Model de referència per a la gestió municipal dels
serveis educatius de 0 a 3 anys
Evolució i objectius i del projecte
Desenvolupar un model de referència per a l’organització dels serveis municipals d’atenció a la infància i a la família amb especial atenció a l’escola bressol. Crear una xarxa, formal o informal, de cooperació municipal centrada en l’aprofundiment de la proposta de model i en la seva implementació
Model de referència per a la gestió municipaldels serveis educatius de 0 a 3 anys
Model de referència per a la gestió municipaldels serveis educatius i d’atenció a la infància de 0 a 3 anys
i a les seves famílies
DONAR SUPORT ALS GOVERNS LOCALS EN LA IMPLEMENTACIÓ DE LA POLÍTICA DE DESPLEGAMENT DE L’ESCOLA BRESSOL-LLAR D’INFANTS
La necessitat del model de referència
El disseny de la política públicaLlei 5/2004
− Constituir una xarxa de llars d’infants de titularitat pública a Catalunya, constituïda per les llars d’infants de la Generalitat i les dels Ajuntaments.
− Fixar-se com a objectiu l’assegurament d’una oferta suficient i, a tal efecte, quantificar un mínim de trenta mil noves places en un període de quatre anys.
− Encomanar al govern l’elaboració del mapa de llars d’infants de Catalunya.− Garantir el seu caràcter educatiu i la seva consideració com a part del
sistema educatiu.− Fer un mandat al govern de dotació pressupostària per als objectius de la
llei.• Criteris d’implementació• Garantia d’equitat interterritorial • Poítitica integrada multisectorial d’atenció a la família
El repte del govern local: completar el disseny i desplegar el model
SISTEMA0-3
FUNCIÓTÈCNICA
FUNCIÓGESTIÓ
FUNCIÓPOLÍTICA
El desenvolupament del sistema
-EL DISSENY DEL MODEL-El disseny de la política pública-El disseny del sistema tècnic-El disseny del sistema de gestió
Escenari global
Mercat mixt amb presència pública, no lucrativa i privada interconectada
Regulació pública del sector insuficient.
Diversitat de “formes d’atenció” no regulades
Presència pública confusa. Doble xarxa
Diversitat de modalitats d’intervenció pública (finançament, accés, suport indirecte, subcontractació, concertació, ...).
La missió-funció social en debat • El dilema “educativisme-assistencialisme”.• La preeminencia professional en el debat• La doble denominació escola bressol-llar d’infants, formalment
equiparada però sembla que impossible d’unificar.
L’orientació pragmàtica
Claredat dels criteris estratègics • Cobertura• Missió social• Universalitat, redistribució, atenció
La responsabilitat pública: estratègica i operativa• L’avaluació de la demanda i de l’oferta• El desplegament• Les garanties d’equitat interterritorial
El marc regulatori en un mercat sensibleL’estructura del mercat: relació públic privatLa doble xarxa i el traspàs Els drets d’accésLes condicions econòmiques: preus i finançamentLIDERAT LOCAL INTEGRADOR
Algunes conclusions provisionals: provisió
