PLA D’INCLUSIÓ SOCIAL DE SANT CUGAT
2014-2015
2
Elaboració:
Equip de MiT
Blanca Moreno
Maria Mas Borràs
Col·laboració:
Equip Motor Serveis Socials, Ajuntament de Sant Cugat
3
Índex
PRESENTACIÓ ALCALDESSA 5
1. INTRODUCCIÓ 6
2. ELS PLANS LOCALS D’INCLUSIÓ 9
3. MARC POLÍTICOLEGAL 12
4. MARC CONCEPTUAL 18
5. EL PLA D’INCLUSIÓ DE SANT CUGAT 22
5.1 OBJECTIUS 22
5.2 METODOLOGIA 23
5.3 CONTEXTUALITZACIÓ 26
5.4. TREBALL PER EIXOS 33
EIX. 1 COBERTURA DE LES NECESSITATS BÀSIQUES 33
EIX 2. SALUT 43
EIX 3. HABITATGE 52
EIX 4. EDUCACIÓ 60
EIX 5. OCUPACIÓ 66
EIX 6. ECONÒMIC 74
EIX 7. RELACIONAL 82
EIX 8. POBRESA INFANTIL 91
4
6. SÍNTESI DELS 8 EIXOS ESTRATÈGICS 99
7. PLA DE TREBALL PER EIXOS 105
8. INDICADORS 123
BIBLIOGRAFIA 131
ANNEXOS 133
ANNEX 1. RELACIÓ DOCUMENTACIÓ ANALITZADA 133
ANNEX 2. COMPOSICIÓ TAULA INCLUSIÓ 135
ANNEX 3. AGRAIMENT A PROFESSIONALS, ENTITATS I CIUTADANIA 136
5
Presentació Alcaldessa
El Pla d’Inclusió Social de Sant Cugat 2014-2015 és fruit del compromís de l’Ajuntament de Sant Cugat amb les
polítiques d’inclusió social. Si bé les polítiques socials ja compten amb una dilatada trajectòria a la ciutat, cal ser
conscients que la situació de crisi ha obligat les administracions a fer esforços més grans per combatre les
situacions d’exclusió social i de pobresa que es poden donar a les nostres ciutats i que cada vegada més corren
el perill d’esdevenir cròniques.
En aquest sentit, l’Ajuntament de Sant Cugat es va dotar, ja al 2011, amb una estratègia Econòmica, Social i
Ambiental per fer front als reptes econòmics i socials d’un entorn canviant, marcat per la crisi. La voluntat ha
estat treballar, de manera concertada, per generar oportunitats, enfortir la cohesió social i protegir els col·lectius
més vulnerables.
Emmarcat, doncs, en aquesta triple estratègia, el Pla d’Inclusió Social planteja mesures des de 8 àmbits diferents (necessitats bàsiques,
salut, habitatge, educació, ocupació, economia, relacional i pobresa infantil) amb l’objectiu que totes les persones que conviuen a Sant
Cugat tinguin les oportunitats i els recursos necessaris per viure dignament. Aquest pla analitza i actua vers aquests múltiples factors que
són, de fet, impediments per al ple desenvolupament de les capacitats de la ciutadania. Potenciant aquestes capacitats, doncs, és com
podrem garantir la plena participació de la ciutadania en la societat i, en definitiva, vetllar per una plena inclusió social.
Finalment, només resta transmetre un sincer agraïment a totes aquelles persones que han fet possible l’elaboració d’aquest Pla d’Inclusió
Social per a Sant Cugat, molt especialment a les persones membres de la Taula d’Inclusió Social, al personal de l’àrea de Polítiques
Socials, a les entitats del tercer sector així com a totes les persones que a títol individual o com a representats d’entitats han col·laborat
en la realització del present document.
Mercè Conesa, Alcaldessa de Sant Cugat del Vallès
6
1. Introducció El Pla d’Inclusió Social de Sant Cugat és un dels projectes
emmarcats dins l’Estratègia social, econòmica i
mediambiental per a Sant Cugat del Vallès de l’actual
mandat 2011-2015. Conjuntament amb altres accions, se situa
com una mesura prioritària dins els projectes estratègics de la
visió social de la ciutat.
De la mateixa manera, el Pla d’Inclusió Social de Sant Cugat es
conjuga perfectament amb el Pla d’Alineació i Competitivitat
Estratègica 2012-2015 (PACTE), concretament, dins l’àmbit
de les Persones, a l’objectiu estratègic de Cohesió i justícia social.
Aquest objectiu estratègic, al seu torn, s’operativitza en 6
objectius de gestió que cal tenir en compte a l’hora de dissenyar
el present Pla:
1. Promoure la inclusió social de les persones amb
discapacitat
2. Refermar el suport municipal a les institucions i les
iniciatives favorables a la millor acollida, integració i
desenvolupament de les persones nouvingudes
3. Prioritzar l'atenció social bàsica
4. Descentralitzar el serveis socials
5. Suport als centres culturals polivalents com a espai de
referència de barris
6. Donar suport al 3r sector com a prestadors de serveis
socials
Alhora, el PACTE també fixa objectius en l’àmbit de les Entitats,
associacions i agents socials i culturals que van plenament en
consonància amb el Pla d’Inclusió Social. Més concretament, dins
l’objectiu estratègic de Suport al tercer sector i cohesió social,
s’especifiquen els següents objectius de gestió:
1. Suport a les taules de participació
2. Donar suport a les entitats especialitzades en l’atenció i
la dinamització de les persones grans
3. Potenciar la xarxa d’entitats per a la cooperació
Assegurar que les polítiques d’inclusió social estiguin situades en
les prioritats de l’agenda municipal és un primer pas essencial
per plantejar l’elaboració d’un Pla d’Inclusió Social. L’Ajuntament
de Sant Cugat ha emmarcat aquest pla en l’estratègia de ciutat i,
per tant, ha apostat per continuar desenvolupant un rol de
lideratge en relació a les polítiques d’inclusió muncipals. I és que
el risc que l’actual situació de crisi socioeconòmica desemboqui
en una fractura social ha provocat que els Ajuntaments, com
administració més propera a la ciutadania, hagin de liderar
7
projectes, de mobilitzar recursos i d’aportar solucions locals per a
problemes de nivell estructural.
La necessaria capacitat de resposta que actualment han de tenir
els Ajuntaments davant la situació de crisi, ha de venir
acompanyada, a més, d’una col·laboració amb les entitats del
tercer sector i amb d’altres agents comunitaris. També esdevé
essencial que els diferents ens locals acordin polítiques comunes
que els permetin beneficiar-se d’una economia d’escala i
rendibilitzar els recursos disponibles1. Si bé l’Ajuntament de Sant
Cugat ja manté una estreta col·laboració amb algunes entitats de
la ciutat així com amb els municipis del voltant, el present Pla
d’Inclusió Social ha de permetre posar un marc de referència
comú per tots els agents implicats i fer més eficaç la seva
coordinació.
El Pla d’Inclusió Social neix amb l’objectiu de definir i endegar
accions estructurals i comunitàries per combatre la
pobresa i l’exclusió social a la ciutat. Sant Cugat es planteja
el repte de facilitar la cobertura de les necessitats bàsiques a tota
persona o unitat familiar que ho requereixi, i actuar de manera
preventiva en la classe mitjana cada vegada més sotmesa a la
destrucció d’ocupació i a la readapació dels models de vida.
Alhora, es planteja un repte tranversal: posar especial atenció a
la infància i a les famílies amb menors a càrrec.
1 Conclusions de la 8a jornada tècnica “Pobresa i desigualtat: la situació a l’Àrea
Metropolitana de Barcelona a Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, 43 (novembre de 2013)
Cal ser consicients que la pobresa i l’exclusió social són fenòmens
multicausals i multifactorials, i s’han d’analitzar més enllà d’una
òptica econòmica. Aspectes com la salut, la tipologia de família,
l’edat o l’àmbit relacional són factors que incideixen de manera
determinant en la inclusió social.
Tenint en compte aquesta multicausalitat, el Pla manté
coherència amb la perspectiva política europea i catalana
d’inclusió social. Així, neix amb consonància amb l’Estratègia
Europa 2020 (2010) i la creació de la Plataforma Europea contra
la Pobresa i l’Exclusió Social que se’n desprèn. També s’emmarca
en el Pla d’acció per a la inclusió i la cohesió social de Catalunya
(2010-2013)
D’aquesta manera, el Pla s’estructura en 8 eixos estratègics
cadascun dels quals es defineix, en primer lloc una visió de
ciutat, un mapa dels recursos existents a Sant Cugat a
l’actualitat, dades de referència de la situació actual, les
principals necessitats detectades i, finalment, propostes d’acció
per dur a terme en el període 2014-2015. En total, s’han elaborat
154 accions: 52% de noves i 48% destinades a reforçar
actuacions que ja s’estan duent a terme a l’actualitat.
Al final del document es presenta una bateria d’indicadors
estructurats en base als 8 eixos amb l’objectiu de proporcionar
un major coneixement de la realitat social de Sant Cugat no
només a l’hora del disseny de les accions del Pla sinó també en el
seu seguiment i posterior avaluació.
8
Val a dir, a més, que a partir d’aquest seguiment es realitzarà
una revisió del Pla a final del període establert per tal de dur a
terme, si s’escau, una pròrroga de dos anys.
Figura 1. Estructura del Pla contra la pobresa i l'exclusió social de Sant Cugat
E4. Educació
E8. Pobresa infantil
E3. Habitatge
E7. Relacional
E2. Salut
E6. Econòmic
E1. Cobertura
necessitats bàsiques
E5. Ocupació
Visió de CIUTAT
Mapa de RECURSOS
Dades de REFERÈNCIA
Detecció de NECESSITATS
Propostes D’ACCIÓ
9
2. Els plans locals d’inclusió i cohesió social
2.1 Què és un Pla local d’inclusió?
Els plans locals d’inclusió són un instrument a partir del qual els
ajuntaments concreten i articulen les polítiques d’inclusió social
als municipis, esdevenen el marc de referència comú per a totes
aquelles accions compromeses amb la inclusió i la cohesió social
en el territori.
