabadell (PEPPS). En conseqüència i per raó de
l’aprovació definitiva de la modificació del PEPPS, en data 24 de gener de 2008
(DOGC 17.09.2008), és aquest document el que estableix els elements patrimonials a
protegir dins l’àmbit del Ripoll i els nivells de protecció a aplicar als mateixos.
Altrament, en data 23 de març de 2011, el departament de Cultura de la Generalitat
emet informe sectorial sol·licitat durant la tramitació de la primera aprovació inicial de
la Modificació puntual de Pla general municipal d’ordenació a l’àmbit del Riu Ripoll
(MPG-80). En aquest informe, entre d’altres aspectes, s’estableix que el Molí Mornau,
com a element patrimonial inclòs en el PEPPS tot i no ser objecte específic de la
Modificació proposada però en tant que element patrimonial inclòs en l’àmbit de la UA-
r2b, haurà de contemplar les següents condicions:
1. Quan a l’acabat final de la tanca, cal que per a una presència més acurada es
finalitzi amb una pintura de color verd grisós tal i com es proposa al document annex
presentat. També cal que la propietat concreti el termini de provisionalitat d’aquesta
tanca en qüestió.
2. Quan a la deconstrucció de les estructures i construccions adossades a l’edifici
protegit s’haurà de tenir en compte que aquests treballs s’han de portar a terme sota
control arqueològic. Atès que la voluntat municipal és la de desenvolupar un nou
projecte constructiu a l’indret que necessariament suposarà la remoció de terres del
subsòl, en el cas del descobriment de restes arqueològiques i/o paleontològiques
s’aplicarà el que disposen la llei 9/1993 de 30 de setembre del Patrimoni cultural català
i el Decret 78/2002 de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni
arqueològic i paleontològic.
32
1.8.c. Regulació específica de sectors i unitats d’actuació
Com a conseqüència del l’anàlisi efectuat en relació a la mobilitat de la zona i en
relació als valors patrimonials dels elements protegits, és procedeix a modificar
algunes de les unitats d’actuació vigents, amb el contingut que es descriu per a cada
una d’elles en els apartats següents:
1.8.c.I. Sector de Can Quadres (PE-R2)
S’incorpora una regulació normativa específica a la fitxa d’ordenació d’aquest sector
que haurà de complir el Pla de millora urbana que es redacti i tramiti consistent en
l’ordenació dels espais enjardinats, vialitat interior i càrrega /descàrrega previstes a la
normativa de la MPG-5, amb la finalitat de resoldre les necessitats i solucions
concretes d’aquesta unitat d’ordenació que garanteixi la mobilitat i maniobres dels
vehicles de transports i l’accessibilitat viària a cada parcel·la.
1.8.c.II Sector del Molí d’en Torrella (S-R22)
S’incorpora una nova càrrega a la unitat d’actuació del Molí d’en Torrella (UA-R22),
consistent en la urbanització d’un nou enllaç de comunicació viària a la ctra. de Caldes
amb la finalitat de resoldre la intersecció amb els carrers de Ca la Daniela i el camí
Molí d’en Torrella.
D’acord amb l’informe emès pel servei de Mobilitat, Trànsit i Transport de l’Ajuntament
de Sabadell, l’augment de la mobilitat generada en aquest entorn, col·lapsaria aquesta
intersecció en hora punta i suposaria habilitar maniobres en tots sentits reduint la
seguretat de la mateixa. Per aquest motiu es considera que s’ha d’implantar una
solució semi rotonda o similar semaforitzada que faciliti els moviments i la fluïdesa de
la carretera de forma que es garanteixi la seguretat.
La valoració econòmica d’aquesta nova càrrega d’urbanització comporta que la unitat
d’actuació no sigui viable, per la qual cosa s’incrementa de manera proporcional el
sostre edificable de la mateixa amb les corresponents cessions de zones verdes i
espais lliures públics, així com la cessió del 15% de l’increment de l’aprofitament
degut a l’increment del sostre edificable.
És per tot això que es delimita un nou sector de Pla de millora urbana (S-R22) els sòls
del qual incorporen els de la unitat d’actuació així com aquells on està previst implantar
33
el nou enllaç viari. D’aquesta menera, serà el planejament de desenvolupament, en
aquest cas el Pla de millora urbana, qui atenent les seves atribucions, resoldrà
l’ordenació dels sòls amb la qualificació urbanística adequada amb aprofitament
destinada a l’ús global terciari-industrial, al sistema d’espais lliures i sistema viari.
Aquest planejament derivat també haurà de resoldre els components d’ordenació
interior de les parcel·les, atès l’existència del bé patrimonial del Moli d’en Torrella,
l’accessibilitat, condicions d’impacte i de paisatge, entre d’altres. Nogensmenys, el Pla
de millora urbana també haurà de definir la gestió urbanística integrada en què s’haurà
de desenvolupar el sector.
1.8.c.III Unitat d’actuació Molí Mornau-Estruc (UA-R2b)
La unitat d’actuació queda modificada per dos motius. En primer lloc per l’ajust de
l’àmbit a la topografia i parcel·lari real i, en segon lloc, per l’estudi exhaustiu que
efectua l’avantprojecte en relació al Molí d’en Mornau per a dur a terme la seva
rehabilitació i reutilització.
Així mateix. en data 23 de març de 2011, el departament de Cultura de la Generalitat
emet informe sectorial durant la tramitació de la primera aprovació inicial de la
Modificació puntual de Pla general municipal d’ordenació a l’àmbit del Riu Ripoll (MPG-
80), sol·licitat, entre d’altres aspectes, que el Molí Mornau, com a element patrimonial
inclòs en el PEPPS tot i no ser objecte específic de la Modificació proposada però en
tant que element patrimonial inclòs en l’àmbit de la UA-r2b, es contemplin les següents
condicions:
Primera. Quan a l’acabat final de la tanca, cal que per a una presència més acurada es
finalitzi amb una pintura de color verd grisós tal i com es proposa al document annex
presentat. També cal que la propietat concreti el termini de provisionalitat d’aquesta
tanca en qüestió.
Segona. Quan a la deconstrucció de les estructures i construccions adossades a
l’edifici protegit s’haurà de tenir en compte que aquests treballs s’han de portar a terme
sota control arqueològic. Atès que la voluntat municipal és la de desenvolupar un nou
projecte constructiu a l’indret que necessariament suposarà la remoció de terres del
subsòl, en el cas del descobriment de restes arqueològiques i/o paleontològiques
s’aplicarà el que disposen la llei 9/1993 de 30 de setembre del Patrimoni cultural català
i el Decret 78/2002 de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni
arqueològic i paleontològic.
34
1.8.b.IV Unitat d’actuació Vapor de Cal Buxó (UA-R20)
Els sòls industrials inclosos en aquesta unitat d’actuació no queden incorporats en
l’àmbit de la modificació de pla, ja que seran objecte d’una nova ordenació mitjançant
una modificació puntual del Pla general, en què es traslladaran les càrregues de
cessió i el seu aprofitament urbanístic.
1.8.b.V Ordenació de l’enllaç entre la ctra. de Torre-romeu i el camí del Ripoll
Amb l’objecte de resoldre la cruïlla de Torre-romeu amb el camí del riu Ripoll, es
modifica l’àmbit del sistema d’infraestructures de serveis tècnics contigu a la cruïlla
amb l’objectiu de donar viabilitat a aquesta actuació. A aquest sistema urbanístic se li
reserva una superfície mínima de D’acord amb l’informe del Servei de Mobilitat, trànsit
i transports de l’Ajuntament de Sabadell, aquest enllaç requereix la semaforització de
la mateixa i millorar les dimensions de la plataforma de connexió per facilitar la
maniobra d’entrada de camions provinents del centre de la ciutat, ja que el radi de gir
és molt reduït, i per entrar i sortir des del vial que dóna accés a les zones industrials
s’envaeix el carril contrari.
1.9. Avaluació ambiental
Els usos que es proposen com a compatibles no incrementaran la incidència ambiental
que actualment ja pugui plantejar l’activitat de l’ús industrial, ni la percepció de risc
ambiental que es pot tenir de la mateixa.
La nova ordenació urbanística que proposa la Modificació de pla no produirà, en cap
cas, diferències en els efectes previstos sobre el medi ambient respecte l’ordenació
prevista pel planejament vigent.
Per tot això, de conformitat amb les determinacions de la Llei 6/2009, de 28 d’abril,
d’avaluació ambiental de plans i programes, aquesta modificació no s’ha de sotmetre a
avaluació ambiental estratègica.
35
1.10. Influència de la Modificació sobre la mobilitat
D’acord amb el marc normatiu d’aplicació, la Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat,
així com el Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis d’avaluació
de la mobilitat generada, aquesta modificació no ha de ser objecte d’un estudi
d’avaluació de la mobilitat generada.
Amb tot, la Modificació de pla ve acompanyada d’un estudi en relació amb la mobilitat
que generen els canvis proposats i la seva limitació quant a la regulació normativa dels
mateixos. Aquest estudi queda incorporat en aquest document com a Annex 3 “Estudi
de la influència de la Modificació sobre la mobilitat”.
1.11. Estructura de la propietat
La previsió relativa al increment de la intensitat dels usos, obliga al compliment de les
determinacions previstes en l’article 99.1 a) del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost,
que aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de
febrer.
Com a conseqüència, s’incorpora com a Annex 1 “Estructura de la propietat”, la relació
dels titulars o d’altres drets reals sobre les finques afectades, ja siguin públiques o
privades, durant els cinc anys anteriors al inici d’aquesta modificació o bé en
l’actualitat.
36
2. Normativa
Article 1
L’àmbit d’aplicació d’aquesta normativa queda delimitat en el plànol n-1 “Àmbit de la
Modificació de pla” corresponent a les zones industrials del Ripoll (clau 6.1) i al sector
de Pla especial (PE-R2).
Article 2
Els documents que constitueixen la Modificació puntual del Pla general municipal
d’ordenació de Sabadell a les zones Industrials del Ripoll són els següents:
1. Memòria
2. Normativa
3. Agenda
4. Avaluació econòmica i financera
5. Plànols informatius i normatius
6. Annexes
Annex1 Estructura de la propietat
Annex2 Repercussió ambiental de la Modificació
Annex3 Estudi de la influència de la Modificació sobre la mobilitat
Article 3
Aquesta normativa s’entén com a modificació o compleció de les determinacions
normatives del planejament vigent (MPG-5 i MPG-79). De manera subsidiària, en tot
allò no previst explícitament, serà d’aplicació el Text refós del Pla General de Sabadell.
37
Article 4
Es modifica l’apartat 3 de l’article 57 de les normes urbanístiques de la Modificació
puntual del Pla general municipal d’ordenació de Sabadell a l’àmbit del riu Ripoll
(MPG-5), en augmentar el nombre màxim d’establiments que puguin implantar-se i
disminuir-ne la seva superfície mínima. L’article queda redactat de la manera següent:
Art.- 57. Condicions d’ordenació de l’edificació
1.- L’ocupació màxima serà la resultant de la ubicació de l’enjardinament, les places
d’aparcament, la vialitat interior, l’espai de càrrega i descàrrega i els serveis i
instal·lacions tècniques i ambientals. En tot cas l’ocupació de l’edifici industrial no pot
ser superior al setanta cinc per cent (75%) de la superfície de la parcel·la. Els serveis
tècnics i mediambientals computen dins l’ocupació.
2.- L’alçada reguladora màxima es regeix per les següents determinacions:
a) L’alçada reguladora màxima es fixa en 16m.
b) Per sobre de l’alçada reguladora màxima només s’admeten els elements tècnics
de les instal·lacions i els elements de coberta. Les instal·lacions aniran reculades
respecte el pla de façana un mínim de 3,00 m.
c) S’admeten els elements de coronament entesos com a tals i no com a
prolongació de la façana. Aquest elements no sobrepassaran més d’1 m l’ARM.
d) La distància entre l’edifici industrial i la tanca de les parcel·les veïnes serà com a
mínim una franja d’1,00 m d’espai enjardinat més la circulació rodada i de
manteniments perimetral.
e) La distància entre el límit de parcel·la que dóna front al riu Ripoll i l’edificació ha
ser com a mínim igual que l’alçada de les naus per tots i cadascun dels volums que
apareguin. Aquesta distància serà com a mínim de 8m.
f) S’entén per límit de parcel·la que dóna front al riu Ripoll com el límit de la
parcel·la que dóna façana a la llera del riu o al vial paral·lel de totes i cadascuna de
les parcel·les. S’exclouen Hidexa (U.A.- R1), Can Quadres i la Llanera per trobar-
se en terrasses mitges del riu.
38
h) En cas de tenir més d’un front al riu Ripoll la normativa s’aplicarà a cadascun
d’ells independentment.
3.- El nombre màxim d’establiments serà el que resulti de dividir la superfície de cada
parcel·la urbanística per 750 m2. La compartimentació de l’edificació i les instal·lacions
no pot donar lloc a establiments amb una superfície construïda inferior als 300 m².
4.- S’admeten soterranis per sobre dels elements de defensa de protecció del riu. Per
tal de garantir la seva seguretat s’incorporarà al projecte d’edificació l’informe d’un
tècnic competent en aspectes hidrològics.
5.- Els molls de càrrega per sota de 1,25 m d’alçada respecte el terreny definitiu tenen
consideració de planta baixa.
6.- El moviments de terres no podran generar murs de més de 4,00 m d’alçada en
relació al terreny definitiu. Aquest punt serà aplicable tan a l’interior de la parcel·la com
al talús com en relació a les parcel·les veïnes.
7.- Obres de reforma i ampliació.
a) Per obres de reforma sense ampliació de sostre ni d’ocupació no serà
necessària l’aprovació d’un nou Estudi de Detall, si el projecte d’edificació compleix
amb els paràmetres de l’Estudi de Detall vigent. El projecte d’edificació inclourà
l’Estudi d’impacte en l’Entorn.
b) Per obres de reforma i ampliació en cas d’edificis existents que tinguin aprovat
un Estudi de Detall, no serà necessària l’aprovació d’un nou Estudi de Detall si el
projecte d’edificació compleix els paràmetres de l’Estudi de Detall vigent. Es
requerirà tanmateix la presentació de l’Estudi d’Impacte en l’Entorn.
c) Per obres de reforma i ampliació en cas d’edificis existents que no tinguin
aprovat un Estudi de Detall, caldrà presentar l’Estudi de Detall acompanyat de
l’Estudi d’Impacte en l’Entorn.
Article 5 Es modifica l’article 61 de les normes urbanístiques de la Modificació Puntual del Pla
general municipal d’ordenació de Sabadell a l’àmbit del Riu Ripoll (MPG 5), en la
versió donada per l’article 43 del Text Refós de la Modificació del PGMOS per a
l’actualització de l’ordenació dels usos comercials a Sabadell (MPG-79), relatiu a les
39
condicions d’ús de la zona industrial del Ripoll (clau 6.1), el qual queda redactat de la
manera següent:
Art.- 61. Condicions d’ús.
1. Ús dominant:
• Indústria agrupada(1)
2. Usos compatibles:
• Indústria urbana (1)
• Indústria artesanal (1)
• Serveis urbans (2)
• Oficines i serveis (3)
• Comerç singular (4)
• Tecnològic (5)
• Restauració (6)
• Esportiu (7)
• Religiós (8)
• Taller de reparació de vehicles (9)
• Magatzem (10)
3. Ús complementari obligatori:
• Aparcament
4. Usos complementaris vinculats a l’activitat industrial
• Serveis tècnics i mediambientals
• Oficines i serveis
• Magatzem
5. Usos incompatibles:
• Plurihabitatge
• Comerç
• Hoteler
• Recreatiu
• Indústria separada
• Estació de serveis
6. Limitació global dels usos compatibles:
40
Les activitats dels usos compatibles admesos, excepte els usos industrials, no
podran superar, en el seu conjunt, el 33% del volum màxim construïble de la
parcel·la.
En el cas que les activitats dels usos admesos es constitueixin en un “centre
d’empreses”, el conjunt d’aquestes seran inferiors el 50% del volum màxim
construïble de la parcel·la ni superarar el sostre que resulti d’una edificabilitat de
0,60 m2 de sostre / m2 de sòl de la parcel·la.
El centre d’empreses queda definit com aquella implantació en la que s’ofereixen
totes les instal·lacions i mitjans precisos per a l’exercici de l’activitat empresarial:
locals o naus modulars, sales de conferencies, seminaris i reunions, serveis
administratius, entre d’altres. Per a poder acollir-se a aquesta modalitat caldrà que
la gestió sigui unitària i s’haurà d’establir registralment la indivisibilitat de la
parcel·la en la que es situï el centre d’empreses.
7. Limitació específica dels usos compatibles:
(1) En els usos industrials, s’admeten les activitats logístiques en el cas que
impliquin recepció de producte, transformació, emmagatzematge i expedició del
transformat.
(2) Les activitats adscrites a l’ús de serveis urbans no podran superar el 25% del
volum màxim construïble de la parcel·la.
(3) Les activitats adscrites a l’ús d’oficines i serveis no podran superar el 33% del
volum màxim construïble de la parcel·la.
(4). Les activitats de l’ús de comerç singular no podran superar el 10% del volum
màxim construïble de la parcel·la. S’admeten les categories d’establiments
comercials (petits, mitjans i grans establiments (PEC / MEC / GEC) < 2.500 m2 de
superfície de venda SV)
Per a implantar establiments d’aquest ús, no serà necessari complir amb l’amplada
mínima de carrer requerida de 12,00 metres.
41
(5) Les activitats de l’ús tecnològic no podran superar el 33% del volum màxim
construïble de la parcel·la.
(6) Les activitats de l’ús de restauració no podran superar el 10% del volum màxim
construïble de la parcel·la.
(7) Les activitats de l’ús esportiu no podran superar el 33% del volum màxim
construïble de la parcel·la.
(8) Les activitats de l’ús religiós no podran superar el 10% d del volum màxim
construïble de la parcel·la.
L’aforament dels centres de culte, serà d’un màxim de 500 persones.
(9). Les activitats de l’ús de taller de reparació de vehicles no podran superar el
33% del volum màxim construïble de la parcel·la.
S’estableix la limitació de la superfície màxima de l’establiment, l’activitat del qual
no podrà ser superior als 1.000 m2 de superfície
L’admissió d’aquest ús queda limitat als àmbits següents: UA-R1, Unitat
d’ordenació “La Llanera” amb front a la ctra. de Prats de Lluçanès, UA-R23b i, com
a ús provisional, en el sector PE-R2.
(10) L’ús de magatzem també comprèn les activitats logístiques de repartiment de
càrrega sense transformació del producte.
Les activitats d’aquest ús no superaran el 33% del volum màxim construïble de la
parcel·la.
L’admissió d’aquest ús queda limitat als àmbits següents: UA-R1, Unitat
d’ordenació “La Llanera” amb front a la ctra. de Prats de Lluçanès, UA-R23b i, com
a ús provisional, en el sector PE-R2.
42
Relació d'usos limitacions del usosÚs dominant Indústria agrupadaUsos compatibles(*) Indústria urbana
indústria artesanal(Màx 33% volum) Oficines i serveis(Màx 33% volum) Tecnològic(Màx 33% volum) Taller de reparació de vehicles sup Màx 1.000 m2 limitat a 3 àmbits(Màx 33% volum) Magatzem limitat a 3 àmbits(Màx 33% volum) Esportiu(Màx 25% volum) Serveis urbans(Màx 10% volum) Comerç singular màx. 2.500 m2 sv PEC / MEC / GEC(Màx 10% volum) Restauració(Màx 10% volum) Religiós Afor. màx 500 persUsos complementaris Serveis tècnics i mediambientals
MagatzemAparcamentOficines i serveis
(Màx 25%) Comerç singular(Màx 25%) Restauració(Màx 25%) Taller de reparació de vehicles
Usos incompatibles ComerçUnihabitatgePlurihabitatgeHotelerRecreatiu
Indústria separadaEstació de serveis
(*) El conjunt dels usos compatibles serà inferior al 33% del volum total de la parcel·la
8. Inadmisió d’activitats:
No s’admeten les activitats afectades pel règim d’autorització ambiental de la Llei
de Prevenció i Control Ambiental de les activitats (PACA), o tramitació que la
substitueixi, ni per la normativa sectorial d’accidents greus en què intervinguin
substàncies perilloses, o les que en el seu tràmit ambiental per a l’obtenció de
permisos requereixin estudi d’avaluació d’impacte ambiental.
Article 6 Es modifica l’article 62 de les normes urbanístiques de la Modificació Puntual del Pla
general municipal d’ordenació de Sabadell a l’àmbit del Riu Ripoll (MPG 5), relatiu a la
regulació específica dels usos i activitats, el qual queda enunciat i redactat de la
manera següent:
43
Art.- 62. Regulació específica de l’ús d’aparcament
L’ús complementari d’aparcament tindrà la consideració d’obligatori. El nombre de
places d’aparcament que es requereixen per a les activitats de l’ús industrial es
regularà segons el què estableix la normativa de la MPG-5. Per a la resta d’usos
compatibles, el nombre de places d’aparcament requerides aniran en funció de l’ús
d’acord amb la regulació del Text refós del Pla general vigent i ordenances
reguladores vigents.
La finalitat d’aquest ús complementari serà la de donar servei a tots els usos principals
i compatibles que s’implantin, i queda explícitament prohibit destinar superfícies a una
activitat independent de dipòsit i estacionament de vehicles i/o remolcs així com
exposició de caravanes, cementiris o desballestadors de cotxes.
El nombre de places d’aparcament per als establiments destinats a activitats de l’ús de
comerç singular que tinguin la categoria de grans establiments comercials (superfície
de venda entre 1.300 m2 i 2.500 m2) serà de dues places per a cada 100 m2 de
superfície edificada
Article 7 Es modifica l’apartat 9.b i 11.e de l’article 63 de les normes urbanístiques de la
Modificació Puntual del Pla general municipal d’ordenació de Sabadell a l’àmbit del riu
Ripoll (MPG 5) relatiu a les cobertes dels edificis industrials i a les instal·lacions i
serveis tècnics i ambientals dins les determinacions relatives a la integració en el
paisatge del Ripoll, el qual queda redactat de la manera següent:
Art.- 63. Normativa d’integració en el paisatge del Ripoll
Les edificacions hauran d’ésser respectuoses amb els trets físics del seu entorn i
adequar-se a la tradició arquitectònica del lloc.
El tipus de vegetació ha de venir determinat pel context de vegetació pròpia del riu
Ripoll, de manera que l’arbrat serà de ribera (pollancres, plataners, albers, avellaners,
etc.) o bosc mediterrani (alzines, oliveres, roures i pins), igual que el tipus arbustiu que
no ha de ser aliè al medi de ribera o mediterrani.
1.- Verd privat sense aprofitament.
a) L’adequació per fixar i estabilitzar geològicament el talús i evitar una
44
degradació amb esllavissaments fa necessària la plantació d’arbrat en la part
superior, i a la formació de murets inferiors a 2,50 m. Igualment, poden utilitzar-se
altres tècniques de fixació com la col·locació de xarxes vegetals.
b) El manteniment dels talussos naturals del Ripoll obliga al seu tancament
adequat i la seva neteja i esbrossada per prevenir la perillositat de risc de foc.
2.- Espais enjardinats.
a) Es reservarà una franja de mínim d’1m d’espai enjardinat entre la tanca i l’edifici
industrial.
b) Per tal d’evitar la dispersió de les zones enjardinades només seran computables
aquelles que tinguin una superfície major de 10m2.
c) S’admeten les superfícies de varietats de gespa i manteniments de prats.
d) S’admeten superfícies de sauló o grava si van acompanyades d’elements
d’arbrat com a mínim 1 unitat cada 40 m2.
3.- Vialitat interior i càrrega/descàrrega.
a) El pendent màxim dels vials interiors de la parcel·la serà del 6%.
b) La vialitat interior haurà de disposar d’una reserva de canalització per a xarxes
exteriors de serveis (enllumenat, electricitat, telefonia), així com de l’oportuna
canalització de les aigües pluvials.
4.- Aparcaments.
Quan s’ubica aparcament en zones destinades a enjardinament aquest anirà
acompanyat de plantació d’arbrat i paviment porós (sauló, graves, gespa, etc.).
5.- Coberts i marquesines.
a) Només es permeten voladissos, viseres, coberts, porxos, marquesines i
pèrgoles associades a l’aparcament i a les activitats de càrrega i descàrrega.
b) Les marquesines i pèrgoles destinades a aparcament hauran de ser obertes a
totes les cares. Hauran de mantenir una distància mínima del perímetre de
parcel·la de 3 m. i com a màxim només podran cobrir el 50 % del total de places
d’aparcament.
6.- Tanques perimetrals.
a) Les tanques perimetrals només podran obviar-se quan entre l’edificació i el vial
públic hi hagi una zona enjardinada d’un mínim de 3m d’amplada, i el límit entre el
sòl privat i el públic quedi clarament delimitat.
45
b) Les tanques perimetrals tindran una alçada màxima de 3 m.
c) La tanca haurà de ser transparent, sense murs excepte els propis de contenció, i
de material preferentment metàl·lic. No s’admeten filats antivandàlics ni amb
elements d’electrificació. El seu tractament ha de ser integrat en el paisatge.
d) Per tal d’adaptar les tanques al terreny es podrà construir un basament d’un
màxim de 30cm.
e) És obligatori realitzar plantacions vegetals a la tanca amb espècies de tipus
enfiladisses amb espècies autòctones del riu evitant l’ús d’espècies de difícil
aclimatació. Aquesta plantació vegetal es realitzarà a l’interior de la parcel·la.
7.- Murs de contenció i moviments de terres.
a) El moviments de terres no podran generar murs de més de 4m d’alçada en
relació al terreny definitiu de la pròpia parcel·la, al talús i a les parcel·les veïnes.
b) Els murs s’hauran de tractar paisatgísticament, amb tractaments de revegetació,
revestiment de pedra, mitjançant gavions, o altres. Únicament es permeten murs
de contenció de formigó quan tinguin acabat de formigó vist.
c) Els murs de contenció no podran modificar el pendent resultant del talús ni
motivar extraccions que augmentin la seva inestabilitat o artificialitat.
8.- Façanes d’edificis i elements verticals.
a) Els acabats de les façanes i els elements verticals de l’edificació industrial han
d’integrar-se al paisatge del riu Ripoll, predominarà el ple sobre el buit, i el material
d’acabat i textures seran homogenis i de poca diversitat (per exemple: lliscades,
arrebossats i pintats).
b) La paleta de colors serà en tons ocres i vermellosos. No s’admet en la fusteria
d’obertures els colors purs tipus groc, vermell, blau, verd.
9.- Cobertes dels edificis industrials.
a) La coberta de les edificacions constitueix la cinquena façana de l’edifici, visible
des de molts punts del Sector. S’haurà d’estudiar independentment i es resoldrà
amb criteris compositius per reduir el impacte visual que l’aparició d’elements
d’instal·lacions i serveis pot provocar. L’Estudi d’Impacte en l’Entorn incorporarà el
plànol d’aquesta façana.
b) La coberta, serà preferiblement inclinada o de tipus seriat.
c) Els materials de les cobertes inclinades poden ser de tipus tradicional ceràmic o
46
de tipus metàl·lic no brillant. La paleta de colors de coberta serà de colors neutres
marrons, verds ò vermellosos admetent-se altres acabats que no es degradin i no
siguin brillants.
10.- Rètols comercials.
a) La instal·lació dels rètols no pot impedir o dificultar la contemplació dels espais
públics, d’edificis, conjunts i perspectives de caràcter monumental, tradicional o
d’interès paisatgístic.
b) No s’admeten rètols comercials que no corresponguin a l’activitat que es porta a
terme en la parcel·la.
c) No s’admet cap tipus de rètol comercial a la coberta.
d) Està permès un sol rètol comercial per activitat en paraments de façanes
interiors. Aquest no pot tenir una superfície superior a 4m2.
e) Els materials, formes, colors i il·luminació del rètols no podran estar en
disconformitat amb la qualitat ambiental de l’entorn.
11.- Instal·lacions i serveis tècnics i ambientals.
a) Les instal·lacions i serveis tècnics i ambientals s’agruparan en la parcel·la
formant un sol conjunt, amb nivells de protecció (voreres) o enjardinament per tal
que no es generin punts de conflicte amb el funcionament de l’activitat.
b) La paleta de colors per a l’acabat i manteniment dels elements serà en tons
ocres i vermellosos. No s’admet en la fusteria els colors purs tipus groc, vermell,
blau, verd.
c) Els col·lectors a l’interior de parcel·la i fins al punt de connexió, hauran de ser
soterrats.
d) L’enllumenat haurà de qualificar els espais resultants, organitzant recorreguts, i
diferenciant les d’acompanyament, de seguretat i control i la general de la
parcel·la.
e) L’estudi d’impacte a l’Entorn incorporarà el projecte d’enllumenat per garantir
que la contaminació lumínica sigui mínima, excepte quan, per la definició pròpia
de l’estudi de detall, es consideri convenient que aquest projecte d’enllumenat
s’inclogui en la fase de llicència. En aquest cas, la normativa de l’estudi de detall
incorporarà aquesta precisió.
f) Les xarxes elèctriques i telemàtiques dins de la parcel·la seran soterrades.
47
g) Les antenes de ràdio, telefonia i televisió s’ubicaran en espais desapercebuts, i
no podran utilitzar elements patrimonials (xemeneies, etc.).
Article 8 El sistema d’infraestructures de serveis tècnics (clau b.1) situat en la cruïlla entre la
ctra. de Torre-romeu i el camí del Ripoll queda condicionat a la resolució tècnica de
l’enllaç viari. Per aquest motiu al sistema urbanístic se li efectua una reserva destinada
de manera obligada a l’ús viari de 2.500 m2 de superfície.
Article 9
Es modifica la disposició transitòria segona de la Modificació puntual del Pla General
Municipal d’Ordenació de Sabadell al riu Ripoll (MPG-5), relativa als usos i activitats
existents a la zona industrial del Ripoll (clau 6.1) amb compartimentació interior, la qual
queda substituïda pel seqüent redactat:
1.- Es podran continuar les activitats existents en possessió de la corresponent
llicència que es desenvolupin en edificacions amb una superfície menor de 300 m2,
sens perjudici de l’obligació d’ajustar-se a les Ordenances municipals.
2.- Les activitats que actualment comparteixin serveis urbanístics (vialitat interior,
xarxes d’abastament i d’evacuació, etc.) quedaran obligades de forma solidària al
manteniment privat dels espais comuns, espais d’enjardinament, entrada i accés, i
càrrega i descàrrega.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Servituds aeronàutiques.
a. L’alçada màxima de les construccions o instal·lacions proposades o permeses, així
com qualsevol altra actuació prevista per aquesta Modificació puntual del Pla general
municipal d’ordenació de Sabadell (inclosos tots els seus elements com antenes,
parallamps, xemeneies, equips d’aire condicionat, caixes d’ascensors, cartells, plaques
decoratives, etc, així com qualsevol altre afegit sobre aquestes construccions), els
mitjans mecànics necessaris per a la seva construcció (grues, etc), modificacions de
terreny o objecte fix (pals, antenes, cartells, aerogeneradors - incloses les pales, etc)
així com el gàlib dels vehicles o via fèrria, no podrà superar els 30 metres d’alçada
48
sobre els terreny, respectant així la limitació establerta per les servituds aeronàutiques
de l’Aeroport de Sabadell, les quals queden representades gràficament en el plànol n-4
(Plànol de servituds aeronàutiques que afecten a l’àmbit de la modificació de Pla) que
s’adjunta en aquesta Modificació.
b. Les instal·lacions previstes en aquesta Modificació puntual del Pla general municipal
d’ordenació de Sabadell, no podran emetre fum, pols, boira o qualsevol altre fenomen
en nivells que constitueixin un risc per les aeronaus que operen en l’Aeroport de
Sabadell. Així mateix, s’evitaran els usos del sòl i les instal·lacions que puguin atraure
a l’avifauna, incloses les que puguin suposar un refugi d’aus en règim de llibertat, de
conformitat amb allò establert a l’article 10 del Decret 584/1972, de servituds
aeronàutiques. Per altra banda, cal tenir en compte els possibles reflexes de la llum
solar en les teulades i cobertes, així com fonts de llum artificial que poguessin molestar
a les tripulacions d’aeronaus i posar en perill la seguretat de les operacions
aeronàutiques.
c. Qualsevol emissor radioelèctric o dispositiu que pogués donar origen a radiacions
electromagnètiques pertorbadores del normal funcionament de les instal·lacions
radioelèctriques aeronàutiques, encara que no vulneri les superfícies limitadores dels
obstacles, requerirà l’autorització corresponent de l’Agència Estatal de Seguretat
Aèria, de conformitat amb allò previst a l’article 16 del Decret 584/1972, de servituds
aeronàutiques.
d. Al trobar-se l’àmbit d’aquesta Modificació en l’àmbit inclòs en les zones de servituds
aeronàutiques legals, l’execució de qualsevol construcció o estructura (pals, antenes,
aerogeneradors - incloses les pales, etc), i la instal·lació dels mitjans necessaris per la
seva construcció (incloses les grues de construcció i similars), requerirà resolució
favorable prèvia de l’Agència Estatal de Seguretat Aèria, de conformitat amb els
articles 29 i 30 del Decret 584/1972.
e. En aquelles zones de l’àmbit d’aquesta Modificació que no estiguin afectades per
les servituds aeronàutiques corresponents a l’Aeroport de Sabadell, l’execució de
qualsevol construcció o estructura (pals, antenes, aerogeneradors - incloses les pales,
etc), i la instal·lació dels mitjans necessaris per la seva construcció (incloses les grues
de construcció i similars), que s’elevin a una alçada superior als 100 metres sobre el
terreny o sobre el nivell del mar requerirà pronunciament previ de l’Agència Estatal de
49
Seguretat Aèria en relació a la seva incidència en la seguretat de les operacions
aèries, de conformitat amb l’article 8 del Decret 584/1972.
Segona. Protecció dels béns patrimonials
a. En quant a l’àmbit UA-R2b, atès que coincideix la seva delimitació amb l’àmbit de
l’entorn de protecció del monument del Molí Mornau, d’acord amb la Llei 9/93 del
Patrimoni cultural Català, qualsevol projecte d’urbanització, intervenció o actuació en
l’esmentat entorn de protecció del monument ha de contemplar que el volum, la
tipologia, la morfologia i el cromatisme de les intervencions proposades no poden
alterar el caràcter arquitectònic i paisatgístic de l’àrea ni pertorbar la visualització del
monument, valoració que es realitzarà per part de la Comissió Territorial de Patrimoni
Cultural de Barcelona de manera preceptiva i vinculant.
b. Pel que fa al resta dels àmbits de la present modificació i que continguin qualsevol
element patrimonial inclòs en el PEPPS, caldrà l’emissió d’un informe del Departament
de cultura per tal de la valorar la interacció entre proposta i element protegit.
c. Pel que fa als elements del patrimoni arqueològic la redacció resultant de la
modificació que es proposa haurà de recollir que qualsevol intervenció dirigida a la
conservació i restauració d’aquests béns es requerirà, de manera prèvia, l’estudi
arqueològic i l’aixecament tipogràfic, prohibint-se l’enderroc de l’element.
50
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Queda sense efecte la disposició transitòria cinquena de la Modificació puntual del Pla
General Municipal d’Ordenació de Sabadell al riu Ripoll (MPG-5) en tant que són
d’aplicació les determinacions del Pla Especial del Patrimoni de Sabadell i les seves
modificacions.
Sabadell, 15 d’abril de 2014
Francesc Magem i Casasayas, arquitecte Secció de Planejament i Gestió urbanística
Sílvia Garcia Sierra, advocadaSecció de Planejament i Gestió Urbanística
Isabel Blasco Borja, arquitecta Cap de la Secció de Planejament i Gestió Urbanística
51
ANNEX NORMATIU
Sectors de Pla de millora urbana I Polígons d’actuació Queden modificades les fitxes del sector PE-R2 del Vapor de Can Quadres, i de les
Unitats d’actuació UA-R2b del Molí d’en Mornau-Estruc i UA-R19 de la Fàbrica
Castelló.
Així mateix, queda sense efecte la Unitat d’actuació UA-R22 del Molí d’en Torrella, on
es delimita un sector subjecte a un Pla de millora urbana sobre el qual es fixa:
l’edificabilitat, els usos, l’estàndard de reserva mínima per al sistema local d’espais
lliures, així com la modalitat del sistema d’actuació.
Aquests sectors i polígons d’actuació queden integrats en aquest annex normatiu
mitjançant les seves fitxes gràfiques i/o de condicions d’ordenació. Són les següents:
PE-R2 Sector de Pla de millora urbana Vapor de Can Quadres Fitxa condicions d’ordenació
S-R22 Sector de Pla de millora urbana Molí d’en Torrella Fitxa gràfica i condicions d’ordenació
UA-R2b Unitat d’actuació Molí d’en Mornau-Estruc Fitxa gràfica i condicions d’ordenació
UA-R19 Unitat d’actuació Fàbrica Castelló Fitxa gràfica
52
FITXA NORMATIVA
Qualificació Superfícies urbanística Sòl mínim de cessió Sòl mínim d'urbanització
Clau m² % m² % m² %
6.1 26.545 75,00% a-1 4.424 12,5% 4.424 12,5% 4.424 12,5%
d-1[r] 4.424 12,5% 4.424 12,5%
Total àmbit 35.393 100% Sòl mínim a cedir 8.848 25% Sòl mínim a urbanitzar 4.424 12,5%
EDIFICABILITAT MÀXIMA PRIVADA Volum màxim construït 212.360 (m3) Volum construït net 8,00 (m3 edificable / m² sòl privat) Volum construït brut 6,00 (m3 edificable /m² sòl total àmbit)
COEFICIENTS Coeficient de càrregues de cessió 0,042 (m² sòl de cessió / m3 edificable privat) Coeficient de càrregues d'urbanització 0,021 (m² sòl a urbanitzar / m3 edificable privat)
Claus, índexs i percentatges mínims amb caràcter normatiu bàsic.
DETERMINACIONS ESPECÍFIQUES SISTEMA D’ACTUACIÓ: COMPENSACIÓ P.E. A DESENVOLUPAR EN 8 ANYS
CONVENI URBANÍSTIC RELACIONAT:
ALTRES DETERMINACIONS 1. La parcel.la mínima en aquesta unitat d’ordenació és de 2.400 m2.
2. La vialitat a urbanitzar preveu una despesa estàndard per pavimentació, instal·lacions, sanejament i
arbrat perimetral, incorporant un 25% d'aparcament i càrrega-descàrrega de la vialitat.
3. El Pla de millora urbana podrà adaptar les condicions d’ordenació dels espais enjardinats i vialitat interior i càrrega /descàrrega previstes a la normativa de la MPG-5 a les necessitats i solucions concretes d’aquesta unitat d’ordenació, sempre que es garanteixi la mobilitat i maniobres dels vehicles de transports i l’accessibilitat viària a cada parcel·la.
DENOMINACIÓ: VAPOR DE CAN QUADRES ÀMBIT: Camí Can Quadres-Camí de La Bassa
CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: SÒL URBÀ NO CONSOLIDAT PLANEJAMENT QUE LA DELIMITA: (MPG-80)
OBJECTIUS: Desenvolupar una ordenació del teixit industrial en base a la determinació de vials públics, cessions d'espais lliures del Ripoll, i reordenació de les unitats de parcel·la i edificació. Determinar la ubicació de les qualificació urbanística mantenint, amb caràcter general, el paràmetres urbanístics definits al parc industrial del riu Ripoll.
ÀREA A DESENVOLUPAR PER PLA DE MILLORA URBANA
PE-R2
MPG-80_AI2_S-R22_fitxa_moli_torrella.dgn
FITXA NORMATIVA
Qualificació Superfícies urbanística Sòl mínim de cessió Sòl mínim d'urbanització
Clau m² % m² % m² %
(6.1) (4.2) 9.368 66,59% A-1 1.507 10,71% 1.507 10,71% 4.424 12,5%
(a-1)/(a-1[r]) 1.700 12,08% 1.700 12,08% 1.700 12,08% (d-1)/(d-1[r]) 1.493 10,61% 1.493 10,61% 1.493 10,61% Total àmbit 14.068 100%
Sòl mínim a cedir 4.700 33,41% Sòl mínim a urbanitzar 4.700 33,41%
VOLUM EDIFICABLE
Volum màxim construïble (6.1) 33.350 (m3) Volum màxim construïble (4.2) (*) (m3) que resulti de l’edifici protegit
ÚS GLOBAL industrial / Terciari
índexs , percentatges i usos amb caràcter normatiu bàsic.
DETERMINACIONS ESPECÍFIQUES SISTEMA D’ACTUACIÓ: COMPENSACIÓ P.E. A DESENVOLUPAR EN 8 ANYS
CONVENI URBANÍSTIC RELACIONAT:
ALTRES DETERMINACIONS
1. La vialitat a urbanitzar ha de resoldre l’enllaç viari entre la ctra. de Caldes i la connectivitat amb les
altres unitats industrials.
DENOMINACIÓ: MOLÍ D’EN TORRELLA ÀMBIT: Crta. De Granollers/Caldes-Pont de La Salut
CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: SÒL URBÀ NO CONSOLIDAT PLANEJAMENT QUE LA DELIMITA: (MPG-80)
OBJECTIUS: Desenvolupar una ordenació del teixit industrial en base a la determinació de vials públics, cessions d'espais lliures del Ripoll, i reordenació de les unitats de parcel·la i edificació. Determinar la ubicació de les qualificació urbanística mantenint, amb caràcter general, el paràmetres urbanístics definits al parc industrial del riu Ripoll.
ÀREA A DESENVOLUPAR PER PLANEJAMENT ESPECIAL
S-R22
MPG-80_AI2_UAR2b _fitxa_moli_mornau.dgn
FITXA NORMATIVA
Qualificació Superfícies urbanística Sòl mínim de cessió Sòl mínim d'urbanització
Clau m² % m² % m² %
6-1 17.455 44,63% 4-2 3.981 10,18% a-1 4.989 12,76% 4.989 12,76% 4989 12,76%
a-1[r] 1.108 2,83% 1.108 2,83% 1.108 2,83% d-1[r] 2.584 6,61% 2.584 6,61% d-2[r] 1 302 3 33% 1 302 3 33%
6-1 [vp] 7.689 19,66%
Total àmbit 39.108 100% Sòl mínim a cedir 9.983 25,53% Sòl mínim a urbanitzar 6.097 15.59%
UEDIFICABILITAT MÀXIMA PRIVADA(*)U
Volum màxim construït 139.640 (m3) Volum construït net 8,00 (m3 edificable / m² sòl privat) Volum construït brut 3,57 (m3 edificable /m² sòl total àmbit) * A aquest paràmetres caldrà afegir-hi el volum de l’edifici d’interès patrimonial UCOEFICIENTS Coeficient de càrregues de cessió 0,071 (m² sòl de cessió / m3 edificable privat) Coeficient de càrregues d'urbanització 0,044 (m² sòl a urbanitzar / m3 edificable privat)
Claus, índexs i percentatges amb caràcter normatiu bàsic.
UDETERMINACIONS ESPECÍFIQUES SISTEMA D’ACTUACIÓ: COMPENSACIÓ BÀSICA PLA D’ETAPES: ETAPA UNICA DE 4 ANYS
CONVENI URBANÍSTIC RELACIONAT:
UALTRES DETERMINACIONS 1. La Propietat es responsable del manteniment del sòl industrial [vp] espai verd privat. 2. L'antic Molí del Mornau i la Sèquia Monar queden subjectes a la normativa de protecció patrimonial vigent. 3. La reordenació del sòl industrial obliga a refer i urbanitzar el Camí de Castellar modificat 4. La urbanització dels vials haurà d'executar-se en el període de 2 ANYS. 5. Per les característiques de la UA i la presència de l’edifici del Molí, les zones podran no disposar de la tanca perimetral
descrita a l’article 63.6 de la normativa de la MPG-5. 6. Per tal de poder reduir l’impacte de les edificacions i integrar-se millor en el talús, en aquest àmbit no serà preceptiu
l’existència d’un vial perimetral a les edificacions com el descrit a l’article 53.2d de la MPG-5. Pel mateix motiu, també podrà definir-se, puntualment, algun mur de contenció d’alçada superior a la definida als article 53.6 i 63.7 de l’esmentada MPG-5
DENOMINACIÓ: MOLI D'EN MORNAU-ESTRUC ÀMBIT: camí del Rieral-pont de Castellar (crta.Prats)
CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: SÒL URBÀ NO CONSOLIDAT PLANEJAMENT QUE LA DELIMITA: (MPG-80)
UOBJECTIUSU: Simplificar la Unitat d'Actuació vigent per facilitar la seva execució; delimitar la nova UA en funció de la topografia i servituds geogràfiques i de propietat de l'àmbit del Ripoll; facilitar la recuperació del Molí Mornau en base a una major obertura dels seus usos, i determinar les noves càrregues urbanístiques de cessió i urbanització.
UNITAT D’ACTUACIÓ
UA-R2b
MPG-80_AI2_UAR19_fitxa_fabrica_castello.dgn
FITXA NORMATIVA
Qualificació Superfícies urbanística Sòl mínim de cessió Sòl mínim d'urbanització
Clau m² % m² % m² %
6-1 17.056 71,05% a-1 4.986 20,77% 4.986 20,77% 4.986 20,77%
a-1 [r] 779 3,25% 779 3,25% 779 3,25% 6-1 [vp] 1.183 4,93%
Total àmbit 24.004 100%
Sòl mínim a cedir 5.765 24,02% Sòl mínim a urbanitzar 5.765 24,02%
EDIFICABILITAT MÀXIMA PRIVADA Volum màxim construït 136.448 (m3) Volum construït net 8,00 (m3 edificable / m² sòl privat) Volum construït brut 5,69 (m3 edificable /m² sòl total àmbit)
COEFICIENTS Coeficient de càrregues de cessió 0,042 (m² sòl de cessió / m3 edificable privat) Coeficient de càrregues d'urbanització 0,042 (m² sòl a urbanitzar / m3 edificable privat)
Claus, índexs i percentatges amb caràcter normatiu bàsic.
DETERMINACIONS ESPECÍFIQUES SISTEMA D’ACTUACIÓ: COMPENSACIÓ PLA D’ETAPES: ETAPA UNICA DE 4 ANYS
CONVENI URBANÍSTIC RELACIONAT:
ALTRES DETERMINACIONS 1. La Propietat es responsable del manteniment del sòl industrial [vp] espai verd privat. 2. Es preveu una servitud de 4 metres (aprox. 1.160M2) entre la indústria i la llera de riu per a funcions de
policia. Aquesta només serà d'aplicació en el cas de reforma total, nova planta o associada a motius de causa major.
3. S'aplicarà la Normativa d’Integració en el Paisatge del Ripoll de la MPG-5.
OBSERVACIONS Es podrà desenvolupar la Unitat d’Actuació mitjançant planejament especial per tal de poder estudiar en detall el traçat del vial que millor respongui a les condicions topogràfiques i de funcionament de l’activitat.
DENOMINACIÓ: FABRICA CASTELLÓ ÀMBIT: Camí de la Fabrica Castelló-Pont de La
CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: SÒL URBÀ NO CONSOLIDAT PLANEJAMENT QUE LA DELIMITA: (MPG-80)
OBJECTIUS: Delimitar una Unitat d’Actuació que permeti repercutir unes càrregues urbanístiques de cessió i urbanització, especialment el camí d’accés a la zona qualificada com a industrial, igual que la resta de les unitats industrials de l'àmbit.
UNITAT D’ACTUACIÓ
UA-R19
3. Agenda La previsió relativa a la compartimentació de determinades instal·lacions i/o edificacions, obliga al compliment de les determinacions previstes en l’article 99.1 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, que aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer. De conformitat amb l’article 99.1.b), el document de l’Agenda ha de preveure l’execució immediata del planejament i l’establiment del termini concret per aquesta execució. En aquest cas es fixa un termini màxim de 4 anys per materialitzar les previsions contingudes en aquesta modificació de Pla. Transcorregut aquest termini l’Ajuntament podrà revisar aquestes previsions mitjançant l’instrument de planejament adient, sense que això comporti cap indemnització per als particulars.
53
4. Avaluació econòmica i financera
4.1 Introducció Com s’ha expressat anteriorment, l’objectiu d’aquesta Modificació puntual del Pla general és adequar la regulació urbanística de la zona industrial del Ripoll per adaptar-la a les necessitats actuals del sector, establint una nova regulació dels usos compatibles i la implantació d’establiments de dimensions més adequades que respectin i potenciïn el parc fluvial del riu Ripoll i garanteixin l’equilibri entre activitats econòmiques i lúdiques tot respectant l’entorn on es troben. Aquestes característiques justifiquen que l’avaluació econòmica i financera de la modificació de pla es limiti a la valoració de la rendibilitat de l’operació, on s’ha de justificar, en termes comparatius, el rendiment econòmic derivat de l’ordenació vigent i el que resulta de la nova ordenació, d’acord amb les previsions de l’article 99.1 c) del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, que aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer.
