Lunes, 11 de julio de 2011/ Ultima Hora Ibiza 16

Q ué tiem pos!¡qué costum-bres!» –O tempo-

ra, o mores!–  exclamóCicerón en su primerdiscurso contra Catili-na deplorando el vicioy la corrupción de suépoca. El PSOE, el PP y

demás partidos españolistas hantransformado en decentes y social-mente honorables comportamientosc on de nad os p or e l C ód igo d eHammurabi, la Biblia y el Corán, talescomo la rapiña y la homosexualidad.En cambio pretenden convertir lahonrosa aspiración de los pueblos –enconcreto del catalán– a la soberanía,venerada por todo el mundo, en algoindecente, perverso, demoníaco. Al-berto Ribera, barón de Ciutadans, queexhibe su impudicia en carteles elec-torales, calificó de «terrorista» al di-rector del Centre d’Estudis d’Opinió

(CEO). Laia Bonet, novicia del PSC,declaró que la mera pregunta sobre laindependencia era «una perversión».A la pregunta del CEO, el 42% de losencuestados votaría sí a la indepen-dencia, un 28% votaría no y un39,6% se abstendría. Sobre una parti-cipación teórica del 70%, el sí obten-dría el 60,3% y el no un 39,6%. Lamayoría independentista superaría en5 puntos el mínimo avalado por laONU. El argumento independentistase llama expolio colonial. Y viene delejos. El economista Ramon Trias Far-gas estableció en 1960 que el déficitfiscal catalán era del 72% en 1951.Actualmente, el déficit fiscal interre-gional de Catalunya asciende a18.000 millones de euros. El catedráti-co de Estructura Económica SantiagoNiño Becerra explica que las comuni-dades con superávit fiscal dependende lo que el Estado quita a las que tie-nen déficit fiscal, lo cual «es un es-quema perverso». Resumiendo: la per-versión no es librarse, sino mantenerel yugo.

Perversiones Oficialitat del català a europa:una altra ocasió perduda

uan l’any2007 Roma-nia i Bulgàriaentraren a laUnió Euro-

pea, la república d’Irlan-da va aprofitar l’ocasióper corregir unaman-cança de la seua presèn-

cia a Europa: va exigir l’oficialitat delgaèlic irlandès per donar suport a la con-tinuació del procés de construcció euro-pea. Alguns podien pensar que es tracta-va d’una ocasió una mica agafada ambcalçador, com diu ara l’eurodiputada delPSC Maria Badia en relació a la mateixademanda per al català, tot aprofitantl’accés de Croàcia. Però els estats fanaquestes coses: aprofiten els canvis dinsles estructures comunitàries per millorarla seua presència, la seua representativi-tat o el rol dels seus trets d’identitat. Ir-landa va jugar magníficament les seuescartes. No va mesclar la qüestió delgaèlic amb cap altra (de fet, record moltbé que els col·legues irlandesos fins i totens demanaven que no féssim ostenta-ció de mostres de suport a la seua causa,perquè no la qüestió del gaèlic no es po-gués confondre amb la del català ni ambla de cap altra llengua no oficial de laUnió Europea). Jugaren bé les seues car-tes i se’n varen sortir.

Ara, amb l’accés futur de Croàcia a laUnió Europea, un accés d’altra bandaben justificat i del tot desitjable, nosal-tres comptàvem amb una ocasió similarper implementar l’oficialitat plena delcatalà a la Unió. I així es va plantejar alCongrés dels diputats. Però, una vegadamés, en aquesta espinosa reivindicació,els dos grans partits estatals —i estatis-tes—, PP i PSOE, han bloquejat el pas a

 Ara, amb l’accés futur de

Croàcia a laUE, unaccés

d’altra banda benjustificat 

i del totdesitjable, nosaltre

comptàvem ambuna

ocasio´simiar per 

implementar l’oficialitat 

 plenadelcatalà a la unió»

‘‘

la llengua catalana. El regne d’Espanyahauria pogut fer com va fer en el seumoment la república d’Irlanda i exigirl’oficialitat plena del català a Europa perdonar suport als futurs canvis dins laUE. Però la majoria parlamentària que hiha a Madrid ha barrat aquesta possibili-tat. I no és la primera vegada.

Del PP ja ho podíem esperar. Quanparlam del PP i de qüestió lingüística nopuc evitar que em retorni, una vegada iuna altra, la profunda estranyesa de l’eu-

rodiputada hongaresa Kinga Gál, quanem demanava, el passat mes de març, enun congrés a Budapest, «què caram elspassa, als del PP espanyol, que tenenaquesta al·lèrgia a la diversitat i a la plu-ralitat lingüística?», pregunta que encaraconcretava més, i sense tanta filatura:«Què tenen, contra el català?». En la me-sura en què el PP encarna encara, en bo-na part, la visió ultraunitarista que pas-sades etapes polítiques han impregnat ala cultura política espanyola, no ens hade sorprendre que tengui unes actitudstan difícils d’explicar fora de les fronte-res.

Dels socialistes se’n podria dir tresquarts del mateix, però amb alguns ma-

tisos, que no els afavoreixen, precisa-ment. Per començar, queda a l’aparadorper a vergonya pública el galdosíssim pa-per que hi jugaren els vint-i-cinc dipu-tats del PSC. Els socialistes catalans, ple-gats absolutament a la voluntat del «cosígran», atemorits potser, convençuts talvegada, no varen saber fer res més quevotar contra allò que a Brusel·les i a Es-trasburg proposen els seus companys departit Obiols i Badia. Queda demostrat,en qualsevol cas, que, en qüestions d’es-tat (i la llengua és una qüestió d’estat, ide primer ordre d’importància, segonsdemostren dia a dia PP i PSOE), aquestsdos partits tenen una entesa fèrria, sensefisures ni malentesos.

Es podrà dir —i ho faig jo mateix en eltítol d’aquest paper— que hem perdutuna nova ocasió per a l’oficialitat del ca-talà a Europa. Ningú no ho pot negar.Però l’ocasió em permet de reiterar unaidea que cada vegada veig més clara: ani-rem perdent totes les oportunitats per-què la nostra llenga sigui plenament ofi-cial a Europa mentre sigui l’Estat espa-n yo l q ui h ag i d e s ol· lic it ar -n el’oficialitat. Perquè, en un estat que s’au-toconsidera com a unitari, no hi cap ladiversitat lingüística plena, ni el ple re-coneixement de la pluralitat nacional.No la reconeixen amb plenitud ni ambigualtat ni la constitució ni cap dels es-tatuts d’autonomia. Per tant, seria espe-rar miracles, pensar que Espanya aprofi-tarà alguna de les moltes oportunitatsque tendrà per fer oficial el català a Eu-ropa.

En canvi, un estat europeu que ten-gués el català com a primera llengua, ocom a llengua pròpia, arreglaria directa-ment la qüestió… quan es presentàs laprimera oportunitat.

PEREBONNIN

BERNATJOAN I MARÍ 

BARRA LLIURE

Q 

DIARIO

DE

CITASTribunaDavid Villa, jugador del FC 

Barcelona 

«Cesc Fàbregas esmidebilidad,ojalávenga alBarça»

Muamar Gadafi, líder de Libia,sobre la intervención europea.

«LaOTANlo lamentarácuandola guerra llegue aEuropa»