La missió des plans d’inclusió locals és, per tant, dotar de sentit
estratègic al conjunt de les accions destinades a combatre la
pobresa i l’exclusió social desenvolupades en un municipi.
Val a dir que la política d’inclusió social és, inevitablement, un
àmbit d’actuació multinivell on hi intervenen diverses
administracions públiques, no només les locals. El paper de
l’administració autonòmica, estatal i, fins i tot, supraestatal, és
imprescindible per entendre el funcionament de les polítiques
d’inclusió d’un territori. El rol dels ajuntaments, no obstant, és
essencial per liderar els processos de governança local i integrar
tant les polítiques de les altres administracions com el paper del
tercer sector i, també, de la ciutadania.
Els efectes de la crisi social i econòmica en la ciutadania han
provocat, a més, que els Ajuntaments hagin de fer front a noves
realitats de pobresa i exclusió sense deixar de banda les
actuacions que ja venien desenvolupant anys enrere per
combatre les desigualtats socials. Els governs locals es troben
així amb el repte de buscar solucions i dissenyar polítiques que
aprofitin els recursos existents i donin resposta a totes aquestes
necessitats que formen part de la quotidianitat de la ciutadania.
Han de proporcionar solucions locals a una problemàtica que és,
més que mai, quelcom global.
La pressió per donar resposta a aquestes necessitats, a més,
recau especialment en l’administració local ja que, com a
administració més propera a la ciutadania, han de donar resposta
a noves situacions d’emergència que se’ls presenten. Els governs
locals, així, han de buscar solucions i dissenyar polítiques
inclusives tant a inicitativa pròpia com compartida amb la resta
d’agents implicats.
L’estratègia per fer front a les desigualtats socials pot plantejar-
se a partir de dues tipologies de polítiques públiques: les
polítiques reactives i les anticipatives. Les polítiques reactives,
d’una banda, són de caràcter assistencial i s’orienten a
proporcionar ajudes i serveis que garanteixin uns nivells mínims
de vida a les persones que es troben en situació d’exclusió social.
Tot i que es tracta de polítiques a través de les quals es difícil
revertir determinades situacions, són actuacions necessàries en
la mesura que donen resposta a necessitats concretes de
persones que en determinats moments poden trobar-se en
situacions d’emergència social.
Les polítiques anticipatives, d’altra banda, s’orienten a
dissenyar mecanismes que facilitin recursos individuals per
10
combatre l’exclusió social com a situació de risc i vulnerabilitat.
Es tracta de polítiques que proporcionen a la ciutadania recursos
més diversos (ja siguin educatius, d’orientació laboral,
l’habitatge...) per tal d’evitar i afrontar riscos futurs. 2
2.2 Per què un Pla d’inclusió social a Sant Cugat
del Vallès?
La ciutat no és aliena a la crisi socioeconòmica i així ho
manifesten els i les professionals que treballen diàriament amb la
ciutadania com són els Serveis Socials, Promoció Econòmica,
Salut, entre d’altres, i també entitats socials com Càritas o Creu
Roja, per citar-ne algunes. L’Ajuntament de Sant Cugat ha
d’afrontar aquelles situacions de major emergència social i ha
d’oferir mesures de caràcter més reactiu i, alhora, ha de posar el
focus d’atenció en el manteniment d’una classe mitjana
majoritària que cada vegada esdevé més vulnerable, anticipant-
se i prevenint futures situacions de risc social.
A causa de la perllongada situació de crisi socioeconòmica, les
situacions de risc d’exclusió social s’han cronificat i afecten cada
vegada més persones i grups socials. En aquest sentit, tal i com
exposa el sociòleg Dr. Sebastià Sarasa, la pobresa moderada és,
en el context de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la més
habitual i majoritàriament ve caracteritzada per una incapacitat
de fer front a les despeses bàsiques (allotjament,
2 Diputació de Barcelona (2012) Plans Locals d’inclusió i cohesió social. Guia
Metodològica revisada. Barcelona: Diputació de Barcelona. Col·lecció Documents de Treball, Sèrie Benestar Social, 13.
subministrament, alimentació...) i greus problemes per pagar els
deutes.3
L’Ajuntament, com a administració més propera a la ciutadania,
ha de fer front a aquestes situacions derivades de la crisi
socioeconòmica. Una crisi que, de fet, ha comportat no només
una devallada de l’economia de mercat sinó també diversos
ajustos d’altres administracions que han afectat les polítiques
socials i han tingut un impacte intens en el benestar de la
ciutadania, especialment la més vulnerable.
L’administració local, per tant, es troba davant el repte d’abordar
aquesta situació i aportar recursos i solucions per cobrir les
necessitats de la ciutadania. En aquest sentit, l’Ajuntament de
Sant Cugat, amb un pressupost global de 8.292.000 d’euros,
destina el 9% del seu pressupost a desenvolupar el present Pla
d’Inclusió Social i es compromet a exercir el lideratge en relació a
les polítiques d’inclusió social.
A banda del lideratge dels poders públics, un pla d’inclusió
requereix també del paper d’altres agents del territori com les
entitats i associacions del tercer sector, empreses, mitjans de
comunicació i ciutadania. Tot i que correspon a les
administracions habilitar i liderar les polítiques d’inclusió, el rol de
les organitzacions, especialment les de l’àmbit social, és
essencial per conèixer i actuar sobre els principals eixos
d’exclusió social.
3 Conclusions de la 8a jornada tècnica “Pobresa i desigualtat: la situació a l’Àrea Metropolitana de Barcelona a Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, 43 (novembre de 2013)
11
Cadascun d’aquests agents, a més, planteja la seva experiència i
la seva visió de la realitat de la pobresa i l’exclusió social i fa més
èmfasi en determinats factors d’exclusió. A través de la inclusió
d’aquests agents en l’elaboració del Pla d’Inclusió Social, es
proporciona una visió més plural i acurada de la realitat de la
ciutat. És tasca d’aquest Pla esdevenir una eina que generi
un espai comú de treball on tots els actors implicats en la
inclusió social puguin aportar el seu coneixement i actuar
per un objectiu de benestar de la comunitat.
El Pla d’Inclusió Social ha posat en valor tots aquells plans i
programes sectorials que des del propi Ajuntament de Sant
Cugat ja vetllen per una ciutat inclusiva. Plans, actuacions i
mesures destinades a la inclusió de persones amb diversitat
funcional, a la gent gran, a les persones nouvingudes o a la
promoció de l’ocupació ja són, actualment, instruments a favor
de la inclusió social. Aquestes mesures, a més, ja han endegat
mecanismes de treball transversal que cal aprofitar per enfocar el
Pla d’Inclusió Social des d’una visió integral de la ciutat.
Per aquest motiu, el present Pla inclou tots els serveis de
l’Ajuntament que s’integren en la idea de la inclusió social. Molts
dels objectius de la política d’inclusió social es comparteixen amb
d’altres plans municipals vigents i, per tant, cal aprofitar les
sinèrgies creades, els recursos existents i dotar-los de cohesió
interna i d’un marc de referència comú.
12
3. Marc políticolegal
Les polítiques d’inclusió social s’articulen, inevitablement, en un context multinivell en el qual les decisions polítiques preses en l’àmbit
europeu, estatal, regional tenen una forta influència en les polítiques que acaben articulant els ens locals. En aquesta part del document,
s’elabora un breu recorregut per les principals lleis i polítiques desplegades en diferents nivells de decisió que tenen rellevància en la
implementació de polítiques locals.
a) Àmbit europeu
Consell de Lisboa i Feria (2000)
La introducció de les polítiques contra l’exclusió social a nivell europeu va realitzar-se l’any 1997 a través del Tractat d’Amsterdam i les
seves disposicions de política social per a la Unió Europea. Es considera, no obstant, que el veritable desplegament de les polítiques
d’incusió es dóna a partir del Consell de Lisboa i Feria, l’any 2000. Aquest Consell va establir els objectius clau a acomplir per part
dels estats membres en els 10 anys posteriors: creixement econòmic, creació de llocs de treball amb major qualitat i més cohesió social.
No va ser, però, fins la posterior Cimera de Niça (2000) que aquest objectius generals es van concretar en una estratègia i uns
objectius comuns per a la inclusió social en el si de la Unió Europea. Els objectius acordats van ser:
Facilitar la participació de la ciutadania en el mercat de treball i garantir-ne els seus drets a través del foment de l’ocupació i la
protecció social (educació, salut, renda, habitatge…)
Prevenir els riscos de l’exclusió social
Ajudar als grups més vulnerables i amb més risc d’exclusió
Mobilitzar tots els agents entorn les polítiques d’inclusió social i millorar la coordinació entre ells.
Per tal de posar en pràctica aquests objectius, el Consell Europeu de Niça va establir un Mètode Obert de Coordinació (MOC) a partir
del qual els estat membres havien d’elaborar plans nacionals per a la inclusió social.
13
Rellançament de l’Estratègia de Lisboa (2005)
A causa dels minsos progressos de l’Estratègia de Lisboa, l’any 2005 la Comissió Europea va endegar un procés de revisió que va culminar
amb la publicació de l’anomenat “Informe Barrosso”, una comunicació del president de la Comissió per rellançar l’estratègia de la UE en
matèria d’inclusió. Sota la visió que els processos d’inclusió i cohesió social només podien ser conseqüència del creixement econòmic,
l’”Informe Barrosso” establia dues prioritats essencials: el creixement econòmic i la creació d’ocupació. Alhora, reconeixia l’àmbit local
com un escenari prioritari en la implementació de les polítiques socials i l’establiment de xarxes d’agents socials i econòmics per a la
cohesió.
A partir d’aquest rellançament, la UE recomana prestar una atenció especial a determinats grups socials amb major risc d’exclusió social:
Població infantil: s’insta a incrementar la protecció social a les famílies per tal de trencar amb la transmissió de la pobresa de
generació en generació.
Fenomen migratori a mitjà termini: anar més enllà de l’acollida de la població immigrant per vetllar per la integració definitiva
Feminització de la pobresa: incorporar la transversalitat de gènere en el conjunt de mesures per a la inclusió i promoure polítiques
laborals actices en els grups amb majors riscos d’exclusió (famílies monoparentals)
Persones grans: garantir els nivells de cobertura i promoure serveis de suport adequats al nivell de renda de les persones més
grans.
