Autors: Marc Vilanova i Marta Dinarès
Revisió i actualització d’aquesta versió: Maria Sureda
Coordinació: David Murillo
Gestió de la responsabilitat social de l’empresa (RSE)a les pimes
Model d’indicadors de la RSE per a pimes
Manual d’ús
Aquesta publicació ha estat elaborada per la Xarxa per a la responsabilitat social a les pimes(RScat), formada pels membres següents:
Aquest projecte ha comptat amb el finançament de:
Generalitat de Catalunya:Departament d’Economia i FinancesDepartament de TreballDepartament de Medi Ambient i HabitatgeACC1Ó
Diputació de Barcelona
L’RScat - Xarxa per a la responsabilitat social ales pimes parteix de la iniciativa i del compromísd'un conjunt d'entitats, de representants del mónacadèmic, d’associacions empresarials, de l’Ad-ministració i de sindicats per tal de crear i de pro-moure eines concretes per acostar la RSE a lespetites i les mitjanes empreses del territori català.
Els socis de RScat – Xarxa per a la responsabilitatsocial a les pimes són:-Fundació ESADE-Generalitat de Catalunya:
-Departament d’Economia i Finances-Departament de Treball i Indústria,-Departament de Medi Ambient i Habitatge-ACC1Ó
-Diputació de Barcelona-Confederació empresarial Comarcal de Terrassa(CECOT) -PIMEC, Petita i Mitjana Empresa de Catalunya-Comissions Obreres de Catalunya (CCOO)-Unió General de Treballadors de Catalunya (UGT)
Marc VilanovaÉs llicenciat en Ciències Econòmiques (She-pherd University, Estats Units) i DEA en Cièn-cies del Management per la URL (ESADE).Investigador de l’Institut d’Innovació Social d’E-SADE, Universitat Ramon Llull, i col·laboradoracadèmic del Departament de Ciències Socialsd’ESADE. Actualment, coordina la línia de re-cerca sobre competitivitat responsable.
Marta DinarèsLlicenciada en administració d‘empreses (Uni-versitat Pompeu Fabra) i actualment està cur-sant el màster JEMES; Joint European Masterin Environmental Sciences.És consultora independent i col·labora ambl'Institut d'Innovació Social d'ESADE en recer-ques relacionades amb la RSE. Anteriorment vatreballar per a diverses ONG, consultores i em-preses de gran consum.
Maria SuredaLlicenciada i Màster en Direcció d'Empreses perESADE.Col·laboradora de l'Institut d'Innovació Socialen projectes de recerca sobre responsabilitat so-cial de l'empresa (RSE). Anteriorment va parti-cipar en diferents projectes de recerca sobre elsector no lucratiu en l'Observatori del TercerSector.
David MurilloÉs llicenciat en administració i direcció d’em-preses (UB, 1996), llicenciat en humanitats(UOC, 2003) i doctor en sociologia (UB, 2008). Investigador de l’Institut d’Innovació Social d’E-SADE, Universitat Ramon Llull, i col·laboradoracadèmic del Departament de Ciències Socialsd’ESADE. Actualment, coordina la línia de re-cerca sobre RSE i petita i mitjana empresa.
Mod
el d
’indi
cado
rs d
e la
RS
E p
er a
pim
es -
Man
ual d
’ús
cubierta_rscat:Maquetación 1 22/12/2008 23:14 Página 1
LIBRO RSCAT:tripa_05.QXP 17/12/2008 0:25 Página 1
LIBRO RSCAT:tripa_05.QXP 17/12/2008 0:25 Página 2
Gestió de la responsabilitat social de l’empresa (RSE)a les pimes
Model d’indicadors de la RSE per a pimes
Manual d’ús
LIBRO RSCAT:tripa_05.QXP 22/12/2008 23:39 Página 3
Disseny i producció | Gráficas 94 S.L.Dipòsit Legal | B-943-2009ISBN | 978-84-88971-23-4ISSN | 1886-208X
Aquest llibre ha estat imprès en paper de fibres 100% reciclades post-consum.Homologat internacionalment amb certificats NAPM, Cisne Nórdico, Ángel Azul i Eco-etiqueta Europa.
LIBRO RSCAT:tripa_05.QXP 17/12/2008 0:25 Página 4
Autors: Marc Vilanova i Marta Dinarès
Revisió i actualització d’aquesta versió: Maria Sureda
Coordinació: David Murillo
Institut d’Innovació Social. ESADE Business School. Universitat Ramon LlullA/e de contacte: [email protected]
Gestió de la responsabilitat social de l’empresa (RSE)a les pimes
Model d’indicadors de la RSE per a pimes
Manual d’ús
LIBRO RSCAT:tripa_05.QXP 22/12/2008 23:39 Página 5
LIBRO RSCAT:tripa_05.QXP 17/12/2008 0:25 Página 6
1. Introducció 9
2. El model d’indicadors de la RSE a les pimes 10
Què és la RSE? 10
RScat – Xarxa per a la responsabilitat social a les pimes 10
El model de la RSE a les pimes 10
Objectius del model de la RSE a les pimes 11
3. Com s’ha de fer servir aquesta guia 12
Reflexió prèvia 12
Punt de partida per començar a aplicar el model 12
Les fases d’aplicació del model 14
Utilitat del model 15
Com s’han d’utilitzar els indicadors per a la gestió de la RSE 15
4. Anàlisi i exemples per a cada stakeholder 17
Treballadors 17
Proveïdors 19
Clients 20
Sector públic 22
Comunitat 23
Competidors 25
Accionistes 26
Medi ambient 27
5. Procés d’utilització del model 29
ANNEXOS 31
Annex 1: Model de la RSE a les pimes catalanes 33Annex 2: Quadre associatiu entre el model RScat i la GRI 44Annex 3: Glossari de termes 52Annex 4: Aplicació en línia del model d’indicadors 53Annex 5: Índex de taules i figures 57
ÍNDEX
LIBRO RSCAT:tripa_05.QXP 22/12/2008 23:40 Página 7
LIBRO RSCAT:tripa_05.QXP 17/12/2008 0:25 Página 8
Model d’indicadors RScat de la RSE per a pimes. Manual d’ús - Introducció 9
El document que teniu a les mans té un objectiu ben precís: ajudar les petites i les mitjanes empreses(pimes) del país a identificar i a gestionar la responsabilitat social de l’empresa (RSE). En els darrersanys, i fins ara, diverses iniciatives han treballat per acostar el concepte de la responsabilitat social ales empreses d’una dimensió més reduïda. Creiem que, un cop superada una primera etapa de desco-neixement gairebé absolut del lèxic, l’abast i les possibilitats de la RSE, ara aquest objectiu ja s’ha asso-lit en un grau prou important. La proposta que hi ha darrere d’aquest text té altres finalitats.
El document que us presentem pretén avançar en la possibilitat que la RSE es pugui gestionar i incor-porar en un model de competitivitat per a les pimes. Per dur-ho a terme, es planteja acostar a les empre-ses una eina que ja s’utilitza en les grans corporacions: els indicadors de RSE. Aquest és un objectiuque considerem que és plenament assolible. Un objectiu que, d’una banda, ens permet gestionar elsaspectes relacionals de l’empresa, però que, de l’altra, possibilita presentar-nos en l’entorn amb el qualtreballem en totes les dimensions de la gestió. Amb aquesta finalitat la xarxa RScat – Xarxa per a la res-ponsabilitat social a les pimes1 ha treballat els darrers anys en un projecte conjunt en el qual s’handissenyat diferents eines i materials. En aquesta darrera etapa, s’ha creat l’espai RScat, que presental’evolució en línia del treball realitzat, especialment pel que fa al model d’indicadors de RSE i el seumanual d’ús. Totes les eines i la documentació estan disponibles, doncs, al portal<http://www.rscat.cat/>.
Es tracta d’un model de gestió pensat específicament per a les petites i les mitjanes empreses, peròinclou alguns elements que considerem que són distintius:
a) És un model d’aplicació gradual de la RSE a l’empresa i es desglossa en etapes progressives.b) Parteix d’un acord metodològic en el qual han intervingut els principals agents del país vinculats ab) la petita i la mitjana empresa.c) Pren com a referència els principals models de mesura i de gestió de la RSE a escala internacional.d) Permet, si escau, produir una memòria de sostenibilitat que segueix el mateix model de referènciad) que apliquen les grans empreses i que exigeixen als proveïdors: la Global Reporting Initiative (GRI).2
Es tracta d’una matriu de trenta-nou indicadors que trobareu al final d’aquest text i que han estat tes-tats i assajats prèviament en un grup de quinze empreses. El resultat d’aquesta aplicació, juntamentamb l’estudi de cas detallat de cadascuna de les empreses, el podeu trobar al web. En aquest mateixportal trobareu, a més, l’aplicació per poder utilitzar en línia el model d’indicadors presentat en aques-ta guia. Una eina elaborada per tal de poder introduir les dades directament a través de formularis, demanera simple i comprensible, i obtenir-ne els resultats i els informes generats. És, en definitiva, untext que explica les possibilitats i l’abast de la gestió de la RSE a les pimes i que, a més, les dota d’uninstrument que permet equiparar-les a les empreses més grans.
Sens dubte, com sempre succeeix quan parlem de temes relacionats amb la RSE, el que acaba conver-tint una eina de gestió en un element de diferenciació és la motivació i el convenciment dels màximsexecutius de l’empresa. La RSE, n’estem convençuts, tal com ens ho han mostrat diversos empresarisdel nostre país, ens dóna la possibilitat de convertir un element relacional en una clau d’innovació i decompetitivitat. La nostra satisfacció serà conèixer que aquesta eina ha contribuït a fer empreses millors,en el sentit ple de la paraula.
David Murillo BonvehíCoordinador de RScat – Xarxa per a la responsabilitat social a les pimes
Institut d’Innovació Social d’ESADENovembre de 2008
1. Introducció
1 Aquesta xarxa està integrada per representants de l’Administració pública (departaments d’Economia i Finances, Treball, Medi Ambient i Habitatge, ACC1Ó, i la Diputació deBarcelona); de les organitzacions empresarials de la petita i la mitjana empresa (PIMEC i CECOT); dels sindicats (CCOO i UGT), i de l’àmbit acadèmic (ESADE).2 <http://www.globalreporting.org/ReportingFramework/G3Online/>
10 Model d’indicadors RScat de la RSE per a pimes. Manual d’ús - El model
Què és la RSE?
La Comissió Europea, en el Llibre Verd per al Foment d’un Marc Europeu per a la Responsabilitat Socialde les Empreses (Comunicació de la Comissió Europea del 2001) defineix la RSE com “la integracióvoluntària per part de les empreses de les qüestions socials i mediambientals en les operacions i en lesrelacions amb els stakeholders”. És a dir, la RSE no consisteix només a donar diners o a fer acció social,sinó que es tracta de canviar els processos de l’empresa de manera que es tinguin en compte i es mini-mitzin els impactes socials i mediambientals sobre els diferents stakeholders.
RScat – Xarxa per a la responsabilitat social a les pimes
La xarxa RScat – Xarxa per a la responsabilitat social a les pimes és una xarxa formada per diversos depar-taments de la Generalitat de Catalunya i altres administracions públiques (departaments d’Economia iFinances, Treball, Medi Ambient i Habitatge, ACC1Ó, i la Diputació de Barcelona), per les patronals dela petita i la mitjana empresa (PIMEC i CECOT) i els sindicats (CCOO i UGT), sota la coordinació de l’es-cola de negocis ESADE. Té l’objectiu de crear eines i recursos per integrar la responsabilitat social del’empresa (RSE) en el model de competitivitat de les petites i les mitjanes empreses (pimes) deCatalunya. L’aportació principal de la xarxa a la gestió és el model de la RSE a les pimes, un model queposa a disposició de les petites i les mitjanes empreses una eina a la seva mida per analitzar i gestionarl’estratègia i la política de responsabilitat social i mediambiental.
El model de la RSE a les pimes
Actualment hi ha moltes eines i marcs que proposen com ho ha de fer una empresa per afrontar el repted’aplicar i de gestionar una estratègia de RSE. El problema és que la gran majoria d’aquestes eines i demarcs estan pensats per a grans empreses multinacionals. A més, tot i que en el camp de la RSE la rela-ció de l’empresa amb els stakeholders és clau, la majoria d’eines i de marcs existents no tenen en comp-te el context específic de les empreses. El model de la RSE a les pimes (en endavant, el model) parteixde les diferents eines i marcs existents, com ara la Global Reporting Initiative, el Global Compact o elmodel de l’Institut Ethos. No obstant això, el model té en compte els valors de la petita i la mitjanaempresa catalana i se centra en els grups principals d’stakeholders que l’afecten, i defineix, per tant, unmarc que inclou una llista de factors clau de la RSE per a les pimes catalanes. A més, el model és elresultat d’un procés de contrastació realitzat durant el 2007 a partir de la implementació en 15 pimescatalanes. Pimes capdavanteres en el camp de la RSE, i que van ser seleccionades sobre la base de cri-teris materials (certificacions, reconeixements i guardons obtinguts) i criteris valoratius del model depràctica desenvolupada. Aquesta aplicació n’ha permès contrastar l’aplicabilitat a la realitat de les pimescatalanes i realitzar els canvis pertinents per millorar-lo.
D’altra banda, el model proposa una aplicació progressiva en tres fases. No totes les pimes han desenvo-lupat les pràctiques de RSE de la mateixa manera. De fet, no totes les empreses, pel seu àmbit d’activi-tat, dimensió i / o entorn tenen les mateixes necessitats o afronten els mateixos riscos quant al desenvo-lupament de la RSE. Per aquest motiu, cadascuna de les tres fases incrementa el grau de profunditat enl’anàlisi de determinats aspectes respecte de la fase anterior, en relació amb el nombre i la complexitatdels indicadors que s’han de mesurar i de gestionar. Així, el model s’adapta progressivament al nivelld’implementació de la RSE a l’empresa, com també a la naturalesa, la dimensió i el sector. Cal recalcarque el model està pensat perquè cada àmbit d’actuació de la RSE sigui independent dels altres. És a dir,no és una condició imprescindible que una empresa gestioni tots els indicadors de la fase 1, 2 o 3, sinóque una mateixa empresa pot ser a la fase 1 en determinats àmbits, com ara temes mediambientals i,en canvi, ser a la fase 3 en d’altres, com ara temes laborals. Això permet una gran flexibilitat del modeli, per tant, una gran adaptabilitat a la realitat de cada pime, tal com ho mostra la figura 1:
2. El model d’indicadors de la RSE a les pimes
Figura 1. Components del model de la RSE a les pimes
Stakeholders:• Treballadors• Clients• Accionistes• Proveïdors• Medi ambient• Comunitat• Sector públic• Competidors
Fase 1
Fase 2
Fase 3
Econòmic Mediambiental Social
42 indicadors
64 indicadors
85 indicadors
39 indicadors 0:Factors clau de la RSE a les pimescatalanes dividits per tipus d’impacte.
Model d’indicadors RScat de la RSE per a pimes. Manual d’ús - El model 11
És a dir, el model proposa identificar els principals factors clau de la RSE per a les pimes catalanesmitjançant l’ús de 39 indicadors 0 dividits en impactes socials, mediambientals i econòmics per acadascun dels 8 grups d’stakeholders clau de l’empresa. Finalment, el model proposa mesurar i gestio-nar aquests 39 indicadors 0 mitjançant un total de 191 indicadors específics dividits en tres fasesseqüencials d’acord amb el nivell de desenvolupament de la RSE per a cadascun dels 39 indicadors 0.
Objectius del model de la RSE a les pimes
El model de la RSE a les pimes pretén facilitar a les petites i les mitjanes empreses catalanes l’assoli-ment de quatre grans objectius:
1. Entendre quins àmbits o temes de la RSE tenen més impacte sobre la petita i la mitjana empresa en1. general.2. Valorar quins d’aquests àmbits o temes tenen més rellevància dins d’una empresa en particular: la2. seva.3. Analitzar quins d’aquests àmbits o temes d’impacte afecten cada stakeholder de l’empresa.4. Proposar una eina que permeti a l’empresa informar externament de les polítiques de RSE i gestio4. nar-ne internament el desenvolupament.
El model proposa un marc per a la gestió de la RSE basat en el context específic de les pimes catala-nes en forma d’indicadors 0 i d’indicadors específics que permeten a l’empresa establir una estratègiaconcreta de RSE i analitzar-ne els resultats. Aquest procés es pot veure il·lustrat en la figura 2:
Figura 2. Diagrama descriptiu del model de la RSE a les pimes
Estratègia RSE Polítiques RSE Pràctiques RSE Memòria RSE
• Stakeholders• Valors• Casos• GRI i altres
Indicadors 0
Indicador 1Indicador 2Indicador 3Indicador N
Resultats RSE
És a dir, en primer lloc, es proposa un marc que permet a la petita i la mitjana empresa catalana defi-nir una estratègia concreta de RSE. Es tracta d’un marc desenvolupat a partir dels principals referentsinternacionals de gestió de la RSE i contrastat en l’aplicació a 15 pimes catalanes. En segon lloc, els39 indicadors 0 dividits per cada stakeholder afectat i per tipus d’impacte (social, econòmic o mediam-biental) permeten a l’empresa identificar els àmbits en què cal desenvolupar polítiques concretes deRSE. En tercer lloc, la bateria d’indicadors específics no tenen cap altre objectiu que ajudar a mesurari a gestionar les pràctiques concretes de RSE a l’empresa. En quart lloc, els indicadors específics per-meten a l’empresa veure quins han estat els resultats de les polítiques de RSE i, sobre aquesta base,modificar l’estratègia de RSE. Per últim, l’empresa, si escau, pot utilitzar els resultats per elaborar unamemòria de RSE i / o respondre els qüestionaris de diverses organitzacions. Amb aquesta finalitat, s’haafegit una quarta fase (opcional) al model desenvolupat en tres fases, la qual cobriria la resta d’indica-dors plantejats per la Global Reporting Initiative en les memòries.
LIBRO RSCAT:tripa_05.QXP 17/12/2008 0:25 Página 11
12 Model d’indicadors RScat de la RSE per a pimes. Manual d’ús - El model
Reflexió prèvia
Aquesta guia pretén facilitar la comprensió i l’aplicació del model de la xarxa RScat – Xarxa per a la res-ponsabilitat social a les pimes. En aquest sentit, no fa una presentació exhaustiva del model (la podeutrobar a l’Annex 1), sinó que en presenta descripcions i exemples de diferents parts, de manera que unaempresa pugui afrontar-ne l’aplicació de la manera més pràctica i fàcil possible. En qualsevol cas, abansd’entrar en l’aplicació del model, l’empresa hauria de fer una primera reflexió general com a punt departida. Aquesta reflexió s’hauria de fer, preferentment, en un grup on hi siguin representats els princi-pals àmbits de responsabilitat de l’empresa (departaments, unitats, etc.). L’objectiu clau d’aquestareflexió inicial és esbrinar quin impacte o influència hi ha o hi pot haver entre l’empresa i cada stake-holder. Aquesta primera reflexió és important perquè permet a l’empresa definir quins són els stakehol-ders de més impacte o risc i quins no afecten l’empresa. Més endavant, això permetrà descartar indi-cadors i identificar quins s’han d’afrontar amb una atenció especial. Per això es proposa fer la reflexióa partir de la Taula 1:
Punt de partida per començar a aplicar el model
Un cop feta la reflexió prèvia sobre quins stakeholders tenen més impacte en l’empresa, s’ha d’anar unpas més enllà i analitzar què suposa això en termes d’àmbits d’activitat afectats. És dir, abans decomençar a treballar en l’aplicació del model, l’empresa hauria de pensar quins impactes presenta elseu negoci en relació amb els 8 grups d’stakeholders i els 39 indicadors 0. Un cop fet aquest primerdiagnòstic, l’empresa hauria de decidir o de definir quins objectius vol establir per a cadascun dels 39indicadors 0 (cal recalcar que alguns dels 39 indicadors es poden aplicar a més d’un grup d’stakehol-ders i, per tant, estan repetits). Se’n pot veure l’aplicació a la Taula 2.
3. Com s’ha de fer servir aquesta guia
Taula 1. Reflexió prèvia sobre els stakeholders i l’empresa
Stakeholder Té impacte? (sí/no) Descripció i/o exemples
TreballadorsProveïdorsClientsSector públicComunitatCompetidorsAccionistesMedi ambient
Taula 2. Anàlisi de la gestió i dels objectius de la RSE a l’empresa
Valor econòmic generatRemuneració als treballadorsCondicions ambientals en el lloc detreballAvaluació de resultats i competèn-cies del treballadorAbsentisme laboralPerfil de la plantilla de treballadorsFormació dels treballadorsRotació de la plantillaConciliació de la vida laboral, fami-liar i personal
StakeholderFactor clau
(indicadors 0)Impacte sobre
l’empresaEs gestiona en
l’actualitat?Objectiu de l’empresa
en aquest àmbit
Treballadors
LIBRO RSCAT:tripa_05.QXP 17/12/2008 0:25 Página 12
Model d’indicadors RScat de la RSE per a pimes. Manual d’ús - El model 13
Drets humansProgrames d’igualtat d’oportunitatsAccidents de treball i malalties pro-fessionalsRepresentació formal dels treballa-dors en la gestióRepresentació sindical o col·lectivaPolítica de salut i seguretat en eltreballAssetjament i abúsCondicions i mitjana de temps depagamentDrets humansBones pràctiques amb els proveï-dors localsSelecció, avaluació i associacióamb proveïdorsSatisfacció del clientDrets humansResponsabilitat sobre els productesRetenció i fidelització del clientReclamació de productesImpacte per màrqueting socialSistema de gestió ambientalPrivacitat del clientResponsabilitat comunicativa delproducteSelecció, avaluació i associacióamb proveïdorsValor econòmic generatInversions i serveis que proporcio-nen un benefici socialRelacions amb els poders polítics ide lobbyAjuts del governDrets humansValor econòmic generatRelació amb la comunitatPremis i distincions per actuacionsresponsablesCondicions ambientals en el lloc detreballInversions i serveis que proporcio-nen un benefici públicGestió d’impactes a la comunitatResponsabilitat comunicativa delproducteValor econòmic generatResponsabilitat comunicativa delproducteSelecció, avaluació i associacióamb proveïdorsConsums d’energia i d’aiguaCondicions ambientals en el lloc detreballVerificació ambiental externa inde-pendentReciclatgeResidus produïtsSistema de gestió mediambientalEmissions de gasosEmissions d’efluentsBiodiversitat ** Indicador afegit a la fase 4
StakeholderFactor clau
(indicadors 0)Impacte sobre
l’empresaEs gestiona en
l’actualitat?Objectiu de l’empresa
en aquest àmbit
Treballadors
Proveïdors
Proveïdors
Sector públic
Comunitat
Competidors
Accionistes
Medi ambient
LIBRO RSCAT:tripa_05.QXP 17/12/2008 0:25 Página 13
14 Model d’indicadors RScat de la RSE per a pimes. Manual d’ús - El model
Cap empresa no comença de zero en l’aplicació de la RSE, ja que totes les empreses, d’una manera od’una altra, ja gestionen alguns d’aquests àmbits identificats pels indicadors 0. Per tant, es tracta quel’empresa comenci (1) analitzant quins d’aquests temes clau de la RSE tenen més impacte, (2) quinsja gestiona actualment i (3) cap a on li agradaria avançar amb vista al futur. Un cop l’empresa siguicapaç de valorar quins impactes té per a cada stakeholder i cada indicador 0, quines polítiques i pràc-tiques de RSE té actualment i quins objectius té en el camp de la RSE, podrà definir i aplicar un plad’acció a curt, a mitjà i a llarg termini, on els 191 indicadors específics poden servir per gestionar-nel’aplicació i la medició.
Les fases d’aplicació del model
Com hem dit anteriorment, no és una condició indispensable aplicar i respondre la totalitat del modelen una mateixa fase per poder aplicar la següent, sinó que es pot treballar en diferents fases alhoradepenent del grau de desenvolupament de l’empresa en aquell àmbit concret. Tal com ho mostra la figu-ra 3, la fase 1 representa una primera aplicació del model, de manera que es reflexioni sobre els 39indicadors 0 però sense entrar en una complexitat excessiva. Aquesta fase 1 està dissenyada idealmentper a empreses que tot just comencin a reflexionar sobre la RSE i/o que tinguin pocs impactes o riscosd’aquest tipus. Per aquest motiu, la fase 1 exigeix tan sols la medició de 42 indicadors específics, lamajoria d’ells d’acord amb la informació o les dades ja existents a l’empresa o que són fàcils d’obtenir.La fase 2 està pensada per a empreses que ja fa temps que treballen en temes de RSE, però que pot-ser només han treballat en àmbits molt concrets (com podria ser el medi ambient) o potser ho han fetd’una forma poc estructurada. Per aquest motiu, la fase 2 afegeix 64 indicadors específics addicionalsals 42 de la fase 1. Aquests indicadors específics pretenen subdividir, aprofundir i/o precisar els indi-cadors de la fase 1. Finalment, la fase 3 està pensada per a les empreses que tinguin una política deRSE més implantada i que vulguin aprofundir en la gestió de la seva complexitat. Per aquest motiu, elsindicadors de la fase 3 incrementen notablement la profunditat afegint 85 indicadors més, molts delsquals mesuren empíricament temes que a les fases 1 i 2 tan sols s’introduïen com a conceptes ambvista a la reflexió i a l’inici d’activitats per part de l’empresa.