4.2 Avaluació econòmica de la rendibilitat de l’operació La modificació de pla faculta la reducció de la dimensió mínima dels establiments industrials que es puguin establir a les zones industrials del riu Ripoll, així com l’augment del nombre màxim que s’en puguin establir en cada parcel·la urbanística Per tal de quantificar econòmicament el que representa aquesta modificació, cal realitzar una valoració del sòl que en resulta del planejament vigent, així com de la modificació proposada. En aquest sentit, es considera una hipòtesi de sòl estandarditzada, extrapolable a totes les zones industrials del Ripoll, amb circumstàncies assimilables que signifiquen que els diferencials d’aprofitament serien aplicables en qualsevol punt de l’àmbit, sempre que es materialitzin en la mateixa parcel·la. Criteris de valoració a) Normativa aplicable La valoració s’ha d’atenir a l’establert al Real Decreto 1492/2011, de 24 d’octubre, por el que se aprueba el Reglamento de valoraciones de la Ley del suelo. b) Ordenació vigent
Atès que ens trobem en el cas de situació bàsica de sòl urbanitzat, i en el supòsit d’un aprofitament específicament assignat pel planejament vigent, per a la valoració del sòl s’ha d’aplicar l’art. 20 de l’esmentat reglament. La qualificació urbanística de la zona industrial del Ripoll (clau 6.1), es desglossa amb els paràmetres urbanístics següents: ► Parcel·la mínima: sup.>=8.000,00 m²sòl ► Activitat industrial: 1 activitat amb usos complementaris ► Compartimentació: fins a 1.500 m²sòl
54
Considerant aquest règim urbanístic d’origen, l’aplicació a una finca estàndard, optimitzant paràmetres per el millor aprofitament potencial, el producte inmobiliari resultant son establiments de 1.500 m² de planta baixa. Proposta d’ordenació La modificació de pla a les zones industrials del Ripoll (MPG-80) planteja augmentar el nombre d’establiments per parcel·la, que serà el resultat de dividir la superfície de parcel·la per un mòdul de 750. La superfície de cada establiments dependrà de la distribució de cada conjunt edificatori, poden ser variable sense sobrepassar el màxim volum edificable. Únicament a efectes d’aquest estudi econòmic es planteja una distribució teoria del sostre de una parcel·la mínima, tenint en compte el nombre màxim d’establiments possibles, amb la mateixa superfície d’ocupació en planta baixa. En aquest supòsit, els establiments es podrien organitzar en funció de la millor optimització de l’aprofitament potencial:
Zona 6.1
Superfície parcel·la: 8.000,00m²sòl
N. establiments: 8.000, 00 m²sòl / 750 = 11 establiments
Ocupació en planta baixa: 70%
Superfície edificada Planta Baixa: 8.000 x 70% = 5.600,00m²st(PB)
Superfície PB per establiment: 5.600,00 /11 = 509,00 m²st
Valor unitari de repercussió de la proposta d’ordenació De conformitat amb l’art. 22.2) RD, aquest valor de repercussió ha d’obtenir-se pel mètode residual estàtic, segons la següent expressió:
VRS = Vv/K – Vc
On: VRS = Valor del repercussió del sol en euros/m2 edificable de l’ús considerat. Vv = Valor en venda del m2 de edificació en la hipòtesi d’acabat. K= Coeficient que pondera la totalitat de despeses generals, inclosos els de finançament, gestió i promoció, així com el benefici empresarial normal de la activitat de promoció immobiliària necessària per a la materialització de l’edificabilitat. En caràcter general, es fixa en 1,4 Vc =Valor de la construcció en euros/m2 edificable de l’ús considerat. Valor en venda del producte immobiliari acabat (vv) Atenent l’estudi de mercat realitzat amb diverses mostres ubicades a la ciutat de Sabadell, els valors de mercat homogeneïtzats referits a la tipologia base segons el planejament vigent, així com les corresponents a les variants proposades a la present
55
MPG-80, totes referides a la unitat de valor de comparació comuna que és la superfície de nau en planta baixa -m2st(PB) -, resulten: Zona 6.1
Planejament vigent: Superfície PB per establiment: 1.500,00 m²st (PB)
Vm = 660 €/m²st
Planejament proposat:
Superfície PB per establiment: 509,00,00 m²st (PB)
Vm = 900 €/m²st
Cost de construcció Atenent les dades publicades al “Boletín Económico de la Construcció” (BEC) en la seva edició del 1er trimestre de 2014, es dedueixen els costos unitaris de construcció promitjos d’edificacions industrials. Aquests valors es poden aplicar directament a €/m²sostre segons les anteriors definicions, per a cadascuna de les tipologies considerades (incloent 20% de benefici industrial + despeses generals), als que cal afegir els percentatges corresponents a les despeses de Seguretat i Salut, Honoraris professionals i tributs per Llicències d’obres d’aplicació de conformitat amb les Ordenances fiscals de la ciutat de Sabadell, segons es detalla en el següent quadre:
Subzonaopcions s/ sup. activitat 509 1500
Cost contracte obres (BEC 3T-11) 570,04 414,50% Seguretat i Salut 2,00% 2,00%
% Honoraris tècnics 3,00% 3,00%% Llicències i taxes 4,50% 4,50%
total costos directes obra (€/m2sostre)= 624,19 453,88 costos desglossats per aquestes tipologies publicades al BEC núm. 297
Càlcul valor unitari de repercussió Aplicant en la fórmula abans esmentada els valors que resulten dels apartats anteriors, el valor unitari de repercussió resulta, en cada cas: OPCIÓ (establiment PB 1.500m²):
Vr = 660,00 €/m²st/ 1,4 – 453,88 €/m²st = 17,55 €/m²st
OPCIÓ (establiment PB 509,00 m²):
Vr = 900,00 €/m²st /1,4 – 624,19 €/m²st = 18,67 €/m²st
56
Valoració proposta A partir del valor unitari de la opció base que es pren com a referència de l’aprofitament potencial atorgat pel planejament vigent, les opcions de reducció de la superfície mínima de l’activitat industrial, signifiquen, referides a repercussió sobre la mateixa unitat de valor (m²sostre ): Zona 6.1 : 18,67 / 17,55 = 1,06
Es a dir que, en aquests casos, la materialització de les condicions derivades del proposat per aquesta modificació de pla significaria un increment del valor de repercussió del sol del 6% a les zones industrials del Ripoll en el cas d’acollir-se a aquesta opció. Conclusió Estudiada la proposta de Modificació puntual del pla general municipal d’ordenació de Sabadell a les zones industrials situades a l’àmbit del riu Ripoll es conclou que l’operació econòmica que resulta de la nova ordenació és rendible d’acord amb les previsions de l’article 99.1 c) del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, que aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer. 4.3 Valoració econòmica de la millora en la connectivitat viària Atès la necessitat de resoldre la connectivitat de l’enllaç viari a la ctra. de caldes, es calcula la repercussió de la càrrega d’urbanització per al sector de Pla de millora urbana S-R22.
Despeses d’urbanització segons planejament vigent:
Superfície sol a urbanitzar segons planejament vigent:
Superfície vial, clau a-1 864,00 m²
Superfície vial privat, clau a1( r) 428,00 m²
Valoració obres d’urbanització:
A partir de les obres d’urbanització realitzades pels propis serveis municipals es fixa el cost de contrata unitari de:
Superfície vial, clau a-1 150,00 €/m²
Superfície vial privat, clau a1( r) 75,00 €/m²
El que representa un pressupost de total de 161.700,00 € per l’àmbit del sector.
57
Despeses d’urbanització segons proposta modificació:
Superfície sol a urbanitzar segons proposta de modificació:
Superfície vial general, clau A-1 1.507,00 m²
Superfície vial , clau a1 1.272,00 m²
Superfície vial privat, clau a1( r) 428,00 m²
Superfície sistema espai lliure, clau d1 1.006,00 m²
Superfície sistema espai lliure privat, clau d1 417,00 m²
Valoració obres d’urbanització:
A partir de les obres d’urbanització realitzades pels propis serveis municipals es fixa el cost de contracta unitari de:
Superfície vial, clau A-1 i a-1 150,00 €/m²
Superfície vial privat, clau a1( r) 75,00 €/m²
Superfície sistema espai lliure, clau d1 90,00 €/m²
Superfície sistema espai lliure privat, clau d1 90,00 €/m²
El que representa un pressupost per obres d’urbanització 577.020,00 € per l’àmbit del sector.
A aquest pressupost cal afegir obres completaries necessàries segons els següents conceptes:
Moviment de terres: 1.750 m3 x 7,20 €/m3 = 12.600,00 €
Senyalització i semàfors: 4 ut x 17.800 €/ut = 71.200,00 €
Pressupost total de les obres d’urbanització: 660.820,00 €, que representa un increment de 499.120 €.
58
4.4 Estudi vialitat econòmica S-R22 La nova delimitació del sector S-R22 suposa un important increment de carregues d’urbanització derivades de la millora de la connectivitat viaria de la ctra. de Caldes que es compensa amb un increment del volum edificable. Per a calcular la superfície d’aprofitament necessària per a equilibra el sector, adoptem com a paràmetre el valor de repercussió del sostre resultant de la Modificació puntual de la zona industrial del Ripoll, que estem tramitant Atenent a la nova regulació, es fixa en 358,87 €/m2t el valor unitari de repercussió. L’increment en concepte d’obres d’urbanització es de 499.120 €.
Per tant, l’increment d’aprofitament per a compensar el major cost d’obres d’urbanització i equilibra el sector es de 1.391,00 m2t.
Sabadell, 15 d’abril de 2014
Isabel Palmer Bauza, arquitecta tècnica
Secció de Planejament i Gestió Urbanística
59
MPG-80
Àrea d’Urbanisme, Habitatge i Espai Públic
MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PGMO DE SABADELL A LES ZONES INDUSTRIALS DEL RIPOLL
ANNEXES
Annex1: Estructura de la propietat
Annex2: Repercussió ambiental de la Modificació
Annex3: Estudi de la influència de la Modificació sobre la mobilitat
SABADELL, ABRIL DE 2014
60
61
MPG-80
Àrea d’Urbanisme, Habitatge i Espai Públic
MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PGMO DE SABADELL A LES ZONES INDUSTRIALS DEL RIPOLL
ANNEX 1
Estructura de la propietat
Illes
_urb
anis
me
Unt
atU
rbFi
n R
egA
dreç
aPrin
cipa
lN
ifDom
ini
Nom
Dom
ini
Adr
eça
Dom
ini
Tito
lD
ata
Adq
Perc
t. D
ret
0001
4793
5ct
ra. d
e P
rats
de
Lluç
anès
, 90
3
B
xs 1
a39
1030
54H
MA
S V
IDA
L FR
AN
CIS
CO
c. d
e le
s P
edre
s B
lanq
ues,
24
Dom
ini a
nter
ior
02/0
7/19
9810
0,00
0001
4793
5ct
ra. d
e P
rats
de
Lluç
anès
, 90
3
B
xs 1
aB
6210
4575
BR
ICA
S B
LAN
QU
ES
SL
Apa
rtat d
e C
orre
us,
3109
Ple
dom
ini
11/1
1/19
9910
0,00
0002
4793
7ct
ra. d
e P
rats
de
Lluç
anès
, 90
3
B
xs 2
aB
6063
7345
INM
OB
ILIA
RIA
CA
LLA
DO
DE
SA
BA
DE
LLc.
de
Mun
tane
r, 1
14
3r 2
aD
omin
i ant
erio
r26
/07/
2005
100,
0000
0247
937
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
903
Bxs
2a
A08
0001
43B
AN
CO
DE
SA
BA
DE
LL S
Apl
. de
Cat
alun
ya,
1D
omin
i ant
erio
r31
/07/
1998
100,
0000
0247
937
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
903
Bxs
2a
B63
1764
99IN
TER
MA
X D
HU
ED
IFIC
AC
ION
ES
SL
cam
í de
l Mas
, 2
1r
2a
Ple
dom
ini
26/0
7/20
0510
0,00
0003
4793
9ct
ra. d
e P
rats
de
Lluç
anès
, 90
3
1
Bxs
3a
B60
3073
78P
RE
FAB
RIC
AD
OS
DE
FE
RR
ALL
A S
Lc.
San
Nor
berto
, 46
Dom
ini a
nter
ior
21/0
9/20
0000
0347
939
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
903
1 B
xs 3
aB
8267
2775
RO
S C
AS
AR
ES
SU
MIN
ISTR
O IN
DU
STR
IAL
SA
parta
t de
Cor
reus
, 46
5D
omin
i ant
erio
r21
/09/
2000
100,
0000
0347
939
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
903
1 B
xs 3
aA
0800
0143
BA
NC
O D
E S
AB
AD
ELL
SA
pl. d
e C
atal
unya
, 1
Ple
dom
ini
30/1
2/20
0210
0,00
0004
4794
1ct
ra. d
e P
rats
de
Lluç
anès
, 90
3
1
Bxs
4a
A08
1446
51B
AN
CA
CA
TALA
NA
SA
pg. d
e M
anre
sa,
28D
omin
i ant
erio
r09
/05/
1997
100,
0000
0447
941
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
903
1 B
xs 4
aA
4826
5169
BA
NC
O B
ILB
AO
VIZ
CA
YA
AR
GE
NTA
RIA
SA
pl. d
e S
an N
icol
ás,
4P
le d
omin
i01
/01/
2000
100,
0000
0547
943
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
903
Bxs
5a
3389
1672
EM
ED
INA
GA
LER
A J
OS
Ec.
R
oger
de
Llur
ia,
6
2nD
omin
i ant
erio
r03
/11/
2001
5,00
0005
4794
3ct
ra. d
e P
rats
de
Lluç
anès
, 90
3
B
xs 5
a23
5337
27N
ME
DIN
A M
AR
TIN
EZ
JOS
Ec.
de
Goy
a, 9
4
2n 2
aD
omin
i ant
erio
r30
/03/
1989
100,
0000
0547
943
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
903
Bxs
5a
3903
5914
SM
ED
INA
GA
LER
A A
UR
ELI
Ac.
de
Sol
i P
adrís
, 11
3
14è
1aP
le d
omin
i03
/11/
2001
5,00
0005
4794
3ct
ra. d
e P
rats
de
Lluç
anès
, 90
3
B
xs 5
a23
5337
55V
GA
LER
A V
ICO
NA
TALI
Ac.
de
Reg
às,
2
1r B
Ple
dom
ini
03/1
1/20
0190
,00
0005
4794
3ct
ra. d
e P
rats
de
Lluç
anès
, 90
3
B
xs 5
a23
5337
55V
GA
LER
A V
ICO
NA
TALI
Ac.
de
Reg
às,
2
1r B
Ple
dom
ini
03/0
3/20
095,
0000
0647
945
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
903
1 B
xs 6
a33
9044
94X
GU
AS
CH
MA
YO
RA
L E
STH
ER
c. d
e C
alve
t d'E
stre
lla,
33
B
xsD
omin
i ant
erio
r10
/07/
1989
39,8
300
0647
945
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
903
1 B
xs 6
a33
9044
94X
GU
AS
CH
MA
YO
RA
L E
STH
ER
c. d
e C
alve
t d'E
stre
lla,
33
B
xsD
omin
i ant
erio
r10
/07/
1989
30,0
800
0647
945
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
903
1 B
xs 6
a38
9106
56S
MA
YO
RA
L C
AN
ELA
RA
MO
NA
c. d
e C
alve
t d'E
stre
lla,
33
B
xsD
omin
i ant
erio
r10
/07/
1989
60,1
700
0647
945
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
903
1 B
xs 6
aA
5885
0504
SO
TEIN
S A
c. d
e C
alve
t d'E
stre
lla,
33D
omin
i ant
erio
r10
/07/
1989
100,
0000
0647
945
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
903
1 B
xs 6
a33
8736
93Y
GU
AS
CH
MA
YO
RA
L M
ER
CE
c.
San
t Seb
astià
, 66
2
n 2a
Dom
ini a
nter
ior
10/0
7/19
8930
,08
0006
4794
5ct
ra. d
e P
rats
de
Lluç
anès
, 90
3
1
Bxs
6a
3475
8498
RN
IETO
MA
RTI
N A
LIC
IApg
. Ll
uis
Mun
cuni
ll, 1
8
7è 2
aP
le d
omin
i10
/03/
2006
25,0
000
0647
945
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
903
1 B
xs 6
a34
7336
50Q
SA
LLE
S B
UR
GA
DA
JO
AN
pg.
Llui
s M
uncu
nill,
18
7è
2a
Ple
dom
ini
10/0
3/20
0625
,00
0006
4794
5ct
ra. d
e P
rats
de
Lluç
anès
, 90
3
1
Bxs
6a
3473
3649
SS
ALL
ES
BU
RG
AD
A J
OS
Ec.
de
Bee
thov
en,
2
Bxs
Ple
dom
ini
10/0
3/20
0650
,00
0007
4794
7ct
ra. d
e P
rats
de
Lluç
anès
, 90
3
B
xs 7
aA
2892
2599
BA
NS
ALE
AS
E S
A E
STA
BLE
C F
INA
NC
DE
CR
ED
ITO
avda
. de
Can
tabr
ia (C
iuda
d G
rupo
San
tand
er) s
/n,
Dom
ini a
nter
ior
100,
0000
0747
947
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
903
Bxs
7a
A08
1658
05N
OR
D M
OTO
RR
ED
UC
TOR
ES
SA
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
PQ
: 3,6
00P
le d
omin
i10
/10/
2002
100,
0000
0747
947
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
903
Bxs
7a
B58
7817
25N
OR
D B
UIL
D S
Lct
ra. d
e P
rats
de
Lluç
anès
, 7
Ple
dom
ini
11/0
5/20
000,
0000
0849
239
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
903
1 B
xs 8
aA
5878
1691
BU
SIN
ES
S T
HE
RE
E S
Ac.
de
Grà
cia,
145
3
rP
le d
omin
i10
/07/
1989
100,
0000
0120
077
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
901
A08
3313
73IN
MO
BIL
IAR
IA C
AS
TELL
AR
S A
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
3600
Dom
ini a
nter
ior
04/1
0/19
7310
0,00
0001
2007
7ct
ra. d
e P
rats
de
Lluç
anès
, 90
1A
0826
1703
IND
US
TRIA
S D
ISM
E S
Act
ra. d
e P
rats
de
Lluç
anès
, 2
1r
Ple
dom
ini
04/1
0/19
7310
0,00
0001
9598
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
899
P08
1860
0IA
JUN
TAM
EN
T D
E S
AB
AD
ELL
pl. d
e S
ant R
oc,
1P
le d
omin
i02
/11/
1983
100,
0000
01ct
ra. d
e P
rats
de
Lluç
anès
, 82
9P
0818
600I
AJU
NTA
ME
NT
DE
SA
BA
DE
LLpl
. de
San
t Roc
, 1
Ple
dom
ini
01/0
1/19
8410
0,00
0001
6310
Riu
Rip
oll,
361
A58
7482
37LL
EG
AR
VA
S A
rava
l de
Fora
, 8
2n
Ple
dom
ini
25/1
1/19
8810
0,00
0001
2152
5R
iu R
ipol
l, 3
5738
9138
41A
MA
RTI
CA
RC
ELL
ER
MIQ
UE
Lav
da.
Bar
tom
eu (B
erlla
terr
a),
4
Bxs
Dom
ini a
nter
ior
31/1
2/19
7310
0,00
0001
2152
5R
iu R
ipol
l, 3
57A
0811
2252
INM
UE
BLE
S IN
DU
STR
IALE
S S
AB
AD
ELL
S A
pg. d
el C
omer
ç, 1
00D
omin
i ant
erio
r01
/06/
1992
100,
0000
0121
525
Riu
Rip
oll,
357
A58
9406
51O
PE
RA
DO
RE
S D
EL
ME
DIT
ER
RA
NE
O S
Apg
. del
Com
erç,
100
Dom
ini a
nter
ior
07/0
4/19
8910
0,00
0001
2152
5R
iu R
ipol
l, 3
57B
6469
5224
INM
UE
BLE
S IN
DU
STR
IALE
S S
AB
AD
ELL
SL
c. d
el P
apa
Piu
s X
I, 5
9P
le d
omin
i01
/06/
1992
57,1
400
0121
525
Riu
Rip
oll,
357
3668
1979
SM
AR
TI C
AC
ELL
ER
HE
RIB
ER
TOav
da. d
e Fr
ance
sc M
acià
, 2
Ple
dom
ini
31/1
2/19
7342
,85
0001
2738
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
570
A28
0007
27B
AN
CO
PO
PU
LAR
ES
PA
ÑO
L S
Apg
. de
Grà
cia,
17
5è
Dom
ini a
nter
ior
22/0
2/19
9422
,16
0001
2738
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
570
G65
3454
72C
AIX
A D
E C
ATA
LUN
YA
TA
RR
AG
ON
A I
MA
NR
ES
Apl
. d' A
nton
i Mau
ra,
6D
omin
i ant
erio
r22
/02/
1994
11,5
800
0127
38ct
ra. d
e P
rats
de
Lluç
anès
, 57
0A
2800
0776
BA
NC
O E
XTE
RIO
R D
E E
SP
AÑ
Ac.
Car
rera
de
San
Jer
ónim
o, 3
6D
omin
i ant
erio
r22
/02/
1994
19,2
900
0127
38ct
ra. d
e P
rats
de
Lluç
anès
, 57
0A
2812
2570
SA
NTA
ND
ER
CO
NS
UM
ER
FIN
AN
CE
SA
avda
. de
Can
tabr
ia,
Dom
ini a
nter
ior
22/0
2/19
9422
,16
0001
2738
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
570
B61
5521
62B
OS
SA
BO
TR
ES
SL
c. d
' Ale
man
ya,
60P
le d
omin
i26
/01/
1998
100,
0000
02ct
ra. d
e P
rats
de
Lluç
anès
, 55
0
Bxs
2a
3389
7285
TB
ELM
ON
TE R
INC
ON
VIR
GIN
IAc.
de
la In
dúst
ria,
20B
3
rD
omin
i ant
erio
r17
/10/
2001
100,
0000
02ct
ra. d
e P
rats
de
Lluç
anès
, 55
0
Bxs
2a
A58
0612
68S
A T
OT
CO
LOR
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
530
Dom
ini a
nter
ior
29/0
6/20
0010
0,00
0002
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
550
B
xs 2
aB
6238
4607
TOG
OR
ES
PA
RC
S.L
.ct
ra. d
e S
entm
enat
, 40
1
r 1a
Ple
dom
ini
01/0
7/20
0410
0,00
0003
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
550
B
xs 3
aB
5884
8144
HIS
PA
NO
SU
IZA
TE
JID
OS
ES
PE
CIA
LES
SL
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
550
Ple
dom
ini
22/0
9/20
0010
0,00
0004
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
550
1r
3389
7285
TB
ELM
ON
TE R
INC
ON
VIR
GIN
IAc.
de
la In
dúst
ria,
20B
3
rD
omin
i ant
erio
r17
/10/
2001
100,
0000
04ct
ra. d
e P
rats
de
Lluç
anès
, 55
0
1rA
0830
1061
CO
RTI
NO
VA
SA
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
550
B
xsP
le d
omin
i20
/03/
2007
100,
0000
05ct
ra. d
e P
rats
de
Lluç
anès
, 55
0
Bxs
AG
6534
5472
CA
IXA
DE
CA
TALU
NY
A T
AR
RA
GO
NA
I M
AN
RE
SA
pl. d
' Ant
oni M
aura
, 6
Dom
ini a
nter
ior
29/0
6/20
0010
0,00
0005
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
550
B
xs A
B65
1421
92C
INC
O M
AS
UN
O S
Lav
da. d
e Fr
ance
sc M
acià
, 60
2
n 2a
Dom
ini a
nter
ior
29/0
1/20
0333
,33
0005
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
550
B
xs A
B63
0132
54TW
OB
LOC
SL
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
546
1r
Dom
ini a
nter
ior
29/0
1/20
0316
,67
0005
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
550
B
xs A
B62
2419
63B
RIC
KS
AN
D W
IND
OW
S S
.Lc.
Gan
duxe
r, 3
7
Bxs
Dom
ini a
nter
ior
19/1
2/20
0233
,33
0005
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
550
B
xs A
B61
9817
59A
RIP
AN
I UN
O S
Lc.
de
Giro
na,
62P
le d
omin
i15
/10/
2004
16,6
700
05ct
ra. d
e P
rats
de
Lluç
anès
, 55
0
Bxs
AB
6514
2192
CIN
CO
MA
S U
NO
SL
avda
. de
Fran
cesc
Mac
ià,
60
2n
2aP
le d
omin
i29
/01/
2003
33,3
300
05ct
ra. d
e P
rats
de
Lluç
anès
, 55
0
Bxs
AB
6514
2192
CIN
CO
MA
S U
NO
SL
avda
. de
Fran
cesc
Mac
ià,
60
2n
2aP
le d
omin
i01
/12/
2009
33,3
300
05ct
ra. d
e P
rats
de
Lluç
anès
, 55
0
Bxs
AB
6514
2192
CIN
CO
MA
S U
NO
SL
avda
. de
Fran
cesc
Mac
ià,
60
2n
2aP
le d
omin
i01
/12/
2009
16,6
700
06ct
ra. d
e P
rats
de
Lluç
anès
, 55
0
Bxs
BB
6514
2192
CIN
CO
MA
S U
NO
SL
avda
. de
Fran
cesc
Mac
ià,
60
2n
2aD
omin
i ant
erio
r29
/01/
2003
33,3
300
06ct
ra. d
e P
rats
de
Lluç
anès
, 55
0
Bxs
BB
6301
3254
TWO
BLO
C S
Lct
ra. d
e P
rats
de
Lluç
anès
, 54
6
1rD
omin
i ant
erio
r29
/01/
2003
16,6
7
Pag
e 1
Illes
_urb
anis
me
Ref
Cad
1R
efC
ad2
Unt
atU
rbFi
n R
egA
dreç
aPrin
cipa
lN
ifDom
ini
Nom
Dom
ini
Adr
eça
Dom
ini
Tito
lD
ata
Adq
Perc
t. D
ret
4829
002
DG
2042
C00
06ct
ra. d
e P
rats
de
Lluç
anès
, 55
0
Bxs
BB
6224
1963
BR
ICK
S A
ND
WIN
DO
WS
S.L
c. G
andu
xer,
37
B
xsD
omin
i ant
erio
r19
/12/
2002
33,3
348
2900
2D
G20
42C
0006
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
550
B
xs B
B61
9817
59A
RIP
AN
I UN
O S
Lc.
de
Giro
na,
62P
le d
omin
i15
/10/
2004
16,6
748
2900
2D
G20
42C
0006
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
550
B
xs B
B65
1421
92C
INC
O M
AS
UN
O S
Lav
da. d
e Fr
ance
sc M
acià
, 60
2
n 2a
Ple
dom
ini
29/0
1/20
0333
,33
4829
002
DG
2042
C00
06ct
ra. d
e P
rats
de
Lluç
anès
, 55
0
Bxs
BB
6514
2192
CIN
CO
MA
S U
NO
SL
avda
. de
Fran
cesc
Mac
ià,
60
2n
2aP
le d
omin
i01
/12/
2009
33,3
348
2900
2D
G20
42C
0006
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
550
B
xs B
B65
1421
92C
INC
O M
AS
UN
O S
Lav
da. d
e Fr
ance
sc M
acià
, 60
2
n 2a
Ple
dom
ini
01/1
2/20
0916
,67
4829
002
DG
2042
C00
07ct
ra. d
e P
rats
de
Lluç
anès
, 55
0
Bxs
CB
6514
2192
CIN
CO
MA
S U
NO
SL
avda
. de
Fran
cesc
Mac
ià,
60
2n
2aD
omin
i ant
erio
r29
/01/
2003
33,3
348
2900
2D
G20
42C
0007
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
550
B
xs C
B63
0132
54TW
OB
LOC
SL
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
546
1r
Dom
ini a
nter
ior
29/0
1/20
0316
,67
4829
002
DG
2042
C00
07ct
ra. d
e P
rats
de
Lluç
anès
, 55
0
Bxs
CB
6224
1963
BR
ICK
S A
ND
WIN
DO
WS
S.L
c. G
andu
xer,
37
B
xsD
omin
i ant
erio
r19
/12/
2002
33,3
348
2900
2D
G20
42C
0007
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
550
B
xs C
B61
9817
59A
RIP
AN
I UN
O S
Lc.
de
Giro
na,
62P
le d
omin
i15
/10/
2004
16,6
748
2900
2D
G20
42C
0007
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
550
B
xs C
B65
1421
92C
INC
O M
AS
UN
O S
Lav
da. d
e Fr
ance
sc M
acià
, 60
2
n 2a
Ple
dom
ini
29/0
1/20
0333
,33
4829
002
DG
2042
C00
07ct
ra. d
e P
rats
de
Lluç
anès
, 55
0
Bxs
CB
6514
2192
CIN
CO
MA
S U
NO
SL
avda
. de
Fran
cesc
Mac
ià,
60
2n
2aP
le d
omin
i01
/12/
2009
33,3
348
2900
2D
G20
42C
0007
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
550
B
xs C
B65
1421
92C
INC
O M
AS
UN
O S
Lav
da. d
e Fr
ance
sc M
acià
, 60
2
n 2a
Ple
dom
ini
01/1
2/20
0916
,67
4829
002
DG
2042
C00
08ct
ra. d
e P
rats
de
Lluç
anès
, 55
0
Bxs
DB
6514
2192
CIN
CO
MA
S U
NO
SL
avda
. de
Fran
cesc
Mac
ià,
60
2n
2aD
omin
i ant
erio
r29
/01/
2003
33,3
348
2900
2D
G20
42C
0008
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
550
B
xs D
B63
0132
54TW
OB
LOC
SL
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
546
1r
Dom
ini a
nter
ior
29/0
1/20
0316
,67
4829
002
DG
2042
C00
08ct
ra. d
e P
rats
de
Lluç
anès
, 55
0
Bxs
DB
6224
1963
BR
ICK
S A
ND
WIN
DO
WS
S.L
c. G
andu
xer,
37
B
xsD
omin
i ant
erio
r19
/12/
2002
33,3
348
2900
2D
G20
42C
0008
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
550
B
xs D
B61
9817
59A
RIP
AN
I UN
O S
Lc.
de
Giro
na,
62P
le d
omin
i15
/10/
2004
16,6
748
2900
2D
G20
42C
0008
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
550
B
xs D
B65
1421
92C
INC
O M
AS
UN
O S
Lav
da. d
e Fr
ance
sc M
acià
, 60
2
n 2a
Ple
dom
ini
29/0
1/20
0333
,33
4829
002
DG
2042
C00
08ct
ra. d
e P
rats
de
Lluç
anès
, 55
0
Bxs
DB
6514
2192
CIN
CO
MA
S U
NO
SL
avda
. de
Fran
cesc
Mac
ià,
60
2n
2aP
le d
omin
i01
/12/
2009
33,3
348
2900
2D
G20
42C
0008
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
550
B
xs D
B65
1421
92C
INC
O M
AS
UN
O S
Lav
da. d
e Fr
ance
sc M
acià
, 60
2
n 2a
Ple
dom
ini
01/1
2/20
0916
,67
4829
002
DG
2042
C00
09ct
ra. d
e P
rats
de
Lluç
anès
, 55
0
Bxs
EB
6514
2192
CIN
CO
MA
S U
NO
SL
avda
. de
Fran
cesc
Mac
ià,
60
2n
2aD
omin
i ant
erio
r29
/01/
2003
33,3
348
2900
2D
G20
42C
0009
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
550
B
xs E
B63
0132
54TW
OB
LOC
SL
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
546
1r
Dom
ini a
nter
ior
29/0
1/20
0316
,67
4829
002
DG
2042
C00
09ct
ra. d
e P
rats
de
Lluç
anès
, 55
0
Bxs
EB
6224
1963
BR
ICK
S A
ND
WIN
DO
WS
S.L
c. G
andu
xer,
37
B
xsD
omin
i ant
erio
r19
/12/
2002
33,3
348
2900
2D
G20
42C
0009
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
550
B
xs E
B61
9817
59A
RIP
AN
I UN
O S
Lc.
de
Giro
na,
62P
le d
omin
i15
/10/
2004
16,6
748
2900
2D
G20
42C
0009
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
550
B
xs E
B65
1421
92C
INC
O M
AS
UN
O S
Lav
da. d
e Fr
ance
sc M
acià
, 60
2
n 2a
Ple
dom
ini
29/0
1/20
0333
,33
4829
002
DG
2042
C00
09ct
ra. d
e P
rats
de
Lluç
anès
, 55
0
Bxs
EB
6514
2192
CIN
CO
MA
S U
NO
SL
avda
. de
Fran
cesc
Mac
ià,
60
2n
2aP
le d
omin
i01
/12/
2009
33,3
348
2900
2D
G20
42C
0009
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
550
B
xs E
B65
1421
92C
INC
O M
AS
UN
O S
Lav
da. d
e Fr
ance
sc M
acià
, 60
2
n 2a
Ple
dom
ini
01/1
2/20
0916
,67
4829
002
DG
2042
C00
10ct
ra. d
e P
rats
de
Lluç
anès
, 55
0
Bxs
FB
6514
2192
CIN
CO
MA
S U
NO
SL
avda
. de
Fran
cesc
Mac
ià,
60
2n
2aD
omin
i ant
erio
r29
/01/
2003
33,3
348
2900
2D
G20
42C
0010
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
550
B
xs F
B63
0132
54TW
OB
LOC
SL
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
546
1r
Dom
ini a
nter
ior
29/0
1/20
0316
,67
4829
002
DG
2042
C00
10ct
ra. d
e P
rats
de
Lluç
anès
, 55
0
Bxs
FB
6224
1963
BR
ICK
S A
ND
WIN
DO
WS
S.L
c. G
andu
xer,
37
B
xsD
omin
i ant
erio
r19
/12/
2002
33,3
348
2900
2D
G20
42C
0010
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
550
B
xs F
B61
9817
59A
RIP
AN
I UN
O S
Lc.
de
Giro
na,
62P
le d
omin
i15
/10/
2004
16,6
748
2900
2D
G20
42C
0010
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
550
B
xs F
B65
1421
92C
INC
O M
AS
UN
O S
Lav
da. d
e Fr
ance
sc M
acià
, 60
2
n 2a
Ple
dom
ini
29/0
1/20
0333
,33
4829
002
DG
2042
C00
10ct
ra. d
e P
rats
de
Lluç
anès
, 55
0
Bxs
FB
6514
2192
CIN
CO
MA
S U
NO
SL
avda
. de
Fran
cesc
Mac
ià,
60
2n
2aP
le d
omin
i01
/12/
2009
33,3
348
2900
2D
G20
42C
0010
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
550
B
xs F
B65
1421
92C
INC
O M
AS
UN
O S
Lav
da. d
e Fr
ance
sc M
acià
, 60
2
n 2a
Ple
dom
ini
01/1
2/20
0916
,67
4829
002
DG
2042
C00
11ct
ra. d
e P
rats
de
Lluç
anès
, 55
0
Bxs
1a
B65
1421
92C
INC
O M
AS
UN
O S
Lav
da. d
e Fr
ance
sc M
acià
, 60
2
n 2a
Dom
ini a
nter
ior
29/0
1/20
0310
0,00
4829
002
DG
2042
C00
11ct
ra. d
e P
rats
de
Lluç
anès
, 55
0
Bxs
1a
B63
0132
54TW
OB
LOC
SL
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
546
1r
Dom
ini a
nter
ior
29/0
1/20
0310
0,00
4829
002
DG
2042
C00
11ct
ra. d
e P
rats
de
Lluç
anès
, 55
0
Bxs
1a
B62
2419
63B
RIC
KS
AN
D W
IND
OW
S S
.Lc.
Gan
duxe
r, 3
7
Bxs
Dom
ini a
nter
ior
19/1
2/20
0210
0,00
4829
002
DG
2042
C00
11ct
ra. d
e P
rats
de
Lluç
anès
, 55
0
Bxs
1a
B61
9817
59A
RIP
AN
I UN
O S
Lc.
de
Giro
na,
62D
omin
i ant
erio
r15
/10/
2004
100,
0048
2900
2D
G20
42C
0011
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
550
B
xs 1
aB
6224
1963
BR
ICK
S A
ND
WIN
DO
WS
S.L
c. G
andu
xer,
37
B
xsP
le d
omin
i19
/12/
2002
100,
0048
2900
3D
G20
42C
0001
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
544T
A61
8323
17FE
CS
A E
NH
ER
I S
Act
ra. d
e M
olin
s de
Rei
, 23
4D
omin
i ant
erio
r23
/06/
1999
4829
003
DG
2042
C00
01ct
ra. d
e P
rats
de
Lluç
anès
, 54
4TB
8284
6817
EN
DE
SA
DIS
TRIB
UC
ION
ELE
CTR
ICA
SLU
avda
. V
ilano
va,
12P
le d
omin
i20
/09/
2002
100,
0048
2900
4D
G20
42C
0001
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
540T
A61
8323
17FE
CS
A E
NH
ER
I S
Act
ra. d
e M
olin
s de
Rei
, 23
4D
omin
i ant
erio
r23
/06/
1999
4829
004
DG
2042
C00
01ct
ra. d
e P
rats
de
Lluç
anès
, 54
0TB
8284
6817
EN
DE
SA
DIS
TRIB
UC
ION
ELE
CTR
ICA
SLU
avda
. V
ilano
va,
12P
le d
omin
i20
/09/
2002
100,
0048
2900
5D
G20
42C
0001
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
528T
A61
8323
17FE
CS
A E
NH
ER
I S
Act
ra. d
e M
olin
s de
Rei
, 23
4D
omin
i ant
erio
r23
/06/
1999
4829
005
DG
2042
C00
01ct
ra. d
e P
rats
de
Lluç
anès
, 52
8TB
8284
6817
EN
DE
SA
DIS
TRIB
UC
ION
ELE
CTR
ICA
SLU
avda
. V
ilano
va,
12P
le d
omin
i20
/09/
2002
100,
0048
2900
6D
G20
42C
0001
320
Riu
Rip
oll,
327
A58
3082
30FI
GU
ER
OLA
PA
TRIM
ON
IAL
S A
c.
Ros
elló
n, 2
31
Pra
l 1a
Dom
ini a
nter
ior
23/1
2/19
8610
0,00
4829
006
DG
2042
C00
0132
0R
iu R
ipol
l, 3
27A
0800
0143
BA
NC
O D
E S
AB
AD
ELL
SA
pl. d
e C
atal
unya
, 1
Dom
ini a
nter
ior
15/1
2/20
0310
0,00
4829
006
DG
2042
C00
0132
0R
iu R
ipol
l, 3
27B
0842
4202
PA
CE
RC
A, S
Lc.
d' A
lem
anya
, 60
Ple
dom
ini
24/1
2/20
0310
0,00
4829
007
DG
2042
C00
01ct
ra. d
e P
rats
de
Lluç
anès
, 58
0TA
6183
2317
FEC
SA
EN
HE
R I
SA
ctra
. de
Mol
ins
de R
ei,
234
Dom
ini a
nter
ior
23/0
6/19
9948
2900
7D
G20
42C
0001
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
580T
B82
8468
17E
ND
ES
A D
ISTR
IBU
CIO
N E
LEC
TRIC
A S
LUav
da.
Vila
nova
, 12
Ple
dom
ini
20/0
9/20
0210
0,00
4829
008
DG
2042
C00
0158
841
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
498I
B08
0889
81FA
BR
ILIA
SL
c. d
e la
Rei
na V
icto
ria,
13P
le d
omin
i28
/03/
1996
100,
0048
2900
9D
G20
42C
0001
3965
7R
iu R
ipol
l, 3
29A
0847
4264
FIB
OS
A S
Ac.
d' A
lem
anya
, 60
Bxs
Dom
ini a
nter
ior
25/0
2/19
9818
,27
4829
009
DG
2042
C00
0139
657
Riu
Rip
oll,
329
B08
4242
02P
AC
ER
CA
, SL
c. d
' Ale
man
ya,
60P
le d
omin
i11
/04/
2003
18,2
748
2900
9D
G20
42C
0001
3965
7R
iu R
ipol
l, 3
29B
0808
8981
FAB
RIL
IA S
Lc.
de
la R
eina
Vic
toria
, 13
Ple
dom
ini
28/0
6/19
8281
,74
4829
012
DG
2042
C00
01R
iu R
ipol
l, 3
23P
0818
600I
AJU
NTA
ME
NT
DE
SA
BA
DE
LLpl
. de
San
t Roc
, 1
Ple
dom
ini
01/0
1/19
8410
0,00
4829
013
DG
2042
C00
0138
268
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
530
Bxs
1a
A08
9164
05V
AP
OR
OD
AG
SA
c. d
e R
iego
, 44
Dom
ini a
nter
ior
29/0
3/19
9610
0,00
4829
013
DG
2042
C00
0138
268
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
530
Bxs
1a
B62
7505
42IN
MO
BIL
IAR
IA O
DA
G S
Lc.
de
Rie
go,
44
Bxs
Ple
dom
ini
31/1
2/20
0110
0,00
4829
013
DG
2042
C00
0238
270
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
530
Bxs
2a
A08
9164
05V
AP
OR
OD
AG
SA
c. d
e R
iego
, 44
Dom
ini a
nter
ior
29/0
3/19
9610
0,00
4829
013
DG
2042
C00
0238
270
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
530
Bxs
2a
B62
7505
42IN
MO
BIL
IAR
IA O
DA
G S
Lc.
de
Rie
go,
44
Bxs
Ple
dom
ini
31/1
2/20
0110
0,00
Pag
e 1
Illes
_urb
anis
me
Ref
Cad
1R
efC
ad2
Unt
atU
rbFi
n R
egA
dreç
aPrin
cipa
lN
ifDom
ini
Nom
Dom
ini
Adr
eça
Dom
ini
Tito
lD
ata
Adq
Perc
t. D
ret
4829
013
DG
2042
C00
0338
272
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
530
Bxs
3a
A08
9164
05V
AP
OR
OD
AG
SA
c. d
e R
iego
, 44
Dom
ini a
nter
ior
29/0
3/19
9610
0,00
4829
013
DG
2042
C00
0338
272
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
530
Bxs
3a
B62
7505
42IN
MO
BIL
IAR
IA O
DA
G S
Lc.
de
Rie
go,
44
Bxs
Ple
dom
ini
31/1
2/20
0110
0,00
4829
013
DG
2042
C00
0438
274
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
530
Bxs
4a
B08
9813
18A
BA
SO
LO S
Lc.
de
Rie
go,
44P
le d
omin
i29
/03/
1996
100,
0048
2901
3D
G20
42C
0005
3827
6ct
ra. d
e P
rats
de
Lluç
anès
, 53
0
B
xs 5
aB
1720
8455
PIL
ME
S L
Apa
rtat d
e C
orre
us 8
9, 0
Ple
dom
ini
24/1
2/19
8810
0,00
4829
013
DG
2042
C00
0638
278
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
530
Bxs
6a
A08
0001
43B
AN
CO
DE
SA
BA
DE
LL S
Apl
. de
Cat
alun
ya,
1D
omin
i ant
erio
r27
/11/
1996
100,
0048
2901
3D
G20
42C
0006
3827
8ct
ra. d
e P
rats
de
Lluç
anès
, 53
0
B
xs 6
aA
0893
0380
TEC
NO
CLI
NIC
S A
Apa
rtat d
e C
orre
us,
331
Ple
dom
ini
15/0
7/20
0310
0,00
4829
013
DG
2042
C00
0738
280
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
530
Bxs
7a
B58
5758
95G
ALA
ND
A S
Lc.
S
an F
ranc
isco
, 0
Ple
dom
ini
28/0
4/19
9310
0,00
4829
014
DG
2042
C00
01ct
ra. d
e P
rats
de
Lluç
anès
, 51
2P
0818
600I
AJU
NTA
ME
NT
DE
SA
BA
DE
LLpl
. de
San
t Roc
, 1
Ple
dom
ini
01/0
1/19
8410
0,00
4829
015
DG
2042
C00
0125
569
Riu
Rip
oll,
335
B08
0889
81FA
BR
ILIA
SL
c. d
e la
Rei
na V
icto
ria,
13P
le d
omin
i19
/12/
1996
100,
0048
2901
6D
G20
42C
0001
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
508
Q08
1700
1AJU
NTA
D A
IGU
ES
DE
CA
TALU
NY
Avi
a L
aiet
ana,
10B
Dom
ini a
nter
ior
01/0
1/19
8448
2901
6D
G20
42C
0001
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
508
Q08
0103
1FA
GE
NC
IA C
ATA
LAN
A D
E L
AIG
UA
c. d
e P
rove
nça,
204
Ple
dom
ini
100,
0048
2901
7D
G20
42C
0001
3774
Riu
Rip
oll,
337
P08
1860
0IA
JUN
TAM
EN
T D
E S
AB
AD
ELL
pl. d
e S
ant R
oc,
1P
le d
omin
i17
/02/
1997
100,
0048
2901
8D
G20
42C
0001
Riu
Rip
oll,
317
P08
1860
0IA
JUN
TAM
EN
T D
E S
AB
AD
ELL
pl. d
e S
ant R
oc,
1P
le d
omin
i01
/01/
1984
100,
00
4829
019
DG
2042
C00
01ct
ra. d
e P
rats
de
Lluç
anès
, 50
2P
0818
600I
AJU
NTA
ME
NT
DE
SA
BA
DE
LLpl
. de
San
t Roc
, 1
Ple
dom
ini
01/0
1/19
8410
0,00
4829
021
DG
2042
C00
0132
352
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
520
A39
0000
13B
AN
CO
SA
NTA
ND
ER
SA
ps.
Per
eda,
9P
le d
omin
i25
/11/
1994
100,
0048
2902
2D
G20
42C
0001
Riu
Rip
oll,
321
P08
1860
0IA
JUN
TAM
EN
T D
E S
AB
AD
ELL
pl. d
e S
ant R
oc,
1P
le d
omin
i19
/02/
1997
100,
0048
2902
3D
G20
42C
0001
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
496I
P08
1860
0IA
JUN
TAM
EN
T D
E S
AB
AD
ELL
pl. d
e S
ant R
oc,
1P
le d
omin
i10
0,00
4829
024
DG
2042
C00
01ct
ra. d
e P
rats
de
Lluç
anès
, 53
436
2756
45E
INFI
ES
TA G
UA
SC
H M
AR
IA R
OS
AR
IOc.
Vila
dem
unt,
23
Ple
dom
ini
23/0
1/19
9710
0,00
4829
025
DG
2042
C00
01ct
ra. d
e P
rats
de
Lluç
anès
, 51
0A
0847
4264
FIB
OS
A S
Ac.
d' A
lem
anya
, 60
Bxs
Dom
ini a
nter
ior
01/0
2/19
8310
0,00
4829
025
DG
2042
C00
01ct
ra. d
e P
rats
de
Lluç
anès
, 51
0B
0842
4202
PA
CE
RC
A, S
Lc.
d' A
lem
anya
, 60
Ple
dom
ini
11/0
4/20
0310
0,00
4829
026
DG
2042
C00
01R
iu R
ipol
l, 3
31P
0818
600I
AJU
NTA
ME
NT
DE
SA
BA
DE
LLpl
. de
San
t Roc
, 1
Ple
dom
ini
100,
0052
2500
1D
G20
52D
0001
6100
5R
iu R
ipol
l, 3
15P
0818
600I
AJU
NTA
ME
NT
DE
SA
BA
DE
LLpl
. de
San
t Roc
, 1
Ple
dom
ini
27/1
0/19
9710
0,00
5225
002
DG
2052
D00
0159
0ct
ra. d
e P
rats
de
Lluç
anès
, 48
8I30
1603
01X
BE
NIT
EZ
OLM
O J
UA
Nm
asia
de
Can
Jon
quer
es,
1
Bxs
Ple
dom
ini
100,
0052
2500
3D
G20
52D
0001
5769
1ct
ra. d
e P
rats
de
Lluç
anès
, 49
0B
0812
3176
INTE
X S
Lc.
de
Bos
ch i
Car
della
ch,
3
2n 1
aP
le d
omin
i09
/10/
1995
100,
0052
2500
4D
G20
52D
0001
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
490T
A61
8323
17FE
CS
A E
NH
ER
I S
Act
ra. d
e M
olin
s de
Rei
, 23
4D
omin
i ant
erio
r23
/06/
1999
5225
004
DG
2052
D00
01ct
ra. d
e P
rats
de
Lluç
anès
, 49
0TB
8284
6817
EN
DE
SA
DIS
TRIB
UC
ION
ELE
CTR
ICA
SLU
avda
. V
ilano
va,
12P
le d
omin
i20
/09/
2002
100,
0052
2500
5D
G20
52D
0001
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
484T
A61
8323
17FE
CS
A E
NH
ER
I S
Act
ra. d
e M
olin
s de
Rei
, 23
4D
omin
i ant
erio
r23
/06/
1999
5225
005
DG
2052
D00
01ct
ra. d
e P
rats
de
Lluç
anès
, 48
4TB
8284
6817
EN
DE
SA
DIS
TRIB
UC
ION
ELE
CTR
ICA
SLU
avda
. V
ilano
va,
12P
le d
omin
i20
/09/
2002
100,
0052
2500
6D
G20
52D
0001
1572
0pt
ge. d
e le
s E
scol
es,
22P
0818
600I
AJU
NTA
ME
NT
DE
SA
BA
DE
LLpl
. de
San
t Roc
, 1
Ple
dom
ini
01/0
1/19
8410
0,00
5225
007
DG
2052
D00
0125
731
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
484
P08
1860
0IA
JUN
TAM
EN
T D
E S
AB
AD
ELL
pl. d
e S
ant R
oc,
1P
le d
omin
i01
/01/
1984
100,
0052
2500
8D
G20
52D
0001
8095
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
484I
3016
0301
XB
EN
ITE
Z O
LMO
JU
AN
mas
ia d
e C
an J
onqu
eres
, 1
B
xsP
le d
omin
i01
/01/
1984
100,
0052
2500
9D
G20
52D
0001
8096
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
482I
3016
0301
XB
EN
ITE
Z O
LMO
JU
AN
mas
ia d
e C
an J
onqu
eres
, 1
B
xsP
le d
omin
i01
/01/
1984
100,
0052
2501
0D
G20
52D
0001
ctra
. de
Pra
ts d
e Ll
uçan
ès,
490I
R08
0000
7GA
RZO
BIS
PA
DO
DE
BA
RC
ELO
NA
c. d
el B
isbe
, 5
Ple
dom
ini
100,
0052
2501
1D
G20
52D
0001
1572
0ct
ra. d
e P
rats
de
Lluç
anès
, 48
6IP
0818
600I
AJU
NTA
ME
NT
DE
SA
BA
DE
LLpl
. de
San
t Roc
, 1
Ple
dom
ini
01/0
1/19
8410
0,00
5225
012
DG
2052
D00
01rd
a. d
e M
aria
Gis
pert,
52
9903
0511
SR
PR
OP
IETA
RI D
E L
A F
INC
Aca
mí d
e C
an D
eu,
11P
le d
omin
i01
/01/
1984
100,
0056
2400
1D
G20
52B
0001
1081
cam
í del
Mol
í de
l'Am
at,
26A
0807
9741
MO
LIN
O A
MA
T S
Aca
mí d
el M
olí d
e l'A
mat
, 8
B
xsP
le d
omin
i16
/06/
1954
100,
0056
2400
2D
G20
52B
0001
5358
9ca
mí d
el M
olí d
e l'A
mat
, 24
A08
0797
41M
OLI
NO
AM
AT
S A
cam
í del
Mol
í de
l'Am
at,
8
Bxs
Ple
dom
ini
30/1
1/19
9210
0,00
5723
001
DG
2052
B00
0192
99ca
mí d
el M
olí d
e l'A
mat
, 22
A08
0797
41M
OLI
NO
AM
AT
S A
cam
í del
Mol
í de
l'Am
at,
8
Bxs
Ple
dom
ini
27/0
7/19
5110
0,00
6114
002
DG
2061
B00
0114
220
cam
í de
la F
àbric
a C
aste
lló,
2038
9078
65F
CA
STE
LLO
PU
IG J
UA
Nc.
del
Pan
tà,
70D
omin
i ant
erio
r21
/12/
1972
4,84
6114
002
DG
2061
B00
0114
220
cam
í de
la F
àbric
a C
aste
lló,
2039
0457
05P
ES
CU
DE
CO
MA
S M
ON
TSE
RR
AT
c. d
e P
anta
no,
50D
omin
i ant
erio
r21
/12/
1972
1,28
6114
002
DG
2061
B00
0114
220
cam
í de
la F
àbric
a C
aste
lló,
20B
0844
3350
SIL
MO
SL
pg.