Estratègia Europa 2020 (2010)
Ja immersos en la crisi econòmica, l’any 2010 la UE elabora una nova estratègia “Europa 2020. Una estratègia per a un creixement
intel·ligent, sostenible i integrador”. A partir d’aquests tres pilars del creixement (intel·ligent, sostenible i integrador), es proposen 7
línies estratègiques que han de ser treballades i traduïdes en accions pels diferents estats membres:
1. Unió de la innovació: fer convergir ciència i mercat a través de la reorientació de la política en matèria d’I+D
2. Joventut en moviment: facilitar la mobilitat d’estudiants d’ensenyament superior
14
3. Agenda digital europea: aprofitar els avantatges socials i econòmics de l’alta velocitat d’Internet
4. Europa eficient en termes de recursos: convergir cap a una economia amb baixos nivells de carboni i més eficient en recursos
5. Política industrial orientada a un creixement verd: augmentar la competitivitat del teixit industrial promovent l’esperit empresarial i
desenvolupant noves capacitats
6. Una agenda per a les qualificacions acadèmiques i llocs de treball: modernitzar els mercats de treball i crear més ocupació
7. Plataforma europea contra la pobresa: ajudar als grups amb major pobresa i exclusió social i garantir la cohesió econòmica, social i
territorial
Emmarcada en aquesta estratègia “Europa 2020”, el 2010 es crea la Plataforma Europea contra la Pobresa i l’Exclusió Social,
centrada en l’acompliment de l’objectiu de reduir en 20 milions de persones les persones que viuen en risc de pobresa a Europa. Tot i que
delega la responsabilitat de reducció de la pobresa als estats, la UE e compromet a realitzar un paper de coordinació a través de
l’establiment de normes europees, la concessió de recursos financers i l’impuls de l’aprenentatge mutu a través de la recopilació de bones
pràctiques.
En aquest sentit i tal i com s’havia fet l’any 2000, la UE desplega una metodologia de treball, el Mètode Obert de Coordinació (MOC).
Aquesta metodologia es basa en la presa de decisions from down to top, és a dir de baix cap a dalt i apropant la presa de decisió als
governs més propers. Són els plans locals d’inclusió una de les expressions més genuïnes d’aquesta forma de prendre decisions en la
mesura que apel·len al nivell de decisió més proper a la ciutadania.
El MOC, doncs, és la metodologia de treball de la UE en matèria d’inclusió i sorgeix com a resposta a la manca de coordinació entre els
estats membres. Es defineix a través dels següents objectius:
Consens d’objectius comuns i fites compartides;
Preparació dels plans nacinals d’acció per a la inclusió social (PNAIS);
Avaluació dels PNAIS i les seves estratègies;
Creació d’indicadors conjunts que permetin la comprensió mútua, l’avaluació i la determinació d’objectius.
15
b) Àmbit espanyol
IV Pla Nacional d’Acció per a la Inclusió (2008-2010)
Des de l’any 2000 i a partir dels acords establers pel Consell Europeu en el marc de la Cimera de Lisboa, els estats membres de la Unió
Europa comencen a implementar l’estratègia i inicien el desenvolupament de plans nacionals per a la inclusió social (PNIS). En el cas
d’Espanya, el primer pla d’inclusió a nivell estatal es realitza l’any 2001.
El darrer PNIS desenvolupat a Espanya és el IV Pla Nacional d’Acció per a la Inclusió (2008-2010). El PNIS 2008-2010 aposta per
una inclusió activa i opta per una combinació de mesures destinades a l’impuls de la inserció laboral, d’una banda, i a promoure una
adequada garantia de renda, de l’altra. En aquest sentit, els objectius prioritaris d’aquest Pla són:
1. Fomentar l’accés a l’ocupació
2. Garantir recursos econòmics mínims
3. Assolir una educació de qualitat amb equitat
4. Donar suport a la integració social de persones d’origen immigrant
5. Garantir equitat i atenció a les persones en situació de dependència
L’any 2010 i a causa de la situació social creada per la crisi econòmica i, especialment, per l’increment de l’atur, el Govern d’Espanya va
aprovar un Pla extraordinari de foment de la inclusió social i la lluita contra la pobresa. L’objectiu d’aquest Pla extraordinari és
reforçar els objectius del PNAIS 2008-2010 especialment en determinades àrees:
Suport a l’atenció directa a la població en risc d’exclusió social que es realitza des dels ajuntaments i el tercer sector
Promoure el desenvolupament del tercer sector i la Llei d’Economia social
Elaborar un pla específic per al desenvolupament del poble gitano
Aprovar una dotació extraordinària dels Fons d’Inversió Local
Ampliar els recursos destinats a les ONG
16
c) Àmbit català
Estatut d’Autonomia de Catalunya (2006)
L’Estatut d’Autonomia estableix el marc de referència de les polítiques d’inclusió social a Catalunya. En el capítol V dels principis
rectors, l’article 40 sobre “Protecció de les persones i de les famílies” disposa que els poders públics han de tenir com a objectiu la millora
de la qualitat de vida de les persones i han de garantir la protecció de les diverses modalitats de família, la infància, el jovent, les
persones amb discapacitats i la gent gran. Alhora, l’article 42 fa referència a la “Cohesió i benestar social” i especifica que els poders
públics han de vetllar per la plena integració social econòmica i laboral de les persones i dels col·lectius amb major risc de pobresa i
l’exclusió social.
Des del 2006, el govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat diverses lleis que tenen un elevat impacte en les polítiques d’inclusió i
cohesió social tant a nivell autonòmic com local:
Llei de prestacions socials de caràcter
econòmic (13/2006)
Estableix un marc general per a la regulació de les prestacions socials i disposa que la definició,
gestió i concessió de les prestacions d’urgència social correspon als els locals (art 6.4, art 17.2)
Llei de serveis socials (12/2007)
Defineix que els serveis socials tenen coma finalitat assegurar el dret de les persones a viure
dignament durant totes les etapes de la vida mitjançant la cobertura de les seves necessitats
personals bàsiques i de les necessitats socials, en el marc de la justícia social i del benestar de
les persones (art 3). Atorga una important responsabilitat als governs locals en la mesura que
recull les tasques necessàries per a uns serveis socials bàsics de qualitat que van des de la
planificació dels serveis socials, fins la seva creació i gestió.
Desplegament de la Llei 39/2006 de promoció
de l’autonomia personal i atenció a les
persones en situació de dependència
La Llei 39/2006 estableix les bases del sistema d’atenció a la dependència i disposa que els ens
locals participaran en la gestió dels serveis d’atenció a les persones en situació de dependència,
d’acord amb la normativa de les seves respectives Comunitats Autònomes i dins de les
competències que la legislació vigent els atribueixi. (art. 12)
17
Llei 14/2010 de 27 de maig dels drets i les
oportunitats en la infància i l’adolescència
Proporciona un marc integral de referència per a la infància i l’adolescència i els visualitza com a
subjecte de drets i oportunitats. El paper dels ens locals en aquest àmbit s’estableix com a
essencial en la mesura que els correspon la transversalització de les polítiques d’infància i
adolescència així com el desencolupament de les tasques de planificació, organització, informació
i coodinació, el foment de la preveció i la protecció davant els maltractaments infantils i un nou
model de protecció de la infància i l’adolescència en situació de risc.
Pla d’acció per a la inclusió i la cohesió social de Catalunya (2010-2013)
El Pla d’acció per a la inclusió i la cohesió social de Catalunya (2010-2013) se sustenta conceptualment en la visió de l’exclusió
social com a procés que pot afectar les persones en qualsevol moment de la seva trajectòria vital i que pot venir motivat per ruptures
(disruptions) en diferents àmbits de la quotidianitat. El Pla s’articula en base a diversos àmbits i factors que tenen rellevància en l’exclusió
social de persones i col·lectius i presenta una estructura a partir de 8 objectius estratègics:
1. Àmbit Econòmic: Garantir els ingressos econòmics i l’accés als serveis públics de les persones en risc o en situació d’exclusió
social.
2. Àmbit Laboral: Garantir la inclusió activa de totes les persones en el mercat laboral en condicions d’igualtat.
3. Àmbit Formatiu: Garantir l’accés a una formació inclusiva en igualtat d’oportunitats per a tothom en totes les edats.
4. Àmbit Social i Sanitari: Garantir la inclusió social d’aquelles persones que es poden trobar en risc o en situació d’exclusió social
per problemes de salut que transcendeixen a l’àmbit social.
5. Àmbit Residencial: Garantir el dret a l’habitatge digne per a totes les persones per promoure la inclusió residencial.
6. Àmbit Relacional: Enfortir les famílies i les xarxes socials i comunitàries de proximitat per garantir la inclusió social i l’exercici de
la ciutadania.
7. Àmbit Territorial: Garantir que les accions inclusives incorporin les especificitats territorials i la diversitat i que integrin una
perspectiva de treball comunitària per evitar processos de segregació territorial que realimentin l’exclusió social.
8. Àmbit Polític-ciutadà: Garantir a tots els ciutadans i ciutadanes l’exercici ple de la seva ciutadania.
mia
18
4. Marc conceptual
Tota política d’inclusió social requereix d’un marc conceptual que situï el paradigma de pensament i actuació. El Pla contra la pobresa i
l’exclusió de Sant Cugat defineix, primerament, el concepte de pobresa per seguidament introduir la idea d’exclusió social,
vulnerabilitat i inclusió social.
POBRESA
Es refereix a la manca de recursos per satisfer necessitats bàsiques, que influeixen en la qualitat de vida de les persones. Es tracta d’un
concepte amb connotacions sobretot econòmiques que també comporta una categorització social. Fa al·lusió als mitjans de què
disposa una persona per arribar a uns estàndards mínims i participar amb normalitat a la societat. S’identifiquen tres tipus de pobresa:
Pobresa absoluta: Situació en què uns estàndards mínims de vida (com nutrició, educació, salut o habitatge) no són assolibles. La
línia de la pobresa se situa de forma diferent segons la persona o institució, així el Banc Mundial situa el llindar de la pobresa per als
països pobres en un dòlar al dia i altres organismes el situen en dos euros.