Les medicions de tots els indicadors específics poden ser quantitatives, qualitatives, de procés i d’out-put. És a dir, independentment de si l’indicador demana una mesura numèrica, l’empresa pot dir sim-plement que es troba en el procés d’elaboració de la política que en permetrà la medició en el futur,que hi ha de reflexionar més o que considera que el tema és important però que no ho ha pogut mesu-rar. En una primera fase, el més important és intentar reflexionar sobre el major nombre d’indicadorspossible, independentment de si l’empresa, en aquest moment precís, té dades per mesurar-ho o fer-neuna valoració acurada. A partir d’aquí, l’objectiu del model és que l’empresa avanci en la millora de lamesura de tots els indicadors específics i, per tant, en la comprensió i la gestió dels 39 indicadors 0que, com s’ha explicat, són la clau de volta del model.
Finalment, cal afegir que tot i que el model específicament creat per la xarxa RScat està format per lestres fases esmentades anteriorment per tal d’incorporar tots els indicadors del model de la GlobalReporting Initiative (GRI), s’hi ha afegit una darrera fase (4) que agrupa tots els indicadors del modelno integrats en les tres fases anteriors. A l’annex 1 on es presenta el model apareixen llistats tots elsindicadors de les quatre fases. Així, la versió completa del model agrupa:
Figura 3. Les tres fases d’aplicació del model
FASE 1 FASE 2 FASE 3
+ 16 indicadors 0= 42 indicadors específics
+ 27 indicadors 0 (16 de la fase1 més 11 de la fase 2)= 106 indicadors específics(42 de la fase 1 més 64 de lafase 2)
+ 39 indicadors 0 (16 de lafase 1 més 11 de la fase 2més 12 de la fase 3)= 191 indicadors específics (42 de la fase 1 més 64 de lafase 2 més 85 de la fase 3)
LIBRO RSCAT:tripa_05.QXP 17/12/2008 0:25 Página 14
Model d’indicadors RScat de la RSE per a pimes. Manual d’ús - El model 15
Utilitat del model
Segons el punt de vista de les empreses que ja han treballat amb el model, els ha “servit com a refle-xió”, ja que “mai no ens havíem plantejat escriure la RSE que duem a terme; ara [les empreses] ho hemvist plasmat i veiem el que fem”. Un apartat que cal tenir present és que el model no dóna “un valorde referència, un interval, un mínim i un màxim, per saber on ets i on has d’anar, cosa que ajudariamolt”. Tot i això, el model sí que està pensat perquè en un futur proper es pugui dur a terme un bench-marking entre empreses o per gestionar l’evolució dels indicadors al llarg del temps. Tal com ho indicauna de les empreses estudiades, cal una “comparativa d’empreses, amb qui m’he d’emmirallar si hovull fer bé?”. Ara bé, la majoria d’empreses considera que el sol fet d’implantar el model força l’empre-sa a veure què fan, cosa que “permet reflexionar” i identificar “punts en els quals no havia pensat abansi que ara crec que els incorporaré [a les pràctiques de RSE]”. Pel que fa al format, la majoria conside-ra que “les tres àrees [econòmica, ambiental i social] estan ben compensades” i que el format en tresfases del model “permet integrar-la [la RSE] segons la mida de l’empresa i dels seus recursos”. Aquestaforma d’implantació per fases permet “veure on pots anar fent coses, perquè el model cobreix totes leslínies”. És un model amb “molt bona cobertura”, que la majoria d’empreses entrevistades continuariaaplicant o utilitzant en el futur, tot i que “estaria bé incloure una introducció completa a la guia sobreRSE. Definicions, abast, per a empreses que hi estan poc familiaritzades. Perquè es toquen moltsaspectes, dels quals no tots són de RSE.”
Finalment, el model que proposem aquí per a la implantació de la RSE a les pimes permet que l’empre-sa faci un primer diagnòstic i una reflexió sobre quins factors clau ja està tractant i com ho està fent, iquins no tracta i per quin motiu. El fet que els factors clau siguin aplicables a totes les pimes fa que, enun futur, esdevinguin comparables i, per tant, permet que l’empresa pugui realitzar una determinada anà-lisi comparativa de les pràctiques en relació amb altres petites i mitjanes empreses. A més, l’empresa potvalorar en quins àmbits hauria de dur a terme polítiques concretes i identificar els indicadors que pot ferservir per a la gestió i la medició. L’objectiu és incorporar els criteris de la RSE per a cada stakeholder,no perquè sigui una obligació, sinó perquè tal com ho demostren diversos estudis, això permet: (a) reduirriscos laborals; (b) incrementar la productivitat; (c) generar confiança, legitimitat i credibilitat amb elsstakeholders, i (d) crear innovació tant en processos de gestió com en productes i serveis. Entenem, pertant, que la RSE està esdevenint un factor de competitivitat per a l’empresa, per la qual cosa s’ha d’a-frontar des d’una perspectiva d’oportunitat i d’inversió en lloc de costos.
Com s’han d’utilitzar els indicadors per a la gestió de la RSE
L’estudi sobre l’aplicació del model de la RSE a les pimes en quinze casos pràctics ens mostra que cadaindicador es pot mesurar de forma molt diferent. És a dir, un mateix indicador pot ser mesurat quantita-tivament per una empresa, mentre que una altra el pot gestionar de forma qualitativa. Òbviament, no hiha cap indicador que es pugui fer servir per si sol per definir o canviar polítiques de l’empresa. El mésimportant és veure la totalitat dels indicadors i fer-ne una lectura global. Ara bé, el que sí que permetcadascun d’aquests indicadors és respondre quatre preguntes que són clau per a la gestió de la RSE.
Figura 4. Resum del model d’indicadors RScat
40 indicadors 0 (16 de la fase 1 + 11 de la fase 2 + 12 de la fase 3 + 1 de la fase 4)
226 indicadors específics (42 de la fase 1 + 64 de la fase 2 + 85 de la fase 3 + 35 de la fase 4)
• 36 de l’àmbit econòmic (16%)• 51 de l’àmbit mediambiental (23%)• 139 de l’àmbit social (un 62%)
• 106 vinculats amb els treballadors• 56 vinculats amb els clients• 16 vinculats amb els accionistes• 24 vinculats amb els proveïdors• 48 vinculats amb el medi ambient • 48 vinculats amb la comunitat• 24 vinculats amb el sector públic• 2 vinculats amb els competidors
LIBRO RSCAT:tripa_05.QXP 17/12/2008 0:25 Página 15
16 Model d’indicadors RScat de la RSE per a pimes. Manual d’ús - El model
És a dir, un cop fet servir el model de la RSE a les pimes, cada empresa pot analitzar un per un els resul-tats dels indicadors i d’acord amb això desenvolupar (o no) polítiques concretes com ara en el cas pre-sentat a la taula anterior, establir processos de control horari dels treballadors a l’empresa B, establir pro-cessos de seguiments i anàlisi dels motius de l’absentisme a l’empresa A i no prendre cap mesura a l’em-presa C. En qualsevol cas, l’empresa en qüestió ha de ser capaç, primer, de fer una lectura global delmodel, ja que algunes de les preguntes que ens genera un indicador les pot respondre un altre. Per exem-ple, pot ser que les inversions en els treballadors com ara plans de formació o de conciliació de la vidafamiliar amb la professional redueixin l’absentisme laboral i la rotació de la plantilla. Per tant, si unaempresa té un grau d’absentisme elevat i un grau d’inversió en formació dels treballadors baix, d’aquí potraure un dels problemes. El més important és entendre que els indicadors funcionen com a petits semà-fors que ens mostren on és la nostra empresa en cada aspecte i que, quan el semàfor està vermell o taron-ja, cal esbrinar-ne el motiu per millorar la gestió de l’empresa. En aquest punt, l’empresa ha de fer seusels indicadors, de manera que reflecteixin una visió i una estratègia concreta. Així, els indicadors esde-venen eines realment útils per a la gestió.
1. L’aspecte identificat per l’indicador és rellevant per a la nostra empresa?2. Mesurem o gestionem l’impacte d’aquest aspecte de la RSE a la nostra empresa?3. Tenim clar cap a on volem anar en relació amb aquest aspecte de la RSE a la nostra empresa?4. Sabem com podem avançar cap al nostre objectiu en relació amb aquest aspecte concret de la RSE?
Per exemple, si agafem un dels indicadors específics de l’indicador 0 “Absentisme laboral” (indicador4 del model), indicador específic 4A “Nombre total d’hores perdudes en l’últim any”, segurament hiveuríem respostes molt diverses entre diferents empreses, des de mesuraments empírics exhaustius,passant per mesuraments poc precisos, fins a una simple aproximació. Aquestes diferències reflectei-xen les realitats diferents de cada empresa. Per tant, és important que l’empresa respongui aquestesquatre preguntes per a cada indicador per millorar la gestió de la RSE, tal com ho podem veure en elcas hipotètic següent:
5.000 hores
És molt rellevant, perquèl’empresa té un productealtament depenent de lamà d’obra. A més, aquestnombre d’hores és signifi-catiu considerant que estracta d’una pime petita.
Sí, l’empresa ho mesuraexhaustivament.
Com que és una pime, hiha molt poca capacitatde suplir baixes i absen-tismes. És importantreduir l’absentisme.
Seria important entendrela causa d’aquest absen-tisme elevat.
Aspecte de la RSE Empresa A Empresa CEmpresa B
Nombre total d’hores per-dudes en l’últim any
L’aspecte identificat perl’indicador és rellevant pera la nostra empresa?
Mesurem o gestionem l’im-pacte d’aquest aspecte dela RSE a la nostra empre-sa?
Tenim clar cap a on volemanar en relació amb aquestaspecte de la RSE a lanostra empresa?
Sabem com podem avançarcap al nostre objectiu enrelació amb aquest aspecteconcret de la RSE?
Taula 3. Cas hipotètic: respostes de tres empreses als mateixos indicadors
De tres a cinc dies demitjana per treballadoranuals
És bastant rellevant, peròl’empresa no té un siste-ma de control establertque permeti mesurar-loexhaustivament.
Es mesura de formainformal, preguntant-hoals caps d’unitat.L’empresa té un creixe-ment anual elevat i no espoden establir els siste-mes de gestió adequatsper anar absorbint el crei-xement.
És important tenir dadesempíriques sobre l’absen-tisme.
Cal formalitzar la medicióde l’absentisme.
No s’efectua registre del’absentisme
No és gaire rellevant, per-què l’empresa no té pro-ducció pròpia, fet pelqual els treballadors notenen control horari, sinóobjectius de productivi-tat.
No es mesura i no hi haintenció de mesurar-ho.
El cost de la medició éssuperior al benefici queens pot aportar.
Mantenir-ho com fins ara,però revisar-ho si canvial’estructura laboral del’empresa.
LIBRO RSCAT:tripa_05.QXP 17/12/2008 0:25 Página 16
Model d’indicadors RScat de la RSE per a pimes. Manual d’ús - Anàlisi per stakeholder 17
4. Anàlisi i exemples per a cada stakeholder
Com s’ha explicat anteriorment, el model se centra a veure com els indicadors 0 de la RSE per a cadastakeholder afecten l’empresa i l’empresa els afecta, i a valorar quins indicadors específics pot fer ser-vir l’empresa per dur a terme aquesta valoració i facilitar-ne la gestió.
En aquest sentit, aquesta part del document mostra per a cada stakeholder (1) els indicadors 0, (2) laseva raó de ser i els objectius, (3) les dificultats específiques que representa l’stakeholder per a l’em-presa i (4) els exemples concrets de com cal omplir i utilitzar els indicadors. Cal tenir present que lesrespostes de les empreses varien molt, i sovint poden ser molt diferents tot i utilitzar els mateixos indi-cadors. Aquest fet, tal com s’explica a la introducció, reflecteix la realitat de cada empresa i no ha depreocupar-nos especialment. El que sí que és realment important és reflexionar sobre els indicadors 0i aplicar-los adequadament. La forma en què l’empresa després mesura aquests indicadors i com infor-ma els stakeholders de les activitats de RSE és una qüestió més flexible, a discreció de cada empresa.Fet i fet, l’Annex 1 al final d’aquest document mostra el model RSCat – Xarxa per a la responsabilitatsocial a les pimes en la seva totalitat, incloent-hi els indicadors específics associats a cada indicador0. Hi apareixen indicats els indicadors GRI i, dins d’una quarta fase addicional, els indicadors GRI quefaltarien per completar una memòria social seguint-ne els criteris. D’altra banda, l’Annex 2 mostra elquadre associatiu entre el model de la xarxa RScat i les directrius G3 de la Global Reporting Initiativeper elaborar memòries de sostenibilitat i de RSE. Es tracta d’una taula que considerem que és d’un inte-rès especial per dur a terme un transvasament de la informació d’un model a l’altre.
Absentisme laboral
Remuneració als treballadorsPerfil de la plantilla dels treballa-dorsRotació de la plantillaAccidents de treball i malaltiesprofessionalsValor econòmic generat
Indicadors 0 – Treballadors
Medi ambient i entorn laboralPràctiques i drets laborals
Avaluació de resultats i competèn-cies del treballadorFormació dels treballadorsConciliació de la vida laboral, fami-liar i personalDrets humansProgrames d’igualtat d’oportunitatsRepresentació formal dels treballa-dors en la gestióPolítica de salut i seguretat en eltreballRepresentació sindical o col·lectivaAssetjament i abús
Taula 4. Taula d’indicadors 0: treballadors
Condicions ambientals en el llocde treball
Descripció de l’entorn laboral
Raó de ser i objectius
El grup dels treballadors i el dels clients són els dos grups d’interès de més impacte tant cap a l’em-presa com a la inversa. A més, els treballadors són el grup d’interès més legislat i regulat i, per tant, elque gaudeix de més claredat i més consens a l’hora de definir-ne els factors clau. En aquest sentit, lesiniciatives internacionals de la responsabilitat social de l’empresa com ara el Global Compact3 o laSA80004, centren les recomanacions en l’entorn laboral. Des d’aquesta perspectiva, en primer lloc calidentificar els factors clau relacionats amb les pràctiques laborals, tant des d’un punt de vista dels dretsdels treballadors com de polítiques de l’empresa per donar oportunitats de creixement professional.D’altra banda, cal entendre de forma més descriptiva l’entorn laboral, sobretot en termes empírics. A
3 <http://www.unglobalcompact.org/>4 <http://www.sa-intl.org/index.cfm?fuseaction=Page.viewPage&pageId=617&parentID=473>
Treballadors
LIBRO RSCAT:tripa_05.QXP 17/12/2008 0:25 Página 17
18 Model d’indicadors RScat de la RSE per a pimes. Manual d’ús - Anàlisi per stakeholder
més, cal valorar els impactes mediambientals en l’entorn laboral, ja que les mateixes pràctiques delstreballadors poden tenir impactes mediambientals. L’objectiu final és poder presentar una bateria defactors clau que mostrin els processos de gestió relacionats amb els treballadors i els resultats que sen’obtenen al final, de manera que l’empresa pugui identificar i gestionar les polítiques i els impactes.
Dificultats específiques del grup
El grup d’interès dels treballadors presenta dos grans problemes: l’heterogeneïtat d’entorns laboralsentre diferents pimes i la sensibilitat de les dades. Hi ha des de petites i mitjanes empreses en què totsels treballadors es podrien considerar de nivell directiu fins a d’altres on hi ha un sol gestor i la restasón operaris. També hi ha pimes que centren totes les operacions en un mateix lloc, mentre que n’hi had’altres que tenen operacions i personal en diversos països, incloent-hi països emergents. Això fa queesdevingui especialment difícil identificar factors clau que siguin representatius i rellevants per als dife-rents grups de treballadors existents al món de les pimes. D’altra banda, i convé tenir-ho present, moltsdels factors clau de gestió dels treballadors són tan sensibles com ara els salarials o la seguretat. De lamateixa manera, hi acostuma a haver una diferència de parers entre l’empresa i els treballadors que faque, de tant en tant, apareguin visions contraposades sobre polítiques laborals, com ara la formació ola igualtat d’oportunitats. L’aplicació i el seguiment d’aquests indicadors poden ser una via per resoldredivergències com la que es planteja aquí.
Com s’han d’omplir i utilitzar els indicadors
Cal aproximar-se a l’stakeholder que forma el grup dels treballadors des de tres enfocaments ben dife-rents: (1) les pràctiques laborals desenvolupades per l’empresa, enteses com les polítiques que desen-volupa l’empresa per garantir els drets i desenvolupar el potencial dels treballadors; (2) l’entorn laboralde l’empresa, entès com una descripció sobre la base de dades empíriques i comparables amb altresempreses, com ara la rotació o l’absentisme, i (3) els impactes mediambientals generats des de l’en-torn laboral5. Els indicadors establerts per cadascun d’aquests tres enfocaments es poden mesurar igestionar de manera diferent, com es veu a la taula següent:
Mitjana de facturació pertreballador
Percentatge de treballa-dors a temps parcialsobre el total de treballa-dors de l’empresa
Percentatge de la factu-ració bruta que es desti-na al desenvolupamentprofessional dels treballa-dors i a la seva formació
Salari mínim de l’empre-sa dividit pel salarimínim interprofessionallocal on es desenvolupenoperacions significativesde l’últim any.
Indicador 0 Indicador específic Empresa 2Empresa 1
Valor econòmic generat
Perfil de la plantilla de tre-balladors
Formació dels treballadors
Remuneració dels treballa-dors
Taula 5. Exemples d’indicadors: treballadors
19.522,48 €
0 %
21.280 €
3,46
600.000,00 €
85,7 %
La formacióinterna ésimportantíssi-ma, però no esconsidera unadespesa
1,1
Empresa 3
No respon
33 %
5 %
No respon
6
8
9
11
6A
8B
9A
11A
5 En aquest darrer punt, només s’hi han inclòs les condicions del lloc de treball, encara que hi hagi d’altres indicadors que puguin estar parcialment vinculats a aquest grup d’in-terès (però no pas directament).
LIBRO RSCAT:tripa_05.QXP 17/12/2008 0:25 Página 18
Model d’indicadors RScat de la RSE per a pimes. Manual d’ús - Anàlisi per stakeholder 19
Raó de ser i objectius
El grup dels proveïdors és l’stakeholder que representa el risc més elevat per a l’empresa des d’un puntde vista de la RSE. Encara que el grup dels treballadors se’n veu afectat de manera similar, el dels pro-veïdors presenta un risc més alt, atès el fet que l’empresa té menys capacitat de control sobre els pro-veïdors que sobre els treballadors i, per tant, pot no ser capaç d’identificar i de gestionar problemes deRSE derivats d’aquest stakeholder. De fet, alguns dels escàndols més greus dels darrers anys es deuena problemes amb proveïdors, com per exemple tallers que utilitzen mà d’obra infantil o condicions detreball que incompleixen la legislació laboral internacional. Avui dia, es considera que qualsevol empre-sa ha de mantenir un control determinat sobre els proveïdors i no s’hi val a dir que “com que la pràcti-ca no la fa l’empresa, no en som responsables”. Un dels problemes que hi ha és que es considera queper mitjà dels proveïdors és una relativament senzill que les empreses facin coses sense assumir-ne laresponsabilitat directa. De fet, una de les raons principals per les quals la RSE ha esdevingut un temaclau per a les pimes és que n’hi ha moltes que són proveïdores de grans multinacionals i que exigeixencada cop més tenir un control determinat sobre els proveïdors. I mentre que, fins ara, aquest control secentrava únicament i exclusivament en temes de qualitat, temps d’entrega, preu i d’altres aspectespurament operatius, actualment el control inclou temes socials i mediambientals. A tall d’exemple, lescinc empreses més grans del món del sector tèxtil fan auditories socials dels proveïdors.
Dificultats específiques del grup
El problema principal d’aquest grup és que, així com les grans empreses poden establir sistemes d’au-ditoria sobre els proveïdors, les pimes, per qüestió de recursos, generalment no poden fer el mateix. Pertant, en molts casos la gestió d’aquest àmbit se centra a fer donar certes dades als proveïdors i fer-lossignar un codi de conducta, com també buscar el compromís que se segueixen unes determinadesbones pràctiques. A més, moltes pimes tenen relacions molt estretes amb alguns proveïdors, fins i totd’amistat o familiars, cosa que dificulta molt l’aplicació d’aquestes mesures. Finalment, cal subratllarque les pimes, generalment, tenen menys poder o menys força sobre els proveïdors. Per tant, la gestiódels proveïdors des d’una perspectiva de la RSE, per a les pimes sovint esdevé més una qüestió de con-vèncer que no pas d’exigir. Es tracta, doncs, de fer veure als proveïdors que assumir les polítiques bàsi-ques de RSE els és beneficiós a mitjà o a llarg termini, ja que, d’una banda, els dóna un cert avantat-ge competitiu i, de l’altra, els redueix riscos.
Com s’han d’omplir i utilitzar els indicadors
Els indicadors 0 del grup de proveïdors fan referència a una de les parts més importants dels principisque l’empresa aplica en l’àmbit dels treballadors mateixos. Els principis d’aplicació són similars, estracta (a) d’entendre quines pràctiques laborals té el proveïdor actualment i (b) quines mesures políti-ques està prenent per millorar aquestes pràctiques. A la taula següent podem veure’n alguns exemplespràctics.
Proveïdors
Taula 6. Taula d’indicadors 0: proveïdors
Indicadors 0 – Proveïdors
Condicions i mitjana de temps de pagamentDrets humansBones pràctiques amb proveïdors localsSelecció, avaluació i associació amb proveïdors
LIBRO RSCAT:tripa_05.QXP 17/12/2008 0:25 Página 19
20 Model d’indicadors RScat de la RSE per a pimes. Manual d’ús - Anàlisi per stakeholder
Raó de ser i objectius
El grup dels clients és, juntament amb el dels treballadors, l’stakeholder de més impacte sobre l’em-presa. Cada dia hi ha més clients, tant institucionals com privats, que exigeixen una actuació respon-sable per part de l’empresa. D’altra banda, fins i tot els clients que no exigeixen una gestió de la RSEsí que són sensibles als impactes positius i negatius que es deriven de la gestió de la RSE. Això, per al’empresa, es tradueix a controlar la RSE en la producció dels productes i dels serveis en tota la cade-na de valor, des del disseny, passant per la contractació de proveïdors i la producció, i fins a la gestióde la satisfacció dels clients mateixos. De fet, en els darrers anys han aparegut moltes iniciatives d’eti-quetatge social i/o mediambiental que tracten precisament aquest tema. Les etiquetes socials i/o
Clients
Nombre d’incidèncieslegals relacionades ambels proveïdors l’últim any
L’empresa verifica l’ade-quació de l’actuació delsproveïdors als seus valorsi principis? Com ho fa,per mitjà de quins meca-nismes?
Percentatge de despesesamb proveïdors localssobre el total de les des-peses de l’empresa
L’empresa disposa depolítiques i pràctiques defoment de la contractacióde serveis amb proveï-dors locals? Quines són?
Indicador 0 Indicador específic Empresa 2Empresa 1
Condicions i mitjana detemps de pagament
Selecció, avaluació i asso-ciació amb proveïdors
Bones pràctiques amb pro-veïdors locals
Taula 7. Exemples d’indicadors: proveïdors
21 anuals
Sí (codi ètic)
No tenimproveïdorslocals
No
Cap
Sí, per audito-ria externa
30 %
Sempre quees pot, es con-tracta proveï-dors locals
Empresa 3
No es regis-tren inci-dències
Sí, SGE-21
100 %
Sí
2
29
27
2B
29B
27A
27B
Taula 8. Taula d’indicadors 0: clients
Indicadors 0 – Clients
Satisfacció del clientDrets humansResponsabilitat sobre el producteRetenció i fidelització del clientReclamació de productesImpacte per màrqueting socialSistema de gestió mediambientalPrivacitat del clientResponsabilitat comunicativa del producteSelecció, avaluació i associació amb proveïdors
LIBRO RSCAT:tripa_05.QXP 17/12/2008 0:25 Página 20
Model d’indicadors RScat de la RSE per a pimes. Manual d’ús - Anàlisi per stakeholder 21
mediambientals certifiquen que en tota la cadena de valor del producte es respecten o es compleixenuns principis de la RSE determinats. D’aquesta manera, els clients deleguen la confiança d’haver d’es-brinar què ha fet cadascuna de les empreses participants en la producció del producte a l’empresa cer-tificadora.
Dificultats específiques del grup
Un dels problemes principals del grup dels clients és que hi ha una gran diversitat de tipus de clients.És a dir, hi ha des d’empreses que fan les vendes a un o dos clients institucionals, fins a empreses quetenen molts milers de consumidors finals. Aquesta diversitat genera una gran disparitat a l’hora d’en-frontar-se a la gestió d’aquest stakeholder. D’una banda, com menys clients té l’empresa més simplehauria de ser-ne la gestió, però, generalment, el fet que hi hagi pocs clients també implica que tinguinmés poder sobre l’empresa. També s’esdevé la situació inversa: empreses amb molts consumidors oclients finals i, per tant, amb grans dificultats a l’hora d’establir canals de comunicació i sistemes degestió. D’altra banda, però, aquest gran nombre de clients tenen poca capacitat de pressió i/o negocia-ció sobre l’empresa.