Algunes conclusions provisionals: model tècnic
Consens incipient sobre la missióConfusió en la cartera de serveis• El disseny i la terminologia • Criteris de desplegament• Criteris d’organització i integració
Criteris tècnics• Ràtios de infants i professionals• Les infraestructures físiques
Algunes conclusions provisionals: gestió i producció
Diversitat de l’organització municipalDiversitat de models: directe, externalitzat, mixtConvivència de models i riscos de futurOrganització i direcció dels centres poc articulada amb el model de serveis (l’opció “multiservei”) La participació social: en la gestió o en el servei?• La dinàmica familiar• La dinàmica dels serveis
La gestió econòmica i financera• Poca transparència • Desenvolupament incipient
El marc contractual de l’externalitzacióLa relació entre operadorsLes capacitats disponibles en el mercat
Els operadors externs. Característiques més rellevants
Varietat jurídicaDimensió petita-mitjanaGeneralistes• Benestar social• Educació
Joves (3-14)Orientades a servei públicOrientades a partenariat no a proveïdors• Vocació de gestió integral
Professionals• Orientació a ocupació i qualitat més que a rendibilitat capital
Límitades per al creixement accelerat Poc associades: patronals febles
Principals conclusions
El model d’intervenció pública: la provisió• La missió: educativa , social, comunitària? • Vocació d’universalitat progressiva, no obligatori i de copagament. • Servei de proximitat. Delegació en el govern local de la gestió. Capacitació de gestió• Mercat mixt públic-privat mal regulat i doble xarxa pública• La feblesa del mercat: empreses i treballadors• Els drets d’accés: complexitat i variabilitat local• Falta de capacitat d’avaluació de la demanda i de l’oferta.• La doble xarxa pública
El model tècnic• Alt nivell de qualitat tècnica• Falta de definició en la cartera de serveis• Confusió en els estàndards i ràtios del model i en el procés de fixació
El model de gestió i producció• El problema de l’organització “multiservei”: coordinació i transversalitat• Diversitat de models de gestió i producció: directe, externalitzat, mixt• Diversitat de l’organització municipal• El marc de relacions laborals i el mercat de treball• La gestió econòmica• La gestió de l’externalització: els operadors disponibles• La dificultat de la participació social: en la gestió o en el servei?
La gestió de la cadena de valor
Activitats primàriesActivitats de suport
INPUTS OUTCOMESPROCESSOS - OUTPUTS
Components de la cadena de valor
IDENTIFICACIÓ DE NECESSITATS SOCIALSIDENTIFICACIÓ DEMANDA POTENCIALIDENTIFICACIÓ I DISSENY SERVEIS FIXACIÓ I DISSENY DEL MODEL DE PROVISIÓ I PRODUCCIÓCÀLCUL COSTOS UNITARIS DE SERVEISDETERMINACIÓ PRESSUPOST DISPONIBLEESTABLIMENT DEL COPAGAMENT DIMENSIONAMENT DE L’OFERTA POSSIBLEIDENTIFICACIÓ DELS SEGMENTS PRIORITARISESTABLIMENT DE NORMATIVA D’ACCESS - AJUST A SEGMENTS PRIORITARISESTRUCTURACIÓ MODEL DE PRODUCCIÓ I CONTROL