Pobresa relativa: S’utilitza per parlar de l’existència de desigualtats i es calcula en comparació d’un nivell de vida considerat
estàndard per a la població a la qual es refereix. A la Unió Europea s’ha fixat el llindar de la pobresa relativa en el 60% de la mediana
dels ingressos per unitat de consum.
Pobresa subjectiva: Es refereix al mateix reconeixement de ser pobre i s’identifica per la capacitat que té una persona de cobrir les
despeses a final de més. Font: Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya (2012) Pacte per a la lluita contra la pobresa a Catalunya. Document de Bases.
Si el concepte de pobresa al·ludeix principalment a connotacions econòmiques, la introducció del concepte d’exclusió social permet situar
les desigualtats socials en un context multi factorial més enllà de les situacions clàssiques de pobresa o privació monetària. Aquest
concepte, doncs, engloba la naturalesa canviant i multidimensional dels problemes socials i incorpora un ventall més ampli de formes de
desavantatge social. A grans trets, l’exclusió social pot definir-se com un conjunt de formes de desavantatge diverses que
19
dificulten o impedeixen que determinades persones o comunitats participin en les activitats clau d’una societat. (Diputació de
Barcelona, 2012)
La complexitat del fenomen, però, s’ha d’abordar a partir de diverses definicions que recullen una visió més completa del concepte
d’exclusió social:
EXCLUSIÓ SOCIAL COM A SITUACIÓ
Si es concep l’exclusió social com una
situació, es pot definir com un estat de
necessitat intensa provocat per diversos
factors: materials, educatius, laborals,
sanitaris, entre d’altres. Es tracta, per tant,
d’un fenomen complex que és resultat de
processos dinàmics d’acumulació de
desavantatges vinculats a diferents àmbits
de la vida de les persones.
EXCLUSIÓ SOCIAL COM A RISC
L’exclusió social a més d’una situació de
necessitat, també expressa una debilitat,
individual i col·lectiva, per fer-hi front. Fa
referència a la vulnerabilitat dels individus i
al propi risc de caure en una situació
d’exclusió. En aquest sentit, les persones
que viuen situacions de dificultat en soledat,
amb una manca de vincles i xarxes socials i
un capital social molt dèbil presenten un
major risc d’exclusió social.
EXCLUSIÓ SOCIAL COM A PROCÉS
Entesa com a procés, l’exclusió social és la
conseqüència de diverses dinàmiques
socials i econòmiques generals que afecten
les persones en determinats moments de la
seva trajectòria vital. Situacions com la
manca de treball o la necessitat
sobrevinguda de fer-se càrrec d’un familiar
dependent esdevenen, en un moment
determinat del curs vital, desavantatges
que situen als individus en una posició de
vulnerabilitat davant l’exclusió social.
Font: Diputació de Barcelona (2012) Plans Locals d’inclusió i cohesió social. Guia Metodològica revisada. Barcelona: Diputació de Barcelona. Col·lecció Documents de
Treball, Sèrie Benestar Social, 13.
L’exclusió social, doncs, no és una condició social, sinó que és fruit d’unes dinàmiques que afecten de forma canviant a les
persones i els grups de població al llarg del seu cicle vital. Durant la vida de les persones, es donen situacions que, depenent de
com s’afrontin, poden desencadenar en trajectòries de major vulnerabilitat i en situacions d’exclusió social. Les societats estableixen unes
pautes que permeten als individus passar d’un estadi vital a un altre d’una forma normal i ordenada. Quan aquesta seqüència pautada
s’altera, es dóna un trencament en la trajectòria esperada de vida. Aquestes ruptures s’anomenen disruptions (Castel, 2005) i poden
presentar dues possibles conseqüències:
1. Ser motor de canvis socials
2. Provocar trajectòries d’exclusió social
20
En un context de crisi socioeconòmica i d’una societat cada vegada més líquida, les trajectòries vitals dels individus esdevenen més
inestables. Tal com reflexiona Zygmunt Bauman (2003), avui la nostra única certesa és la incertesa. Canvis en el mercat laboral que
augmenten la precarització, transformacions de les estructures familiars o increment de les situacions de dependència són aspectes que
tenen influència en els moments de ruptura de les trajectòries vitals i les fan més problemàtiques del que havien estat anteriorment.
Aquests moments de trencament o disruptions poden transcendir en situacions de més risc i processos d’exclusió social. Perdre la feina,
una separació o un divorci o la pèrdua de l’habitatge, doncs, no són sinònims de risc o exclusió social, sinó que és en la manera com es
gestionen aquests trencaments on es marca la diferència entre la inclusió o l’exclusió social. La gestió de les disruptions, al seu torn, no
depèn només de la gestió individual sinó també del suport que rep l’individu per part de les xarxes socials i les institucions. (Diputació de
Barcelona, 2012)
L’exclusió social, per tant, pot aparèixer en diversos moments de les trajectòries vitals de les persones en base a diversos
factors. Tal com s’ha esmentat, no és una qüestió merament econòmica sinó que hi intervenen altres àmbits que és necessari analitzar
per tal de tenir una visió complerta de l’exclusió social en un territori. En el cas del Pla d’Inclusió de Sant Cugat, s’han contemplat 8 eixos
que, alhora, presenten una visió de ciutat, és a dir, un objectiu estratègic a acomplir per tal d’assolir una ciutat inclusiva. Aquests eixos
estratègics són:
Eix 1. Cobertura necessitats bàsiques
Eix 2. Salut
Eix 3. Habitatge
Eix 4. Educació
Eix 5. Ocupació
Eix 6. Economia
Eix 7. Relacional
Eix 8. Pobresa infantil
A cadascun d’aquests eixos poden associar-s’hi diverses dimensions que tenen influència en el risc d’exclusió social dels individus.
Així, hi ha determinades característiques personals i familiars, situacions i trencaments en les trajectòries vitals que afecten la
vulnerabilitat de les persones front a l’exclusió social. La definició d’aquestes dimensions així com una breu introducció a cada eix són
abordats en cadascun dels apartats.
21
Un cop situat el concepte d’exclusió social, cal aproximar-se a la inclusió social, és a dir, en la definició de les activitats i processos que
garanteixen una plena participació dels individus a la societat:
INCLUSIÓ SOCIAL
És el procés que assegura que totes les persones tenen les oportunitats i els recursos necessaris per participar plenament en la vida
econòmica i social, i per gaudir d’unes condicions de vida normalitzades. La inclusió està relacionada amb la integració, la cohesió i la
justícia socials. Concretament, la inclusió activa consisteix a ocupar el major nombre de persones i a garantir el suport necessari per
portar una vida plena a aquelles que no aconsegueixin entrar al mercat laboral.
Font: Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya (2012) Pacte per a la lluita contra la pobresa a Catalunya. Document de Bases.
Per tal de garantir la inclusió social, cal tenir en compte tres eixos fonamentals que defineixen la participació dels individus en la societat:
Eix econòmic i de renda: possibilitat de realitzar activitats remunerades de treball i amb unes condicions mínimes i oportunitat
de consumir en el mercat.
Eix relacional i de vincles: participació de l’individu a les xarxes socials de reciprocitat (família, veïnatge, amistats o altres)
Eix de ciutadania: accés i reconeixement dels drets socials de tota persona i igualtat d’oportunitats en la participació social del
propi municipi i societat. (Diputació de Barcelona, 2012)
La impossibilitat de participar en algun d’aquests tres eixos és, en definitiva, una dimensió d’exclusió social: si un individu presenta una
manca d’inclusió en algun d’aquests tres àmbits pot presentar risc d’exclusió social. La participació en cadascun d’aquests eixos, per tant,
és el que garanteix que un individu estigui inclòs socialment.
Per últim, de manera transversal i tal com expressa la filòsofa Marta Nussbaum, és amb la potenciació de les capacitats, tant internes
com combinades4, que la ciutadania podrà participar plenament en la societat i evitar la pobresa i l’exclusió social per desenvolupar una
vida més plena i creativa. (Nussbaum, 2012)
4 Les capacitats internes fan referència a aquelles aptituts desenvolupades per les persones quan interaccionen amb el seu medi social (l’educació, per exemple); les capacitats combinades són les oportunitats que aquest mateix medi social posa a disposició de les persones per tal que puguin fer valer les seves aptituds internes.
22
5. El Pla d’Inclusió de Sant Cugat
5.1 Objectius
El Pla d’Inclusió Social de Sant Cugat, 2014-2015 neix amb la voluntat de definir i endegar accions estructurals i comunitàries per
combatre la pobresa i l’exclusió social a la ciutat. L’objectiu general, doncs, es defineix de la següent manera:
Facilitar la cobertura de les necessitats bàsiques a tota persona o unitat familiar que ho requereixi, i actuar de manera
preventiva en la classe mitjana cada vegada més sotmesa a la destrucció d’ocupació i a la reivenció i readapació dels
models de vida. Alhora, es planteja un repte transversal: posar especial atenció a la infància i a les famílies amb menors
a càrrec.
La concreció d’aquest objectiu general es desenvolupa a partir dels 8 eixos estratègics, cadascun dels quals s’acompanyen de la visió de
ciutat inclusiva. A partir d’aquests 8 eixos, es plantegen les accions a dur a terme en el període 2014-2015.
Taula 1. Eixos estratègics del Pla d’Inclusió de Sant Cugat
Eixos Visió de ciutat
Eix 1. Cobertura necessitats
bàsiques
Cobertura de les necessitats bàsiques per a la ciutadania de Sant Cugat, especialment la més vulnerable
Eix 2. Salut Serveis sociosanitaris a tota la ciutadania, especialment a la població en risc d’exclusió social
Eix 3. Habitatge Habitatge digne per promoure la inclusió residencial
Eix 4. Educació Accés a una formació inclusiva en igualtat d’oportunitats per a tothom
Eix 5. Ocupació Inclusió activa en el mercat laboral en condicions d’igualtat
Eix 6. Economia Ingressos mínims que permetin viure amb dignitat
Eix 7. Relacional Inclusió social enfortint les famílies i les xarxes socials i comunitàries de proximitat
Eix 8. Pobresa infantil Cap infant de la ciutat en situació de pobresa
Font: elaboració pròpia
23
5.2 Metodologia
El Pla d’Inclusió social de Sant Cugat compta amb diverses fases
de treball coordinades i relacionades entre si:
Figura 2. Fases de treball
Font: elaboració pròpia
Cadascuna d’aquestes fases s’ha dotat dels instruments
metodològics adequats i ha comptat amb les aliances dels agents
implicats així com amb l’equip tècnic, directiu i polític de
l’Ajuntament de Sant Cugat.