Com s’han d’omplir i utilitzar els indicadors
Generalment, la RSE cap als clients s’entén en tres direccions: (a) manteniment d’uns valors i uns prin-cipis responsables, incloent-hi proveïdors; (b) gestió responsable de les activitats de l’empresa dins detota la cadena de valor, i (c) bona gestió mediambiental. No obstant això, els clients sovint ja tenen unapercepció prèvia de la RSE de l’empresa, per la qual cosa a l’hora de treballar els indicadors per aaquest stakeholder és molt important no tan sols dirigir les polítiques i les pràctiques de RSE, sinótambé els sistemes de comunicació i reporting cap als clients. A la taula següent en podem veure algunsexemples pràctics:
L’empresa disposa decanals de comunicacióentre el consumidor / clienti ella mateixa? De quinscanals disposa? (Servei d’a-tenció al client/consumidor(SAC), enquestes de satis-facció, bústia /fulls de sug-geriments, reclamacions iqueixes, web, telèfon d’a-tenció al consumidor/client, etc.)
L’empresa mesura el grau desatisfacció del client? Com elmesura? (enquestes, estudisde satisfacció)
Procediments introduïts alcicle de vida delproducte/servei per millorar-ne l’impacte en la salut i laseguretat dels clients
L’empresa disposa d’unapolítica formal de proteccióde la privacitat i/o un siste-ma de gestió de les infor-macions privades del client/consumidor o usuari?
Indicador 0 Indicador específic Empresa 2Empresa 1
Satisfacció delclient
Responsabilitatsobre el produc-te
Privacitat delclient
Taula 9. Exemples d’indicadors: clients
Atenció per dossales assistants,ja que tenimpocs clients.
No s’aplica.
En el servei quenosaltres donem,aquest aspecte nos’aplica: consulto-ria
Sí, adaptats ala LOPD, LSS iICE.
Canals oberts icanals que esresponen ràpi-dament permitjà de correuelectrònic, fax otelèfon.
Cada dos anyses fa unaenquesta desatisfacció.
El tipus de pro-ducte passamolts testos deseguretat i dequalitat perrequisits legals.
No es guardendades perso-nals.
Empresa 3
No és un servei especí-fic. No es mesura, peròse sap que és forçaelevat, perquè l’empre-sa no ha perdut capdels 40 clients que té.
Assajos. Normatives.Controls de qualitatdiaris.En curs.
5
3
22
5A
5B
3A
22A
LIBRO RSCAT:tripa_05.QXP 17/12/2008 0:25 Página 21
22 Model d’indicadors RScat de la RSE per a pimes. Manual d’ús - Anàlisi per stakeholder
Raó de ser i objectius
Antigament es considerava que els grans actors socials –com ara les empreses, el sector públic i lasocietat civil– funcionaven d’una forma relativament independent. Avui dia es considera que la líneadivisòria entre les activitats dels diferents actors és difusa, i que hi ha grans espais d’intersecció entreels tres sectors, com per exemple els impactes socials i mediambientals de les activitats empresarials.És a dir, l’empresa presta alguns serveis que es poden considerar, almenys en part, públics, i el sectorpúblic també desenvolupa activitats que podrien ser considerades de l’àmbit privat. Això es pot veureclarament en l’aparició en els darrers anys d’una gran quantitat d’iniciatives publicoprivades en el campde la RSE, com ara el Global Compact de les Nacions Unides o la Global Reporting Initiative, entre d’al-tres. A Europa, en els darrers quatre anys s’ha dut a terme una consulta de diferents entitats públiques,privades i civils dins de l’anomenat European Multistakeholder Forum que ha finalitzat amb la publica-ció d’unes recomanacions o directrius concretes de la Comissió Europea sobre la RSE tant per a lesempreses com per als organismes públics. En aquest sentit, l’objectiu a l’hora de gestionar aquest sta-keholder consisteix a entendre quins mecanismes o processos de relació amb el sector públic té l’em-presa, i com s’afecten mútuament.
Dificultats específiques del grup
El grup del sector públic és un dels stakeholders que normalment presenta menys complicacions, ja queles condicions de relació estan definides pel marc legal i institucional i, per tant, són relativament cla-res i transparents. No obstant això, cal recordar que el grup del sector públic és un dels més condicio-nats pel context específic en el qual opera l’empresa, fet pel qual varia molt entre zones geogràfiqueso en funció del tipus d’administració amb què l’empresa treballa o es relaciona. Per aquest motiu, lacomplexitat de relació amb aquest stakeholder estarà directament relacionada amb la dispersió geogrà-fica i administrativa dels interessos de l’empresa. L’exercici d’actuacions de lobby és un àmbit de granimpacte per a les grans empreses, però generalment irrellevant per a les pimes. Malgrat tot, és un àmbitque cal tenir en compte, perquè representa un factor d’exposició potencial per part de l’empresa.
Com s’han d’omplir i utilitzar els indicadors
L’element essencial a l’hora d’omplir aquests indicadors és recordar que l’objectiu és tenir clar com esrelaciona l’empresa amb el sector públic. En aquest sentit, és essencial recordar que les vies de relacióamb el sector públic no es redueixen només a canals directes, com ara activitats de suport financer ode lobbying, sinó que també inclouen activitats indirectes com ara la prestació de serveis que propor-cionen una repercussió pública, com ara infraestructures. A la taula següent en podem veure algunsexemples pràctics:
Sector públic
Taula 10. Taula d’indicadors 0: sector públic
Indicadors 0 – Sector públic
Valor econòmic generatInversions i serveis que proporcionen un benefici públicRelacions amb els poders polítics i de lobbyAjuts del govern
LIBRO RSCAT:tripa_05.QXP 17/12/2008 0:25 Página 22
Model d’indicadors RScat de la RSE per a pimes. Manual d’ús - Anàlisi per stakeholder 23
Posició en les polítiquespúbliques i vies de partici-pació en el desenvolupa-ment i activitats de lobbyrealitzades per l’empresa
Descripció, desenvolupa-ment i impacte de lesinversions en infraestructu-ra i serveis suportats perl’empresa que proporcionenun benefici públic
L’empresa rep ajudes finan-ceres per part d‘organismespúblics? Import o valor del‘ajuda.
Indicador 0 Indicador específic Empresa 2Empresa 1
Relacions ambels poders polí-tics i de lobby
Inversions i ser-veis que propor-cionen un bene-fici públic
Ajuts del govern
Taula 11. Exemples d’indicadors: sector públic
Sí
Col·locaciód’enllumenat,restauració demonuments,rehabilitaciód’edificis, for-mació pràctica iteòrica.
2 %
No
Cap
53.328 €rebuts per pro-jectes d’R+D
Empresa 3
Integrants associacionssectorials i empresa-rials. Associació.
Sí (encara que no ésun aspecte utilitzat perl’estratègia de deci-sions)
No
38
34
39
38A
34A
39A
Raó de ser i objectius
Quan parlem de comunitat, de fet estem parlant de totes les activitats que tenen alguna cosa a veure ambles relacions entre l’empresa i la comunitat en què opera, i això inclou gestionar la RSE de les activitatsempresarials que tenen un impacte directe sobre la comunitat. No obstant això, l’aspecte central d’aqueststakeholder és el que al nostre país denominem acció social o, fins i tot, filantropia. Les activitats centralsentre l’empresa i la comunitat des d’un punt de vista de la RSE són totes les pràctiques de l’empresa exter-nes a l’activitat purament empresarial. D’entre aquestes pràctiques, trobem donacions a ONG, patrocinid’activitats esportives o culturals o ajuts per solucionar problemes o emergències (des del Prestige a la inte-gració social o laboral d’immigrants). De fet, hi ha diverses organitzacions que es dediquen a avaluar l’ac-ció social de les empreses envers la comunitat, com per exemple la Fundación Empresa y Sociedad6 o, aescala internacional, la més reconeguda és l’ONG anglesa Business in the Community.7 Ara bé, ja fa anysque moltes empreses veuen que no té sentit que una empresa inverteixi en projectes de temes que notenen res a veure amb la seva activitat, fet pel qual les empreses tendeixen cada cop més a fer acció socialrelacionada amb el seu negoci. Des d’aquest punt de vista, cal mesurar i gestionar aquestes activitats.
Comunitat
Taula 12. Taula d’indicadors 0: comunitat
Indicadors 0 – Comunitat
Valor econòmic generatDrets humansRelació amb la comunitatGestió d’impactes a la comunitatCondicions ambientals en el lloc de treballPremis i distincions per actuacions responsablesInversions i serveis que proporcionen un benefici públic
6 <http://www.empresaysociedad.org/feys/es>7 <http://www.bitc.org.uk/>
LIBRO RSCAT:tripa_05.QXP 22/12/2008 23:40 Página 23
24 Model d’indicadors RScat de la RSE per a pimes. Manual d’ús - Anàlisi per stakeholder
Dificultats específiques del grup
L’stakeholder que anomenem comunitat presenta dos grans problemes: (1) la dificultat de gestió i medi-ció de les activitats i (2) l’heterogeneïtat de definicions de comunitat que hi pot haver. En primer lloc,com hem explicat anteriorment, l’activitat principal entre l’empresa i la comunitat és l’acció social. Elproblema és que com que, generalment, els projectes d’acció social queden fora de les activitats pròpiesde l’empresa, no acostumen a tenir els mateixos sistemes de gestió. Això fa que moltes empreses quetenen processos de gestió de negoci molt ben definits i mesurats tinguin molt poca informació sobre elsprocediments i l’impacte real de les activitats d’acció social. De fet, moltes empreses simplement es mar-quen un objectiu numèric, ja sigui absolut o percentual, i inverteixen aquesta quantitat. Aquest és undels motius pels quals, com hem explicat abans, cada dia més empreses intenten centrar l’acció socialen activitats molt relacionades amb la seva activitat de negoci. En segon lloc, no hi ha una definició unà-nime sobre què inclou el grup d’stakeholder que anomenem comunitat. Com passa amb d’altres stake-holders, en aquest cas identifiquem la comunitat com l’ens que rep o genera l’impacte envers l’empre-sa. Aquesta definició fa que una mateixa empresa pugui incloure dins d’aquest grup una associació deveïns del barri on té un centre productiu i una fundació que actua a escala internacional. En el cas de lacomunitat, l’estratègia de RSE de l’empresa és la que defineixen les organitzacions que en formen part.
Com s’han d’omplir i utilitzar els indicadors
És important que l’empresa entengui que els indicadors per a la gestió de les activitats amb la comuni-tat no necessàriament suposen un cost addicional per a l’empresa, i que poden ser tan importants comla gestió d’indicadors d’altres grups com ara els treballadors o els clients. Ara bé, és cert que sovint lapime no disposa de les dades o els canals de comunicació i els sistemes per gestionar els indicadors derelacions amb la comunitat que té per administrar altres grups. Això es pot millorar modificant les polí-tiques d’acció social de manera que se centrin en activitats vinculades al negoci. A la taula següent enpodem veure alguns exemples pràctics:
L’empresa coneix la comuni-tat en què és present? Com?Per mitjà de quins mecanis-mes? I la reconeix com apart interessada importantdins dels seus processosdecisoris? Com la reconeix?Per mitjà de quins mecanis-mes?
Nombre d’entitats/projectesals quals dóna suport permitjà de recursos econò-mics. Valor econòmic perentitat/projecte.
Nombre i percentatge detreballadors sobre el total del’empresa que participen orealitzen treballs voluntaris.
Nombre, nom i any de lesdistincions rebudes en rela-ció amb l’actuació social,ambiental i ètica
Indicador 0 Indicador específic Empresa 2Empresa 1
Relació amb lacomunitat
Premis i distin-cions per actua-ció responsable
Taula 13. Exemples d’indicadors: comunitat
Sí, per la pertinençaa entitats referents enel sector i coneixe-ment de concursosprivats i públics alsquals hem estat pre-sents.
19
3
Premi Institut de laDona a l’equitat-dife-rència entre homes idones 2003. I PremiCatalunya EmpresaFlexible 2006 V cam-panya per un equili-bri de la vida profes-sional i personal.
Reconeixem la comunitati la identifiquem com apart, però no hi ha defi-nits uns mecanismes.
Els treballadors s’empor-ten ordinadors que esreposicionen. El paper elrevenen al gestor de resi-dus i els diners que enfan van a una ONG alfinal de l’any. Donen men-jar per valor de 600 €.
Dia del Voluntariat
2
Empresa3
No
1
NA
Cap
7
33
7A
7B
7G
33A
LIBRO RSCAT:tripa_05.QXP 17/12/2008 0:25 Página 24
Model d’indicadors RScat de la RSE per a pimes. Manual d’ús - Anàlisi per stakeholder 25
Raó de ser i objectius
En els darrers anys, hi ha una tendència creixent a establir codis o directrius sectorials per a la gestió dela RSE. Per exemple, alguns dels organismes i de les empreses principals del sector financer han signatels anomenats Principis per a la inversió responsable que estableixen uns determinats requisits de RSE pera les empreses del sector. També es produeix en altres sectors com ara el tèxtil o el de les joguines, entred’altres. Això es deu al fet que moltes empreses han vist que, en el camp de la RSE, els competidors sónun stakeholder essencial. Per exemple, en el cas que una empresa del sector energètic tingui una actua-ció irresponsable, sovint la percepció social serà que les altres empreses del sector tenen pràctiques simi-lars, però que aquesta ha estat l’única descoberta. La reacció social és similar al que succeeix amb eldopatge en l’esport. En un món en el qual la reputació de les empreses suposa un alt percentatge del valorde les marques, la gestió dels competidors en temes relacionats amb la RSE és un aspecte essencial. Éscert que aquest tema té més impacte en les grans empreses, però no per això s’ha de deixar de gestionaren les pimes. És especialment important per a les pimes que siguin proveïdores de sectors industrials.
Dificultats específiques del grup
La dificultat en la gestió d’aquest stakeholder rau en la manca de canals i d’hàbits de comunicació ambaquest grup. És a dir, hi ha moltes empreses que no s’acostumen a relacionar gaire amb els competidorsprincipals. A més, com que la RSE pot ser enfocada com una estratègia de negoci que potencialment potgenerar un avantatge competitiu, es pot crear la paradoxa que compartir informació sobre l’estratègia deRSE suposi, d’una banda, una reducció de riscos però, de l’altra, suposi donar eines a un competidor direc-te. En tot cas, el fet que el model tingui tan sols un indicador per aquest àmbit, i que aquest se centriespecíficament en la comunicació i la publicitat reflecteix la gran dificultat que tenen les empreses perestablir indicadors concrets i mesurables de la gestió dels competidors. D’altra banda, les pimes tenenbarreres molt difoses entre els conceptes de clients, proveïdors i competidors, ja que sovint una empresapot ser client, proveïdor i competidor d’una mateixa empresa.
Com s’han d’omplir i utilitzar els indicadors
Tot i la importància d’aquest stakeholder, com hem vist en l’apartat anterior, avui dia la majoria de pimesno gestionen els competidors amb procediments formals i mesurables com en el cas d’altres stakeholders.No obstant això, moltes empreses comencen a supervisar els competidors mitjançant indicadors estricta-ment qualitatius especialment centrats en l’impuls d’iniciatives sectorials o, com podria ser el cas delmodel de la xarxa RScat, de manera que s’estableixin canals concrets de diàleg amb els competidors. Amés, cal tenir present que, al model, algunes de les problemàtiques que en grans empreses serien espe-cífiques del grup dels competidors, per a les petites i les mitjanes empreses apareixen en indicadors d’al-tres grups, com ara la selecció, l’avaluació i l’associació amb els proveïdors o els drets humans, entre d’al-tres. Per aquest motiu, considerem que és essencial –i ho recomanem– que l’empresa estableixi canals decomunicació i, fins i tot, estratègies conjuntes amb els competidors en determinats apartats de la RSE. Ala taula següent podem veure alguns exemples pràctics dels indicadors del model per al grup dels compe-tidors:
Competidors
Taula 14. Taula d’indicadors 0: competidors
Indicadors 0 – Competidors
Responsabilitat comunicativa del producte
L’empresa ha realitzat enels darrers dos anys algunacomunicació que hagi estatobjecte de reclamació perpart de clients, usuaris,proveïdors o competidors?Quina/es?
Indicador 0 Indicador específic Empresa 2Empresa 1
Responsabilitatcomunicativadel producte
Taula 15. Exemples d’indicadors: competidors
No s’aplica Fa 2 anys l’em-presa encara noexistia…
Empresa 3
Sí23 23A
LIBRO RSCAT:tripa_05.QXP 17/12/2008 0:25 Página 25
26 Model d’indicadors RScat de la RSE per a pimes. Manual d’ús - Anàlisi per stakeholder
Raó de ser i objectius
Tot i que, òbviament, els accionistes tenen una gran influència sobre l’empresa, per a les pimes, elsaccionistes acostumen a ser el grup d’interès de menys risc i menys importància des del punt de vistaespecífic de la RSE. A les grans empreses, els accionistes generalment són inversors externs a l’empre-sa, fet pel qual formen, juntament amb els treballadors i els clients, els tres stakeholders clau que s’hande gestionar des de l’empresa. Aquest no és el cas de les pimes, ja que generalment la majoria d’accio-nistes formen part de l’equip directiu o del nucli operatiu i/o familiar de l’empresa.
Dificultats específiques del grup
La implantació d’una política de RSE no genera una dificultat especial en aquest grup per a les pimes.De fet, per a les pimes, la gestió dels accionistes és sovint equivalent a la gestió de l’equip directiu i,per tant, es basa en els elements centrals de control de gestió de l’empresa. També és cert que, per ales pimes, la gestió del grup dels accionistes pot generar alguns problemes en termes de gestió d’altresgrups d’interès, ja que sovint alguns dels accionistes poden ser proveïdors o clients de l’empresa. Defet, no és gens estrany trobar inversions de capital creuades entre diferents pimes. Això, com en el casdels competidors, mostra un cop més la diferència en la gestió dels stakeholders entre les grans empre-ses i les pimes, ja que en aquestes últimes la diferència entre els diferents grups d’stakeholders no éstan clara.
Com s’han d’omplir i utilitzar els indicadors
Els indicadors centrals per al grup dels accionistes a les pimes se centren en aspectes compartits ambaltres grups d’stakeholders com ara competidors, proveïdors o clients. Aquí apareixen elements com arala privacitat del client, la responsabilitat sobre el producte o la selecció de proveïdors. En aquest sen-tit, a l’hora de valorar la gestió d’aquests diferents grups d’stakeholders, la pime ho hauria de fer ambuna visió global i transversal. L’únic àmbit més específic, i més obvi, que cal valorar per a aquest sta-keholder és el d’anàlisi financera. A la taula següent en podem veure alguns exemples pràctics:
Accionistes
Taula 16. Taula d’indicadors 0: accionistes
Indicadors 0 – Accionistes
Valor econòmic generatResponsabilitat comunicativa del producteSelecció, avaluació i associació amb proveïdors
Facturació anual bruta del’últim exercici
Mitjana de facturació pertreballador
Indicador 0 Indicador específic Empresa 2Empresa 1
Valor econòmicgenerat
Taula 17. Exemples d’indicadors: accionistes
82.703.338,87 €
600.000,00 €
4.995.506,33 €
16.428 €
Empresa 3
517.000 €
250.000 €
6 6A
6E
LIBRO RSCAT:tripa_05.QXP 17/12/2008 0:25 Página 26
Model d’indicadors RScat de la RSE per a pimes. Manual d’ús - Anàlisi per stakeholder 27
Raó de ser i objectius
Sent precisos en la definició, el medi ambient no seria un stakeholder, ja que no és un grup d’interèsconcret quant a organitzacions que el formen. De fet, hi ha un cert debat sobre si s’ha d’entendre comun grup independent o se l’ha d’incloure de forma transversal en els diversos grups com es fa amb elstemes socials o econòmics. En aquest model, posem el medi ambient com a stakeholder per dos motius:(1) perquè té una identitat pròpia i (2) perquè la majoria d’empreses gestiona els temes mediambien-tals de forma independent o separada. En qualsevol cas, l’aspecte mediambiental és, d’entre tots elstemes de la RSE, el que disposa de més consens quant a definició, factors clau i indicadors. Això faque els indicadors siguin els mateixos, o molt similars, per diferents processos de l’empresa, com aral’elaboració de memòries o les certificacions ISO, entre d’altres.
Dificultats específiques del grup
La dificultat principal que presenta la gestió del medi ambient és que els indicadors d’aquest grupdemanen mesuraments empírics d’una complexitat i un cost determinats, com per exemple la medicióde soroll, la qualitat de l’aire o els mètodes de tractament de residus produïts. L’altra dificultat delstemes mediambientals és que, així com amb els aspectes socials l’ús de certificacions i d’eines de ges-tió no és gaire generalitzat8, amb el medi ambient, les certificacions com ara l’ISO14001 o l’EMAS síque estan força esteses. En aquest sentit, independentment de si la empresa té certificació mediam-biental o pretén tenir-ne una, sovint les grans empreses de les quals les pimes són proveïdores tenenalgun d’aquests sistemes de certificació, i per això exigeixen o poden exigir als proveïdors la resposta oles dades en aspectes que, d’entrada, podrien semblar allunyats per a una pime, com ara temes de bio-diversitat o de verificació mediambiental independent.
Com s’han d’omplir i utilitzar els indicadors
Com hem vist, les pimes s’enfronten a dos tipus de problemes en l’àmbit mediambiental: (1) la com-plexitat i el cost de la medició d’indicadors i (2) la necessitat de tenir en compte els temes mediam-bientals d’una forma exhaustiva. Com que hi ha moltes pimes que no disposen de la capacitat ni delsrecursos per mesurar i gestionar tots els indicadors mediambientals, el més pràctic és fer servir aquestsindicadors com a objectius a llarg termini i, mentrestant, fer servir els indicadors per mostrar els aven-ços o les polítiques que es volen establir. Per tant, es tracta d’omplir els indicadors que es pugui ambdades empíriques i, en la resta, explicar descriptivament com l’empresa gestiona aquest stakeholder.
Medi ambient
Taula 18. Taula d’indicadors 0: medi ambient
Indicadors 0 – Medi ambient
Consums d’energia i aiguaCondicions ambientals al lloc de treballResidus produïtsVerificació ambiental externa independentReciclatgeSistema de gestió mediambientalEmissions de gasosEmissions d’efluents Biodiversitat** Indicador afegit a la fase 4
8 Potser la més utilitzada és SA8000. Vegeu: < http://www.sa-intl.org/index.cfm?&stopRedirect=1>
LIBRO RSCAT:tripa_05.QXP 17/12/2008 0:25 Página 27
28 Model d’indicadors RScat de la RSE per a pimes. Manual d’ús - Anàlisi per stakeholder
Nivell de la qualitat de l’ai-re de l’empresa respectedels nivells estàndards
Quantitat total de residusper tipus, destinació imètode de tractament (enpes i volum)
Indicador 0 Indicador específic Empresa 2Empresa 1
Condicionsambientals enel lloc de tre-ball
Residus pro-duïts
Taula 19. Exemples d’indicadors: medi ambient
Emissions deCO2 0,12.
Paper i brossa,en poca quanti-tat. Som unapetita oficina.
Igual a l’estàn-dard
Residu especial(químic) 8.228KgResidu no espe-cial 247.268Kg
Empresa 3
No s’avalua. Es consi-dera bo.
No s’aplica
15
20
15A
20A
LIBRO RSCAT:tripa_05.QXP 17/12/2008 0:25 Página 28
Model d’indicadors RScat de la RSE per a pimes. Manual d’ús - Procés d’utilització 29
El model de la RSE a les pimes es pot trobar a continuació, a l’Annex 1. Tot el contingut de la guia finsa aquest punt està pensat únicament i exclusivament per facilitar la comprensió i la utilització delmodel. Per tant, a l’hora de treballar sobre el model, cal recordar el procés que hem seguit fins a arri-bar a aquest punt:
1) Comprensió de l’abast de la RSE.
2) Anàlisi prèvia dels stakeholders i de la nostra empresa.
3) Anàlisi dels 39* indicadors 0 del model i dels objectius per a la nostra empresa (*o 40 en afegir la3) fase 4 per incloure tots els indicadors de la GRI).
4) Comprensió del model, distingint-ne les tres fases d’aplicació; la quarta fase és opcional, i només és4) necessària en cas que es vulgui fer una memòria completa sobre la base de la GRI.
5) Comprensió de les dificultats i anàlisi d’exemples de com s’aplica el model per a cada stakeholder.
6) Es comença a utilitzar el model de la RSE a les pimes.
Proposem que l’empresa continuï de manera més o menys precisa aquesta mateixa seqüència. En lesexperiències pilot del model, sovint una de les dificultats o problemes principals ha estat quan l’empre-sa ha volgut passar directament al punt 6 (començar a utilitzar el model) sense fer una reflexió inicialsobre la RSE a l’empresa. Aquests passos previs generen una certa complexitat en l’inici del procés,però més endavant en faciliten moltíssim la gestió. Només cal imaginar la diferència en la gestió delmodel entre una empresa que encarregui a un/a treballador/a que ompli els indicadors respecte d’unaaltra que realitzi un diagnòstic i un pla d’acció i inclogui una reflexió en el nivell organitzatiu màxim.Tant des d’un punt de vista de gestió de riscos com d’identificació d’oportunitats, recomanem aquestasegona opció, sobretot si l’empresa vol publicar algun tipus de memòria de RSE o de sostenibilitat.Sempre cal tenir present que en qüestions de RSE és força fàcil generar expectatives entre els diferentsstakeholders i, per tant, sempre és recomanable reflexionar abans d’iniciar processos d’aquest tipus. Pertant, el pas següent que l’empresa ha de dur a terme és començar el procés de reflexió.