Com
te d
'Ega
ra,
15
4t 2
aP
le d
omin
i01
/01/
1978
93,8
861
1400
2D
G20
61B
0001
1422
0ca
mí d
e la
Fàb
rica
Cas
telló
, 20
B08
4433
50S
ILM
O S
Lpg
. C
omte
d'E
gara
, 15
4
t 2a
Ple
dom
ini
07/0
5/20
086,
1262
1300
1D
G20
61B
0001
Riu
Rip
oll,
187
A08
0716
64C
OM
PA
NY
IA D
AIG
UE
S D
E S
AB
AD
ELL
S A
c. d
e la
Con
cepc
ió,
12P
le d
omin
i10
0,00
6213
002
DG
2061
B00
01ca
mí d
e la
Fàb
rica
Cas
telló
, 14
9903
0511
SR
PR
OP
IETA
RI D
E L
A F
INC
Aca
mí d
e C
an D
eu,
11P
le d
omin
i01
/01/
1984
100,
0063
1300
1D
G20
61B
0001
cam
í de
Can
Bux
ó, 1
TA
6183
2317
FEC
SA
EN
HE
R I
SA
ctra
. de
Mol
ins
de R
ei,
234
Dom
ini a
nter
ior
23/0
6/19
9963
1300
1D
G20
61B
0001
cam
í de
Can
Bux
ó, 1
TB
8284
6817
EN
DE
SA
DIS
TRIB
UC
ION
ELE
CTR
ICA
SLU
avda
. V
ilano
va,
12P
le d
omin
i20
/09/
2002
100,
0063
1300
2D
G20
61B
0001
1228
2ca
mí d
e C
an B
uxó,
138
9759
69P
BU
XO
LLO
RE
NS
PIL
AR
c. d
e D
alm
ases
, 81
Dom
ini a
nter
ior
01/0
1/19
840,
0063
1300
2D
G20
61B
0001
1228
2ca
mí d
e C
an B
uxó,
1*3
8925
870
BU
XO
TO
US
JO
AN
c. d
' Alfo
ns X
III,
47B
6
è 2a
Dom
ini a
nter
ior
100,
0063
1300
2D
G20
61B
0001
1228
2ca
mí d
e C
an B
uxó,
138
9259
28S
LLO
RE
NS
BA
ULE
S M
AN
TON
IAc.
d' A
lfons
XIII
, 41
A
6è
2aD
omin
i ant
erio
r10
/12/
1987
100,
0063
1300
2D
G20
61B
0001
1228
2ca
mí d
e C
an B
uxó,
146
6038
73P
GA
RC
IA G
ALL
EG
O J
OS
E M
IGU
EL
c. C
anta
bria
, 37
B
xsD
omin
i ant
erio
r01
/01/
1984
100,
0063
1300
2D
G20
61B
0001
1228
2ca
mí d
e C
an B
uxó,
1B
6007
1925
TRO
UT
S L
c. d
el J
ardí
, 32
Dom
ini a
nter
ior
24/0
4/19
9210
0,00
6313
002
DG
2061
B00
0112
282
cam
í de
Can
Bux
ó, 1
3902
6342
BB
UX
O L
LOR
EN
S M
AN
TON
IAc.
d' A
lfons
XIII
, 41
A
6è
2aD
omin
i ant
erio
r01
/01/
1984
0,00
6313
002
DG
2061
B00
0112
282
cam
í de
Can
Bux
ó, 1
3707
9677
CB
UX
O B
OR
RA
S A
NA
MA
RIA
c. V
alls
i Ta
bern
er,
4D
omin
i ant
erio
r01
/01/
1984
0,00
6313
002
DG
2061
B00
0112
282
cam
í de
Can
Bux
ó, 1
4620
0724
AB
UX
O B
OR
RA
S M
AR
IA J
OS
Ec.
V
erge
de
Mon
tser
rat,
15
5è
1a
Dom
ini a
nter
ior
01/0
1/19
840,
0063
1300
2D
G20
61B
0001
1228
2ca
mí d
e C
an B
uxó,
1B
6124
1485
DE
MA
JO 3
S.L
.c.
de
Rib
ot i
Ser
ra,
174
Ple
dom
ini
05/0
7/20
0210
0,00
6313
003
DG
2061
B00
01ca
mí d
e C
an B
uxó,
3T
A61
8323
17FE
CS
A E
NH
ER
I S
Act
ra. d
e M
olin
s de
Rei
, 23
4D
omin
i ant
erio
r23
/06/
1999
6313
003
DG
2061
B00
01ca
mí d
e C
an B
uxó,
3T
B82
8468
17E
ND
ES
A D
ISTR
IBU
CIO
N E
LEC
TRIC
A S
LUav
da.
Vila
nova
, 12
Ple
dom
ini
20/0
9/20
0210
0,00
6313
006
DG
2061
B00
01ca
mí d
e C
an B
uxó,
5T
A61
8323
17FE
CS
A E
NH
ER
I S
Act
ra. d
e M
olin
s de
Rei
, 23
4D
omin
i ant
erio
r23
/06/
1999
6313
006
DG
2061
B00
01ca
mí d
e C
an B
uxó,
5T
B82
8468
17E
ND
ES
A D
ISTR
IBU
CIO
N E
LEC
TRIC
A S
LUav
da.
Vila
nova
, 12
Ple
dom
ini
20/0
9/20
0210
0,00
Pag
e 1
Illes
_urb
anis
me
Ref
Cad
1R
efC
ad2
Unt
atU
rbFi
n R
egA
dreç
aPrin
cipa
lN
ifDom
ini
Nom
Dom
ini
Adr
eça
Dom
ini
Tito
lD
ata
Adq
Perc
t. D
ret
6508
001
DG
2060
B00
0145
786
cam
í de
Ca
la D
anie
la,
7B
6136
6860
CA
LA
DA
NIE
LA S
Lgr
an v
ia d
e le
s C
orts
Cat
alan
es,
774
Ple
dom
ini
24/0
7/19
9710
0,00
6508
004
DG
2060
B00
0135
083
cam
í del
Mol
í Xic
, 21
*700
0000
12IN
MU
EB
LES
RIU
RIP
OLL
S A
cam
í de
Ca
la D
anie
la,
43D
omin
i ant
erio
r01
/01/
1984
100,
0065
0800
4D
G20
60B
0001
3508
3ca
mí d
el M
olí X
ic,
21B
0810
3780
IMM
OB
LES
RIU
RIP
OLL
SL
c. d
e la
Indú
stria
, 32
B
1r
Ple
dom
ini
100,
0065
1000
1D
G20
61B
0001
7996
ctra
. de
Cal
des,
208
3892
2152
BC
OM
A L
LIB
RE
FR
AN
CIS
CO
c. d
el M
onts
eny,
86
B
xs 2
aD
omin
i ant
erio
r03
/01/
1951
50,0
065
1000
1D
G20
61B
0001
7996
ctra
. de
Cal
des,
208
3901
6057
FC
OM
A R
OM
EU
JO
SE
c. d
e l'
Esp
irall,
110
1
r 7a
Nua
Pro
piet
at01
/09/
2000
50,0
065
1000
1D
G20
61B
0001
7996
ctra
. de
Cal
des,
208
3901
6057
FC
OM
A R
OM
EU
JO
SE
c. d
e l'
Esp
irall,
110
1
r 7a
Ple
dom
ini
25/0
6/19
9650
,00
6510
001
DG
2061
B00
0179
96ct
ra. d
e C
alde
s, 2
0838
9526
97N
RO
ME
U T
IAN
A J
OS
EP
Ac.
de
Vila
Cin
ca,
37
Bxs
Usd
efru
it01
/09/
2000
50,0
065
1000
2D
G20
61B
0001
3395
1C
olòn
ia S
angé
s, 9
3897
5187
PA
LAV
ED
RA
GA
SS
OL
DA
NIE
Lc.
de
la S
alut
, 11
6
Bxs
Dom
ini a
nter
ior
28/0
6/19
7910
0,00
6510
002
DG
2061
B00
0133
951
Col
ònia
San
gés,
939
0056
89N
ALA
VE
DR
A R
IBO
T P
ER
Ec.
del
Pap
a P
ius
XI,
66
2n
2a
Nua
Pro
piet
at17
/05/
2004
50,0
065
1000
2D
G20
61B
0001
3395
1C
olòn
ia S
angé
s, 9
3901
8831
KA
LAV
ED
RA
RIB
OT
MA
RIA
DO
LOR
ES
avda
. D
iago
nal,
428
Nua
Pro
piet
at17
/05/
2004
50,0
065
1000
2D
G20
61B
0001
3395
1C
olòn
ia S
angé
s, 9
3897
8672
CR
IBO
T B
OA
DA
S A
US
EN
CIA
c. d
e la
Sal
ut,
116
B
xsU
sdef
ruit
17/0
5/20
0410
0,00
6510
003
DG
2061
B00
0177
03C
olòn
ia S
angé
s, 1
138
9751
87P
ALA
VE
DR
A G
AS
SO
L D
AN
IEL
c. d
e la
Sal
ut,
116
B
xsD
omin
i ant
erio
r22
/01/
1943
100,
0065
1000
3D
G20
61B
0001
7703
Col
ònia
San
gés,
11
3900
5689
NA
LAV
ED
RA
RIB
OT
PE
RE
c. d
el P
apa
Piu
s X
I, 6
6
2n 2
aN
ua P
ropi
etat
17/0
5/20
0425
,00
6510
003
DG
2061
B00
0177
03C
olòn
ia S
angé
s, 1
139
0188
31K
ALA
VE
DR
A R
IBO
T M
AR
IA D
OLO
RE
Sav
da.
Dia
gona
l, 4
28N
ua P
ropi
etat
17/0
5/20
0425
,00
6510
003
DG
2061
B00
0177
03C
olòn
ia S
angé
s, 1
138
9786
72C
RIB
OT
BO
AD
AS
AU
SE
NC
IAc.
de
la S
alut
, 11
6
Bxs
Usd
efru
it17
/05/
2004
50,0
065
1000
4D
G20
61B
0001
ctra
. de
Cal
des,
154
P08
1860
0IA
JUN
TAM
EN
T D
E S
AB
AD
ELL
pl. d
e S
ant R
oc,
1P
le d
omin
i01
/01/
1984
100,
0065
1000
5D
G20
61B
0001
Col
ònia
San
gés,
9B
3897
5187
PA
LAV
ED
RA
GA
SS
OL
DA
NIE
Lc.
de
la S
alut
, 11
6
Bxs
Dom
ini a
nter
ior
28/0
6/19
7910
0,00
6510
005
DG
2061
B00
01C
olòn
ia S
angé
s, 9
B39
0056
89N
ALA
VE
DR
A R
IBO
T P
ER
Ec.
del
Pap
a P
ius
XI,
66
2n
2a
Nua
Pro
piet
at28
/06/
1979
50,0
065
1000
5D
G20
61B
0001
Col
ònia
San
gés,
9B
3901
8831
KA
LAV
ED
RA
RIB
OT
MA
RIA
DO
LOR
ES
avda
. D
iago
nal,
428
Nua
Pro
piet
at28
/06/
1979
50,0
065
1000
5D
G20
61B
0001
Col
ònia
San
gés,
9B
3897
8672
CR
IBO
T B
OA
DA
S A
US
EN
CIA
c. d
e la
Sal
ut,
116
B
xsU
sdef
ruit
28/0
6/19
7910
0,00
6510
006
DG
2061
B00
0148
364
Riu
Rip
oll,
169
P08
1860
0IA
JUN
TAM
EN
T D
E S
AB
AD
ELL
pl. d
e S
ant R
oc,
1P
le d
omin
i06
/08/
1999
100,
0065
1030
1D
G20
61B
0001
1267
2R
iu R
ipol
l, 1
6738
9596
89N
TOR
RE
NTS
PA
LET
MO
NTS
ER
RA
Tc.
de
Vila
dom
at,
29P
le d
omin
i10
0,00
6510
302
DG
2061
B00
0185
81R
iu R
ipol
l, 1
6138
9751
87P
ALA
VE
DR
A G
AS
SO
L D
AN
IEL
c. d
e la
Sal
ut,
116
B
xsD
omin
i ant
erio
r08
/05/
1958
50,0
065
1030
2D
G20
61B
0001
8581
Riu
Rip
oll,
161
3900
5689
NA
LAV
ED
RA
RIB
OT
PE
RE
c. d
el P
apa
Piu
s X
I, 6
6
2n 2
aN
ua P
ropi
etat
17/0
5/20
0425
,00
6510
302
DG
2061
B00
0185
81R
iu R
ipol
l, 1
6139
0188
31K
ALA
VE
DR
A R
IBO
T M
AR
IA D
OLO
RE
Sav
da.
Dia
gona
l, 4
28N
ua P
ropi
etat
17/0
5/20
0425
,00
6510
302
DG
2061
B00
0185
81R
iu R
ipol
l, 1
6138
9786
72C
RIB
OT
BO
AD
AS
AU
SE
NC
IAc.
de
la S
alut
, 11
6
Bxs
Ple
dom
ini
08/0
5/19
5850
,00
6510
302
DG
2061
B00
0185
81R
iu R
ipol
l, 1
6138
9786
72C
RIB
OT
BO
AD
AS
AU
SE
NC
IAc.
de
la S
alut
, 11
6
Bxs
Usd
efru
it17
/05/
2004
50,0
066
0300
1D
G20
60B
0001
25c.
de
la F
àbric
a de
ls N
ois
Bux
ó, 3
0B
5848
4395
MO
LI F
ON
TAN
ET
SL
pg.
Com
te d
'Ega
ra,
22
1r 3
aD
omin
i ant
erio
r10
/05/
1988
6603
001
DG
2060
B00
0125
c. d
e la
Fàb
rica
dels
Noi
s B
uxó,
30
B58
4843
95M
OLI
FO
NTA
NE
T S
Lpg
. del
Com
te d
'Ega
ra,
15
3r
Ple
dom
ini
30/0
6/19
9310
0,00
6605
003
DG
2060
B00
0173
46ca
mí d
e la
Sèq
uia
Mon
ar,
1138
9129
62K
BU
XO
DU
RA
N F
RA
NC
ISC
Oc.
de
Gur
rea,
18
B
xsP
le d
omin
i07
/02/
1923
100,
0066
0500
4D
G20
60B
0001
5233
cam
í de
la S
èqui
a M
onar
, 9
*900
1902
36S
ALV
AD
OR
DO
ME
NE
CH
HD
SR
iu R
ipol
l, 0
Dom
ini a
nter
ior
01/0
1/19
8410
0,00
6605
004
DG
2060
B00
0152
33ca
mí d
e la
Sèq
uia
Mon
ar,
938
9033
72E
DO
ME
NE
CH
CLA
PE
S E
UG
EN
IOc.
de
San
t Hon
orat
, 49
B
xsD
omin
i ant
erio
r01
/01/
1984
100,
0066
0500
4D
G20
60B
0001
5233
cam
í de
la S
èqui
a M
onar
, 9
3890
3371
KM
OR
RA
L G
UA
RD
IOLA
M A
SU
NC
ION
c. d
e S
ant H
onor
at,
49
Bxs
Ple
dom
ini
17/0
6/20
0810
0,00
6605
005
DG
2060
B00
0186
5ca
mí d
e la
Sèq
uia
Mon
ar,
738
9555
91P
VE
NTU
RA
CA
STA
NY
ME
RC
Ec.
de
Vila
rrúb
ias,
12
B
xsD
omin
i ant
erio
r10
0,00
6605
005
DG
2060
B00
0186
5ca
mí d
e la
Sèq
uia
Mon
ar,
739
0274
83W
BU
XO
RIC
AR
T JO
SE
FR
AN
CIS
CO
c. d
el S
ol,
209
B
xsP
le d
omin
i14
/02/
1994
100,
0066
0500
6D
G20
60B
0001
77M
olí X
ic,
2538
9791
31L
AR
NE
R O
TO R
AM
ON
c. d
e B
alm
es,
12D
omin
i ant
erio
r01
/01/
1984
100,
0066
0500
6D
G20
60B
0001
77M
olí X
ic,
2539
0274
83W
BU
XO
RIC
AR
T JO
SE
FR
AN
CIS
CO
c. d
el S
ol,
209
B
xsP
le d
omin
i01
/12/
1991
100,
0066
0500
7D
G20
60B
0001
1062
0R
iu R
ipol
l, 1
2738
9190
43F
FAR
RE
S G
UIT
AR
T JO
SE
Pc.
de
San
t Qui
rze,
26
2n
Dom
ini a
nter
ior
29/1
0/19
4250
,00
6605
007
DG
2060
B00
0110
620
Riu
Rip
oll,
127
1111
1189
GG
UIT
AR
T LA
GA
RR
IGA
CA
RM
EN
c. d
e S
ant Q
uirz
e, 2
6
2nD
omin
i ant
erio
r29
/10/
1942
100,
0066
0500
7D
G20
60B
0001
1062
0R
iu R
ipol
l, 1
2739
0274
83W
BU
XO
RIC
AR
T JO
SE
FR
AN
CIS
CO
c. d
el S
ol,
209
B
xsP
le d
omin
i12
/04/
2002
100,
0066
0500
9D
G20
60B
0001
c. d
e la
Fàb
rica
dels
Noi
s B
uxó,
33T
A61
8323
17FE
CS
A E
NH
ER
I S
Act
ra. d
e M
olin
s de
Rei
, 23
4D
omin
i ant
erio
r23
/06/
1999
6605
009
DG
2060
B00
01c.
de
la F
àbric
a de
ls N
ois
Bux
ó, 3
3TB
8284
6817
EN
DE
SA
DIS
TRIB
UC
ION
ELE
CTR
ICA
SLU
avda
. V
ilano
va,
12P
le d
omin
i20
/09/
2002
100,
0066
0501
0D
G20
60B
0001
1870
c. d
e la
Fàb
rica
dels
Noi
s B
uxó,
31
3891
2962
KB
UX
O D
UR
AN
FR
AN
CIS
CO
c. d
e G
urre
a, 1
8
Bxs
Ple
dom
ini
07/0
2/19
2310
0,00
6605
011
DG
2060
B00
0121
6c.
de
la F
àbric
a de
ls N
ois
Bux
ó, 3
5I*9
0013
9435
RO
VIR
A P
RA
TS A
MA
DE
Oca
mí d
e C
a la
Dan
iela
, 11
PD
omin
i ant
erio
r01
/01/
1984
100,
0066
0501
1D
G20
60B
0001
216
c. d
e la
Fàb
rica
dels
Noi
s B
uxó,
35I
3902
7483
WB
UX
O R
ICA
RT
JOS
E F
RA
NC
ISC
Oc.
del
Sol
, 20
9
Bxs
Ple
dom
ini
10/0
2/19
9210
0,00
6605
013
DG
2060
B00
0126
03R
iu R
ipol
l, 3
2I*9
0013
9473
LLO
PIS
AN
DR
EU
JO
AN
cam
í de
Ca
la D
anie
la,
13P
Dom
ini a
nter
ior
01/0
1/19
8410
0,00
6605
013
DG
2060
B00
0126
03R
iu R
ipol
l, 3
2I39
0274
83W
BU
XO
RIC
AR
T JO
SE
FR
AN
CIS
CO
c. d
el S
ol,
209
B
xsP
le d
omin
i10
/02/
1992
100,
0066
0501
4D
G20
60B
0001
1044
0R
iu R
ipol
l, 1
29*9
1900
1840
MA
SIP
RO
IG M
AR
IAm
asia
de
Can
Bor
rell,
0D
omin
i ant
erio
r01
/01/
1984
100,
0066
0501
4D
G20
60B
0001
1044
0R
iu R
ipol
l, 1
2939
0274
83W
BU
XO
RIC
AR
T JO
SE
FR
AN
CIS
CO
c. d
el S
ol,
209
B
xsP
le d
omin
i10
/02/
1992
100,
0066
0501
6D
G20
60B
0001
1176
8c.
de
la F
àbric
a de
ls N
ois
Bux
ó, 7
3902
7483
WB
UX
O R
ICA
RT
JOS
E F
RA
NC
ISC
Oc.
del
Sol
, 20
9
Bxs
Nua
Pro
piet
at18
/11/
1987
100,
0066
0501
6D
G20
60B
0001
1176
8c.
de
la F
àbric
a de
ls N
ois
Bux
ó, 7
3891
2962
KB
UX
O D
UR
AN
FR
AN
CIS
CO
c. d
e G
urre
a, 1
8
Bxs
Usd
efru
it18
/11/
1987
100,
0066
0502
4D
G20
60B
0001
Riu
Rip
oll,
125
P08
1860
0IA
JUN
TAM
EN
T D
E S
AB
AD
ELL
pl. d
e S
ant R
oc,
1P
le d
omin
i01
/01/
1984
100,
0066
0700
2D
G20
60B
0001
1385
5M
olí X
ic,
34B
0810
3780
IMM
OB
LES
RIU
RIP
OLL
SL
c. d
e la
Indú
stria
, 32
B
1r
Dom
ini a
nter
ior
27/0
5/19
6110
0,00
6607
002
DG
2060
B00
0113
855
Mol
í Xic
, 34
A08
1037
80IN
MO
BIL
IAR
IA R
IPO
LL S
AR
iu R
ipol
l, 0
Ple
dom
ini
19/0
5/19
7110
0,00
6607
003
DG
2060
B00
0179
0M
olí X
ic,
32A
0807
1284
AP
RE
STO
S J
ULI
A S
Ac.
de
Nar
cisa
Fre
ixas
, 26
B
xsD
omin
i ant
erio
r15
/01/
1986
100,
0066
0700
3D
G20
60B
0001
790
Mol
í Xic
, 32
B08
1037
80IM
MO
BLE
S R
IU R
IPO
LL S
Lc.
de
la In
dúst
ria,
32B
1
rP
le d
omin
i03
/12/
1990
100,
00
Pag
e 1
Illes
_urb
anis
me
Ref
Cad
1R
efC
ad2
Unt
atU
rbFi
n R
egA
dreç
aPrin
cipa
lN
ifDom
ini
Nom
Dom
ini
Adr
eça
Dom
ini
Tito
lD
ata
Adq
Perc
t. D
ret
6607
004
DG
2060
B00
0182
1M
olí X
ic,
3038
9271
78T
DO
MIN
GO
BIS
BA
L JU
AN
c. d
e l'
Est
rella
, 42
B
xsD
omin
i ant
erio
r20
/12/
1938
100,
0066
0700
4D
G20
60B
0001
821
Mol
í Xic
, 30
A08
0712
84A
PR
ES
TOS
JU
LIA
SA
c. d
e N
arci
sa F
reix
as,
26
Bxs
Dom
ini a
nter
ior
15/0
1/19
8610
0,00
6607
004
DG
2060
B00
0182
1M
olí X
ic,
30B
0810
3780
IMM
OB
LES
RIU
RIP
OLL
SL
c. d
e la
Indú
stria
, 32
B
1r
Ple
dom
ini
03/1
2/19
9010
0,00
6607
005
DG
2060
B00
0132
95ca
mí d
e la
Sèq
uia
Mon
ar,
534
7567
31M
CO
RTE
S M
AY
A A
NG
ELI
TAc.
del
Llo
breg
at,
110
B
xsD
omin
i ant
erio
r29
/07/
2005
50,0
066
0700
5D
G20
60B
0001
3295
cam
í de
la S
èqui
a M
onar
, 5
3476
1457
QR
OD
RIG
UE
Z C
OR
DO
BA
AN
DR
ES
c. d
el L
lobr
egat
, 11
0
Bxs
Dom
ini a
nter
ior
29/0
7/20
0550
,00
6607
005
DG
2060
B00
0132
95ca
mí d
e la
Sèq
uia
Mon
ar,
538
9238
81S
VA
LVE
RD
E O
RTI
Z FE
LIS
Atrv
. del
Fla
mic
ell,
2
2
Bxs
1a
Dom
ini a
nter
ior
16/0
5/19
9810
0,00
6607
005
DG
2060
B00
0132
95ca
mí d
e la
Sèq
uia
Mon
ar,
538
9270
46Y
QU
INTA
NA
HE
RE
DIA
MA
NU
EL
trv. d
el F
lam
icel
l, 2
2 0
B 1
aD
omin
i ant
erio
r08
/01/
1959
100,
0066
0700
5D
G20
60B
0001
3295
cam
í de
la S
èqui
a M
onar
, 5
4717
0543
GG
ON
ZALE
Z M
IRA
ND
A O
SC
AR
cam
í de
la S
èqui
a M
onar
, 5
Bxs
Ple
dom
ini
22/1
1/20
1333
,33
6607
005
DG
2060
B00
0132
95ca
mí d
e la
Sèq
uia
Mon
ar,
547
1667
72M
GO
NZA
LEZ
MIR
AN
DA
JO
RG
Eca
mí d
e la
Sèq
uia
Mon
ar,
5
B
xsP
le d
omin
i22
/11/
2013
33,3
366
0700
5D
G20
60B
0001
3295
cam
í de
la S
èqui
a M
onar
, 5
4717
0542
AG
ON
ZALE
Z M
IRA
ND
A F
ER
NA
ND
Oca
mí d
e la
Sèq
uia
Mon
ar,
5
B
xsP
le d
omin
i22
/11/
2013
33,3
366
0700
6D
G20
60B
0001
3655
cam
í de
la S
èqui
a M
onar
, 3
3890
5203
JP
AS
CU
AL
PA
LA R
OS
AR
IOc.
de
la S
oled
at,
22
Bxs
Ple
dom
ini
100,
0066
0700
7D
G20
60B
0001
137
cam
í de
la S
èqui
a M
onar
, 1
B08
1037
80IM
MO
BLE
S R
IU R
IPO
LL S
Lc.
de
la In
dúst
ria,
32B
1
rP
le d
omin
i29
/07/
1996
100,
0066
0700
8D
G20
60B
0001
cam
í de
la S
èqui
a M
onar
, 59
A08
3443
43V
ALL
CO
R S
Ac.
de
San
t Fel
iu,
12D
omin
i ant
erio
r10
0,00
6607
008
DG
2060
B00
01ca
mí d
e la
Sèq
uia
Mon
ar,
59B
0810
3780
IMM
OB
LES
RIU
RIP
OLL
SL
c. d
e la
Indú
stria
, 32
B
1r
Ple
dom
ini
23/0
9/19
5710
0,00
6607
009
DG
2060
B00
0153
65ca
mí d
e la
Sèq
uia
Mon
ar,
6138
9339
59L
PE
DR
AG
OS
A C
RU
ELL
S T
ER
ES
Ac.
d' A
rimon
, 99
B
xsD
omin
i ant
erio
r04
/01/
1955
100,
0066
0700
9D
G20
60B
0001
5365
cam
í de
la S
èqui
a M
onar
, 61
3890
7226
NR
IER
A P
ED
RA
GO
SA
MO
NTS
ER
RA
Tc.
d' A
rimon
, 99
B
xsD
omin
i ant
erio
r04
/01/
1955
25,0
066
0700
9D
G20
60B
0001
5365
cam
í de
la S
èqui
a M
onar
, 61
3890
8437
GR
IER
A P
ED
RA
GO
SA
M A
SU
NC
IOpl
. de
l' A
lcal
de M
arce
t, 1
4
Bxs
Ple
dom
ini
04/0
1/19
5525
,00
6607
009
DG
2060
B00
0153
65ca
mí d
e la
Sèq
uia
Mon
ar,
6138
9743
03K
RIE
RA
PE
DR
AG
OS
A N
AR
CIS
c. d
e la
Indú
stria
, 45
I 4
t 1a
Ple
dom
ini
04/0
1/19
5525
,00
6607
009
DG
2060
B00
0153
65ca
mí d
e la
Sèq
uia
Mon
ar,
6138
9839
50P
RIE
RA
PE
DR
AG
OS
A E
STE
VE
c. d
e G
arci
laso
, 75
B
xsP
le d
omin
i04
/01/
1955
25,0
066
0700
9D
G20
60B
0001
5365
cam
í de
la S
èqui
a M
onar
, 61
3386
7615
TV
ILA
R R
IER
A M
RO
SA
c. d
el S
ol,
128
1r
2a
Ple
dom
ini
17/1
0/20
0725
,00
6607
010
DG
2060
B00
0178
4ca
mí d
e la
Sèq
uia
Mon
ar,
6339
0074
13B
DIA
Z M
OR
ER
A IS
AB
EL
c. d
e le
s Tr
es C
reus
, 88
1
r 1a
Dom
ini a
nter
ior
17/0
6/19
9810
0,00
6607
010
DG
2060
B00
0178
4ca
mí d
e la
Sèq
uia
Mon
ar,
6333
8874
55Z
MA
RC
E E
SP
UÑ
ES
M C
ON
CE
PC
IOc.
de
Llob
et,
64
Bxs
Ple
dom
ini
17/0
6/19
9610
0,00
6607
011
DG
2060
B00
0117
36ca
mí d
e la
Sèq
uia
Mon
ar,
6538
9291
01Z
MO
NLL
OR
LLO
RE
NS
AN
DR
ES
c. d
e B
ad V
ösla
u, 1
2
Bxs
Dom
ini a
nter
ior
06/0
8/19
9710
0,00
6607
011
DG
2060
B00
0117
36ca
mí d
e la
Sèq
uia
Mon
ar,
6538
9590
60G
CO
LL M
AS
MIT
JA M
RO
SA
c. d
e B
ad V
ösla
u, 1
2
Bxs
Dom
ini a
nter
ior
05/0
4/19
9010
0,00
6607
011
DG
2060
B00
0117
36ca
mí d
e la
Sèq
uia
Mon
ar,
6539
0383
14T
RO
VIR
A M
ON
TER
VIC
EN
Çc.
de
Mel
bour
ne,
4
Bxs
Ple
dom
ini
19/0
4/20
1210
0,00
6607
012
DG
2060
B00
01ca
mí d
e la
Sèq
uia
Mon
ar,
83*9
0013
9443
SE
LVA
S A
LAV
ED
RA
MA
TEO
cam
í de
Ca
la D
anie
la,
36P
le d
omin
i10
0,00
6607
013
DG
2060
B00
01ca
mí d
e la
Sèq
uia
Mon
ar,
85*7
0000
0012
INM
UE
BLE
S R
IU R
IPO
LL S
Aca
mí d
e C
a la
Dan
iela
, 43
Ple
dom
ini
100,
0066
0701
4D
G20
60B
0001
cam
í de
la S
èqui
a M
onar
, 87
3895
5381
MM
AS
GU
ITE
RA
S P
ED
RO
c. d
e V
ila C
inca
, 7
1r
1a
Ple
dom
ini
100,
0066
0701
5D
G20
60B
0001
2315
cam
í de
la S
èqui
a M
onar
, 69
3896
3376
LM
AR
TIN
EZ
SA
IZ O
CTA
VIO
avda
. G
atas
sa (R
esid
ènci
a C
asal
d'A
vis)
, 34
Dom
ini a
nter
ior
22/0
4/19
6510
0,00
6607
015
DG
2060
B00
0123
15ca
mí d
e la
Sèq
uia
Mon
ar,
6931
5352
61F
RO
ME
RO
SA
NC
HE
Z D
OM
ING
Oct
ra. D
E S
EN
TME
NA
T, 1
03
1r 4
aD
omin
i ant
erio
r30
/05/
2002
50,0
066
0701
5D
G20
60B
0001
2315
cam
í de
la S
èqui
a M
onar
, 69
0060
8830
CV
INU
ES
A V
INU
ES
A M
AR
IA T
ER
ES
Act
ra. D
E S
EN
TME
NA
T, 1
03
1r 4
aD
omin
i ant
erio
r30
/05/
2002
50,0
066
0701
5D
G20
60B
0001
2315
cam
í de
la S
èqui
a M
onar
, 69
3898
9456
VJI
ME
NE
Z G
OM
EZ
FRA
NC
ISC
Oc.
Mos
sèn
Xiró
, 7
E
nt D
Ple
dom
ini
08/0
2/20
0610
0,00
6607
016
DG
2060
B00
0191
9ca
mí d
e la
Sèq
uia
Mon
ar,
7138
9461
84P
SA
LOM
O A
LSIN
A D
OLO
RS
c. d
el D
octo
r Xer
cavi
ns,
46
Bxs
Dom
ini a
nter
ior
21/0
9/20
0010
0,00
6607
016
DG
2060
B00
0191
9ca
mí d
e la
Sèq
uia
Mon
ar,
7139
0057
80B
RO
DR
IGU
EZ
RO
DR
IGU
EZ
AV
ELA
NIA
pl. d
e R
òmul
, 17
B
xs 3
aP
le d
omin
i21
/09/
2000
50,0
066
0701
6D
G20
60B
0001
919
cam
í de
la S
èqui
a M
onar
, 71
7545
2083
PG
UTI
ER
RE
Z A
RM
AY
ON
ES
RA
MO
Npl
. de
Ròm
ul,
17
Bxs
3a
Ple
dom
ini
21/0
9/20
0050
,00
6607
017
DG
2060
B00
0152
53ca
mí d
e la
Sèq
uia
Mon
ar,
7338
9033
07A
TOR
RE
GU
ITA
RT
SA
NFE
LIU
MA
RIA
via
de M
assa
gué,
99
B
xsD
omin
i ant
erio
r12
/02/
1991
16,6
666
0701
7D
G20
60B
0001
5253
cam
í de
la S
èqui
a M
onar
, 73
3890
3307
ATO
RR
EG
UIT
AR
T S
AN
FELI
U M
AR
IAvi
a de
Mas
sagu
é, 9
9
Bxs
Dom
ini a
nter
ior
17/0
8/19
838,
3366
0701
7D
G20
60B
0001
5253
cam
í de
la S
èqui
a M
onar
, 73
3897
4970
KTO
RR
EG
UIT
AR
T S
AN
FELI
U J
OS
EP
RA
MO
Nc.
de
la R
eina
Elio
nor,
21
B
xsP
le d
omin
i12
/02/
1991
16,6
666
0701
7D
G20
60B
0001
5253
cam
í de
la S
èqui
a M
onar
, 73
3897
4970
KTO
RR
EG
UIT
AR
T S
AN
FELI
U J
OS
EP
RA
MO
Nc.
de
la R
eina
Elio
nor,
21
B
xsP
le d
omin
i17
/08/
1983
8,33
6607
017
DG
2060
B00
0152
53ca
mí d
e la
Sèq
uia
Mon
ar,
7339
0206
77G
CA
RB
ON
ELL
TO
RR
EG
UIT
AR
M M
ER
CE
c. d
e Jo
sep
Ren
om,
16
Bxs
Ple
dom
ini
17/1
0/20
116,
2566
0701
7D
G20
60B
0001
5253
cam
í de
la S
èqui
a M
onar
, 73
3903
6934
TC
AR
BO
NE
LL T
OR
RE
GU
ITA
RT
JOS
EP
c. d
e l'
Esp
irall,
110
4
t 3a
Ple
dom
ini
17/1
0/20
116,
2566
0701
7D
G20
60B
0001
5253
cam
í de
la S
èqui
a M
onar
, 73
3904
5169
RC
AR
BO
NE
LL T
OR
RE
GU
ITA
RT
AG
US
TIav
da. d
e C
an D
eu,
32
4t 2
aP
le d
omin
i17
/10/
2011
6,25
6607
017
DG
2060
B00
0152
53ca
mí d
e la
Sèq
uia
Mon
ar,
7334
7619
64V
CA
RB
ON
ELL
TO
RR
EG
UIT
AR
T X
AV
IER
via
de M
assa
gué,
99
B
xsP
le d
omin
i17
/10/
2011
6,25
6607
017
DG
2060
B00
0152
53ca
mí d
e la
Sèq
uia
Mon
ar,
7338
9031
20T
TOR
RE
GU
ITA
RT
SA
NFE
LIU
M A
NTO
NIA
c. d
e S
ant C
ugat
, 44
1
rP
le d
omin
i12
/02/
1991
16,6
666
0701
7D
G20
60B
0001
5253
cam
í de
la S
èqui
a M
onar
, 73
3890
3120
TTO
RR
EG
UIT
AR
T S
AN
FELI
U M
AN
TON
IAc.
de
San
t Cug
at,
44
1r
Ple
dom
ini
17/0
8/19
838,
3366
0701
7D
G20
60B
0001
5253
cam
í de
la S
èqui
a M
onar
, 73
3890
3283
WTO
RR
EG
UIT
AR
T S
AN
FELI
U E
ULA
LIA
c. d
e D
uran
i S
ors,
20
B
xs 2
aP
le d
omin
i12
/02/
1991
16,6
666
0701
7D
G20
60B
0001
5253
cam
í de
la S
èqui
a M
onar
, 73
3890
3283
WTO
RR
EG
UIT
AR
T S
AN
FELI
U E
ULA
LIA
c. d
e D
uran
i S
ors,
20
B
xs 2
aP
le d
omin
i17
/08/
1983
8,33
6607
018
DG
2060
B00
01ca
mí d
e la
Sèq
uia
Mon
ar,
7538
9776
94P
VA
LLS
SA
LLE
S A
NA
c. d
e C
ovad
onga
, 26
3
Bxs
Ple
dom
ini
01/0
1/19
8050
,00
6607
018
DG
2060
B00
01ca
mí d
e la
Sèq
uia
Mon
ar,
7538
9776
94P
VA
LLS
SA
LLE
S A
NA
c. d
e C
ovad
onga
, 26
3
Bxs
Ple
dom
ini
27/0
3/20
0050
,00
6607
019
DG
2060
B00
01ca
mí d
e la
Sèq
uia
Mon
ar,
7738
9711
22Z
GO
MIS
MIR
A M
IQU
EL
c. d
e S
ant M
atie
s, 1
13
Bxs
Ple
dom
ini
01/0
1/19
8450
,00
6607
019
DG
2060
B00
01ca
mí d
e la
Sèq
uia
Mon
ar,
7738
9908
09J
GU
AR
CH
VIL
ALT
A J
OS
EFI
NA
c. d
e S
ant M
atie
s, 1
13
Bxs
Ple
dom
ini
01/0
1/19
8450
,00
6607
020
DG
2060
B00
0156
7ca
mí d
e la
Sèq
uia
Mon
ar,
8138
9165
83P
PA
SC
UA
L P
ALA
MA
DR
ON
Ac.
de
Sar
dà,
120
Dom
ini a
nter
ior
05/1
0/19
8510
0,00
6607
020
DG
2060
B00
0156
7ca
mí d
e la
Sèq
uia
Mon
ar,
8133
9013
77K
CO
RO
MIN
AS
CO
LILL
AS
JO
SE
Ram
bla,
148
1
r 1a
Ple
dom
ini
05/1
0/20
0510
0,00
6607
021
DG
2060
B00
01ca
mí d
e la
Sèq
uia
Mon
ar,
79*9
0013
9465
CIR
ER
A V
OLT
A G
AB
RIE
Lca
mí d
e C
a la
Dan
iela
, 52
Ple
dom
ini
100,
0066
0702
2D
G20
60B
0001
0058
7ca
mí d
e la
Sèq
uia
Mon
ar,
2938
9261
80Z
SA
NM
AR
TI M
INE
SA
PE
DR
Oc.
de
San
ta T
eres
a, 4
1
Bxs
Dom
ini a
nter
ior
01/0
1/19
8410
0,00
6607
022
DG
2060
B00
0100
587
cam
í de
la S
èqui
a M
onar
, 29
3892
6971
TB
UA
TELL
A D
UR
AN
M T
ER
ES
Ac.
de
San
ta T
eres
a, 3
7D
omin
i ant
erio
r17
/12/
1975
100,
0066
0702
2D
G20
60B
0001
0058
7ca
mí d
e la
Sèq
uia
Mon
ar,
2943
7475
26P
SA
NM
AR
TI P
EIR
Ó K
ILIA
Nc.
Ere
s, 5
Ple
dom
ini
29/0
1/20
1325
,00
6607
022
DG
2060
B00
0100
587
cam
í de
la S
èqui
a M
onar
, 29
7808
0945
QS
AN
MA
RTÍ
PE
IRO
YO
LAN
DA
c. R
ambl
a de
la F
ont,
5P
le d
omin
i29
/01/
2013
25,0
0
Pag
e 1
Illes
_urb
anis
me
Ref
Cad
1R
efC
ad2
Unt
atU
rbFi
n R
egA
dreç
aPrin
cipa
lN
ifDom
ini
Nom
Dom
ini
Adr
eça
Dom
ini
Tito
lD
ata
Adq
Perc
t. D
ret
6607
022
DG
2060
B00
0100
587
cam
í de
la S
èqui
a M
onar
, 29
4372
5735
KS
AN
MA
RTI
PE
IRO
OLG
Ac.
San
ta C
ristin
a, 2
0P
le d
omin
i29
/01/
2013
25,0
066
0702
2D
G20
60B
0001
0058
7ca
mí d
e la
Sèq
uia
Mon
ar,
2943
7309
50S
SA
NM
AR
TI P
EIR
O IV
AN
c. D
omèn
ech
Car
dena
l, 8
Ple
dom
ini
29/0
1/20
1325
,00
6607
024
DG
2060
B00
01ca
mí d
e la
Sèq
uia
Mon
ar,
31*9
0013
9469
FRA
NC
ISC
O T
AR
RID
A H
NO
Sca
mí d
e C
a la
Dan
iela
, 60
Ple
dom
ini
100,
0066
0702
5D
G20
60B
0001
cam
í de
la S
èqui
a M
onar
, 33
*900
1394
68V
IDA
L IZ
AR
T P
AB
LOca
mí d
e C
a la
Dan
iela
, 62
Ple
dom
ini
100,
0066
0702
6D
G20
60B
0001
cam
í de
la S
èqui
a M
onar
, 35
*900
1394
67S
EG
UI R
ICA
RT
LUIS
cam
í de
Ca
la D
anie
la,
64P
le d
omin
i10
0,00
6607
027
DG
2060
B00
0194
8ca
mí d
e la
Sèq
uia
Mon
ar,
5338
9269
51A
VE
RN
ET
CO
DO
NE
S T
ER
ES
Ac.
d' A
rimon
, 97
Dom
ini a
nter
ior
100,
0066
0702
7D
G20
60B
0001
948
cam
í de
la S
èqui
a M
onar
, 53
3890
8461
MX
IPE
LL V
ER
NE
T FR
AN
CIS
CO
c. d
' Arim
on,
97
Bxs
Ple
dom
ini
05/1
1/19
8750
,00
6607
027
DG
2060
B00
0194
8ca
mí d
e la
Sèq
uia
Mon
ar,
5338
9149
91A
XIP
ELL
VE
RN
ET
LOR
EN
ZOc.
de
Rib
ot i
Ser
ra,
162
B
xsP
le d
omin
i05
/11/
1987
50,0
066
0702
8D
G20
60B
0001
1867
cam
í de
la S
èqui
a M
onar
, 51
1795
4796
FFO
RT
LLO
RE
T JO
SE
Pc.
de
la S
alut
, 93
B
xsD
omin
i ant
erio
r23
/10/
1970
100,
0066
0702
8D
G20
60B
0001
1867
cam
í de
la S
èqui
a M
onar
, 51
4716
3325
PR
IVE
RA
SA
LAZA
R C
AR
LOS
DA
VID
c. d
e S
au,
103
3r
2a
Ple
dom
ini
29/0
1/20
1450
,00
6607
028
DG
2060
B00
0118
67ca
mí d
e la
Sèq
uia
Mon
ar,
5147
1806
95J
RIV
ER
A S
ALA
ZAR
AN
A M
AR
IAc.
de
Gal
cera
n de
Pin
ós,
44
Bxs
5a
Ple
dom
ini
29/0
1/20
1450
,00
6607
029
DG
2060
B00
0136
57ca
mí d
e la
Sèq
uia
Mon
ar,
4938
9924
77W
JEN
SA
NA
SO
TER
AS
JA
UM
Ec.
de
San
t Mat
ies,
123
B
xsP
le d
omin
i18
/05/
1989
100,
0066
0703
0D
G20
60B
0001
cam
í de
la S
èqui
a M
onar
, 45
3897
9752
LLL
OB
ET
GIR
ON
ES
PE
RE
c. d
el C
anon
ge J
onca
r, 1
32
Bxs
Dom
ini a
nter
ior
100,
0066
0703
0D
G20
60B
0001
cam
í de
la S
èqui
a M
onar
, 45
*900
1394
67S
EG
UI R
ICA
RT
LUIS
cam
í de
Ca
la D
anie
la,
64P
le d
omin
i01
/01/
1984
100,
0066
0703
1D
G20
60B
0001
cam
í de
la S
èqui
a M
onar
, 39
3739
7980
AD
E P
UIG
GIR
ON
A IG
NA
SI
c. d
e la
Rei
na V
icto
ria,
19
1r 1
aP
le d
omin
i24
/04/
1995
100,
0066
0703
2D
G20
60B
0001
cam
í de
la S
èqui
a M
onar
, 37
*900
1394
55FR
AN
CIS
CO
BA
RA
TA H
DO
Sca
mí d
e C
a la
Dan
iela
, 78
Ple
dom
ini
100,
0066
0703
3D
G20
60B
0001
cam
í del
Mol
í Xic
, 4
B08
1037
80IM
MO
BLE
S R
IU R
IPO
LL S
Lc.
de
la In
dúst
ria,
32B
1
rD
omin
i ant
erio
r01
/01/
1984
100,
0066
0703
3D
G20
60B
0001
cam
í del
Mol
í Xic
, 4
3739
7980
AD
E P
UIG
GIR
ON
A IG
NA
SI
c. d
e la
Rei
na V
icto
ria,
19
1r 1
aP
le d
omin
i24
/04/
1995
100,
0066
0703
5D
G20
60B
0001
cam
í de
la S
èqui
a M
onar
, 43
B08
1037
80IM
MO
BLE
S R
IU R
IPO
LL S
Lc.
de
la In
dúst
ria,
32B
1
rP
le d
omin
i01
/01/
1984
100,
0066
0703
6D
G20
60B
0001
354
cam
í de
la S
èqui
a M
onar
, 47
3893
2494
AR
OM
ER
O F
AR
RE
S J
UA
Nc.
de
San
t Vic
enç,
88
B
xs 2
aD
omin
i ant
erio
r01
/01/
1984
100,
0066
0703
6D
G20
60B
0001
354
cam
í de
la S
èqui
a M
onar
, 47
3900
7404
WR
OM
ER
O G
IL A
NN
A M
AR
IAc.
de
Roc
a, 3
2
2n 2
aP
le d
omin
i24
/10/
1990
25,0
066
0703
6D
G20
60B
0001
354
cam
í de
la S
èqui
a M
onar
, 47
3900
7404
WR
OM
ER
O G
IL A
NN
A M
AR
IAc.
de
Roc
a, 3
2
2n 2
aP
le d
omin
i17
/11/
1995
25,0
066
0703
6D
G20
60B
0001
354
cam
í de
la S
èqui
a M
onar
, 47
3900
7404
WR
OM
ER
O G
IL A
NN
A M
AR
IAc.
de
Roc
a, 3
2
2n 2
aP
le d
omin
i31
/01/
2005
50,0
066
0703
7D
G20
60B
0001
cam
í del
Mol
í Xic
, 14
I38
9038
93Z
US
TRE
LL L
LOP
AR
T V
ICE
NÇ
avda
. de
l' O
nze
de S
etem
bre,
39
B
xsP
le d
omin
i10
0,00
6607
038
DG
2060
B00
01ca
mí d
el M
olí X
ic,
16I
B08
1037
80IM
MO
BLE
S R
IU R
IPO
LL S
Lc.
de
la In
dúst
ria,
32B
1
rP
le d
omin
i01
/01/
1984
100,
0066
0703
9D
G20
60B
0001
1206
5ca
mí d
e la
Mas
ia d
e C
a la
Dan
iela
, 18
B08
1037
80IM
MO
BLE
S R
IU R
IPO
LL S
Lc.
de
la In
dúst
ria,
32B
1
rP
le d
omin
i29
/05/
1961
100,
0066
0704
0D
G20
60B
0001
cam
í de
la S
èqui
a M
onar
, 55
B08
1037
80IM
MO
BLE
S R
IU R
IPO
LL S
Lc.
de
la In
dúst
ria,
32B
1
rP
le d
omin
i01
/01/
1984
100,
0066
0704
1D
G20
60B
0001
cam
í del
Mol
í d'e
n Fo
ntan
et,
1537
3979
80A
DE
PU
IG G
IRO
NA
IGN
AS
Ic.
de
la R
eina
Vic
toria
, 19
1
r 1a
Ple
dom
ini
24/0
4/19
9510
0,00
6607
042
DG
2060
B00
01ca
mí d
el M
olí X
ic,
12I
3739
7980
AD
E P
UIG
GIR
ON
A IG
NA
SI
c. d
e la
Rei
na V
icto
ria,
19
1r 1
aP
le d
omin
i24
/04/
1995
100,
0066
0704
3D
G20
60B
0001
cam
í del
Mol
í d'e
n Fo
ntan
et,
1337
3979
80A
DE
PU
IG G
IRO
NA
IGN
AS
Ic.
de
la R
eina
Vic
toria
, 19
1
r 1a
Ple
dom
ini
24/0
4/19
9510
0,00
6607
044
DG
2060
B00
0156
90ca
mí d
el M
olí d
'en
Font
anet
, 17
3625
0647
WA
RG
EM
I FO
NTA
NE
T C
AR
LOS
c. d
e B
alle
ster
, 44
3
r 2a
Ple
dom
ini
21/1
1/19
5010
0,00
6607
045
DG
2060
B00
0142
45ca
mí d
e la
Sèq
uia
Mon
ar,
41*7
0000
0012
INM
UE
BLE
S R
IU R
IPO
LL S
Aca
mí d
e C
a la
Dan
iela
, 43
Ple
dom
ini
28/0
2/19
6110
0,00
6608
001
DG
2060
B00
0128
06ca
mí d
e la
Mas
ia d
e C
a la
Dan
iela
, 20
4610
1168
ZM
AR
GE
NA
T B
OR
I JO
SE
c. d
' Ang
li, 4
6D
omin
i ant
erio
r01
/09/
1986
100,
0066
0800
1D
G20
60B
0001
2806
cam
í de
la M
asia
de
Ca
la D
anie
la,
20B
3153
7491
WIN
NIP
EG
SL
c. E
rmita
gaña
, 29
6
è B
Ple
dom
ini
29/0
5/19
9510
0,00
6608
002
DG
2060
B00
01ca
mí d
e la
Mas
ia d
e C
a la
Dan
iela
, 22
3891
1203
XV
ALL
S S
ALL
ES
NA
RC
ISO
pl.