GESTIÓ DEL PROCÉS DE CONTRACTACIÓIMPLEMENTACIÓ DEL SISTEMA DE COMUNICACIÓACOLLIDA I REALITZACIÓDIAGNÒSTIC ASSIGNACIÓ DEL SERVEI-CONTRACTE AMB L’USUARITRASPÀS A L’ÒRGAN PRODUCTORPRESTACIÓ DEL SERVEISEGUIMENT DEL SERVEISEGUIMENT DEL CASAGREGACIÓ DEL SEGUIMENT D’USUARISINTEGRACIÓ DEL CONTROL DE GESTIÓAVALUACIÓ DELS SERVEISAVALUACIÓ PSSAD
AVALUACIÓ I IMPACTE SOCIAL
PROCÉS DE PRODUCCIÓ I PRESTACIÓ
DISSENY DELS SERVEISOFERTA DE SERVEIS
POLÍTICA PÚBLICA I MODEL DE PROVISIÓ
ANALISI SOCIALÀMBITS
PROCÉS INTEGRAT DE GESTIÓDEL SISTEMA
AVALUACIÓ I IMPACTE SOCIAL
PROCÉS DE PRODUCCIÓ I PRESTACIÓ
DISSENY DELS SERVEISOFERTA DE SERVEIS
POLÍTICA PÚBLICA I MODEL DE PROVISIÓ
ANALISI SOCIALÀMBITS
PROCÉS INTEGRAT DE GESTIÓDEL SISTEMA
FUNC
IÓPO
LÍTI
CA
FUNC
IÓTÈ
CNIC
A
FUNC
IÓGE
STIÓFU
NCIÓ
POLÍ
TICA
FUNC
IÓTÈ
CNIC
A
FUNC
IÓGE
STIÓ
FUN
CIÓ
PO
LÍTI
CA
FUN
CIÓ
TÈC
NIC
A
FUN
CIÓ
GES
TIÓ
Servei prestatObjectius socials assolitsSatisfacció ciutadans i usuaris
AVALUACIÓ I IMPACTE SOCIAL
Estratègia de producció i prestacióProcediment operatiuDirecció i gestió
PROCÉS DE PRODUCCIÓ I PRESTACIÓ
Objectiu socialDefinició/descripció del serveiEntorn i inversióPersones i tasquesProcessosCostosRecursos pressupostarisPreu socialNormativa reguladoraComunicació
DISSENY DELS SERVEIS
Estructura de l’ofertaComposició cartera de serveisIntegració de la cartera de serveis
OFERTA DE SERVEIS
Criteris de política públicaObjectius estratègics Model de provisió i drets d’accésSistema de finançament
POLÍTICA PÚBLICA I MODEL DE PROVISIÓ
Evolució demogràfica i social Demanda social explícita i implícita Estructura de l’oferta
ANALISI SOCIAL
COMPONENTS OPERATIUSÀMBITS
PROCÉS INTEGRAT DE GESTIÓ DEL SISTEMA
FUN
CIÓ
PO
LÍTI
CA
FUN
CIÓ
TÈC
NIC
A
FUN
CIÓ
GES
TIÓ
El contingut de la proposta
Criteris de disseny de l’acció pública
Desenvolupament de l’estructura del model
Desplegament del model• Nivell d’anàlisi i diagnòstic • Nivell propositiu
− Alternatives− Consistències
SISTEMA0-3
FUNCIÓTÈCNICA
FUNCIÓGESTIÓ
FUNCIÓPOLÍTICA
El desenvolupament del sistema
SISTEMA0-3
FUNCIÓTÈCNICA
FUNCIÓGESTIÓ
FUNCIÓPOLÍTICA
El desenvolupament del sistema
AVALUACIÓ I IMPACTE SOCIAL
PROCÉS DE PRODUCCIÓ I PRESTACIÓ
DISSENY DELS SERVEISOFERTA DE SERVEIS
POLÍTICA PÚBLICA I MODEL DE PROVISIÓ
ANALISI SOCIALÀMBITS
PROCÉS INTEGRAT DE GESTIÓDEL SISTEMA
AVALUACIÓ I IMPACTE SOCIAL
PROCÉS DE PRODUCCIÓ I PRESTACIÓ
DISSENY DELS SERVEISOFERTA DE SERVEIS
POLÍTICA PÚBLICA I MODEL DE PROVISIÓ
ANALISI SOCIALÀMBITS
PROCÉS INTEGRAT DE GESTIÓDEL SISTEMA
FUNC
IÓPO
LÍTICA
FUNC
IÓTÈ
CNIC
A
FUNC
IÓGE
STIÓFU
NCIÓ
POLÍTICA
FUNC
IÓTÈ
CNIC
A
FUNC
IÓGE
STIÓ
FUN
CIÓ
PO
LÍTI
CA
FUN
CIÓ
TÈC
NIC
A
FUN
CIÓ
GES
TIÓ
Anàlisi social
Evolució demogràfica i social
Demanda social explícita i implícita• Població usuaria• Demanda pendent• Demanda implícita i demanda objectiu