La primera fase del Pla d’Inclusió Social consisteix en posar en
marxa el procés per tal de fer possible l’elaboració i
implementació del Pla. En aquest sentit, una de les primeres
actuacions a dur a terme és identificar quins són els agents
implicats. Amb la voluntat de dur a terme un pla transversal i
amb la incorporació de les entitats del tercer sector, es creen dos
mecanismes de treball: el Grup Motor i la Taula d’Inclusió, l’un
més operatiu i l’altre més participatiu:
Taula d’Inclusió
Social de Sant
Cugat
La seva missió és millorar les polítiques
socials de Sant Cugat a partir del disseny
d’eines que previnguin el risc d’exclusió,
l’establiment de mecanismes d’intervenció
que facilitin la inclusió de tota la
ciutadania.
Està formada per professionals de l’àmbit
tècnic, directiu i polític de l’Ajuntament de
Sant Cugat i representants de les entitats
del tercer sector de la ciutat.5
Grup Motor És un òrgan operatiu i l’encarregat de
coordinar i vetllar per l’elaboració del Pla
d’Inclusió social de Sant Cugat.
5 La composició de la Taula d’Inclusió s’especifica a l’Annex
Posada en marxa
Diagnosi
Pla d'accions
Aprovació
Implementació
Avaluació final
24
Per últim i amb la voluntat de cercar sinèrgies i complicitats,
s’han implicat dos organismes de participació ciutadana, que són:
Consell de Ciutat Com a màxim òrgan participatiu del
municipi, en què la ciutadania debat amb
responsables polítics i tècnics assumptes
públics de la ciutat, el Consell de Ciutat va
recolzar la proposta de realització d’aquest
Pla d’Inclusió.
Consell dels
Infants
L’òrgan de participació ciutadana dels
infants, en consonància amb la posada en
marxa del Pla d’Inclusió Social, va treballar
durant el curs 2012-2013 diverses
propostes per fer front a la crisi econòmica
a la ciutat.
La segona fase consisteix en elaborar una diagnosi de la
realitat social de la ciutat fent èmfasi en els factors d’exclusió
social identificats.
Anàlisi de
documentació i
bases de dades
Amb la l’objectiu de posar en valor el
coneixement existent en les diverses àrees
de l’Ajuntament de Sant Cugat, s’ha
realitzat una anàlisi de diferents bases de
dades i documentació que els i les
professionals de la corporació han facilitat.6
6 A l’Annex es facilita la relació de documentació analitzada
Baròmetre de
l’Observatori
Sociològic de
Sant Cugat
El Baròmetre proporciona informació
periòdica sobre la percepció de la
ciutadania sobre la realitat de Sant Cugat.
Per tal d’elaborar una diagnosi sobre la
realitat social més presisa, el Baròmetre de
juny de 2013 va incloure diverses
preguntes específiques sobre privacions
materials, percepció de la situació
econòmica, i relacional.
Qüestionaris:
entitats i serveis
especialitzats i
entitats en
general
Per tal d’obtenir una visió actualitzada i
real de l’exclusió social a Sant Cugat, es
van elaborar dos qüestionaris: un destinat
a entitats i serveis que treballen
específicament amb persones amb risc
d’exclusió social i l’altre amb entitats de la
ciutat que, si bé no tracten directament la
inclusió social, tenen una visió propera de
la realitat de Sant Cugat.
Participació
professionals SSB
A banda de les diverses sessions de treball
tècnic realitzades i de la seva participació a
la Taula d’Inclusió, s’ha incorporat la visió
dels i les professionals dels SSB a través de
l’elaboració d’un qüestionari on-line i d’una
sessió grupal per tal de treballar les
conclusions del qüestionari.
25
Entrevistes a
agents clau
S’han entrevistat a diverses persones tant
de l’Ajuntament de Sant Cugat com de
diverses entitats socials per tal de recollir
la seva visió de la inclusió social a la ciutat.
Sessions de
treball tècnic
S’han realitzat diverses sessions de treball
tècnic amb els i les professionals de
l’Ajuntament de Sant Cugat.
Dinàmiques
participatives:
professionals,
entitats, joves i
ciutadania
A través de 4 sessions participatives s’ha
implicat a una diversitat d’agents en la
diagnosi del Pla: professionals que
treballen la inclusió social a la ciutat,
entitats, joves i ciutadania en general han
participat en l’elaboració de la diagnosi i en
les propostes d’accions a realitzar.
L’elaboració del pla d’accions s’ha realitzat a través de:
Dinàmiques
participatives:
professionals,
entitats, joves i
ciutadania
A partir de les primeres dades de la
diagnosi social de la ciutat, s’han treballat
les possibles accions a dur a terme amb les
persones que han participat en les
diferents dinàmiques. Una vegada
acabades les dinàmiques, es va facilitar un
correu electrònic on poder enviar
modificacions i noves accions a incloure
dins del pla de treball final.
Sessions de
treball tècnic
Amb tots els departaments de
l’ajuntaments implicats i també amb les
entitats socials, es va treballar el pla
d’accions a partir d’una primera proposta
sorgida de la diagnosi social de la ciutat.
Un cop definides i prioritzades les accions a dur a terme en el
període 2014-2015, el Pla d’Inclusió Social de Sant Cugat és
aprovat pel Ple Municipal i s’inicia la seva implementació.
Passats els dos anys de vigència, es procedirà a l’avaluació del
Pla i, si s’escau, a plantejar la seva continuïtat.
26
5.3 Contextualització Sant Cugat del Vallès se situa al sud de la Comarca del Vallès
Occidental, i n’és la tercera ciutat més poblada, després de
Terrassa i Sabadell. Envoltada pels turons de la serra de
Collserola i la serra de Galliners, Sant Cugat té una situació molt
pròxima a la ciutat de Barcelona, la qual cosa ha impulsat el seu
creixement demogràfic i el seu desenvolupament econòmic i
cultural. En aquest sentit, cal també destacar la complerta xarxa
de comunicacions amb les que compta Sant Cugat: a banda de la
comunicació per carretera (destacant la C-16 i l’AP-7), hi ha 7
estacions de FGC, una de Rodalies Renfe i diverses línies
d’autobús.
Pel que fa a l’estructura, la ciutat està formada per l’entitat
municipal descentralitzada de Valldoreix i els districtes de Mira-
sol, la Floresta, Les Planes i el Centre.
Segons dades referents al padró municipal d’habitants de
l’Institut Català d’Estadística, la població de Sant Cugat el 2012
és de 84.946 habitants: 41.476 homes (48,8%) i 43.470
dones (51,2%). Tal com es pot observar al gràfic, la població de
Sant Cugat ha experimentat un fort creixement en la darrera
dècada, passant de 59.37 habitants el 2002 a gairebé 85.000 a
l’actualitat.
Gràfic 1. Evolució de la població de Sant Cugat, per sexes
Font. Elaboració pròpia a partir d’IDESCAT
Aquest creixement suposa un increment poblacional de
gairebé el 50% en 10 anys i ha estat força constant al llarg
del període, sent el 2005 l’any de major increment interanual,
amb un 8,4%.
La distribució de la població per edats mostra que Sant Cugat és
una ciutat jove, amb una elevada proporció de persones
menors de 15 anys (21%) i un pes relativament petit de les
persones de 65 i més anys (11,2%). La proporció de dones grans
41476
29.528
43470
30.309
0
10000
20000
30000
40000
50000
20122011201020092008200720062005200420032002
Homes Dones
27
(12,3%) és lleugerament major que la dels homes (10%), tot i
que segueix essent inferior als percentatges del total de la
comarca del Vallès Occidental (14,3%) i de Catalunya (17%).
Gràfic 2. Distribució de la població per edats a Sant Cugat,
2012
Font: elaboració pròpia a partir de l’Idescat (Padró municipal d’habitants)
Taula 1. Distribució de la població per edats, comparativa
territorial
Sant Cugat
Vallès
Occidental Catalunya
0 a 14 anys 21,0% 17,7% 15,6%
15 a 64 anys 67,9% 68,0% 67,4%
65 anys i més 11,2% 14,3% 17,0%
Base 84.946 892.260 7.539.618
Font: elaboració pròpia a partir de l’Idescat (Padró municipal d’habitants)
La piràmide de població il·lustra més detalladament la distribució
per edats de la població. La seva amplitud en el centre (dels
30 als 45 anys) així com l’eixamplament de la base (dels 0
als 14 anys) ens mostra una població jove amb unes taxes
de natalitat elevades. Contràriament, la piràmide es fa més
estreta en la franja dels 15 als 25 anys i també a partir dels 65.
Gràfic 3. Piràmide de població de Sant Cugat, 2012
Font: elaboració pròpia a partir de l’Idescat (Padró municipal d’habitants)
22,2% 19,8% 21,0%
67,8% 67,9% 67,9%
10,0% 12,3% 11,2%
Homes Dones Total
65 anys i més
15 a 64 anys
0 a 14 anys
0,10 0,05 0,00 0,05 0,10
0-4
10-14
20-24
30-34
40-44
50-54
60-64
70-74
80-84
%
Ed
at
Dones
Homes
28
Aquestes tendències es confirmen amb els indicadors basats en
l’edat que es mostren a la Taula 2. L’índex d’envelliment, que
mesura el pes de les persones majors de 64 sobre les menors de
15, és força baix a Sant Cugat, d’un 50,3% en total, el que
significa que hi ha el doble de persones joves que de persones
grans. S’observen diferències de més de 10 punts entre l’índex
d’envelliment femení (58,4%) i el masculí (42,7%), fet que
suposa una major proporció de dones que d’homes majors de 64
anys. L’índex d’envelliment, a més, és més de 25 punts inferior al
de la comarca i gairebé 50 menys que el de Catalunya.
