Mètode de llatí
Col·lecció UB 87
Mètode de llatí
Santiago Segura Munguía
Esther Artigas
Laura Cabré
Alexandra de Riquer
(traductores)
PRESENT D’INDICATIU DELS VERBS SUM I AMO (VEU ACTIVA)
ego su-m jo sóc ego am-o jo estimotu e-s tu ets tu ama-s tu estimesille es-t ell és ille ama-t ell estimanos su-mus nosaltres som nos ama-mus nosaltres estimemvos es-tis vosaltres sou vos ama-tis vosaltres estimeuilli su-nt ells són illi ama-nt ells estimen
Com es pot veure, les desinències del verb són, en la veu activa:
Aquestes desinències serveixen per a tots els temps d’indicatiu i de subjun-tiu, excepte per al perfet d’indicatiu, que en té unes d’especials.
S’empra la desinència -o, en lloc de -m, en el present d’indicatiu (tret delverb sum i els seus compostos), en el futur imperfet de la primera i de la segonaconjugacions, i en el futur perfet de les quatre conjugacions.
NOTES SINTÀCTIQUES AUXILIARS
1.ª El subjecte i el predicat nominal es posen en nominatiu.Rosa pulchra est, ‘la rosa és bonica’.
El subjecte d’un verb en infinitiu es posa en acusatiu.
PRIMERA PARTEXERCICIS
I. Primera declinacióTEMES EN -a. (Gramàtica, §§ 51-53)
PERSONES SINGULAR PLURAL
1.ª
2.ª
3.ª
-m, -o
-s
-t
-mus
-tis
-nt
2.ª El subjecte se suprimeix, generalment, si el verb va en la 1.ª o 2.ª per-sona (del singular o del plural), ja que les desinències personals per-meten sobreentendre’l:
Bona sum, ‘jo sóc bona’; bonae estis, ‘vosaltres sou bones’.3.ª Un nom en aposició concerta en cas amb la paraula a la qual es refereix:
Minerva, dea sapientiae, magna dea est, ‘Minerva, deessa de la sa-viesa, és una gran deessa’.
4.ª El verb concerta amb el subjecte en nombre i persona:Rosae pulchrae sunt, ‘les roses són boniques’.(Ego) rosas amo, ‘jo estimo les roses’ ( = ‘m’agraden les roses’).
5.ª Tal com s’acaba de veure en l’exemple anterior, el complement direc-te d’un verb transitiu es posa en acusatiu sense preposició:
Puella aram ornat, ‘la nena adorna l’altar’.6.ª El complement indirecte es posa en datiu:
Puella rosas dominae dat, ‘la nena dóna roses a la senyora’.7.ª El genitiu és el complement natural del nom:
Filia dominae, ‘la filla de la senyora’.8.ª L’ablatiu és el cas del complement circumstancial:
In insula incolae sunt, ‘a l’illa hi ha habitants’.9.ª En tots els exemples anteriors el verb va al final de la frase. És el més
freqüent en llatí.10.ª En llatí no existeix l’article. En la traducció al català es posa
l’indeterminat o el determinat, segons el que convingui: rosa, ‘una ro-sa’, ‘la rosa’.
VOCABULARI
SUBSTANTIUS
agric�la, -ae (m.) pagès, camperolancilla, -ae (f.) criadaaqu�la, -ae (f.) àligaara, -ae (f.) ara, altarauriga, -ae (m.) aurigabenevolentia, -ae (f.) benvolençacolumba, -ae (f.) colomdea, -ae (f.) deessaDiana, -ae (f.) Diana (deessa)dom�na, -ae (f.) senyorafab�la, -ae (f.) faulafera, -ae (f.) feragloria, -ae (f.) glòriahasta, -ae (f.) llançains�la, -ae (f.) illaluna, -ae (f.) llunaMinerva, -ae (f.) Minerva
nauta, -ae (m.) marinerpatrôna, -ae (f.) patronaprudentia, -ae (f.) prudènciapuella, -ae (f.) nenaregîna, -ae (f.) reinasagitta, -ae (f.) sagetaSicilia, -ae (f.) Sicíliasilva, -ae (f.) selvastatua, -ae (f.) estàtuastella, -ae (f.) estrellavia, -ae (f.) camí, viavictoria, -ae (f.) victòriavita, -ae (f.) vida
ADJECTIUS
bona, -ae (f.) bonamagna, -ae (f.) granparva, -ae (f.) petita
pulchra, -ae (f.) bonica
VERBS
amo, -âre, estimarfugo, -âre, fer fugir, foragitarlaudo, -âre, lloarmico, -âre, brillarmonstro, -âre, mostrarparo, -âre, prepararporto, -âre, portarspecto, -âre, mirar
PARAULES INVARIABLES
et (conj.) inam (conj.) carsaepe (adv.) sovintsemper (adv.) sempre
8 Mètode de llatí
I) ANALITZEU
Stellis, vitae, reginam, bonis, insulam, parvae, fabulis, aram, aquilae, mi-cat, monstrant, ornamus, fugatis, amant, laudo, laudatis, amas, micant. (Di-gueu totes les possibilitats).