San
t Men
na,
1
BD
omin
i ant
erio
r01
/01/
1980
50,0
066
0800
2D
G20
60B
0001
cam
í de
la M
asia
de
Ca
la D
anie
la,
2238
9776
94P
VA
LLS
SA
LLE
S A
NA
c. d
e C
ovad
onga
, 26
3
Bxs
Dom
ini a
nter
ior
30/1
2/19
4050
,00
6608
002
DG
2060
B00
01ca
mí d
e la
Mas
ia d
e C
a la
Dan
iela
, 22
3897
7694
PV
ALL
S S
ALL
ES
AN
Ac.
de
Cov
adon
ga,
263
B
xsD
omin
i ant
erio
r27
/03/
2000
50,0
066
0800
2D
G20
60B
0001
cam
í de
la M
asia
de
Ca
la D
anie
la,
22B
0810
3780
IMM
OB
LES
RIU
RIP
OLL
SL
c. d
e la
Indú
stria
, 32
B
1r
Ple
dom
ini
25/0
5/20
0710
0,00
6608
003
DG
2060
B00
01ca
mí d
e la
Mas
ia d
e C
a la
Dan
iela
, 24
*900
1394
04G
EN
E C
LAR
AM
UN
T FR
AN
CIS
CO
cam
í de
Ca
la D
anie
la,
29P
le d
omin
i10
0,00
6608
004
DG
2060
B00
01R
iu R
ipol
l, 1
4738
9186
33B
BE
LTR
AN
NA
YA
RA
MO
Nc.
de
Reg
às,
58
Bxs
Ple
dom
ini
100,
0066
0800
5D
G20
60B
0001
191
Riu
Rip
oll,
145
3891
5044
XB
ED
OS
BO
IX S
ILV
IAc.
d' A
lfons
XIII
, 41
A
5è
2aP
le d
omin
i16
/11/
1985
50,0
066
0800
5D
G20
60B
0001
191
Riu
Rip
oll,
145
3898
3973
PG
RA
U T
AR
RU
ELL
AN
DR
EU
c. d
e S
ant J
osep
, 24
2
n 1a
Ple
dom
ini
16/1
1/19
8550
,00
6608
006
DG
2060
B00
01M
olí X
ic,
4238
9112
03X
VA
LLS
SA
LLE
S N
AR
CIS
Opl
. S
ant M
enna
, 1
B
Dom
ini a
nter
ior
01/0
1/19
8050
,00
6608
006
DG
2060
B00
01M
olí X
ic,
4238
9776
94P
VA
LLS
SA
LLE
S A
NA
c. d
e C
ovad
onga
, 26
3
Bxs
Dom
ini a
nter
ior
30/1
2/19
4050
,00
6608
006
DG
2060
B00
01M
olí X
ic,
4238
9776
94P
VA
LLS
SA
LLE
S A
NA
c. d
e C
ovad
onga
, 26
3
Bxs
Dom
ini a
nter
ior
27/0
3/19
8050
,00
6608
006
DG
2060
B00
01M
olí X
ic,
42B
0810
3780
IMM
OB
LES
RIU
RIP
OLL
SL
c. d
e la
Indú
stria
, 32
B
1r
Ple
dom
ini
25/0
5/20
0710
0,00
6608
007
DG
2060
B00
01M
olí X
ic,
40*9
0013
9408
CLA
RE
T LL
ON
CH
PE
DR
Oca
mí d
e C
a la
Dan
iela
, 7
Ple
dom
ini
100,
0066
0800
8D
G20
60B
0001
Mol
í Xic
, 36
*700
0000
12IN
MU
EB
LES
RIU
RIP
OLL
S A
cam
í de
Ca
la D
anie
la,
43P
le d
omin
i10
0,00
6609
001
DG
2060
B00
0114
467
Riu
Rip
oll,
157
*700
0000
12IN
MU
EB
LES
RIU
RIP
OLL
S A
cam
í de
Ca
la D
anie
la,
43D
omin
i ant
erio
r01
/01/
1984
100,
0066
0900
1D
G20
60B
0001
1446
7R
iu R
ipol
l, 1
57B
0810
3780
IMM
OB
LES
RIU
RIP
OLL
SL
c. d
e la
Indú
stria
, 32
B
1r
Ple
dom
ini
100,
0066
0900
2D
G20
60B
0001
4438
cam
í de
la M
asia
de
Ca
la D
anie
la,
23I
3896
0543
SR
IER
A B
OLT
A C
AR
ME
c. d
e Fr
a B
atlle
, 26
B
Bxs
Dom
ini a
nter
ior
22/0
2/19
8410
0,00
6609
002
DG
2060
B00
0144
38ca
mí d
e la
Mas
ia d
e C
a la
Dan
iela
, 23
IB
0810
3780
IMM
OB
LES
RIU
RIP
OLL
SL
c. d
e la
Indú
stria
, 32
B
1r
Ple
dom
ini
06/0
2/20
0710
0,00
6609
003
DG
2060
B00
01R
iu R
ipol
l, 1
5338
9038
93Z
US
TRE
LL L
LOP
AR
T V
ICE
NÇ
avda
. de
l' O
nze
de S
etem
bre,
39
B
xsP
le d
omin
i10
0,00
7086
001
DF2
978H
0001
1106
6c.
de
Sol
i P
adrís
, 13
138
9697
00H
LLIB
RE
PA
SC
UA
L FR
AN
CE
SC
c. d
e V
ilado
mat
, 17
B
xsD
omin
i ant
erio
r01
/01/
1996
100,
0070
8600
1D
F297
8H00
0111
066
c. d
e S
ol i
Pad
rís,
131
3896
9747
LFE
RR
ER
JA
UM
AN
DR
EU
FR
AN
CIS
CA
c. d
e V
ilado
mat
, 15
B
xsD
omin
i ant
erio
r10
0,00
7086
001
DF2
978H
0001
1106
6c.
de
Sol
i P
adrís
, 13
138
9801
18V
LLIB
RE
ME
STR
ES
MA
RIA
c. d
e la
Tor
re,
9
Ent
1a
Ple
dom
ini
20/0
7/19
7310
0,00
7086
002
DF2
978H
0001
6987
c. d
e S
ol i
Pad
rís,
133
3890
3243
PB
RU
HO
STE
TO
MA
Sc.
de
la U
nió,
214
1
rD
omin
i ant
erio
r13
/09/
1971
100,
0070
8600
2D
F297
8H00
0169
87c.
de
Sol
i P
adrís
, 13
336
9893
99V
SA
GN
IER
DE
SE
NTM
EN
AT
M P
ILA
Rc.
de
Tuse
t, 2
7D
ret d
e su
perfí
cie
07/0
2/19
950,
00
Pag
e 1
Illes
_urb
anis
me
Ref
Cad
1R
efC
ad2
Unt
atU
rbFi
n R
egA
dreç
aPrin
cipa
lN
ifDom
ini
Nom
Dom
ini
Adr
eça
Dom
ini
Tito
lD
ata
Adq
Perc
t. D
ret
7086
002
DF2
978H
0001
6987
c. d
e S
ol i
Pad
rís,
133
3891
7076
HP
ALO
U C
LAD
ELL
AS
AG
NE
Sc.
de
la U
nió,
214
1
rP
le d
omin
i04
/02/
2011
100,
0070
8600
3D
F297
8H00
0118
048
c. d
e S
ol i
Pad
rís,
149I
3892
1966
DB
AD
EN
AS
BA
GA
N J
OS
EP
rava
l de
Din
s, 3
0
1r 2
aD
omin
i ant
erio
r01
/01/
1984
100,
0070
8600
3D
F297
8H00
0118
048
c. d
e S
ol i
Pad
rís,
149I
3662
1364
MS
AB
ATE
R B
OR
RA
S IS
AB
EL
c. d
el C
onve
nt,
32
Bxs
Dom
ini a
nter
ior
27/1
2/19
8610
0,00
7086
003
DF2
978H
0001
1804
8c.
de
Sol
i P
adrís
, 14
9I38
9839
85C
BA
DE
NA
S G
AR
CIA
MO
NTS
ER
RA
Tpt
ge. d
e Jo
nc,
5
4t 1
aP
le d
omin
i14
/05/
2006
50,0
070
8600
3D
F297
8H00
0118
048
c. d
e S
ol i
Pad
rís,
149I
3897
4360
DB
AD
EN
AS
GA
RC
IA J
OS
EP
c. d
e Zu
rban
o, 1
6
5è 2
aP
le d
omin
i14
/05/
2006
50,0
070
8600
4D
F297
8H00
0121
055
c. d
e S
ol i
Pad
rís,
141I
P08
1860
0IA
JUN
TAM
EN
T D
E S
AB
AD
ELL
pl. d
e S
ant R
oc,
1P
le d
omin
i02
/02/
1987
100,
0070
8600
5D
F297
8H00
0106
290
c. d
e S
ol i
Pad
rís,
145I
3388
5329
GC
ATA
LAN
GU
ILLA
MO
N N
UR
IAc.
d' E
nric
Gra
nado
s, 6
0
Bxs
Dom
ini a
nter
ior
26/0
8/20
0510
0,00
7086
005
DF2
978H
0001
0629
0c.
de
Sol
i P
adrís
, 14
5I38
9213
55L
GU
ILLA
MO
N S
ALV
AD
OR
JO
SE
FIN
Aav
da. d
e B
arbe
rà,
315
B
xsD
omin
i ant
erio
r26
/08/
2005
100,
0070
8600
5D
F297
8H00
0106
290
c. d
e S
ol i
Pad
rís,
145I
3897
1309
VC
ATA
LAN
GR
ES
A A
LVA
RO
avda
. de
Bar
berà
, 31
5
Bxs
Dom
ini a
nter
ior
10/0
9/19
9310
0,00
7086
005
DF2
978H
0001
0629
0c.
de
Sol
i P
adrís
, 14
5IP
0818
600I
AJU
NTA
ME
NT
DE
SA
BA
DE
LLpl
. de
San
t Roc
, 1
Ple
dom
ini
29/0
7/20
1110
0,00
7086
006
DF2
978H
0001
6048
c. d
e S
ol i
Pad
rís,
147I
3892
0988
CB
ES
CO
S B
AG
AN
JO
SE
MA
RIA
c. d
e R
egàs
, 11
1
5è 2
aP
le d
omin
i28
/02/
1991
25,0
070
8600
6D
F297
8H00
0160
48c.
de
Sol
i P
adrís
, 14
7I38
9269
19V
BE
SC
OS
BA
GA
N M
AR
IA L
LUIS
Ac.
de
Bla
sco
de G
aray
, 84
2
n 2a
Ple
dom
ini
28/0
2/19
9125
,00
7086
006
DF2
978H
0001
6048
c. d
e S
ol i
Pad
rís,
147I
3898
7469
PB
ES
CO
S B
AG
AN
AN
TON
IAc.
de
Sol
i P
adrís
, 96
6
è D
Ple
dom
ini
28/0
2/19
9125
,00
7086
006
DF2
978H
0001
6048
c. d
e S
ol i
Pad
rís,
147I
3898
7476
SB
ES
CO
S B
AG
AN
RA
FAE
Lpl
. de
Joan
Bro
ssa,
5
3r 2
aP
le d
omin
i28
/02/
1991
25,0
070
8600
7D
F297
8H00
0112
8ct
ra. d
e M
olle
t, 1
01B
1301
7884
INM
OB
ILIA
RIA
EN
RIL
E S
Lc.
de
San
ta A
na,
5P
le d
omin
i23
/02/
1994
100,
0070
8600
8D
F297
8H00
0138
018
Riu
Rip
oll,
9A
0823
3991
HA
BIT
ATG
ES
MU
NIC
IPA
LS S
AB
AD
ELL
SA
c. d
e B
lasc
o de
Gar
ay,
17
Bxs
Dom
ini a
nter
ior
24/1
0/19
9010
0,00
7086
008
DF2
978H
0001
3801
8R
iu R
ipol
l, 9
P08
1860
0IA
JUN
TAM
EN
T D
E S
AB
AD
ELL
pl. d
e S
ant R
oc,
1P
le d
omin
i24
/10/
1990
100,
0070
8600
9D
F297
8H00
01R
iu R
ipol
l, 1
7P
0818
600I
AJU
NTA
ME
NT
DE
SA
BA
DE
LLpl
. de
San
t Roc
, 1
Ple
dom
ini
100,
0070
8601
0D
F297
8H00
0188
0c.
de
Sol
i P
adrís
, 13
7P
0818
600I
AJU
NTA
ME
NT
DE
SA
BA
DE
LLpl
. de
San
t Roc
, 1
Ple
dom
ini
14/1
1/19
8010
0,00
7086
011
DF2
978H
0001
1011
8ct
ra. d
e M
olle
t, 9
1B
6093
7844
LAC
Y R
AM
BLA
S L
c. d
e La
cy,
2
2n 2
aP
le d
omin
i08
/09/
1995
100,
0070
8601
2D
F297
8H00
01ct
ra. d
e M
olle
t, 9
5B
1301
7884
INM
OB
ILIA
RIA
EN
RIL
E S
Lc.
de
San
ta A
na,
5P
le d
omin
i01
/01/
1984
100,
0070
8601
4D
F297
8H00
0123
298
ctra
. de
Mol
let,
97
A59
5499
31IP
OD
EC
RIS
CO
P S
Act
ra. d
e S
abad
ell a
Mol
let k
m.,
1D
omin
i ant
erio
r12
/11/
1996
100,
0070
8601
4D
F297
8H00
0123
298
ctra
. de
Mol
let,
97
3917
8576
PP
ALM
ER
O G
ON
ZALE
Z JU
AN
c. d
e Jo
sep
True
ta,,
12
Ple
dom
ini
16/0
4/19
9810
,00
7086
014
DF2
978H
0001
2329
8ct
ra. d
e M
olle
t, 9
739
1785
76P
PA
LME
RO
GO
NZA
LEZ
JUA
Nc.
de
Jose
p Tr
ueta
,, 1
2P
le d
omin
i16
/04/
1998
10,0
070
8601
4D
F297
8H00
0123
298
ctra
. de
Mol
let,
97
3914
7209
JP
ALM
ER
O G
ON
ZALE
Z A
NG
EL
c. d
' Ann
e Fr
ank,
35
Ple
dom
ini
16/0
4/19
9890
,00
7086
015
DF2
978H
0001
3351
9rd
a. d
e B
elle
sgua
rd,
43P
0818
600I
AJU
NTA
ME
NT
DE
SA
BA
DE
LLpl
. de
San
t Roc
, 1
Ple
dom
ini
14/0
9/19
8210
0,00
7086
016
DF2
978H
0001
1106
5c.
de
Sol
i P
adrís
, 14
3I38
9697
47L
FER
RE
R J
AU
MA
ND
RE
U F
RA
NC
ISC
Ac.
de
Vila
dom
at,
15
Bxs
Dom
ini a
nter
ior
21/0
8/19
9610
0,00
7086
016
DF2
978H
0001
1106
5c.
de
Sol
i P
adrís
, 14
3I36
6213
64M
SA
BA
TER
BO
RR
AS
ISA
BE
Lc.
del
Con
vent
, 32
B
xsD
omin
i ant
erio
r27
/12/
1986
100,
0070
8601
6D
F297
8H00
0111
065
c. d
e S
ol i
Pad
rís,
143I
3898
3985
CB
AD
EN
AS
GA
RC
IA M
ON
TSE
RR
AT
ptge
. de
Jonc
, 5
4t
1a
Ple
dom
ini
14/0
5/20
0650
,00
7086
016
DF2
978H
0001
1106
5c.
de
Sol
i P
adrís
, 14
3I38
9743
60D
BA
DE
NA
S G
AR
CIA
JO
SE
Pc.
de
Zurb
ano,
16
5è
2a
Ple
dom
ini
14/0
5/20
0650
,00
7086
017
DF2
978H
0001
1106
5c.
de
Sol
i P
adrís
, 12
338
9697
47L
FER
RE
R J
AU
MA
ND
RE
U F
RA
NC
ISC
Ac.
de
Vila
dom
at,
15
Bxs
Dom
ini a
nter
ior
21/0
8/19
9610
0,00
7086
017
DF2
978H
0001
1106
5c.
de
Sol
i P
adrís
, 12
339
0192
06M
LLIB
RE
FE
RR
ER
M D
OLO
RE
Sc.
de
Vila
dom
at,
15
2n
Ple
dom
ini
28/1
2/20
0410
0,00
7086
018
DF2
978H
0001
832
Riu
Rip
oll,
1A
5954
9931
IPO
DE
C R
ISC
OP
SA
ctra
. de
Sab
adel
l a M
olle
t km
., 1
Dom
ini a
nter
ior
12/1
1/19
9610
0,00
7086
018
DF2
978H
0001
832
Riu
Rip
oll,
1S
0811
001G
GE
NE
RA
LITA
T D
E C
ATA
LUN
YA
pl. d
e S
ant J
aum
e, 4
Dom
ini a
nter
ior
28/1
0/19
9810
0,00
7086
018
DF2
978H
0001
832
Riu
Rip
oll,
1Q
0801
031F
AG
EN
CIA
CA
TALA
NA
DE
L A
IGU
Ac.
de
Pro
venç
a, 2
04P
le d
omin
i28
/10/
1998
100,
0071
9500
1D
F297
9H00
0124
080
cam
í de
Can
Qua
dres
, 23
IB
0808
8015
CO
ME
RC
IAL
LAN
ER
A S
LA
parta
t de
Cor
reus
, 25
6P
le d
omin
i13
/07/
1974
100,
0071
9500
2D
F297
9H00
02ca
mí d
e C
an Q
uadr
es,
43I
Bxs
2a
3386
8189
ES
OLE
R B
AR
RA
CH
INA
NU
RIA
Apa
rtat d
e co
rreu
s, 1
38P
le d
omin
i17
/11/
1997
100,
0071
9500
2D
F297
9H00
03ca
mí d
e C
an Q
uadr
es,
43I
Bxs
1a
3387
6795
AB
ES
ON
IAS
NO
GU
ER
A J
OR
DI
c. d
e la
Indú
stria
, 20
B
xsD
omin
i ant
erio
r24
/03/
2012
25,0
071
9500
2D
F297
9H00
03ca
mí d
e C
an Q
uadr
es,
43I
Bxs
1a
3387
9498
SB
ES
ON
IAS
NO
GU
ER
A M
ER
CE
c. d
e Ll
uís,
44
B
xsD
omin
i ant
erio
r24
/03/
2012
25,0
073
9500
3D
F297
9H00
0237
960
Riu
Rip
oll,
30
1 B
xs 2
aA
0800
0143
BA
NC
O D
E S
AB
AD
ELL
SA
pl. d
e C
atal
unya
, 1
Dom
ini a
nter
ior
19/0
3/19
9310
0,00
7395
003
DF2
979H
0002
3796
0R
iu R
ipol
l, 3
0
1
Bxs
2a
A58
3442
19N
AU
S IN
DU
STR
IALS
DE
L V
ALL
ES
S A
Apa
rtat d
e C
orre
us,
116
Ple
dom
ini
20/0
5/20
0310
0,00
7395
003
DF2
979H
0003
3796
2R
iu R
ipol
l, 3
0
1
Bxs
3a
A08
0001
43B
AN
CO
DE
SA
BA
DE
LL S
Apl
. de
Cat
alun
ya,
1D
omin
i ant
erio
r19
/03/
1993
100,
0073
9500
3D
F297
9H00
0337
962
Riu
Rip
oll,
30
1 B
xs 3
aA
5834
4219
NA
US
IND
US
TRIA
LS D
EL
VA
LLE
S S
AA
parta
t de
Cor
reus
, 11
6P
le d
omin
i20
/05/
2003
100,
0073
9500
3D
F297
9H00
0437
964
Riu
Rip
oll,
30
1 B
xs 4
a39
1934
50R
PO
NS
FO
NT
CA
RM
EN
via
de M
assa
gué,
67
B
xsP
le d
omin
i29
/06/
1992
60,0
073
9500
3D
F297
9H00
0437
964
Riu
Rip
oll,
30
1 B
xs 4
a39
1934
50R
PO
NS
FO
NT
CA
RM
EN
via
de M
assa
gué,
67
B
xsP
le d
omin
i29
/06/
1992
60,0
073
9500
3D
F297
9H00
0437
964
Riu
Rip
oll,
30
1 B
xs 4
a41
4821
44B
QU
INTA
NA
PE
TRU
S A
NTO
NIO
c. d
el J
ardí
, 32
1
rP
le d
omin
i29
/06/
1992
40,0
073
9500
3D
F297
9H00
0537
966
Riu
Rip
oll,
30
Bxs
5a
A58
0768
60N
EW
TEX
TIL
SA
c. d
e R
iego
, 99
Ple
dom
ini
04/0
3/19
9410
0,00
7395
003
DF2
979H
0006
3796
8R
iu R
ipol
l, 3
0
1
Bxs
6a
B60
6796
69L
ILLE
T D
E P
ATR
IMO
NIS
SL
avda
. d' A
rrao
na,
6P
le d
omin
i19
/05/
1997
100,
0073
9500
3D
F297
9H00
0737
970
Riu
Rip
oll,
30
Bxs
7a
A58
0768
60N
EW
TEX
TIL
SA
c. d
e R
iego
, 99
Ple
dom
ini
07/0
6/19
9410
0,00
7395
003
DF2
979H
0008
3797
2R
iu R
ipol
l, 3
0
B
xs 8
aA
6206
1429
HIL
OFA
N T
EX
TIL
S A
gran
via
de
les
Cor
ts C
atal
anes
, 77
4D
omin
i ant
erio
r30
/09/
1999
100,
0073
9500
3D
F297
9H00
0837
972
Riu
Rip
oll,
30
Bxs
8a
A48
2651
69B
AN
CO
BIL
BA
O V
IZC
AY
A A
RG
EN
TAR
IA S
Apl
. de
San
Nic
olás
, 4
Ple
dom
ini
20/0
7/20
0810
0,00
7395
003
DF2
979H
0009
3797
4R
iu R
ipol
l, 3
0
B
xs 9
aA
0800
0143
BA
NC
O D
E S
AB
AD
ELL
SA
pl. d
e C
atal
unya
, 1
Dom
ini a
nter
ior
08/0
7/19
9810
0,00
7395
003
DF2
979H
0009
3797
4R
iu R
ipol
l, 3
0
B
xs 9
aA
6165
8431
NA
U P
LUS
SA
Riu
Rip
oll,
Ple
dom
ini
23/0
7/20
0910
0,00
7395
004
DF2
979H
0001
Riu
Rip
oll,
34
A08
0260
72G
RA
U S
AR
iu R
ipol
l, s/
n,P
le d
omin
i10
0,00
7395
005
DF2
979H
0001
Riu
Rip
oll,
32T
A61
8323
17FE
CS
A E
NH
ER
I S
Act
ra. d
e M
olin
s de
Rei
, 23
4D
omin
i ant
erio
r23
/06/
1999
7395
005
DF2
979H
0001
Riu
Rip
oll,
32T
B82
8468
17E
ND
ES
A D
ISTR
IBU
CIO
N E
LEC
TRIC
A S
LUav
da.
Vila
nova
, 12
Ple
dom
ini
20/0
9/20
0210
0,00
7395
006
DF2
979H
0001
507
Riu
Rip
oll,
36
3388
9858
WM
OIX
QU
ER
ALT
O J
OA
NA
c. C
an B
arra
, 18
Dom
ini a
nter
ior
19/1
1/19
9410
0,00
7395
006
DF2
979H
0001
507
Riu
Rip
oll,
36
3902
7676
BM
OIX
QU
ER
ALT
O F
RA
NC
ES
Cc.
Nes
prer
, 17
B
xsD
omin
i ant
erio
r19
/11/
1994
100,
00
Pag
e 1
Illes
_urb
anis
me
Ref
Cad
1R
efC
ad2
Unt
atU
rbFi
n R
egA
dreç
aPrin
cipa
lN
ifDom
ini
Nom
Dom
ini
Adr
eça
Dom
ini
Tito
lD
ata
Adq
Perc
t. D
ret
7395
006
DF2
979H
0001
507
Riu
Rip
oll,
36
3891
1720
KM
OIX
BA
RN
OLA
JO
AN
c. d
el P
are
Sal
larè
s, 9
5
Bxs
Dom
ini a
nter
ior
01/0
1/19
8410
0,00
7395
006
DF2
979H
0001
507
Riu
Rip
oll,
36
3891
1824
XQ
UE
RA
LTO
PLA
NS
JO
AN
Ac.
del
Par
e S
alla
rès,
95
B
xsD
omin
i ant
erio
r19
/11/
1994
7395
006
DF2
979H
0001
507
Riu
Rip
oll,
36
3903
6198
TM
OIX
QU
ER
ALT
O R
OS
Ac.
de
Cor
omin
as,
52
3r 2
aD
omin
i ant
erio
r19
/11/
1994
100,
0073
9500
6D
F297
9H00
0150
7R
iu R
ipol
l, 3
6A
0821
1310
TIN
TES
IND
US
TRIA
LES
MO
IX S
AA
parta
t de
Cor
reus
, 29
7D
omin
i ant
erio
r73
9500
6D
F297
9H00
0150
7R
iu R
ipol
l, 3
6B
6444
8160
INM
OB
ILIA
RIA
GE
RM
AN
S M
OIX
SL
Riu
Rip
oll,
Ple
dom
ini
22/1
2/20
0610
0,00
7395
007
DF2
979H
0001
5915
avda
. de
Can
Bor
doll,
28
2353
3902
AS
AS
TRE
TO
RR
ES
RA
FAE
Lc.
de
San
t Mau
rici,
26
B
xsD
omin
i ant
erio
r26
/10/
1978
50,0
073
9500
7D
F297
9H00
0159
15av
da. d
e C
an B
ordo
ll, 2
833
8988
69C
SA
STR
E S
ER
RA
NO
JU
AN
FR
AN
CIS
CO
c. d
e la
Mug
a, 5
Dom
ini a
nter
ior
16/0
3/19
9511
,11
7395
007
DF2
979H
0001
5915
avda
. de
Can
Bor
doll,
28
3903
6773
TS
ER
RA
NO
MO
LIN
A E
DU
VIG
ISc.
de
San
t Mau
rici,
26
Dom
ini a
nter
ior
26/1
0/19
7850
,00
7395
007
DF2
979H
0001
5915
avda
. de
Can
Bor
doll,
28
3386
8208
HS
AS
TRE
SE
RR
AN
O B
ALD
OM
ER
Oc.
de
Ram
on A
mad
eu,
3
Bxs
Ple
dom
ini
16/0
3/19
9511
,11
7395
007
DF2
979H
0001
5915
avda
. de
Can
Bor
doll,
28
3473
5330
VS
AS
TRE
SE
RR
AN
O M
DO
LOR
ES
Rep
etid
or (U
rb. M
asia
del
Sol
à),
32P
le d
omin
i16
/03/
1995
11,1
173
9500
7D
F297
9H00
0159
15av
da. d
e C
an B
ordo
ll, 2
839
0049
67A
SA
STR
E S
ER
RA
NO
RA
FAE
Lc.
de
Dem
òste
nes,
9
2n
4aP
le d
omin
i16
/03/
1995
11,1
173
9500
7D
F297
9H00
0159
15av
da. d
e C
an B
ordo
ll, 2
839
0148
15F
SA
STR
E S
ER
RA
NO
AN
GU
STI
AS
c. d
' Aro
usa,
32
1r
4a
Ple
dom
ini
16/0
3/19
9511
,11
7395
007
DF2
979H
0001
5915
avda
. de
Can
Bor
doll,
28
3902
7145
DS
AS
TRE
SE
RR
AN
O M
AN
UE
Lc.
de
l' A
noia
, 2
B
xs A
Ple
dom
ini
16/0
3/19
9511
,11
7395
007
DF2
979H
0001
5915
avda
. de
Can
Bor
doll,
28
3903
8420
ZS
AS
TRE
SE
RR
AN
O J
OS
Ec.
Sab
oner
ia,
16
Àtc
Ple
dom
ini
16/0
3/19
9511
,11
7395
007
DF2
979H
0001
5915
avda
. de
Can
Bor
doll,
28
3901
7686
AS
AS
TRE
SE
RR
AN
O E
DU
VIG
ISc.
del
Mae
stra
t, 1
18
Bxs
2a
Ple
dom
ini
16/0
3/19
9511
,11
7395
007
DF2
979H
0001
5915
avda
. de
Can
Bor
doll,
28
3900
2886
SS
AS
TRE
SE
RR
AN
O M
AR
IA C
AR
ME
Nc.
de
Par
ís,
37
3r 2
aP
le d
omin
i16
/03/
1995
11,1
173
9500
7D
F297
9H00
0159
15av
da. d
e C
an B
ordo
ll, 2
8A
4826
5169
BA
NC
O B
ILB
AO
VIZ
CA
YA
AR
GE
NTA
RIA
SA
pl. d
e S
an N
icol
ás,
4P
le d
omin
i24
/10/
2013
11,1
173
9500
8D
F297
9H00
01R
iu R
ipol
l, 3
8TA
6183
2317
FEC
SA
EN
HE
R I
SA
ctra
. de
Mol
ins
de R
ei,
234
Dom
ini a
nter
ior
23/0
6/19
9973
9500
8D
F297
9H00
01R
iu R
ipol
l, 3
8TB
8284
6817
EN
DE
SA
DIS
TRIB
UC
ION
ELE
CTR
ICA
SLU
avda
. V
ilano
va,
12P
le d
omin
i20
/09/
2002
100,
0073
9500
9D
F297
9H00
01R
iu R
ipol
l, 4
0B
6069
9220
RIS
OA
D S
Lpt
ge. d
e C
olom
, 3
5è
1a
Ple
dom
ini
17/1
1/19
9810
0,00
7395
010
DF2
979H
0001
1480
0R
iu R
ipol
l, 2
6P
0818
600I
AJU
NTA
ME
NT
DE
SA
BA
DE
LLpl
. de
San
t Roc
, 1
Ple
dom
ini
25/1
1/20
0210
0,00
7395
011
DF2
979H
0001
3774
0R
iu R
ipol
l, 3
2P
0818
600I
AJU
NTA
ME
NT
DE
SA
BA
DE
LLpl
. de
San
t Roc
, 1
Ple
dom
ini
04/0
6/19
8810
0,00
7395
012
DF2
979H
0001
4200
4R
iu R
ipol
l, 2
8
Bxs
1a
A58
3402
58FR
AN
K F
ON
T C
ON
STR
UC
CIO
NS
SA
pl. d
' Enr
ic M
orer
a, 9
Dom
ini a
nter
ior
05/1
1/20
0410
0,00
7395
012
DF2
979H
0001
4200
4R
iu R
ipol
l, 2
8
Bxs
1a
A65
6096
53U
NN
IM B
AN
C S
Apl
. de
Cat
alun
ya,
9
6èP
le d
omin
i09
/10/
2007
100,
0073
9501
2D
F297
9H00
0257
548
Riu
Rip
oll,
28
B
xs 2
aA
5834
0258
FRA
NK
FO
NT
CO
NS
TRU
CC
ION
S S
Apl
. d' E
nric
Mor
era,
9P
le d
omin
i05
/11/
2004
100,
0073
9501
2D
F297
9H00
03R
iu R
ipol
l, 2
8
Bxs
3a
A58
3442
19N
AU
S IN
DU
STR
IALS
DE
L V
ALL
ES
S A
Apa
rtat d
e C
orre
us,
116
Ple
dom
ini
20/1
2/20
0210
0,00
7395
012
DF2
979H
0004
Riu
Rip
oll,
28
B
xs 4
aA
5834
4219
NA
US
IND
US
TRIA
LS D
EL
VA
LLE
S S
AA
parta
t de
Cor
reus
, 11
6P
le d
omin
i20
/12/
2002
100,
0073
9501
2D
F297
9H00
05R
iu R
ipol
l, 2
8
Bxs
5a
A58
3442
19N
AU
S IN
DU
STR
IALS
DE
L V
ALL
ES
S A
Apa
rtat d
e C
orre
us,
116
Dom
ini a
nter
ior
21/1
2/20
0210
0,00
7395
012
DF2
979H
0005
Riu
Rip
oll,
28
B
xs 5
aB
6535
3054
NE
W O
THE
R W
AY
201
0 S
LA
parta
t de
Cor
reus
, 31
45P
le d
omin
i13
/09/
2011
100,
0073
9501
3D
F297
9H00
01R
iu R
ipol
l, 3
4IA
0802
6072
GR
AU
S A
Riu
Rip
oll,
s/n,
Ple
dom
ini
100,
0073
9501
4D
F297
9H00
01R
iu R
ipol
l, 3
4AP
0818
600I
AJU
NTA
ME
NT
DE
SA
BA
DE
LLpl
. de
San
t Roc
, 1
Ple
dom
ini
100,
0071
9500
2D
F297
9H00
03ca
mí d
e C
an Q
uadr
es,
43I
Bxs
1a
3390
3923
ZB
ES
ON
IAS
NO
GU
ER
A N
UR
IAc.
de
San
t Pau
, 16
B
xsD
omin
i ant
erio
r24
/03/
2012
25,0
071
9500
2D
F297
9H00
03ca
mí d
e C
an Q
uadr
es,
43I
Bxs
1a
3390
4136
CB
ES
ON
IAS
NO
GU
ER
A M
IRE
IAc.
de
Lluí
s, 4
4D
omin
i ant
erio
r24
/03/
2012
25,0
071
9500
2D
F297
9H00
03ca
mí d
e C
an Q
uadr
es,
43I
Bxs
1a
3895
9445
KB
ES
ON
IAS
CU
RC
O A
LFR
ED
Oc.
de
Lluí
s, 4
4
Bxs
Dom
ini a
nter
ior
03/0
8/19
9810
0,00
7195
002
DF2
979H
0003
cam
í de
Can
Qua
dres
, 43
I
B
xs 1
a38
9769
65S
NO
GU
ER
A G
UE
RR
ER
O M
AN
GE
LAc.
de
Lluí
s, 4
4
Bxs
Dom
ini a
nter
ior
05/0
9/19
7310
0,00
7195
002
DF2
979H
0003
cam
í de
Can
Qua
dres
, 43
I
B
xs 1
aB
6601
5991
ING
EB
E 2
013
SL
cam
í de
Can
Qua
dres
, 43
Ple
dom
ini
22/0
3/20
1310
0,00
7195
003
DF2
979H
0001
2408
2ca
mí d
e C
an Q
uadr
es,
21I
B61
1734
64P
RIV
I DO
S S
Lc.
del
Car
me,
29
Ple
dom
ini
15/0
1/19
9710
0,00
7195
004
DF2
979H
0001
3705
6ca
mí d
e C
an Q
uadr
es,
27I
B08
3340
21G
RU
P C
ATA
LON
IA S
Lc.
de
Val
enci
a, 2
47
Pra
l 2a
Dom
ini a
nter
ior
09/0
6/19
9210
0,00
7195
004
DF2
979H
0001
3705
6ca
mí d
e C
an Q
uadr
es,
27I
3387
6795
AB
ES
ON
IAS
NO
GU
ER
A J
OR
DI
c. d
e la
Indú
stria
, 20
B
xsD
omin
i ant
erio
r24
/03/
2012
14,6
471
9500
4D
F297
9H00
0137
056
cam
í de
Can
Qua
dres
, 27
I33
8794
98S
BE
SO
NIA
S N
OG
UE
RA
ME
RC
Ec.
de
Lluí
s, 4
4
Bxs
Dom
ini a
nter
ior
24/0
3/20
1214
,64
7195
004
DF2
979H
0001
3705
6ca
mí d
e C
an Q
uadr
es,
27I
3390
3923
ZB
ES
ON
IAS
NO
GU
ER
A N
UR
IAc.
de
San
t Pau
, 16
B
xsD
omin
i ant
erio
r24
/03/
2012
14,6
471
9500
4D
F297
9H00
0137
056
cam
í de
Can
Qua
dres
, 27
I33
9041
36C
BE
SO
NIA
S N
OG
UE
RA
MIR
EIA
c. d
e Ll
uís,
44
Dom
ini a
nter
ior
24/0
3/20
1214
,65
7195
004
DF2
979H
0001
3705
6ca
mí d
e C
an Q
uadr
es,
27I
3895
9445
KB
ES
ON
IAS
CU
RC
O A
LFR
ED
Oc.
de
Lluí
s, 4
4
Bxs
Dom
ini a
nter
ior
03/0
3/20
1058
,59
7195
004
DF2
979H
0001
3705
6ca
mí d
e C
an Q
uadr
es,
27I
3892
3396
JR
IFE
FO
NTD
EV
ILA
M M
ON
TSE
RR
AT
c. d
e Q
ueve
do,
2
Bxs
Dom
ini a
nter
ior
100,
0071
9500
4D
F297
9H00
0137
056
cam
í de
Can
Qua
dres
, 27
IB
6601
5991
ING
EB
E 2
013
SL
cam
í de
Can
Qua
dres
, 43
Ple
dom
ini
02/0
4/20
1258
,59
7195
004
DF2
979H
0001
3705
6ca
mí d
e C
an Q
uadr
es,
27I
3894
0300
NR
AM
OS
OR
TIZ
AN
TON
IOill
a D
igna
, 8
2n
1a
Ple
dom
ini
03/1
2/19
8641
,41
7195
005
DF2
979H
0001
2777
1ca
mí d
e To
rre-
rom
eu,
12A
5821
8074
INM
OB
LES
GA
BA
RR
O S
Aca
mí d
e To
rre-
rom
eu,
22
Bxs
1a
Ple
dom
ini
31/0
7/19
8710
0,00
7195
008
DF2
979H
0001
4311
1ca
mí d
e To
rre-
rom
eu,
40
Bxs
1a
B61
1734
64P
RIV
I DO
S S
Lc.
del
Car
me,
29
Ple
dom
ini
01/0
4/19
9710
0,00
7195
008
DF2
979H
0002
4311
3ca
mí d
e To
rre-
rom
eu,
40
Bxs
2a
B61
1734
07IM
MO
BLE
S L
A C
AR
OS
A S
Lc.
de
Cal
deró
n, 4
8
2n 2
aP
le d
omin
i01
/04/
1997
100,
0071
9500
8D
F297
9H00
0343
115
cam
í de
Torr
e-ro
meu
, 40
B
xs 3
aB
6117
3407
IMM
OB
LES
LA
CA
RO
SA
SL
c. d
e C
alde
rón,
48
2n
2a
Ple
dom
ini
01/0
4/19
9710
0,00
7195
008
DF2
979H
0004
4311
7ca
mí d
e To
rre-
rom
eu,
40
Bxs
4a
B61
1734
07IM
MO
BLE
S L
A C
AR
OS
A S
Lc.
de
Cal
deró
n, 4
8
2n 2
aP
le d
omin
i01
/04/
1997
100,
0071
9500
9D
F297
9H00
01ca
mí d
e To
rre-
rom
eu,
40I
*900
1401
83D
E O
LZIN
A J
OS
Ec.
del
Rip
oll,
12
VP
le d
omin
i10
0,00
7195
010
DF2
979H
0001
Riu
Rip
oll,
73
*900
1401
83D
E O
LZIN
A J
OS
Ec.
del
Rip
oll,
12
VP
le d
omin
i10
0,00
7195
011
DF2
979H
0001
2025
9R
iu R
ipol
l, 7
1S
2826
002D
PA
TRIM
ON
IO D
EL
ES
TAD
Oc.
Alc
alá,
9
2n
Dom
ini a
nter
ior
26/0
6/19
9810
0,00
7195
011
DF2
979H
0001
2025
9R
iu R
ipol
l, 7
1A
0802
6072
GR
AU
S A
Riu
Rip
oll,
s/n,
Ple
dom
ini
100,
0071
9501
2D
F297
9H00
0111
683
Riu
Rip
oll,
63
3897
7521
LV
IDA
L B
ES
OLI
GA
BR
IELA
c. d
el M
etge
Mir,
36
B
xsP
le d
omin
i31
/03/
1987
100,
0071
9501
3D
F297
9H00
01R
iu R
ipol
l, 6
1*9
1900
1953
BA
RB
AN
Y M
IMO
AN
AR
iu R
ipol
l, 6
1P
le d
omin
i01
/01/
1984
100,
0071
9501
4D
F297
9H00
01R
iu R
ipol
l, 5
9A
0802
6072
GR
AU
S A
Riu
Rip
oll,
s/n,
Ple
dom
ini
100,
00
Pag
e 1
Illes
_urb
anis
me
Ref
Cad
1R
efC
ad2
Unt
atU
rbFi
n R
egA
dreç
aPrin
cipa
lN
ifDom
ini
Nom
Dom
ini
Adr
eça
Dom
ini
Tito
lD
ata
Adq
Perc
t. D
ret
7195
015
DF2
979H
0001
262
Riu
Rip
oll,
57
*900
1401
87FO
NT
FAB
RE
GA
S E
LVIR
Ac.
del
Rip
oll,
18
Dom
ini a
nter
ior
7195
015
DF2
979H
0001
262
Riu
Rip
oll,
57
3892
5925
NFO
NTD
EV
ILA
SE
RR
A A
NTO
NIA
c. d
e La
cy,
49
1r
Dom
ini a
nter
ior
12/0
2/19
6210
0,00
7195
015
DF2
979H
0001
262
Riu
Rip
oll,
57
3893
7799
HR
OC
A F
ON
TDE
VIL
A F
RA
NC
ISC
Ac.
de
Lacy
, 49
1r
1a
Dom
ini a
nter
ior
02/1
1/20
0010
0,00
7195
015
DF2
979H
0001
262
Riu
Rip
oll,
57
5215
5151
YG
ALC
ER
AN
RO
CA
AN
DR
EU
c.
Mon
tser
rat,
99
Nua
Pro
piet
at11
/09/
2005
10,0
071
9501
5D
F297
9H00
0126
2R
iu R
ipol
l, 5
734
7312
54N
GA
LCE
RA
N R
OC
A M
ON
TSE
RR
AT
c.
Mon
tser
rat,
99
Nua
Pro
piet
at11
/09/
2005
10,0
071
9501
5D
F297
9H00
0126
2R
iu R
ipol
l, 5
738
9774
58W
RO
CA
FO
NTD
EV
ILA
MA
RIA
RO
SA
c. P
i i M
arga
ll, 6
2P
le d
omin
i02
/11/
2000
20,0
071
9501
5D
F297
9H00
0126
2R
iu R
ipol
l, 5
738
9916
85S
RO
CA
FO
NTD
EV
ILA
ISA
BE
Lpl
. de
Gra
nado
s, 3
5
è 1a
Ple
dom
ini
02/1
1/20
0020
,00
7195
015
DF2
979H
0001
262
Riu
Rip
oll,
57
3897
7459
AR
OC
A F
ON
TDE
VIL
A M
AR
IA R
OS
ER
avda
. de
Bar
berà
, 12
0
1r B
Ple
dom
ini
02/1
1/20
0020
,00
7195
015
DF2
979H
0001
262
Riu
Rip
oll,
57
3901
2146
YR
OC
A F
ON
TDE
VIL
A J
OA
N F
RA
NC
ES
Cc.
de
San
t Llo
renç
, 58
B 4
t 2a
Ple
dom
ini
02/1
1/20
0020
,00
7195
015
DF2
979H
0001
262
Riu
Rip
oll,
57
3637
6238
JG
ALC
ER
AN
CA
TAFA
U A
ND
RE
Sc.
M
onts
erra
t, 9
9U
sdef
ruit
11/0
9/20
0520
,00
7195
018
DF2
979H
0001
409
Riu
Rip
oll,
49
3892
1461
XG
OM
IS V
ILA
SE
CA
JO
SE
FAc.
de
Rib
ot i
Ser
ra,
43
Bxs
Ple
dom
ini
25/0
6/19
4910
0,00
7195
019
DF2
979H
0001
1922
Riu
Rip
oll,
47
*919
0016
56C
EN
TRA
L D
E A
CA
BA
DO
S Y
TE
XTI
LES
S A
cam
í de
Torr
e-ro
meu
, 19
Ple
dom
ini
16/0
3/19
7010
0,00
7195
020
DF2
979H
0001
Riu
Rip
oll,
33
*900
1401
92A
RG
ELA
GU
ET
GO
NZA
LEZ
CA
RLO
Sc.
del
Rip
oll,
24
Ple
dom
ini
100,
0071
9502
1D
F297
9H00
0124
6R
iu R
ipol
l, 4
138
9112
73B
AR
GE
LAG
UE
T G
ON
ZALE
Z JU
AN
Ram
bla,
40
1r
2a
Ple
dom
ini
09/0
9/19
6610
0,00
7195
022
DF2
979H
0001
244
Riu
Rip
oll,
37
3891
1273
BA
RG
ELA
GU
ET
GO
NZA
LEZ
JUA
NR
ambl
a, 4
0
1r 2
aP
le d
omin
i16
/06/
1963
100,
0071
9502
3D
F297
9H00
0117
246
Riu
Rip
oll,
29
B08
0880
15C
OM
ER
CIA
L LA
NE
RA
SL
Apa
rtat d
e C
orre
us,
256
Ple
dom
ini
23/1
1/19
6810
0,00
7195
024
DF2
979H
0001
4005
2ca
mí d
e C
an Q
uadr
es,
25I
3387
6795
AB
ES
ON
IAS
NO
GU
ER
A J
OR
DI
c. d
e la
Indú
stria
, 20
B
xsD
omin
i ant
erio
r24
/03/
2012
25,0
071
9502
4D
F297
9H00
0140
052
cam
í de
Can
Qua
dres
, 25
I33
8794
98S
BE
SO
NIA
S N
OG
UE
RA
ME
RC
Ec.
de
Lluí
s, 4
4
Bxs
Dom
ini a
nter
ior
24/0
3/20
1225
,00
7195
024
DF2
979H
0001
4005
2ca
mí d
e C
an Q
uadr
es,
25I
3390
3923
ZB
ES
ON
IAS
NO
GU
ER
A N
UR
IAc.
de
San
t Pau
, 16
B
xsD
omin
i ant
erio
r24
/03/
2012
25,0
071
9502
4D
F297
9H00
0140
052
cam
í de
Can
Qua
dres
, 25
I33
9041
36C
BE
SO
NIA
S N
OG
UE
RA
MIR
EIA
c. d
e Ll
uís,
44
Dom
ini a
nter
ior
24/0
3/20
1225
,00
7195
024
DF2
979H
0001
4005
2ca
mí d
e C
an Q
uadr
es,
25I
3895
9445
KB
ES
ON
IAS
CU
RC
O A
LFR
ED
Oc.
de
Lluí
s, 4
4
Bxs
Dom
ini a
nter
ior
06/0
2/19
9210
0,00
7195
024
DF2
979H
0001
4005
2ca
mí d
e C
an Q
uadr
es,
25I
B66
0159
91IN
GE
BE
201
3 S
Lca
mí d
e C
an Q
uadr
es,
43P
le d
omin
i22
/03/
2013
100,
0071
9502
5D
F297
9H00
0124
076
cam
í de
Can
Qua
dres
, 31
A58
5504
27FA
NU
C S
Aav
da.
Dia
gona
l, 5
34D
omin
i ant
erio
r29
/05/
1992
100,
0071
9502
5D
F297
9H00
0124
076
cam
í de
Can
Qua
dres
, 31
3894
0300
NR
AM
OS
OR
TIZ
AN
TON
IOill
a D
igna
, 8
2n
1a
Dom
ini a
nter
ior
03/1
2/19
8610
0,00
7195
025
DF2
979H
0001
2407
6ca
mí d
e C
an Q
uadr
es,
31B
0833
4021
GR
UP
CA
TALO
NIA
S L
c. d
e V
alen
cia,
247
P
ral 2
aP
le d
omin
i09
/06/
1992
100,
0071
9502
6D
F297
9H00
0119
181
cam
í de
Can
Qua
dres
, 41
B08
0880
15C
OM
ER
CIA
L LA
NE
RA
SL
Apa
rtat d
e C
orre
us,
256
Ple
dom
ini
15/1
0/19
7010
0,00
7395
001
DF2
979H
0001
3967
6rd
a. d
e l'
Ebr
e, 2
0P
0818
600I
AJU
NTA
ME
NT
DE
SA
BA
DE
LLpl
. de
San
t Roc
, 1
Ple
dom
ini
09/0
9/19
9710
0,00
7395
002
DF2
979H
0001
cam
í de
Torr
e-R
omeu
, 70
B
xsA
0802
6072
GR
AU
S A
Riu
Rip
oll,
s/n,
Ple
dom
ini
100,
0073
9500
3D
F297
9H00
0137
958
Riu
Rip
oll,
30
1 B
xs 1
aA
0800
0143
BA
NC
O D
E S
AB
AD
ELL
SA
pl. d
e C
atal
unya
, 1
Dom
ini a
nter
ior
19/0
3/19
9310
0,00
7395
003
DF2
979H
0001
3795
8R
iu R
ipol
l, 3
0
1
Bxs
1a
A58
3442
19N
AU
S IN
DU
STR
IALS
DE
L V
ALL
ES
S A
Apa
rtat d
e C
orre
us,
116
Ple
dom
ini
20/0
5/20
0310
0,00
Pag
e 1
62
MPG-80
Àrea d’Urbanisme, Habitatge i Espai Públic
MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PGMO DE SABADELL A LES ZONES INDUSTRIALS DEL RIPOLL
ANNEX2
Repercussió ambiental de la Modificació
Trámites y permisos de actividad Informes técnicos Proyectos industriales Seguridad y medio ambiente
C/. Llenguadoc, 10 – 08030 BARCELONATel. 932 744 280 / Fax 932 744 643
e-mail: [email protected]
INFORME TÈCNIC SOBRE LA REPERCUSSIÓ AMBIENTAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL
PROPOSADA PER AL PLA GENERAL MUNICIPAL D’ORDENACIÓ DE SABADELL EN L’ÀMBIT
D’ACTUACIÓ DEL RIU RIPOLL
Juan A. Vílchez Dr. Enginyer Industrial. Col·legiat IEC 8.140
Trámites, Informes y Proyectos, S.L. Llenguadoc, 10, 08030-BARCELONA
Tel. +(34) 93 274 42 80 – Fax +(34) 93 274 4643 E-mail: [email protected] – Web: www.tips.es
RESUM
S’han analitzat, des d’un punt de vista qualitatiu, les implicacions mediambientals que es puguin derivar de l’aplicació de la modificació puntual prevista del “Pla General Municipal d’Ordenació de Sabadell” en l’àmbit d’actuació del Riu Ripoll. L’anàlisi realitzat demostra que, tenint en compte la reglamentació vigent, la seva aplicació pràctica i la tipologia d’activitats associades als usos compatibles amb la zona objecte d’estudi, els canvis plantejats no impliquen una major incidència ambiental per a la zona; al contrari, poden arribar a suposar una disminució de la incidència ambiental de les activitats per a la mateixa. El present informe conclou que no són d’esperar efectes significatius pel medi ambient per causa de la modificació proposada i que, per tant, no seria d’aplicació el tràmit d’avaluació ambiental per modificacions significatives de plans i programes.