L’índex de sobreenvelliment (14,2%), calculat a partir de la
proporció de persones majors de 84 anys sobre el total de majors
de 64 anys, no obstant, presenta xifres pràcticament idèntiques a
la mitjana catalana (14,7%) i lleugerament superiors a les de la
comarca (13,6%). En aquest cas, l’índex de les dones (17,7%)
també és més gran que el dels homes (9,9%).
Pel que fa a l’índex de dependència global (50,2%), basat en
la càrrega que per a la població en edat de treballar (de 16 a 64
anys) representa la població en edats dependents (de 0 a 15
anys i de més de 64 anys), mostra una tendència similar a la de
Catalunya (50,4%) i lleugerament superior a la del Vallès
Occidental (49,2%). Si bé aquesta xifra indica que la població
dependent és la meitat que la que es troba en edat d’activitat
laboral, és evident, per la distribució d’edats del municipi, que
aquesta població dependent és majoritàriament menor de 16
anys. A Sant Cugat, a més, la diferència entre l’índex de
dependència masculí i femení és força inferior al de la comarca i
al de Catalunya.
Taula 2. Indicadors basats en l’edat. Comparativa per sexe
i territori, 2012
Índex d'envelliment1
Índex de sobre-
envelliment2
Índex de dependència
global 3
Índex de reemplaça-
ment població activa 4
San
t C
ug
at Homes 42,7% 9,9% 50,4% 75,1%
Dones 58,4% 17,7% 50,0% 87,7%
Total 50,3% 14,2% 50,2% 81,1%
Vallès
Occid
en
tal Homes 63,1% 9,8% 46,4% 96,4%
Dones 91,2% 16,4% 52,1% 110,3%
Total 76,7% 13,6% 49,2% 103,1%
Cata
lnya Homes 84,6% 10,8% 46,6% 109,1%
Dones 122,5% 17,6% 54,4% 126,6%
Total 102,9% 14,7% 50,4% 117,6%
Font: elaboració pròpia a partir de l’Idescat (Padró municipal d’habitants) 1 (Població de 65 i més anys/Població de 0 a 15 anys)*100
2 (Població de 75 i més anys/Població de 65 i més anys)*100
3 ((Població de 65 i més anys+Població de 0 a 15 anys)/Població de 16 a 64 anys)*100 4 (Població de 60 a 64 anys/Població de 15 a 19 anys)*100
.
29
L’índex de reemplaçament de la població activa, al seu torn,
mesura la relació entre la població que és a punt de jubilar-se
(60-64 anys) i la població propera a incorporar-se al mercat
laboral (15-19 anys). El fet que l’índex de reemplaçament sigui
inferior a 100 (81,1%), indica que a Sant Cugat hi ha més
persones que entraran en els propers anys al mercat
laboral, que no pas en sortiran; concretament, per cada 10
persones que entraran, en sortiran 8. L’índex de reemplaçament
dels homes de Sant Cugat (75,1%) és més de 10 punts inferior
al de les dones (87,7%), el que suposa que el mercat laboral es
rejovenirà més entre els homes que entre les dones, provocant
una possible masculinització del mercat laboral.
Pel que fa a la natalitat, l’any 2012 van néixer a Sant Cugat
965 infants: 497 nens i 468 nenes. Això equival a una taxa de
natalitat de l’11,4‰.
Taula 3. Taxa de natalitat, comparativa territorial, 2012
Taxa bruta de natalitat 1
Taxa global de fecunditat general 2
Sant Cugat 11,4‰ 43,8‰
Vallès
Occidental 11,3‰ 45,5‰
Catalunya 10,2‰ 42,2‰
Font: elaboració pròpia a partir de l’Idescat 1
Quocient entre el nombre de nascuts/des vius/ves registrats/des en un any
determinat i la població a meitat del període. 2
Relació entre el nombre de nascuts/des vius/ves per cada 1.000 dones en
edat fèrtil (entre 15 i 49 anys)
Tal com s’observa a la taula, Sant Cugat presenta una taxa de
natalitat relativament elevada, similar a la del Vallès Occidental
(11,3‰), i superior a la de Catalunya (10,2‰).
Pel que fa a la taxa global de fecunditat general, la qual indica el
nombre de nascuts/es vius/ves per cada 1000 dones en edat
fèrtil (entre 15 i 49 anys), és de 43,8‰, xifra que se situa
lleugerament per sobre de la mitjana catalana (42,2‰) i per
sota de la comarcal (45,5‰).
Pel que fa al lloc de naixement, 7 de cada 10 persones que
resideixen a Sant Cugat són nascudes a Catalunya,
(70,1%). El restant 30% es distribueix entre el 16,7% de
persones nascudes a l’estranger i el 13,2% nascudes a la resta
d’Espanya.
Gràfic 4. Població de Sant Cugat per lloc de naixement,
2012
Font: elaboració pròpia a partir de l’Idescat
70,1%
13,2%
16,7%
Catalunya
Resta Estat
Estranger
30
En comparació amb altres territoris, es detecta un percentatge de
població nascuda a l’estranger superior a la de la comarca
(13,4%), però lleugerament inferior a la de Catalunya (17,7%).
Pel que fa a la població nascuda a la resta d’Espanya (13,2%), hi
ha un percentatge notablement inferior al que es troba tant al
Vallès Occidental (20,8%) com a Catalunya (19,1%).
Taula 4. Població segons lloc de naixement. Comparativa
territorial, 2012
Catalunya Resta
d’Espanya
Estranger
Sant Cugat 70,1% 13,2% 16,7%
Vallès
Occidental 65,9% 20,8% 13,4%
Catalunya 63,2% 19,1% 17,7% Font: elaboració pròpia a partir de l’Idescat
En relació a la nacionalitat dels santcugatencs i les
santcugatenques, hi ha un 13% de persones amb
nacionalitat estrangera. Entre les persones estrangeres, el
col·lectiu majoritari és el de la resta de la UE i el d’Amèrica de
Sud. Destaca que les dones de nacionalitat d’Amèrica del Sud
representen un percentatge major que els homes de la mateixa
nacionalitat (5,5% en front a 4,7%).
Taula 5. Població de Sant Cugat per nacionalitat i sexe,
2012
Homes Dones Total
Espanyola 87,6% 86,4% 87,0%
Estrangera 12,4% 13,6% 13,0%
Resta UE 5,3% 4,3% 4,8%
Amèrica del Sud 3,8% 5,5% 4,7%
Amèrica del Nord i
Central 0,9% 1,7% 1,3%
Àsia i Oceania 1,1% 0,9% 1,0%
Àfrica 1,0% 0,7% 0,8%
Resta Europa 0,3% 0,5% 0,4%
Base 41476 43470 84946
Font: elaboració pròpia a partir de l’Idescat.
31
En relació a l’estructura urbana de la ciutat, Sant Cugat té una
organització territorial administrativa que compta amb sis
districtes: Nucli de Sant Cugat del Vallès (districtes 1 i 2),
l’entitat municipal descentralitzada Valldoreix (districte 3), La
Floresta (districte 4), Mira-Sol (districte 5) i Les Planes (districte
6).
Taula 6. Organització territorial de Sant Cugat del Vallès
Denominació Descripció Dades (2010)
Nucli
És el principal focus principal
de concentració de població del municipi i constitueix la zona amb major densitat del municipi
56.528 habitants*
25,15 km (52,1% del territori)
19.600 llars
Valldoreix
Valldoreix és una entitat
municipal descentralitzada que disposa d'un ajuntament pedani. Amb un caràcter residencial i d’edificació aïllada tipus ciutat jardí, va ser incialment una zona d’estiueig i després de
primera residència
7.593 habitants*
9,08 km (18,8% del territori)
2.332 llars
La Floresta
Es troba a la zona
muntanyosa de Sant Cugat. Inicialment també era zona
d’estiueig, i actualment s’ha convertit en primera residència d’universitaris i de professionals liberals de
Barcelona
4.440 habitants*
5,74 km (11,9% del territori)
1.550 llars
Mira-sol
Es troba a uns 600m del centre urbà i està unit a Valldoreix. Parcialment urbanitzat i format principalment per torres de segona residència, està augmentant constantment la
seva població resident.
11.944 habitants*
5,37 km (11,1% del territori)
3.821 llars
Les Planes
El districte de Les Planes està
edificat a la vora de la riera de Vallvidrera, a l’extrem meridional de Sant Cugat.
1.217 habitants*
2,98 km (6,2% del territori)
436 llars * No es disposa de dades desagregades per sexe Font: Pla local d’Habitatge del Municipi de Sant Cugat del Vallès per al període 2011-2016 (Fase anàlisi i diagnosi – Avanç)
Aquesta divisió administrativa, però, no es correspon amb la
denominació per barris que normalment utilitza la ciutadania de
Sant Cugat. Així, tal com es mostra al mapa, es poden identificar
15 barris: Can Barata, Serra de Gallinets, Parc Terciari Nord, Can
Fontanals, La Guinardera-Sant Mamet, Can Canyameres-
Vollpelleres, Volpelleres Est, Turó de Can Mates, Turó de Can
Mates-Carretera de Vallvidrera, Mira-sol, Nucli, Valldoreix, Can
Trabal, La Floresta, Collserola i Les Planes-Can Cortés.
Val a dir que, a nivell associatiu destaca, com a aspecte positiu,
el fet que cada barri disposi d’una associació o més de veïns.
32
Mapa 1. Distribució de Sant Cugat per barris
Font: Pla local d’Habitatge del Municipi de Sant Cugat del Vallès per al període 2011-2016 (Fase anàlisi i diagnosi – Avanç)
En relació a la mobilitat de Sant Cugat, destaca que és una
ciutat amb una elevada mobilitat de la població. Segons els
estudis Sant Cugat en Femení II i Sant Cugat en Masculí I, un
91,6% dels homes i un 81% de les dones es desplacen
diàriament. Malgrat l’àmplia oferta de transports públics
disponibles a la ciutat, la majoria de la ciutadania es desplaça en
transport privat: un 50,9% en el cas dels homes i un 49,1% en
el cas de les dones.