II) ANALITZEU I TRADUÏU
Stellae micant. Vitam amamus. Regina bona est. Insulae parvae sunt. Fabu-las amatis. Ancilla, bona es et dominam amas. Nautae stellas spectant, nam stel-lae viam nautis monstrant. Puella pulchra est. Sumus agricolae. Puella aram or-nat. Puellae columbas amant. Aquilae columbas fugant. Bonas puellas lauda-mus. Minervam, deam magnam, laudatis. Diana est dea lunae. Laudatis pruden-tiam aurigae. Amamus Minervam, patronam puellarum.
III) POSEU EN LLATÍ
El mariner mira les estrelles. La reina estima les nenes bones. Minerva ésuna gran deessa. Vosaltres orneu els altars de les deesses amb roses. La cria-da prepara les roses per als altars. Sicília és una illa gran.
IV) LECTURA, ANÀLISI I TRADUCCIÓ
Poetae saepe laudant Minervam, mag-nam deam Graeciae. Minerva dea semperportat hastam et statuam Victoriae, namsaepe pugnat. Agricolae Minervae aras ro-sis ornant et benevolentiam et gloriam Mi-nervae laudant.
QÜESTIONS. a) Quin és el subjecte de laudant?Per què? Poseu aquesta paraula en datiu plural. b)Per què deam va en cas acusatiu? Poseu aquestaparaula en genitiu singular. c) Per què va en pluralel verb laudant? d) Com seria hastam, si en lloc deser complement directe fos subjecte? e) Expliqueula concordança de agricola i ornant. f) Hi ha algu-na paraula en aposició en aquest exercici? Quina?
V) LECTURA, ANÀLISI I TRADUCCIÓ
Puellae deam Dianam amant, nam Dia-na lunae et silvarum dea est. Diana tunicam
Exercicis 9
FIG. 1. Diana de Versalles. París.Louvre.
et sagittas portat. In silvis Diana feras captat sagittis. Dianae statuam rosis or-natis, nam magna dea est.
QÜESTIONS. a) Quin és el subjecte de amant? Com concerten les dues paraules? b) Quin ésel complement directe de portat? Per què? c) Quin cas és silvis? Digueu el genitiu plurald’aquesta paraula. d) Amb quina arma o instrument caça Diana? Per què va en ablatiu? e) De-clineu en plural rosis. f) En quin cas va statuam? Per què?
II. Primera declinacióTEMES EN -a. (PARTICULARITATS). (Gramàtica, § 53)
PRESENT D’INDICATIU DEL VERB AMO (VEU PASSIVA)
egotuillenosvosilli
am-o-rama-ris, -reama-turama-murama-miniama-ntur
jo sóc estimattu est estimatell és estimatnosaltres som estimatsvosaltres sou estimatsells són estimats
Les desinències dels presents i pretèrits imperfets de l’indicatiu i del sub-juntiu i les del futur imperfet en la veu passiva són:
PERSONES SINGULAR PLURAL
1.ª
2.ª
3.ª
-(o)r
-ris, -re
-tur
-mur
-mini
-ntur
NOTES SINTÀCTIQUES AUXILIARS
A la frase ‘la nena estima la reina’ veiem un subjecte (‘la nena’), un verb tran-sitiu (‘estima’) i un complement directe (‘la reina’). Aquesta mateixa idea pot ex-pressar-se mitjançant la veu passiva: ‘la reina és estimada per la nena’. En aquestasegona frase trobem els següents elements: un subjecte pacient (‘la reina’), unsubjecte agent, que realitza l’acció (‘per la nena’) i el verb en veu passiva. En llatí,el subjecte pacient es posa en nominatiu; el verb, en passiva, concerta amb el sub-jecte pacient; el subjecte agent va en cas ablatiu (amb la preposició a o ab, si ésuna persona o cosa personificada; a davant de consonant; ab davant de vocal).
10 Mètode de llatí
Activapuella(S. nominatiu)‘la nena’
reginam(C.D., acusatiu)‘la reina’
amat(Verb, activa)‘estima’
‘la nena estima lareina’
Passivaa puella(S. ag., ablatiu)‘per la nena’
regina(S. pac., nominatiu)‘la reina’
amatur(Verb, passiva)‘és estimada’
‘la reina és estimadaper la nena’
VOCABULARI
SUBSTANTIUS
adv�na, -ae (m.) estrangercopiae, -�rum (f. pl.) tropesfem�na, -ae (f.) donainc�la, -ae (f.) l’habitantmatr�na, -ae (f.) matronaprocella, -ae (f.) tempestaterra, -ae (f.) terra
ADJECTIUS
honesta, -ae (f.) honradaimpr�ba, -ae (f.) dolenta
VERBS
aro, -�re, llaurarlib�ro, -�re, alliberarservo, -�re, conservar, salvar
vasto, -�re, devastarvitup�ro, -�re, vituperar
PARAULES INVARIABLES
a, ab (prep.) de, per
I) ANALITZEU I TRADUÏU
1. Puella a domina laudatur. 2. Stellae a nautis spectantur. 3. Ab honestispuellis laudamini, sed ab improbis puellis vituperamur. 4. Ab advenis copiaeRomanae fugantur. 5. Regina ab incolis insulae amatur. 6. Magnis procellisterrae vastantur. 7. Patria ab incolis liberatur et servatur. 8. Terra ab agricolisaratur. (Traduïu-ho ara en activa, en català).