Pàgina: 3
Data: 06-04-10
Revisió: 1.8
C/. Llenguadoc, 10 – 08030 BARCELONATel. 932 744 280 / Fax 932 744 643
e-mail: [email protected]
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ ...................................................................................... 4
1.1. ANTECEDENTS AMBIENTALS ........................................................... 4
1.2. ANTECEDENTS ECONÒMICS............................................................ 4
2. OBJECTIU ........................................... .................................................. 6
3. PRINCIPALS CANVIS PROPOSATS ........................ ............................ 7
3.1. USOS COMPATIBLES......................................................................... 7
3.2. COMPARTIMENTACIÓ DE PARCEL·LES ........................................... 8
3.3. PARÀMETRES URBANISTICS QUE NO ES VEUEN AFECTATS.......................................................................................... 8
4. AFECTACIÓ I CONDICIONANTS MEDIAMBIENTALS........... .............. 9
4.1. CONTEXT ACTUAL ............................................................................. 9
4.2. TIPOLOGIA D’USOS ......................................................................... 10
4.3. REGLAMENTACIÓ AMBIENTAL VIGENT ......................................... 13
4.4. RESTRICCIONS CONCRETES ......................................................... 14
5. AFECTACIÓ DE LA NOVA COMPARTIMENTACIÓ EN L’ÀMBIT DE LA SEGURETAT EN CAS D’INCENDIS .......... .............. 15
5.1. REGLAMENTACIÓ VIGENT .............................................................. 15
5.2. INCIDÈNCIA EN SEGURETAT CONTRA INCENDIS ........................ 16
6. AVALUACIÓ AMBIENTAL DE PLANS Y PROGRAMES ........... ......... 17
6.1. REQUERIMIENT LEGAL ................................................................... 17
6.2. APLICACIÓ A LA MODIFICACIÓ PUNTUAL ..................................... 17
7. RESTRICCIONS .................................................................................. 19
8. CONCLUSIONS ................................................................................... 20
9. REFERÈNCIES .................................................................................... 21
Pàgina: 4
Data: 06-04-10
Revisió: 1.8
C/. Llenguadoc, 10 – 08030 BARCELONATel. 932 744 280 / Fax 932 744 643
e-mail: [email protected]
1. INTRODUCCIÓ
1.1. ANTECEDENTS AMBIENTALS En el transcurs de les últimes dècades el Riu Ripoll ha sofert un greu procés de degradació ambiental associat als creixements urbanístics dels anys 50 i a la implantació d’indústria, especialment tèxtil, en un moment en el que no existia consciència ambiental ni controls ambientals estrictes i sistemàtics. Per tot això, el Riu Ripoll va patir durant les últimes dècades un procés d’abandonament i contaminació que va provocar que la ciutat girés l’esquena al riu i el convertís en una zona quasi marginal. No obstant, la consciència mediambiental sorgida amb força a la dècada dels 90 ha dut associada una progressiva presa de consciència de la necessitat de recuperació del riu, no només de l’aigua i el paisatge sinó també de cara a l’ús del riu per part de la ciutadania com a eix econòmic de la ciutat. Aquest objectiu de recuperació natural i social del riu ha dut a desenvolupar importants obres de sanejament i adequació que han possibilitat una gran millora del mateix.
1.2. ANTECEDENTS ECONÒMICS Al llarg dels anys, Sabadell ha concentrat en el seu terme municipal un gran nombre d’empreses i industries que l’han convertit en una de les ciutats més importants de Catalunya. El sector tradicional predominant a la ciutat ha estat la industria tèxtil, essent el parc industrial del Riu Ripoll la zona amb un major nombre d’indústries vinculades a aquest sector. Tot i que l’esmentat parc industrial segueix essent una important zona de concentració d’indústria tèxtil, en els darrers anys s’ha produït una tendència decreixent d’aquest sector que ha provocat el tancament de moltes empreses i que ha deixat en una mala situació econòmica a una altra gran part de les mateixes. El nou model econòmic ha motivat que algunes de les activitats que es desenvolupaven al riu s’hagin traslladat fora del terme municipal de Sabadell, o que alguns sectors industrials, fruit de la deslocalització hagin desplaçat la seva producció a altres països buscant condicions de producció competitives.
Pàgina: 5
Data: 06-04-10
Revisió: 1.8
C/. Llenguadoc, 10 – 08030 BARCELONATel. 932 744 280 / Fax 932 744 643
e-mail: [email protected]
Aquest procés de deslocalització ha afectat en gran mesura a les empreses tèxtils, cosa que ha comportat que la que ha estat una activitat econòmica predominant durant dècades al riu, hagi anat reduint la seva presència a la zona fins arribar a la situació actual. Aquest canvi de tendència obliga a reflexionar sobre l’actual situació productiva així com sobre l’enfocament econòmic que s’hauria de donar a aquesta zona. Amb els canvis plantejats a la modificació puntual del PGMOS proposada es pretén reactivar i potenciar el parc industrial del Riu Ripoll mitjançant la millora de les infraestructures, la modernització d’instal·lacions i l’ampliació dels usos admissibles amb altres de major projecció econòmica que els actualment compatibles.
Pàgina: 6
Data: 06-04-10
Revisió: 1.8
C/. Llenguadoc, 10 – 08030 BARCELONATel. 932 744 280 / Fax 932 744 643
e-mail: [email protected]
2. OBJECTIU L’objectiu del present informe és analitzar les implicacions mediambientals dels canvis plantejats per a la dita proposta de modificació puntual del “Pla General Municipal d’Ordenació de Sabadell” (PGMOS en endavant) des del punt de vista de la Llei 3/1998, d’Intervenció Integral de l’Administració Ambiental i de la llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, que ha d’entrar en vigor durant el present 2010 i que deroga la Llei 3/1998. Es detallarà el nivell d’incidència ambiental de les noves activitats que podran ser desenvolupades a partir de la modificació puntual del PGMOS, comparant-les amb les que es poden desenvolupar fins ara.
Pàgina: 7
Data: 06-04-10
Revisió: 1.8
C/. Llenguadoc, 10 – 08030 BARCELONATel. 932 744 280 / Fax 932 744 643
e-mail: [email protected]
3. PRINCIPALS CANVIS PROPOSATS D’acord amb els estudis realitzats per la “Cambra de Comerç de Sabadell”, el “Centre Metal·lúrgic” i el “Gremi de Fabricants de Sabadell” l’adequació necessària de la zona industrial del Riu Ripoll hauria de realitzar-se en base a dos aspectes fonamentals:
1. La modificació dels usos compatibles
2. La compartimentació permesa de les parcel·les
3.1. USOS COMPATIBLES D’acord amb els estudis realitzats per les entitats abans mencionades, la preeminència del sector tèxtil ha deixat pas a l’arribada d’altres sectors que en l’actualitat demanden espais a on poder establir-se i desenvolupar la seva activitat. Es proposa, doncs, la inclusió de nous usos compatibles (actualment es consideren incompatibles) en l’àmbit del Riu Ripoll. Aquests nous usos que es proposen com a compatibles i que en algun cas podrien considerar-se com a dominants són:
• Indústria artesanal
• Recreatiu diürn
• Estació de servei
• Esportiu i de gimnàs
• Restauració (lligada a l’oci propi del parc o per cobrir les necessitats de les activitats econòmiques de l’entorn)
• Tallers centrals de reparació de vehicles
• Magatzem (com a complement d’una activitat principal d’una mateixa empresa ubicada al terme municipal de Sabadell)
• Logística de valor afegit (activitats amb recepció de producte, transformació, emmagatzematge i expedició del transformat). La logística de repartiment de càrrega (sense transformació) no entraria dins d’aquest ús.
• Comerç (limitat a comerç a l’engròs)
• Centre de negocis (lloc d’acollida d’empreses “Spin-off”, innovadores, de gestió de tecnologia, etc.)
Pàgina: 8
Data: 06-04-10
Revisió: 1.8
C/. Llenguadoc, 10 – 08030 BARCELONATel. 932 744 280 / Fax 932 744 643
e-mail: [email protected]
3.2. COMPARTIMENTACIÓ DE PARCEL·LES D’acord amb els estudis realitzats per la CAMBRA DE COMERÇ DE SABADELL s’ha detectat la necessitat de modificar algunes de les condicions establertes per l’actual PGMOS sobre les característiques de les parcel·les. Aquesta modificació de les condicions de les parcel·les està estretament lligada a les condicions d’utilització necessàries per als nous usos que es proposen com a compatibles a l’apartat anterior. Es proposa d’aquesta manera disminuir la superfície mínima de les naus dels 1.500 m2 establerts actualment fins a 500 m2. De la mateixa manera, es proposa estudiar la idoneïtat de una menor superfície mínima de parcel·la (establerta actualment en 8.000 m2).
3.3. PARÀMETRES URBANISTICS QUE NO ES VEUEN AFECTAT S A banda dels canvis proposats, cal remarcar aquells paràmetres urbanístics que no es veuen afectats pels canvis proposats:
• Els usos ambientals, recreatius i culturals previstos per a la zona
• Les superfícies lliures
• El sòl urbanitzable, que es manté en superfície i distribució
• Els principals paràmetres d’urbanització ambiental i cultural (espais verds, espais d’interès ambiental, edificació històrica, etc.)
• Volum edificable
• La superfície ocupable per edificació (es subdivideix en espais mínims de 500 m2, però no s’amplia)
Pàgina: 9
Data: 06-04-10
Revisió: 1.8
C/. Llenguadoc, 10 – 08030 BARCELONATel. 932 744 280 / Fax 932 744 643
e-mail: [email protected]
4. AFECTACIÓ I CONDICIONANTS MEDIAMBIENTALS Un aspecte de màxima importància en la modificació puntual del PGMOS que es planteja és la possible incidència mediambiental que se’n pugui derivar a causa de la inclusió de nous usos compatibles. Aquest aspecte ha de ser valorat adequadament. No s’ha de possibilitar que l’esforç realitzat pel Consistori per a la recuperació de la zona del Riu Ripoll es pugui veure afectat de manera negativa per la citada modificació puntual. S’ha d’evitar que la modificació puntual plantejada pugui contribuir a un nou deteriorament de la zona. Durant anys, la indústria tèxtil ha servit de motor per la zona del Riu Ripoll i per la ciutat de Sabadell en el seu conjunt, si bé també ha pogut ser, en ocasions, focus de males pràctiques de caràcter mediambiental que poden haver contribuït a fer malbé l’entorn del riu. Aquestes males pràctiques, no obstant, s’emparaven en el seu moment en una llarga tendència de falta de consciència mediambiental que actualment s’ha invertit. D’aquesta manera, la consciència ambiental de la societat ha sofert un canvi en les dues últimes dècades. Durant aquests anys els aspectes ambientals de les activitats econòmiques han passat de tenir una importància relativament baixa a tenir un pes específic altament important en la regulació de la concessió de les altrament anomenades llicències d’activitat (actuals autoritzacions, llicències ambientals o comunicacions). Tant és així que en l’actualitat la reglamentació vigent permet una prevenció i un control exhaustius sobre les activitats i la seva possible incidència sobre els diferents vectors ambientals.
4.1. CONTEXT ACTUAL La reglamentació vigent a Catalunya que regeix els condicionants ambientals de les activitats i que classifica les mateixes segons la seva potencial incidència sobre el medi ambient, la seguretat i la salut és la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’administració ambiental i els reglaments que la despleguen (llei coneguda com a IIAA). La citada llei classifica les activitats segons la seva incidència ambiental en quatre grups o annexes (Decret 143/2003, de 10 de juny de modificació del Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual s’aprova el Reglament general de desplegar de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’administració ambiental, i se n’adapten els annexos). A continuació s’aporta la classificació de les activitats ordenades de major a menor incidència ambiental:
Pàgina: 10
Data: 06-04-10
Revisió: 1.8
C/. Llenguadoc, 10 – 08030 BARCELONATel. 932 744 280 / Fax 932 744 643
e-mail: [email protected]
• Annex I. Activitats amb incidència ambiental elevada
• Annex II.1. Activitats amb incidència ambiental moderada
• Annex II.2. Activitats amb incidència ambiental moderada
• Annex III. Activitats amb incidència ambiental baixa
S’ha de tenir en compte també la propera implantació i aplicació de la llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, l que deroga la mencionada llei 3/1998. Les principals novetats d’aquesta llei són que:
• Busca una simplificació administrativa procurant crear un règim d’autorització, llicència o comunicació estrictament ambientals (desvinculant-los d’altres aspectes no estrictament ambientals, com per exemple la seguretat contra incendis).
• Busca integrar l’avaluació d’impacte ambiental en el procediment d’atorgament de l’autorització.
En canvi, pel que fa a la classificació de les activitats en els annexes corresponents en funció de la seva incidència ambiental, si bé és cert que s’han produït canvis formals, el fons i les categories finals quasi no s’han vist afectades, mantenint-se en la majoria de casos la mateixa classificació que es tenia fins ara, tal i com es pot comprovar a les taules de l’apartat següent.
4.2. TIPOLOGIA D’USOS Durant anys la tipologia d’us predominant a la zona industrial del Riu Ripoll ha estat la indústria tèxtil. Aquest tipus d’indústria ha estat històricament considerada com a potencialment molt contaminant, sobretot per als rius, degut a que les males pràctiques mediambientals que en ella s’hi podien dur a terme duien amb relativa facilitat a la contaminació de les aigües properes. Els nous usos que es plantegen com a compatibles per a la zona del riu Ripoll no incrementaran a priori la hipotètica incidència ambiental que pugui plantejar la indústria tèxtil ni la percepció de risc ambiental que la gent pot tenir de la mateixa. Amb l’objecte d’assegurar que la incidència ambiental de la zona no es veu alterada per la autorització de nous usos compatibles s’ha de comprovar que
Pàgina: 11
Data: 06-04-10
Revisió: 1.8
C/. Llenguadoc, 10 – 08030 BARCELONATel. 932 744 280 / Fax 932 744 643
e-mail: [email protected]
les noves activitats plantejades es classifiquin en grups o annexes amb una incidència ambiental igual o menor a les existents. Com a representatius dels usos actuals es poden considerar les activitats tèxtils i de tints. Aquestes activitats es classificarien d’acord amb el decret 143/2003 i d’acord amb la futura aplicació de la llei 20/2009 com:
Activitat Codi (Llei 3/98) Annex Llei 3/98 Annex Llei 20/2009
Tèxtil 6.5. Fabricació de teixits II.2 III
6.1. Instal·lacions per al tractament previ o per al tint de fibres o productes tèxtils quan la seva capacitat de tractament sigui:
Tints >10 (t/d) I I
≤ 10 y > 4 (t/d) II.1 II
≤ 4 (t/d) II.2 II
En base a la taula anterior es pot considerar que tota aquella activitat que es classifiqui a l’annex II.2 o l’annex III no serà més desfavorable que les ja existents, i per tant, d’acord amb la seva classificació, no han de tenir una incidència ambiental més elevada que las activitats ja existents. A continuació s’enumeren algunes activitats tipus relacionades amb els nous usos previstos:
Activitat Codi (exemple/s representatius) Annex Llei 3/98
Annex Llei 20/2009
8.3. Fabricació de mobles de
>5 (t/d)
II.2 III
Industria artesanal ≤5 (t/d) III III
8.9. Fusteries, ebenisteries i similars de qualsevol superfície si disposen d’instal·lacions de pintura, envernissament o lacat
III III
Recreatiu 12.35. Activitats recreatives excepte les de restauració II.2 III (codi
12.59)
Pàgina: 12
Data: 06-04-10
Revisió: 1.8
C/. Llenguadoc, 10 – 08030 BARCELONATel. 932 744 280 / Fax 932 744 643
e-mail: [email protected]
Activitat Codi (exemple/s representatius) Annex Llei 3/98
Annex Llei 20/2009
Restauració 12.36. Activitats recreatives de restauració III III (codi 12.59)
Tallers centrals de reparació de vehicles
12.19 a/b Manteniment i reparació de vehicles de motor i material de transport II.2 ó III II ó III
Magatzem 12.11. Dipòsit i emmagatzematge de mercaderies (amb una capacitat superior a 1.000 m3 o superfície superior a 2.000 m2)
II.2 Sense especificar
12.49. Establiments comercials amb superfície superior a 2.500 m2 II.2 III
Comerç 12.50. Establiments comercials amb una superfície superior a 400 m2 i inferior a 2500 m2 III III
A la taula presentada es pot comprovar com totes les activitats tipus es classifiquen en els annexes II.2 ó III essent per tant d’una potencial incidència ambiental igual o inferior a les ja existents a la zona.
Pàgina: 13
Data: 06-04-10
Revisió: 1.8
C/. Llenguadoc, 10 – 08030 BARCELONATel. 932 744 280 / Fax 932 744 643
e-mail: [email protected]
4.3. REGLAMENTACIÓ AMBIENTAL VIGENT És molt important tenir en compte el canvi de mentalitat que ha sorgit durant les últimes dècades i que ha dut a una forta conscienciació mediambiental. Aquesta consciència ambiental s’ha traduït finalment en l’aparició d’una reglamentació que integra la prevenció i el control de la contaminació amb l’atorgament de les antigues llicències d’activitat (actuals llicències o autoritzacions ambientals). Aquesta reglamentació ha estat transposada a Catalunya mitjançant la ja citada Llei 3/1998 i els reglaments que la despleguen (IIAA en endavant). Gràcies a la IIAA, que tal i com s’ha mencionat integra en una mateixa resolució els aspectes de llicència d’activitat i de controls ambientals (vectors residus, aigua i aire), es controla cada activitat des del moment de la sol·licitud d’autorització o llicència ambiental, assegurant-se d’aquesta manera que compleixi, entre d’altres, amb tota la reglamentació ambiental vigent. Els punts principals de prevenció i control exhaustius als que es sotmet a les activitats en relació amb els vectors mediambientals i la seva possible incidència sobre els mateixos es resumeix a continuació:
• Presentació d’un projecte inicial que se sotmet a un control previ sobre l’activitat plantejada i el compliment de la reglamentació mediambiental vigent per part d’aquesta.
• Resolució d’una autorització o llicència ambiental on s’estableixen de manera inequívoca els límits de generació per cada activitat en allò referent als 3 vectors ambientals bàsics (abocaments d’aigües residuals, emissió de contaminants i generació de residus).
• Control inicial de l’activitat per mitjà d’una EAC per comprovar que efectivament s’ha implantat l’activitat tal i com es va plantejar en el projecte inicial.
• Controls periòdics de l’activitat per comprovar que es compleixen les condicions autoritzades i que no s’han dut a terme canvis importants.
• Revisió de l’autorització o llicència cada 8 anys.
És per tot això que qualsevol activitat que es desitgi implantar ha de plantejar-se des d’un bon començament la previsió de generació de residus, la previsió de cabals i tipologia d’abocaments o la previsió d’emissions a l’atmosfera. A més ha d’assegurar que les dades plantejades i previstes s’ajustaran als
Pàgina: 14
Data: 06-04-10
Revisió: 1.8
C/. Llenguadoc, 10 – 08030 BARCELONATel. 932 744 280 / Fax 932 744 643
e-mail: [email protected]
valors legals vigents i que totes les gestions es realitzaran de manera adequada. D’aquesta manera, el mateix tràmit d’obtenció de l’autorització ó la llicència ambiental garanteix de manera intrínseca que qualsevol activitat que s’implanti en una determinada zona compleix amb els estàndards de protecció ambiental existents que permeten garantir la protecció del medi ambient. És per tot això que, fins i tot en el cas de que alguna activitat associada als nous usos plantejats com a compatibles pogués estar categoritzada com a incidència ambiental major que les actuals (és a dir, activitats classificades en els annexes I ó II.1), es considera que la protecció del medi ambient quedaria completament garantida gràcies al procés d’obtenció de l’autorització o llicència ambiental.
4.4. RESTRICCIONS CONCRETES D’acord amb el nivell de restricció que es vulgui adoptar a la zona del Riu Ripoll es pot plantejar fins i tot la no autorització d’algunes activitats que, tot i estar incloses dins dels nous usos que es volen fer compatibles, puguin pertànyer a categories d’incidència ambiental elevada (per exemple annex I i, eventualment, annex II.1). De la mateixa manera, tenint en compte la proximitat de la població i del mateix Riu Ripoll, es pot plantejar la possibilitat d’afegir una restricció a la tipologia d’activitats que es puguin implantar a la zona industrial del Riu Ripoll. En concret es pot restringir la implantació d’activitats que, tot i respondre a alguns dels nous usos plantejats, es trobin afectades per la normativa d’accidents greus (R.D. 1254/1999, de 16 de julio, por el que se aprueban las medidas de control de los riesgos inherentes a los accidentes graves en los que intervengan sustancias peligrosas i les seves posterior modificacions així com la transposició catalana, decret 174/2001).
Pàgina: 15
Data: 06-04-10
Revisió: 1.8
C/. Llenguadoc, 10 – 08030 BARCELONATel. 932 744 280 / Fax 932 744 643
e-mail: [email protected]
5. AFECTACIÓ DE LA NOVA COMPARTIMENTACIÓ EN L’ÀMBIT DE LA SEGURETAT EN CAS D’INCENDIS
Un altre aspecte de la màxima importància que es planteja en la modificació puntual del PGMOS té a veure amb la compartimentació de les parcel·les. Concretament amb la reducció de la superfície mínima de la nau, que passaria dels actuals 1.500 m2 al nou valor proposat de 500 m2. Aquest aspecte, igual que la incidència ambiental, ha de ser valorat adequadament. La possible incidència d’aquest aspecte ha de ser valorat des del punt de vista de la seva hipotètica afectació sobre la seguretat contra incendis de les naus.
5.1. REGLAMENTACIÓ VIGENT La reglamentació vigent a nivell estatal i autonòmic per a temes de seguretat contra incendis depèn de l’ús de l’activitat, distingint clarament entre ús industrial i la resta d’usos. Per a l’ús industrial la reglamentació de referència és:
• R.D. 2267/2004, de 3 de diciembre, por el que se aprueba el Reglamento de seguridad contra incendios en los establecimientos industriales. (Conegut com RSCIEI)
Per la resta d’usos la reglamentació vigent és:
• R.D. 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación. Concretamente el Documento Básico SI (de Seguridad en caso de Incendio). (Conegut com a CTE).
Per a Catalunya:
• Decret 241/1994, de 26 de juliol, sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis.
• Llei, 3/2010, del 18 de febrer, de prevenció i seguretat en matèria d’incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis.
Pàgina: 16
Data: 06-04-10
Revisió: 1.8
C/. Llenguadoc, 10 – 08030 BARCELONATel. 932 744 280 / Fax 932 744 643
e-mail: [email protected]
5.2. INCIDÈNCIA EN SEGURETAT CONTRA INCENDIS Qualsevol activitat que es vulgui implantar ha de donar compliment als requisits de seguretat en cas d’incendi que estableixen les reglamentacions vigents (ja sigui el RSCIEI o el CTE). En aquest aspecte les activitats que s’han ubicat i es pretenen ubicar a la zona del Riu Ripoll no són cap excepció. En aquest sentit cal destacar que la disminució de la superfície mínima de la nau no suposa des del punt de vista pràctic cap impediment o problema afegit per tal de poder complir amb tots els requisits de la reglamentació vigent de seguretat en cas d’incendis, ja sigui RSCIEI o CTE.
Pàgina: 17
Data: 06-04-10
Revisió: 1.8
C/. Llenguadoc, 10 – 08030 BARCELONATel. 932 744 280 / Fax 932 744 643
e-mail: [email protected]
6. AVALUACIÓ AMBIENTAL DE PLANS Y PROGRAMES D’acord amb la Llei 6/2009, de 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes , s’ha de garantir la integració dels valors i criteris ambientals a la preparació, aprovació i seguiment dels plans i programes que puguin tenir efectes significatius al medi ambient. És per això que aquells plans i programes, o en el seu cas les modificacions que d’ells se’n realitzin, que puguin tenir una incidència significativa sobre el medi ambient han de fer una avaluació ambiental que permeti un seguiment en totes les fases del projecte.
6.1. REQUERIMIENT LEGAL A l’apartat c de l’article 5 de l’esmentada llei s’especifica que s’han de sotmetre a avaluació ambiental “les modificacions de plans i programes a què fan referència les lletres a i b en els casos i amb les condicions que especifica l’article 7”. Dins d’aquests plans i programes s’inclouen (annex 1 de la citada llei) els Plans d’Ordenació Urbanística Municipal, pel que a priori, d’acord amb el mencionat al paràgraf anterior, la present modificació puntual podria requerir la realització d’una avaluació ambiental. No obstant, l’apartat 1.a. de l’article 7 estableix clarament que s’hauran de sotmetre a avaluació ambiental: “Les modificacions dels plans i els programes a què fan referència l’article 6 i l’annex 1 que constitueixen modificacions substancials de les estratègies, les directrius i les propostes o de la cronologia dels plans i els programes, sempre que produeixin diferències apreciables en les característiques dels efectes previstos sobre el medi ambient.”
6.2. APLICACIÓ A LA MODIFICACIÓ PUNTUAL D’acord a allò mencionat a l’apartat 4 del present informe, i tal i com es remarca a l’apartat de conclusions, els nous usos proposats no modifiquen els nivells d’incidència ambiental que ja puguin existir a la zona a causa de les activitats actuals. És per això que es comprèn que la modificació puntual plantejada no produirà en cap cas diferències apreciables en les característiques dels efectes previstos sobre el medi ambient. Addicionalment s’ha fet una anàlisi exhaustiva dels requeriments que poden determinar, en relació amb la llei de plans i programes, la necessitat de la
Pàgina: 18
Data: 06-04-10
Revisió: 1.8
C/. Llenguadoc, 10 – 08030 BARCELONATel. 932 744 280 / Fax 932 744 643
e-mail: [email protected]
realització d’una avaluació ambiental de la modificació puntual plantejada, arribant-se a la conclusió que no es necessari sotmetre la modificació puntual a avaluació ambiental. D’acord amb tot l’exposat no es considera necessària la realització d’una avaluació ambiental de la modificació puntual plantejada del PGMOS en l’àmbit d’actuació del Riu Ripoll.
Pàgina: 19
Data: 06-04-10
Revisió: 1.8
C/. Llenguadoc, 10 – 08030 BARCELONATel. 932 744 280 / Fax 932 744 643
e-mail: [email protected]
7. RESTRICCIONS Amb objecte de garantir que, des del punt de vista ambiental, la modificació no introdueix efectes significatius sobre el medi ambient, les següents categories d’activitats estaran prohibides en la modificació puntual plantejada:
• Amb caràcter general les activitats afectades pel règim d’Autorització Ambiental. Excepcionalment es podran desenvolupar activitats afectades pel règim d’autorització ambiental sempre que es pugui demostrar que la incidència ambiental de l’activitat en totes les fases de projecte (construcció, explotació i desmantellament) és equivalent o menors a la de les activitats sotmeses als règims de llicència ambiental.
• Activitats afectades per la normativa vigent sobre accidents greus.
Pàgina: 20
Data: 06-04-10
Revisió: 1.8
C/. Llenguadoc, 10 – 08030 BARCELONATel. 932 744 280 / Fax 932 744 643
e-mail: [email protected]
8. CONCLUSIONS De tot el que s’ha exposat amb anterioritat en aquest informe se’n desprenen les següents conclusions:
• D’acord amb la tipologia de la indústria existent fins al moment a la zona industrial del Riu Ripoll, i tenint en compte la classificació d’activitats que efectua la IIAA a través del Decret 143/2003, es considera que els nous usos que es plantegen com a admissibles a la zona no modificaran els nivells d’incidència ambiental que ja puguin aportar les activitats existents, essent en la majoria de casos d’un nivell d’incidència ambiental igual o inferior.
• En qualsevol cas la reglamentació vigent per a la obtenció de les preceptives autoritzacions o llicències ambientals es considera intrínsecament segura i dota a l’administració de diverses vies d’anàlisi, prevenció i control d’una activitat des del mateix moment de la seva sol·licitud.
• En funció del nivell de restricció que es vulgui aplicar a la zona d’acord amb la incidència ambiental associada a cada activitat es pot plantejar la restricció de determinades activitats en funció de la seva classificació en els annexes del Decret 143/2003 (restringir per exemple la implantació d’autoritzacions ambientals a la zona).
• En concret es planteja en ferm, a causa del seu nivell de risc tant mediambiental com per a persones, la possibilitat de restringir la implantació d’aquelles activitats afectades per la normativa SEVESO (afectades per la normativa d’accidents greus, RD 1254/1999).
• En relació a la Llei 6/2009 s’entén que aquesta modificació puntual no requereix avaluació ambiental ja que no modifica els nivells d’incidència ambiental de les activitats actualment permeses.
Pàgina: 21
Data: 06-04-10
Revisió: 1.8
C/. Llenguadoc, 10 – 08030 BARCELONATel. 932 744 280 / Fax 932 744 643
e-mail: [email protected]
9. REFERÈNCIES
LEGISLACIÓ D’APLICACIÓ DIRECTA A LES MODIFICACIONS PROPOSADES
PLANS I PROGRAMES:
• Ley 9/2006 sobre evaluación de los efectos de determinados planes y programas en el medio ambiente (BOE 102, 29/4/2006)
• Llei 6/2009 d’avaluació ambiental de plans i programes (DOGC 5374, 7/5/2009)
EN RELACIÓ A LES ACTIVITATS
• Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'administració ambiental y posteriors modificacions.
• Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats
EN RELACIÓ A LA SEGURETAT CONTRA INCENDIS
• R.D. 2267/2004, de 3 de diciembre, por el que se aprueba el Reglamento de seguridad contra incendios en los establecimientos industriales. (RSCIEI)
• R.D. 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación. Documento Básico S.I. (CTE)
• Decret 241/1994, de 26 de juliol, sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis. (Pendent de derogació per part de la llei 3/2010, de 18 de febrer, de prevenció i seguretat en matèria d’incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis).
• Llei 3/2010, de 18 de febrer, de prevenció i seguretat en matèria d’incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis. (Deroga el decret 241/1994 a partir del 10-05-2010).
INFORMES TÈCNICS QUE JUSTIFIQUEN LA NECESSITAT DE L ES MODIFICACIONS PROPOSADES:
• Ajuntament de Sabadell: Parc Fluvial del Ripoll.
Pàgina: 22
Data: 06-04-10
Revisió: 1.8
C/. Llenguadoc, 10 – 08030 BARCELONATel. 932 744 280 / Fax 932 744 643
e-mail: [email protected]
• Estudi sobre el teixit empresarial a l’entorn del Riu Ripoll a Sabadell. Horwath Accelera Management
• Adequació del parc industrial del riu Ripoll al Sabadell Actual. Anton M. Brunet President Cambra de Comerç, Ramon Alberich President Centre Metal·lúrgic, Josep Casas President Gremi de Fabricants. Març de 2007
• Cambra de Comerç de Sabadell, Gabinet d’estudis: Informe sobre el context i les perspectives industrials de la conca del riu Ripoll. Novembre de 2009
• Pla General Municipal d’Ordenació de Sabadell. Aprovació definitiva. Desembre 1993
ALTRES ESTUDIS QUE DOCUMENTEN ELS ASPECTES AMBIENTA LS DE L’ÀREA D’INFLUÈNCIA DEL RIU RIPOLL
• PTOP: Estudi per a la recuperació paisatgística del riu Ripoll. Agost 2008
• Montserrat Llonch: Gestión y reutilización del patrimionio histórico industrial desde la iniciativa local: El parque fluvial del Ripoll de Sabadell. Juny de 2007
• Ajuntament de Sabadell: L’ordenació del Ripoll a Sabadell. Història urbana i medi ambient. 1986
• Josep Caixach i Gamisans et. al. Estudi de la conca del Ripoll a al terme municipal de Sabadell.
• Pere Vidal: El projecte del parc fluvial del Ripoll.
• Narcís Prat et. al. Estat ecològic de les aigües del riu Ripoll. Desembre de 2002.
• Ajuntament de Sabadell, Ajuntament de Castellar del Vallès, Ajuntament de Barberà del Vallès. Estat ecològic del riu Ripoll. Novembre de 2005.
• Ajuntament de Sabadell, Ajuntament de Castellar del Vallès, Ajuntament de Barberà del Vallès. Estat ecològic del riu Ripoll. Novembre de 2006.
• Ajuntament de Sabadell, Ajuntament de Castellar del Vallès, Ajuntament de Barberà del Vallès. Estat ecològic del riu Ripoll. Desembre de 2007.
Pàgina: 23
Data: 06-04-10
Revisió: 1.8
C/. Llenguadoc, 10 – 08030 BARCELONATel. 932 744 280 / Fax 932 744 643
e-mail: [email protected]
• Ajuntament de Sabadell, Ajuntament de Castellar del Vallès, Ajuntament de Barberà del Vallès. Estat ecològic del riu Ripoll. Desembre de 2008.
• Miquel Sanz: El Ripoll i les seves avingudes. Sabadell, Agost de 1983.
• Amics del Ripoll: Quatre itineraris pel Ripoll a Sabadell. Abril del 2004.
63
MPG-80
Àrea d’Urbanisme, Habitatge i Espai Públic
MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PGMO DE SABADELL A LES ZONES INDUSTRIALS DEL RIPOLL
ANNEX3
Estudi de la influència de la Modificació sobre la mobilitat
INFORME FINAL Estudi de la influència de la modificació puntual
proposada pel “Pla General Municipal d’Ordenació de Sabadell” a l’àmbit del riu
Ripoll, sobre la mobilitat de la zona
Part I: Escenaris
per a
SERVICIOS COLECTIVOS DE LA INDUSTRIA TEXTIL S.A. (SECOINTEX)
fet per
Dr. Lázaro V. Cremades Oliver Sra. Laia Barón Selles Sr. Sergi Vidal Tasa
Laboratori de Mobilitat Sostenible Dept. de Projectes d’Enginyeria
Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) email: [email protected]
Ref.: MOB_RR1002_5 Barcelona, 20 d’Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
2 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
ÍNDEX
1. ANTECEDENTS ............................................................................................ 3
1.1. Usos compatibles ................................................................................... 4 1.2. Compartimentació de parcel·les ............................................................... 4
2. OBJECTIU ................................................................................................... 5 3. INFORMACIÓ DISPONIBLE ............................................................................ 6
3.1. Informació topogràfica ........................................................................... 6 3.2. Informació socioeconòmica ..................................................................... 6
4. HIPÒTESIS PRELIMINARS ............................................................................. 7 5. METODOLOGIA ............................................................................................ 8
5.1. Descripció general de l’àmbit de l’estudi. Situació actual o cas base (Cas 0) .. 8 5.2. Situació futura després de la reducció de la grandària de la compartimentació a 500 m2. Nous casos ................................................................................... 9
6. DESCRIPCIÓ DE L’ÀREA D’ESTUDI ................................................................ 10 6.1. Zones i activitats .................................................................................. 10 6.2. Vials ................................................................................................... 16
7. SITUACIÓ ACTUAL (CAS 0) .......................................................................... 22 7.1. Mobilitat de persones (Cas 0) ................................................................. 22 7.2. Mobilitat de mercaderies (Cas 0) ............................................................ 26
8. CAS A PLENA OCUPACIÓ AMB LES VIALS ACTUALS (CAS 1) ............................. 30 9. CAS A PLENA OCUPACIÓ AMB VIALS FUTURS (CAS 2) ..................................... 35 10. ESTUDI DE POSSIBLES USOS ALTERNATIUS ................................................ 41
10.1. Mobilitat generada per a l’ús mixt d’indústria i equipaments ..................... 41 10.2. Determinació de l’hora punta ................................................................ 42 10.3. Mobilitat en hora punta ........................................................................ 44
11. DISCUSSIÓ I CONCLUSIONS ...................................................................... 48 11.1. Proposta de canvi de compartimentació de les parcel·les a efectes de les activitats econòmiques. ................................................................................ 48 11.2. Proposta d’usos compatibles a cada zona ............................................... 51
REFERÈNCIES ................................................................................................ 53 ANNEX 0. TIPUS I CAPACITAT DELS VIALS ........................................................ 55 ANNEX 1. RÀTIOS DE MOBILITAT DE PERSONES ................................................ 57
A1.1. Ràtios de generació i atracció a les zones d’activitat econòmica ................ 57 A1.2. Ràtios mínims segons el Decret 344/2006 .............................................. 57
ANNEX 2. RÀTIOS DE MOBILITAT DE MERCADERIES ........................................... 58 A2.1. Dades del CIM Vallès ........................................................................... 58 A2.2. Indicadors relacionats amb la mobilitat dels centres logístics a Sevilla ....... 59
ANNEX 3. RÀTIOS DE TREBALLADORS A LES INDÚSTRIES ................................... 60 ANNEX 4. AREA D’ESTUDI, ZONES I TRAMS ....................................................... 62 ANNEX 5. GRÀFICS DE MOBILITAT (CASOS 1 I 2) .............................................. 68
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
3 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
1. ANTECEDENTS Al llarg dels anys Sabadell ha concentrat en el seu terme municipal un gran nombre d'empreses i indústries que l’han convertit en una de les ciutats més importants de Catalunya. El sector tradicional predominant a la ciutat ha estat la indústria tèxtil, sent el parc industrial del riu Ripoll la zona amb un major nombre d'indústries vinculades a aquest sector. Malgrat que el citat parc industrial segueix sent una important zona de concentració d'indústria tèxtil, en els últims anys s'ha produït una tendència decreixent d'aquest sector que ha provocat el tancament de moltes empreses i ha deixat en una mala situació econòmica a una altra gran part de les mateixes. El nou model econòmic ha motivat al fet que algunes de les activitats que es desenvolupaven en el riu s'hagin traslladat fora del terme de Sabadell, o que alguns sectors industrials, fruit de la deslocalització, hagin desplaçat la seva producció a altres països a la recerca de condicions de producció més competitives. Aquest procés de deslocalització ha afectat en gran mesura a les empreses tèxtils, la qual cosa ha comportat que la que ha estat una activitat econòmica predominant durant dècades en el riu s'hagi anat reduint fins a la situació actual. Aquest canvi obliga a reflexionar sobre l'actual situació productiva així com sobre el nou enfocament econòmic que s'hauria de donar a aquesta zona. Els canvis plantejats en la modificació puntual del Pla General Municipal d’Ordenació de Sabadell” proposada es pretenen reactivar i potenciar el parc industrial del riu Ripoll mitjançant la millora de les infraestructures, la modernització d'instal·lacions i l'ampliació dels usos admissibles amb uns altres de menor incidència ambiental i major projecció econòmica que els actualment compatibles. D'acord amb estudis realitzats per la Cambra de Comerç de Sabadell, el Centre Metal·lúrgic i el Gremi de Fabricants de Sabadell, l'adequació necessària de la zona industrial del riu Ripoll hauria de realitzar-se sobre la base de dos aspectes:
1. La modificació dels usos compatibles 2. La compartimentació permesa de les parcel·les
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
4 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
1.1. Usos compatibles D'acord amb aquests estudis es proposa incloure com a nous usos compatibles (actualment es consideren incompatibles) amb l'àmbit del riu Ripoll, els següents:
- Indústria artesanal - Recreatiu
- Estació de servei
- Restauració (lligada al oci propi del parc o per cobrir les necessitats de les
activitats econòmiques de l’entorn)
- Taller central de reparació de vehicles, sense accés directe de clients - Magatzem (com complementari a una activitat principal d’una mateixa
empresa ubicada al terme municipal de Sabadell) o sistemes logístics de valor afegit, es a dir, aquells que s’efectuen manipulacions en els productes, no s’inclouen els magatzems destinats a ruptura de cargues i transitaris de distribució.
- Comerç (limitat al comerç a l’engròs)
- Oficines
1.2. Compartimentació de parcel·les D'altra banda, s'ha detectat la necessitat de modificar algunes de les condicions de les parcel·les establertes per l'actual PGMOS. Aquesta modificació estaria lligada a les condicions d'utilització necessàries per als usos que es proposen com a compatibles en l'apartat anterior. Es proposa d'aquesta manera disminuir la superfície mínima de les naus, és a dir la seva compartimentació als efectes de les diferents activitats econòmiques, de 1500 a 500 m2.
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
5 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
2. OBJECTIU L’objecte d’aquest estudi es analitzar la influència que tindria una modificació del pla general d’ordenació de Sabadell a l’àmbit del riu Ripoll, pel que fa a la reducció de compartimentacions de les parcel·les industrials i al tipus d'activitat, sobre la mobilitat de la zona. El estudi consisteix en estudiar la influència sobre la mobilitat de l’àrea al voltant del riu Ripoll en el terme municipal de Sabadell de:
a) una reducció de 1500 m2 fins a 500 m2 en les compartimentacions als efectes de les activitats econòmiques de les parcel·les industrials existents, i
b) uns canvis de tipus d'activitat, respecte a la situació actual. Les noves
activitats a considerar son les descrites en el apartat 1.1. En aquest informe es mostra la informació disponible per fer l'estudi, les hipòtesis de partida i la metodologia que s’ha seguit, segons les fases en què es ha realitzat l'estudi. Els resultats de la situació real actual (cas base o Cas 0), s’utilitzen com a referència per als nous casos hipotètics simulats:
1) el cas d’una transformació de la situació actual amb una ocupació plena de les parcel·les actualment buides (susceptibles d'admetre usos industrials), i totes les naus compartimentades amb un mínim de 500 m2, i mantenint les mateixes la resta de paràmetres urbanístics i infraestructures de vials actuals (Cas 1), i
2) el mateix cas anterior, però amb les noves infraestructures de vials previstes
(Cas 2). Per a cada cas, s'estudien diferents supòsits pel que fa al tipus d'ocupació de les naus.
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
6 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
3. INFORMACIÓ DISPONIBLE
3.1. Informació topogràfica - Plànol a escala 1:400.000 en format AutoCad de l’entorn de Sabadell i els
municipis veïns. - Plànol a escala 1:25.000 en format AutoCad de les infraestructures viàries de
l’entorn de Sabadell. - Plànols de les infraestructures viàries en fase de projecte a l’entorn de
Sabadell. - Plànols en format AutoCad del Parc Industrial del Riu Ripoll segons allò que
s’estableix en la Modificació Puntual al Pla General a l’entorn del Riu Ripoll (MPG-5).
- Plànols en format AutoCad de detall de les diferents zones industrials del Parc
Industrial del Ripoll i les infraestructures viàries que hi donen accés.
3.2. Informació socioeconòmica
- Dades estadístiques sobre mobilitat interna: població treballadora que viu i treballa a Sabadell.
- Dades estadístiques sobre mobilitat externa: població treballadora que viu
fora de Sabadell (es coneix la seva procedència) i que ve a treballar a Sabadell. Es disposa també de la forma de transport (individual, col·lectiu, a peu,...).
- Ràtios de mobilitat de treballadors generada per activitat econòmica (nº de
treballadors/hectàrea, nº de viatges/dia*hectàrea). Veure Annex 1.1.
- Ràtios de mobilitat de mercaderies generada per activitat econòmica (nº de palets generats per operació de càrrega i descàrrega de mercaderia i relació entre superfície del magatzem i nº de palets descarregats/dia). Es disposa de dades provinents del CIM Vallès i de un estudi sobre centres logístics a Sevilla (veure Annex 2).
- Inventari d'activitats existents a la zona d'estudi i volum de producció diària.
Relació entre superfície de les indústries i nombre de treballadors.
- Nombre mínim de viatges generats/dia en funció de l’activitat, establerts pel Decret 344/2006 a tenir en compte en els estudis d’avaluació de la mobilitat generada (Annex 1.2).
- Dades generals sobre capacitat màxima dels vials (vehicles/hora) (Annex 0).
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
7 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
4. HIPÒTESIS PRELIMINARS
a) La població treballadora de l’àrea d'estudi que procedeix de Sabadell accedeix en transport privat i es distribueix uniformement per les diferents vies d'accés a la zona d'estudi.
b) La població treballadora de l’àrea d'estudi que procedeix de fora de Sabadell
accedeix en transport privat, i amb una distribució similar al del conjunt general de població treballadora que arriba a Sabadell.
c) Tots el treballadors van i tornen del treball en el seu vehicle de forma individual i
fan 2 viatges diaris (anada i tornada). d) Cadascun dels camions de les empreses de l’àrea d’estudi també fa 2 viatges
diaris. e) La mobilitat de treballadors i de mercaderies generada per les activitats de la
zona d'estudi pot estimar-se mitjançant les ràtios disponibles. f) Per als casos nous se suposa que l’activitat de les parcel·les actualment ocupades
es manté constant. g) La mobilitat de treballadors i de mercaderies considerada es únicament la
generada per les activitats de la zona d’estudi.
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
8 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
5. METODOLOGIA La metodologia d’aquest estudi es ha desenvolupat en dues fases, que es descriuen a continuació.
5.1. Descripció general de l’àmbit de l’estudi. Situació actual o cas base (Cas 0)
1) Dividir l’àrea d’estudi per zones en funció de la localització de les parcel·les i les rutes d’accés.
2) Dividir les vials per les rutes d’accés a les zones en trams i identificar-los.
3) Assignar a cada activitat el nº de treballadors que li correspongui en funció de les ràtios disponibles. Estimar el nombre de viatges/dia d’aquests treballadors.
4) Calcular el nombre de treballadors procedents de Sabadell i els procedents de
fora de Sabadell, usant la proporció entre uns i uns altres a nivell del conjunt estadístic.
5) Assignar a cada activitat el nombre de camions de mercaderies, en funció de
la proporció entre aquests i els treballadors, estimant d’aquesta manera el nº de camions de mercaderies/dia.
6) Distribuir els viatges dels treballadors entre les rutes d'accés a la zona
d'estudi, en funció de la procedència dels treballadors, tenint en compte la ubicació de l'activitat a la qual estan assignats:
- Els procedents de Sabadell es distribuiran uniformement per les rutes
d'accés des de Sabadell a la zona d'estudi. - Els procedents de fora de Sabadell es distribuiran segons la ruta
d'accés òptim a la zona d'estudi, en funció de la seva procedència.
7) Distribuir els viatges de les mercaderies de forma uniforme entre les rutes d'accés/sortida de la zona d'estudi, tenint en compte la ubicació de l'activitat a la qual estan assignades aquestes mercaderies.
8) Sobre el plànol de la zona d'estudi, acolorir els vials sobre la base de la
magnitud del nº de viatges/dia que circulen per ells, distingint la mobilitat de treballadors i la mobilitat de mercaderies.
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
9 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
5.2. Situació futura després de la reducció de la grandària de la compartimentació a 500 m2. Nous casos
9) Crear diferents escenaris de distribució de noves activitats a la zona d'estudi amb una grandària de 500 m2, sense modificar les activitats actualment existents.
10) Repetir els passos 3) a 8) de la fase anterior per a cadascun dels escenaris.
11) Per a cada escenari, calcular la mobilitat del escenari corresponent i les diferències en mobilitat entre aquest escenari i el cas base.
12) Analitzar la compatibilitat d’altres usos no industrials en les parcel·les buides de la zona d’estudi, tenint en compte la mobilitat generada. Per calcular la seva mobilitat, es analitzarà el cas de l’ús d’equipaments que, segons el Decret 344/2006, genera una mobilitat d’uns 20 viatges/dia/100 m2 de sostre (Annex 1.2), és a dir, unes quatre vegades més que en la indústria. Per saber si es produiran congestions de tràfic, s'usaran els valors de capacitat per carril establerts en els manuals d’ús comú (Annex 0).
Pel que fa al pas 9), s’han estudiat dues casos amb tres escenaris possibles cadascun: 5.2.1. Ocupació plena de les parcel·les amb vials actuals (Cas 1) Se suposa que totes les parcel·les s'ocuparan amb activitats diverses amb una grandària de com a mínim 500 m2, tot mantenint els mateixos vials i rutes d'accés que en el Cas 0. Es consideren tres escenaris possibles:
Cas 1.a) Indústria amb una superfície de 500 m2. Cas 1.b) Indústria amb una superfície entre 500 m2 i 1500 m2. Cas 1.c) Indústria amb una superfície de més de 1500 m2.
5.2.2. Ocupació plena de les parcel·les amb vials futurs (Cas 2) És un cas similar al Cas 1, però utilitzant els vials futurs i noves rutes d'accés a les parcel·les. Així mateix, es consideren tres escenaris possibles:
Cas 2.a) Indústria amb una superfície de 500 m2. Cas 2.b) Indústria amb una superfície entre 500 m2 i 1500 m2. Cas 2.c) Indústria amb una superfície de més de 1500 m2.
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
10 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
6. DESCRIPCIÓ DE L’ÀREA D’ESTUDI
6.1. Zones i activitats L’ ubicació dels polígons industrials del Parc Industrial del Ripoll és molt irregular. Les empreses estan distribuïdes al llarg del riu Ripoll. Conseqüentment al no tenir les empreses concentrades en una mateixa regió les vies d’accés a aquestes són diferents, per aquest motiu s’ha cregut convenient dividir l’àrea d’estudi en 5 zones. A cada zona s’ha assignat les parcel·les (UA i PE) existents 1 (veure Taula 6.1) i Figs. 6.1 i 6.2). Taula 6.1. Resum de les diferents zones
La Zona 1 està dividida per la carretera de Prats de Lluçanès i pel riu. Per accedir a la UA-R1 només es disposa d’un camí de terra sense asfaltar. Actualment no hi ha activitat econòmica. La via d’accés a UA-R2a i UA-R2b és la carretera de Prats de Lluçanès, és una zona apartada del casc urbà i l’accés s’ha de realitzar mitjançant un vehicle ja que no es disposa d’un camí o carril adaptat per una bici o per anar a peu. La Zona 2 disposa d’un millor accés que l’anterior, a partir de la carretera de Prats de Lluçanès. Els polígons estan més concentrats i són més propers al casc urbà. L’UA-R7, és l’únic d’aquesta zona que es troba a l’altre costat del riu, però està situat al costat del barri de Can Puiggener. La Zona 3 té una distribució molt heterogènia. UA-R19 i UA-R20 estan allunyades del casc urbà i disposen d’una mala accessibilitat. En canvi UA-R8, UA-R10, UA-R11 i UA-R22 tenen accés a través de carretera i al casc urbà a partir de camins, escales i senders habilitats. La Zona 4 està formada per UA-R23b i PE-R2(R23a). Aquestes parcel·les estan situades al barranc del riu igual que les UA-R14, UA-R15, UA-R16 i UA-R17. Aquestes últimes són molt pròximes al barri Torre-Romeu i separades de les primeres pel riu. Es pot accedir a totes elles per carretera, però per creuar el riu només es disposa d’un pont com unió, habilitat per a vehicles i vianants.
1 UA: Unitat d’actuació. Són les diverses parcel·les que entraren dins de la Modificació del Pla General quan es va crear el Parc Industrial del Riu Ripoll (MPG-5). PE: Plans Especials. Afecten a les parcel·les que per motius concrets no entraren en el MPG-5, però s’ admet l’ús industrial.
Zona Parcel·la (Unitat d’Actuació o Pla Especial)
Zona 1 UA-R1, UA-R2a, UA-R2b
Zona 2 UA-R3, UA-R5, UA-R6, UA-R7
Zona 3 UA-R8, UA-R10, UA-R11, UA-R19, UA-R20, UA-R22
Zona 4 UA-R14, UA-15, UA-R16, UA-R17, UA-R23b, PE-R2(R23a)
Zona 5 UA-R26
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
11 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Taula 6.2. Empreses actualment existents a la zona d’estudi
ZO
NA1
UA-R1 1. ANDAMIS DEL VALLÈS SL Metal·lúrgia i construcció 2. FOAMILAND SL Fabricació i comercialització
d’embalatges 3. EREDIS CATALUNYA SA Tall industrial. Metal·lúrgia
4. MATRICERIA SALLÉS SL Matriceria i maquinària per alumini 5. NORD
MOTORREDUCTORS SA Fabricació de reductors
6. DISME SL Fabricació i comercialització de material publicitari per a interiorisme i venda
ZO
NA 2
UA-R5 1. PACERCA SL Lloguer de bens immobiliaris 2. FABRICADOS DE LANA SL Sortit de roba i reparació de teixits 3. FIBOSA SA Filats 4. SA IDATEX Teixits i fabricats 5. LVT LOGÍSTICA Logística i distribució
UA-R6 6. TIVANTI SL Manufactures de tendals 7. MAFITEX SA Comercialització i tall de fibres tèxtils.