Els transports públics urbans i interurbans de Sant Cugat es
concreten en:
8 línies d’autobús urbà que recorren els diferents barris
7 estacions dels FGC: La Floresta, Valldoreix, Sant Cugat,
Mira-Sol, Hospital General, Vollpelleres i Sant Joan
Una estació de Rodalies Renfe (R8, Martorell-Granollers)
Diversos autobusos interurbans que connecten Sant Cugat
amb Cerdanyola, Barcelona, Rubí, Terrassa, Sant Quirze i
Molins de Rei.
Tot i l’oferta de transports públics, hi ha alguns districtes de la
ciutat que presenten certs dèficits. A barris com les Planes o la
Floresta, més allunyats del nucli, manquen connexions en
transport públic, fet que pot provocar aïllament d’aquelles
persones que no disposen de transport privat.
En el procés participatiu del Pla de Mobilitat Urbana, a més, es
van identificar problemes amb la mobilitat interurbana a través
de la xarxa d’autobusos. Així, es va posar de manifest la baixa
freqüència de pas dels busos, els llargs i enrevessats recorreguts
i la manca de serveis llançadora amb els barris més perifèrics de
la ciutat.
33
5.4. Treball per eixos
Eix. 1 Cobertura de les necessitats bàsiques
Visió de ciutat: Garantir la cobertura de necessitats bàsiques a la ciutadania de Sant
Cugat, especialment a la més vulnerable
x 1bertura de les necessitats bàsiques
34
Eix 1. Cobertura de les necessitats bàsiques
La cobertura de les necessitats bàsiques és el primer dels eixos
del Pla d’Inclusió Social en la mesura que és el pilar bàsic sobre
el qual sustentar la resta d’eixos incidents en la inclusió social.
Resulta evident que sense una cobertura suficient de les
necessitats bàsiques (alimentació, habitatge, subministrament,
salut, educació…), la resta de qüestions no poden ser abordades.
En definitiva, el principal factor de vulnerabilitat social i
econòmica s’esdevé amb la impossibilitat de fer front a les
despeses més bàsiques per a la subsistència digna de les
persones. La garantia, doncs, que totes les persones puguin tenir
accés a uns recursos mínims suficients per fer front a les seves
necessitats bàsiques és el primer element a abordar en el
present pla.
Cadascun dels 8 eixos del Pla d’Inclusió Social té associat un
conjunt de dimensions d’exclusió que repercuteixen
directament en la situació de vulnerabilitat de les persones. En el
cas de l’eix de cobertura de les necessitats bàsiques, aquestes
dimensions són:
Dificultats per fer front als pagaments de la llar
Dificultats per fer front a les despeses d’alimentació
Rendes mínimes d’inserció
35
Eix 1. Cobertura de les necessitats bàsiques
a) Mapa de recursos de Sant Cugat: serveis municipals i subvencionats
Punts d'atenció (informació, tractament i seguiment)
Casa Mònaco
Plaça Coll
La Floresta
Les Planes
Valldoreix
Turó de Can Mates
Programa prestacions
econòmiques
Beques de menjador
• IES
•CEIP
•Escoles Bressol
Escolaritat bressol
Ajuts socials
• Alimentació, habitatge, subministra-ment, transports, mèdics, Activitats extraescolars
PIRMI
Allotjament temporal
Pisos socials
Reallotja-ment
campament
Unitat de gestió del Servei d'Atenció
Domiciliària
Servei d'Ajuda
Domiciliària
Servei de neteges
Teleassist-ència
Ajuts tècnics i blisters
SIMAP (Sistema
intel·ligent de monitorització
d'alertes personals)
Arranjament habitatges
Programa Ajuntament
Aprop
Transport adaptat
SAD Oncolliga
Servei d'atenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents
Centre Obert Can Llobet
Centre Obert Casc
Taller Jove Natura
Col·laboració programes transversals
Pla de drogues
Comissió infància
Comissió Pla Entorn
Projecte SOM
Informació, difusió, xerrades
casals
Comissió Lluita contra la violència
de gènere
Salut Mental
Altres supramunici-pals
OMIC (Oficina Municipal
Informació Consumidor
SOJ (Servei Orientació Jurídica)
II Pla Igualtat
Unitat d'atenció a la dependència
Gestió, tramitació i
elaboració de PIAs
Modificacions
Suport terapeuta
ocupacional
Punt de trobada
Consell dels
Infants
36
b) Mapa de recursos de Sant Cugat: serveis municipals i subvencionats
Càritas
Acollida individual
Rebost
El Talleret
Ajuda'm a créixer
Reforç escolar
Orientació sociolaboral
Campanya "Un nen, una joguina"
Sessions de conversa
Sessions de català
Menjador social
Arrela't
Alfabetització
Creu Roja
Centre terapèutil malalties
neurològiques
Captació o capacitació voluntariat
Banc de productes de suport
Acompanyaments individualitzats
TAM
Banc de Roba solidari
Atenció demandes urgències socials
Col·laboració en campanyes i projectes
Ajuntament
37
Eix 1. Cobertura de les necessitats bàsiques
b) Dades de referència
Organització dels Serveis Socials a l’Ajuntament de Sant Cugat
Nombre de persones treballadores per zones i unitats Anàlisi
Equip zona 1
La Floresta/ Les
Planes
Equip zona 2
Sant Cugat nucli /
Mira-sol
Equip zona 3
Sant Cugat Nucli
/ Valldoreix
1 Treballadora Social –TS- (Acollida/Gent Gran)
1 TS Infància i família
1 Educador/a Social, Infància i família
1 Treballadora Social (Acollida)
2 TS Gent Gran 2 TS Infància i
família
2 ES Infància i família
1 Treballadora Social (Acollida)
1 TS Gent Gran 2 TS Infància i
família
2 ES Infància i família
Unitat d’atenció a
les dependències
2 Treballadores socials
Suport tècnic 1 Psicòloga
3 Educadors/es destinats a programes i
projectes específics
1 Advocat a temps parcial
Unitat de gestió
d’atenció
domiciliaria
Coordinadora (TS)
3 Treballadores Familiars (personal propi)
30 Treballadores Familiars
4 Auxiliars de la llar (contracte públic)
Projecte Natura 1 Educador/a Social
Càrrecs de
Comandament:
1 Cap de Servei
1 Cap de Secció
1 Coordinadora Pl. del Coll
Font: memòria de Serveis Socials, 2012
Els Serveis Socials a Sant Cugat pertanyen a l’àmbit de
Polítiques Socials i inclouen els Equips Bàsics d’Atenció Social
(EBAS), els serveis d’ajuda a domicili i els serveis
d’intervenció socioeducativa no residencials per a la infància i
l’adolescència.
Els Serveis Bàsics d’Atenció Social es distribueixen el 6 punts
d’atenció diferenciats i repartits per tota la ciutat. Els punts
són: el Centre Socio-Sanitari de La Floresta, el Casal de les
Planes, l’EMD de Valldoreix, l’equipament municipal de la Plaça
d’en Coll, el CAP Turó de Can Mates i l’equipament municipal
de Casa Móncaco.
A banda dels 3 equips distribuïts en funció de la zona, hi ha
una Unitat d’atenció a les dependències, un suport tècnic, una
Unitat de gestió d’atenció domiciliària, un Educador Social per
al Projecte Natura i els càrrecs de comandament.
En total, hi ha una seixantena de professionals entre personal
propi i de contracte públic.
38
Persones ateses pels Servies Socials Bàsics
Persones i famílies ateses pels Serveis Socials Bàsics
(2012)
Anàlisi
Font: memòria de Serveis Socials, 2012
Durant l’any 2012 s’han atès 3.561 famílies (el que suposa un
increment d’un 1,1% respecte el 2010) i 7.951 persones (un
increment del 0,69% en relació al 2010).
Tenint en compte que la població de Sant Cugat és de 84.946
persones, el 2012 els Serveis Socials han atès un 9,36% de la
població. Val a dir que aquest percentatge també ha augmentat
respecte el 2010, quan se situava en un 7,88%.
Des del 2010 i fins les darreres dades del 2012, s’ha incrementat en
un 26% les famílies ateses i un 23% les persones ateses pels
Serveis Socials Bàsics
2830
3524 3561
6447
7897 7951
2010 2011 2012
Famílies ateses
Persones ateses
39
Ajuts socials de cobertura de les necessitats bàsiques
Import dels ajuts socials de cobertura de les necessitats
bàsiques 2012
Anàlisi
Les dades de referència sobre la cobertura de necessitats bàsiques a
Sant Cugat identifiquen una tendència creixent ja que des del 2010 i
fins el 2012 el nivell d’ajudes que l’Ajuntament ha atorgat ha anat
en augment: dels 147.902€ el 2010 als 178.661€ l’any 2012, és
a dir, d’un 21%.
Les persones que perceben ajuts d’alimentació per part dels Serveis
Socials de l’Ajuntament són 507, majoritàriament famílies (46%) i
persones soles (26%) amb les següents característiques:
El 69% de les persones beneficiàries són autòctones
Un 50% de les famílies que han rebut ajuts per a aliments al
2012 també en van rebre al 2011, pel mateix concepte
Un 53% dels beneficiaris d’aquests ajuts van rebre altres ajuts
d’aliments complementaris durant el 2012 (kits de Creu Roja,
lots de Càritas, menú del dia...)
Un 61% eren persones amb un atur de llarga durada, i un 68%
no tenia suport familiar.
L’import mitjà de l’ajut mensual per a alimentació l’any 2012 ha
estat de 112,41€
Com s’observa al gràfic, els ajuts a l’habitatge i a l’alimentació són les
necessitats més urgents de les persones i unitats familiars ateses el
darrer any a Sant Cugat.