II) POSEU EN LLATÍ
La reina és lloada per les nenes. El mariner és estimat per les filles. Els al-tars són adornats amb roses per les senyores. Els mariners són foragitats perles tempestes. La pàtria és salvada pels mariners.
III) EXERCICI DE LECTURA, ANÀLISI I TRADUCCIÓ
Patria ab incolis saepe servatur, ab incolarum copiis liberatur et a poetislaudatur; a puellis, a feminis et a deabus amatur.
QÜESTIONS. a) Indiqueu els subjectes pacient i agent de servatur i justifiqueu la resposta.b) Quina paraula va amb la segona preposició ab, tenint en compte que ha de ser un ablatiu?Com es tradueix? c) Per què poetis i puellis porten la preposició a en lloc de ab? d) Poseu totala traducció en la veu activa (en català). e) Poseu incolis en genitiu plural i en acusatiu singu-lar. f) Per què són diferents les desinències de feminis i deabus?
Exercicis 11
���
���
���
���
III. Segona declinacióTEMES EN -o; NOMINATIU SINGULAR ACABAT EN -us (Gramàtica, §§ 54-58)
NOTES SINTÀCTIQUES AUXILIARS
Una oració de verb transitiu consta, en la veu activa, de subjecte, verb icomplement directe.
Per convertir-la en l’oració passiva que li correspon, es transforma:A) El seu subjecte (en nominatiu), en un subjecte agent (en ablatiu, amb
la preposició a o ab, si és de persona).B) El seu complement directe (en acusatiu), en un subjecte pacient (en
nominatiu).C) El seu verb (en veu activa), en el mateix temps de la veu passiva, con-
certant en nombre i persona amb el subjecte pacient. Vegeu Gramàtica, §§237-238.
Puellae(S., nominatiu)
magistram(C.D., acusatiu)
salutant,(Verb, activa)
‘Les nenes saluden la mestra’.
A puellis(S. ag., ablatiu)
magistra(S. pac., nominatiu)
salutatur,(Verb, passiva)
‘La mestra és saludada per lesnenes’.
DominusA domino
bonum servumbonus servus
amat,amatur,
‘El senyor estima el bon criat’.‘El bon criat és estmat pel senyor’.
Les oracions en veu passiva poden, al seu torn, transformar-se en oracionsactives; per a això cal fer les mateixes operacions, però a l’inrevés:
Subjecte pacient (nominatiu) passa a complement directe (acusatiu).Subjecte agent (ablatiu) passa a subjecte (nominatiu).Verb (passiu) passa a la veu activa concertant amb el subjecte en nombre i
persona.
A puellis regina amatur = puellae reginam amant, ‘les nenes estimen lareina’.
A servis domini non amantur = servi dominos non amant, ‘els criats no es-timen els senyors’.
12 Mètode de llatí
VOCABULARI
agnus, -i (m.) xaiam�cus, -i (m.) amican�mus, -i (m.) ànimaannus, -i (m.) anyav�rus, -i (m.) avaravus, -i (m.) avibarb�rus, -i (m.) bàrbarcampus, -i (m.) planuracapillus, -i (m.) cabellcapt�vus, -i (m.) captiudeus, -i (m.) déuequus, -i (m.) cavallfagus, -i (f.) faigfilius, -ii (m.) fillfluvius, -ii (m.) riufumus, -i (m.) fumgladius, -ii (m.) espasa
hortus, -i (m.) jardíhumus, -i (m.) terra, sòllaurus, -i (f.) llorerlectus, -i (m.) llitlocus, -i (m.) lloclucus, -i (m.) boscludus, -i (m.) joclupus, -i (m.) llopmalus, -i (f.) pomeramorbus, -i (m.) malaltianuntius, -ii (m.) missatgeroc�lus, -i (m.) ullpirus, -i (f.) pererapontus, -i (m.) marpop�lus, -i (m.) poblepop�lus, -i (f.) pollancreramus, -i (m.) branca
reus, -i (m.) reurivus, -i (m.) rierolscop�lus, -i (m.) escullservus, -i (m.) criat, esclausicarius, -ii (m.) sicarisocius, -ii (m.) companysomnus, -i (m.) sonsonus, -i (m.) sotaurus, -i (m.) torotrib�nus, -i (m.) tribútruncus, -i (m.) tronctum�lus, -i (m.) turó, túmultyrannus, -i (m.) tiràum�rus, -i (m.) espatllaventus, -i (m.) ventvicus, -i (m.) barri, llogaretvulgus, -i (n. i m.) la gent
I) ANALITZEU I TRADUÏU
Agnos, amici, animum, annorum, avaro, avus, barbarorum, campis, capil-los, captivorum, deos, fagus, filius, fluvium, fumo, gladios, hortos, humum,equorum, laurus, lectum, locorum, luci, ludis, lucus, lupi, malus, morbos, nun-tiis, oculos, pirus, pontus, populi, ramos, reos, rivo, scopuli, servos.