Aprestos i acabats de tintura 8. SA BROS Tintoreria industrial de llanes i altres
matèries tèxtils UA-R7 9. APRESTOS DE LANERIA
SA Tints i acabats tèxtils
ZO
NA 3
UA-R8 1. LLEGIES PUIG (LEP SL) Fabricació de lleixiu diluït
UA-R19 2. VELTA SAU I ACABADOS TINTORETTO SA
Tints i acabats tèxtils
ZO
NA 4
UA-R23b 1. Servei SA Lloguer i reparació de vehicles industrials
2. Privi Dos SL Lloguer d’immobles PR-R2(R23)
3. GABARRÓ HERMANOS SA Comercialització de fustes i productes derivats
4. MADERAS DACHS SA Comercialització i transformació de fustes
5. KOTO ARRAONSE DE SERVEIS SL
Serveis administratius i comptables i consultoria
6. IMMOBLES GABARRÓ SA Lloguer d’immobles UA-R14 7. NEW TEXTIL SA Importació i exportació de filats.
Magatzem i distribució 8. QUALITEX SA Tints i acabats tèxtils 9. PORTOTRANS SL Transport de mercaderies per carretera
UA-R17 10. PALINOX INGENIERIA Y PROYECTOS SL
Desenvolupament , disseny i implementació de projectes de fabricació per a la indústria alimentaria i comerç de maquinaria
La Zona 5, UA-R26, es troba al sud del Parc industrial del Riu Ripoll i just al límit municipal. Es tracta de la part del Molí d’en Galí pertanyent a Sabadell. Actualment està desocupada. Aquestes cinc zones descrites limiten l’àrea d’estudi. A la Taula 6.2 apareix el llistat de les empreses actualment actives, inactives o les naus buides del Parc Industrial del Ripoll a les 4 primeres zones, mitjançant les dades facilitades per l’Ajuntament de Sabadell.
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
12 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Fig. 6.1. Entorn geogràfic de l’àrea d’estudi
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
13 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Fig. 6.2a. Zones 1 i 2 de l’àrea d’estudi
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
14 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Fig. 6.2b. Zones 3 i 4 de l’àrea d’estudi
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
15 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Fig. 6.2c. Zona 5 de l’àrea d’estudi
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
16 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
6.2. Vials Tots els vials principals per al trànsit de persones i mercaderies s’han dividit per trams, com es pot veure a les Figs. 6.3 i 6.4, respectivament. Els trams dels vials existents han estat nomenats emprant la següent nomenclatura: “Xn”, on “X” és una lletra que representa el nom del vial (A, B, C...) i “n” és el número del tram (1, 2, 3...). Si la si la lletra és majúscula, es tracta d'un vial en direcció nord-sud, si és minúscula, és un vial amb direcció est-oest. En el cas dels trams de transports de mercaderies, s’utilitzen les lletres “N”, “S”, “E” i “O”, per indicar la procedència de les mercaderies, i la lletra “I”, per indicar un vial intern d’una zona concreta. 6.2.1 Vials actuals A l’hora de decidir les rutes per arribar a cada zona d’estudi des dels diferents orígens, s’ha optat per aquelles vies que s’utilitzen normalment en l’actualitat, intentant sempre evitar el centre de la ciutat i fent el recorregut més curt o més ràpid. Pel que fa al transport de mercaderies, s’ha optat per rutes que voregessin en la mesura del possible el casc urbà, excepte en aquells casos en que el destí de les mercaderies són les tendes o tallers del propi municipi. A grans trets es poden descriure les següents vies principals: RUTA A Creua la ciutat de Sud a Nord, transcorrent per les Rambles d’Ibèria, de Ponent i les Avingudes de Francesc Macià, Josep Tarradelles i de l’Alcalde Moix. Connecta la C-58 amb la Plaça d’Espanya i el Riu Ripoll. RUTA B Coincideix amb la Carretera de Terrassa, creua Sabadell per unir la AP-7 amb Terrassa. RUTA C Coincideix amb la Gran Via de la Generalitat i encercla la ciutat per l’Est. És un punt de trànsit conflictiu i d’obligat recorregut per arribar fins a la vora del Riu. A efectes d’aquest estudi, s’ha ampliat aquesta ruta pel Sud, fins a arribar a l’Aeroport i a Barberà del Vallès. RUTA D Coincideix amb la carretera de Castellar del Vallès, que arriba a la zona del Riu Ripoll des del Nord-Oest. Es la principal via de comunicació de Sabadell amb els municipis situats al Nord. RUTA E Principalment utilitzada per al transport de mercaderies, coincideix amb la carretera de Santa Perpètua. Principal via d’entrada des de l’Est. També s’ha inclòs en aquesta ruta les vies que connecten la carretera de Santa Perpetua amb la Carretera de Parets.
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
17 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
RUTA N Carretera que connecta Parets del Vallès amb Sabadell. Arriba des del Nord i creua un pont per arribar a Sabadell. Es compta també amb les denominades rutes a, b, c i d que són carrers del centre del municipi que connecten transversalment entre si, les rutes anteriors. Ruta a: Ronda Zemanhof / Carrer Vilarrubias Ruta b: Carrer de les Tres Creus (Centre del Municipi) Ruta c: Carrer de Joaquim Blume Ruta d: Carrer de Ramon Llull / Carrer de Calders / Accés al Molí Galí Pel que fa a les vies ràpides, principalment es compta amb la AP-7 i la C-58 que transcorren al Sud de Sabadell i la comuniquen amb Terrassa a l’Oest i amb el Barcelonès al Sud-est 6.2.2 Vials futurs A curt i mitjà termini, estan projectats o en procés d’execució diversos trams i infraestructures que afectaran la mobilitat a l’entorn de la zona estudiada. Aquestes infraestructures seran de vital importància en el moment d’estudiar la situació futura de la zona industrial del Ripoll. Alguns d’aquests trams encara es troben en estat de projecte o estudi i per tant no tenen un recorregut definitiu. A efectes d’aquest estudi s’ha adoptat pel traçat que s’ha considerat més probable a partir de la informació disponible a l’actualitat. Els principals vials i trams són els següents: Ronda Oest Aquesta via transcorre a l’Oest de la ciutat amb direcció Sud-Nord i representa una via d’accés al Nord de Sabadell, sense haver de creuar la ciutat pel mig. Actualment el seu primer tram està ja construït i el segon tram està aprovat i pendent d’execució. La principal aportació d’aquest vial és la connexió de l’Avinguda d’Estrasburg amb la C-58. Ronda Nord Aquesta via, coneguda com a 4rt cinturó, ha de transcorre a l’Oest de la ciutat amb direcció Sud-oest a Nord-est. És una infraestructura d’àmbit autonòmic que enllaça les principals ciutats del pre-litoral català. Actualment està en procés d’estudi i el seu traçat es objecte de controvèrsia i no està del tot definit. La principal aportació d’aquest vial al àmbit d’estudi és la connexió entre Terrassa, La C-58 i la Carretera de Castellar B-124. Ronda Est Aquesta via, ha de transcorre al Nord-est de Sabadell, amb direcció Sud-est cap a Nord-est. El seu traçat, en projecte d’estudi, transcorre paral·lel al Riu Ripoll, uns centenars de metres per sobre de la seva riba Nord. El traçat del seu primer tram s’ha decidit entre la Carretera de Santa Perpètua i la Carretera de Parets. Pel sud, s’allarga fins a connectar amb la C-58 a l’alçada de Barberà.
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
18 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
El seu segon tram, entre la Carretera de Parets i la Ronda Nord, no està del tot definit, ni se’n coneixen els plans d’execució, i per tant s’ha optat per no contemplar-lo al estudi. Ponts Nous Estan projectats dos ponts sobre el Riu Ripoll dins les zones del present estudi i que tenen com a finalitat eliminar alguns vials amb revolts molt tancats que dificulten la circulació de camions. El traçat adoptat en aquest estudi, per a cadascuna de les vies descrites es pot observar a la Fig. 6.5.
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
19 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Fig. 6.3. Vials utilitzats pels vehicles particulars actualment
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
20 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Fig. 6.4. Vials utilitzats pel transport de mercaderies actualment
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
21 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Fig. 6.5. Traçat dels vials futurs a efectes d’aquest estudi
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
22 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
7. SITUACIÓ ACTUAL (CAS 0)
7.1. Mobilitat de persones (Cas 0) Es considera com a poblacions principals de les quals procedeixen els treballadors de l’àrea d’estudi, per ordre d’importància, les següents:
- Sabadell - Barcelona - Terrassa - Barberà del Vallès - Castellar del Vallès - Sant Quirze del Vallès - Cerdanyola del Vallès - Badia del Vallès - Sant Cugat del Vallès - Rubí - Badalona - Resta de Catalunya
La població provinent de la resta de Catalunya es reparteix en parts iguals entre les altres poblacions esmentades. El nombre de desplaçaments diaris d’aquests treballadors i el seu percentatge per a cada població de procedència apareix a la Taula 7.1.
Taula 7.1. Desplaçaments diaris dels treballadors
Procedència Desplaçaments
diaris Percentatge de viatges diaris
(%)
Sabadell 24086 57,7 Barcelona 2781 6,66 Terrassa 3259 7,80 Barberà del Vallès 2186 5,24 Castellar del Vallès 2222 5,32 Sant Quirze del Vallès 1784 4,27 Cerdanyola del Vallès 1374 3,29 Badia del Vallès 1164 2,79 Sant Cugat del Vallès 947 2,27 Rubí 974 2,33 Badalona 974 2,33 Per determinar el trànsit de persones que hi ha actualment a la zona estudiada s’han realitzat els càlculs a partir del supòsits de que tots els treballadors assisteixen a la feina amb el seu vehicle particular, i el seu nombre s’estima a partir de la ràtio per a indústria convencional obtinguts a partir de la situació actual.
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
23 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Suposant que totes les indústries de l’àrea són indústries convencionals s’ha aplicat la següent ràtio per obtenir una quantitat aproximada dels treballadors de cada una d’elles (veure Annex 1):
Ràtio utilitzat = 75 m2/treballador ≈ 133 treballadors/ha A partir de les dades facilitades per la Cambra de Comerç es pot estimar que el nombre de treballadors que accedeixen a l’àrea d’estudi amb el seu vehicle particular es 2540.
Estimant que el nombre de treballadors és proporcional als m2 de la superfície de la indústria, i assumint que cada treballador va a la zona d'estudi i torna a la seva llar amb el seu vehicle particular, el nombre resultant de viatges/dia a l’àrea d’estudi es redueix als valors mostrats a la Taula 7.2 i a la Fig. 7.1.
Taula 7.2. Estimació del nombre de vehicles/dia per zones Zona 1 Zona 2 Zona 3 Zona 4 Sabadell 526 1088 294 1024 Barcelona 61 126 34 118 Terrassa 71 147 40 138 Barberà del Vallès 48 99 27 93 Castellar del Vallès 48 100 27 94 Sant Quirze del Vallès 39 81 22 76 Cerdanyola del Vallès 30 62 17 58 Badia del Vallès 25 53 14 49 Sant Cugat del Vallès 21 43 11 40 Rubí 21 44 12 41 Badalona 21 44 12 41 Total 911 1887 510 1772
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
24 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Fig. 7.1. Mobilitat de persones actualment (Cas 0)
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
25 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
En la Taula 7.3 es mostra la distribució dels vehicles per trams, tenint en compte la procedència dels treballadors i el seu repartiment en funció de la zona de destinació a la qual pertanyen. Les rutes escollides per a l'accés dels treballadors a les seves empreses, definides en aquest estudi, es poden trobar a l’Annex 4. Taula 7.3. Resum del trànsit diari de vehicles particulars per trams (Cas 0)
Trams Mobilitat de treballadors
(vehicles/dia) A1 811 A2 811 A3 885 A4 885 A5 804 A6 336 B1 1960 B2 342 B3 342 B4 75 B5 0 B6 0 B7 0 C1 1960 C2 2342 C3 994 C4 945 C5 514 C6 438 C7 256 C8 141 C9 0 D1 269 D2 1084 D3 2771 E1 0 E2 0 E3 0 E5 0 a1 510 a2 74 a3 74 b1 2932* b2 2932* b3 1772 c1 255 d1 0 d2 0 d3 0
* a efectes de càlcul, s’ha agrupat en aquests trams tota la mobilitat dels treballadors residents a Sabadell
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
26 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Per al càlcul de rutes, s’ha considerat que els treballadors de Sabadell partien del centre de la ciutat. Per aquest motiu els trams b1 i b2, remarcats amb negreta, generen una mobilitat molt elevada. Com que segurament la procedència d’aquests estarà distribuïda pel centre de la ciutat, els itineraris dels desplaçaments no tenen forçosament que ser els trams b1 i b2; per tant, s’han repartit aquests treballadors per 12 carrers diferents que desemboquen a la Gran Via on, un cop en aquesta, puguin desplaçar-se cap a la seva zona de destí. Això s’ha repetit en els casos de treballadors utilitzant les vies actuals.
7.2. Mobilitat de mercaderies (Cas 0) L’estimació de la mobilitat de mercaderies es basa en les dades del CIM Vallès. Segons les dades del CIM Vallès, se suposa que per cada 100 m2 hi haurà 3,1 vehicles/dia, dels quals el 37,8% seran camions. Per tant es considera una ràtio de 1,17 camions/100 m2 d’activitat industrial. En aquest cas, per determinar l’origen dels camions de transport de mercaderies, es considera que tots procedeixen en mateixa proporció de les diferents àrees geogràfiques de Catalunya. Les rutes que s’utilitzen per arribar des dels orígens fins a cadascuna de les zones, no tenen perquè coincidir amb les dels vehicles privats dels treballadors i es troben recollides en el Annex 4. En aquest apartat s’estudiarà el transit de camions independentment del de vehicles i s’obtindrà el nombre de camions que circularan per cadascuna de les diferents vies. Les industries contemplades són les que es troben actualment actives i les infraestructures són les actuals.
Taula 7.4. Mobilitat diària de vehicles privats i camions segons dades del CIM Vallès (Cas 0)
Parcel.la Superfície
(m2) Vehicles
privats/dia Camions/dia
UA-R1A 38924 911 456
UA-R5 25951 608 304
UA-R6 30150 706 353
UA-R7 24424 572 286
UA-R8 4711 110 55
UA-R14 11267 264 132
UA-R17 23913 560 280
UA-R19 17056 399 200
UA-R23b 14073 329 165
PE-R2 26545 621 311
Total 5080 2542
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
27 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Els resultats apareixen a les Taules 7.4 a 7.6 i a la Fig. 7.2. El nombre de viatges/dia es igual al nombre de vehicles privats (o camions) multiplicat per dos per tenir compte del viatge d’anada i tornada a casa. Taula 7.5. Distribució per zones de la mobilitat diària de camions segons dades del CIM Vallès (Cas 0)
camions/dia
Zona 1 Zona 2 Zona 3 Zona 4
Nord-Oest 65 135 36 127
Nord-est 65 135 36 127
Est 65 135 36 127
Sud-est 65 135 36 127
Sud 65 135 36 127
Oest 65 135 36 127
Sabadell 65 135 36 127
Total 456 943 255 888 Taula 7.6. Resum del trànsit diari de mercaderies per trams (Cas 0)
Trams
Mobilitat de mercaderies
(camions/dia) A1 400 A2 400 A3 600 A4 600 A5 363 A6 363 B1 963 B2 0 B3 0 B4 0 B5 0 B6 0 B7 0 C1 963 C2 654 C3 527 C4 127 C5 127 C6 0 C7 0 C8 0 D1 363 D2 689 D3 1363 E1 363
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
28 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
E2 163 E3 290 E4 163 E5 200 I4 200 N1 363 S1 563 S2 563 S3 127 a1 382 a2 436 a3 236 b1 127 b2 127 b3 507 c1 127 d1 0 d2 0 d3 0
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
29 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Fig. 7.2. Mobilitat de mercaderies actualment (Cas 0)
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
30 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
8. CAS A PLENA OCUPACIÓ AMB LES VIALS ACTUALS (CAS 1) En aquesta segona fase de l’estudi, es procedirà a simular les possibles opcions el Parc Industrial del Ripoll. Es prendran com a referència el nombre total de treballadors facilitat per la Cambra de Comerç de Sabadell (dades de 2008): 2540 treballadors. En aquest primer supòsit es considerarà que totes les zones del Parc Industrial del Ripoll s’instal·laran indústries, en les parcel·les compartimentades en activitats a partir de 500 m2, mantenint les vies d’accés actuals. Es considerarà que totes les zones actualment buides seran ocupades per:
• Cas 1.P.a: Indústries amb una superfície de 500 m2. • Cas 1.P.b: Indústries amb una superfície entre 500 i 1500 m2 • Cas 1.P.c: Indústries amb una superfície de més de 1500 m2
A l’hora d’estudiar aquests escenaris ens trobem amb l’inconvenient que, segons el Decret 344/2006, no hauria d'haver‐hi cap diferència en la mobilitat pel que fa a la compartimentació de les parcel·les en diferents activitats econòmiques, ja que no se’n fa distinció segons la seva superfície. P.e.:
Ràtio = n viatges/dia/100 m2 (Decret 344/2006) 3 activitats de 500 m2 = 1 activitat de 1500 m2 = 15∙n viatges/dia
Taula 8.1. Distribució de la mobilitat diària (vehicles/dia) dels treballadors per parcel·les (unitats d’activitat i plans especials) (Cas 1)
Parcel·la Superfície (m2) Cas 1.P.a Cas 1.P.b Cas 1.P.c UA-R1A 38924 911 911 911 UA-R2a 12074 327 268 197 UA-R2b 18166 492 404 297 UA-R3 23164 628 515 378 UA-R5 25951 607 607 607 UA-R6 30150 706 706 706 UA-R7 24424 572 572 572 UA-R8 4711 110 110 110 UA-R10 19552 530 434 319 UA-R11 12944 351 288 211 UA-R14 11267 264 264 264 UA-R15 26758 725 595 437 UA-R16 7158 194 159 117 UA-R17 23913 560 560 560 UA-R19 17056 399 399 399 UA-R20 9330 253 207 152 UA-R22 3056 84 69 53 UA-R23b 14073 329 329 329 UA-R26 15629 424 347 255 PE-R2 26545 621 621 621
Total de vehicles/dia 9087 8365 7495
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
31 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Per poder realitzar aquestes hipòtesis s’utilitzen els percentatges extrets de les dades actuals del nombre de desplaçaments de treballadors a les indústries a la zona de Sabadell, facilitades pel Centre Metal·lúrgic de Sabadell. Els ràtios utilitzats es troben a la taula resum de l’Annex 3. Els resultats del nombre de desplaçaments corresponents a aquests tres supòsits es mostren a la Taula 8.1 Per la relació entre el número de vehicles dels treballadors i el número de camions de mercaderies, s’ha utilitzat l’ informació facilitada pel CIM Vallès (també aplicada en el Cas 0 per les mercaderies), segons la qual el 37.8% dels desplaçaments diaris son de mercaderies i el 62.2% dels treballadors. Per calcular-ho, s’han obtingut els treballadors per cada parcel·la, i mitjançant aquests valors s’obtenen les viatges diaris de mercaderies en el Cas 1. Aquests resultats es mostren a la Taula 8.2. Igual que en el cas dels treballadors, es consideraran que totes les zones actualment buides seran ocupades per:
• Cas 1.M.a: Indústries amb una superfície de 500 m2. • Cas 1.M.b: Indústries amb una superfície entre 500 i 1500 m2 • Cas 1.M.c: Indústries amb una superfície de més de 1500 m2
Taula 8.2. Distribució de la mobilitat diària de mercaderies (camions/dia) per parcel·les (unitats d’activitat i plans especials) (Cas 1)
Parcel·la Superfície (m2) Cas 1.M.a Cas 1.M.b Cas 1.M.c
UA-R1A 38924 456 456 456 UA-R2a 12074 199 163 120 UA-R2b 18166 299 245 180 UA-R3 23164 382 313 230 UA-R5 25951 304 304 304 UA-R6 30150 353 353 353 UA-R7 24424 286 286 286 UA-R8 4711 55 55 55 UA-R10 19552 322 264 194 UA-R11 12944 213 175 128 UA-R14 11267 132 132 132 UA-R15 26758 441 361 266 UA-R16 7158 118 97 71 UA-R17 23913 280 280 280 UA-R19 17056 200 200 200 UA-R20 9330 154 126 93 UA-R22 3056 50 41 30 UA-R23b 14073 165 165 165 UA-R26 15629 257 211 155 PE-R2 26545 311 311 311
Total de camions/dia 4977 4538 4009
La diferència en mobilitat per trams entre el Cas 1 i el Cas 0 es mostra a la Taula 8.3, ressenyant en vermell els augments de la mobilitat i en verd les disminucions.
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
32 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Taula 8.3. Increments de mobilitat diària de persones i mercaderies (Cas 1) respecte el cas inicial (Cas 0) en els trams actuals
Increment persones respecte el Cas 0 Increment mercaderies respecte el Cas 0
Trams Cas 1.P.a Cas 1.P.b Cas 1.P.c Cas 1.M.a Cas 1.M.b Cas 1.M.c
A1 378 305 221 250 204 152 A2 378 305 221 250 204 152 A3 553 448 326 541 442 327 A4 614 498 363 541 442 327 A5 483 391 284 348 284 210 A6 264 216 159 348 284 210 B1 1088 890 656 723 590 438 B2 403 329 243 0 0 0 B3 24 8 -10 0 0 0 B4 133 108 80 0 0 0 B5 267 218 161 0 0 0 B6 244 200 147 0 0 0 B7 61 50 37 0 0 0 C1 1088 890 656 723 590 438 C2 1998 1636 1205 447 364 270 C3 754 617 456 404 329 244 C4 705 577 426 80 65 48 C5 401 329 242 80 65 48 C6 374 307 226 0 0 0 C7 240 196 145 0 0 0 C8 112 93 68 0 0 0 D1 215 175 130 348 284 210 D2 884 720 526 702 573 424 D3 1466 1195 877 973 794 590 E1 0 0 0 348 284 210 E2 0 0 0 223 182 134 E3 0 0 0 303 247 182 E4 0 0 0 223 182 134 E5 0 0 0 199 162 120 I4 0 0 0 125 102 76 N1 0 0 0 348 284 210 S1 0 0 0 473 386 286 S2 0 0 0 510 416 308 S3 0 0 0 80 65 48 a1 1215 995 732 653 535 394 a2 175 143 105 522 427 315 a3 175 143 105 397 325 239 b1 2067* 1694* 1245* 117 95 70 b2 2067* 1694* 1245* 117 95 70 b3 921 755 556 321 261 193 c1 133 109 80 154 125 92 d1 12 10 7 37 30 22 d2 424 346 255 74 60 44 d3 424 346 255 222 180 132
* a efectes de càlcul, s’ha agrupat en aquests trams tota la mobilitat dels treballadors residents a Sabadell
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
33 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Per accedir a les diferents parcel·les, s’han considerat els trams interns que apareixen a la Taula 8.4 per cada zona. Aquests són els mateixos per a tots els casos, ja que no pateixen modificacions. Per aquest motiu el flux de mobilitat en el cas 1 i 2 seran iguals, no variarà d’un cas a l’altre. S’ha considerat que els vehicles, ja siguin tant de treballadors com de mercaderies, que arriben a cada zona es distribueixen proporcionalment a cada parcel·la segons la seva superfície. Taula 8.4. Distribució de la mobilitat diària de persones i mercaderies per els trams interns en el Cas 0 i Cas 1
Tram Cas 0.P Cas 0.M Cas 1.P.a Cas 1.P.b Cas 1.P.c Cas 1.M.a Cas 1.M.b Cas 1.M.c
D1a 513 256 974 891 791 537 486 425
I1 0 0 302 276 245 167 151 132
I2 0 0 757 692 614 417 378 331
I3 506 405 1360 1299 1224 717 680 635
I4 112 218 242 211 174 139 121 98
I5 112 218 242 211 174 139 121 98
I6 272 218 731 698 658 385 365 341
I7 234 456 506 442 365 292 253 205
I8 389 758 842 735 606 485 420 341
I9 155 302 335 293 241 193 167 136
I10a 1116 264 1697 1592 1466 911 848 771
I10b 934 221 1420 1332 1227 763 709 646
I10c 502 119 763 716 659 410 381 347
I10d 386 92 581 551 507 315 293 267
I11 429 102 652 612 563 350 326 296
I12 204 398 442 386 318 254 220 179
I13 234 187 629 601 566 332 314 294
I14 56 110 122 107 88 70 61 49
O1 220 176 592 565 533 312 296 276
O2 220 176 592 565 533 312 296 276
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
34 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Taula 8.5. Increments de mobilitat diària en els trams interns de persones i mercaderies del Cas 1 respecte al Cas 0
Tram Increment persones respecte cas 0 Increment mercaderies respecte cas 0
Cas 1.P.a Cas 1.P.b Cas 1.P.c Cas 1.M.a Cas 1.M.b Cas 1.M.c
D1a 461 378 278 230 169 718 I1 302 276 245 151 132 302
I2 757 692 614 378 331 757
I3 339 278 204 274 229 440 I4 170 140 103 -97 -120 182 I5 170 140 103 -97 -120 182
I6 182 149 110 147 123 236 I7 357 293 215 -203 -251 -120 I8 593 487 358 -338 -416 -86 I9 236 194 142 -135 -166 34
I10a 94 77 57 95 83 496 I10b 224 184 135 226 196 437 I10c 60 49 36 60 53 512 I10d 200 164 121 202 175 447 I11 222 182 134 224 195 437
I12 311 255 188 -177 -219 -62
I13 157 129 94 127 106 204
I14 86 71 52 -49 -60 226 O1 148 121 89 119 100 215 O2 148 121 89 119 100 215
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
35 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
9. CAS A PLENA OCUPACIÓ AMB VIALS FUTURS (CAS 2) En aquest supòsit es considerarà que totes les zones del Parc Industrial del Ripoll s’instal·laran activitats, en les parcel·les compartimentades fins a un màxim de 500 m2, utilitzant les noves vies d’accés previstes. Com en el Cas 1, es consideraran que totes les zones actualment buides seran ocupades per:
• Cas 2.a: Indústries amb una superfície de 500 m2. • Cas 2.b: Indústries amb una superfície entre 500 i 1500 m2. • Cas 2.c: Indústries amb una superfície de més de 1500 m2.
La distribució tant de treballadors com de mercaderies per a cada parcel·la seran iguals que en el Cas 1. Així doncs s’utilitzen les mateixes taules 8.1 i 8.2, per aquest cas, canviant els recorreguts dels vehicles incorporant els nous trams. A part dels trams futurs, en aquest cas s’utilitzen alguns trams ja existents actualment però que en el Cas 1 no eren necessaris. Els resultats dels increments per cada tram es mostren a la Taula 9.1. Els nous trams s’han ressenyat en negretes i els seus valors de mobilitat en cursiva. Taula 9.1. Increments de mobilitat diària de persones i mercaderies (Cas 2) respecte el cas inicial (Cas 0) amb els nous vials
Increment persones respecte el Cas 0 Increment mercaderies respecte el Cas 0
Trams Cas 2.P.a Cas 2.P.b Cas 2.P.c Cas 2.M.a Cas 2.M.b Cas 2.M.c
A1 631 546 446 -22 -42 -64 A2 -811 -811 -811 -400 -400 -400 A3 -771 -786 -803 -600 -600 -600 A4 -771 -786 -803 -600 -600 -600 A5 -804 -804 -804 -363 -363 -363 A6 -16 -47 -84 -363 -363 -363 B1 1125 912 660 442 288 162 B2 -201 -210 -220 0 0 0 B3 134 96 51 0 0 0 B4 225 200 171 0 0 0 B5 0 0 0 0 0 0 B6 0 0 0 0 0 0 B7 0 0 0 0 0 0 C1 1125 912 660 442 288 162 C2 1456 1156 798 -403 -462 -479 C3 -356 -424 -507 -490 -497 -505 C4 -307 -375 -458 -127 -127 -127 C5 -261 -276 -296 -127 -127 -127 C6 -363 -367 -373 0 0 0 C7 -256 -256 -256 0 0 0 C8 -66 -70 -76 0 0 0 C9 178 163 144 D1 854 760 651 581 463 378 D2 307 189 51 391 260 160 D3 866 646 388 420 246 98
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
36 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
E1 130 105 78 -178 -213 -253 E2 0 0 0 -163 -163 -163 E3 0 0 0 965 670 585 E4 0 0 0 1092 797 712 E5 130 105 78 -15 -50 -90 I4 0 0 0 78 46 8 N1 0 0 0 355 254 188 P1 2693 2527 2328 502 384 350 P2 1782 1551 1277 1255 1126 974 RE 804 725 634 2045 1682 1464 RN 1213 1114 997 597 548 492
RO1 1238 1162 1072 650 604 552 RO2 1238 1162 1072 650 604 552 RO3 734 700 661 378 358 336 RO4 504 462 411 272 246 216 S1 0 0 0 -526 -533 -541 S2 0 0 0 -526 -533 -541 S3 0 0 0 -127 -127 -127 a1 -396 -411 -428 91 43 -14 a2 40 25 8 -158 -190 -228 a3 40 25 8 -94 -113 -136 b1 2311* 1894* 1392* 161 95 70 b2 2311* 1894* 1392* 161 95 70 b3 -1772 -1772 -1772 -507 -507 -507 c1 -49 -65 -85 -127 -127 -127 d1 28 23 17 0 0 0 d2 50 41 30 0 0 0 d3 424 346 255 259 210 154
* a efectes de càlcul, s’ha agrupat en aquests trams tota la mobilitat dels treballadors residents a Sabadell
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
37 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Taula 9.2. Increments de mobilitat diària de persones i mercaderies amb els nous vials (Cas 2) respecte els vials actuals (Cas 1) amb plena ocupació de l’àrea d’estudi
Increment persones Cas 2 vs. Cas 1 Increment mercaderies Cas 2 vs. Cas 1
Trams Cas P.a Cas P.b Cas P.c Cas M.a Cas M.b Cas M.c
A1 253 241 225 -272 -246 -216 A2 -1189 -1116 -1032 -650 -604 -552 A3 -1324 -1234 -1129 -1141 -1042 -927 A4 -1385 -1284 -1166 -1141 -1042 -927 A5 -1287 -1195 -1088 -711 -647 -573 A6 -280 -263 -243 -711 -647 -573 B1 37 22 4 -281 -302 -276 B2 -604 -539 -463 0 0 0 B3 110 88 61 0 0 0 B4 92 92 91 0 0 0 B5 -267 -218 -161 0 0 0 B6 -244 -200 -147 0 0 0 B7 -61 -50 -37 0 0 0 C1 37 22 4 -281 -302 -276 C2 -543 -481 -408 -850 -826 -749 C3 -1111 -1042 -964 -894 -826 -749 C4 -1013 -953 -885 -207 -192 -175 C5 -663 -606 -539 -207 -192 -175 C6 -738 -675 -600 0 0 0 C7 -497 -453 -402 0 0 0 C8 -178 -163 -144 0 0 0 C9 178 163 144 0 0 0 D1 639 585 521 233 179 168 D2 -577 -531 -475 -311 -313 -264 D3 -600 -549 -489 -553 -548 -492 E1 130 105 78 -526 -497 -463 E2 0 0 0 -386 -345 -297 E3 0 0 0 662 423 403 E4 0 0 0 869 615 578 E5 130 105 78 -214 -212 -210 I4 0 0 0 -47 -56 -68 N1 0 0 0 7 -30 -22 P1 2693 2527 2328 502 384 350 P2 1782 1551 1277 1255 1126 974 RE 804 725 634 2045 1682 1464 RN 1213 1114 997 597 548 492
RO1 1238 1162 1072 650 604 552 RO2 1238 1162 1072 650 604 552 RO3 734 700 661 378 358 336 RO4 504 462 411 272 246 216 S1 0 0 0 -999 -919 -827 S2 0 0 0 -1036 -949 -849 S3 0 0 0 -207 -192 -175 a1 -1612 -1407 -1161 -562 -492 -408 a2 -135 -118 -97 -680 -617 -543 a3 -135 -118 -97 -491 -438 -375 b1 244 200 147 44 0 0
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
38 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
b2 244 200 147 44 0 0 b3 -2693 -2527 -2328 -828 -768 -700 c1 -182 -174 -165 -281 -252 -219 d1 16 13 10 -37 -30 -22 d2 -374 -305 -225 -74 -60 -44
d3 0 0 0 37 30 22 Les Figs. 9.1 i 9.2 presenten la diferència de la mobilitat entre el Cas 2 i el Cas 1, pel que fa als vehicles privats dels treballadors i als camions de mercaderies, respectivament, i tenint compte la compartimentació mínima de les parcel·les a 500 m2.
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
39 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Fig. 9.1. Diferències entre la mobilitat pel Cas 2.P.a i pel Cas 1.P.a
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
40 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Fig. 9.2. Diferències entre la mobilitat pel Cas 2.M.a i pel Cas 1.M.a
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
41 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
10. ESTUDI DE POSSIBLES USOS ALTERNATIUS En els nous usos proposats per a la zona d’estudi s’inclouen usos diferents de l’industrial, que a efectes de mobilitat generen uns desplaçaments de característiques diferents als estudiats. Aquests nous usos s'inclouen sota el nom genèric d'”equipaments” (esportius, educatius, etc.), que generen una mobilitat on les ràtios de mobilitat/m2 d’activitat utilitzats fins ara per a la indústria no són adequades. En canvi, la resta dels usos compatibles a l’àrea d’estudi (veure §1.1), a efectes de mobilitat, pot ser assimilada com a ús industrial, excepte l’ús com a Oficines que generen una mobilitat superior a la dels usos industrials. Per determinar si es viable que a certes àrees de la zona d’estudi s’implantin aquests tipus d’activitats, cal realitzar nous càlculs en que es tingui en compte aquests nous usos i comprovar si la capacitat de les vies de l’entorn permet fer front a la mobilitat generada.
10.1. Mobilitat generada per a l’ús mixt d’indústria i equipaments En cas que s’implantessin aquests nous usos, les noves activitats sorgides, ocuparien aquelles àrees que actualment estan desocupades o en desús. Les àrees on a dia d’avui hi ha empreses en funcionament dedicades a l’activitat industrial restaran sense canvis, ja que no es preveu el tancament d’aquestes empreses. Així doncs formulem les següents hipòtesis:
• Hipòtesi 1: Les activitats vinculades als nous usos s’implantaran en aquelles àrees d’estudi que actualment estan desocupades. Les industries existents actualment, es mantindran, generant la mateixa mobilitat que en l’actualitat (similar al Cas 0).
• Hipòtesi 2: Els nous usos a implantar es consideren vinculats a una mobilitat personal i lligada al oci (no ocupacional).
• Hipòtesi 3: Les noves activitats a implantar, a efectes de mobilitat generada, es consideren equivalents a Equipaments segons el Decret 344/2006.
Així doncs, caldrà sobreposar la mobilitat existent en el Cas 0 estudiat anteriorment (sumant la mobilitat de vehicles privats i camions, Cas 0.P + Cas 0.M) amb la mobilitat generada pels nous equipaments. Per al càlcul de mobilitat generada pels nous equipaments s’ha utilitzat la ràtio de 20 desplaçaments/100 m2 de sostre de l’activitat (Annex A1.2). Les oficines tenen estipulada generalment un mobilitat pròpia de 15 desplaçaments/100 m2, però a efectes d’aquest estudi s’ha actuat conservadorament adoptant la mateixa ràtio de 20 desplaçaments/100 m2 de sostre. La Taula 10.1 conté la mobilitat total generada per la indústria actual i per les noves activitats (“equipaments”) en la resta de les parcel·les. On es destaquen en gris les àrees industrials actualment ocupades i que per tant no pateixen variació i en blanc les que s’ompliran amb equipaments.
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
42 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Taula 10.1. Mobilitat total generada per la indústria actual i per les noves activitats en la resta de les parcel·les
Superfície
m2
Desplaçaments generats/dia
UA-R1A 38924 1367 UA-R2a 12074 2415 UA-R2b 18166 3633 UA-R3 23164 4633 UA-R5 25951 911 UA-R6 30150 1059 UA-R7 24424 858 UA-R8 4711 165 UA-R10 19552 3910 UA-R11 12944 2589 UA-R14 11267 396 UA-R15 26758 5352 UA-R16 7158 1432 UA-R17 23913 840 UA-R19 17056 599 UA-R20 9330 1866 UA-R22 3056 611 UA-R23b 14073 494 UA-R26 15629 3126 PE-R2 26545 932 Total 364845 37188
10.2. Determinació de l’hora punta Per tal de saber quin es el nivell d’ocupació de les vies, cal determinar quin serà el nombre de vehicles que passaran pels diferents trams a l’hora punta, entenent-se com a hora punta, aquella hora del dia en que hi ha una major mobilitat. Per tal de determinar l’hora punta ens fixem en les dades i gràfiques recollides per l’ATM en l’Enquesta de Mobilitat Ciutadana i referides a la ciutat de Sabadell. La Fig. 10.1 ens permet saber el nombre de desplaçaments que es realitzen a tota la ciutat a cada hora del dia. Es diferencia entre mobilitat ocupacional i mobilitat personal. A partir de la Fig. 10.1, podem extreure la Taula 10.2.
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
43 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Fig. 10.1. Distribució horària dels desplaçaments a Sabadell en dia feiner (ATM, 2006) Taula 10.2. Distribució horària de la mobilitat a Sabadell (desplaçaments/h)
Hora Desplaçame
nts % Mobilitat
ocupacional % Tornada
ocupacional
% Mobilitat personal % Tornada %
0 6700 1,01 300 0,17 1250 0,91 700 0,36 4500 2,73
1 2653 0,40 50 0,03 700 0,51 200 0,10 1800 1,09
2 574 0,09 20 0,01 10 0,01 100 0,05 450 0,27
3 723 0,11 20 0,01 70 0,05 100 0,05 500 0,30
4 579 0,09 100 0,06 50 0,04 250 0,13 200 0,12
5 7520 1,13 6900 4,02 50 0,04 650 0,33 100 0,06
6 12340 1,85 10600 6,17 100 0,07 1300 0,66 300 0,18
7 31910 4,80 28000 16,31 400 0,29 3200 1,63 200 0,12
8 56048 8,42 47000 27,37 150 0,11 6500 3,32 2000 1,21
9 26732 4,02 9000 5,24 400 0,29 11000 5,62 6100 3,70
10 28928 4,35 6500 3,79 200 0,15 18000 9,20 4500 2,73
11 33868 5,09 3000 1,75 900 0,65 15000 7,66 15000 9,09
12 37910 5,70 5500 3,20 7500 5,45 11500 5,87 13500 8,18
13 49830 7,49 6000 3,49 25000 18,16 8000 4,09 11000 6,67
14 47359 7,12 16000 9,32 16000 11,63 11000 5,62 5000 3,03
15 43230 6,50 19000 11,06 11000 7,99 7500 3,83 6500 3,94
16 32010 4,81 5000 2,91 5000 3,63 17000 8,68 5500 3,33
17 61930 9,31 3000 1,75 21500 15,62 26500 13,54 11500 6,97
18 54686 8,22 2500 1,46 13500 9,81 21500 10,98 17500 10,61
19 50864 7,64 1500 0,87 14500 10,54 14500 7,41 21000 12,73
20 37450 5,63 1000 0,58 8000 5,81 12000 6,13 17000 10,31
21 23180 3,48 400 0,23 6000 4,36 4500 2,30 12500 7,58
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
44 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
22 13270 1,99 250 0,15 4000 2,91 3500 1,79 5700 3,46
23 5175 0,78 75 0,04 1350 0,98 1250 0,64 2600 1,58
Total 665469 100 171715 100 137630 100 195750 100 164950 100 Nota: Valors extrets de la Fig. 10.1. Hi ha un error de lectura proper al 3% respecte als valors expressats a la gràfica. D’aquesta taula en podem extreure la conclusió que l’hora punta se situa a les 17 h coincidint amb la tornada a casa dels treballadors i la sortida per motius personals.
10.3. Mobilitat en hora punta A efectes del nostre estudi, s’ha assumit que la mobilitat generada per l’activitat industrial tindrà una distribució horària assimilable a la ocupacional, mentre que la mobilitat generada pels equipaments, es distribuirà més com una mobilitat personal (que contempla motius recreatius i de consum). Així doncs, si assumim aquesta distribució horària, l’hora punta de la mobilitat generada per les nostres zones d’estudi, se situa a les 17 h en que coincideix la fi de la jornada laboral a les industries amb l’inici de les altres activitats. Per determinar l’hora la mobilitat en hora punta es prenen els percentatges combinats més desfavorables de mobilitat en aquella hora, respecte a la mobilitat total diària. Així doncs, a les 17 h els valors de pic de la mobilitat que pot aparèixer a cada via en cada sentit de circulació són els següents:
• Treballadors de les indústries: Valor de pic = 15,6 % • Equipaments: Valor de pic = 13,5 %
Pel que fa al trànsit de camions, es considera que el flux de camions que arriben a les industries, no té pics i es constant al llarg de la jornada laboral. Així doncs, considerant una jornada laboral del 8 hores, el nombre de camions que circularà en una hora concreta del dia, es 1/8 del nombre total de camions que circula al llarg del dia:
• Camions: Valor de pic = 12,5 % Aplicant aquests factors a la mobilitat diària generada per les zones d’estudi, s’obté la taula de mobilitat generada en hora punta (Taula 10.3). A partir d’aquesta mobilitat generada, es calcula el flux de vehicles que circularan per cada tram estudiat. Els resultats es presenten en la Taula 10.5 i es refereixen al nombre de vehicles que circulen per cada carril de cada tram entre les 17 i les 18 hores que té com origen o destinació alguna de les activitats implantades a la zona d’estudi. El nombre de carrils a cada tram es mostra en la Taula 10.4.
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
45 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Taula 10.3. Mobilitat total generada en hora punta (17 h)
Superfície
m2
Desplaçaments generats en hora
punta
UA-R1A 38924 197 UA-R2a 12074 326 UA-R2b 18166 490 UA-R3 23164 625 UA-R5 25951 131 UA-R6 30150 152 UA-R7 24424 124 UA-R8 4711 24 UA-R10 19552 528 UA-R11 12944 350 UA-R14 11267 57 UA-R15 26758 723 UA-R16 7158 193 UA-R17 23913 121 UA-R19 17056 86 UA-R20 9330 252 UA-R22 3056 82 UA-R23b 14073 71 UA-R26 15629 422 PE-R2 26545 134 Total 364845 5088
Taula 10.4. Nombre de carrils a cada tram
Trams distància(m) Tipus de carrer Nombre de carrils A1 270 carrer doble sentit 1 carril per direcció A2 957 carrer doble sentit 3 carrils per direcció A3 692 carrer doble sentit 3 carrils per direcció A4 924 carrer doble sentit 3 carrils per direcció A5 915 carrer doble sentit 2 carrils per direcció A6 1400 carrer doble sentit 1 carril per direcció B1 513 carrer doble sentit 1 carril per direcció B2 1300 carrer doble sentit 1 carril per direcció B3 1700 carrer doble sentit 2 carril per direcció
B4 2000 carrer doble sentit 1 carril per direcció + un lateral direcció Barcelona
B5 535 carrer doble sentit 1 carril per direcció B6 841 carrer doble sentit 1 carril per direcció B7 990 carrer doble sentit 1 carril per direcció C1 1200 carrer doble sentit 2 carrils per direcció C2 909 carrer doble sentit 2 carrils per direcció C3 956 carrer doble sentit 2 carrils per direcció C4 388 carrer doble sentit 2 carrils per direcció C5 782 carrer doble sentit 2 carrils per direcció
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
46 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
C6 550 carrer doble sentit 1 carril per direcció C7 2200 carrer doble sentit entrada a Sabadell 1 carril sortida 2 C8 3800 carrer doble sentit 1 carril per direcció D1 2200 carrer doble sentit 1 o 2 carrils per cada direcció (es tornen)
D2 821 carrer doble sentit 2 carrils per direcció (te laterals i es mantenen els dos carrils)
D3 463 carrer doble sentit 2 carrils per direcció (te laterals i es mantenen els dos carrils)
E1 646 carrer doble sentit 1 carril per direcció (ample) E2 2000 carrer doble sentit 2 carril per direcció (ample) E3 643 carrer doble sentit 1 carril per direcció (ample) E4 1600 carrer doble sentit 1 carril per direcció (ample) E5 1300 carrer doble sentit 1 o 2 carrils per cada direcció (es tornen)
I4 777 carrer una direcció 1 o 2 carrils per cada direcció (es tornen) poc transitat
N1 2200 carrer doble sentit 1 carril per direcció S1 2700 carrer doble sentit 1 carril per direcció S2 913 carrer un sentit 1 carril per direcció S3 1100 carrer doble sentit 1 carril a1 672 carrer doble sentit 1 carril per direcció a2 538 carrer doble sentit 1 carril per direcció a3 650 carrer doble sentit 1 carril per direcció b1 235 carrer una direcció b2 514 carrer doble sentit 1 carril per direcció b3 1400 carrer doble sentit 1 carril per direcció c1 812 carrer doble sentit 1 carril per direcció d1 787 carrer doble sentit 1 carril per direcció d2 540 carrer doble direcció 1 o 2 carrils per cada direcció (es tornen) d3 370 carrer doble sentit 1 carril per direcció
Taula 10.5. Flux de vehicles en hora punta per carril en cada tram
Trams camions/hora carril
vehicles/hora carril
total/hora/carril
A1 50 525 575 A2 17 175 192 A3 25 237 262 A4 37 387 424 A5 23 338 361 A6 45 358 403 B1 120 1422 1542 B2 0 510 510 B3 0 648 648 B4 0 165 165 B5 0 265 265 B6 0 243 243 B7 0 61 61 C1 30 356 386 C2 20 598 618 C3 16 286 302 C4 8 534 542 C5 8 306 314
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
47 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
C6 0 546 546 C7 0 352 352 C8 0 152 152 D1 45 288 333 D2 43 551 594 D3 85 984 1069 E1 45 0 45 E2 10 0 10 E3 36 0 36 E4 20 0 20 E5 12 0 12 I4 12 0 12 N1 45 0 45 S1 70 0 70 S2 70 0 70 S3 16 0 16 a1 48 1292 1340 a2 55 186 241 a3 30 186 216 b1 16 2516* 2532* b2 16 2516* 2532* b3 63 1461 1524 c1 16 262 278 d1 0 12 12 d2 0 211 211 d3 0 422 422
* a efectes de càlcul, s’ha agrupat en aquests trams tota la mobilitat dels treballadors residents a Sabadell
Assumint que la capacitat teòrica d’un vial urbà està al voltant dels 750 vehicles/hora per cada carril (Annex 0), els trams destacats en taronja serien els que saturarien la capacitat teòrica de la via provocant col·lapses deguts a la mobilitat de l’àrea d’estudi. Val a dir que el valor de 750 vehicles/hora per carril és molt conservador i que en funció de les dimensions de cada carril, la capacitat de la via podria augmentar considerablement. Cal esmentar que en aquest estudi, els trams b1 i b2, a efectes de càlcul, concentren tota la mobilitat dels residents a Sabadell que es dirigeixen a la zona d’estudi, ja que s’ha pres com a origen l’ajuntament de Sabadell. Però, en realitat, els seus valors són molt inferiors ja que els orígens dels residents a Sabadell, es reparteixen per tota la ciutat i per tant, accedeixen a la zona del Ripoll, des dels carrers i rutes que més els convinguin. Els trams b3 i a1 són carrers d’accés a les zones d’estudi conflictius ja en l’actualitat i de traçat complicat, i tal com s’ha dit anteriorment, està previst que els futurs ponts P1 i P2 projectats, descongestionin aquestes vies. El tram D3, correspon a part del traçat de la B-124, que com es ja destaquen diferents estudis de l’Autoritat del Transport Metropolità, es troba en estat quasi permanent de saturació. Els trams C, pertanyents a la Gran Via, són conflictius i congestionats per naturalesa, ja que concentren gran part de la mobilitat de la ciutat.
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
48 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
11. DISCUSSIÓ I CONCLUSIONS
11.1. Proposta de canvi de compartimentació de les parcel·les a efectes de les activitats econòmiques. Segons les ràtios de mobilitat establertes pel Decret 344/2006 (veure Annex 1.2), no hauria d'haver-hi cap diferència en la mobilitat pel que fa a la compartimentació de les diferents activitats econòmiques existents en una parcel·la, ja que per exemple la mobilitat de 3 activitats de 500 m2 donarien, segons la ràtio de n viatges/dia/100 m2 de sostre, la mateixa mobilitat que 1 activitat de 1500 m2, això és, un mínim de 15·n viatges/dia. Per això, en aquest estudi s'ha optat per utilitzar les ràtios d'activitat industrial establertes per l'estudi del Centre Metal·lúrgic de Sabadell a partir del llistat d’indústries metal·lúrgiques actuals, ja que ens permeten discriminar la mobilitat en funció de la grandària del sostre. Recordem que els Casos 1 i 2 simulats responen a dues situacions hipotètiques en el qual totes les parcel·les estiguin ocupades per activitats que generen mobilitat a la zona (el Cas 1 usant només els vials actuals, i el Cas 2 incorporant futurs vials), mentre que el Cas 0 reflecteix la situació actual en la qual existeixen diverses parcel·les buides. Cal recordar també que aquest estudi presenta la mobilitat deguda únicament a les activitats en l'àrea del Riu Ripoll, ja que no es tracta d'un estudi de mobilitat de tota la ciutat de Sabadell, i per tant, els resultats han de prendre's com a valors relatius de la mobilitat total que pugui existir realment. L'objectiu de l'estudi ha sigut conèixer la influència que pot tenir un canvi de compartimentació de les activitats econòmiques, disminuint-les fins a un mínim de 500 m2 en comptes dels 1500 m2 actuals. Per tant, cal comparar entre si els supòsits (a) i (c) del Cas 1 (o del Cas 2) (veure Taules 8.1 i 8.2). Així, el Cas 1.a reflecteix la màxima mobilitat que pot arribar a tenir-se en el qual totes les parcel·les estan compartimentades en activitats econòmiques d’un mínim de 500 m2, mentre el Cas 1.c respon a una evolució de la situació actual però amb totes les parcel·les ocupades amb activitats econòmiques amb una compartimentació mínima de 1500 m2. En la Taula 11.1 es pot veure que els valors de les diferències entre les mobilitats d'ambdós casos (Cas 1.a i Cas 1.c) són inferiors a 900 vehicles/dia. I les diferències entre el Cas 1.b i el Cas 1.c són menors de 500 vehicles/dia en tots els trams.