5. Procés d’utilització del model
LIBRO RSCAT:tripa_05.QXP 17/12/2008 0:25 Página 29
LIBRO RSCAT:tripa_05.QXP 17/12/2008 0:25 Página 30
Model d’indicadors RScat de la RSE per a pimes. Manual d’ús - Introducció 31
ANNEXOS
LIBRO RSCAT:tripa_05.QXP 17/12/2008 0:25 Página 31
LIBRO RSCAT:tripa_05.QXP 17/12/2008 0:25 Página 32
Annex 1: Model d'indicadors RScat - v 3.0 33
A continuació presentem una taula amb el model d’indicadors complet. El quadre recull la llista dels226 subindicadors, agrupats en els 40 indicadors 0, i en mostra la informació específica de cada un:
• Codi i enunciat dels subindicadors: el codi sempre estarà format per un nombre que correspon a l’in-• dicador de base + una lletra (A, B, C, etc.) segons la posició dins del mateix indicador de base.• Fase en què s’inclou aquest subindicador: la informació apareix a les primeres columnes i, alhora, s’ha• diferenciat el color de la font en funció de la fase: fase 1 en negre, fase 2 en verd, fase 3 en lila i fase• 4 en blau.• Vincle amb el model de la GRI: en cas que el subindicador s’inclogui dins de les línies de la GRI, s’es-• pecifica el codi que pren en aquest estàndard internacional.• Impacte principal d’aquest subindicador (econòmic / social / mediambiental) i subimpacte• Grups d’interès amb què es vincula el subindicador (treballadors / clients / accionistes / proveïdors /• medi ambient / comunitat / sector públic / competidors).
IND
ICA
DO
R
FA
SE
1
FA
SE
2
FA
SE
3
FA
SE
4
Núm
. SU
BIN
DIC
.
TÍTOL SU
1 Avaluació de resultats i competències del treballador
1 1A Percentatge dels treballadors que reben revisions salarials
2 1B Percentatge de desenvolupament dels treballadors d’acord
2 Condicions i mitjana de temps de pagament
1 srodïevorp sla tnemagap ed spmet ed anajtim i snoicidnoC A2
2 2B Nombre d’incidències legals relacionades amb els proveïd
3 Responsabilitat sobre el producte
1 3AProcediments introduïts al cicle de vida del producte / ser
Codis delsindicadors(nivell 0)
Noms dels indicadors (nivell 0)
FA
SE
1
FA
SE
2
FA
SE
3
FA
SE
4
Núm
. SU
BIN
DIC
.
TÍTOL SU
Avaluació de resultats i competències del treballador
1 1A P t t d l t b ll d b i i l i l
Enunciat dels subindicadors
Fase en quès’inclou elsubindicador(text per colors)
2 5G satisfacció) (cal especificar-ne el concepte i el pes, el percentatge de cadascun dels motius sobre el total de reclamacions i queixes rebudes)
2 5H Nombre d’enquestes de satisfacció realitzades a clients/consumidors l’últim any i puntuació mitjana obtinguda P 3 5I L’empresa té un defensor del consumidor o alguna persona amb una funció similar?
3 5J L’empresa promou, forma i incentiva els professionals d’atenció al públic a reconèixer errors i actuar amb rapidesa i autonomia en la resolució de problemes? Com?
Codis dels subindicadors
Annex 1: Model de la RSE a les pimes catalanes
LIBRO RSCAT:tripa_05.QXP 22/12/2008 23:41 Página 33
34 Annex 1: Model d'indicadors RScat - v 3.0
INDICADOR
FASE 1
FASE 2
FASE 3
FASE 4
Núm. SUBINDIC.
TÍT
OL S
UB
IND
ICA
DO
R
CO
DI
GR
I IM
PACTE
Treballadors
Clients
Accionistes
Proveïdors
Medi ambient
Comunitat
Sector Públic
Competidors
SU
BIM
PACTE
1
Ava
luació
de r
esu
ltats
i c
om
petè
ncie
s del tr
eballador
1
1A
Pe
rcen
tatg
e de
ls t
reba
llado
rs q
ue r
eben
rev
isio
ns s
alar
ials
d’a
cord
am
b el
gra
u de
des
envo
lupa
men
t pr
ofes
sion
al
LA12
SOCI
AL
XPr
àctiq
ues
labo
rals
2
1B
Perc
enta
tge
de d
esen
volu
pam
ent
dels
tre
balla
dors
d’a
cord
am
b l’a
ssol
imen
t de
ls o
bjec
tius
plan
ifica
ts
SO
CIAL
X
Pràc
tique
s la
bora
ls
2
Condic
ions
i m
itja
na d
e t
em
ps
de p
agam
ent
1
srodïevorp sla tnemagap ed sp
met ed anajtim i snoicidnoC
A2EC
ON
ÒM
IC
XIm
pact
e ec
on. i
ndire
cte
2
2B
Nom
bre
d’in
cidè
ncie
s le
gals
rel
acio
nade
s am
b el
s pr
oveï
dors
l’úl
tim a
ny
EC
ON
ÒM
IC
XIm
pact
e ec
on. i
ndire
cte
3
Resp
onsa
bilit
at
sobre
el pro
ducte
1
3A
Pr
oced
imen
ts in
trod
uïts
al c
icle
de
vida
del
pro
duct
e / s
erve
i per
mill
orar
-ne
l’im
pact
e en
la s
alut
i la
seg
uret
at d
els
clie
nts
PR1
SOCI
AL
XR
esp.
sob
re p
rodu
cte
2
3B
Enum
erac
ió i
iden
tific
ació
de
les
inci
dènc
ies
deriv
ades
de
l’inc
ompl
imen
t de
les
norm
es r
elac
iona
des
amb
els
impa
ctes
de
ls p
rodu
ctes
/ser
veis
en
la s
alut
i la
seg
uret
at d
uran
t el
cic
le d
e vi
da
PR2
SOCI
AL
XR
esp.
sob
re p
rodu
cte
2
3C
Estu
dis
i rec
erqu
es t
ècni
ques
rea
litza
ts p
er l’
empr
esa
sobr
e da
nys
pote
ncia
ls d
els
prod
ucte
s/se
rvei
s co
mer
cial
itzat
s pe
r al
s co
nsum
idor
s/cl
ient
s l’ú
ltim
any
SOCI
AL
XR
esp.
sob
re p
rodu
cte
2
3D
Dav
ant
de r
isco
s po
tenc
ials
, l’e
mpr
esa
disp
osa
de m
ecan
ism
es d
e di
vulg
ació
i de
com
unic
ació
a le
s pa
rts
inte
ress
ades
i ad
opta
mes
ures
pre
vent
ives
i co
rrec
tives
am
b ag
ilita
t? Q
uins
són
aqu
ests
mec
anis
mes
?
SOCI
AL
XR
esp.
sob
re p
rodu
cte
4
3E
Cost
de
les
mul
tes
sign
ifica
tives
fru
it de
l’in
com
plim
ent
de la
nor
mat
iva
en r
elac
ió a
mb
el s
ubm
inis
tram
ent
i l’ú
s de
pr
oduc
tes
i ser
veis
de
l’org
anitz
ació
PR
9 SO
CIAL
X
Res
p. s
obre
pro
duct
e
4
Abse
nti
sme labora
l
1
4A
N
ombr
e to
tal d
’hor
es p
erdu
des
l’últi
m a
ny
LA7
SOCI
AL
XPr
àctiq
ues
labo
rals
1
4B
Ta
xa d
’abs
entis
me,
mitj
ana
d’ho
res
perd
udes
per
tre
balla
dor
LA7
SOCI
AL
XPr
àctiq
ues
labo
rals
1
4C
Ti
polo
gia
o ca
uses
de
l’abs
entis
me
LA7
SOCI
AL
XPr
àctiq
ues
labo
rals
3
4D
Pe
rcen
tatg
e to
tal d
’hor
es p
erdu
des
per
tipol
ogia
de
cont
ract
ació
SOCI
AL
XPr
àctiq
ues
labo
rals
3
4E
Pe
rcen
tatg
e to
tal d
’hor
es p
erdu
des
per
edat
i se
xe
SO
CIAL
X
Pràc
tique
s la
bora
ls
5
Satisf
acció
del client
1
5A
L’
empr
esa
disp
osa
de c
anal
s de
com
unic
ació
ent
re e
l con
sum
idor
/clie
nt i
ella
? D
e qu
ins
cana
ls d
ispo
sa?
(ser
vei d
’ate
nció
al
clie
nt/c
onsu
mid
or (
SAC)
, enq
uest
es d
e sa
tisfa
cció
, bús
tia/fu
lls d
e su
gger
imen
ts, r
ecla
mac
ions
i qu
eixe
s, w
eb, t
elèf
on
d’at
enci
ó al
con
sum
idor
/clie
nt, e
tc.)
ECO
NÒ
MIC
X
Impa
cte
econ
. dire
cte
1
5B
L’
empr
esa
mes
ura
el g
rau
de s
atis
facc
ió d
el c
lient
? Co
m e
l mes
ura?
(en
ques
tes,
est
udis
de
satis
facc
ió)
PR5
SOCI
AL
XR
esp.
sob
re p
rodu
cte
2
5C
Nom
bre
tota
l de
truc
ades
reb
udes
del
clie
nt e
n l’ú
ltim
any
ECO
NÒ
MIC
X
Impa
cte
econ
. dire
cte
2
5D
Perc
enta
tge
de r
ecla
mac
ions
/que
ixes
sob
re e
l tot
al d
e tr
ucad
es r
ebud
es d
el c
lient
l’úl
tim a
ny
EC
ON
ÒM
IC
XIm
pact
e ec
on. d
irect
e
2
5E
Perc
enta
tge
de r
ecla
mac
ions
/que
ixes
no
ates
es s
obre
el t
otal
de
truc
ades
reb
udes
l’úl
tim a
ny
EC
ON
ÒM
IC
XIm
pact
e ec
on. d
irect
e
2
5F
Tem
ps m
itjà
d’es
pera
al t
elèf
on d
’ate
nció
al c
lient
fin
s a
l’ini
ci d
e l’a
tenc
ió (
en m
inut
s)
EC
ON
ÒM
IC
XIm
pact
e ec
on. d
irect
e
2
5G
Qui
na h
a es
tat
la n
atur
ales
a de
les
recl
amac
ions
i le
s qu
eixe
s re
bude
s? (
prod
ucte
o s
erve
i, qu
alita
t, v
alor
, seg
uret
at,
satis
facc
ió)
(cal
esp
ecifi
car-
ne e
l con
cept
e i e
l pes
, el p
erce
ntat
ge d
e ca
dasc
un d
els
mot
ius
sobr
e el
tot
al d
e re
clam
acio
ns i
quei
xes
rebu
des)
ECO
NÒ
MIC
X
Impa
cte
econ
. dire
cte
2
5HN
ombr
e d’
enqu
este
s de
sat
isfa
cció
rea
litza
des
a cl
ient
s/co
nsum
idor
s l’ú
ltim
any
i pu
ntua
ció
mitj
ana
obtin
guda
PR
5 SO
CIAL
X
Impa
cte
econ
. dire
cte
3
5I
L’
empr
esa
té u
n de
fens
or d
el c
onsu
mid
or o
alg
una
pers
ona
amb
una
func
ió s
imila
r?
SO
CIAL
X
Impa
cte
econ
. dire
cte
3
5J
L’
empr
esa
prom
ou, f
orm
a i i
ncen
tiva
els
prof
essi
onal
s d’
aten
ció
al p
úblic
a r
econ
èixe
r er
rors
i ac
tuar
am
b ra
pide
sa i
auto
nom
ia e
n la
res
oluc
ió d
e pr
oble
mes
? Co
m?
SO
CIAL
X
Impa
cte
econ
. dire
cte
LIBRO RSCAT:tripa_05.QXP 17/12/2008 0:25 Página 34
Annex 1: Model d'indicadors RScat - v 3.0 35
INDICADOR
FASE 1
FASE 2
FASE 3
FASE 4 Núm.
SUBINDIC.
TÍT
OL S
UB
IND
ICA
DO
R
CO
DI
GR
I IM
PACTE
Treballadors
Clients
Accionistes
Proveïdors
Medi ambient
Comunitat
Sector Públic
Competidors
SU
BIM
PACTE
6
Valo
r econòm
ic g
enera
t
1
6A
Fa
ctur
ació
anu
al b
ruta
de
l’últi
m e
xerc
ici
EC1
ECO
NÒ
MIC
X
XX
XIm
pact
e ec
on. d
irect
e
1
6B
Co
stos
d’e
xplo
taci
ó de
l’úl
tim e
xerc
ici
EC1
ECO
NÒ
MIC
X
XX
XIm
pact
e ec
on. d
irect
e
1
6C
B
enef
ici n
et a
bans
d’im
post
os d
e l’ú
ltim
exe
rcic
i
ECO
NÒ
MIC
X
XX
XIm
pact
e ec
on. d
irect
e
2
6D
Crea
ció
neta
de
treb
all (
ente
sa c
om e
l res
ulta
t de
: nre
. tre
balla
dors
any
act
ual -
nre
. tre
balla
dors
any
ant
erio
r)
EC
ON
ÒM
IC
XX
XX
Impa
cte
econ
. dire
cte
2
6E
Mitj
ana
de f
actu
raci
ó pe
r tr
ebal
lado
r
ECO
NÒ
MIC
X
XX
XIm
pact
e ec
on. d
irect
e
2
6F
Paga
men
ts a
gov
erns
, im
post
os
EC1
ECO
NÒ
MIC
X
XX
XIm
pact
e ec
on. d
irect
e
3
6G
D
onac
ions
i al
tres
inve
rsio
ns c
omun
itàrie
s EC
1 EC
ON
ÒM
IC
XX
XX
Impa
cte
econ
. dire
cte
3
6H
Ben
efic
is n
o di
strib
uïts
EC
1 EC
ON
ÒM
IC
XX
XX
Impa
cte
econ
. dire
cte
46I
Pa
gam
ents
a p
rove
ïdor
s de
cap
ital
EC1
ECO
NÒ
MIC
X
XX
XIm
pact
e ec
on. d
irect
e
4
6J
Cons
eqüè
ncie
s fin
ance
res
i altr
es r
isco
s i o
port
unita
ts p
er a
les
activ
itats
de
l’org
anitz
ació
a c
ausa
del
can
vi c
limàt
ic
EC2
ECO
NÒ
MIC
X
Impa
cte
econ
. dire
cte
7
Rela
ció
am
b la c
om
unit
at
1
7A
L’
empr
esa
cone
ix la
com
unita
t en
què
és
pres
ent?
Com
? Pe
r m
itjà
de q
uins
mec
anis
mes
? I
la r
econ
eix
com
a p
art
inte
ress
ada
impo
rtan
t di
ns d
els
seus
pro
cess
os d
ecis
oris
? Co
m la
rec
onei
x? P
er m
itjà
de q
uins
mec
anis
mes
?
SOCI
AL
XSo
ciet
at
1
7B
N
ombr
e d’
entit
ats/
proj
ecte
s al
s qu
als
dóna
sup
ort
per
mitj
à de
rec
urso
s ec
onòm
ics.
Val
or e
conò
mic
per
ent
itat/p
roje
cte
SO
CIAL
X
Soci
etat
1
7C
N
ombr
e d’
entit
ats/
proj
ecte
s al
s qu
als
dóna
sup
ort
per
mitj
à de
don
acio
ns e
n es
pèci
e (p
rodu
ctes
o s
erve
is, i
nsta
l·lac
ions
o
mat
eria
l im
mob
ilitz
at).
Val
or e
conò
mic
de
les
dona
cion
s en
esp
ècie
per
ent
itat
SO
CIAL
X
Soci
etat
1
?af oh moC ?tropus anód slauq sla setcejorp sle tne
manretni agluvid aserpme’L
D7
SOCI
AL
XSo
ciet
at
2
7E
Nom
bre
i nom
de
proj
ecte
s so
cial
s em
pres
aria
ls c
reat
s pe
r la
prò
pia
empr
esa
SO
CIAL
X
Soci
etat
2
7F
L’em
pres
a ut
ilitz
a el
s in
cent
ius
fisca
ls d
e de
ducc
ió o
de
desc
ompt
e de
don
acio
ns i
patr
ocin
is?
SO
CIAL
X
Soci
etat
2
7G
Nom
bre
i per
cent
atge
de
treb
alla
dors
, sob
re e
l tot
al d
e l’e
mpr
esa,
que
par
ticip
en o
rea
litze
n tr
ebal
ls v
olun
taris
SOCI
AL
XSo
ciet
at
3
7H
L’em
pres
a re
alitz
a ca
mpa
nyes
edu
cativ
es i/
o d’
inte
rès
públ
ic a
la c
omun
itat
en c
onju
nt a
mb
orga
nitz
acio
ns lo
cals
?
SOCI
AL
XSo
ciet
at
3
7I
Pe
rcen
tatg
e de
la f
actu
raci
ó br
uta
dest
inad
a a
acci
ó so
cial
(se
nse
incl
oure
-hi o
blig
acio
ns le
gals
, ni t
ribut
s o
pres
taci
ons
vinc
ulat
s a
la c
ondi
ció
de t
reba
llado
rs d
e l’e
mpr
esa)
SOCI
AL
XSo
ciet
at
3
7J
Q
uant
itat
mitj
ana
d’ho
res
men
sual
s do
nade
s (a
llibe
rade
s de
l’ho
rari
labo
ral)
per
l’em
pres
a al
s em
plea
ts, p
er a
tre
ball
volu
ntar
i del
s tr
ebal
lado
rs
SO
CIAL
X
Soci
etat
3
7K
N
ombr
e i t
ipus
d’a
ctiv
itats
com
unità
ries
dese
nvol
upad
es e
n la
pro
piet
at d
e l’e
mpr
esa
SO
CIAL
X
Soci
etat
8
Perf
il d
e la p
lanti
lla d
e t
reballadors
1
8A
Pe
rcen
tatg
e de
cad
a m
odal
itat
cont
ract
ual d
ins
de l’
empr
esa
sobr
e el
tot
al d
e tr
ebal
lado
rs
LA1
SOCI
AL
XPr
àctiq
ues
labo
rals
1
aserpme’l ed srodallabert ed latot le erbos laicrap sp
met a srodallabert ed egtatnecreP
B8SO
CIAL
X
Pràc
tique
s la
bora
ls
1
aserpme’l ed srodallabert ed latot le erbos adarud ed sose
m 6 ed synem ed setcartnoc ed egtatnecreP
C8SO
CIAL
X
Pràc
tique
s la
bora
ls
1
8D
Pe
rcen
tatg
e de
tre
balla
dors
ext
erna
litza
ts (
subc
ontr
acta
ts, p
er E
TT, p
er e
mpr
eses
de
serv
eis
inte
gral
s, e
tc.)
SOCI
AL
XPr
àctiq
ues
labo
rals
1
8E
Pe
rcen
tatg
e de
tre
balla
dors
per
gèn
ere
i gru
p d’
edat
de
les
dife
rent
s ca
tego
ries
prof
essi
onal
s de
la p
lant
illa
LA1
SOCI
AL
XPr
àctiq
ues
labo
rals
1
8F
Pe
rcen
tatg
e de
tre
balla
dors
que
per
tany
en a
gru
ps d
’exc
lusi
ó (p
. ex.
dis
capa
cita
ts)
LA13
SO
CIAL
X
Pràc
tique
s la
bora
ls
2
8G
Perc
enta
tge
de t
reba
llado
rs p
er lo
calit
zaci
ó, r
egió
o p
obla
ció
on v
iuen
LA
1 SO
CIAL
X
Pràc
tique
s la
bora
ls
2
8HPe
rcen
tatg
e de
tre
balla
dors
per
niv
ell s
alar
ial o
per
sal
ari m
itjà
men
sual
SOCI
AL
XPr
àctiq
ues
labo
rals
3
8I
Pe
rfil
de la
pla
ntill
a de
ls d
epar
tam
ents
sup
erio
rs d
e ge
stió
i go
vern
cor
pora
tiu (
desg
loss
at p
er g
èner
e, g
rup
d’ed
at, r
egió
o
pobl
ació
on
viue
n)
LA13
SO
CIAL
X
Pràc
tique
s la
bora
ls
4
8J
Polít
ique
s i p
roce
dim
ents
per
a la
con
trac
taci
ó lo
cal
EC7
ECO
NÒ
MIC
X
XPr
àctiq
ues
labo
rals
LIBRO RSCAT:tripa_05.QXP 17/12/2008 0:25 Página 35
36 Annex 1: Model d'indicadors RScat - v 3.0
INDICADOR
FASE 1 FASE 2 FASE 3 FASE 4 Nº Núm.
SUBINDIC.
TÍTO
L SU
BIN
DIC
ADO
R
COD
I G
RI
IMPA
CTE
Treballadors Clients
Accionistes Proveïdors
Medi ambient Comunitat
Sector Públic Competidors
SUB
IMPA
CTE
9 Fo
rmac
ió d
els
treb
alla
dors
1
9A
Pe
rcen
tatg
e de
la f
actu
raci
ó br
uta
que
es d
estin
a al
des
envo
lupa
men
t pr
ofes
sion
al d
els
treb
alla
dors
i a
la s
eva
educ
ació
SOCI
AL
XPr
àctiq
ues
labo
rals
1
9B
M
itjan
a d’
hore
s de
for
mac
ió a
nual
s pe
r tr
ebal
lado
r (d
esgl
ossa
da p
er g
èner
e i g
rup
d’ed
at d
e le
s di
fere
nts
cate
gorie
s pr
ofes
sion
als
de la
pla
ntill
a)
LA10
SOCI
AL
XPr
àctiq
ues
labo
rals
1
9C
L’
empr
esa
disp
osa
i/o p
rom
ou u
n pl
a de
for
mac
ió c
ontin
uada
per
als
tre
balla
dors
de
les
dife
rent
s ca
tego
ries
prof
essi
onal
s?
LA11
SOCI
AL
XPr
àctiq
ues
labo
rals
1
9D
N
ombr
e i p
erce
ntat
ge d
e tr
ebal
lado
rs s
obre
el t
otal
de
la p
lant
illa
que
part
icip
en e
n cu
rsos
de
form
ació
rel
acio
nats
am
b la
sal
ut, l
a se
gure
tat
i la
prev
enci
ó de
ris
cos
labo
rals
a la
fei
na
LA8
SOCI
AL
XX
Pràc
tique
s la
bora
ls
2
9E
L’
empr
esa
disp
osa
i apl
ica
un s
iste
ma
per
iden
tific
ar le
s co
mpe
tènc
ies
pote
ncia
ls q
ue h
an d
e de
senv
olup
ar e
ls
treb
alla
dors
?
SOCI
AL
XPr
àctiq
ues
labo
rals
2
9F
L’
empr
esa
ofer
eix
ajud
es i/
o be
ques
d’e
stud
i per
a c
urso
s no
rel
acio
nats
am
b la
fei
na p
erò
amb
impa
cte
posi
tiu e
n l’o
cupa
bilit
at d
els
treb
alla
dors
i qu
e el
s do
ni s
upor
t en
la g
estió
fin
al d
e le
s ca
rrer
es p
rofe
ssio
nals
?
LA11
SOCI
AL
XPr
àctiq
ues
labo
rals
2
9G
L’
empr
esa
ha c
reat
alg
un o
rgan
ism
e am
b re
pres
enta
ció
dels
tre
balla
dors
per
neg
ocia
r el
pla
de
form
ació
de
cada
scun
a de
le
s ca
tego
ries
prof
essi
onal
s?
SO
CIAL
X
Pràc
tique
s la
bora
ls
3
9H
Form
ació
del
s em
plea
ts s
obre
pro
cedi
men
ts i
pràc
tique
s re
lativ
es a
ls d
rets
hum
ans
i sob
re p
olíti
ques
impo
rtan
ts p
er a
l de
senv
olup
amen
t de
les
oper
acio
ns d
e l’e
mpr
esa.
Cal
esp
ecifi
car
la t
ipol
ogia
de
la f
orm
ació
, el n
ombr
e de
tre
balla
dors
fo
rmat
s i e
l tot
al d
’hor
es d
e fo
rmac
ió
HR
3 SO
CIAL
X
XX
Dre
ts h
uman
s
3
9I
N
ombr
e i p
erce
ntat
ge d
e tr
ebal
lado
rs q
ue p
artic
ipen
en
curs
os d
e fo
rmac
ió e
n co
nstr
ucci
ó de
rel
acio
ns a
mb
la c
omun
itat
o fo
rmac
ió e
n vo
lunt
aria
t
SOCI
AL
XPr
àctiq
ues
labo
rals
3
9J
Nom
bre
i per
cent
atge
de
treb
alla
dors
, sob
re e
l tot
al d
e la
pla
ntill
a, q
ue h
an r
ebut
for
mac
ió e
n re
laci
ó am
b el
s pr
oced
imen
ts i
les
pràc
tique
s so
bre
prev
enci
ó de
la c
orru
pció
i an
àlis
i del
ris
c, c
om t
ambé
d’a
ltres
tem
es r
elac
iona
ts a
mb
la c
orru
pció
impo
rtan
ts p
er a
l des
envo
lupa
men
t de
les
oper
acio
ns d
e l’e
mpr
esa.