VOCABULARI
SUBSTANTIUS
aqua, -ae (f.) aiguacausa, -ae (f.) causacor�na, -ae (f.) coronadiscip�lus, -i (m.) deixebledom�nus, -i (m.) senyorHispania, -ae (f.) Hispàniainc�la, -ae (m.) habitantmed�cus, -i (m.) metgemurus, -i (m.) murallapraeda, -ae (f.) botí, presapugna, -ae (f.) lluitaripa, -ae (f.) ribavil�cus, -i (f.) masovervilla, -ae (f.) mas, granja
ADJECTIUS
bonus, -a, -um, boign�vus, -a, -um, mandrós
iniustus, -a, -um, injustper�tus, -a, -um, expert, peritRom�nus, -a, -um, romàstrenuus, -a, -um, valentturbulentus, -a, -um, tèrboltuus, -a, -um, teu
VERBS
administro, -�re, administrarag�to, -�re, agitarappello, -�re, cridarcapto, -�re, caçarcuro, -�re, tenir curadebil�to, -�re, debilitardelecto, -�re, agradardev�ro, -�re, devorardo, d�re, donardomo, -�re, domarexpugno, -�re, expugnar
hab�to, -�re, habitarimm�lo, -�re, immolarirr�go, -�re, regarnarro, -�re, narrarnuntio, -�re, anunciarpoto, -�re, beurerigo, -�re, regarsatio, -�re, sadollarseco, -�re, tallarspero, -�re, esperarvito, -�re, evitarvuln�ro, -�re, ferir
PARAULES INVARIABLES
in (prep. amb Ac.) a; (amb Ab.) en, anon (adv.) notunc (adv.) aleshoresvalde (adv.) molt
Exercicis 13
II) ANALITZEU, TRADUÏU I POSEU EN PASSIVA (EN LLATÍ)
1. Dominus servos amat. 2. Lupi agnos devorant. 3. Nuntii pugnam na-rrant. 4. Medicus servorum morbos curat. 5. Servus rivi aqu� hortum irri-gat. 6. Romanorum socii gladiis barbaros fugant. 7. Ventus horti murosvastat et mali ramos agitat. 8. Ludus discipulorum animos delectat. 9. Po-puli altae fluvii ripas ornant. 10. Dominus servos bonos liberat. 11. Incolaemuros servant. 12. Poeta amicum appellat. 13. In pugna nautae sagittas vi-tant. 14. Agricola in silvis lupos gladio vulnerat. 15. Lupus et aquila prae-dam captant. 16. Ignavos amicos amici vituperant, sed bonos amicos valdelaudant. 17. Agricolae fagos altas non secant, nam fagi silvas ornant. 18.Scopulos periti nautae vitant. 19. Ventus et procellae nautarum animos nondebilitant. 20. Vilicus agnis herbas dat. 21. Servi equos domini curant. 22.Agricola tauros in campis domat, nam agricolae tauris campos arant. 23.Dominus pecuniam filiis dat.
III) ANALITZEU, TRADUÏU I POSEU LES FRASES EN ACTIVA (EN LLATÍ)
1. Avarus pecuni� non satiatur. 2. Dominus a servis laudatur. 3. Horti a ser-vis rigantur. 4. Amicus ab amico amatur. 5. Horti vento vastantur. 6. A barba-ris victoria nuntiatur. 7. Agnus lupo devoratur. 8. Bonus servus semper a do-mino laudatur. 9. Arae coronis a domini filiabus ornantur. 10. Via ab amicismonstratur. 11. Insula a barbaris expugnatur. 12. Morbi a medicis curantur. 13.Equi et tauri a Romanis inmolantur. 14. Vici ab incolis habitantur. 15. In domi-ni hortis altae fagi vento agitantur. 16. Lupus non amatur agno, nam agni incampis lupis devorantur. 17. Aqua nautae a filiabus datur. 18. Multae fabulae apoetis narrantur.
IV) EXERCICI DE LECTURA, ANÀLISI I TRADUCCIÓ
Lupus et agnus ad ripam fluvii aquam potant. Lupus agnum devorare spe-rat. Lupus tunc inquit (va dir): tu� caus� aqua turbulenta est. Agnus inquit: tupotas superior (més amunt); sed lupus iniustus agnum devorat.
QÜESTIONS. a) Quins són els subjectes de potant? Per què? b) Per què va aquam en acusa-tiu? c) En quin cas va fluvii? d) Quin és el complement directe de devorare? e) Digueu el sub-jecte i el complement directe de devorat; expliqueu per què. f) Poseu en veu passiva l’últimaoració.
14 Mètode de llatí
IV. Segona declinacióTEMES EN -o; NOMINATIU SINGULAR ACABAT EN -er. (Gramàtica, §§ 59-60)
PRESENT D’INDICATIU. MANCA DE CARACTERÍSTICA MODAL-TEMPORAL
OBSERVACIONS
1.ª La -a final del tema de la l.ª conjugació forma, en contraure’s amb la-o de la desinència, en la 1.ª persona del singular, una -o: ama-o =amô.