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
49 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Taula 11.1. Diferència de mobilitat entre una compartimentació de 500 m2 (Cas 1.a) o una de 500-1500 m2 (Cas 1.b) i una compartimentació de ≥1500 m2 (Cas 1.c)
Trams
Cas 1.a – Cas 1.c Cas 1.b – Cas 1.c
vehicles/dia camions/dia vehicles/dia camions/dia
A1 157 98 84 52 A2 157 98 84 52 A3 227 288 122 115 A4 251 288 135 115 A5 199 212 107 74 A6 105 212 57 74 B1 432 359 234 152 B2 160 0 86 0 B3 34 0 18 0 B4 53 0 28 0 B5 106 0 57 0 B6 97 0 53 0 B7 24 0 13 0 C1 432 359 234 152 C2 793 325 431 94 C3 298 234 161 85 C4 279 106 151 17 C5 159 106 87 17 C6 148 0 81 0 C7 95 0 51 0 C8 44 0 25 0 D1 85 212 45 74 D2 358 352 194 149 D3 589 457 318 204 E1 0 212 0 74 E2 0 163 0 48 E3 0 269 0 65 E4 0 163 0 48 E5 0 79 0 42 I4 0 49 0 26 N1 0 212 0 74 S1 0 261 0 100 S2 0 276 0 108 S3 0 106 0 17 a1 483 259 263 141 a2 70 281 38 112 a3 70 232 38 86 b1 822* 121 449* 25 b2 822* 121 449* 25 b3 365 424 199 68 c1 53 136 29 33 d1 5 15 3 8 d2 169 30 91 16 d3 169 90 91 48
* a efectes de càlcul, s’ha agrupat en aquests trams tota la mobilitat dels treballadors residents a Sabadell
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
50 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Comparant la mobilitat global generada en els casos (a) respecte als casos (c), es pot elaborar un resum com el que figura a la Taula 11.2. Taula 11.2. Resum de la mobilitat global en l’àrea d’estudi per als nous casos simulats
(viatges/dia)
Casos 1.a i 2.a (compartim. de
500 m2)
Casos 1.b i 2.b (compartim. de 500-1500 m2)
Casos 1.c i 2.c (compartim. de 1500 m2)
Increment de (a)
respecte a (c)
Increment de (b)
respecte a (c)
Vehicles privats
9087 8365 7495 +21% +12%
Camions 4977 4538 4009 +24% +13% Total 14064 12903 11504 +22% +12%
És a dir, amb compartimentacions de 500 m2 globalment la mobilitat en tota l'àrea d'estudi augmentaria un 22%. Amb compartimentacions de entre 500 i 1500 m2, el augment a nivell global seria menor, un 12%. Cal remarcar que, algunes de les hipòtesis realitzades i les ràtios utilitzades, fan que els resultats de l'estudi puguin ser conservatius, és a dir, que puguin respondre a les condicions més desfavorables que poden arribar a succeir. Per exemple, en els casos 1.a i 2.a s’ha suposat que totes les parcel·les lliures es compartimentaran en 500 m2, que li correspon una ràtio d'ocupació laboral extrete d'un rang d'empreses de 400 a 600 m2 (135,5 treballadors/ha), mentre que per als casos 1.c i 2.c, la ràtio utilitzada va ser extrete d'un rang d'empreses de 1600 a 3000 m2 (81,7 treballadors/ha). És a dir, el rang per als casos (c) és, d'una banda, més ampli que en els casos (a) i, d'altra banda, la ràtio és menor que la que li correspondria a activitats de 1500 m2. En canvi, cal recordar que només s'ha considerat la mobilitat generada per les activitats actuals i previstes a les zones de l'àrea d'estudi, però no s'ha considerat un altre tipus de mobilitat, com per exemple, mobilitat de pas per l'àrea. Així mateix, per calcular la mobilitat de les mercaderies, s'ha utilitzat una ràtio facilitada pel CIM Vallès, és a dir, de l'activitat pròpia de les empreses logístiques, i per tant, amb intensa activitat de transport de camions. Per tant, es pot concloure que:
1) La compartimentació de l'àrea d'estudi en activitats econòmiques d’un mínim de 500 m2 no suposarà un increment significatiu de la mobilitat diària en els vials (en tot cas inferior al 22% als vials amb més trànsit), respecte a la qual es tindria si es manté el límit mínim de compartimentació de 1500 m2. Per compartimentacions de 500-1500 m2, per exemple, 750 m2, el increment de mobilitat seria encara menor.
2) Si es posen en servei els nous vials previstos, la mobilitat en els trams de
l'interior de la ciutat per accedir a l'àrea d'estudi, en general, es veurà reduïda sensiblement en els trams amb més trànsit (fins a -23% en el cas dels vehicles privats i fins a -22% en el cas dels camions). En canvi en alguns trams de la perifèria de l’àrea d’estudi, hi pot haver un lleuger augment de la mobilitat dels vehicles privats (fins a 8%). En canvi, pel que fa als camions, podria haver-hi un augment de mobilitat puntual important, localitzat en els vials de sortida de la nova Ronda Est.
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
51 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
11.2. Proposta d’usos compatibles a cada zona Segons la Taula 10.5, es pot observar que, en el cas que s’instal·lessin activitats associades a “equipaments” a totes les parcel·les actualment buides, alguns trams es col·lapsarien. En l’estudi s’ha considerat només la mobilitat generada per la zona industrial a l’àmbit del riu Ripoll. Tenint en compte que hi haurà a més a més una mobilitat de pas independent a aquest estudi, l’instal·lació d’equipaments (esportius, educatius, oficines...) en les zones amb trams pròxims al col·lapse es considera poc recomanable, o com a màxim, es recomana fer-ho en un percentatge petit respecte a la mida de la parcel·la. Estimem que aquest percentatge no hauria de superar el 25%, a fi i efecte que la mobilitat no sigui major que la que li correspondria si tota la parcel·la fora d'ús industrial. Els trams més conflictius quant a volum de tràfic generat per activitats econòmiques alternatives a les activitats industrials (assimilades a equipaments) serien: els trams “D3” i “B1” que permeten accedir a la Zona 2; el tram “a1”, a la Zona 3; i el tram “b3”, a la Zona 4. Aquests trams es col·lapsarien si totes les activitats en les parcel·les buides d’aquestes zones fossin exclusivament d’equipaments. Per accedir a la parcel·la UA-R7 cal travessar una zona residencial (trams O1 i O2). Aquest fet fa que no sigui recomanable que s’hi instal·lin activitats que generin un gran nombre de desplaçaments de camions (magatzems). El tram “a1” permet creuar el riu i és una zona bastant conflictiva; per aquest motiu es recomana limitar l’instal.lació d’equipaments en la parcel·la UA-20 ja que està situada a l’altra banda del riu. I també es recomana limitar aquestes activitats en UA-22, ja que està situada molt propera a aquest tram. No recomanaríem instal·lar activitats no industrials ni en UA-R15 ni en UA-R16, ja que el tram “b3” dona accés a totes aquestes parcel·les i és un tram molt col·lapsat degut a que coexisteixen moltes indústries concertades i amb accessos limitats. Les activitats derivades de l’ús “comercial” no haurien de permitir-se ja que generen una mobilitat 10 vegades superior a la industrial, excepte si es tracta de comerç singular, es a dir, comerç a l’engròs, el qual pot ser assimilat a una activitat industrial. En conclusió:
1) A totes les zones, els usos relacionats amb la “indústria” són compatibles a efectes de mobilitat:
- Indústria - Indústria artesanal - Taller central de reparació de vehicles, sense accés directe de clients - Magatzem (com complementari a una activitat principal d’una mateixa
empresa ubicada al terme municipal de Sabadell) o sistemes logístics de valor afegit, es a dir, aquells que s’efectuen manipulacions en els productes, no s’inclouen els magatzems destinats a ruptura de cargues i transitaris de distribució.
- Comerç singular (limitat al comerç a l’engròs)
Com a excepció, cal citar el cas de la parcel·la UA-R7 a la Zona 2, on l’ús “magatzem” estaria condicionat a una millora dels accessos.
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
52 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
2) En quant als usos com a equipaments i oficines, l’alta mobilitat generada en hora punta, limita molt la implantació d’aquestes activitats.
En tot cas, no es descarta la implantació d’aquests usos proposats (oficines, esportius, etc.) sempre i quan els limiti la superfície conjunta destinada a aquests usos al 25% de la superfície total de cada àrea d’estudi, ja que a efectes de mobilitat generada, aquestes superfícies equivaldrien a la mobilitat generada per l’ús industrial i podria ser assumida per les vies existents.
3) Per a la implantació de l’ús “estació de servei”, es considerarien adequades
aquelles zones amb accés directe a les vies principals. D’aquesta manera no es preveu que l’estació de servei generi massa desplaçaments addicionals, sinó que tan sol serà una parada en els usuaris que ja estaven utilitzant aquella via.
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
53 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
REFERÈNCIES
− Ajuntament de Sabadell. “ Document Refós de la modificació del PGMO de Sabadell a l’àmbit del riu Ripoll. (MPG-5)”, 28 de Novembre de 2001”
− Ajuntament de Sabadell. “Pla de Mobilitat Urbana de Sabadell, Maig 2009”.
http://www.sabadell.cat/TaulaMobilitat/p/TaulaMobi_cat.asp (accés Març 2010).
− Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona. “Enquesta de Mobilitat
Quotidiana 2006”. URL: www.atm.cat (accés Març 2010).
− Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona. “La de Mobilitat en dia Feiner a la RMB, EMEF 2009 ”. URL: www.atm.cat (accés Març 2010).
− Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona. “Pla director de la Mobilitat
de la Regió Metropolitana de Barcelona. Inventari d’infraestructures viaries a la RMB, Memòria Juny 2006”. URL: www.atm.cat (accés Març 2010).
− Cambra de Comerç de Sabadell, Gabinet d’estudis. “Informe sobre el context i
les perspectives industrials a la conca del Ripoll” (2009).
− Cambra de Comerç de Sabadell. “Informe sobre l’adequació del Parc Industrial del Riu Ripoll al Sabadell actual” (2009).
− Cambra de Comerç de Sabadell, Consell Intersectorial d’Empresaris de
Sabadell i Comarca. Informe sobre l’adequació del Parc Industrial del Riu Ripoll al Sabadell actual (Nov. 2009).
− Centre Metal·lúrgic de Sabadell. Comunicació personal (Gen. 2010)
− CIMALSA. Comunicació personal (Des. 2009).
− CINESI. “Estudi de trànsit de la prolongació de la Ronda Oest de Sabadell. Connexió entre la carretera N-150 i la B-124. Tram: Sabadell”. Març 2007.
− “Design Manual for Roads and Bridges. Volume 5: assessment and preparation of road schemes; Section 2: preparation and implementation. Part 2. TA 79/99. Traffic capacity of urban roads”. UK, Feb. 1999. URL: http://www.standardsforhighways.co.uk/dmrb/vol5/section1/ta7999.pdf (accés Mar. 2010).
− Generalitat de Catalunya. “Modificació puntual del Pla General de Sabadell a l’àmbit del riu Ripoll”, DOGC núm. 3834 – 03/03/2003.
− Generalitat de Catalunya. Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis d'avaluació de la mobilitat generada, DOGC núm. 4723.
− Generalitat de Catalunya. “Guia bàsica per a l'elaboració de plans de mobilitat urbana”. URL: http://www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/ documentacio/publicacions/mobilitat/guia_plans_mobilitat.jsp (accés Març 2010).
− Google Maps. URL: http://maps.google.es (accés Dic. 2009). − Guía Repsol. URL: http://www.guiarepsol.com (accés Dic. 2009).
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
54 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
− Horwath Accelera Management. “Estudi sobre el teixit empresarial a l’entorn
del Riu Ripoll a Sabadell”. URL : http://www.sabadell.net/estudis/ EstudiRipoll09.pdf (accés Nov. 2009).
− Transportation Research Board. “Highway Capacity Manual” (2000). Citat per
URL: http://www.dgt.es/was6/portal/contenidos/documentos/la_dgt/ recursos_humanos_empleo/oposiciones/TEMA_078.pdf (accés Mar. 2010).
− Institut d’Estadística de Catalunya. URL: http://www.idescat.cat (accés Nov.
2009). − Institut Cartogràfic de Catalunya. URL: http://www.icc.es (accés Nov. 2009).
− Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona. “Guia per a
l'elaboració de Plans de Mobilitat als polígons industrials” URL: http://www.pacteind.org/pdfs/Q5GuiaPlansMobilitatPoligons.pdf (accés Març 2010).
− “Plan especial de indicadores de sostenibilidad ambiental de la actividad
urbanística de Sevilla”. URL: http://www.ecourbano.es/imag/03%20MOVILIDAD%20Y%20SERVICIOS.PDF. (accés Nov. 2009).
− Xavier Rosselló. ATM. Comunicació personal (2009).
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
55 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
ANNEX 0. TIPUS I CAPACITAT DELS VIALS Segons el “Design Manual for Roads and Bridges” (1999) anglès, els vials es poden classificar així:
Aleshores, els fluxos màxims de vehicles/h en cada carril, que defineixen la capacitat del vial, es poden estimar amb la següent taula:
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
56 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
No obstant, els valors de capacitat per carril usualment utilitzats a tot arreu són els recomanats pel Transportation Research Board dels Estats Units i descrits en el “Highway Capacity Manual” (2000):
Tipus de vial Capacitat (vehicles/hora/carril)
4 o més carrils 2300 (un sol sentit) 2 o més carrils 2200 (doble sentit) Urbans (trànsit interromput) 2000 (hora de llum verda) Urbans (trànsit amb interrupcions aïllades) 1500 (hora de llum verda)
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
57 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
ANNEX 1. RÀTIOS DE MOBILITAT DE PERSONES
A1.1. Ràtios de generació i atracció a les zones d’activitat econòmica
Font: Comunicació personal de Xavier Roselló (ATM)
A1.2. Ràtios mínims segons el Decret 344/2006 Nombre mínim de viatges generats/dia/100 m2 de sostre en funció de l’activitat, establerts pel Decret 344/2006 a tenir en compte en els estudis d’avaluació de la mobilitat generada, llevat d'aquells supòsits en què es justifiqui l'adopció de valors inferiors:
Activitat Viatges generats/dia/100 m2 de sostre (mobilitat de persones)
Ús industrial 5 Ús comercial 50 Ús d’oficines 15 Equipaments 20
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
58 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
ANNEX 2. RÀTIOS DE MOBILITAT DE MERCADERIES
A2.1. Dades del CIM Vallès Segons informació subministrada per CIMALSA, per dimensionar els paviments de les naus es utilitzen les següents ràtios:
2,85 vehicles per cada 100 m2 de nau, dels quals el 36% són camions (vehicles pesats).
Per tant, tenim 0,01026 camions/m2 nau i 0,01824 vehicles lleugers/m2 nau. Aquests són els vehicles que entren en el CIM Vallès, que és la dada que ens interessa per al dimensionament del paviment, però el nombre de moviments diaris generats (entrades+sortides) seria el doble. Les dades del 2006 són:
- Mitjana diària entrada camions: 2760 - Mitjana diària sortida camions: 2760
- Mitjana diària d'entrada de turismes: 4530 - Mitjana diària de sortida de turismes: 4530
- M2 totals de nau (aprox): 185000 m2 - M2 oficines (aprox): 50000 m2
El que donaria 3,1 vehicles per cada 100 m2 de nau, dels quals un 37,8% són camions.
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
59 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
A2.2. Indicadors relacionats amb la mobilitat dels centres logístics a Sevilla Segons dades del “Plan especial de indicadores de sostenibilidad ambiental de la actividad urbanística de Sevilla”, es pot obtenir el volum de la càrrega i descàrrega de mercaderies a través del nombre de palets generats per les operacions de distribució de mercaderies aplicant els ràtios següents:
- Alimentació: 0,125 palets per operació de càrrega i descàrrega generada. - Hosteleria: 0,25 palets per operació de càrrega i descàrrega generada. - Consum personal: 0,125 palets per operació de càrrega i descàrrega
generada. - Habitatge: 0,5 palets per operació de càrrega i descàrrega generada. - Oci: 0,125 palets per operació de càrrega i descàrrega generada. - Heterogeni: 0,125 palets per operació de càrrega i descàrrega generada.
Per calcular la superfície de plataforma logística que doni resposta al nombre de palets generats per les activitats econòmiques existents, es poden utilitzar les següents ràtios per les tipologies més comunes:
- Plataforma logística de 10 x 20 metres: Dóna resposta a 1250 palets setmanals.
- Plataforma logística de 20 x 25 metres: Dóna resposta a 3280 palets setmanals.
- Plataforma logística de 35 x 35 metres: Dóna resposta a 8635 palets setmanals.
- Plataforma logística de 100 x 100 metres: Dóna resposta a 76665 palets setmanals.
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
60 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
ANNEX 3. RÀTIOS DE TREBALLADORS A LES INDÚSTRIES A partir del llistat d’indústries metal·lúrgiques actuals facilitat per la Centre Metal·lúrgic de Sabadell, amb les corresponents valors de superfície i de la plantilla que disposen, s’obtenen els valors mitjans amb els quals s’han realitzat els càlculs de mobilitat de treballadors. En negretes s’han ressenyat les tres ràtios utilitzades. Superfície Plantilla Ràtio Ràtio Ràtio (m2) (nº treb.) (treb./m2) (treb./ha) (m2/treb.) Menys de 400 m2
Promig 231,34 5,77 0,02 175,1 57,12 Mostra 154 154 154 154
Desv. Est. 95,4697 4,3843 0,0295 47,22 Intèrv. Conf. 15,0783 0,6925 0,0047 7,46 Promig + IC 246,4214 6,4652 0,0356 64,58 Promig - IC 216,2647 5,0803 0,0263 49,6593
De 400 a 600 m2
Promig 471,16 9,23 0,02 135,5 73,79 Mostra 95 95 95 95
Desv. Est. 49,2141 6,4683 0,0133 47,80 Intèrv. Conf. 9,8964 1,3007 0,0027 9,61 Promig + IC 481,0543 10,5323 0,0223 83,40 Promig - IC 461,2615 7,9309 0,0169 64,1754
De 600 a 1000 m2
Promig 729,42 11,59 0,02 111,1 90,00 Mostra 103 103 103 103
Desv. Est. 111,6361 7,3969 0,0101 65,20 Intèrv. Conf. 21,5593 1,4285 0,0019 12,59 Promig + IC 750,9744 13,0207 0,0178 102,59 Promig - IC 707,8559 10,1637 0,0139 77,4081
De 1000 a 1600 m2
Promig 1212,92 17,27 0,01 88,2 113,36 Mostra 108 108 108 108
Desv. Est. 194,6225 11,8972 0,0087 150,81 Intèrv. Conf. 36,7053 2,2438 0,0016 28,44 Promig + IC 1249,6220 19,5123 0,0158 141,81 Promig - IC 1176,2113 15,0247 0,0125 84,9222
De 1600 a 3000 m2
Promig 2110,89 24,73 0,01 81,7 122,45 Mostra 66 66 66 66
Desv. Est. 367,7634 14,1242 0,0061 103,76 Intèrv. Conf. 88,7247 3,4075 0,0015 25,03 Promig + IC 2199,6187 28,1348 0,0133 147,48 Promig - IC 2022,1692 21,3197 0,0103 97,4165
De 3000 a 5000 m2
Promig 3860,58 36,80 0,01 64,8 154,37
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
61 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Mostra 51 51 51 51 Desv. Est. 740,5185 23,5262 0,0058 125,71
Intèrv. Conf. 203,2352 6,4568 0,0016 34,50 Promig + IC 4063,8146 43,2607 0,0112 188,87 Promig - IC 3657,3442 30,3472 0,0080 119,8715
De 5000 a 27500 m2
Promig 11092,80 117,75 0,01 57,6 173,53 Mostra 44 44 44 44
Desv. Est. 6127,0444 138,1139 0,0112 125,10 Intèrv. Conf. 1810,3927 40,8093 0,0033 36,96 Promig + IC 12903,1881 158,5593 0,0139 210,50 Promig - IC 9282,4028 76,9407 0,0073 136,5695
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
62 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
ANNEX 4. AREA D’ESTUDI, ZONES I TRAMS Per a generar les rutes que seguirien els vehicles dels treballadors des de cada municipi fins a les diferents zones, tenint en compte només les vies actualment existents, s’ha utilitzat un programa d’Internet que calcula les millors rutes entre dos punts (Guia Repsol). Rutes per la mobilitat de persones, vies actuals (Casos 0 i 1)
Procedència Zona 1
Trams urbans Sabadell B1,C1,C2,D3,D2,b1,b2
Barcelona A1,A2,A3,A4,A5,D3,D2 B-10 , C58(B10 -S12)
Terrassa A1,A2,A3,A4,A5, D3,D2 C-58 ( S22-S12)
Barberà del Vallès
B2,B3,C4,C3,C2,C1,B1,D3,D2
Castellar del Vallès
D1
Sant Quirze del Vallès A6,A4,A3,A2,A1,D3,D2
Cerdanyola del Vallès A1,A2,A3,A4,A5,D3,D2
C-58(S5-S12)
Badia del Vallès
C8,C6,C5,C4,C3,C2,C1,B1,D3,D2
Sant Cugat del Vallès A1,A2,A3,A4,A5,D3,D2
C16 (fins AP-7) AP-7 (C-16 fins C58) C-58 fins S12
Rubí A1,A2,A3,A4,A6,D3,D2 C-1413a(Rubí –St.Quirze)
Badalona A1,A2,A3,A4,A5,D3,D2 B-10 , C58( B10 -S12)
Procedència Zona 2
Trams urbans Sabadell B1,C1,C2,D3,b1,b2
Barcelona A1,A2,A3,A4,A5,D3 B-10 , C58( B10 -S12)
Terrassa A1,A2,A3,A4,A5, D3 C-58 ( S22-S12)
Barberà del Vallès
B2,B3,C4,C3,C2,C1,B1,D3
Castellar del Vallès D1,D2
Sant Quirze del Vallès A6,A4,A3,A2,A1,D3
Cerdanyola del Vallès
A1,A2,A3,A4,A5,D3 C-58(S5-S12)
Badia del Vallès
C8,C6,C5,C4,C3,C2,C1,B1,D3
Sant Cugat del Vallès
A1,A2,A3,A4,A5,D3 C16 (fins AP-7) AP-7 (C-16 fins C58) C-58 fins S12
Rubí A1,A2,A3,A4,A6,D3 C-1413a (Rubí–St.Quirze)
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
63 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Badalona A1,A2,A3,A4,A5,D3 B-10 , C58 (B10-S12)
Procedència Zona 3
Trams urbans Sabadell C2,b1,b2,a1
Barcelona C7,C2,C6,C5,C4,C3,a1 B-10 C58 (B10-S11)
Terrassa A3,A4,A5,a3,a2,a1 C-58 (S22-S12)
Barberà del Vallès
B2,B3,C4,C3,C2,a1
Castellar del Vallès
D1,D2,D3,B1,C1,a1
Sant Quirze del Vallès A6,A3,A4 ,a3,a2,a1
Cerdanyola del Vallès
B4,B2,B3,C4,C3,C2,a1 C-58 (S5-S12)
Badia del Vallès
C8,C6,C5,C4,C3,C2,a1
Sant Cugat del Vallès
C7,C6,C5,C4,C3,C2,a1 C16 (fins AP-7) AP-7 (C-16 fins C58) C-58 fins S11
Rubí A3,A4,A6,a3,a2,a1 C-1413a(Rubí–St.Quirze)
Badalona C7,C2,C6,C5,C4,C3,a1 B-10 , C58 (B10-S11)
Procedència Zona 4
Trams urbans Sabadell b1,b2,b3
Barcelona C7,C6,C5,C4,C3,b3 B-10 , C58 (B10-S11)
Terrassa A5,c1,C3,C5,C4,b3 C-58 (S22-S12)
Barberà del Vallès
B2,B3,C3,C4,b3
Castellar del Vallès D1,D2,D3,B1,C1,C2,b3
Sant Quirze del Vallès
A6,c1,C5,C4,C3,b3
Cerdanyola del Vallès
B2,B3,B4,C3,C4,b3 C-58(S5-S12)
Badia del Vallès C8,C6,C3,C5,C4,b3
Sant Cugat del Vallès
C7,C3,C6,C5,C4,b3 C16 (fins AP-7) AP-7 (C-16 fins C58) C-58 fins S11
Rubí A6,c1,C3,C5,C4,b3 C-1413a (Rubí–St.Quirze)
Badalona C7,C3,C6,C5,C4,b3 B-10 , C58 (B10-S11)
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
64 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Procedència Zona 5 (UA-R26)
Trams urbans Sabadell B5,B6,d3
Barcelona B4,B3,B2,d3 B-10 , C58(B10 –S8)
Terrassa A5,A4,B7,B2,d3 C-58 (S22-S12)
Barberà del Vallès
B2,B3,d3
Castellar del Vallès D1,D2,D3,B1,C1,C2,C3,B5,d3
Sant Quirze del Vallès A6,A4,B7,B2,d1
Cerdanyola del Vallès
B2,B3,B4,d3 C-58 (S5-S12)
Badia del Vallès
C8,C6,d1,d2,d3
Sant Cugat del Vallès
B4,B3,B2,d3 C16 (fins AP-7) AP-7 (C-16 fins C58) C-58 fins S8
Rubí A6, A4,B7,B2,d3 C-1413a (Rubí–St.Quirze)
Badalona B4,B3,B2,d3 B-10, C58 (B10-S11)
Rutes per la mobilitat de persones, vies futures (Cas 2)
Origen Zona 1 Zona 2 Zona 3 Zona 4 Zona 5
Sabadell
b1+b2+C2+C1+B1+D3+D2
b1+b2+C2+C1+B1+ D3
b1+b2+C2+P2 b1+b2+P1
b1+b2+C3+C4+S2+d3
Barcelona R01+R02+R04+RN+D1
+R01+R02+R03+A1+D3 +RE+P2
RE+E3+E4+P1 E1+ E5+d3
Terrassa RN+D1 +RN+D1+D2
RN+D1+D2+D3+B1+C1+P2
RN+D1+D2+D3+B1+C1+C2+P1
RN+D1+D2+D3+B1+C1+P2+RE+E1+E5+d3
Barberà del Vallès
R01+R02+R04+Rn+D1
R01+R02+R03+A1+D3
(B3) +RE+P2
B3+B2+C4+C3+P1 B3+d2+d3
Castellar del Vallès D1 D1+D2
D1+D2+D3+B1+C1+P2
D1+D2+D3+B1+C1+C2+P1
D1+D2+D3+B1+C1+P2+RE+E1+E5+d3
Sant Quirze del Vallès
R01+R02+R04+RN+D1
+R01+R02+R03+A1+D3
A6+A4+A3+a3+a2 +P2
A6+c1+C5+C4+C3+P1
A6+c1+d1+ d2+d3
Cerdanyola del Vallès
+R01+R02+R04+RN+D1
R01+R02+R03+A1+D3
+(B4)+RE+P2
RE+E3+E4+P1
E1 +(B4)+E5+d3
Badia del Vallès
(C9)+R01+R02+R04+RN+D1
(C9)+R01+R02+R03+A1+D3
(C9)+RE+P2
C8+C6+C5+C4+C3+P1
(C9)+E1+E5+d3
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
65 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Sant Cugat del Vallès
+R01+R02+R04+RN+D1
+R01+R02+R03+A1+D3 +RE+P2
RE+E4+E3+P1 E1+ E5+d3
Rubí R01+R02+R04+RN+D1
+R01+R02+R03+A1+D3
A6+A4+A3+a3 +a2 +P2
A6+c1+C5+C4+C3+P1
A6+c1+d1+d2+d3
Badalona R01+R02+R04+RN+D1
R01+R02+R03+A1+D3 RE+P2
RE+E3+E4+P1 E1+ E5+d3
Rutes per la mobilitat de mercaderies, vies actuals (Casos 0 i 1)
Procedència
Zona 1
Trams urbans Interurbans
Nord-oest D1
Nord-est N1, I4, a1, C2,C1, B1, D2, D3
Est E1, E5, S1, S2, C3, C2, C1, B1, D3, D2 B-140
Sud-est A5, A4, A3, A2, A1, D3, D2 C-58
Sud S1, S2, C3, C2, C1, B1, D3, D2 N-150, A7
Oest A5, A4, A3, A2, A1, D3, D2 C-58
Sabadell a2, C2, C1, B1, D3, D2
Procedència
Zona 2
Trams urbans Interurbans
Nord-Oest D1,D2, D3, 01,02
Nord-est N1, I4, a1, C2,C1, B1, 01, 02
Est E1, E5, S1, S2, C3, C2, C1, B1, 01, 02 B-140
Sud-est A5, A4, A3, A2, A1, 01, 02 C-58
Sud S1, S2, C3, C2, C1, B1, 01, 02 N-150, A7
Oest A5, A4, A3, A2, A1, 01, 02 C-58
Sabadell A2, C2, C1, B1, 01, 02
Procedència
Zona 3
Trams urbans Interurbans
Nord-Oest D1,D2, D3, B1, C1, a1
Nord-est N1
Est E1, E1, E2, E3, E4 B-140
Sud-est A5, A4, A3, A2, A1, 01, 02 C-58
Sud S1, S2, C3, C2, a1 N-150, A7
Oest A5, A4, A3, a3, a2, a1 C-58
Sabadell a3, a2, a1
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
66 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Procedència
Zona 4
Trams urbans Interurbans
Nord-Oest D1,D2, D3, B1, C1, C2, b3
Nord-est N1, E4, E3
Est E1, E2, E3 B-140
Sud-est A5, A4, A3, A2, A1, 01, 02 C-58
Sud S1, S2, S3 N-150, A7
Oest A5, A4, A3, a3, a2, C2, b3 C-58
Sabadell b2, b3
Procedència Zona 5
Nord-Oest D1,D2, D3, B1, C1, C2, C3, S2,S2'
Nord-est N1, E4, E3, E2, E5, d3
Est E1, E5, d3
Sud-oest A6, c1, d1, d2, d3
Sud S1, d3
Oest A5, c1, d2, d3
Sabadell b1, b2, C3, S2, S2', d3 Rutes per la mobilitat de mercaderies, vies futures (Cas 2)
Procedència
Zona 1
Trams urbans interurbans
Nord-Oest D1 Nord-est N1, I4, P2,C1, B1, D2, D3 Est RE, P2, C1, B1, D3, D2 B-140 Sud-oest RO1, RO2, RO4, RN C-58 Sud RO1, RO2, RO4, RN C-58 Oest RN C-58 Sabadell a2, C1, B1, D3, D2
Procedència
Zona 2
Trams urbans interurbans Nord-Oest D1,D2 Nord-est N1, P2,C1, B1, D3 Est RE, P2, C1, B1,D3 B-140 Sud-oest RO1,RO2, RO3, A1, D3 C-58 Sud RO1,RO2, RO3, A1,D3 N-150, A7 Oest RN, D1,D2 C-58 Sabadell a2, C1, B1,D3
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
67 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Procedència
Zona 3
Trams urbans interurbans Nord-Oest D1,D2, D3, B1, C1, a1 Nord-est N1, I4 Est RE, P2 B-140 Sud-oest RE, P2 C-58 Sud RE, P2 N-150, A7 Oest RE, P2 C-58 Sabadell a3, a2, a1
Procedència
Zona 4
Trams urbans interurbans Nord-Oest D1,D2, D3, B1, C1, C2, P1 Nord-est N1, E4, E3 Est RE, E4, E3 B-140 Sud-oest RE, E4, E3 C-58 Sud RE, E4, E3 N-150, A7 Oest RE, E4, E3 C-58 Sabadell b1, b2, P1
Procedència
Zona 5
Trams urbans interurbans
Nord-Oest D1,D2, D3, B1, C1, P2, RE, E1, E5, d3
Nord-est RE,E1, E5, d3 Est E1, E5, d3 B-140 Sud-oest RE,E1, E5, d3 C-58 Sud S1, d3 N-150, A7 Oest RE,E1, E5, d3 C-58 Sabadell b1, b2, C3, S2, S2', d3
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
68 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
ANNEX 5. GRÀFICS DE MOBILITAT (CASOS 1 I 2)
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
69 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
70 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
71 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
72 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
73 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
74 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
75 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
76 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
77 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
78 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
79 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010
INFORME FINAL
Estudi de la influència de la modificació puntual proposada pel “Pla General Municipal
d’Ordenació de Sabadell” a l’àmbit del riu Ripoll, sobre la mobilitat de la zona
Part II: Anàlisi d’usos compatibles
per a
GREMI DE FABRICANTS DE SABADELL
fet per
Dr. Lázaro V. Cremades Oliver Sr. David Huidobro
Laboratori de Mobilitat Sostenible Dept. de Projectes d’Enginyeria
Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) email: [email protected]
Ref.: AMOB_RR1403_3 Barcelona, 17 Març 2014
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part II Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
2 AMOB_RR1403_3
ÍNDEX
1. ANTECEDENTS .......................................................................................... 3
2. ORDENACIÓ I DENSITAT DELS USOS ADMESOS POR LA MODIFICACIÓ DEL PGMOS ......................................................................................................... 3
3. OBJECTIUS ............................................................................................... 5
4. ÀREA D’ESTUDI ......................................................................................... 6
5. RÀTIOS DE MOBILITAT GENERADA .............................................................. 8
6. DISTRIBUCIÓ MODAL DE LA MOBILITAT ...................................................... 13
7. LIMITACIONS D’USOS A LES PARCEL·LES .................................................... 18
7.1. Punts d'accés conflictiu ........................................................................ 18
7.2. Usos recomenats a les parcel·les ........................................................... 19
7.3. Simulació d'ocupació d'ús mixt .............................................................. 26
8. INFLUÈNCIA DE LA GRANDÀRIA DE LA COMPARTIMENTACIÓ DE PARCEL·LES .. 29
9. PROPOSTES DE MILLORA DE LA MOBILITAT A L’ÀREA D’ESTUDI ..................... 31
REFERÈNCIES .............................................................................................. 35
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part II Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
3 AMOB_RR1403_3
1. ANTECEDENTS L’Ajuntament de Sabadell promou la modificació del planejament general amb l’objectiu de reactivar i potenciar el parc industrial del riu Ripoll mitjançant la millora de les infraestructures, la modernització d’instal·lacions i l’ampliació dels usos admissibles amb uns altres de menor incidència ambiental i major projecció econòmica que els actualment compatibles. En abril 2010 es va fer públic l’«Estudi de la influència de la modificació puntual proposada pel “Pla General Municipal d’Ordenació de Sabadell” (PGMOS) a l’àmbit del riu Ripoll, sobre la mobilitat de la zona. Part I: escenaris basats en l’ús industrial» (Cremades et al., 2010). En aquest estudi es va analitzar tres escenaris diferents quant a la mobilitat generada per activitats industrials (mobilitat dels treballadors i de mercaderies), segons una compartimentació de les parcel·les (menys de 500 m2, de 500 a 1500 m2 i de més de 1500 m2), referida pel cas de plena ocupació de les parcel·les tant amb els vials actuals com als possibles vials futurs, i comparada amb la ocupació actual on totes les parcel·les tenen més de 1500 m2. També l’estudi feia una proposta d’usos compatibles a les diferents parcel·les en funció dels accessos i vials disponibles per accedir-hi, tenint en compte que la mobilitat generada per usos no industrials es significativament més gran que la generada per l’activitat industrial. Aquesta proposta havia estat estimada utilitzant les ràtios de mobilitat establertes pel Decret 344/2006. No obstant això, aquestes ràtios no tenen el suficient nivell de precisió com per discriminar adequadament la mobilitat específica generada pels diferents usos proposats en la modificació del PGMOS.
2. ORDENACIÓ I DENSITAT DELS USOS ADMESOS POR LA MODIFICACIÓ DEL PGMOS La modificació puntual del Pla general a l’àmbit del Ripoll estableix, entre d’altres, una relació d’usos compatibles amb l’ús industrial així com unes superfícies mínimes per a la compartimentació de les edificacions i les instal·lacions, d’acord amb el contingut següent: - Ús dominant:
• Indústria agrupada (1) - Usos compatibles:
• Indústria urbana (1) • Indústria artesanal (1) • Serveis urbans • Oficines i serveis • Comerç singular (2) • Tecnològic • Restauració • Esportiu • Religiós (3) • Taller de reparació de vehicles (4) • Magatzem (5)
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part II Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
4 AMOB_RR1403_3
(1) En els usos industrials, s’admeten les activitats logístiques en el cas que impliquin recepció de producte, transformació, emmagatzematge i expedició del transformat.
(2) S’admeten les categories d’establiments comercials (petits, mitjans i grans establiments < 2500 m2 de superfície de venda SV).
(3) L’aforament dels centres de culte, serà d’un màxim de 500 persones. (4) Per a l’ús de taller de reparació de vehicles s’estableix la limitació d’una superfície mínima de
l’establiment de 1000 m2. Aquesta limitació s’aplicarà també als tallers del ram de planxa o pintura.
(5) S’exclou de l’ús de magatzem les activitats logístiques de repartiment de càrrega sense transformació del producte.
- El nombre màxim d’establiments serà el que resulti de dividir la superfície de sostre de la parcel·la per 750 m2. La compartimentació de l’edificació i les instal·lacions no pot donar lloc a establiments amb una superfície de sostre inferior als 500 m2. - Condicions específiques per als usos:
• El sostre ocupat pels usos compatibles, excepte els usos industrials, no podrà superar el que resulti d’aplicar un índex d’edificabilitat net referit a la totalitat de la parcel·la de 0,25 m2st/m2s.
• Aquest coeficient es podrà augmentar fins a 0,50 m2/st/m2s en el cas que
els usos admesos es constitueixin en un “centre d’empreses”. S’entén per centre d’empreses aquella implantació en la que s’ofereixen totes les instal·lacions i mitjans precisos per a l’exercici de l’activitat empresarial: locals o naus modulars, sales de conferencies, seminaris i reunions, serveis administratius, entre d’altres.
El Pla general distingeixi i defineix, entre d’altres, els usos específics següents:
• Oficines i serveis Compren totes aquelles activitats o serveis administratius, burocràtics, financers, d’assegurances,empresarials o similars, efectuats en oficines obertes al públic o en despatxos particulars.
• Comerç singular Compren aquells establiments comercials que presenten una sèrie de particularitats, entre d’altres, en l’exercici de l’activitat, per la clientela a que es dirigeixen, per la freqüència de compra dels seus productes, per la vinculació de l’activitat en l’entorn on es desenvolupa, per la necessitat de mes superfície pel que fa als articles exposats i el seu volum, d’acord amb la regulació sectorial vigent.
Es consideren establiments comercials singulars, els que essencialment es dediquen a:
- Venda a l’engròs - Venda d’automoció i carburants - Venda d’embarcacions i altres vehicles - Venda de materials per a la construcció i articles de sanejament - Centres de jardineria i vivers
• Tecnològic Comprèn aquelles activitats, compatibles amb l'habitatge, relacionades amb el nou Sector de les tecnologies de la informació i la comunicació, i aquelles que, amb independència del sector concret al que pertanyin, estinguin relacionades amb la investigació, el disseny, l'edició, la cultura, l'activitat multimèdia, la gestió de bases de dades i del coneixement.
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part II Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
5 AMOB_RR1403_3
• Restauració Comprèn els locals i establiments del sector de la restauració com són restaurants, cafès, bars, cafeteries, frankfurts, xocolateries, gelateries, orxateries, granges i similars. En el supòsit que aquests locals disposin de discoteques o estiguin considerats com a bars musicals, pubs, wiskeries o similars estaran adscrits a l'ús recreatiu.
• Esportiu Comprèn els serveis destinats a la pràctica, l'aprenentatge i el desenvolupament d'activitats esportives en instal·lacions cobertes o no, com poden ésser: camps de futbol, poliesportius, gimnàs i escoles de dansa, squash, piscines i similars.
• Religiós Comprèn les activitats dels diferents cultes religiosos en esglésies, temples, convents o similars.
3. OBJECTIUS Amb la finalitat de poder regular adequadament l’ordenació bàsica dels usos y la seva densitat que s’estableix a la modificació del PGMOS a l’àmbit del riu Ripoll, l’estudi abans esmentat es vol completar amb els continguts següents:
• Valoració de l’incidència en la mobilitat del màxim conjunt d’activitat admeses per la modificació del PGMOS.
• Identificació de les zones industrials que comparteixen la mateixa
problemàtica en relació a la mobilitat i a l’accesibilitat a les vies principals.
• Estimació de la mobilitat que generen cada un dels usos específics admesos per la modificació del PGMOS amb la finalitat de poder valorar la incidència que generen cada un d’ells.
• Proposta d’estratègies possibles per a resoldre o millorar la problemàtica de
cada un dels grups homogenis d’industries o per cada una de les industries.
• Estimació de l’augment en la mobilitat que genera el fet de passar d’una compartimentació de les edificacions i les instal·lacions de 1500 m2 a 750 m2.
Hipòtesis de treball
a) Les ràtios de mobilitat generada utilitzades son representatives de l’àrea d’estudi.
b) Les ràtios utilitzades corresponen a una situació de mobilitat màxima per a l’àrea d’estudi, en la qual la mobilitat es concentra a les franges horàries punta establertes.
c) La mobilitat generada pel ús industrial és similar qualsevol que sigui el tipus d'indústria (agrupada, artesanal, etc.).
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part II Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
6 AMOB_RR1403_3
4. ÀREA D’ESTUDI Per realitzar l'estudi s'han considerat les mateixes 5 zones i les vies d'accés que en l'estudi previ. Recordem que l’ubicació de les parcel·les al Parc Industrial del Ripoll és molt irregular, i estan distribuïdes al llarg del riu Ripoll. A cada zona s’ha assignat les parcel·les (UA i PE) existents 1 (veure Taula 4.1 i Fig. 4.1). Taula 4.1. Zones de l’àrea d’estudi
Zona Parcel·la (Unitat d’Actuació o Pla
Especial) Superfície total (m2)
Superfície ocupada
actualment (m2)
Zona 1 UA-R1, UA-R2a, UA-R2b 69164 38924 Zona 2 UA-R3, UA-R5, UA-R6, UA-R7 103689 80525
Zona 3 UA-R8, UA-R10, UA-R11, UA-R19, UA-
R20, UA-R22 66649 21767
Zona 4 UA-R14, UA-15, UA-R16, UA-R17, UA-
R23b, PE-R2(R23a) 109714 49253 Zona 5 UA-R26 15629 0
Total 364845
190469 La Zona 1 està dividida per la carretera de Prats de Lluçanès i pel riu. Per accedir a la UA-R1 només es disposa d’un camí de terra sense asfaltar. Actualment no hi ha activitat econòmica. La via d’accés a UA-R2a i UA-R2b és la carretera de Prats de Lluçanès, és una zona apartada del casc urbà i l’accés s’ha de realitzar mitjançant un vehicle ja que no es disposa d’un camí o carril adaptat per una bici o per anar a peu. La Zona 2 disposa d’un millor accés que l’anterior, a partir de la carretera de Prats de Lluçanès. Els polígons estan més concentrats i són més propers al casc urbà. L’UA-R7, és l’únic d’aquesta zona que es troba a l’altre costat del riu, però està situat al costat del barri de Can Puiggener. La Zona 3 té una distribució molt heterogènia. UA-R19 i UA-R20 estan allunyades del casc urbà i disposen d’una mala accessibilitat. En canvi UA-R8, UA-R10, UA-R11 i UA-R22 tenen accés a través de carretera i al casc urbà a partir de camins, escales i senders habilitats. La Zona 4 està formada per UA-R23b i PE-R2(R23a). Aquestes parcel·les estan situades al barranc del riu igual que les UA-R14, UA-R15, UA-R16 i UA-R17. Aquestes últimes són molt pròximes al barri Torre-Romeu i separades de les
1 UA: Unitat d’actuació. Són les diverses parcel·les que entraren dins de la Modificació del Pla General quan es va crear el Parc Industrial del Riu Ripoll (MPG-5). PE: Plans Especials. Afecten a les parcel·les que per motius concrets no entraren en el MPG-5, però s’ admet l’ús industrial.
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part II Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
7 AMOB_RR1403_3
primeres pel riu. Es pot accedir a totes elles per carretera, però per creuar el riu només es disposa d’un pont com unió, habilitat per a vehicles i vianants. La Zona 5, UA-R26, es troba al sud del Parc industrial del Riu Ripoll i just al límit municipal. Es tracta de la part del Molí d’en Galí pertanyent a Sabadell. Actualment està desocupada.
Fig. 4.1. Entorn geogràfic de l’àrea d’estudi
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part II Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
8 AMOB_RR1403_3
5. RÀTIOS DE MOBILITAT GENERADA En general, cada activitat o ús genera en un lloc una mobilitat diferent, que és funció d'un gran nombre de factors, entre els quals podem citar: la localització geogràfica, el factor temporal (dia i hora), la proximitat d'altres usos anàlegs o complementaris, la meteorologia, la situació econòmica, etc. En aquest estudi hem escollit com a ràtios de mobilitat generada per als usos contemplats en aquest estudi, valors disponibles recomanats en estudis de mobilitat més propers a l'ús en qüestió. Indùstria Per a la mobilitat global generada pel ús industrial s'ha utilitzat el valor recomanat pel Decret 344/2006 de 5 viatges/dia/100 m2 sostre. En el cas del transport de mercaderies, es pot calcular la ràtio corresponent a partir de les dades de CIM Vallès, donant un valor de 3 viatges/dia/100 m2 sostre (CIMALSA, 2009; Cremades et al., 2010). Aquesta ràtio s'usarà per definir la mobilitat de l'ús magatzem. Serveis urbans, Oficines i serveis S'han utilitzat els valors recomanats pel Decret 344/2006. Comerç singular En el cas de les activitats comercials, existeix una gran variació en la possible mobilitat generada. Per exemple, l'ITE (Institute of Transportation Engineers) ofereix els següents valors (ITE, 2003):
• Petit comerç: 22.9 – 69 viatges/dia/100 m2 sostre. Valor mig: 47.6 • Centre comercial mig: 13.4 – 291.2 viatges/dia/100 m2 sostre. Valor mig:
46.2 • Hipermercat: 73 – 181.6 viatges/dia/100 m2 sostre. Valor mig: 109.9 • Outlet: 14.8 – 54.6 viatges/dia/100 m2 sostre. Valor mig: 28.6
En canvi, segons estudis realitzats en el municipi de Madrid, es tenen aquestes xifres (Lópet et al., 2010; López, 2012):
• Petit comerç: 20.06 viatges/dia/100 m2 sostre. • Centre comercial mig: 10.8 – 15.7 viatges/dia/100 m2 sostre. • Gran superficie comercial: 51.98 – 52.4 viatges/dia/100 m2 sostre.
En el cas de l'ús comerç singular (excepte gasolineres), hem decidit usar la ràtio de 50 viatges/dia/100 m2 sostre establert com a mínim a considerar segons el Decret 344/2006. En el cas de les gasolineres, la ràtio obtinguda es de 35 viatges/dia/100 m2 sostre i té una distribució temporal molt diferent a la resta del comerç singular.
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part II Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
9 AMOB_RR1403_3
Restauració Aquest ús s'ha dividit en tres:
• Restauració, excloent l'ús recreatiu. És a dir, inclou restaurants i altres establiments de menjar o beguda sense ús recreatiu.
• Restauració, amb activitats d'oci nocturn, tals com a discoteques, pubs, bars musicals, etc.
• Restauració, amb activitats recreatives no nocturnes, tals com boleras, chiquiparks, etc.
Els tres tipus d'activitats poden generar una mobilitat semblant, però presenten diferents distribucions temporals. Esportiu S’ha pres un valor de 3 viatges/dia/100 m2, segons l’“Estudio de tráfico del Plan Parcial de Parque de Valdebebas (Madrid)” (López, 2012). Religiós S'ha considerat l'assistència als oficis religiosos d'un màxim de 500 persones. Assumint una densitat d'1.5 m2/persona, la superfície màxima requerida per a aquest ús seria de 750 m2. Si a més assumim una densitat mitjana d'ús de vehicle privat de 2 persones/vehicle, la ràtio de màxima mobilitat generada per aquest ús s'estima seria de 66 viatges/dia/100 m2 (s'inclou els viatges d'entrada i sortida). Aquest ús es caracteritza per concentrar-se en uns dies i hores molt determinats. En la selecció dels dies i les hores s'han tingut en compte les tres religions majoritàries: catòlica, musulmana i jueva, assignant diumenges, divendres i dissabtes, respectivament, com els dies de culte preferents. Taller de reparació de vehicles Assumint que la superfície mínima del taller és de 1000 m2, el qual pot tenir una capacitat màxima de 20 vehicles per reparar simultàniament treballant 15 mecànics (Molina, 2006; Cabarcas et al., 2010), i sabent que el temps mitjà de reparació d'un vehicle en un taller és d'unes 10 hores (El Mundo, 2013), ens donaria un flux de recepció de vehicles màxim d'uns 20 vehicles/dia (suposant que el taller treballés 10 h/dia). Per tant, es pot estimar la ràtio de mobilitat generada per aquest ús igual a 7 viatges/dia/100 m2 (= [20+15]x2/1000*100). Magatzem Aquest ús està associat a l’ús industrial. Per tant, la mobilitat que genera s’estima igual a la del transport de mercaderies per l’ús propi de les industries de l’àrea d’estudi.
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part II Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
10 AMOB_RR1403_3
La Taula 5.1 reuneix els valors recollits, així com els dies de la setmana i les hores del dia en els quals cada ús sol generar major mobilitat. La Taula 5.2 representa l'ocupació diària de cada ús pel que fa a la major mobilitat que genera distingint els dies laborables de dilluns a dijous, els divendres, els dissabtes i els diumenges. Els valors indicats en les caselles horàries són el resultat de dividir la ràtio diària pel nombre d'hores de durada de les franges de major mobilitat en cada ús. D'aquesta manera, la suma de cada fila dóna la ràtio diària d'un ús concret, mentre la suma de cada columna dóna una aproximació de la ràtio horària de mobilitat agregada. En aquesta suma s'ha fet la hipòtesi que les franges de les hores punta assenyalades agrupen un percentatge molt significatiu del total real en cada ús. Taula 5.1. Ràtios de mobilitat generada, dies de la setmana i hores punta per als diferents usos considerats en aquest estudi (viatges/dia/100 m2 sostre)
Usos Ràtio de mobilitat generada
Dies de la setmana Hores punta
Indústria agrupada urbana artesanal
5 (1)
Dilluns-Divendres
7-9, 17-19 (persones)
9-18 (mercaderies)
Serveis urbans 20 (1) Dilluns-Divendres 10-13, 16-18 Oficines i serveis 15 (1) Dilluns-Divendres 10-13, 16-18 Comerç singular (excepte gasolineres)
50 (1)
Dilluns-Dissabte 10-13, 16-18
Comerç singular (gasolineres) 35 (3) Dilluns-Divendres Dissabte-Diumenge
9-18 10-18
Tecnològic 15 (1) Dilluns-Divendres 10-13 i 16-18 Restauració (excepte recreatiu)
52 (3) Dimarts-Divendres Dissabte-Diumenge
8-9, 14-15 14-15, 21-22
Restauració (recreatiu: discoteques i similars)
50 (5) Dijous-Diumenge 23-03
Restauració (recreatiu: boleres i similars)
50 (5) Dilluns-Divendres Dissabte-Diumenge
17-20 18-21
Esportiu 3 (4) Dilluns-Divendres Dissabte-Diumenge
13-15, 18-20 10-12
Religiós 66 (6) Divendres Dissabte
Diumenge
13-16 18-20
11-12, 18-20 Taller de reparació de vehicles 7 (6) Dilluns-Divendres
Dissabte 8-9, 19-20 8-9, 13-14
Magatzem 3 (2) Dilluns-Divendres 9-18
(1) Decret 344/2006. (2) valor estimat a partir de dades del CIM Vallès (CIMALSA, 2009). (3) valor proposat pel ITE (ITE, 2003; Daisa i Parker, 2009). (4) valor extret de l’“Estudio de tráfico del Plan Parcial de Parque de Valdebebas (Madrid)” (López,
2012). (5) valor extret de l’”Estudio de movilidad generada en la Marina Real de Valencia” (IDOM, 2013). (6) estimació propia.