Cal
esp
ecifi
car
la t
ipol
ogia
de
la
form
ació
i el
tot
al d
’hor
es d
e fo
rmac
ió
SO3
SOCI
AL
XX
Soci
etat
3
9L
L’
empr
esa
real
itza
form
ació
, cur
sos,
con
ferè
ncie
s o
reun
ions
sob
re b
ones
prà
ctiq
ues
i ade
quac
ió a
ls d
rets
hum
ans
als
prov
eïdo
rs?
SO
CIAL
X
Dre
ts h
uman
s
4
9MPe
rcen
tatg
e de
tre
balla
dors
que
han
est
at f
orm
ats
en le
s po
lítiq
ues
o pr
oced
imen
ts d
e l'o
rgan
itzac
ió e
n as
pect
es d
e dr
ets
hum
ans
relle
vant
s pe
r a
les
activ
itats
. Cal
esp
ecifi
car
quin
s d’
ells
són
tre
balla
dors
de
segu
reta
t H
R8
SOCI
AL
XX
X
10
Dre
ts h
uman
s
1
10
AL’
empr
esa
incl
ou e
l res
pect
e al
s dr
ets
hum
ans
com
a c
riter
i fon
amen
tal e
n le
s de
cisi
ons
d’in
vers
ió i/
o ad
quis
icio
ns?
Com
ho
fa?
Per
mitj
à de
qui
ns m
ecan
ism
es?
SO
CIAL
X
XX
XD
rets
hum
ans
1
10
BL’
empr
esa
real
itza
esfo
rços
act
ius
per
mill
orar
la s
eva
bona
con
duct
a? D
ispo
sa d
e co
dis
inte
rns
de c
ondu
cta,
cod
is è
tics,
i s
iste
mes
de
gest
ió q
ue d
onin
sup
ort
i mon
itorin
la c
ondu
cta
ètic
a de
l’em
pres
a?
SO
CIAL
X
XX
XD
rets
hum
ans
2
10C
L’em
pres
a co
neix
i or
ient
a le
s se
ves
oper
acio
ns d
’aco
rd a
mb
els
prin
cipi
s de
l’O
rgan
itzac
ió I
nter
naci
onal
del
Tre
ball
(OIT
), la
Dec
lara
ció
Uni
vers
al d
els
Dre
ts H
uman
s, le
s di
rect
rius
per
a co
mpa
nyie
s m
ultin
acio
nals
de
l’Org
anitz
ació
de
Coop
erac
ió i
Des
envo
lupa
men
t Ec
onòm
ic (
OCD
E) i/
o el
s pr
inci
pis
del P
acte
Glo
bal?
Qui
n n’
és e
l gra
u de
seg
uim
ent
de
l’em
pres
a?
SO
CIAL
X
XX
XD
rets
hum
ans
2
10D
L’em
pres
a ex
posa
púb
licam
ent
els
seus
com
prom
isos
ètic
s i d
e dr
ets
hum
ans?
Per
mitj
à de
qui
ns m
ecan
ism
es/ c
anal
s:
mat
eria
l ins
tituc
iona
l, In
tern
et o
alg
un a
ltre
mec
anis
me
adeq
uat
als
grup
s d’
inte
rès?
SOCI
AL
XX
XX
Dre
ts h
uman
s
LIBRO RSCAT:tripa_05.QXP 17/12/2008 0:25 Página 36
Annex 1: Model d'indicadors RScat - v 3.0 37
INDICADOR
FASE 1 FASE 2 FASE 3 FASE 4
Núm. SUBINDIC.
TÍTO
L SU
BIN
DICA
DOR
CODI
GR
I IM
PACT
E
Treballadors Clients
Accionistes Proveïdors
Medi ambient Comunitat
Sector Públic Competidors
SUBI
MPA
CTE
3
10
EL’
empr
esa
disp
osa
de n
orm
es c
oneg
udes
de
sele
cció
i av
alua
ció
de p
rove
ïdor
s qu
e pr
eveg
in c
riter
is i
exig
ènci
es re
lativ
es
al c
ompl
imen
t de
la le
gisl
ació
labo
ral,
de la
seg
uret
at s
ocia
l i fi
scal
SOCI
AL
XX
XX
Dre
ts h
uman
s
3
10
FPe
rcen
tatg
e i n
ombr
e to
tal d
els
prin
cipa
ls d
istr
ibuï
dors
i cl
ient
s qu
e ha
n pa
ssat
per
una
obs
erva
ció
de d
rets
hum
ans.
Ex
empl
es q
ue d
emos
trin
que
l’em
pres
a té
en
cons
ider
ació
els
impa
ctes
en
els
dret
s hu
man
s a
l’hor
a de
pre
ndre
de
cisi
ons
sobr
e el
s pr
oced
imen
ts, l
es in
vers
ions
o l’
elec
ció
de p
rove
ïdor
s o
cont
ract
iste
s H
R2
SOCI
AL
XD
rets
hum
ans
3
10
GPe
rcen
tatg
e i n
ombr
e to
tal d
’aco
rds
d’in
vers
ió s
igni
ficat
ius
que
incl
ogui
n cl
àusu
les
de d
rets
hum
ans
o qu
e ha
gin
esta
t ob
ject
e d’
anàl
isi e
n m
atèr
ia d
e dr
ets
hum
ans
HR
1 SO
CIAL
X
XD
rets
hum
ans
3
10
HR
elac
ió d
e le
s po
lítiq
ues
i els
pro
cedi
men
ts q
ue u
tilitz
a l’e
mpr
esa
per v
alor
ar l’
actu
ació
sob
re e
ls d
rets
hum
ans
en re
laci
ó am
b la
cad
ena
de s
ubm
inis
tram
ent i
els
con
trac
tiste
s, c
om ta
mbé
els
sis
tem
es d
e se
guim
ent i
els
seu
s re
sulta
ts
SO
CIAL
X
XX
XD
rets
hum
ans
3
10
IPr
oced
imen
ts p
er a
les
quei
xes
i les
dem
ande
s pr
esen
tade
s pe
r dife
rent
s gr
ups
d’in
terè
s (c
lient
s, tr
ebal
lado
rs i
com
unita
ts),
rela
cion
ades
am
b el
s dr
ets
hum
ans,
incl
òs l’
artic
le d
e no
-rep
resà
lia
SO
CIAL
X
XX
XD
rets
hum
ans
3
10
JPe
rcen
tatg
e de
l tot
al d
e pr
oveï
dors
que
han
rebu
t vis
ites
d’in
spec
ció
de p
ràct
ique
s d’
acor
d am
b el
s dr
ets
hum
ans
SO
CIAL
X
XX
XD
rets
hum
ans
3
10
KL’
empr
esa
disp
osa
de n
orm
es d
e se
lecc
ió i
aval
uaci
ó qu
e in
clou
en c
riter
is e
spec
ífics
de
resp
onsa
bilit
at s
ocia
l com
la
proh
ibic
ió d
el tr
ebal
l inf
antil
, rel
acio
ns d
e tr
ebal
l ade
quad
es i
l’ado
pció
d’e
stàn
dard
s am
bien
tals
?
SOCI
AL
XX
XX
Dre
ts h
uman
s
410
LAc
tivita
ts id
entif
icad
es q
ue c
ompo
rten
un
risc
pote
ncia
l d’in
cide
nts
d’ex
plot
ació
infa
ntil,
i m
esur
es a
dopt
ades
per
co
ntrib
uir a
elim
inar
-los
(exp
lota
ció
infa
ntil)
H
R6
SOCI
AL
XD
rets
hum
ans
410 M
O
pera
cion
s id
entif
icad
es c
om d
e ris
c si
gnifi
catiu
de
ser o
rigen
d’e
piso
dis
de tr
ebal
l for
çat o
no
cons
entit
, i le
s m
esur
es
adop
tade
s pe
r con
trib
uir a
la s
eva
elim
inac
ió (t
reba
ll fo
rçat
) H
R7
SOCI
AL
XD
rets
hum
ans
4
10N
Nom
bre
tota
l d’in
cide
nts
rela
cion
ats
amb
viol
acio
ns d
e dr
ets
dels
indí
gene
s i m
esur
es a
dopt
ades
H
R9
SOCI
AL
XD
rets
hum
ans
11
Rem
uner
ació
als
treb
alla
dors
1
11
ASa
lari
mín
im d
e l’e
mpr
esa
divi
dit p
el s
alar
i mín
im in
terp
rofe
ssio
nal l
ocal
on
es d
esen
volu
pen
oper
acio
ns s
igni
ficat
ives
de
l’últi
m a
ny
EC5
ECO
NÒ
MIC
X
Impa
cte
econ
. dire
cte
1
11
BQ
uin
(per
cent
atge
) i q
uan
ha e
stat
l’úl
tim in
?aserp
me’l a rep lareneg lairalas tnemerc
ECO
NÒ
MIC
X
Impa
cte
econ
. dire
cte
1
11
CPe
rcen
tatg
e de
les
desp
eses
sal
aria
ls e
n re
laci
ó am
b la
fact
urac
ió d
e l’e
mpr
esa
desp
rés
d’im
post
os
EC1
ECO
NÒ
MIC
X
XX
XX
XX
XIm
pact
e ec
on. d
irect
e
1
11
DQ
uins
són
els
ben
efic
is s
ocia
ls o
fert
s al
s tr
ebal
lado
rs a
mb
jorn
ada
com
plet
a (t
ique
ts d
e re
stau
rant
, tra
nspo
rt, b
enef
icis
m
èdic
s, a
jude
s a
l’edu
caci
ó de
ls fi
lls, g
uard
erie
s, e
tc.)?
Cal
esp
ecifi
car-
ho p
er g
èner
e i c
ateg
oria
pro
fess
iona
l LA
3 SO
CIAL
X
Pràc
tique
s la
bora
ls
2
11
EPe
rcen
tatg
e de
la re
mun
erac
ió v
aria
ble
sobr
e la
mas
sa s
alar
ial d
e l’e
mpr
esa
per g
rup
prof
essi
onal
ECO
NÒ
MIC
X
Impa
cte
econ
. dire
cte
2
11
FL’
empr
esa
real
itza
enqu
este
s pe
r mes
urar
la s
atis
facc
ió d
els
treb
alla
dors
resp
ecte
de
la s
eva
polít
ica
de re
mun
erac
ió i
pres
taci
ons?
X
Pràc
tique
s la
bora
ls
2
11
GPr
omoc
ions
per
cat
egor
ia d
e tr
ebal
l i n
ivel
l sal
aria
l, pe
rcen
tatg
e de
pro
moc
ions
inte
rnes
i in
crem
ents
a n
ivel
l sal
aria
l
SOCI
AL
XPr
àctiq
ues
labo
rals
2
11
HPe
rcen
tatg
e de
treb
alla
dors
que
es
bene
ficie
n de
pro
gram
es d
e bo
nific
ació
en
espè
cie
SO
CIAL
X
Pràc
tique
s la
bora
ls
2
11
I Pe
rcen
tatg
e d’
acci
ons
de l’
empr
esa
en m
ans
dels
treb
alla
dors
SOCI
AL
XPr
àctiq
ues
labo
rals
3
11
JL’
empr
esa
ofer
eix
als
treb
alla
dors
bon
s ad
dici
onal
s or
ient
ats
per e
lem
ents
de
sost
enib
ilita
t soc
ial o
med
iam
bien
tal?
SOCI
AL
XPr
àctiq
ues
labo
rals
3
11
KL’
empr
esa
disp
osa
de p
olíti
ques
o p
lans
per
als
treb
alla
dors
que
afa
vore
ixin
la m
obili
tat s
oste
nibl
e al
s ce
ntre
s de
treb
all?
SOCI
AL
XPr
àctiq
ues
labo
rals
3
11
LL’
empr
esa
disp
osa
de s
iste
mes
de
prev
isió
soc
ial c
ompl
emen
tària
?
SOCI
AL
XPr
àctiq
ues
labo
rals
3
11 M
H
i ha
algu
n si
stem
a de
par
ticip
ació
del
s tr
ebal
lado
rs e
n l’e
stru
ctur
a re
trib
utiv
a o
en e
l sis
tem
a d’
ince
ntiu
s ec
onòm
ics
de
l’em
pres
a?
SO
CIAL
X
Pràc
tique
s la
bora
ls
411
NR
elac
ió e
ntre
el s
alar
i bas
e de
ls h
omes
resp
ecte
de
les
done
s, d
esgl
ossa
t per
cat
egor
ia p
rofe
ssio
nal
LA14
SOCI
AL
XPr
àctiq
ues
labo
rals
4
11O
Cobe
rtur
a de
les
oblig
acio
ns d
e l’o
rgan
itzac
ió d
egud
es a
pro
gram
es d
e be
nefic
is s
ocia
ls
EC3
ECO
NÒ
MIC
X
Impa
cte
econ
. dire
cte
LIBRO RSCAT:tripa_05.QXP 17/12/2008 0:25 Página 37
38 Annex 1: Model d'indicadors RScat - v 3.0
INDICADOR
FASE 1
FASE 2
FASE 3
FASE 4 Núm.
SUBINDIC.
TÍT
OL S
UB
IND
ICA
DO
R
CO
DI
GR
I IM
PACTE
Treballadors
Clients
Accionistes
Proveïdors
Medi ambient
Comunitat
Sector Públic
Competidors
SU
BIM
PACTE
12
R
ota
ció
de la p
lanti
lla
1
12
APe
r al
per
íode
d’u
n an
y (d
e l’ú
ltim
any
) es
tabl
ert:
nom
bre
inic
ial d
e tr
ebal
lado
rs, n
ombr
e to
tal d
’alte
s o
adm
issi
ons,
no
mbr
e to
tal d
e ba
ixes
o a
com
iada
men
ts i
nom
bre
final
de
treb
alla
dors
al f
inal
del
per
íode
SOCI
AL
XPr
àctiq
ues
labo
rals
1
12
BN
ombr
e to
tal d
e ba
ixes
de
treb
alla
dors
des
glos
sat
per
grup
d’e
dat
i gèn
ere
LA2
SOCI
AL
XPr
àctiq
ues
labo
rals
1
12
CM
otiu
s de
la b
aixa
del
s tr
ebal
lado
rs
SO
CIAL
X
Pràc
tique
s la
bora
ls
2
12D
L’em
pres
a av
alua
per
iòdi
cam
ent
la r
otac
ió d
e tr
ebal
lado
rs i
té u
na p
olíti
ca p
er a
la m
inim
itzac
ió i
mill
ora
d’aq
uest
in
dica
dor?
Qui
na?
SOCI
AL
XPr
àctiq
ues
labo
rals
3
12
EL’
empr
esa
disp
osa
de p
lans
soc
ials
per
ges
tiona
r l’e
xtin
ció
de la
rel
ació
labo
ral?
Qui
n co
ntin
gut
tene
n (p
rogr
ames
d’
orie
ntac
ió la
bora
l, fo
rmac
ió, r
ecol
·loca
ció,
etc
.)?
SO
CIAL
X
Pràc
tique
s la
bora
ls
13
C
oncilia
ció
de la v
ida labora
l, f
am
ilia
r i pers
onal
1
13
AL’
empr
esa
disp
osa
de p
rogr
ames
de
conc
iliac
ió d
e la
vid
a la
bora
l i p
erso
nal (
flexi
bilit
at h
oràr
ia, r
educ
ció
de jo
rnad
a, jo
b sh
arin
g, t
elec
omm
utin
g, a
ny s
abàt
ic o
exc
edèn
cia
i any
de
form
ació
, etc
.)?
Qui
ns?
SO
CIAL
X
Pràc
tique
s la
bora
ls
1
13
BPe
rcen
tatg
e de
l tot
al d
e tr
ebal
lado
rs q
ue p
artic
ipen
en
aque
st t
ipus
de
prog
ram
es d
esgl
ossa
ts p
er g
èner
e
SOCI
AL
XPr
àctiq
ues
labo
rals
2
13C
L’em
pres
a di
spos
a d’
un s
iste
ma
de c
ontr
ol d
e le
s ho
res
treb
alla
des
i pre
n in
icia
tives
per
què
es f
aci l
a fe
ina
dins
l’ho
rari
esta
bler
t i l
egal
?
SOCI
AL
XPr
àctiq
ues
labo
rals
3
13
DH
i ha
algu
n m
ecan
ism
e de
par
ticip
ació
del
tre
balla
dor
en e
l dis
seny
d’a
ques
t tip
us d
e pr
ogra
mes
de
conc
iliac
ió?
SO
CIAL
X
Pràc
tique
s la
bora
ls
14
P
rogra
mes
d’igualt
at
d’o
port
unit
ats
1
aserpme’l a nellabert euq taticapacsid b
ma senosrep ed latot erbmon i egtatnecreP
A41SO
CIAL
X
Dre
ts h
uman
s
2
14B
L’em
pres
a di
spos
a de
pol
ítiqu
es e
xplíc
ites
de n
o-di
scrim
inac
ió (
per
raça
, gèn
ere,
eda
t, r
elig
ió o
orie
ntac
ió s
exua
l) en
la
polít
ica
sala
rial,
en l’
adm
issi
ó, e
n la
pro
moc
ió, e
n l’e
ntre
nam
ent
i en
l’aco
mia
dam
ent
dels
tre
balla
dors
? Q
uine
s? C
om le
s co
mun
ica
als
grup
s d’
inte
rès?
SOCI
AL
XD
rets
hum
ans
2
14C
Nom
bre
i tip
us d
’inci
dent
s de
dis
crim
inac
ió.
HR
4 SO
CIAL
X
Dre
ts h
uman
s
2
14D
L’em
pres
a di
spos
a de
pol
ítiqu
es/p
rogr
ames
d’ig
ualta
t d’
opor
tuni
tats
i de
sis
tem
es d
e re
visi
ó pe
r as
segu
rar
el c
ompl
imen
t i e
l res
ulta
t de
les
revi
sion
s?
SO
CIAL
X
Dre
ts h
uman
s
2
14E
L’em
pres
a di
spos
a i a
plic
a po
lítiq
ues
de p
rom
oció
de
la d
ona
en e
ls d
ifere
nts
grup
s pr
ofes
sion
als?
SOCI
AL
XD
rets
hum
ans
2
14F
L’em
pres
a di
spos
a d’
algu
n pl
a d’
acol
lida
per
als
treb
alla
dors
imm
igra
nts
de n
ova
cont
ract
ació
(id
iom
a, d
rets
labo
rals
i so
cial
s, e
tc.)
?
SO
CIAL
X
Dre
ts h
uman
s
2
14G
L’em
pres
a di
spos
a d’
un p
rogr
ama
espe
cial
per
a la
con
trac
taci
ó de
per
sone
s am
b di
scap
acita
t?
SO
CIAL
X
Dre
ts h
uman
s
2
14H
L’em
pres
a co
l·lab
ora
amb
cent
res
espe
cial
s de
tre
ball?
SOCI
AL
XD
rets
hum
ans
3
14
IL’
empr
esa
disp
osa
de m
ecan
ism
es i
de d
ispo
sitiu
s pe
r id
entif
icar
con
duct
es d
iscr
imin
atòr
ies
dins
de
la p
lant
illa
de
treb
alla
dors
?
SOCI
AL
XD
rets
hum
ans
3
14
JL’
empr
esa
prom
ou i
disp
osa
de m
ecan
ism
es s
egur
s i d
e no
-rep
resà
lia p
er t
al q
ue e
ls t
reba
llado
rs c
omun
iqui
n el
s in
cide
nts?
SOCI
AL
XD
rets
hum
ans
15
C
ondic
ions
am
bie
nta
ls e
n e
l lloc d
e t
reball
1
sdradnàtse sllevin sled etcepser aserpme’l ed eria’l ed tatilauq al ed llevi
NA51
M.A
MB
IEN
T X
XX
Med
i am
bien
t
1
stanamocer sdradnàtse sllevin sled etcepser aserp
me’l a lloros ed lleviN
B51M
.AM
BIE
NT
XX
XM
edi a
mbi
ent
1
stanamocer sdradnàtse sllevin sled etcepser aserp
me’l a arutarepmet ed llevi
NC51
M.A
MB
IEN
T X
XX
Med
i am
bien
t
LIBRO RSCAT:tripa_05.QXP 17/12/2008 0:25 Página 38
Annex 1: Model d'indicadors RScat - v 3.0 39
INDICADOR
FASE 1
FASE 2
FASE 3
FASE 4 Núm.
SUBINDIC.
TÍT
OL S
UB
IND
ICA
DO
R
CO
DI
GR
I IM
PACTE
Treballadors
Clients
Accionistes
Proveïdors
Medi ambient
Comunitat
Sector Públic
Competidors
SU
BIM
PACTE
1
16
ACo
nsum
tot
al d
irect
e d’
ener
gia
desg
loss
at p
er f
onts
prim
àrie
s (k
W/h
) EN
3 M
.AM
BIE
NT
XEn
ergi
a
2
16B
Perc
enta
tge
del c
onsu
m t
otal
d’e
nerg
ia c
ober
t pe
r fo
nts
reno
vabl
es
M
.AM
BIE
NT
XM
edi a
mbi
ent
1
16
CCo
nsum
tot
al d
’aig
ua e
n l’ú
ltim
exe
rcic
i (m
3 ) EN
8 M
.AM
BIE
NT
XAi
gua
3
16
DL’
empr
esa
disp
osa
de s
iste
mes
per
mon
itora
r i c
ontr
olar
am
b ob
ject
ius
espe
cífic
s l’a
ugm
ent
de l’
efic
iènc
ia e
nerg
ètic
a?
M
.AM
BIE
NT
XM
edi a
mbi
ent
3
16
EL’
empr
esa
dese
nvol
upa
periò
dica
men
t ca
mpa
nyes
inte
rnes
de
redu
cció
del
con
sum
d’e
nerg
ia?
M
.AM
BIE
NT
XM
edi a
mbi
ent
3
16 F
Esta
lvi t
otal
d’e
nerg
ia g
ràci
es a
la c
onse
rvac
ió i
a le
s m
illor
es d
’efic
iènc
ia
EN5
M.A
MB
IEN
T X
Ener
gia
3
16
GL’
empr
esa
dese
nvol
upa
periò
dica
men
t ca
mpa
nyes
inte
rnes
de
redu
cció
del
con
sum
d’a
igua
?
M.A
MB
IEN
T X
Med
i am
bien
t
416
HCo
nsum
indi
rect
e d’
ener
gia
desg
loss
at p
er f
onts
prim
àrie
s EN
4 M
.AM
BIE
NT
XEn
ergi
a
416
IIn
icia
tives
per
red
uir
el c
onsu
m in
dire
cte
d’en
ergi
a i l
es r
educ
cion
s ac
onse
guid
es a
mb
les
inic
iativ
es e
smen
tade
s EN
7 M
.AM
BIE
NT
XEn
ergi
a
4
16J
Font
s d’
aigu
a qu
e s’
han
vist
afe
ctad
es n
egat
ivam
ent
per
la c
apta
ció
d’ai
gua
EN9
M.A
MB
IEN
T X
Aigu
a
17
R
ete
nció
i f
idelitz
ació
del client
2
17A
Cone
ix l’
empr
esa
el p
erce
ntat
ge d
e re
tenc
ió, e
l per
cent
atge
de
nous
clie
nts,
la q
uota
de
mer
cat
i la
fidel
itat
a la
mar
ca?
EC
ON
ÒM
IC
XIm
pact
e ec
on. i
ndire
cte
18
Recla
mació
de p
roducte
s
2
18A
Perc
enta
tge
de p
rodu
ctes
ven
uts
que
l’em
pres
a re
clam
a al
fin
al d
e la
sev
a vi
da ú
til
EN27
SOCI
AL
XR
esp.
sob
re p
rodu
cte
19
A
ccid
ents
de t
reball i m
ala
ltie
s pro
fess
ionals
2
19A
Qui
ns s
ón e
ls m
ètod
es d
e re
gist
re i
notif
icac
ió d
els
acci
dent
s de
tre
ball
i de
les
mal
altie
s pr
ofes
sion
als
que
utili
tza
l’em
pres
a en
ref
erèn
cia
amb
el R
eper
tori
de r
ecom
anac
ions
i pr
àctiq
ues
de l’
OIT
sob
re e
l reg
istr
e i l
a no
tific
ació
d’
acci
dent
s de
tre
ball
i mal
altie
s pr
ofes
sion
als
i víc
times
mor
tals
?
SOCI
AL
XPr
àctiq
ues
labo
rals
2
19B
Perc
enta
tge
i nom
bre
de t
reba
llado
rs s
obre
el t
otal
de
la p
lant
illa
expo
sats
a c
ondi
cion
s de
tre
ball
amb
risc
SO
CIAL
X
Pràc
tique
s la
bora
ls
2
19C
Nom
bre
tota
l d’a
ccid
ents
de
treb
all d
e l’e
mpr
esa
i tip
olog
ia a
la q
ual p
erta
nyen
cad
ascu
n d’
ells
SOCI
AL
XPr
àctiq
ues
labo
rals
20
R
esi
dus
pro
duït
s
2
20A
Qua
ntita
t to
tal d
e re
sidu
s pe
r tip
us, d
estin
ació
i m
ètod
e de
tra
ctam
ent
(en
pes
i vol
um)
EN22
M.A
MB
IEN
T X
Res
idus
i em
issi
ons
2
20B
Qui
na é
s la
ràt
io d
e l’e
mpr
esa
en q
uant
itat
de r
esid
us g
ener
ada
i con
sum
s de
mat
èria
prim
era?