2.ª En la 3.ª conjugació normal apareix una -i- (-u- davant -nt) com a vo-cal d’unió entre el tema i les desinències. En la veu passiva, la -� �- de la2.ª persona del singular canvia en -e- davant de -ris o -re.
3.ª En la 3.ª conjugació mixta i en la 4.ª conjugació hi ha una vocal d’unió-u- davant de -nt.
4.ª En la veu passiva, la -� �- de la 3.ª conjugació mixta canvia en -e- davantde -ris o -re.
5.ª Com que la 3.ª conjugació mixta intercala una -� �- en totes les personesdel present d’indicatiu, esdevé en aquest temps similar a la 4.ª.
PREPOSICIONS MÉS FREQÜENTS (Gramàtica, §§ 271-274)
A) Amb acusatiu.
Ad, ‘a’, ‘cap a’, ‘vora de’Nauta ad insulam navigat, ‘el mariner navega cap a l’illa’.Ancilla ad ianuam stat, ‘la criada està dreta vora la porta’.
Exercicis 15
N. PERS. 1.ª CONJ. 2.ª CONJ.
3.ª CONJ.
NORMAL
3.ª CONJ.
MIXTA 4.ª CONJ.
DESINÈNCIES
ACTIVES PASSIVES
SIN
GU
LA
R 1.ª2.ª3.ª
am(a)- (1)ama-ama-
dele-dele-dele-
leg-leg-i- (2)leg-i-
cap-i- (5)cap-i- (4)cap-i-
audi-audi-audi-
-o-s-t
-or-ris, -re-tur
PL
UR
AL 1.ª
2.ª3.ª
ama-ama-ama-
dele-dele-dele-
leg-i-leg-i-leg-u- (2)
cap-i-cap-i-cap-i-u- (3)
audi-audi-audi-u- (3)
-mus-tis-nt
-mur-mini-ntur
B) Amb acusatiu o ablatiu
In, amb acusatiu, indica “direcció”: ‘a’, ‘fins a’.Nauta in insulam navigat, ‘el mariner navega fins a l’illa’.
In, amb ablatiu, indica “lloc en”: ‘en’, ‘a’.Nauta in insula habitat, ‘el mariner viu en una illa’.
C) Amb ablatiu
A, ab, ‘de’, ‘des de’, ‘per’:Nauta ab insula navigat, ‘el mariner navega des de l’illa’.Nauta a filio vulneratur, ‘el mariner és ferit pel fill’.
Cum indica companyia o mode: ‘amb’:Nauta cum filio navigat, ‘el mariner navega amb el fill’.Nauta cum gaudio ad insulam navigat, ‘el mariner navega amb alegriacap a l’illa’.
De, ‘de’, ‘des de’:Nauta de muro in aquam cadit, ‘el mariner cau del mur a l’aigua’.
E, ex, ‘de’, ‘des de’:Nauta ex insula discedit, ‘el mariner surt de l’illa’.
CONJUNCIONS COORDINADES COPULATIVES (Vegeu § 332): et,-que, atque, ac, ‘i’
VOCABULARI
SUBSTANTIUS
ager, -gri (m.) campaper, apri (m.) porc senglararb�ter, -tri (m.) àrbitreculter, -tri (m.) ganivetdiligentia, -ae (f.) diligènciafaber, -bri (m.) artesàgener, -�ri (m.) gendrelib�ri, -�rum (m. pl.) fillsmagister, -tri (m.) mestre, capminister, -tri (m.) serventpatria, -ae (f.) pàtriapuer, -eri (m.) nensign�fer, -�ri (m.) banderer,
portaestendard, guiasocer, -�ri (m.) sogre
vir, viri (m.) homevesper, -�ri (m.) el vespre
ADJECTIUS
aeger, -gra, -grum, malaltasper, -�ra, -um, asprefrug�fer, -�ra, -um, fructiferimp�ger, -gra, -um, diligentimpr�bus, -a, -um, malvatint�ger, -gra, -um, íntegre, sencerliber, -�ra, -um, lliuremiser, -�ra, -um, miserablemultus, -a, -um, moltniger, -gra, -um, negrepiger, -gra, -um, peresóspulcher, -chra, -um, bonic
sacer, -cra, -um, sagrattener, -�ra, -um, tendre
VERBS
colo, -�re, conrearerudio, -�re, instruirhabeo, -�re, tenirlego, -�re, llegir, recollirsano, -�re, guarir, sanarvinco, -�re, vèncervivo, -�re, viure
PARAULES INVARIABLES
numquam (adv.) mai
16 Mètode de llatí
I) A) ANALITZEU I TRADUÏU (Indiqueu totes les possibilitats)
Agrorum pulchrorum, arbitris impigris, fabri impigri, generum pigrum, li-ber pulcher, liberis aegris, magistros integros, ministro aspero, pueri miseri,signiferi impigri, socero libero, vesperum pulchrum, viros sacros; vincis, ha-bes, legimus, colit, vivo, eruditur, coluntur, habemus, vincimus.