Estructura de la totalitat de l’oferta• Oferta municipal• Oferta pública total• Oferta privada• Oferta sustitutiva o complementària • Oferta ampliada (altres sectors)
AVALUACIÓ I IMPACTE SOCIAL
PROCÉS DE PRODUCCIÓ I PRESTACIÓ
DISSENY DELS SERVEIS
OFERTA DE SERVEIS
POLÍTICA PÚBLICA I MODEL DE PROVISIÓ
ANALISI SOCIAL
ÀMBITS
PROCÉS INTEGRAT DE GESTIÓ DEL SISTEMA
AVALUACIÓ I IMPACTE SOCIAL
PROCÉS DE PRODUCCIÓ I PRESTACIÓ
DISSENY DELS SERVEIS
OFERTA DE SERVEIS
POLÍTICA PÚBLICA I MODEL DE PROVISIÓ
ANALISI SOCIAL
ÀMBITS
PROCÉS INTEGRAT DE GESTIÓ DEL SISTEMA
FUNC
IÓPO
LÍTI
CAFU
NCIÓ
TÈCN
ICA
FUNC
IÓGE
STIÓFU
NCIÓ
POLÍ
TICA
FUNC
IÓTÈ
CNIC
AFU
NCIÓ
GEST
IÓ
POLÍTICA PÚBLICA I MODEL DE PROVISIÓ
FUN
CIÓ
PO
LÍTI
CA
FUN
CIÓ
TÈC
NIC
A
FUN
CIÓ
GES
TIÓ
Els objectius de política pública
Crear 30.000 places d’escola bressol-llar d’infantsRespondre a una Iniciativa Legislativa Popular
OBJECTIUS DE POLÍTICA PÚBLICA. L’AVALUACIÓ DEL RESULTAT1. Educació2. Gènere3. Suport social a la família4. Conciliació5. Natalitat6. Integració comunitària7.8.9.10.
Criteris
Vocació d’universalitat limitada (amb un objectiu de cobertura del 60%).Sistema de serveis no obligatori CopagamentVocació redistributiva: garantir-ne l’accessibilitat plena per a tota la població, sense que pugui haver-hi limitacions per raons de renda Sistema de serveis complex i multidimensionalCentralitat de la funció educativaSuport social a la família Desenvolupament de la dimensió comunitària Sistema mixt públic-privat de provisió i cooperació públic-social-privada en la gestió de la política pública
Un nou escenari de política pública: infants de 0-3 i les seves famílies
La perspectiva demogràficaLa perspectiva del benestarLa perspectiva educativa
PERSPECTIVA EDUCATIVA
INFANTSI
FAMÍLIA
PERSPECTIVA BENESTAR
PERSPECTIVA SOCIODEMOGRÀFICA
CREIXEMENT I RENOVACIÓ
DEMOGRÀFICAPROJECTE COMÚ
CONDICIONSD’ATENCIÓ SOCIAL
SOLIDÀRIES
política pública
SERVEIS A LA PETITA INFÀNCIA I A LA FAMÍLA
A CATALUNYAESCOLA BRESSOL-LLAR D’INFANTS
SERVEIS A LA PETITA INFÀNCIA I A LA FAMÍLA
A CATALUNYAESCOLA BRESSOL-LLAR D’INFANTS
Criteris del model de provisió
EDUCATIUSOCIAL I
COMUNITARI
COPAGAMENT
NO OBLIGATORI
UNIVERSAL
ACCESSIBLE
INTEGRAL
REDISTRIBUTIU
L’escenaripúblic
GOVERNNACIONAL
GOVERNLOCAL L’escenari
social
OPERADORSSERVEIS PÚBLICS COMUNITAT
OPERADORS NO LUCRATIUS
OFERTAPRIVADAL’escenari
mercantil
El marc institucional
AVALUACIÓ I IMPACTE SOCIAL
PROCÉS DE PRODUCCIÓ I PRESTACIÓ
DISSENY DELS SERVEIS
OFERTA DE SERVEIS
POLÍTICA PÚBLICA I MODEL DE PROVISIÓ
ANALISI SOCIAL
ÀMBITS
PROCÉS INTEGRAT DE GESTIÓ DEL SISTEMA
AVALUACIÓ I IMPACTE SOCIAL
PROCÉS DE PRODUCCIÓ I PRESTACIÓ
DISSENY DELS SERVEIS
OFERTA DE SERVEIS
POLÍTICA PÚBLICA I MODEL DE PROVISIÓ
ANALISI SOCIAL
ÀMBITS
PROCÉS INTEGRAT DE GESTIÓ DEL SISTEMA
FUNC
IÓPO
LÍTI
CAFU
NCIÓ
TÈCN
ICA
FUNC
IÓGE
STIÓFU
NCIÓ
POLÍ
TICA
FUNC
IÓTÈ
CNIC
AFU
NCIÓ
GEST
IÓ
OFERTA DE SERVEIS
FUN
CIÓ
PO
LÍTI
CA
FUN
CIÓ
TÈC
NIC
A
FUN
CIÓ
GES
TIÓ
Model tècnic, educatiu i social