M.A
MB
IEN
T X
Res
idus
i em
issi
ons
2
20C
L’em
pres
a di
spos
a de
sis
tem
es p
er m
onito
rar
i con
trol
ar a
mb
obje
ctiu
s es
pecí
fics
la r
educ
ció
de la
gen
erac
ió d
e re
sidu
s sò
lids?
M.A
MB
IEN
T X
Res
idus
i em
issi
ons
4
20D
Pes
dels
res
idus
tra
nspo
rtat
s, im
port
ats,
exp
orta
ts o
tra
ctat
s qu
e es
con
side
ren
peril
loso
s se
gons
la c
lass
ifica
ció
del
Conv
eni d
e B
asile
a, a
nnex
os I
, II,
III
i VI
II, i
per
cent
atge
de
resi
dus
tran
spor
tats
inte
rnac
iona
lmen
t EN
24M
.AM
BIE
NT
XR
esid
us i
emis
sion
s
21
Veri
ficació
am
bie
nta
l ext
ern
a independent
2
21A
L’em
pres
a di
spos
a d’
algu
n si
stem
a de
ges
tió a
mbi
enta
l (IS
O 1
4001
o E
MAS
)? Q
uin/
s?
M
.AM
BIE
NT
XM
edi a
mbi
ent
2
21B
L’em
pres
a se
sot
met
a v
erifi
caci
ons
inde
pend
ents
ext
erne
s re
spec
te d
el s
eu c
ompo
rtam
ent
ambi
enta
l? A
mb
quin
a pe
riodi
cita
t?
M
.AM
BIE
NT
XM
edi a
mbi
ent
2
21C
Els
prod
ucte
s o
serv
eis
que
l’em
pres
a co
mer
cial
itza
disp
osen
d’u
na e
tique
ta e
colò
gica
? Q
uina
/es?
M.A
MB
IEN
T X
Med
i am
bien
t
22
P
riva
cit
at
del client
2
22A
L’em
pres
a di
spos
a d’
una
polít
ica
form
al d
e pr
otec
ció
de la
priv
acita
t i/o
d’u
n si
stem
a de
ges
tió d
e le
s in
form
acio
ns
priv
ades
del
clie
nt/c
onsu
mid
or o
usu
ari?
SOCI
AL
XR
esp.
sob
re p
rodu
cte
2
22B
L’em
pres
a té
una
pol
ítica
que
li p
erm
et a
l con
sum
idor
, clie
nt o
usu
ari l
a in
clus
ió, a
ltera
ció
i exc
lusi
ó de
les
seve
s da
des
del b
anc
d’in
form
ació
de
l’em
pres
a?
SO
CIAL
X
Res
p. s
obre
pro
duct
e
3
22
CPe
rcen
tatg
e de
les
dade
s de
clie
nts
cobe
rtes
per
pro
cedi
men
ts d
e pr
otec
ció
de d
ades
SOCI
AL
XR
esp.
sob
re p
rodu
cte
4
22D
Nom
bre
tota
l de
recl
amac
ions
deg
udam
ent
fona
men
tade
s en
rel
ació
am
b el
res
pect
e a
la p
rivac
itat
i la
fuita
de
dade
s pe
rson
als
dels
clie
nts
PR8
SOCI
AL
XR
esp.
sob
re p
rodu
cte
16
C
onsu
ms
d’e
nerg
ia i a
igua
LIBRO RSCAT:tripa_05.QXP 17/12/2008 0:25 Página 39
40 Annex 1: Model d'indicadors RScat - v 3.0
INDICADOR
FASE 1
FASE 2
FASE 3
FASE 4 Núm.
SUBINDIC.
TÍT
OL S
UB
IND
ICA
DO
R
CO
DI
GR
I IM
PACTE
Treballadors
Clients
Accionistes
Proveïdors
Medi ambient
Comunitat
Sector Públic
Competidors
SU
BIM
PACTE
23
R
esp
onsa
bilit
at
com
unic
ati
va d
el pro
ducte
2
23A
L’em
pres
a ha
rea
litza
t en
els
últi
ms
dos
anys
alg
una
com
unic
ació
que
hag
i est
at o
bjec
te d
e re
clam
ació
per
par
t de
cl
ient
s, u
suar
is, p
rove
ïdor
s o
com
petid
ors?
Qui
na/e
s?
SO
CIAL
X
XX
Res
p. s
obre
pro
duct
e
3
23
BL’
empr
esa
disp
osa
de p
roce
dim
ents
i pr
ogra
mes
de
com
plim
ent
de le
s lle
is, e
stàn
dard
s i c
odis
vol
unta
ris, r
elac
iona
ts
amb
les
com
unic
acio
ns d
e m
àrqu
etin
g (in
clos
a la
pub
licita
t, la
pro
moc
ió i
els
patr
ocin
is)?
PR
6 SO
CIAL
X
Res
p. s
obre
pro
duct
e
3
23
CEn
umer
ació
i id
entif
icac
ió d
’exe
mpl
es e
n qu
è no
s’h
agin
com
pler
t le
s re
gula
cion
s re
lativ
es a
les
com
unic
acio
ns d
e m
àrqu
etin
g, in
clos
es la
pub
licita
t, la
pro
moc
ió i
els
patr
ocin
is
PR7
SOCI
AL
XR
esp.
sob
re p
rodu
cte
423
DTi
pus
d’in
form
ació
sob
re e
ls p
rodu
ctes
i el
s se
rvei
s re
quer
its p
els
proc
edim
ents
en
vigo
r i l
a no
rmat
iva,
i pe
rcen
tatg
e de
pr
oduc
tes
i ser
veis
llig
ats
a aq
uest
s re
quer
imen
ts in
form
atiu
s PR
3 SO
CIAL
X
Res
p. s
obre
pro
duct
e
4
23E
Nom
bre
tota
l d’in
com
plim
ents
de
la r
egul
ació
i de
ls c
odis
vol
unta
ris r
elat
ius
a la
info
rmac
ió i
a l’e
tique
tatg
e de
ls
prod
ucte
s i s
erve
is, d
istr
ibuï
ts d
’aco
rd a
mb
el r
esul
tat
del t
ipus
del
s in
cide
nts
esm
enta
ts
PR4
SOCI
AL
XR
esp.
sob
re p
rodu
cte
24
R
epre
senta
ció
sin
dic
al o c
ol·le
cti
va
2
24A
Perc
enta
tge
de t
reba
llado
rs d
e l’e
mpr
esa
que
esta
n af
iliat
s a
algu
n si
ndic
at, q
ue e
stan
rep
rese
ntat
s pe
r si
ndic
ats
inde
pend
ents
o q
ue e
stan
cob
erts
per
con
veni
s co
l·lec
tius
LA4
SOCI
AL
XPr
àctiq
ues
labo
rals
2
24B
Nom
bre
i per
cent
atge
de
conf
licte
s la
bora
ls q
ue s
’han
res
olt
dins
la p
ròpi
a em
pres
a (n
egoc
iaci
ó em
pres
a-re
pres
enta
nts
sind
ical
s)
SO
CIAL
X
Pràc
tique
s la
bora
ls
2
24C
Nom
bre
i per
cent
atge
de
conf
licte
s la
bora
ls q
ue s
’han
res
olt
per
via
extr
ajud
icia
l (Tr
ibun
al L
abor
al d
e Ca
talu
nya
o m
edia
ció
adm
inis
trat
iva)
SOCI
AL
XPr
àctiq
ues
labo
rals
2
24D
Nom
bre
i per
cent
atge
de
conf
licte
s la
bora
ls q
ue s
’han
res
olt
per
la v
ia ju
dici
al
SO
CIAL
X
Pràc
tique
s la
bora
ls
2
24E
L’em
pres
a po
sa a
dis
posi
ció
info
rmac
ions
bàs
ique
s so
bre
dret
s i d
eure
s de
la c
ateg
oria
com
el p
acte
sal
aria
l, le
s co
ntrib
ucio
ns s
indi
cals
, etc
.?
SO
CIAL
X
Pràc
tique
s la
bora
ls
3
24
FL’
empr
esa
dóna
info
rmac
ions
que
afe
cten
els
tre
balla
dors
en
un t
emps
hàb
il pe
rquè
els
sin
dica
ts i
els
treb
alla
dors
es
posi
cion
in?
Qui
n és
, am
b di
es, a
ques
t pe
ríode
mín
im d
e pr
eaví
s?
LA5
SOCI
AL
XPr
àctiq
ues
labo
rals
3
24
GN
ombr
e de
tem
es d
e sa
lut
i seg
uret
at c
ober
ts a
mb
acor
ds f
orm
als
amb
sind
icat
s LA
9 SO
CIAL
X
Pràc
tique
s la
bora
ls
3
24
HN
ombr
e i t
ipus
d’in
cide
nts
de v
iola
ció
de la
llib
erta
t d’
asso
ciac
ió i
nego
ciac
ió c
ol·le
ctiv
a
SOCI
AL
XPr
àctiq
ues
labo
rals
3
24
IEl
com
itè d
irect
iu e
s re
unei
x pe
riòdi
cam
ent
amb
el s
indi
cats
o e
ls c
ol·le
ctiu
s pe
r es
colta
r su
gger
imen
ts i
nego
ciar
re
ivin
dica
cion
s? C
ada
quan
t?
SO
CIAL
X
Pràc
tique
s la
bora
ls
4
24J
Activ
itats
de
l’em
pres
a en
què
el d
ret
a la
llib
erta
t d’
asso
ciac
ió i
d’ac
ollir
-se
a co
nven
is c
ol·le
ctiu
s pu
guin
cór
rer
risco
s im
port
ants
, i m
esur
es a
dopt
ades
per
pro
tegi
r aq
uest
s dr
ets
HR
5 SO
CIAL
X
Dre
ts h
uman
s
25
Repre
senta
ció
form
al dels
tre
balladors
en la g
est
ió
2
25A
L’em
pres
a di
spos
a de
pro
gram
es p
er e
stim
ular
i re
conè
ixer
els
sug
gerim
ents
del
s tr
ebal
lado
rs p
er a
la m
illor
a de
ls
proc
esso
s in
tern
s, e
spec
ífica
men
t pe
l que
fa
a l’o
rgan
itzac
ió d
el t
reba
ll a
la f
eina
?
SOCI
AL
XPr
àctiq
ues
labo
rals
2
25B
L’em
pres
a di
spos
a de
pol
ítiqu
es i
mec
anis
mes
for
mal
s pe
r es
colta
r, a
valu
ar i
acom
pany
ar p
ostu
res,
pre
ocup
acio
ns,
sugg
erim
ents
i cr
ítiqu
es d
els
treb
alla
dors
am
b l’o
bjec
tiu d
’agr
egar
nou
s ap
rene
ntat
ges
i con
eixe
men
ts?
SO
CIAL
X
Pràc
tique
s la
bora
ls
3
25
CL’
empr
esa
prev
eu i
prom
ou la
par
ticip
ació
de
repr
esen
tant
s de
ls t
reba
llado
rs e
n co
mitè
s de
ges
tió o
en
les
deci
sion
s es
trat
ègiq
ues?
L’e
mpr
esa
prop
orci
ona
la f
orm
ació
nec
essà
ria p
erqu
è pu
guin
ent
endr
e-ho
, ana
litza
r-ho
i pa
rtic
ipar
en
la
form
ulac
ió d
’aqu
ests
pro
cess
os?
SO
CIAL
X
Pràc
tique
s la
bora
ls
3
25
DD
ispo
sici
ons
sobr
e la
rep
rese
ntac
ió f
orm
al d
els
treb
alla
dors
en
la p
resa
de
deci
sion
s o
la g
estió
, inc
lòs
el g
over
n co
rpor
atiu
SOCI
AL
XPr
àctiq
ues
labo
rals
LIBRO RSCAT:tripa_05.QXP 17/12/2008 0:25 Página 40
Annex 1: Model d'indicadors RScat - v 3.0 41
INDICADOR
FASE 1
FASE 2
FASE 3
FASE 4 Núm.
SUBINDIC.
TÍT
OL S
UB
IND
ICA
DO
R
CO
DI
GR
I IM
PACTE
Treballadors
Clients
Accionistes
Proveïdors
Medi ambient
Comunitat
Sector Públic
Competidors
SU
BIM
PACTE
26
Recic
latg
e
2
26
AM
ater
ials
utilit
zats
per
pes
o v
olum
EN
1
M.A
MB
IEN
T X
Mat
eria
ls
2
26
BPer
cent
atge
del
s m
ater
ials
utilit
zats
que
són
rec
icla
ts (
en p
es o
vol
um)
EN
2
M.A
MB
IEN
T X
Mat
eria
ls
2
26
CPer
cent
atge
i vo
lum
tot
al d
’aig
ua r
ecic
lada
i re
utili
tzad
a (e
n m
3)
EN
10
M.A
MB
IEN
T X
Aig
ua
3
26G
L’em
pres
a di
spos
a de
sis
tem
es p
er m
onit
orar
i co
ntro
lar
amb
obje
ctiu
s es
pecí
fics
l’au
gmen
t de
l’ef
iciè
ncia
ene
rgèt
ica?
Q
uins
?
M.A
MB
IEN
T X
Med
i am
bien
t
3
26D
Per
cent
atge
de
la f
actu
raci
ó br
uta
dest
inad
a a
prog
ram
es d
’ince
ntiv
ació
al r
ecic
latg
e o
adeq
uaci
ó pe
r al
rec
icla
tge
M
.AM
BIE
NT
XM
edi a
mbi
ent
3
2
6E
L’em
pres
a de
senv
olup
a pe
riòd
icam
ent
cam
pany
es in
tern
es d
’edu
caci
ó pe
r al
rec
icla
tge
de m
ater
ials
?
M.A
MB
IEN
T X
Med
i am
bien
t
3
2
6F
L’em
pres
a de
senv
olup
a pe
riòd
icam
ent
cam
pany
es in
tern
es d
’edu
caci
ó pe
r al
con
sum
res
pons
able
?
M.A
MB
IEN
T X
Med
i am
bien
t
27
B
ones
prà
cti
ques
am
b p
rove
ïdors
locals
2
27
APer
cent
atge
de
desp
eses
am
b pr
oveï
dors
loca
ls s
obre
el t
otal
de
les
desp
eses
de
l’em
pres
a EC6
ECO
NÒ
MIC
X
Impa
cte
econ
. in
dire
cte
3
2
7B
L’em
pres
a di
spos
a de
pol
ítiq
ues
i prà
ctiq
ues
de f
omen
t de
la c
ontr
acta
ció
de s
erve
is a
mb
prov
eïdo
rs lo
cals
? Q
uine
s só
n?
EC6
ECO
NÒ
MIC
X
Impa
cte
econ
. in
dire
cte
28
P
olítica d
e s
alu
t i se
gure
tat
en e
l tr
eball
3
2
8A
L’em
pres
a di
spos
a d’
un p
la p
er a
la p
reve
nció
de
risc
os p
sico
soci
als?
SO
CIA
L X
Prà
ctiq
ues
labo
rals
3
2
8B
Nom
bre
i tip
us d
’inco
mpl
imen
ts le
gals
sob
re la
sal
ut i
la s
egur
etat
SO
CIA
L X
Prà
ctiq
ues
labo
rals
428C
Per
cent
atge
del
tot
al d
e tr
ebal
lado
rs q
ue e
stà
repr
esen
tat
en c
omit
ès d
e sa
lut
i seg
uret
at c
onju
nts
de d
irec
ció-
empl
eats
, es
tabl
erts
per
aju
dar
a co
ntro
lar
i a a
sses
sora
r so
bre
prog
ram
es d
e sa
lut
i seg
uret
at a
la f
eina
LA
6
SO
CIA
L X
Prà
ctiq
ues
labo
rals
29
Sele
cció
, ava
luació
i a
ssocia
ció
am
b p
rove
ïdors
3
2
9A
Per
cent
atge
del
neg
oci (
volu
m d
e fa
ctur
ació
) re
laci
onat
am
b ac
tivi
tats
o r
ealit
zat
amb
soci
s de
com
erç
just
SO
CIA
L X
XX
Dre
ts h
uman
s
3
29B
L’em
pres
a ve
rifi
ca l’
adeq
uaci
ó de
l’ac
tuac
ió d
els
prov
eïdo
rs a
ls s
eus
valo
rs i
prin
cipi
s? C
om h
o fa
, pe
r m
itjà
de
quin
s m
ecan
ism
es?
SO
CIA
L X
XX
Dre
ts h
uman
s
3
29C
L’em
pres
a co
neix
am
b pr
ofun
dita
t l’o
rige
n de
les
mat
èrie
s pr
imer
es,
els
prod
ucte
s ut
ilitz
ats
en la
sev
a pr
oduc
ció
o en
les
oper
acio
ns d
iàri
es?
I té
la g
aran
tia
que
en a
ques
t or
igen
es
resp
ecte
n el
s dr
ets
hum
ans?
I e
l med
i am
bien
t?
SO
CIA
L X
XX
Dre
ts h
uman
s
3
29D
L’em
pres
a té
i ap
lica
polít
ique
s de
com
pra
en q
uè p
rivi
legi
a pr
oveï
dors
am
b ce
rtif
icac
ió a
mbi
enta
l (p.
ex.
: S
A8
00
0,
ISO
1
40
01
) i/o
que
dis
pose
n de
pro
duct
es e
coet
ique
tats
o d
e co
mer
ç ju
st (
etiq
ueta
eco
lògi
ca d
e la
Uni
ó E
urop
ea,
dist
inti
u de
gar
anti
a de
qua
litat
am
bien
tal,
FLO
, et
c.)?
SO
CIA
L X
XX
Dre
ts h
uman
s
3
2
9E
L’em
pres
a of
erei
x al
s pr
oveï
dors
for
mac
ió,
curs
os,
conf
erèn
cies
o r
euni
ons
sobr
e pr
àcti
ques
de
RS
E?
SO
CIA
L X
XX
Dre
ts h
uman
s
30
Im
pacte
per
màrq
ueti
ng s
ocia
l
3
30A
Per
cent
atge
de
vend
es d
el t
otal
de
l’em
pres
a (e
n vo
lum
/val
or)
que
prov
enen
de
prod
ucte
s/se
rvei
s de
màr
quet
ing
soci
al
ECO
NÒ
MIC
X
Impa
cte
econ
. in
dire
cte
3
30B
Enu
mer
ació
del
s im
pact
es s
ocia
ls p
osit
ius
i neg
atiu
s de
ls p
rodu
ctes
o s
erve
is q
ue c
omer
cial
itza
l’em
pres
a
ECO
NÒ
MIC
X
Impa
cte
econ
. in
dire
cte
3
30C
L’em
pres
a re
alit
za e
stud
is p
er id
entifi
car,
prè
viam
ent
a la
com
erci
alit
zaci
ó de
ls p
rodu
ctes
o s
erve
is,
els
poss
ible
s im
pact
es s
ocia
ls?
Qui
ns h
a re
alit
zat?
ECO
NÒ
MIC
X
Impa
cte
econ
. in
dire
cte
LIBRO RSCAT:tripa_05.QXP 17/12/2008 0:25 Página 41
42 Annex 1: Model d'indicadors RScat - v 3.0
INDICADOR
FASE 1
FASE 2
FASE 3
FASE 4 Núm.
SUBINDIC.
TÍT
OL S
UB
IND
ICA
DO
R
CO
DI
GR
I IM
PACTE
Treballadors
Clients
Accionistes
Proveïdors
Medi ambient
Comunitat
Sector Públic
Competidors
SU
BIM
PACTE
31
S
iste
ma d
e g
est
ió m
edia
mbie
nta
l
3
31A
L’em
pres
a di
spos
a d’
inic
iati
ves
per
gest
iona
r i m
inim
itza
r el
s im
pact
es m
edia
mbi
enta
ls q
ue g
ener
en e
ls p
rodu
ctes
i se
rvei
s? Q
uin
és l’
abas
t de
la r
educ
ció
d’aq
uest
impa
cte?
E
N2
6M
.AM
BIE
NT
XP
rodu
ctes
i se
rvei
s
3
3
1B
Qui
n és
el g
rau
d’in
tegr
ació
del
s im
pact
es m
edia
mbi
enta
ls e
n le
s de
cisi
ons
dire
ctiv
es/d
e ge
stió
dià
ries
?
M.A
MB
IEN
T X
3
31C
L’em
pres
a di
spos
a de
pro
gram
es d
e ge
stió
de
resi
dus
amb
la p
arti
cipa
ció
del c
lient
per
a la
rec
ol·le
cció
de
mat
eria
ls
tòxi
cs o
rec
icla
tge
post
cons
um?
M
.AM
BIE
NT
XX
3
31D
L’em
pres
a po
sa a
dis
posi
ció
dels
con
sum
idor
s i c
lient
s in
form
acio
ns d
etal
lade
s so
bre
els
dany
s am
bien
tals
que
res
ulte
n de
l’ús
i de
la d
esti
naci
ó fi
nal d
els
prod
ucte
s? E
ls e
n fa
cilit
a el
rec
icla
tge?
M.A
MB
IEN
T X
X
3
31E
Inve
rsió
tot
al i
perc
enta
tge
de la
fac
tura
ció
brut
a de
stin
ada
a pr
ogra
mes
i pr
ojec
tes
de p
rote
cció
i m
illor
a am
bien
tal (
per
tipu
s)
EN
30
M.A
MB
IEN
T X
Med
i am
bien
t
3
3
1F
Qua
ntit
at i
tipo
logi
a d’
inci
dent
s, m
ulte
s o
sanc
ions
en
mat
èria
med
iam
bien
tal
EN
28
M.A
MB
IEN
T X
Aco
mpl
imen
t no
rmat
iu
3
3
1G
L’em
pres
a di
spos
a de
mec
anis
mes
de
mes
ura
de l’
impa
cte
med
iam
bien
tal s
obre
la c
aden
a de
sub
min
istr
amen
t?
M
.AM
BIE
NT
XX
3
3
1H
Impa
ctes
am
bien
tals
sig
nifi
cati
us d
el t
rans
port
uti
litza
t am
b fi
nalit
ats
logí
stiq
ues
EN
29
M.A
MB
IEN
T X
XTr
ansp
ort
3
31I
L’em
pres
a di
spos
a d’
una
polít
ica
i sis
tem
a de
mon
itor
atge
am
b l’o
bjec
tiu
d’au
gmen
tar
la q
ualit
at a
mbi
enta
l de
la
logí
stic
a i l
a ge
stió
de
la f
lota
(ta
nt p
er a
veh
icle
s de
la c
ompa
nyia
com
del
s co
l·lab
orad
ors
cont
ract
ats)
?
M.A
MB
IEN
T X
4
31J
Inic
iati
ves
per
prop
orci
onar
pro
duct
es i
serv
eis
efic
ient
s en
el c
onsu
m d
’ene
rgia
o b
asat
s en
ene
rgie
s re
nova
bles
, i l
es
redu
ccio
ns e
n el
con
sum
d’e
nerg
ia q
ue r
esul
ten
d’aq
uest
es in
icia
tive
s E
N6
M
.AM
BIE
NT
XEne
rgia
32
G
est
ió d
’im
pacte
s a la c
om
unit
at
3
32A
L’em
pres
a di
spos
a de
pro
gram
es,
pràc
tiqu
es i
indi
cado
rs p
er a
valu
ar i
gest
iona
r el
s im
pact
es d
e le
s se
ves
oper
acio
ns e
n le
s co
mun
itat
s on
des
envo
lupa
l’ac
tivi
tat
(inc
lose
s l’e
ntra
da, l
’ope
raci
ó i l
a so
rtid
a de
l’em
pres
a)?
Qui
ns s
ón e
l seu
aba
st
i efe
ctiv
itat
? S
O1
SO
CIA
L X
Soc
ieta
t
3
3
2B
L’em
pres
a pa
rtic
ipa
activa
men
t en
la d
iscu
ssió
de
prob
lem
es c
omun
itar
is q
ue g
ener
a la
sev
a ac
tivi
tat?
SO
CIA
L X
Soc
ieta
t
3
3
2C
L’em
pres
a re
alit
za u
n es
tudi
de
les
nece
ssit
ats
loca
ls a
bans
de
diss
enya
r el
s pr
ojec
tes
a la
com
unit
at?