De la Taula 5.2, es pot deduir que el divendres és el dia que pot presentar una major intensitat relativa de mobilitat, seguida del dissabte, dijous, dimarts/dimecres, dilluns i diumenge. I l'hora del dia que agruparia major intensitat relativa en qualsevol dia seria a les 18:00, excepte el divendres que seria a les 13:00.
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part II Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
11 AMOB_RR1403_3 17 Març 2014
Taula 5.2. Franges horaries punta dels usos considerats
DILLUNS - DIJOUS TotalUsos 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 (v/dia/hm2)
Indústria
persones 0.57 0.57 0.1 0.1 0.1 0.57 2 mercaderies 0.3 0.3 0.3 0.3 0.3 0.3 0.3 0.3 0.3 0.3 3Serveis urbans 2.86 2.86 2.86 2.86 2.86 2.86 2.86 20Oficines i serveis 2.14 2.14 2.14 2.14 2.14 2.14 2.14 15Comerç singular (excepte gasolineres) 7.14 7.14 7.14 7.14 7.14 7.14 7.14 50Comerç singular (gasolineres) 3.5 3.5 3.5 3.5 3.5 3.5 3.5 3.5 3.5 3.5 35Tecnològic 2.14 2.14 2.14 2.14 2.14 2.14 2.14 15Restauració (excepte recreatiu) Dilluns no 13 13 13 13 52Restauració (recreatiu: discoteques...) Dijous 10 10 10 10 10 50Restauració (recreatiu: boleres...) 12.5 12.5 12.5 12.5 50Esportiu 0.5 0.5 0.5 0.5 0.5 0.5 3Religiós 0Taller de reparació de vehicles 1.75 1.75 1.75 1.75 7Magatzem 0.3 0.3 0.3 0.3 0.3 0.3 0.3 0.3 0.3 0.3 3Total (viatges/hora/100 m2) 10 10 10 0 0 0 0.57 15.3 19 18.4 18.4 18.4 18.9 17.6 17.6 18.4 31 31.5 15.3 14.8 0 0 10 10 305
DIVENDRES TotalUsos 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 (v/dia/hm2)
Indústria
persones 0.57 0.57 0.1 0.1 0.1 0.57 2 mercaderies 0.3 0.3 0.3 0.3 0.3 0.3 0.3 0.3 0.3 0.3 3Serveis urbans 2.86 2.86 2.86 2.86 2.86 2.86 2.86 20Oficines i serveis 2.14 2.14 2.14 2.14 2.14 2.14 2.14 15Comerç singular (excepte gasolineres) 7.14 7.14 7.14 7.14 7.14 7.14 7.14 50Comerç singular (gasolineres) 3.5 3.5 3.5 3.5 3.5 3.5 3.5 3.5 3.5 3.5 35Tecnològic 2.14 2.14 2.14 2.14 2.14 2.14 2.14 15Restauració (excepte recreatiu) 13 13 13 13 52Restauració (recreatiu: discoteques...) 10 10 10 10 10 50Restauració (recreatiu: boleres...) 12.5 12.5 12.5 12.5 50Esportiu 0.5 0.5 0.5 0.5 0.5 0.5 3Religiós 16.5 16.5 16.5 16.5 66Taller de reparació de vehicles 1.75 1.75 1.75 1.75 7Magatzem 0.3 0.3 0.3 0.3 0.3 0.3 0.3 0.3 0.3 0.3 3Total (viatges/hora/100 m2) 10 10 10 0 0 0 0.57 15.3 19 18.4 18.4 18.4 35.4 34.1 34.1 34.9 31 31.5 15.3 14.8 0 0 10 10 371
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part II Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
12 AMOB_RR1403_3 17 Març 2014
DISSABTE TotalUsos 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 (v/dia/hm2)
Indústria
persones 0 mercaderies 0Serveis urbans 0Oficines i serveis 0Comerç singular (excepte gasolineres) 7.14 7.14 7.14 7.14 7.14 7.14 7.14 50Comerç singular (gasolineres) 3.5 3.5 3.5 3.5 3.5 3.5 3.5 3.5 3.5 31.5Tecnològic 0Restauració (excepte recreatiu) 13 13 13 13 52Restauració (recreatiu: discoteques...) 10 10 10 10 10 50Restauració (recreatiu: boleres...) 12.5 12.5 12.5 12.5 50Esportiu 1 1 1 3Religiós 22 22 22 66Taller de reparació de vehicles 1.75 1.75 1.75 1.75 7Magatzem 0Total (viatges/hora/100 m2) 10 10 10 0 0 0 0 1.75 1.75 11.6 11.6 11.6 12.4 18.3 16.5 10.6 10.6 45.1 34.5 34.5 25.5 13 10 10 309.5
DIUMENGE TotalUsos 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 (v/dia/hm2)
Indústria
persones 0 mercaderies 0Serveis urbans 0Oficines i serveis 0Comerç singular (excepte gasolineres) 0Comerç singular (gasolineres) 3.5 3.5 3.5 3.5 3.5 3.5 3.5 3.5 3.5 31.5Tecnològic 0Restauració (excepte recreatiu) 13 13 13 13 52Restauració (recreatiu: discoteques...) 10 10 10 10 10 50Restauració (recreatiu: boleres...) 12.5 12.5 12.5 12.5 50Esportiu 1 1 1 3Religiós 11 11 11 11 11 11 66Taller de reparació de vehicles 0Magatzem 0Total (viatges/hora/100 m2) 10 10 10 0 0 0 0 0 0 15.5 15.5 15.5 3.5 16.5 16.5 3.5 3.5 27 23.5 23.5 25.5 13 10 10 252.5
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part II Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
13 AMOB_RR1403_3 17 Març 2014
6. DISTRIBUCIÓ MODAL DE LA MOBILITAT El model territorial actual està basat en l’ús de l’automòbil com a mitjà de transport preponderant en els desplaçaments per motius laborals. La majoria dels treballadors sabadellencs utilitzen el transport privat en els desplaçaments al lloc de treball. Aquesta afirmació serveix per a qualsevol dels fluxos, els interns, els de dins cap a fora i els de fora cap a dins (EAUX, 2008). Segons el Pla de Mobilitat Urbana (PMU) de Sabadell 2008-2014 (Aj. Sabadell, 2010), la distribució modal dels viatges a Sabadell observats en 2006, extrapolats en 2014 segons la corba de tendència, i previstos en 2014 si s’apliquen les correccions previstes al PMU, es resumeix a la Taula 6.1. Taula 6.1. Distribució modal dels desplaçaments al municipi de Sabadell, segons el PMU. Mobilitat interna Mobilitat de conexió
2006 2014t 2014p 2006 2014t 2014p No motoritzat (peu o bicicleta)
314956 62.2%
381702 63.7%
392494 65.5%
9138 3.1%
10692 3.2%
10080 3%
Transport públic 9.5% 48222
56469 9.4%
56927 9.5%
62974 21.3%
70099 20.8%
92401 27.5%
Vehicle privat 143316 28.3%
160851 26.8%
149807 25%
223107 75.6%
255214 76.0%
233524 69.5%
TOTAL 506494 100%
599228 100%
599228 100%
295219 100%
336005 100%
336005 100%
Font: Aj. Sabadell (2010) i IERMB (2006) Tanmateix, donat el caràcter específic de localització i accessos de les zones objecte d’estudi, a més de la focalització concreta per a uns determinats usos, es considera més adient l’aplicació dels paràmetres resultants de la distribució modal recollits a l’estudi de “La mobilitat laboral en el sistema urbà de Sabadell” (EAUX 2008), i que corresponen als que apareixen a la Taula 6.2. Taula 6.2. Distribució modal al municipi de Sabadell (EAUX, 2008).
Mobilitat interna Mobilitat de conexió No motoritzat (peu o bicicleta) 35% 1% Transport públic 19% 25% Vehicle privat 46% 74% TOTAL 100% 100%
Sabent, segons dades de l'estudi previ (Cremades et al., 2010), que el 57.7% dels viatges diaris a la zona del rio Ripoll procedeixen de residents a Sabadell, resultaria que el percentatge resultant d'ús del vehicle privat per accedir a la zona seria d'un 57.8% (= 46%*0.577+ 74%*(1-0.577)). En el cas de l’àrea d’estudi, la xarxa actual de transport pùblic col·lectiu ofereix un nivell de cobertura diferent segons les zones. Actualment, aquestes línies de bus urbà passen per algun vial o tenen parades prop de l'àrea d'estudi (veure Figs. 6.1a-d):
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part II Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
14 AMOB_RR1403_3 17 Març 2014
• L7 (Castellarnau – Puggener) i L80 (Plana Pintor – Picasso), que passen per
la rotonda que uneix la Ctra. Prats de Lluçanès amb el Carrer Puig de la Creu, les parades de les quals permeten apropar-se a les parcel·les de la zona 2, a una distància de 400-700 m. Ambdues funcionen els dies feiners i els dissabtes amb una freqüència de pas d'una mitja hora.
• L23 (Sant Bernat – Taulí – Can Roqueta), que passa per la Ctra. de Caldas. Aquesta línia només funciona els dies laborables i amb un horari molt restringit i limitat.
• L23, L4 (La Roureda – Can Roqueta – El Poblenou) i L44 (Cifuentes – El Poblenou), que passen les tres pel Camí de Torre Romeu. La línia L4 funciona els dies feiners i els dissabtes, mentre que la línia L44 només funciona els dies feiners. Ambdues tenen una freqüència de pas d'una mitja hora.
• F4 (Can Rull – El Poblenou), que passa també pel Camí de Torre Romeu. Funciona els dies festius amb una freqüència de pas d’entre 20 i 30 minuts.
• L5 (Can Rull – Les Termes), L55 (Can Llong – Les Termes) i L80 (Plana Pintor – Picasso), que tenen parades al Carrer Sol i Padrís, prop de la parcel·la UA-R26 a la Zona 5. Les tres línies funcionen els dies feiners i els dissabtes amb una freqüència de pas d'una mitja hora. Però, com les línies 5 i 55 tenen una gran part del recorregut comú i surten amb horaris decalats, la freqüència efectiva de pas en aquest trajecte comú és de 10 minuts.
Pel que fa al servei interurbà d'autobusos, la Fig. 6.2 mostra les línies actuals i les seves parades a Sabadell. De totes les línies, només aquestes travessen i tenen parada a la zona d'estudi: - Línies operades per l’empresa Sarbus que passen per la Ctra. Prats de Lluçanès:
• C1 Sabadell - Castellar del Vallès • C3 Sabadell - Castellar del Vallès - Sant Llorenç Savall
- Línies operades per l’empresa Sagalés que passen per la Ctra. de Caldes:
• Sabadell - Palau de Plegamans i Solità – Polinyà. • Sabadell - Sentmenat - Caldes de Montbui
Totes aquestes línies tenen una freqüència de pas variable d’entre un quart d’hora i dues hores, i amb horaris restringits depenent de l’hora del dia, dies feiners, dissabtes, diumenges o festius, i el mes d’agost.
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part II Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
15 AMOB_RR1403_3 17 Març 2014
Fig. 6.1a. Línies L7 i L80 de bus urbà a Sabadell, en blau i granat, respectivament. Plànol centrat a la Zona 2 de l'àrea d'estudi (Aj. Sabadell, 2014a)
Fig. 6.1b. Línies de bus urbà a Sabadell. Plànol centrat a les Zones 3 i 4 de l'àrea d'estudi (Aj. Sabadell, 2014a)
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part II Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
16 AMOB_RR1403_3 17 Març 2014
Fig. 6.1c. Línia F4 de bus Can Rull – Poble Nou. (TUS, 2014)
Fig. 6.1d. Línies L5/L55 i L80 de bus urbà a Sabadell, en rosa i granat, respectivament. Plànol centrat a la Zona 5 de l'àrea d'estudi (Aj. Sabadell, 2014a)
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part II Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
17 AMOB_RR1403_3 17 Març 2014
Fig. 6.2. Línies de autobusos interurbarns a Sabadell (Aj. Sabadell, 2014b)
Quant a l’ùs de la bicicleta, els penya-segats del riu Ripoll impedeixen la continuïtat dels carrils de bicicletes del centre de l’àrea d’estudi cap a Can Roquetes, i El Poblenou, entre altres. La qual cosa fa que l'ús de la bicicleta per accedir a la zona sigui limitat. Per tant, tal com va reflectir l'estudi previ, donats els problemes d'accessibilitat en transport públic als polígons industrials de Sabadell (EAUX, 2008), i en particular al de la zona del rio Ripoll, el percentatge d’ùs del vehicle privat augmenta en el nostre cas fins al 88%:
% Vehicle privat 88 Transport públic col·lectiu 7 No motoritzat 5 TOTAL 100
En conclusió, usarem aquest valor de 88% per comptabilitzar els vehicles que circulen pels vials de l’àrea d’estudi.
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part II Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
18 AMOB_RR1403_3 17 Març 2014
7. LIMITACIONS D’USOS A LES PARCEL·LES Si ordenem els usos per ordre creixent de ràtio de mobilitat generada i els comparem amb el de l’ús industrial, es té la Taula 7.1. També es pot veure la grandària de sostre equivalent que hauria de tenir cada ús perquè generés una mobilitat no superior a la de l'ús industrial. Taula 7.1. Ordre creixent de ràtios de mobilitat generada. Comparació amb la ràtio de l’ús industrial.
Ús
Ràtio (viatges/dia/ m2 sostre)
Ràtio
relativa
Tamany relatiu del
sostre equivalent
Magatzem 3 0.6 166.7% Esportiu 3 0.6 166.7% Indústria 5 1.0 100.0% Taller de reparació de vehicles 7 1.4 71.4% Oficines i serveis 15 3.0 33.3% Tecnològic 15 3.0 33.3% Serveis urbans 20 4.0 25.0% Comerç singular (gasolineres) 35 7.0 14.3% Restauració (recreatiu: discoteques...) 50 10.0 10.0% Restauració (recreatiu: boleres...) 50 10.0 10.0% Comerç singular (excepte gasolineres) 50 10.0 10.0% Restauració (excepte recreatiu) 52 10.4 9.6% Religiós 66 13.2 7.6%
7.1. Punts d'accés conflictiu Des del punt de vista de l'accessibilitat a les parcel·les de la zona, tal com s'emfatitzava en l'informe anterior, cal destacar el següents punts conflictius:
• Els trams “D3” i “B1” estan col·lapsats i “A1” i “D2” son pròxims al col·lapse. Aquests trams són els que permeten l’accés a les Zones 1 i 2.
• Els trams “O1” i “O2” que estan en una zona residencial de la Zona 2.
• Els trams “a1 i “C2” són susceptibles de col·lapsar-se. En particular, el tram
“a1” permet creuar el riu i dóna accés a totes les parcel·les de la Zona 3. Els treballadors que hagin d'accedir a aquesta Zona han de passar per aquest tram, qualsevol que sigui la seva procedència.
• El tram “b3” que dóna accés a totes les parcel·les de la Zona 4.
Aquests trams apareixen representats en vermell en la Fig. 7.1.
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part II Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
19 AMOB_RR1403_3 17 Març 2014
Fig. 7.1. Trams d’accés a les zones amb major possibilitat de col·lapse
7.2. Usos recomenats a les parcel·les Tenint en compte els punts conflictius abans ressenyats, es poden deduir les següents limitacions d'usos en les parcel·les afectades:
• A les parcel·les actualment buides que utilitzen els trams “D3” i “B1” per accedir-hi a les Zones 1 i 2 (UA-R2a, UA-R2b i UA-R3) no és recomanable posar-hi activitats fora de l’ús industrial en horari laboral, ja que aquests usos alternatius generen una mobilitat més elevada i es sobresaturarà la via.
• Per evitar el pas de camions per la zona residencial de la Zona 2, es
recomana limitar l'ús de “magatzem” en la parcel·la UA-R7.
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part II Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
20 AMOB_RR1403_3 17 Març 2014
• El tram “a1” és un coll d'ampolla per accedir a les parcel·les de la Zona 3. Això fa recomanable limitar activitats d'alta mobilitat en totes les seves parcel·les (UA-R20 i UA-R22, UA-R8, UA-R10, UA-R11, UA-R19).
• El tram “b3” és un coll d'ampolla per accedir a les parcel·les de la Zona 4. En l'estudi previ es recomanava no instal·lar activitats no industrials en UA-R15 ni UA-R16, mentre no es construeixin nous accessos. Però en realitat la recomanació pot estendre's també a les parcel·les veïnes UA-R14 i UA-R17, ja que estan totes a l'altre costat del riu.
Si analitzem la problemàtica per zones i per parcel·les, individualment, tenim (veure Figs. 7.2 a 7.6): A la Zona 1:
- La parcel·la UA-R1 té accesibillidad directa tant d'entrada com de sortida des de la Ctra. Prats de Lluçanès, que és de doble via i asfaltada. Per tant, tots els usos són compatibles (encara que respectant les limitacions de superfície construïda), especialment, l'ús d'estacions de servei.
- En canvi, les parcel·les UA-R2a i UA-R2b, situades a l'altre costat del riu,
només són accessibles des d'una via estreta no asfaltada. No és recomanable, per tant, instal·lar activitats que generin molta mobilitat, tret que es millori la via d'accés.
A la Zona 2:
- Les parcel·les UA-R3 i UA-R5 tenen accesibilitat directa tant des de la Ctra. Prats de Lluçanès com des del carrer que les envolta i que també està asfaltat. La parcel·la UA-R6 també té fàcil accès.
- En canvi, la parcel·la UA-R7 està a l'altre costat del riu, i per arribar cal anar per un camí sense asfaltar.
A la Zona 3: Totes les parcel·les tenen accés més o menys directe a través de la Ctra. de Caldes, que és una carretera amb intensitat de tràfic important:
- UA-R19: s'arriba pel Camí Fàbrica Castelló, asfaltat, després de travessar el tros asfaltat del Camí Molí d’en Torrella.
- UA-R20: s’arriba pel Camí Can Buxó, no asfaltat. - UA-R22: s'arriba pel Camí Molí d’en Torrella, que està sense asfaltar en la
seva major part. Però, com està a tocar de la Ctra. de Caldes pot ser apropiat la instal·lació d'una estació de servei.
- UA-R8 i UA-R10: s'arriba bé pel Carrer Ca la Daniela. - UA-R11: s'arriba recorrent tot el Carrer Ca la Daniela i després la part
asfaltada del Camí Fàbrica dels Nois Buxó.
A la Zona 4: - Les parcel·les UA-R14, UA-R15, UA-R16 i UA-R17 comparteixen la mateixa
via d'accés: Carrer del Riu Ripoll, que és una via estreta però asfaltada i que acaba en la parcel·la UA-R17.
- Les parcel·les UA-R23b i UA-R23a comparteixen com a via d'accés: Camí Can Quadres, que és un carrer asfaltat de doble via a la qual s'accedeix pel Camí Torre Romeu, més ampla i també de doble via. En ambdues parcel·les seria compatible l'ús d'estació de servei.
A la Zona 5:
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part II Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
21 AMOB_RR1403_3 17 Març 2014
- La parcel·la UA-R26 té com a accessos el final del Camí Ca Quadres i l'Av. Pablo Iglesias. Aquesta parcel·la està propera a una zona residencial, per la qual cosa no és aconsellable la instal·lació d'usos d'horari nocturn.
Fig. 7.2. Parcel·les a la Zona 1
Fig. 7.3. Parcel·les a la Zona 2
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part II Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
22 AMOB_RR1403_3 17 Març 2014
Fig. 7.4. Parcel·les a la Zona 3
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part II Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
23 AMOB_RR1403_3 17 Març 2014
Fig. 7.5. Parcel·les a la Zona 4
Fig. 7.6. Parcel·les a la Zona 5
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part II Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
24 AMOB_RR1403_3 17 Març 2014
En resum, la proposta d'usos compatibles per zones i parcel·les, tot agrupant les parcel·les que poden tenir la mateixa problemàtica pel que fa a mobilitat quedaria com es mostra a la Taula 7.2. Taula 7.2. Usos compatibles i limitats a cada parcel·la Zona 1
Parcel·la Superfície (m2)
Usos compatibles Usos limitats límit màxim
(%)
UA-R1 38924
− Indústria − Magatzem − Esportiu − Taller central de reparació de
vehicles − Comerç singular (gasolineres) − Restauració (recreatiu:
discoteques...)
− Oficines i serveis − Tecnològic − Serveis urbans − Restauració (recreatiu:
boleres...) − Comerç singular (excepte
gasolineres) − Restauració (excepte recreatiu) − Religiós
33 33 25 10
10
10 8
UA-R2a
12074
− Indústria − Magatzem − Esportiu − Taller central de reparació de
vehicles
− Oficines i serveis − Tecnològic − Serveis urbans − Restauració (recreatiu:
boleres...) − Restauració (recreatiu:
discoteques...) − Comerç singular − Restauració (excepte recreatiu) − Religiós
33 33 25 10
10
10 10 8
UA-R2b 18166
Zona 2
Parcel·la Superfície (m2)
Usos compatibles Limitacions dels usos límit màxim
(%)
UA-R3
23164
− Indústria − Magatzem − Esportiu − Taller central de reparació de
vehicles − Comerç singular (gasolineres) − Restauració (recreatiu:
discoteques...)
− Oficines i serveis − Tecnològic − Serveis urbans − Restauració (recreatiu:
boleres...) − Comerç singular (excepte
gasolineres) − Restauració (excepte recreatiu) − Religiós
33 33 25 10
10
10 8
UA-R5
25951
UA-R6
30150
UA-R7 24424
− Indústria − Magatzem − Esportiu Taller central de reparació de vehicles
− Oficines i serveis − Tecnològic − Serveis urbans − Restauració (recreatiu:
boleres...) − Restauració (recreatiu:
discoteques...) − Comerç singular − Restauració (excepte recreatiu) − Religiós
33 33 25 10
10
10 10 8
Zona 3
Parcel·la Superfície (m2)
Usos compatibles Limitacions dels usos límit màxim
(%)
UA-R8
4711
− Indústria − Magatzem − Esportiu − Taller central de reparació de
vehicles
− Oficines i serveis − Tecnològic − Serveis urbans − Comerç singular − Restauració (excepte recreatiu) − Restauració (recreatiu:
boleres...) − Restauració (recreatiu:
discoteques...)
33 33 25 10 10 10
10
UA-R10
19552
UA-R11
12944
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part II Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
25 AMOB_RR1403_3 17 Març 2014
UA-R19
17056
− Religiós
8
UA-R20
9330
UA-R22 3056
− Indústria − Magatzem − Esportiu − Taller central de reparació de
vehicles − Comerç singular (gasolineres)
− Oficines i serveis − Tecnològic − Serveis urbans − Comerç singular (excepte
gasolineres) − Restauració (excepte recreatiu) − Restauració (recreatiu:
boleres...) − Restauració (recreatiu:
discoteques...) − Religiós
33 33 25 10 10 10 10
10 8
Zona 4
Parcel·la Superfície (m2)
Usos compatibles Limitacions dels usos límit màxim
(%)
UA-R14
11267
− Indústria − Magatzem − Esportiu − Taller central de reparació de
vehicles
− Oficines i serveis − Tecnològic − Serveis urbans − Comerç singular − Restauració (excepte recreatiu) − Restauració (recreatiu:
boleres...) − Restauració (recreatiu:
discoteques...) − Religiós
33 33 25 10 10 10
10 8
UA-R15
26758
UA-R16
7158
UA-R17
23913
UA-R23b
14073
− Indústria − Magatzem − Esportiu − Taller central de reparació de
vehicles − Comerç singular (gasolineres)
− Oficines i serveis − Tecnològic − Serveis urbans − Comerç singular (excepte
gasolineres) − Restauració (excepte recreatiu) − Restauració (recreatiu:
boleres...) − Restauració (recreatiu:
discoteques...) − Religiós
33 33 25 10 10 10 10
10 8
PE-R2 (R23a)
26545
Zona 5
Parcel·la Superfície (m2)
Usos compatibles Usos limitats límit màxim
(%)
UA-R26 15629
− Indústria − Magatzem − Esportiu − Taller central de reparació de
vehicles
− Oficines i serveis − Tecnològic − Serveis urbans − Restauració (recreatiu:
boleres...) − Comerç singular − Restauració (excepte recreatiu) − Restauració (recreatiu:
discoteques...) − Religiós
33 33 25 10
10
10 0 8
És a dir, de forma general, es consideren compatibles en tots els casos els usos de reduïda mobilitat: indústria, magatzem, esportiu, i taller central de reparació de vehicles. Mentre que para la resta d'usos, hauria d'estar limitada la seva presència en el percentatge d'edificació màxim (sostre) que s'indica, perquè la seva mobilitat generada no pugui ser superior a la de l'ús industrial.
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part II Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
26 AMOB_RR1403_3 17 Març 2014
No obstant això, en determinades parcel·les, es recomana acceptar sense limitació l'ús de gasolineres per la seva especial ubicació propera a carreteres, o l'ús recreatiu d'oci nocturn (discoteques, pubs, etc.), en aquelles parcel·les que tenen un accés fàcil i allunyat de centres residencials.
7.3. Simulació d'ocupació d'ús mixt Utilitzant les ràtios de mobilitat generada per als diferents usos, establertes en la Taula 7.1, i la distribució d'horaris d'activitat de cada ús que apareixen en la Taula 5.2, es pot realitzar una simulació aproximada del nombre de vehicles/hora que circularien per una via en cada hora del dia, considerant una ocupació de les parcel·les amb diferents usos. Per a aquesta simulació, es considerarà l'ocupació existent de tipus industrial en una parcel·la i se suposarà una barreja d'usos per cobrir la resta de la parcel·la, respectant les limitacions d'edificabilitat indicades anteriorment. El nombre de vehicles privats/hora que circulen en un sentit d'una via com a conseqüència de la mobilitat generada per un ús, es pot calcular multiplicant la ràtio de viatges/hora/100 m2 per la superfície construïda d'aquest ús, i per el percentatge d’ús del vehicle privat (88%) i dividint per 2. Per aplicar la simulació, prendrem com a exemple el conjunt de les parcel·les de la Zona 3, exceptuant la UA-R22, que comparteixen una mateixa problemàtica. Aquesta Zona és actualment una de les més desocupades de l'àrea d'estudi. Per a aquest conjunt de parcel·les, s'ha simulat una distribució d'usos com la que es mostra en la Taula 7.3. La superfície total de 63593 m2 correspon a la suma de les superfícies de les parcel·les UA-R8, UA-R10, UA-R11, UA-R19 i UA-R20. Taula 7.3. Exemple de distribució d’usos utilitzada a la simulació
Ús
% ús
Sostre (m2)
Indústria 25.0 15898
Serveis urbans 10.0 6359
Oficines i serveis 10.0 6359
Comerç singular (excepte gasolineres) 10.0 6359
Comerç singular (gasolineres) 10.0 6359
Tecnològic 10.0 6359
Restauració (excepte recreatiu) 2.0 1272
Restauració (discoteques...) 2.0 1272
Restauració (boleres...) 1.5 954
Esportiu 5.0 3180
Religiós 1.5 954
Taller de reparació de vehicles 2.0 1272
Magatzem 11.0 6995
TOTAL 100.0 63593
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part II Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
27 AMOB_RR1403_3 17 Març 2014
Taula 7.4. Simulació de la intensitat horària de vehicles per a un exemple de combinació d'usos en parcel·les de la Zona 3.
Zona 3. Parcel.les UA-R8, UA-R10, UA-R11, UA-R19 i UA-R20Superfície (m2) 63593
% ús vehicle privat motoritzat 0.88
DILLUNS - DIJOUS % ús m2 1:00 2:00 3:00 4:00 5:00 6:00 7:00 8:00 9:00 10:00 11:00 12:00 13:00 14:00 15:00 16:00 17:00 18:00 19:00 20:00 21:00 22:00 23:00 0:00
Indústria 25.00 15898 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 39.9 39.9 28.0 21.0 21.0 21.0 21.0 21.0 21.0 21.0 28.0 28.0 39.9 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0Serveis urbans 10.00 6359 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 79.9 79.9 79.9 79.9 0.0 0.0 79.9 79.9 79.9 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0Oficines i serveis 10.00 6359 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 60.0 60.0 60.0 60.0 0.0 0.0 60.0 60.0 60.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0Comerç singular (excepte gasolineres) 10.00 6359 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 199.9 199.9 199.9 199.9 0.0 0.0 199.9 199.9 199.9 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0Comerç singular (gasolineres) 10.00 6359 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 97.9 97.9 97.9 97.9 97.9 97.9 97.9 97.9 97.9 97.9 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0Tecnològic 10.00 6359 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 60.0 60.0 60.0 60.0 0.0 0.0 60.0 60.0 60.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0Restauració (excepte recreatiu) 2.00 1272 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 72.8 72.8 0.0 0.0 0.0 0.0 72.8 72.8 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0Restauració (discoteques...) 2.00 1272 56.0 56.0 56.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 56.0 56.0Restauració (boleres...) 1.50 954 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 52.5 52.5 52.5 52.5 0.0 0.0 0.0 0.0Esportiu 5.00 3180 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 7.0 7.0 7.0 0.0 0.0 7.0 7.0 7.0 0.0 0.0 0.0 0.0Religiós 1.50 954 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0Taller de reparació de vehicles 2.00 1272 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 9.8 9.8 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 9.8 9.8 0.0 0.0 0.0 0.0Magatzem 11.00 6995 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 9.2 9.2 9.2 9.2 9.2 9.2 9.2 9.2 9.2 9.2 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0
TOTAL (vehicles/hora) 100.00 63593 56.0 56.0 56.0 0.0 0.0 0.0 39.9 122.4 217.7 527.9 527.9 527.9 534.9 207.9 207.9 527.9 587.3 594.3 109.1 69.3 0.0 0.0 56.0 56.0
DIVENDRES % ús m2 1:00 2:00 3:00 4:00 5:00 6:00 7:00 8:00 9:00 10:00 11:00 12:00 13:00 14:00 15:00 16:00 17:00 18:00 19:00 20:00 21:00 22:00 23:00 0:00
Indústria 25.00 15898 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 39.9 39.9 28.0 21.0 21.0 21.0 21.0 21.0 21.0 21.0 28.0 28.0 39.9 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0Serveis urbans 10.00 6359 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 79.9 79.9 79.9 79.9 0.0 0.0 79.9 79.9 79.9 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0Oficines i serveis 10.00 6359 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 60.0 60.0 60.0 60.0 0.0 0.0 60.0 60.0 60.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0Comerç singular (excepte gasolineres) 10.00 6359 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 199.9 199.9 199.9 199.9 0.0 0.0 199.9 199.9 199.9 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0Comerç singular (gasolineres) 10.00 6359 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 97.9 97.9 97.9 97.9 97.9 97.9 97.9 97.9 97.9 97.9 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0Tecnològic 10.00 6359 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 60.0 60.0 60.0 60.0 0.0 0.0 60.0 60.0 60.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0Restauració (excepte recreatiu) 2.00 1272 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 72.8 72.8 0.0 0.0 0.0 0.0 72.8 72.8 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0Restauració (discoteques...) 2.00 1272 56.0 56.0 56.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 56.0 56.0Restauració (boleres...) 1.50 954 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 52.5 52.5 52.5 52.5 0.0 0.0 0.0 0.0Esportiu 5.00 3180 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 7.0 7.0 7.0 0.0 0.0 7.0 7.0 7.0 0.0 0.0 0.0 0.0Religiós 1.50 954 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 69.3 69.3 69.3 69.3 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0Taller de reparació de vehicles 2.00 1272 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 9.8 9.8 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 9.8 9.8 0.0 0.0 0.0 0.0Magatzem 11.00 6995 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 9.2 9.2 9.2 9.2 9.2 9.2 9.2 9.2 9.2 9.2 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0
TOTAL (vehicles/hora) 100.00 63593 56.0 56.0 56.0 0.0 0.0 0.0 39.9 122.4 217.7 527.9 527.9 527.9 604.1 277.2 277.2 597.1 587.3 594.3 109.1 69.3 0.0 0.0 56.0 56.0
DISSABTE % ús m2 1:00 2:00 3:00 4:00 5:00 6:00 7:00 8:00 9:00 10:00 11:00 12:00 13:00 14:00 15:00 16:00 17:00 18:00 19:00 20:00 21:00 22:00 23:00 0:00
Indústria 25.00 15898 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0Serveis urbans 10.00 6359 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0Oficines i serveis 10.00 6359 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0Comerç singular (excepte gasolineres) 10.00 6359 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 199.9 199.9 199.9 199.9 0.0 0.0 199.9 199.9 199.9 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0Comerç singular (gasolineres) 10.00 6359 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 97.9 97.9 97.9 97.9 97.9 97.9 97.9 97.9 97.9 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0Tecnològic 10.00 6359 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0Restauració (excepte recreatiu) 2.00 1272 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 72.8 72.8 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 72.8 72.8 0.0 0.0Restauració (discoteques...) 2.00 1272 56.0 56.0 56.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 56.0 56.0Restauració (boleres...) 1.50 954 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 52.5 52.5 52.5 52.5 0.0 0.0 0.0Esportiu 5.00 3180 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 14.0 14.0 14.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0Religiós 1.50 954 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 92.3 92.3 92.3 0.0 0.0 0.0 0.0Taller de reparació de vehicles 2.00 1272 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 9.8 9.8 0.0 0.0 0.0 9.8 9.8 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0Magatzem 11.00 6995 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0
TOTAL (vehicles/hora) 100.00 63593 56.0 56.0 56.0 0.0 0.0 0.0 0.0 9.8 9.8 311.8 311.8 311.8 307.6 180.5 170.7 297.8 297.8 442.6 144.8 144.8 125.2 72.8 56.0 56.0
DIUMENGE % ús m2 1:00 2:00 3:00 4:00 5:00 6:00 7:00 8:00 9:00 10:00 11:00 12:00 13:00 14:00 15:00 16:00 17:00 18:00 19:00 20:00 21:00 22:00 23:00 0:00
Indústria 25.00 15898 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0Serveis urbans 10.00 6359 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0Oficines i serveis 10.00 6359 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0Comerç singular (excepte gasolineres) 10.00 6359 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0Comerç singular (gasolineres) 10.00 6359 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 97.9 97.9 97.9 97.9 97.9 97.9 97.9 97.9 97.9 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0Tecnològic 10.00 6359 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0Restauració (excepte recreatiu) 2.00 1272 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 72.8 72.8 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 72.8 72.8 0.0 0.0Restauració (discoteques...) 2.00 1272 56.0 56.0 56.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 56.0 56.0Restauració (boleres...) 1.50 954 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 52.5 52.5 52.5 52.5 0.0 0.0 0.0Esportiu 5.00 3180 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 14.0 14.0 14.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0Religiós 1.50 954 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 46.2 46.2 46.2 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 46.2 46.2 46.2 0.0 0.0 0.0 0.0Taller de reparació de vehicles 2.00 1272 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0Magatzem 11.00 6995 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0
TOTAL (vehicles/hora) 100.00 63593 56.0 56.0 56.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 158.1 158.1 158.1 97.9 170.7 170.7 97.9 97.9 196.6 98.6 98.6 125.2 72.8 56.0 56.0
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part II Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
28 AMOB_RR1403_3 17 Març 2014
Els resultats d'aquesta simulació es mostren en la Taula 7.4. Els valors màxims d'intensitat vehicularque s'obtenen, únicament tenint en compte la mobilitat generada per l’activitat a l’àrea d’estudi, són:
- Dilluns-Dijous: 594 vehicles/hora a les 18:00 h - Divendres: 604 vehicles/hora a les 13:00 h - Dissabtes: 443 vehicles/hora a les 18:00 h - Diumenges: 197 vehicles/hora a les 18:00 h
No obstant això, a aquestes intensitats horàries cal sumar-li les del trànsit de pas per les vies de l’àrea d'estudi. Aquesta mobilitat de pas ja està generant actualment situacions problemàtiques en les vies més transitades en hores punta, com per exemple, la Ctra. de Caldes.
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part II Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
29 AMOB_RR1403_3 17 Març 2014
8. INFLUÈNCIA DE LA GRANDÀRIA DE LA COMPARTIMENTACIÓ DE PARCEL·LES
En l'estudi previ (Cremades et al., 2010) es va fer l'anàlisi de la influència de compartimentar les parcel·les existents a una grandària inferior a la del pla actual, que és d'un mínim de 1500 m2. Es van estudiar els casos de parcel·les de fins a 500 m2 i de 500 a 1500 m2 per a ús industrial. Es van obtenir els resultats que es mostren en la Taula 8.1. Taula 8.1. Resum de la mobilitat generada pel ús industrial en l’àrea d’estudi. Influència de la grandària de la compartimentació de les parcel·les (Cremades et al., 2010)
(viatges/dia)
Situació actual Cas 0
(compartim. de 1500 m2)
Situació amb plena ocupació de totes les parcel.les
Increment de Cas a
respecte a Cas 0
Increment de Cas b
respecte a Cas 0
Increment de Cas c
respecte a Cas 0
Cas a (compart. 500 m2)
Cas b (compart. 500-
1500 m2)
Cas c (compart. 1500 m2)
Vehicles privats
5080 9087 8365 7495 +79% +65%
+48%
Camions 2542 4977 4538 4009 +96% +79%
+58%
Total 7622 14064 12903 11504 +85% +69%
+51%
Cal recordar que el Cas 0 representa la situació actual on la compartimentació de les parcel·les es 1500 m2 i amb solament una part de les parcel·les ocupades per industries. Si s'omplissin totes les parcel·les amb la compartimentació actual, l'increment de mobilitat seria de +51% respecte la situació present. En la situació hipotètica de plena ocupació de totes les parcel·les amb ús industrial, aquesta taula ens permet conèixer quin seria l'increment de mobilitat en el cas d'una compartimentació de 750 m2 (Cas b) respecte a la compartimentació de 1500 m2 vigent (Cas c). Com pot veure's en la Taula 8.2, el resultat seria aproximadament un 12% d'augment. Taula 8.2. Influència d’una compartimentació de les parcel·les de 750 m2 respecte a una compartimentació de 1500 m2, per a ús industrial
(viatges/dia)
Cas b (compart.
500-1500 m2)
Cas c (compart. 1500 m2)
Increment de Cas b respecte
a Cas c Vehicles privats 8365 7495 +11.6%
Camions 4538 4009 +13.2%
Total 12903 11504 +12.2%
Aquesta conclusió pot no ser extrapolable a altres usos. Segons les ràtios de mobilitat generada utilitzades (Taula 5.1), no hauria d'haver-hi cap diferència en la mobilitat pel que fa a la compartimentació de les diferents activitats econòmiques
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part II Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
30 AMOB_RR1403_3 17 Març 2014
existents en una parcel·la, ja que per exemple la mobilitat de 2 activitats de 750 m2 donarien, segons la ràtio de n viatges/dia/100 m2 de sostre, la mateixa mobilitat que 1 activitat de 1500 m2, això és, un mínim de 15·n viatges/dia.
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part II Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
31 AMOB_RR1403_3 17 Març 2014
9. PROPOSTES DE MILLORA DE LA MOBILITAT A L’ÀREA D’ESTUDI Entre les actuacions que solen practicar-se per millorar la mobilitat i la seguretat viària d'una zona es poden citar, en general, les següents:
a) Augmentar l'amplària de les vies b) Construir una rotonda c) Redissenyar una intersecció d) Millorar la pavimentació (asfaltat) e) Construir o millorar les voreres f) Crear plaçes d’aparcament fora dels vials g) Instal·lar semàfors h) Posar passos de vianants i) Posar senyals de tràfic o millorar el sistema de senyalització j) Millorar la il·luminació de les vies k) Instal·lar un sistema de gestió/informació de tràfic
Tenint en compte aquestes mesures, i estudiant la seva aplicació als vials més problemàtics de les zones de l'àrea d'estudi, hem elaborat una sèrie de propostes d'actuació que podrien millorar la mobilitat a l'àrea i en l'accés a les parcel·les. Aquestes propostes apareixen llistades en la Taula 9.1. Cal recalcar que aquest llistat no inclou propostes d’ordenació o solucions a implantar a l’interior de cadascuna de les unitats d’actuació, com per exemple instal·lació de parkings o de semàfors, donat que aquesta definició o solucions possibles estaran subjectes al control de la pròpia llicència d’implantació de l’activitat, en el moment que es vulgui desenvolupar.
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part II Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
32 AMOB_RR1403_3 17 Març 2014
Taula 9.1. Propostes d’actuació per millorar la mobilitat a l’àrea d’estudi vials per zones Amplada vial Rotonda Redisseny intersecció Paviment Voreres Semàfors Pas vianants Senyaletica I.luminació
ZONA 1
Ctra. Prats de Lluçanès accés UA-R1 X X X
Carrer Jonqueres accés UA-R2 X X X
Camí entre C/Vosges i Ctra. Prats de Lluçanès
1 carril per cada sentit
amb Carrer Jonqueres X X X X
ZONA 2
Ctra. Prats de Lluçanès intersecció Carrer Jonqueres i Carrer Barranc Jonqueres
X X
intersecció Carrer Jonqueres i Carrer Barranc Jonqueres,
amb polsador
interseccio carrer Jonqueres i carrer Barranc Jonqueres
X X
Carrer Jonqueres X X intersecció Ctra.
Prats de Lluçanès, amb polsador
interseccio Ctra. Prats de Lluçanès
X X
Carrer Horta d'Arraona 1 carril per cada
sentit X X X
ambdós costats pont del riu
X X
Camí Molí de l'Amat 1 carril per cada
sentit X X
ambdós costats pont del riu
X X
ZONA 3
Ctra. Caldes intersecció Carrer Ca
La Daniela i Camí Molí d'en Torrella
X
intersecció Carrer Ca La Daniela i Camí
Molí d'en Torrella, amb polsador
X X
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part II Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
33 AMOB_RR1403_3 17 Març 2014
Cami Fàbrica Castelló 1 carril per cada
sentit amb Molí d'en Torrella X X X
Camí Can Buxó 1 carril per cada
sentit
intersecció Ctra. Caldes, Pujada Salut i
Camí Can Buxó X X
intersecció Ctra. Caldes, Pujada Salut i Camí Can Buxó, amb
polsador
X X
Camí Molí d'en Torrella 1 carril per cada
sentit amb Ca La Daniela X X
Carrer Ca La Daniela 1 carril per cada
sentit amb Molí d'en Torrella X X X X
ZONA 4
Camí Torre Romeu intersecció Ronda de
l'Ebre amb Camí Can Quadres X
intersecció Ronda de l'Ebre amb Camí
Torre Romeu, amb polsador.
X X
Camí Can Quadres 1 carril per cada
sentit X X X
Carrer del riu Ripoll
1 carril per cada sentit
(estretament a Can Grau)
X X X X
Ronda de l'Ebre X X X
ZONA 5
Av. Pablo Iglesias Av. Pablo Iglesias amb Camí
Can Quadres X X
Camí Can Quadres Camí Can Quadres 1 carril per cada
sentit X X
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part II Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
34 AMOB_RR1403_3 17 Març 2014
A més a més, hi ha altres actuacions addicionals i complementàries que es podrien proposar, i que anirien dirigides a disminuir l'ús del vehicle privat. Són les següents: Fomentar l’ús de la bicicleta. Existeixen un parell de recorreguts en bicicleta definits com riera Ripoll i carril Rodal amb una longitud total de 54 km, que recorren tot el curs del riu Ripoll de nord a sud. Pero, no hi ha cap segregació, essent fins i tot perillós en alguns indrets, degut a la barreja de circulació i molt especialment a les cruïlles que es generen amb els carrers i avingudes. Aquests es poden considerar com circuits turístics o de recreació, però en cap cas es poden considerar òptims per a canalitzar la circulació de bicicletes per motius de treball en hores punta. Els penya-segats de la Riera Ripoll, impedeixen greument la continuïtat dels carrils de bicicletes del centre cap a Can Roquetes, i El Poblenou, entre altres. Per tant, creiem que aquesta mesura és de difícil implantació a l'àrea d'estudi. No obstant això, sí creiem factible potenciar l'ús de la bicicleta a l'interior de les parcel·les, ja que el terreny en elles sol ser de poc pendent. Facilitar l’ús del transport públic col.lectiu. Faria falta definir una línia d’autobusos llançadora des de l’estació d’autobusos regionals o des de l’estació de rodalies a les parcel·les de l’àrea d’estudi, que ofereixi servei almenys durant les hores de més demanda. O una línia que recorri les parcel·les en sentit nord-sud i que permeti enllaçar amb alguna de les línies de bus regular existents. Però aquesta actuació sembla ser inviable donat el caràcter d’entorn natural de l'àrea d'estudi. Es coneix l'experiència d'una línia de bus urbà, L3, que circulava a Barberà del Vallès fins a agost de 2011, que va tancar pel seu baix nivell d'utilització (Ecomovilidad.net, 2011). Aquesta línia unia l'estació de Rodalies i el nucli urbà amb els polígons industrials de Santiga i Ca Salvatella, i tenia una ocupació mitjana de 2500 passatgers al mes (amb 9 viatgers per expedició, de mitjana). La línia feia 13 viatges al dia i utilitzava un únic vehicle i conductor. No obstant aixó, els avantatges ambientals i socials del conjunt de tots els viatges en aquest mitjà de transport públic semblen més que suficients per justificar que alguns dels trajectes es realitzin amb pocs passatgers. Si tenim en compte que l'ocupació mitjana d'un vehicle privat és d'1.2 persones per automòbil, per uns 10 passatgers (fins a 8-9 automòbils) les emissions són similars a les del bus, però no així les necessitats d'asfalt i aparcament (El País, 2010). En efecte, un bus pot transportar a molta més gent en un espai equivalent a 2-3 automòbils. Si assumim que un bus urbà pot transportar unes 50 persones per viatge, el seu ús pot representar la reducció de fins a 42 vehicles privats en circulació.
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part II Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
35 AMOB_RR1403_3 17 Març 2014
REFERÈNCIES
− Aj. Sabadell (2010). “Pla de Mobilitat Urbana de Sabadell”. Servei de Mobilitat, Trànsit i Transport, Ajuntament de Sabadell, i Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona.
− Aj. Sabadell (2014a). Nova xarxa d’autobusos urbans. Ajuntament de
Sabadell. URL: http://ca.sabadell.cat/Mobilitat/p/mobilitat_cat.asp#afectacions (accès 29/01/2014).
− Aj. Sabadell (2014b). El servei d’autobusos interurbans. Ajuntament de
Sabadell. URL: http://ca.sabadell.cat/Mobilitat/p/autobusosinterurbans_cat.asp (accès 07/03/2014).
− Cabarcas, J.C.; Ardila, F.A.; Mejía, M.T. (2010). “Mejoramiento del flujo y
aumento de la capacidad de prestación de servicios de un taller de reparación y mantenimiento automotriz, a través de estrategias basadas en los principios de la teoría de restricciones”. Prospectiva, 8 (2), 45-54.
− CIMALSA (2009). Comunicació personal (Dic. 2009).
− Cremades, L.V.; Barón, L.; Vidal, S. (2010). “Estudi de la influència de la
modificació puntual proposada pel Pla General Municipal d’Ordenació de Sabadell. Part I”. Informe Ref. MOB_RR1002_5, Dpt. de Projectes d’Enginyeria, ETSEIB-UPC, Barcelona.
− Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis d'avaluació
de la mobilitat generada.
− Daisa, J.M.; Parker, T. (2009). “Trip Generation Rates for Urban Infill Land Uses in California”. Institute of Transportation Engineers. ITE Journal, Jun. 2009, 79 (6), 30-39.
− Ecomovilidad.net (2011). “Barberà desmantela el bus en los polígonos
industriales”. URL: http://ecomovilidad.net/barcelona/es/barbera-desmantela-el-bus-en-los-poligonos-industriales/ (accès 29/01/2014).
− EGI (2005). Estudi de mobilitat sostenible Sant Pau Riu de Sec Sabadell.
EGI, S.L.
− EAUX (2008). “La mobilitat laboral en el sistema urbà de Sabadell”. EAUX Arquitectes, S.L. (Març 2008).
− IDESCAT (2001). Desplaçaments generats residència-treball. Per mitjà de
transport. Comarques, àmbits i províncies.
− IDOM (2013). ”Estudio de movilidad generada en la Marina Real de Valencia”. Ingeniería IDOM, Sept. 2013.
− IERMB (2006). “Enquesta de mobilitat als residents a Sabadell 2006”.
Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona.
Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part II Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC
36 AMOB_RR1403_3 17 Març 2014
− El Mundo (2013). “Los talleres multimarca acogen ya un 63 % de las reparaciones”. 12/06/2013. URL: http://www.elmundo.es/elmundomotor/2013/06/12/empresa/ 1371061968.html (accès 22/01/2014).
− El País (2010). “¿Cuántos pasajeros se necesitan para que compense ir en
autobús?”. URL: http://blogs.elpais.com/eco-lab/2010/03/cuantos-pasajeros-se-necesitan-para-que-compense-ir-en-autobus.html (accès 29/01/2014).
− ITE (2003). "Trip generation handbook". 7th Edition. Institute of
Transportation Engineers (ITE).
− López, C. (2012). “La experiencia española en el estudio de los polos generadores de viajes”. Congresso Nacional de Ensino e Pesquisa em Transporte, Joinville (Brasil), Octubre 2012.
− López, C.; Gutiérrez, J.; García, J.C. (2010). “Los espacios de actividad
económica y la movilidad generada en la comunidad de Madrid”. IX Congreso de Ingeniería del Transporte, CIT 2010, Madrid.
− Molina, J. (2006). “Aplicación de técnicas de diseño de proyectos al diseño
de un taller de reparación de automóviles en Barcelona”. Proyecto Final de Carrera. ETSEIB-UPC, Barcelona.
− TUS (2014). Línea F4 Can Rull – El Poblenou. Transports Urbans de
Sabadell. URL: http://www.tus.es/index.php/ca/component/transporte/linea/F4 (accès 07/03/2014).