B) POSEU EN LLATÍ
Dels camps; els fills dels mestres; els nens peresosos; el sogre i els gendresde l’home peresós; els llibres bonics; els caps dels homes bons; el mestre delsnens; per als artesans diligents.
II) ANALITZEU I TRADUÏU
1. In agris aprum sagitta vulneratis. 2. Socer genero librum dat. 3. Caesar(Cèsar) socer Pompeii est, sed socer generum non amat et gener a socero vin-citur. 4. Magister pigros pueros non laudat, sed impigris pueris libros pulchrosdat. 5. Diligentia puerorum a magistro semper laudatur, nam pueri boni impi-gri sunt. 6. Magister libros pulchros liberis virorum bonorum dat. 7. Miserpuer oculos nigros habet. 8. Pueri et viri impigri multos libros legunt. 9. Pigeragricola nunquam agrum frugiferum colit. 10. Hispania liberorum virorum pa-tria est. 11. Miserum aprum in agris sagittis captamus. 12. Teneri agni lupis de-vorantur. 13. Pueri impigri in ludo sedent; libros pulchros legunt et a magistroerudiuntur. 14. Bonus agricola vir bonus est, agros frugiferos arat, pulchrasmalos et bonas piros colit; mali fecundae et piri frugiferae sunt. 15. Tenerapuella pulchra est et in agris vivit. 16. Medicus aegros pueros sanat. 17. Viro-rum improborum vita misera est et a viris integris non laudatur. 18. Socer ge-nero cultrum dat et gener cultro aprum vulnerat.
III) POSEU EN LLATÍ
Cacem senglars als camps. El sogre dóna al gendre un llibre bonic. Els lli-bres no són grats als nens peresosos. El mestre estima els nens diligents i nolloa els homes peresosos. Els fills del mestre tenen els ulls negres. El pagès di-ligent conrea pomeres i pereres fructíferes, llaura els camps i és lloat pels ho-mes bons. Els nens malalts són guarits pel metge.
IV) LECTURA, ANÁLISI I TRADUCCIÓ
Agricola aprum cultro vulnerat in agris et filiis monstrat. Agricola bonusvir est et pulchros pueros habet. Agricolae pueri libros legunt et a magistro lau-dantur. Sed apros non captant nam pueri parvi sunt.
Exercicis 17
QÜESTIONS. a) Quin és el subjecte de vulnerat? Per què? b) En quin cas estan aprum i cul-tro? Per què? c) Quin és el complement directe de habet? En quin cas està? Poseu aquestes pa-raules en genitiu plural. d) Amb quina paraula concerta vir? e) En quin cas està a magistro?Per què porta la preposició a? Quina funció fa en l’oració passiva? f) Quin és el subjecte pa-cient del verb laudantur? Quins tipus de subjecte hi ha en aquesta oració passiva? En quin casha d’anar cadascun d’ells?
V. Segona declinacióTEMES EN -o; NOMINATIU SINGULAR ACABAT EN -um. (Gramàtica, § 61)
PRETÈRIT IMPERFET D‘INDICATIU. CARACTERÍSTICA MODAL-TEMPORAL: -ba-
Vegeu Gramàtica, §§ 180-181.
OBSERVACIONS
1.ª Les conjugacions 3.ª i 4.ª intercalen una -e- entre el tema i la caracte-rística -ba-.
2.ª La 3.ª conjugació mixta pren una -� �- davant d’aquesta -e-, de maneraque en aquest temps resulta similar a la 4.ª conjugació.
PRETÈRIT IMPERFECT D’INDICATIU DE SUM: eram, eras, erat, eramus, eratis, erant.
NOTES SINTÀCTIQUES AUXILIARS
Verb transitiu. És el que necessita un complement directe per completar iprecisar la seva significació:
Puella amat reginam, ‘la nena estima la reina’.
18 Mètode de llatí
N. PERS. 1.ª CONJ. 2.ª CONJ.
3.ª CONJ.
NORMAL
3.ª CONJ.
MIXTA 4.ª CONJ.
DESINÈNCIES
ACTIVES PASSIVES
SIN
GU
LA
R 1.ª
2.ª
3.ª
ama-ba-
ama-ba-
ama-ba-
dele-ba-
dele-ba-
dele-ba-
leg-e-ba-
leg-e-ba-
leg-e-ba-
cap-i-e-ba-
cap-i-e-ba-
cap-i-e-ba-
audi-e-ba-
audi-e-ba-
audi-e-ba-
-m
-s
-t
-r
-ris, -re
-tur
PL
UR
AL
1.ª
2.ª
3.ª
ama-ba-
ama-ba-
ama-ba-
dele-ba-
dele-ba-
dele-ba-
leg-e-ba-
leg-e-ba-
leg-e-ba-
cap-i-e-ba-
cap-i-e-ba-
cap-i-e-ba-
audi-e-ba-
audi-e-ba-
audi-e-ba-
-mus
-tis
-nt
-mur
-mini
-ntur
Verb intransitiu. És el que té per si mateix significació clara i precisa, per laqual cosa no necessita complement directe.
Puella plorat, ‘la nena plora’. Puer currit, ‘el nen corre’.