SO
CIA
L X
Soc
ieta
t
33
P
rem
is i d
istincio
ns
per
actu
acio
ns
resp
onsa
ble
s
3
3
3A
Nom
bre,
nom
i an
y de
les
dist
inci
ons
rebu
des
en r
elac
ió a
mb
l’act
uaci
ó so
cial
, am
bien
tal i
èti
ca
SO
CIA
L X
Soc
ieta
t
3
3
3B
Rec
onei
xem
ents
reb
uts
de la
com
unitat
en
rela
ció
amb
les
cont
ribu
cion
s a
orga
nitz
acio
ns lo
cals
i be
nèfi
ques
SO
CIA
L X
Soc
ieta
t
34
In
vers
ions
i se
rveis
que p
roporc
ionen u
n b
enefi
ci públic
3
34A
Des
crip
ció,
des
envo
lupa
men
t i i
mpa
cte
de le
s in
vers
ions
en
infr
aest
ruct
ura
i ser
veis
sup
orta
ts p
er l’
empr
esa
que
prop
orci
onen
un
bene
fici
púb
lic
EC8
ECO
NÒ
MIC
X
XIm
pact
e ec
on.
indi
rect
e
3
34B
Impo
rt d
e la
inve
rsió
o le
s in
vers
ions
en
infr
aest
ruct
ura
i ser
veis
am
b be
nefi
ci p
úblic
i pe
rcen
tatg
e qu
e su
posa
sob
re e
l to
tal d
e la
fac
tura
ció
de l’
empr
esa
ECO
NÒ
MIC
X
XSoc
ieta
t
3
34C
L’em
pres
a té
i ap
lica
pràc
tiqu
es d
e co
mpr
a i d
’inve
rsio
ns p
er p
erfe
ccio
nar
el d
esen
volu
pam
ent
soci
oeco
nòm
ic d
e la
co
mun
itat
en
què
és p
rese
nt?
ECO
NÒ
MIC
X
XSoc
ieta
t
3
34D
En
cas
que
l’em
pres
a di
spos
i d’u
n pl
a de
pen
sion
s pe
r al
s tr
ebal
lado
rs,
quin
s só
n el
s cr
iter
is d
’inve
rsió
sos
teni
bles
din
s el
man
dat
de g
estió?
ECO
NÒ
MIC
X
XSoc
ieta
t
4
34
EE
ntes
a i d
escr
ipci
ó de
ls im
pact
es e
conò
mic
s in
dire
ctes
sig
nifi
catius
, in
clòs
el s
eu l’
abas
t EC9
ECO
NÒ
MIC
X
XIm
pact
e ec
on.
indi
rect
e
35
Ass
etj
am
ent
i abús
3
35A
L’em
pres
a di
spos
a de
nor
mes
i pr
oces
sos
per
com
batr
e si
tuac
ions
d’a
sset
jam
ent
sexu
al o
mor
al q
ue s
igui
n di
vulg
ades
i de
guda
men
t em
para
des
per
l’est
ruct
ura
form
al i n
eutr
al d
e de
nunc
iar
i esb
rina
r el
s fe
ts?
SO
CIA
L X
Dre
ts h
uman
s
LIBRO RSCAT:tripa_05.QXP 17/12/2008 0:25 Página 42
Annex 1: Model d'indicadors RScat - v 3.0 43
INDICADOR
FASE 1 FASE 2 FASE 3 FASE 4
Núm. SUBINDIC.
TÍTO
L SU
BIN
DIC
ADO
R
COD
I G
RI
IMPA
CTE
Treballadors Clients
Accionistes Proveïdors
Medi ambient Comunitat
Sector Públic Competidors
SUB
IMPA
CTE
36
Emis
sion
s de
gas
os
3
36
AEm
issi
ons
tota
ls, d
irect
es i
indi
rect
es, d
e ga
sos
d’ef
ecte
d’h
iver
nacl
e (e
n vo
lum
/pes
) EN
16M
.AM
BIE
NT
XR
esid
us i
emis
sion
s
3
36
BEm
issi
ons
de s
ubst
ànci
es q
ue e
sgot
en/d
estr
ueix
en la
cap
a d’
ozó
(en
pes/
volu
m)
EN19
M.A
MB
IEN
T X
Res
idus
i em
issi
ons
3
36
CL’
empr
esa
disp
osa
d’in
icia
tives
i si
stem
es d
e m
onito
ratg
e am
b ob
ject
ius
espe
cífic
s pe
r a
la r
educ
ció
d’em
issi
ons
de C
O2
i al
tres
gas
os d
’efe
cte
d’hi
vern
acle
?
EN18
M.A
MB
IEN
T X
Res
idus
i em
issi
ons
3
36
DN
ivel
l d’in
vers
ió d
estin
ada
a la
pre
venc
ió d
e la
pol
·luci
ó o
a as
solir
el n
ivel
l 0 d
’em
issi
ó de
gas
os
M
.AM
BIE
NT
XR
esid
us i
emis
sion
s
436
EAl
tres
em
issi
ons
indi
rect
es d
e ga
sos
d’ef
ecte
d’h
iver
nacl
e, e
n pe
s EN
17M
.AM
BIE
NT
XR
esid
us i
emis
sion
s
4
36F
NO
, SO
i al
tres
em
issi
ons
sign
ifica
tives
a l’
aire
per
tip
us i
pes
EN20
M.A
MB
IEN
T X
Res
idus
i em
issi
ons
37
Emis
sion
s d’
eflu
ents
3
37
AVe
ssam
ents
tot
als
(m3 )
d’ai
gües
res
idua
ls, s
egon
s la
nat
ural
esa
i la
dest
inac
ió
EN21
M.A
MB
IEN
T X
Res
idus
i em
issi
ons
437
BN
ombr
e to
tal i
vol
um d
els
vess
amen
ts a
ccid
enta
ls m
és s
igni
ficat
ius
EN23
M.A
MB
IEN
T X
Res
idus
i em
issi
ons
437
CId
entif
icac
ió, d
imen
sion
s, e
stat
de
prot
ecci
ó i v
alor
de
la b
iodi
vers
itat
dels
rec
urso
s hí
dric
s i d
els
hàbi
tats
rel
acio
nats
, af
ecta
ts s
igni
ficat
ivam
ent
per
vess
amen
ts d
’aig
ua i
per
aigü
es d
’esc
olam
ent
de l’
orga
nitz
ació
info
rmad
ora
EN25
M.A
MB
IEN
T X
Res
idus
i em
issi
ons
38
Rel
acio
ns a
mb
els
pode
rs p
olíti
cs i
de lo
bby
3
38
APo
sici
ó en
les
polít
ique
s pú
bliq
ues
i vie
s de
par
ticip
ació
en
el d
esen
volu
pam
ent
i act
ivita
ts d
e lo
bbyi
ng r
ealit
zade
s pe
r l’e
mpr
esa
SO5
SOCI
AL
XSo
ciet
at
3
38
BEn
els
últi
ms
cinc
any
s, l’
empr
esa
ha e
stat
cita
da n
egat
ivam
ent
per
la p
rem
sa p
er c
ontr
ibui
r al
fin
ança
men
t d’
una
cam
pany
a po
lític
a?
SO
CIAL
X
Soci
etat
438
CVa
lor
tota
l de
les
apor
taci
ons
finan
cere
s i e
n es
pèci
e a
part
its p
olíti
cs o
a in
stitu
cion
s re
laci
onad
es, p
er p
aïso
s SO
6 SO
CIAL
X
Soci
etat
438
DPe
rcen
tatg
e i n
ombr
e to
tal d
’uni
tats
de
nego
ci a
nalit
zade
s re
spec
te d
els
risco
s re
laci
onat
s am
b la
cor
rupc
ió
SO2
SOCI
AL
XSo
ciet
at
438
EM
esur
es p
rese
s co
m a
res
post
a a
inci
dent
s de
cor
rupc
ió
SO4
SOCI
AL
XSo
ciet
at
438
FN
ombr
e to
tal d
’acc
ions
per
cau
ses
rela
cion
ades
am
b pr
àctiq
ues
mon
opol
ístiq
ues
i con
tra
la ll
iure
com
petè
ncia
, i e
ls s
eus
resu
ltats
SO
7 SO
CIAL
X
Soci
etat
4
38G
Valo
r m
onet
ari d
e le
s sa
ncio
ns i
mul
tes
sign
ifica
tives
i no
mbr
e to
tal d
e sa
ncio
ns n
o m
onet
àrie
s de
rivad
es d
e l’i
ncom
plim
ent
de le
s lle
is i
les
regu
laci
ons
SO8
SOCI
AL
XSo
ciet
at
39
Ajut
s de
l gov
ern
3
39A
L’em
pres
a re
p aj
udes
fin
ance
res
per
part
d’o
rgan
ism
es p
úblic
s? I
mpo
rt o
val
or d
e l’a
juda
EC
4 EC
ON
ÒM
IC
XIm
pact
e ec
on. d
irect
e
40
Bio
dive
rsita
t
440
AD
escr
ipci
ó de
ter
reny
s ad
jace
nts
o ub
icat
s di
ns d
’esp
ais
natu
rals
pro
tegi
ts o
d’à
rees
d’e
leva
da b
iodi
vers
itat
no p
rote
gida
. In
diqu
eu-n
e la
loca
litza
ció
i les
dim
ensi
ons
dels
ter
reny
s en
pro
piet
at, a
rren
dats
o q
ue s
ón g
estio
nats
d’a
lt va
lor
en
biod
iver
sita
t en
zon
es a
liene
s a
les
àree
s pr
oteg
ides
EN
11M
.AM
BIE
NT
XB
iodi
vers
itat
440
BD
escr
ipci
ó de
ls im
pact
es m
és s
igni
ficat
ius
en la
bio
dive
rsita
t en
esp
ais
natu
rals
pro
tegi
ts o
en
àree
s d’
elev
ada
biod
iver
sita
t no
pro
tegi
des,
der
ivat
s de
les
activ
itats
, els
pro
duct
es i
serv
eis
en à
rees
pro
tegi
des
i en
àree
s d’
alt
valo
r en
bi
odiv
ersi
tat
en z
ones
alie
nes
a le
s àr
ees
prot
egid
es
EN12
M.A
MB
IEN
T X
Bio
dive
rsita
t
440
CH
àbita
ts p
rote
gits
o r
esta
urat
s EN
13M
.AM
BIE
NT
XB
iodi
vers
itat
440
DEs
trat
ègie
s i a
ccio
ns im
plan
tade
s i p
lani
ficad
es p
er a
la g
estió
d’im
pact
es s
obre
la b
iodi
vers
itat
EN14
M.A
MB
IEN
T X
Bio
dive
rsita
t
4
40E
Nom
bre
d’es
pèci
es, d
esgl
ossa
des
d’ac
ord
amb
el p
erill
d’e
xtin
ció,
incl
oses
a la
Llis
ta v
erm
ella
de
la I
UCN
i en
llis
tes
naci
onal
s, e
ls h
àbita
ts d
e le
s qu
als
es t
robe
n en
àre
es a
fect
ades
per
les
oper
acio
ns s
egon
s el
gra
u d’
amen
aça
de
l’esp
ècie
EN
15M
.AM
BIE
NT
XB
iodi
vers
itat
LIBRO RSCAT:tripa_05.QXP 17/12/2008 0:25 Página 43
44 Annex 2: Quadre associatiu entre el model RScat i la GRI
Annex 2: Quadre associatiu entre el model RScat i la GRI
Valor econòmic directe generat i distribuït,incloent-hi ingressos, costos d’explotació,retribució a empleats, donacions i altresinversions a la comunitat, beneficis no dis-tribuïts i pagaments a proveïdors de capitali a governs
Conseqüències financeres i altres riscos ioportunitats per a les activitats de l’organit-zació a causa del canvi climàtic
Cobertura de les obligacions de l’organitza-ció a causa de programes de beneficissocials
Ajudes financeres significatives rebudes degoverns
EC1
EC2
EC3
EC4
DIMENSIÓ ECONÒMICAAcompliment econòmic
Facturació anual bruta de l’últim exercici
Costos d’explotació de l’últim exercici
Pagaments a governs, impostos
Donacions i altres inversions comunitàries
Beneficis no distribuïts
Pagaments a proveïdors de capital
Percentatge de les despeses salarials enrelació amb la facturació de l’empresa des-prés d’impostos
Conseqüències financeres i altres riscos ioportunitats per a les activitats de l’organit-zació a causa del canvi climàtic
Cobertura de les obligacions de l’organitza-ció degudes a programes de beneficissocials
L’empresa rep ajudes financeres per partd’organismes públics? Import o valor de l’a-juda
6A
6B
6F
6G
6H
6I
11C
6J
11O
39A
Rang de les relacions entre el salari inicialestàndard i el salari mínim local en llocs ones desenvolupin operacions significatives
Política, pràctiques i proporció de despesacorresponent a proveïdors locals en llocs ones desenvolupin operacions significatives
Procediments per a la contractació local iproporció d’alts directius procedents de lacomunitat local en llocs on es desenvolupinoperacions significatives
EC5
EC6
EC7
Salari mínim de l’empresa dividit pel salarimínim interprofessional local on es desenvo-lupen operacions significatives de l’últim any
Percentatge de despeses amb proveïdorslocals sobre el total de les despeses del’empresa
L’empresa disposa de polítiques i pràctiquesde foment de la contractació de serveis ambproveïdors locals? Quines són?
Polítiques i procediments per a la contracta-ció local
11A
27A
27B
8J
Desenvolupament i impacte de les inver-sions en infraestructures i els serveis pres-tats, principalment per al benefici públicmitjançant compromisos comercials, pro-bons o en espècie
Entesa i descripció dels impactes econò-mics indirectes significatius, incloent-nel’abast
EC8
EC9
Descripció, desenvolupament i impacte deles inversions en infraestructura i serveissuportats per l’empresa que proporcionen unbenefici públic
Entesa i descripció dels impactes econòmicsindirectes significatius, inclòs el seu abast
34A
34E
Presència al mercat
Impactes econòmics indirectes
LIBRO RSCAT:tripa_05.QXP 22/12/2008 23:41 Página 44
Annex 2: Quadre associatiu entre el model RScat i la GRI 45
Materials utilitzats, per pes o volum
Percentatge dels materials utilitzats quesón valoritzats
EN1
EN2
DIMENSIÓ AMBIENTALMaterials
Materials utilitzats per pes o volum
Percentatge dels materials utilitzats que sónreciclats (en pes o volum)
26A
26B
Consum directe d’energia desglossat perfonts primàries.
Consum indirecte d’energia desglossat perfonts primàries
Estalvi d’energia atesa la conservació i lesmillores d’eficiència
Iniciatives per proporcionar productes i ser-veis eficients en el consum d’energia obasats en energies renovables, i les reduc-cions en el consum d’energia que resultend’aquestes iniciatives
Iniciatives per reduir el consum indirected’energia i les reduccions assolides ambaquestes iniciatives
EN3
EN4
EN5
EN6
EN7
Consum total directe d’energia desglossatper fonts primàries (kW/h)
Consum indirecte d’energia desglossat perfonts primàries
Estalvi total d’energia gràcies a la conserva-ció i a les millores d’eficiència
Iniciatives per proporcionar productes i ser-veis eficients en el consum d’energia obasats en energies renovables, i les reduc-cions en el consum d’energia que resultend’aquestes iniciatives
Iniciatives per reduir el consum indirected’energia i les reduccions aconseguides ambles iniciatives esmentades
16A
16H
16F
31J
16I
Captació total d’aigua per fonts
Fonts d’aigua que s’han vist afectades sig-nificativament per la captació d’aigua
Percentatge i volum total d’aigua reciclada ireutilitzada
EN8
EN9
EN10
Consum total d’aigua en l’últim exercici (m3)
Fonts d’aigua que s’han vist afectades nega-tivament per la captació d’aigua
Percentatge i volum total d’aigua reciclada ireutilitzada (en m3)
16C
16J
26C
Descripció de terrenys adjacents o situatsdins d’espais naturals protegits o d’àreesd’alta biodiversitat no protegides. Indiqueu-ne la localització i la mida de terrenys enpropietat, arrendats o que són gestionatsd’alt valor en biodiversitat en zones alienesa les àrees protegides
Descripció dels impactes més significatiusen la biodiversitat en espais naturals prote-gits o en àrees d’alta biodiversitat no prote-gides, derivats de les activitats, dels produc-tes i dels serveis en àrees protegides i enàrees d’alt valor en biodiversitat en zonesalienes a les àrees protegides
Hàbitats protegits o restaurats
Estratègies i accions implantades i planifica-des per a la gestió d’impactes sobre la bio-diversitat
Nombre d’espècies, desglossades segons elperill d’extinció, incloses a la Llista Vermellade la IUCN i en llistats nacionals, els hàbi-tats de les quals es trobin en àrees afecta-des per les operacions segons el grau d’ame-naça de l’espècie
EN11
EN12
EN13
EN14
EN15
Descripció de terrenys adjacents o ubicatsdins d’espais naturals protegits o d’àrees d’e-levada biodiversitat no protegida. Indiqueu-ne la localització i les dimensions delsterrenys en propietat, arrendats o que sóngestionats d’alt valor en biodiversitat enzones alienes a les àrees protegides
Descripció dels impactes més significatiusen la biodiversitat en espais naturals prote-gits o en àrees d’elevada biodiversitat no pro-tegides, derivats de les activitats, dels pro-ductes i dels serveis en àrees protegides i enàrees d’alt valor en biodiversitat en zonesalienes a les àrees protegides
Hàbitats protegits o restaurats
Estratègies i accions implantades i planifica-des per a la gestió d’impactes sobre la biodi-versitat
Nombre d’espècies, desglossades d’acordamb el perill d’extinció, incloses a la LlistaVermella de la IUCN i en llistes nacionals,els hàbitats dels quals es troben en àreesafectades per les operacions segons el graud’amenaça de l’espècie
40A
40B
40C
40D
40E
Energia
Aigua
Biodiversitat
LIBRO RSCAT:tripa_05.QXP 22/12/2008 23:41 Página 45
46 Annex 2: Quadre associatiu entre el model RScat i la GRI
Emissions totals, directes i indirectes, de gasos d’e-fecte d’hivernacle, en pes
Altres emissions indirectes de gasos d’efecte d’hi-vernacle, en pes
Iniciatives per reduir les emissions de gasos d’efected’hivernacle i les reduccions aconseguides
Emissions de substàncies destructores de la capad’ozó, en pes
NO, SO i altres emissions significatives a l’aire pertipus i pes
Vessament total d’aigües residuals, segons la natu-ralesa i la destinació
Pes total de residus gestionats, segons el tipus i elmètode de tractament
Nombre total i volum dels vessaments accidentalsmés significatius
Pes dels residus transportats, importats, exportats otractats que es consideren perillosos segons la clas-sificació del Conveni de Basilea, annexos I, II, III iVIII, i percentatge de residus transportats internacio-nalment
Identificació, mida, estat de protecció i valor de labiodiversitat dels recursos hídrics i dels hàbitatsrelacionats, afectats significativament per vessa-ments d’aigua i agües d’escolament de l’organitza-ció informadora
EN16
EN17
EN18
EN19
EN20
EN21
EN22
EN23
EN24
EN25
Emissions totals, directes i indirectes, de gasos d’e-fecte d’hivernacle (en volum/pes)
Altres emissions indirectes de gasos d’efecte d’hi-vernacle, en pes
L’empresa disposa d’iniciatives i sistemes de moni-toratge amb objectius específics per a la reducciód’emissions de CO2 i altres gasos d’efecte d’hiver-nacle?
Emissions de substàncies que esgoten/destrueixenla capa d’ozó (en pes/volum)
NO, SO i altres emissions significatives a l’aire pertipus i pes
Vessaments totals (m3) d’aigües residuals, segonsla naturalesa i el destí
Quantitat total de residus per tipus, destinació imètode de tractament (en pes i volum)
Nombre total i volum dels vessaments accidentalsmés significatius
Pes dels residus transportats, importats, exportats otractats que es consideren perillosos segons la clas-sificació del Conveni de Basilea, annexos I, II, III iVIII, i percentatge de residus transportats interna-cionalment
Identificació, mida, estat de protecció i valor de labiodiversitat dels recursos hídrics i dels hàbitatsrelacionats, afectats significativament per vessa-ments d’aigua i d’aigües d’escolament de l’organit-zació informadora
36A
36E
36C
36B
36F
37A
20A
37B
20D
37C
Iniciatives per mitigar els impactes ambien-tals dels productes i serveis, i el grau dereducció d’aquest impacte
Percentatge de productes venuts i els mate-rials d’embalatge que són recuperats al finalde la vida útil, per categories de productes
EN26
EN27
L’empresa disposa d’iniciatives per gestionari minimitzar els impactes mediambientalsque generen els productes i serveis? Quin ésl’abast de la reducció d’aquest impacte?
Percentatge de productes venuts que l’em-presa reclama al final de la seva vida útil
31A
18A
Cost de les multes significatives i nombrede sancions no monetàries per incompli-ment de la normativa ambiental
EN28 Quantitat i tipologia d’incidents, multes osancions en matèria mediambiental
31F
Impactes ambientals significatius del trans-port de productes i altres béns utilitzats pera les activitats de l’organització, com tambédel transport de personal
EN29 Impactes ambientals significatius del trans-port utilitzat amb finalitats logístiques
31H
Desglossament per tipus del total de despe-ses i d’inversions ambientals
EN30 Inversió total i percentatge de la facturacióbruta destinada a programes i projectes deprotecció i millora ambiental (per tipus)
31E
Productes i serveis
Acompliment normatiu
Transport
Emissions, vessaments i residus
Medi ambient general
LIBRO RSCAT:tripa_05.QXP 22/12/2008 23:42 Página 46
Annex 2: Quadre associatiu entre el model RScat i la GRI 47
DIMENSIÓ SOCIALPRÀCTIQUES LABORALS I ÈTICA DEL TREBALL
Desglossament del col·lectiu de treballadorsper tipus de feina, per contracte i per regió. Nombre total d’empleats i rotació mitjana,desglossats per grup d’edat, sexe i regió
Desglossament del col·lectiu de treballadorsper tipus de feina, per contracte i per regió
Nombre total d’empleats i rotació mitjana, desglossats per grup d’edat, sexe i regió
LA1
LA2
LA3
Percentatge de cada modalitat contractualdins de l’empresa sobre el total de treballa-dors
Percentatge de treballadors per gènere i grupd’edat de les diferents categories professio-nals de la plantilla
Percentatge de treballadors per localització,regió o població on viuen
Nombre total de baixes de treballadors des-glossat per grup d’edat i gènere
Quins són els beneficis socials oferts als tre-balladors amb jornada completa (tiquets derestaurant, transport, beneficis mèdics, aju-des a l’educació dels fills, guarderies, etc.)?Cal especificar-ho per gènere i categoria pro-fessional
8A
8E
8G
12B
11D
Percentatge d’empleats coberts per un con-veni col·lectiu
Període(s) mínim(s) de preavís i pràctiquesde consultoria i negociació amb els emple-ats i/o els seus representants, en relacióamb els canvis operacionals
LA4
LA5
Percentatge de treballadors de l’empresa queestan afiliats a algun sindicat, que estanrepresentats per sindicats independents oque estan coberts per convenis col·lectius
L’empresa dóna informacions que afecten elstreballadors en un temps hàbil perquè elssindicats i els treballadors es posicionin?Quin és, amb dies, aquest període mínim depreavís?
24A
24F
Percentatge del total de treballadors que estàrepresentat en comitès de salut i seguretatconjunts de direcció-empleats, establerts perajudar a controlar i a assessorar sobre progra-mes de salut i seguretat al treball
Taxes d’absentisme, malalties professionals,dies perduts i nombre de víctimes mortalsrelacionades amb el treball per regió. Programes d’educació, formació, assessora-ment, prevenció i control de riscos que s’a-pliquen als treballadors, a les famílies o alsmembres de la comunitat en relació ambmalalties greus
Percentatge del total de treballadors que estàrepresentat en comitès de salut i seguretatconjunts de direcció-empleats, establerts perajudar a controlar i a assessorar sobre progra-mes de salut i seguretat al treball
Taxes d’absentisme, malalties professionals,dies perduts i nombre de víctimes mortalsrelacionades amb el treball per regió
LA6
LA7
LA8
LA9
Percentatge del total de treballadors queestà representat en comitès de salut i segu-retat conjunts de direcció-empleats, esta-blerts per ajudar a controlar i a assessorarsobre programes de salut i seguretat a lafeina
Nombre total d’hores perdudes l’últim any
Taxa d’absentisme, mitjana d’hores perdudesper treballador
Tipologia o causes de l’absentisme
Nombre i percentatge de treballadors sobreel total de la plantilla que participen en cur-sos de formació relacionats amb la salut, laseguretat i la prevenció de riscos laborals ala feina
Nombre de temes de salut i seguretatcoberts amb acords formals amb sindicats
28C
4A
4B
4C
9D
24G
Pràctiques laborals i ètica del treball: relacions empresa / treballador
Pràctiques laborals i ètica del treball: salut i seguretat en el treball
Pràctiques laborals i ètica del treball: treball
LIBRO RSCAT:tripa_05.QXP 22/12/2008 23:42 Página 47
48 Annex 2: Quadre associatiu entre el model RScat i la GRI
Mitjana d’hores anuals de formació per empleat,desglossades per categoria de treballador
Programes de gestió d’habilitats i de formació conti-nuada que fomenten l’ocupabilitat dels treballadorsi que els donen suport en la gestió final de lescarreres professionals
Mitjana d’hores anuals de formació per empleat,desglossades per categoria de treballador
LA10
LA11
LA12
Mitjana d’hores de formació anuals per treballador(desglossada per gènere i grup d’edat de les dife-rents categories professionals de la plantilla)
L’empresa disposa i/o promou un pla de formaciócontinuada per als treballadors de les diferentscategories professionals?