La missió dels serveis a la petita infànciaLa cartera de serveis
• L’escola bressol-llar d'infants• Serveis complementaris a l’escola bressol-llar d'infants• Nivell d’homogeneïtat i flexibilitat de serveis
La integració de la cartera de serveisL’estructura bàsica de les escoles bressol-llars d'infants
• Infants per grups i edats• Nombre de línies
L’estructura professional: ratios i titulacions• Perfils professionals i remuneracions• Tipologia de titulacions
L’OFERTA DE SERVEIS
Estructura de l’oferta• Doble xarxa pública. Urgència del traspàs• Desplegament en temps i condicions del mapa escolar planificat. • Diversificació dels serveis i de les ofertes: sustitutius i complemnatris • Coneixement insuficient de la situació dels centres i dels serveis. • Oferta privada poc regulada• Situacions desajustades del marc normatiu dels centres de la Generalitat• Parc d’edificis amb necessitat d’adaptació. Problemes de gestió i assignació patrimonial
Composició de la cartera de serveis• L’ampliació de l’oferta de serveis • Definir una cartera-tipus de serveis• La cartera de serveis no s’ha de concebre com a un sistema estable i tancat . • La cartera de serveis no és única sinó que ha de ser específica de cada ajuntament.
Integració de la cartera de serveis • Assegurar una agregació adequada de la totalitat de l’oferta evitant solapaments i
duplicitats• Assegurar a mig termini una oferta global que garanteixi l’equitat i accessibilitat del
sistema a tota la ciutadania que ho necessiti o desitgi• Reforçar la integració intersectorial
La cartera de serveis ampliada
Àrea d’activitat Serveis centrals Serveis perifèrics Població diana EDUCACIÓ Escola bressol-llar d'infants Permanencies
Menjador Beques
Espai familiar Espai nadó Espai de joc Vacances Bebeteca Racó dels menuts Mainaderes ACCIÓ COMUNITÀRIA Tallers Tertúlies educatives Parcs infantils Ludoteques SERVEIS SOCIALS Espai familiar Ajuts econòmics SALUT Educació alimentaria Prevenció Diagnòstics precoç ESPORTS Piscina per infants Recuperació ...................
Serveis locals d’atenció a la infància 0-3: models d’integració
Model d’integració horitzontal amb cartera de serveis diversificada
SERVEI 1SERVEI 1 SERVEI 2SERVEI 2 SERVEI 3Escola Bressol
SERVEI 3Escola Bressol SERVEI 4SERVEI 4 SERVEI 5SERVEI 5 SERVEI 6SERVEI 6 SERVEI 7SERVEI 7 SERVEI 8SERVEI 8 SERVEI 9SERVEI 9 SERVEI 10SERVEI 10
ÀREA 1ÀREA 1 ÀREA 2ÀREA 2 ÀREA 3ÀREA 3
Serveis locals d’atenció a la infància 0-3: models d’integració
SERVEI 7
SERVEI 5 SERVEI 3
SERVEI 2
SERVEI 8
SERVEI 6
SERVEI 6SERVEI 6
SERVEI 6ESCOLA BRESSOLLLAR D’INFANTS
Model centrat en l’escola bressol com a recurs central i prioritàri
ESCOLA BRESSOLLLAR D’INFANTS
SERVEI 1
SERVEI 3
SERVEI 2
L’escola bressol com a recurs únic
Serveis locals d’atenció a la infància 0-3: models d’integració
Proposta de integració
PERSPECTIVA EDUCATIVA
Educació
PERSPECTIVA BENESTAR
Serveis social, salut,...