Complement indirecte. A més del complement directe en acusatiu, elsverbs transitius poden portar un complement indirecte en datiu, que indicala persona o cosa que surt beneficiada o perjudicada per l’acció expressadapel verb. Així mateix, els verbs intransitius poden portar un complement endatiu.
Dominus dabat dona servisNominatiu subjecte verb Acusatiu C.D. Datiu C.I.
‘El senyor donava regals als criats’
Bellum patriae nocetNominatiu subjecte Datiu C.I. verb
‘La guerra la pàtria perjudica’
VOCABULARI
SUBSTANTIUS
argentum, -i (n.) plataarma, -ôrum (n. pl.) armes
(defensives)aurum, -i (n.) orbellum, -i (n.) guerracaelum, -i (n.) celcastra, -ôrum (n. pl.) campamentdonum, -i (n.) regal, dohospitium, -ii (n.) hospitalitatimperium, -ii (n.) imperi, poderopp�dum, -i (n.) plaça fortapilum, -i (n.) javelina
praemium, -ii (n.) premiproelium, ii (n.) batallascutum, -i (n.) escutstilus, -i, m. estil (punxó
per escriure)studium, -ii (n.) estudi, interèstelum, -i (n.) arma (ofensiva)templum, -i (n.) temple
VERBS
aedif�co, -�re, construiraperio, -îre, obrir
descendo, -�re, des-cendir
dico, -�re, dirfacio, -�re, fergero, -�re, portar, feriacio, -�re, llançar, tirarinclûdo, -�re, tancariud�co, -âre, jutjarlabôro, -âre, treballarnoc�o, -çre, danyaroff�ro, -ferre, oferirpugno, -âre, lluitarvenio, -îre, venir
I) ANALITZEU I TRADUÏU (Indiqueu totes les possibilitats de cada paraula)
Argento, armorum, bella, castris, donis, caelo, imperio, oppida, praemiis,proelium, pila, telis, templa, hospitio, gerebam, iaciebat, pugnabatur, aedifica-bant, offerebam, descendebatis, iudicabas, nocebant, veniebamus, dicit, aperi-tur, laborabatis, includit, includebantur, faciebatis.
Exercicis 19
VOCABULARI
SUBSTANTIUS
an�ma, -ae (f.) ànimagal�a, -ae (f.) cascinf�ri, -ôrum (m. pl.) l’infernlorîca, -ae (f.) cuirassamodus, -i (m.) mode, mesuranum�rus, -i (m.) nombretabella, -ae (f.) tauleta
ADJECTIUS
doctus, -a, -um, savi, doctemortuus, -a, -um, mort
VERBS
acc�p�o, -�re, -cçpi, -ceptum, rebre,acceptar
admitto, -�re, -mîsi, -missum, ad-metre
crucio, -âre, turmentardamno, -âre, condemnarplac�o, -çre, -cui, -�tum, agradarpraeb�o, -çre, -ui, -�tum, propor-
cionarpunio, -îre, castigarscribo, -�re, -psi, -ptum, escriure
PARAULES INVARIABLES
ad (prep. d’Ac.) a, cap aatque (conj.) icotidie (adv.) diàriamentdeinde (adv.) desprésibique, i allíprimum (adv.) primera-
ment-que (conj. enclítica) i
II) ANALITZEU I TRADUÏU
1. Studio imperii Romani magna bella gerebant. In bello arma telaque por-tabant; galeae et loricae et scuta arma appellabantur; pila, hastaeque et gladii aRomanis tela appellabantur. In proeliis primum pila iaciebant, deinde gladiisscutisque pugnabant. 2. Romani magna et pulchra templa deis et deabus aedifi-cabant. Templa auro et argento a Romanis ornabantur atque deis deabusquemagna dona Romani offerebant. Mortuorum animae ad Inferos descendebant,ibique iudicabantur. Malorum animae damnabantur, puniebantur et multismodis cruciabantur. Sed bonorum animae laudabantur et in deorum numeroadmittebantur. 3. Castra et oppidum a Romanis expugnabantur. Magnum bel-lum gerebatur a Romanis, sed agricolae bellum non amabant, nam bellum agri-culturae nocet. Bella multos captivos Romanis praebebant. 4. Puer ad ludumcotidie veniebat; magister docta verba pueris dicebat; pueri tabellas aperiebantet stilo scribebant. Magister bonis discipulis praemia dabat, pigrosque vitupe-rabat. Puer semper laborabat et multa praemia accipiebat. Magister saepe fa-bulas narrabat. Fabulae pueris multum placebant.