L’empresa ofereix ajudes i/o beques d’estudi per acursos no relacionats amb la feina però ambimpacte positiu en l’ocupabilitat dels treballadors ique els doni suport en la gestió final de les carreresprofessionals?
Percentatge dels treballadors que reben revisionssalarials d’acord amb el grau de desenvolupamentprofessional
9B
9C
9F
1A
Percentatge i nombre total d’acords d’inver-sió significatius que incloguin clàusules dedrets humans o que hagin estat objecte d’a-nàlisi en matèria de drets humans
Percentatge dels distribuïdors i contractis-tes principals que han estat objecte d’anàli-si en matèria de drets humans, i mesuresadoptades consegüentment
Total d’hores de formació dels empleatssobre polítiques i procediments relacionatsamb els aspectes dels drets humans relle-vants per a les seves activitats, incloent-hiel percentatge d’empleats formats.
HR1
HR2
HR3
Percentatge i nombre total d’acords d’inversiósignificatius que incloguin clàusules de dretshumans o que hagin estat objecte d’anàlisi enmatèria de drets humans
Percentatge i nombre total dels principals dis-tribuïdors i clients que han passat per unaobservació de drets humans. Exemples quedemostrin que l’empresa té en consideració elsimpactes en els drets humans a l’hora de pren-dre decisions sobre els procediments, les inver-sions o l’elecció de proveïdors o contractistes
Formació dels empleats sobre procediments ipràctiques relatives als drets humans i sobrepolítiques importants per al desenvolupamentde les operacions de l’empresa. Cal especificarla tipologia de la formació, el nombre de treba-lladors formats i el total d’hores de formació.
10G
10F
9H
Nombre total d’incidents de discriminació imesures adoptades
HR4 Nombre i tipus d’incidents de discriminació14C
Drets humans: no-discriminació
Pràctiques laborals i ètica del treball: formació i educació
Drets humans: llibertat d’associació i convenis col·lectius
Pràctiques laborals i ètica del treball: diversitat i igualtat d’oportunitatsComposició dels òrgans de govern corporatiu i plan-tilla, desglossat per sexe, grup d’edat, pertinència aminories i altres indicadors de diversitat
Composició dels òrgans de govern corporatiu i plan-tilla, desglossat per sexe, grup d’edat, pertinència aminories i altres indicadors de diversitat
LA13
LA14
Percentatge de treballadors que pertanyen a grupsd’exclusió (p. ex. discapacitats)
Perfil de la plantilla dels departaments superiors degestió i govern corporatiu (desglossat per gènere,grup d’edat, regió o població on viuen)
Relació entre el salari base dels homes respecte deles dones, desglossat per categoria professionalprofessional
8F
8I
11N
DRETS HUMANSDrets humans: pràctiques d’inversió i proveïment
Activitats de la companyia en què el dret ala llibertat d’associació i d’acollir-se a con-venis col·lectius puguin córrer riscos impor-tants, i mesures adoptades per donar suporta aquests drets
HR5 Activitats de l’empresa en què el dret a la lli-bertat d’associació i d’acollir-se a conveniscol·lectius puguin córrer riscos importants, imesures adoptades per protegir aquests drets
24J
LIBRO RSCAT:tripa_05.QXP 22/12/2008 23:42 Página 48
Annex 2: Quadre associatiu entre el model RScat i la GRI 49
Activitats identificades que comporten un riscpotencial d’incidents d’explotació infantil, i mesuresadoptades per contribuir a la seva eliminació
HR6 Activitats identificades que comporten un riscpotencial d’incidents d’explotació infantil i mesuresadoptades per contribuir a eliminar-los (explotacióinfantil)
10L
Naturalesa, abast i efectivitat de programesi pràctiques per avaluar i gestionar elsimpactes de les operacions a les comuni-tats, incloent-hi l’entrada, l’operació i lasortida de l’empresa
SO1 L’empresa disposa de programes, pràctiques iindicadors per avaluar i gestionar els impactesde les seves operacions en les comunitats ondesenvolupa l’activitat (incloses l’entrada, l’o-peració i la sortida de l’empresa)? Quin n’ésl’abast i l’efectivitat?
32A
Percentatge i nombre total d’unitats denegoci analitzades respecte dels riscos rela-cionats amb la corrupció
Percentatge de treballadors formats en lespolítiques i els procediments anticorrupcióde l’organització.
Mesures preses com a resposta dels inci-dents de corrupció
SO2
SO3
SO4
Percentatge i nombre total d’unitats de nego-ci analitzades respecte dels riscos relacio-nats amb la corrupció.
Nombre i percentatge de treballadors, sobreel total de la plantilla, que han rebut forma-ció en relació amb els procediments i lespràctiques sobre prevenció de la corrupció ianàlisi del risc, com també d’altres temesrelacionats amb la corrupció importants peral desenvolupament de les operacions del’empresa. Cal especificar la tipologia de laformació i el total d’hores de formació
Mesures preses com a resposta a incidentsde corrupció
38D
9J
38E
Societat: corrupció
Drets humans: explotació infantil
Societat: política pública
Percentatge del personal de seguretat que ha estatformat en les polítiques o procediments de l’organit-zació en aspectes de drets humans rellevants per ales activitats
Nombre total d’incidents relacionats amb violacionsde drets dels indígenes i mesures adoptades
HR8
HR9
Percentatge de treballadors que han estat formatsen les polítiques o procediments de l'organitzacióen aspectes de drets humans rellevants per a lesactivitats. Cal especificar quins són treballadors deseguretat
Nombre total d’incidents relacionats amb violacionsde drets dels indígenes i mesures adoptades
9M
10N
SOCIETAT
Drets humans: pràctiques d’inversió i proveïment
Posició en les polítiques públiques i partici-pació en el seu desenvolupament i en lesactivitats de lobbying
Valor total de les aportacions financeres i enespècie a partits polítics o a institucionsrelacionades, per països
SO5
SO6
Posició en les polítiques públiques i vies departicipació en el desenvolupament i activi-tats de lobbying realitzades per l’empresa
Valor total de les aportacions financeres i enespècie a partits polítics o a institucionsrelacionades, per països
38A
38C
Drets humans: treball forçat
Operacions identificades com de risc significatiu deser l’origen d’episodis de treball forçat o no consen-tit, i les mesures adoptades per contribuir a la sevaeliminació
HR7 Operacions identificades com de risc significatiu deser origen d’episodis de treball forçat o no consen-tit, i les mesures adoptades per contribuir a la sevaeliminació (treball forçat)
10M
Drets humans: pràctiques de seguretat
LIBRO RSCAT:tripa_05.QXP 22/12/2008 23:42 Página 49
50 Annex 2: Quadre associatiu entre el model RScat i la GRI
Nombre total d’accions per causes relacionadesamb pràctiques monopolístiques i contra la lliurecompetència, i els seus resultats
SO7 Nombre total d’accions per causes relacionadesamb pràctiques monopolístiques i contra la lliurecompetència, i els seus resultats
38F
Fases del cicle de vida dels productes i ser-veis en què s’avaluen, per si escau millorar-los, els impactes en la salut i la seguretatdels clients, i percentatge de categories deproductes i serveis significatius subjectes aaquests procediments d’avaluació
Nombre total d’incidents derivats de l’in-compliment de la regulació legal o delscodis voluntaris relatius als impactes delsproductes i serveis a la salut i la seguretatdurant el cicle de vida, distribuïts segons eltipus de resultats d’aquests incidents
PR1
PR2
Procediments introduïts al cicle de vida delproducte / servei per millorar-ne l’impacte en lasalut i la seguretat dels clients
Enumeració i identificació de les incidènciesderivades de l’incompliment de les normesrelacionades amb els impactes delsproductes/serveis en la salut i la seguretatdurant el cicle de vida
3A
3B
Programes de compliment de les lleis oadhesió a estàndards i codis voluntaris,esmentats en comunicacions de màrqueting,incloses la publicitat, altres activitats pro-mocionals i els patrocinis
Nombre total d’incidents fruit de l’incompli-ment de les regulacions relatives a lescomunicacions de màrqueting, incloses lapublicitat, la promoció i el patrocini, distri-buïts d’acord amb el tipus de resultat d’a-quests incidents
PR6
PR7
L’empresa disposa de procediments i progra-mes de compliment de les lleis, estàndards icodis voluntaris, relacionats amb les comuni-cacions de màrqueting (inclosa la publicitat,la promoció i els patrocinis)?
Enumeració i identificació d’exemples enquè no s’hagin complert les regulacions rela-tives a les comunicacions de màrqueting,incloses la publicitat, la promoció i els patro-cinis
23B
23C
Responsabilitat sobre productes: comunicacions de màrqueting
Societat: comportament de competència deslleial
Societat: acompliment normatiuValor monetari de sancions i multes significatives inombre total de sancions no monetàries derivadesde l’incompliment de les lleis i les regulacions
SO8 Valor monetari de les sancions i multes significati-ves i nombre total de sancions no monetàries deri-vades de l’incompliment de les lleis i les regula-cions
38G
RESPONSABILITAT SOBRE PRODUCTESResponsabilitat sobre productes: salut i seguretat del client
Tipus d’informació sobre els productes i elsserveis que són necessaris per als procedi-ments en vigor i la normativa, i percentatgede productes i serveis subjectes a aquestsrequeriments informatius
Nombre total d’incompliments de la regula-ció i dels codis voluntaris relatius a la infor-mació i l’etiquetatge dels productes i ser-veis, distribuïts segons el tipus de resultatd’aquests incidents
Pràctiques respecte de la satisfacció delclient, incloent-hi els resultats dels estudisde satisfacció del client
PR3
PR4
PR5
Tipus d’informació sobre els productes i els ser-veis requerits pels procediments en vigor i lanormativa, i percentatge de productes i serveislligats a aquests requeriments informatius
Nombre total d’incompliments de la regulació idels codis voluntaris relatius a la informació i al’etiquetatge dels productes i serveis, distribuïtsd’acord amb el resultat del tipus dels incidentsesmentats
L’empresa mesura el grau de satisfacció delclient? Com el mesura? (enquestes, estudis desatisfacció)
Nombre d’enquestes de satisfacció realitzadesa clients/consumidors l’últim any i puntuaciómitjana obtinguda
23D
23E
5B
5H
Responsabilitat sobre productes: etiquetatge de productes i serveis
LIBRO RSCAT:tripa_05.QXP 22/12/2008 23:43 Página 50
Annex 2: Quadre associatiu entre el model RScat i la GRI 51
Nombre total de reclamacions degudament fona-mentades en relació amb el respecte a la privacitat ia la fuita de dades personals dels clients
PR8 Nombre total de reclamacions degudament fona-mentades en relació amb el respecte a la privacitati la fuita de dades personals dels clients
22D
Responsabilitat sobre productes: privacitat del client
Responsabilitat sobre producte: acompliment normatiu
Cost de les multes significatives fruit de l’in-compliment de la normativa en relació ambel subministrament i l’ús de productes i ser-veis de l’organització
PR9 Cost de les multes significatives fruit de l’in-compliment de la normativa en relació ambel subministrament i l’ús de productes i ser-veis de l’organització
3E
LIBRO RSCAT:tripa_05.QXP 22/12/2008 23:43 Página 51
52 Annex 3: Glossari de termes
Annex 3: Glossari de termes
Molts conceptes associats a la sostenibilitat i la RSE són termes difusos que engloben diversos enfoca-ments i aproximacions. Per tant, abans de treballar directament amb la guia és important tenir clar aquè ens referim concretament quan parlem de cada concepte:
RSE:
Accountability:
Stakeholder:
Medi ambient:
Drets humans:
Treballadors:
Sector públic:
Comunitat:
Clients:
Indicador 0:
Indicador específic:
GRI:
RSE és la sigla de responsabilitat social de l’empresa. Aquest terme, quesovint també s’anomena RSC (responsabilitat social corporativa), es refe-reix a com valoren les empreses els impactes socials, mediambientals ieconòmics que tenen sobre els stakeholders, i com integren aquestavaloració en les operacions.
És un terme que es refereix a com les empreses informen i rendeixencomptes de les seves activitats en l’àmbit de la RSE als stakeholders.
Stakeholder és qualsevol grup que afecta o és afectat per l’empresa. Noobstant això, per stakeholder ens referim a grup en sentit ampli, com perexemple clients, proveïdors o treballadors. Queda clar que la majoriad’empreses té diferents impactes o relacions amb organitzacions dinsd’un mateix grup, però que dins del grup hi haurà molts punts en comúque en permeten una determinada generalització.
Encara que el medi ambient no és un stakeholder segons la definicióanterior, entenem el medi ambient com a stakeholder perquè és unàmbit que té una entitat pròpia i hi ha un consens elevat a escala nacio-nal i internacional sobre quins en són els aspectes clau, cosa que nopassa amb d’altres conceptes.
Es refereix als drets de la Declaració Universal dels Drets Humans apro-vada per les Nacions Unides i signada per la majoria de països del món.
No es refereix solament a empleats de l’empresa fixos o a temps parcial,sinó a tots els treballadors que fan feina de forma directa o indirecta pera l’empresa.
Ens referim a organismes públics com ara ajuntaments, diputacions oministeris, però també a òrgans reguladors del sector de l’activitatempresarial, encara que siguin privats, com per exemple la CNMV.
És l’entorn immediat de l’empresa. Ara bé, això no vol dir únicament onecessàriament entorn en termes de proximitat geogràfica, sinó quetambé es refereix a proximitat d’activitat.
Els clients directes i els usuaris finals del producte o servei.
Es refereix a un indicador conceptual global. És a dir, no es tracta tantd’un indicador, sinó més aviat d’un concepte que l’empresa ha de valo-rar i gestionar des d’un punt de vista de la RSE.
Els indicadors específics que s’estableixen per mesurar i gestionar elsindicadors 0. Els indicadors poden ser tant qualitatius com quantitatius,i tant d’output com de procés. Finalment, l’únic objectiu de cada indi-cador és mesurar el millor possible una part de cada indicador 0 demanera que permeti que l’empresa pugui gestionar la RSE.
GRI és la sigla de Global Reporting Initiative9. Es tracta d’una ONG inter-nacional que proposa directrius per a l’elaboració de memòries de RSE.
9 <http://www.globalreporting.org/WhoAreYou/SME/>
LIBRO RSCAT:tripa_05.QXP 22/12/2008 23:43 Página 52
Annex 4: Aplicació en línia del model d’indicadors 53
Annex 4: Aplicació en línia del model d’indicadors
El portal web RScat
El portal web <http://www.rscat.cat> recull el treball conjunt elaborat pels vuit socis del projecte durant elsdarrers anys i ofereix un conjunt de publicacions, d’informes i d’eines d’utilitat per a les pimes que vul-guin incorporar elements de responsabilitat social dins de l’estructura de la seva empresa.
El portal <http://www.rscat.cat>
El portal, a més de l’aplicació amb el model d’indicadors, inclou altres apartats destacats, com ara:
- Aprenent RSE: amb documents i recursos didàctics.- Un cercador de recursos sobre RSE.- Una proposta d’exercici d’autodiagnòstic en RSE per a pimes.- Llista i exemples de bones pràctiques d’empreses.
El model d’indicadors: aplicació en línia
El portal web s’ha creat amb l’objectiu de permetre incorporar la RSE en la gestió ordinària de l’empresai fer-ne una avaluació al llarg del temps. Una de les eines més importants que ofereix és una aplicació quepermet a l’empresa sistematitzar la recollida de dades a través d’un model estructurat, però alhora ofereixla possibilitat d’extreure’n la informació introduïda.
Per utilitzar l’aplicació cal accedir a la part pri-vada del portal, que requereix registrar-s’hicom a usuari. En donar-se d’alta, l’usuari rebràun nom d’usuari i una clau d’accés que li per-metrà entrar a l’àrea privada.
LIBRO RSCAT:tripa_05.QXP 22/12/2008 23:43 Página 53
54 Annex 4: Aplicació en línia del model d’indicadors
Dins de la part privada, el primer pas serà introduir la informació descriptiva de l’empresa al perfil per talde poder treballar posteriorment amb l’aplicació. Per començar a introduir les dades al model (respostesals indicadors), cal accedir a l’apartat “model d’indicadors” i crear un full d’indicadors per a l’any en quèvulguem treballar. Podem crear tants fulls d’indicadors com ens interessi, per exemple un per a cadascundels anys dels quals tinguem informació.
Per introduir la informació un cop ja hem creat un full nou, només cal prémer el botó Editar i accedirema la pantalla de l’aplicació:
L’aplicació en línia del model d’indicadors RScat
LIBRO RSCAT:tripa_05.QXP 22/12/2008 23:43 Página 54
Annex 4: Aplicació en línia del model d’indicadors 55
Dins de l’aplicació, sempre visualitzarem els tres apartats següents:
1) Criteris de selecció dels indicadors / filtres aplicats2) Llista d’indicadors / subindicadors3) Formulari d’entrada de dades
3 Formulari d’entradade dades
1 Selecció d’indicadors
2 Llista d’indicadors
El menú superior ens indica amb quina selecció d’indicadors estarem treballant (per defecte, l’aplicacióselecciona els indicadors de la fase 1, considerada la versió més simplificada del model per a empresesque s’hi inicien). Al menú de l’esquerra apareix la llista completa d’indicadors, tot indicant-ne l’estat decadascun amb diferents icones de color (verd per indicar els indicadors completats, gris pels no aplicableso sense resposta i vermell per als pendents).
Quan seleccionem un subindicador del menú esquerre, ens apareixerà el formulari específic d’introduccióde dades per aquest indicador. Per cada indicador es poden demanar una variable o més, que poden ser:
- Dades numèriques- Text- Tics (opció múltiple o respostes Sí/No)- Càlcul de fórmules: a més de les dades que l’empresa completa directament, en alguns subindicadors- s’afegeixen d’altres variables que es calculen automàticament a partir de la informació introduïda.- Variables repetides: hi ha dades concretes que apareixen en diferents indicadors. L’aplicació relaciona- la informació existent i un cop introduïda la dada ja es mostrarà el valor en tots els formularis següents- en què es torni a treballar amb aquestes dades.- Comentaris: en tots els indicadors apareix un camp obert al final del formulari en què es pot especifi-- car més informació sobre les dades introduïdes, incloure comentaris qualitatius addicionals o qualse-- vol altre text associat a aquest subindicador.
Un cop completada tota la informació d’un indicador, només cal actualitzar les dades i la informació que-darà registrada al perfil d’usuari, i calcularà les fórmules amb les dades introduïdes i indicarà el nou estatde l’indicador segons s’hagi especificat. (Nota: és important recordar marcar l’estat de l’indicador queapareix a l’inici del formulari per assenyalar quins s’han completat i quins no són aplicables, ja que usorientarà a través del menú de l’esquerra segons els colors).
En el mateix portal podeu consultar el manual complet amb més informació sobre l’aplicació en línia iel seu ús.
LIBRO RSCAT:tripa_05.QXP 22/12/2008 23:43 Página 55
56 Annex 4: Aplicació en línia del model d’indicadors
Per a què em pot servir aquesta aplicació? Què m’ofereix?
L’aplicació en línia, a més de recollir les dades per realitzar el seguiment de la RSE, us permetrà extreureinformes amb les vostres dades, com també fer-ne un informe comparatiu amb la resta d’empreses del sec-tor, o bé adaptar-ne el contingut al model d'indicadors emprat per la GRI. Alhora, us ofereix la possibilitatd’elaborar un informe base que podeu adaptar per elaborar una memòria de sostenibilitat a la vostra empre-sa.
LIBRO RSCAT:tripa_05.QXP 22/12/2008 23:43 Página 56
Annex 5: - Índex de taules i figures 57
Annex 5: Índex de taules i figures
Índex de figures
Figura 1. Components del model de la RSE a les pimes....................................................................10Figura 2. Diagrama descriptiu del model de la RSE a les pimes.........................................................11Figura 3. Les tres fases d’aplicació del model...................................................................................14Figura 4. Resum del model d’indicadors RScat.................................................................................15
Índex de taules
Taula 1. Reflexió prèvia sobre els stakeholders i l’empresa...............................................................12Taula 2. Anàlisi de la gestió i objectius de la RSE a l’empresa.........................................................12Taula 3. Cas hipotètic: respostes de tres empreses als mateixos indicadors.......................................16Taula 4. Taula d’indicadors 0: treballadors......................................................................................17Taula 5. Exemples d’indicadors: treballadors...................................................................................18Taula 6. Taula d’indicadors 0: proveïdors........................................................................................19Taula 7. Exemples d’indicadors: proveïdors.....................................................................................20Taula 8. Taula d’indicadors 0: clients.............................................................................................20Taula 9. Exemples d’indicadors: clients..........................................................................................21Taula 10. Taula d’indicadors 0: sector públic....................................................................................22Taula 11. Exemples d’indicadors: sector públic.................................................................................23Taula 12. Taula d’indicadors 0: comunitat........................................................................................23Taula 13. Exemples d’indicadors: comunitat.....................................................................................24Taula 14. Taula d’indicadors 0: competidors.....................................................................................25Taula 15. Exemples d’indicadors: competidors..................................................................................25Taula 16. Taula d’indicadors 0: accionistes.......................................................................................26Taula 17. Exemples d’indicadors: accionistes....................................................................................26Taula 18. Taula d’indicadors 0: medi ambient...................................................................................27Taula 19. Exemples d’indicadors: medi ambient...............................................................................28
LIBRO RSCAT:tripa_05.QXP 17/12/2008 0:26 Página 57
LIBRO RSCAT:tripa_05.QXP 17/12/2008 0:26 Página 58
Aquesta publicació ha estat elaborada per la Xarxa per a la responsabilitat social a lespimes (RScat), formada pels membres següents:
Aquest projecte ha comptat amb el finançament de:
Generalitat de Catalunya:Departament d’Economia i FinancesDepartament de TreballDepartament de Medi Ambient i HabitatgeACC1Ó
Diputació de Barcelona
LIBRO RSCAT:tripa_05.QXP 17/12/2008 0:26 Página 59
LIBRO RSCAT:tripa_05.QXP 17/12/2008 0:26 Página 60
Autors: Marc Vilanova i Marta Dinarès
Revisió i actualització d’aquesta versió: Maria Sureda
Coordinació: David Murillo
Gestió de la responsabilitat social de l’empresa (RSE)a les pimes
Model d’indicadors de la RSE per a pimes
Manual d’ús
Aquesta publicació ha estat elaborada per la Xarxa per a la responsabilitat social a les pimes(RScat), formada pels membres següents:
Aquest projecte ha comptat amb el finançament de:
Generalitat de Catalunya:Departament d’Economia i FinancesDepartament de TreballDepartament de Medi Ambient i HabitatgeACC1Ó
Diputació de Barcelona
L’RScat - Xarxa per a la responsabilitat social ales pimes parteix de la iniciativa i del compromísd'un conjunt d'entitats, de representants del mónacadèmic, d’associacions empresarials, de l’Ad-ministració i de sindicats per tal de crear i de pro-moure eines concretes per acostar la RSE a lespetites i les mitjanes empreses del territori català.
Els socis de RScat – Xarxa per a la responsabilitatsocial a les pimes són:-Fundació ESADE-Generalitat de Catalunya:
-Departament d’Economia i Finances-Departament de Treball i Indústria,-Departament de Medi Ambient i Habitatge-ACC1Ó
-Diputació de Barcelona-Confederació empresarial Comarcal de Terrassa(CECOT) -PIMEC, Petita i Mitjana Empresa de Catalunya-Comissions Obreres de Catalunya (CCOO)-Unió General de Treballadors de Catalunya (UGT)
Marc VilanovaÉs llicenciat en Ciències Econòmiques (She-pherd University, Estats Units) i DEA en Cièn-cies del Management per la URL (ESADE).Investigador de l’Institut d’Innovació Social d’E-SADE, Universitat Ramon Llull, i col·laboradoracadèmic del Departament de Ciències Socialsd’ESADE. Actualment, coordina la línia de re-cerca sobre competitivitat responsable.
Marta DinarèsLlicenciada en administració d‘empreses (Uni-versitat Pompeu Fabra) i actualment està cur-sant el màster JEMES; Joint European Masterin Environmental Sciences.És consultora independent i col·labora ambl'Institut d'Innovació Social d'ESADE en recer-ques relacionades amb la RSE. Anteriorment vatreballar per a diverses ONG, consultores i em-preses de gran consum.
Maria SuredaLlicenciada i Màster en Direcció d'Empreses perESADE.Col·laboradora de l'Institut d'Innovació Socialen projectes de recerca sobre responsabilitat so-cial de l'empresa (RSE). Anteriorment va parti-cipar en diferents projectes de recerca sobre elsector no lucratiu en l'Observatori del TercerSector.
David MurilloÉs llicenciat en administració i direcció d’em-preses (UB, 1996), llicenciat en humanitats(UOC, 2003) i doctor en sociologia (UB, 2008). Investigador de l’Institut d’Innovació Social d’E-SADE, Universitat Ramon Llull, i col·laboradoracadèmic del Departament de Ciències Socialsd’ESADE. Actualment, coordina la línia de re-cerca sobre RSE i petita i mitjana empresa.
Mod
el d
’indi
cado
rs d
e la
RS
E p
er a
pim
es -
Man
ual d
’ús
cubierta_rscat:Maquetación 1 22/12/2008 23:14 Página 1