PERSPECTIVA COMUNITÀRIA
Participació, cultura, serveis comunitàris,..
SERVEI 2
SERVEI 3SERVEI 1
SERVEI 5
SERVEI 4
SERVEI 3
SERVEI 2
SERVEI 1
SERVEI 4
SERVEI 5
SERVEI 9
SERVEI 6SERVEI 4
SERVEI 3
SERVEI 8SERVEI 2
SERVEI 7
SERVEI 10
SERVEI 5
SERVEI 1
ESCOLA BRESSOLLLAR D’INFANTS
AVALUACIÓ I IMPACTE SOCIAL
PROCÉS DE PRODUCCIÓ I PRESTACIÓ
DISSENY DELS SERVEIS
OFERTA DE SERVEIS
POLÍTICA PÚBLICA I MODEL DE PROVISIÓ
ANALISI SOCIAL
ÀMBITS
PROCÉS INTEGRAT DE GESTIÓ DEL SISTEMA
AVALUACIÓ I IMPACTE SOCIAL
PROCÉS DE PRODUCCIÓ I PRESTACIÓ
DISSENY DELS SERVEIS
OFERTA DE SERVEIS
POLÍTICA PÚBLICA I MODEL DE PROVISIÓ
ANALISI SOCIAL
ÀMBITS
PROCÉS INTEGRAT DE GESTIÓ DEL SISTEMA
FUNC
IÓPO
LÍTI
CAFU
NCIÓ
TÈCN
ICA
FUNC
IÓGE
STIÓFU
NCIÓ
POLÍ
TICA
FUNC
IÓTÈ
CNIC
AFU
NCIÓ
GEST
IÓ
DISSENY DE SERVEIS
FUN
CIÓ
PO
LÍTI
CA
FUN
CIÓ
TÈC
NIC
A
FUN
CIÓ
GES
TIÓ
Components del disseny dels serveis
Objectiu socialDefinició/descripció del serveiCondicions de prestacióEntorn i inversióPersones i tasquesProcessosCostosRecursos pressupostarisPreu socialNormativa reguladoraComunicació
Estructura del servei
Nom del serveiNecessitat/demanda/expectativa a la qual responPerfil dels usuaries/s al quals s’adreçaDescripció del contingut del serveiCondicions d’accés per al seu ús (drets d’accés)Lloc de referència per tramitar l’assignació/utilitzar el serveiUnitat de mesura de la producció/prestació del serveiPressupost assignat Preu públic i barem d’aplicacióCondicions contractuals de la prestacióDemanda potencial o esperadaObjectiu de cobertura de la demandaResponsable de la provisióResponsable de la producció/prestacióIndicadors de gestió (mínims)
− Impacte social/Objectius − Producció− Pressupost − Cost− Procés− Satisfacció
Protocols de suport tècnics i de gestió bàsics
AVALUACIÓ I IMPACTE SOCIAL
PROCÉS DE PRODUCCIÓ I PRESTACIÓ
DISSENY DELS SERVEIS
OFERTA DE SERVEIS
POLÍTICA PÚBLICA I MODEL DE PROVISIÓ
ANALISI SOCIAL
ÀMBITS
PROCÉS INTEGRAT DE GESTIÓ DEL SISTEMA
AVALUACIÓ I IMPACTE SOCIAL
PROCÉS DE PRODUCCIÓ I PRESTACIÓ
DISSENY DELS SERVEIS
OFERTA DE SERVEIS
POLÍTICA PÚBLICA I MODEL DE PROVISIÓ
ANALISI SOCIAL
ÀMBITS
PROCÉS INTEGRAT DE GESTIÓ DEL SISTEMA
FUNC
IÓPO
LÍTI
CAFU
NCIÓ
TÈCN
ICA
FUNC
IÓGE
STIÓFU
NCIÓ
POLÍ
TICA
FUNC
IÓTÈ
CNIC
AFU
NCIÓ
GEST
IÓ
PROCÉS DE PRODUCCIÓ I PRESTACIÓ
FUN
CIÓ
PO
LÍTI
CA
FUN
CIÓ
TÈC
NIC
A
FUN
CIÓ
GES
TIÓ
Models de producció i prestació. Opcions
Producció i prestació directe
Producció i prestació externalitzada (o indirecte)
Producció i prestació mixta
Gestió monetaritzada
La combinació de models
La cadena de valor i l’estratègia de gestió
Centres de Valor AfegitCompetències estratègiquesCostosTraçabilitat-Accountability-Credencialitat
INPUTS OUTCOMESPROCESSOS - OUTPUTS
ESTABILITAT-SOSTENIBILITAT-QUALITAT-MILLORA CONTINUA
Directe i indirecte,…relativament.