VOCABULARI
SUBSTANTIUS
ala, -ae (f.) alacera, -ae (f.) ceraDaed�lus, -i (m.) Dèdalhum�rus, -i (m.) espatllaItalia, -ae (f.) ItàliaLabyrinthus, -i (m.) el Laberint
(de Creta)pinna, -ae (f.) ploma
unda, -ae (f.) ona, onada
ADJECTIUS
praed�tus, -a, -um, dotat, proveït de
VERBS
accom�do, -�re, adaptarcado, -�re, cec�di, casum, caureev�lo, -�re, sortir volant
exs�lo, -�re, estar desterratliquesco, -�re, l�cui,fondre’s
PARAULES INVARIABLES
cum (prep. d’Ab.) amb;(conj.) quan, com
inter�a (adv.) mentrestantpost�a (adv.) després
20 Mètode de llatí
PRIMERA PART (exercicis)
I. Primera declinació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
II. Primera declinació. Particularitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
III. Segona declinació (-us) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
IV. Segona declinació (-er) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
V. Segona declinació (-um) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
VI. Adjectius de tres terminacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
VII. Tercera declinació. Temes en labial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
VIII. Tercera declinació. Temes en dental. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28
IX. Tercera declinació. Temes en gutural . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32
X. Tercera declinació. Temes en líquida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36
XI. Tercera declinació. Temes en nasal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39
XII. Tercera declinació. Temes en sibilant . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43
XIII. Tercera declinació. Temes en -i . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46
XIV. Tercera declinació. Temes mixtos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50
XV. Tercera declinació. Particularitats i irregularitats . . . . . . . . . . . . . . 54
XVI. Tercera declinació. Adjectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57
XVII. Quarta declinació. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62
XVIII. Quarta declinació. Particularitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66
XIX. Cinquena declinació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69
XX. Cinquena declinació. Particularitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73
SEGONA PART (exercicis i lectures)
XXI. Graus de l’adjectiu. El comparatiu. La infància . . . . . . . . . . . . . . . 79
XXII. Graus de l’adjectiu. El superlatiu. L’educació. . . . . . . . . . . . . . . . 83
XXIII. Els numerals. La llar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 87
XXIV. Pronoms personals. Decoració i mobiliari. Vestit i ornament personal. . . 91
XXV. Pronoms-adjectius possessius. Els àpats . . . . . . . . . . . . . . . . . . 95
XXVI. Pronoms-adjectius demostratius: HIC, ISTE, ILLE. La ciutat de Roma. El Capitoli 99
XXVII. Pronoms-adjectius demostratius: IS, IDEM, IPSE. El fòrum, els edificis públics,el Tíber, el camp de Mart . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102
XXVIII. Pronoms-adjectius relatius. El comerç . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 106
ÍNDEX
XXIX. Pronoms-adjectius interrogatius. Les calçades romanes. Els viatges. . . 110
XXX. Pronoms-adjectius indefinits. Aqüeductes i termes . . . . . . . . . . . . 113
XXXI. Indicatiu: Present, Imperfet, Futur imperfet. Espectacles. Teatre . . . . 117
XXXII. Subjuntiu: Present, Imperfet. El circ. Les curses de carros . . . . . . . 122
XXXIII. Indicatiu: Pretèrit perfet i plusquamperfet. L’amfiteatre . . . . . . . . . 126
XXXIV. Futur perfet. Subjuntiu perfet i plusquamperfet. La vida a pagès. La casa decamp. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 131
XXXV. Expressió de l’ordre i de la prohibició. Els déus. Júpiter . . . . . . . . . 135
XXXVI. Infinitiu. Juno i Minerva . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 140
XXXVII. Participis. Venus, Mart, Mercuri . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 145
XXXVIII. Gerundi i gerundiu. Supí. Vulcà, Vesta, Neptú i Plutó . . . . . . . . . . 149
XXXIX. Conjugació perifràstica. Apol·lo i Diana . . . . . . . . . . . . . . . . . 153
XL. Verbs deponents. Ceres i Bacus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 157
XLI. Verb SUM i els seus compostos. VOLO, NOLO i MALO. Temples i santuaris 161
XLII. FERO i els seus compostos. EO, FIO, EDO, DO. Verbs defectius i impersonals.El culte. Els sacerdots. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 165
XLIII. La concordança. Usos del nominatiu i vocatiu. Els presagis. L’endevinació 170
XLIV. L’acusatiu. El culte domèstic. Els funerals . . . . . . . . . . . . . . . . 173
XLV. El datiu. La dona a Roma. El matrimoni . . . . . . . . . . . . . . . . . 177
XLVI. El genitiu. Guerres i tractats. L’exèrcit . . . . . . . . . . . . . . . . . . 180
XLVII. L’ablatiu. La legió romana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 184
XLVIII. Circumstàncies de lloc i temps. El campament . . . . . . . . . . . . . . 188
XLIX. Oracions interrogatives, juxtaposades i coordinades. La marxa. El combat . 191
L. Oracions d’infinitiu. Completives de QUOD. El setge . . . . . . . . . . . 195
LI. Completives amb UT, NE, QUOMINUS i QUIN. Interrogatives indirectes. Laguerra naval. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 198
LII. Oracions de relatiu i finals. Les recompenses militars. El triomf . . . . . 202
LIII. Oracions consecutives i causals. Les classes socials . . . . . . . . . . . 205
LIV. Oracions comparatives i temporals. Senatus Populusque Romanus . . . 209
LV. Oracions condicionals i concessives. Els magistrats . . . . . . . . . . . 212
TERCERA PART (antologia)
Lhomond . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 217
Eutropi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 225
Nepot. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 228
Fedre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 233
Cèsar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 237
248 Mètode de llatí