LA GESTIÓ DIRECTA• Experiència i sistema consolidat• Estabilitat laboral• Riogideses organitzatives• Orientació a la gestió operativa• Orientació al comandament per
instruccions i a una baixa formalització
• Dependència de la política de personal general de l’ajuntament
• Inevitabilitat d’externalitzacions parcials
• La barreja de personal municipal i personal extern tendeix a generar inequitats i conflicte.
• La coordinació és més flexible• Els organismes autònoms
especialitzats aportan flexibilitat però dificultant la transversalitat
LA GESTIÓ INDIRECTA• Obliga a identificar els centres
estratègics de creació de valor • És obligada una bona gestió
econòmica i de costos • S’han de dissenyar molt bé els serveis
i les actuacions, per assegurar un contrcatació eficient i de qualitat
• Es pot aprofitar l'especialització i flexibilitat de les organitzacions que presten els serveis.
• L’ajuntament pot tendir a distanciar-se dels serveis. L'externalitzaciópodria derivar en una "quasi-privatització" de facto si no es garanteix el control públic.
• Fer els contractes i els plecs requereix molta capacitat de gestió que ara no és té
• Les empreses i organitzacions que es dediquen a gestionar no sempre tenen les capacitats adequades.
L’elecció del model
No hi ha cap criteri definitiu per a decantar-se per una o altra opció.
La situació de partida és determinant per prendre una decisió.
L’opció que es triï ha de ser coherent amb la política general municipal i sostenible a llarg termini. És una decisió estratègica
La convivència de models és insostenible i hauria de ser transitòria.
La gestió del canvi ha de ser a llarg termini, començant d’immediat
La preservació de la naturalesa pública del servei és un repte per qualsevol model
Les eines de gestió
PROCÉS DE GESTIÓ INTEGRAT DEL SISTEMA ÀREES DE GESTIÓ COMPONENTS OPERATIUS EINES DE GESTIÓ-DIBA
ANALISI SOCIAL Evolució demogràfica i social Demanda social explícita i implícita Estructura de l’oferta
• Programa informàtic per a la planificació educativa
• Enquesta de necessitats • Dades demogràfiques i socials publicades
a la web de la Diputació POLÍTICA PÚBLICA I MODEL DE PROVISIÓ
Criteris de política pública Objectius estratègics Model de provisió i drets d’accés Sistema de finançament
• Anàlisi dels models de provisió
OFERTA DE SERVEIS
Estructura de l’oferta Composició cartera de serveis Integració de la cartera de serveis
• Guies/carteres de serveis municipals • Models de normatives per a establir
l’accés DISSENY DELS SERVEIS
Objectiu social Definició/descripció del servei Entorn i inversió Persones i tasques Processos Cost Recursos pressupostaris Preu social Normativa reguladora Comunicació
• Guia metodològica de recomanacions per a la construcció d’escoles bressols
• Guia metodològica de costos d’escoles municipals
• Plantilla per realitzar l’anàlisi de costos • Model per a l’aprovació de l’establiment
del servei • Model de plecs per a la contractació
externa del servei
PROCÉS DE PRODUCCIÓ I PRESTACIÓ
Estratègia de producció Procediment operatiu Direcció i gestió
• Estudi publicat de gestió de la qualitat en els serveis educatius locals
• Pla de formació anual • Quadre d’indicadors de gestió • Cercles de millora de la gestió • Model d’auditories arquitectòniques,
energètiques i de plans de manteniment • Programa informàtic per la gestió dels
espais dels centres educatius • Programa informàtic pel manteniment del
centre • FAQ’s de gestió econòmica, jurídica, de
construcció d’edificis educatius, de manteniment, i de gestió de qualitat d’imminent publicació a la web de la DIBA
AVALUACIÓ I IMPACTE SOCIAL
Servei prestat Objectius socials assolits Satisfacció ciutadans i usuaris
• Model d’enquestes de satisfacció de persones usuàries d’un servei educatiu
AVALUACIÓ I IMPACTE SOCIAL
PROCÉS DE PRODUCCIÓ I PRESTACIÓ
DISSENY DELS SERVEIS
OFERTA DE SERVEIS
POLÍTICA PÚBLICA I MODEL DE PROVISIÓ
ANALISI SOCIAL
ÀMBITS
PROCÉS INTEGRAT DE GESTIÓ DEL SISTEMA
AVALUACIÓ I IMPACTE SOCIAL
PROCÉS DE PRODUCCIÓ I PRESTACIÓ
DISSENY DELS SERVEIS
OFERTA DE SERVEIS
POLÍTICA PÚBLICA I MODEL DE PROVISIÓ
ANALISI SOCIAL
ÀMBITS
PROCÉS INTEGRAT DE GESTIÓ DEL SISTEMA
FUNC
IÓPO
LÍTI
CAFU
NCIÓ
TÈCN
ICA
FUNC
IÓGE
STIÓFU
NCIÓ
POLÍ
TICA
FUNC
IÓTÈ
CNIC
AFU
NCIÓ
GEST
IÓ
AVALUACIÓ I IMPACTE SOCIAL
FUN
CIÓ
PO
LÍTI
CA
FUN
CIÓ
TÈC
NIC
A
FUN
CIÓ
GES
TIÓ
Elements de l’avaluació
El servei prestat• Avaluació de l’oferta del servei• Avaluació del disseny del servei prestat
− Objectiu social− Definició/descripció del servei− Condicions de prestació− Entorn i inversió− Persones i tasques− Processos− Costos− Recursos pressupostaris− Preu social− Normativa reguladora− Comunicació
L'assoliment dels objectius socialsLa satisfacció de ciutadans i usuaris
Algunes línies de futur. Resum
Model de provisió• Clarificar i consolidar el model de provisió• Regular millor el conjunt• Adoptar visió de mercat mixt no només públic: lideratge vs provisió i producció
Model tècnic• Tancar el debat sobre la missió• Modelar el desplegament de la cartera de serveis• Debatre, però, complir els criteris de prestació• Foment de la participació ciutadana en la pròpia producció del servei
Model de gestió• Acceptar la diversitat de models• Assegurar la coherència i sostenibilitat • Millorar la capacitació interna i externa en gestió• Resoldre el traspàs• Desenvolupar eines de gestió i compartir-les (estàndards, benchmarks, bones
pràctiques)• Desenvolupar el mercat: empreses i professionals• Intensificació de la cooperació pública interadministrativa govern nacional-govern local
no només en la implementació de la política sinó també en el seu disseny.• Coordinació horitzontal i transversalitat entre els diferents sectors d’actuació a nivell
local.• Cooperació públic-privat en la gestió de la política pública buscant la màxima
especialització• Regulació pública de l’actuació del sector social i privat en el mercat lliure.
Implementació i gestió del canvi. Factors crítics
Gestionar el factor temps. Aprofundiment en el desenvolupament del disseny del model i de les eines de gestió i treballConsens sobre el model obert de referència Unificació de la xarxa públicaPolítica de recursos humans i d’ocupacióCapacitació en gestióPerspectiva i sostenibilitat a llarg terminiEstratègia cooperativa• Interadministrativa• Intersectorial• Intermunicipal• Públic-privat
Les xarxes de cooperació• La xarxa de cooperació local• Les xarxes de cooperació interadministrativa• La xarxa de cooperació públic-privat