% de canvi respecte el 2010
+25,5% +76,2% +2,8% +141,9% +45,5% -58,5%
101.091 €
74.135 €
33.315 €
17.555 €
7.007 € 3.337 €
Font. Memòria de Serveis Socials, 2012
40
Renda Mínima d’Inserció
Import dels ajuts socials de cobertura de les necessitats
bàsiques 2012
Anàlisi
La tendència en relació al PIRMI ha estat decreixent en els darrers dos
anys, passant de 291 PIRMIS vigents el 2010 a 212 el 2012. Aquesta
evolució no s’explica, però, per una disminució de la demanda sinó per
una política més restrictiva per part del Departament de Treball i el de
Benestar Social de la Generalitat de Catalunya. Pel que fa al perfil de les
persones beneficiàries del PIRMI, destaca:
L’elevada proporció d’ajudes concedides a persones que viuen soles
(56,6%), seguit de les unitats familiars de 2 membres (21,42%).
La major part dels expedients aprovats (61,6%), a més, tenen com
a titular un home.
La majoria d’homes sol·licitants (87,5%) viuen sols mentre que la
majoria de les dones que reben la RMI (85,3%) viuen amb un o més
familiars.
Poc més de la meitat de les persones beneficiàries (54,5%) han
nascut a Espanya, mentre que la resta són d’origen estranger
(45,5%). Tenint en compte que a Sant Cugat la població d’origen
estranger no arriba al 20% (un 16,7% el 2012 segons informa
l’IDESCAT), s’observa que aquest col·lectiu percep el PIRMI en una
proporció més elevada.
Ajudes de les entitats socials
Algunes dades de referència (2012) Anàlisi
812 famílies en total han estat ateses per Càritas, de les
quals, 28 han fet ús del seu menjador social
775 famílies han estat beneficiades del projecte Rebost
de Càritas
142 kits de la Creu Roja han estat repartits
• Des de Càritas se segueix atenent més dones que homes (53% en
front a 47%)
• En relació al 2011, han augmentat les persones ateses de
nacionalitat espanyola i amb permís de residència, mentre que les
persones en situació irregular han disminuït
• Un 38,6% de les famílies viuen en habitacions rellogades
Font: elaboració pròpia a partir de la memòria de Serveis Socials 2012 i la memòria de Càritas 2012
179
291 276
212
80 93
143
112
2009 2010 2011 2012
Personesbeneficiàries
PIRMIS actius
Font. Memòria de Serveis Socials, 2012
41
c) Síntesi de les dades i el treball qualitatiu
• S’identifica una preocupació pel col·lectiu d’homes sols,
majoritàriament magrebins, que no tenen ocupació des de fa
temps, ni perspectiva de trobar-la, que han exhaurit subsidis
i prestacions, i que difícilment tindran accés a un PIRMI
abans d’un any i mig, o de dos anys, si s’acaba aprovant.
• S’observa la situació de fragilitat que presenten les famílies
que viuen en habitacions rellogades, i que tenen dificultats
per garantir la cura dels seus infants, així com dificultats per
fer front a les necessitats més bàsiques (entre elles el mateix
pagament del relloguer).
• Està començant a aparèixer com a demandant d’ajudes de
serveis socials el col·lectiu de persones/famílies que
fins fa no gaire eren autosuficients, i que ja no poden
mantenir el seu nivell de vida. La demanda que s'està
produïnt en aquest sentit és menor a la percepció social de
necessitat. Probablement les estructures familiars estan
contenint situacions que, a la llarga poden esdevenir
insostenibles.
• Val a dir que sí que es detecta que les situacions de
vulnerabilitat es cronifiquen i el tipus d'atenció que es
presta és de major intensitat.
• Els Serveis Socials han passat de la cobertura de
necessitats bàsiques, a través d’ajuts puntuals i acotats
en el temps, a situacions estructurals de pobresa en
què es fa complicada la possibilitat que les famílies puguin
garantir els mínims de subsistència. Existeix, per tant, una
elevada preocupació pel fet que es puguin cronificar
aquesta mena d’ajuts, especialment entre aquelles
persones que no tenen una xarxa familiar i relacional de
suport.
• Continuïtat de la tendència dels darrers anys: reducció de
nombre d’estrangers atesos a favor de les persones
espanyoles.
• Preocupació per l’augment de nombre de persones que
reben ajut d’aliments de Càritas, alhora que han baixat
les donacions al Banc d’Aliments i hi ha una previsió de
reducció dels excedents comunitaris de la Unió Europea.
• També existeix preocupació per les necessitats de la
població en situació administrativament irregular.
• Des d'altres entitats no directament vinculades a
l'assistència social (Associacions de Veïns, Col·lectius de
Gent Gran...) es detecten dificultats per fer front al
pagament de les quotes.
42
• Diversos professionals de l’Ajuntament identifiquen un cert
desconeixement del conjunt de serveis i recursos
municipals: tant els públics com els de les entitats socials.
• Dificultat per detectar problemàtiques econòmiques en
determinats col·lectius on el manteniment aparent de
l'estatus social és un factor important.
• Els Serveis Socials pateixen encara d'estigmatització
entre bona part de la ciutadania que els associa a pobresa
extrema i que, per tant, dificulta l’accés i l’utilització dels
serveis. Es percep, també, una manca de coneixement de
bona part dels recursos i una excessiva burocratització.
43
Eix 2. Salut
Visió de ciutat: Garantir els serveis sociosanitaris a tota la ciutadania de Sant Cugat,
especialment a aquells que més ho necessiten
44
Eix 2. Salut
Partint de la definició de l’Organització Mundial de la Salut, OMS,
“La salut és un estat de complert benestar físic, mental i social, i
no solament l’absència d’afeccions o malalties7”, es posa de
manifest que salut i condicions de vida són elements que no es
poden deslligar l’un de l’altre: les desigualtats socials es
traslladen amb claredat a l’àmbit de la salut, tant en les causes
d’una bona o mala salut com en la capacitat d’afrontar i tractar
les malalties.
Així, és enllà de les causes socioeconòmiques i polítiques de
caràcter estructural com la cobertura del sistema sanitari públic,
hi ha característiques individuals que poden intensificar o mitigar
l’exclusió sociosanitària de les persones. El sexe, l’edat, el tipus
d’ocupació, el nivell d’ingressos, el nivell educatiu o la xarxa
familiar i relacional són aspectes personals que tenen una
elevada influència en l’estat de salut de la població.8
Una perspectiva hoolistica de la salut implica, doncs, que tant
l’anàlisi com l’abordatge dels problemes sociosanitaris han d’anar
més enllà del camp de la medicina, per sotmetre’s a un
enfocament multidisciplinar que permeti vetllar per la salut de la
ciutadania de Sant Cugat d’una forma més integradora.
7 http://www.who.int/en/ 8 SUBIRATS, Joan (dir). 2005. Análisis de los factores de exclusión social. Documentos de trabajo, 4. Barcelona: Fundación BBVA.
En aquest sentit, cal identificar les dimensions que, des de
l’àmbit de la salut, poden convertir-se en factors d’exclusió ja
que la manca de salut o un estat de salut deficient o de diversitat
funcional de qualsevol ordre i grau poden actuar com a factors de
risc social. Alhora, però, cal considerar que les situacions de
vulnerabilitat social suposen un risc per a la salut i el benestar de
la persona.
Des d’aquesta perspectiva, s’identifiquen les següents
dimensions d’exclusió:
Dependència
Discapacitat
Drogodependència
Embarassos no desitjats
Salut precària
Dificultat d’accés als medicaments
45
a) Mapa de recursos de Sant Cugat: serveis municipals i subvencionats
Unitat de gestió del Servei d'Atenció
Domiciliària
Servei d'Atenció
Domiciliària
Servei de neteges
Teleassis-tència
Ajuts tècnics i blisters
SIMAP (Sistema intel·ligent de monitorització
d'alertes personals)
Programa Ajuntament
Aprop
Transport adaptat
Unitat d'atenció a la dependència
Gestió, tramitació i elaboració
de PIAs
Modificació
Suport terapeuta
ocupacional
Programes salut mental
Espai de Lleure
Accions de sensibilització
Centre de Salut Mental Adults Sant
Cugat
Centre salut mental infanto-juvenil
(CSMIJ)
CAS Atenció drogodepen-
dència
Taula salut mental
Programa Salut
Cardiovascular
Acció "A l'esport, jo tallo amb el
fum"
Programa "Amb els
infants, talla amb el fum"
Pla d'Activitat
Física, Esport i Salut
Programa Salut al cor
Educació per a la salut als centres
educatius
Programa salut escolar
Educació per a la salut a primària i
secundària
Prevenció violència masclista
Assistència Sanitària Pública
(centres)
CAP Sant Cugat
CAP Valldoreix
CAP Turó de Can Mates
Consultoris La Floresta i Les Planes
Assistència Sanitària Pública
(programes)
Pacient Expert
Cicle Conferències Dijous Salut
Projecte pilot "A prop"
Salut i Escola
Tarda Jove
Embaràs, part i post-
part
Programa "Nen sa"
Programa fibromiàlgia
Programa específic malalties
cròniques.
Federació FECAMM Entitats salut mental Sant Cugat Associació de familiars de Malalts Mentals ATAGAM Centre de Salut Mental d’Adults de Sant Cugat Centre de Dia de Rubí OTG Rubí SOM Sant Cugat Serveis Socials Sant Cugat
46
a) Mapa de recursos de Sant Cugat: serveis municipals i subvencionats
Oncolliga
Suport i acompanyament
durant la malaltia
Suport psicològic malalt/a i família
Assessorament nutricional
Informació sobre recursos xarxa social
Prestacions econòmiques
despeses malaltia i farmàcia
Préstec material clínic
Programes de prevenció, educació i
sensibilització
Conferències malalts oncològics
Càritas
Menjador social (infermer voluntari)
El Talleret
Ajuda'm a créixer
Creu Roja
Centre terapèutic malalties
neurològiques
Banc de productes de suport
Entitats malalties neurodegeneratives
Asperger del Vallès
Assadega'm
AVAN
Jeroni de Moragas
Fundació Privada Sant Medir
Altres entitats
Taula per a persones amb
malalties neurològiques i
càncer
Taula per a persones amb
mobilitat reduïda
Taula per a persones amb discapacitat
ASDI Sant Cugat
Infinits Somriures
Atelca
Cooperativa estel
Institució Guru
Aspasur Valldoreix
ACAF - Fibromiàlgia ACAP - Parkinson AFA - Alzheimer AVAN - Discapacitat Creu Roja Oncolliga Residències geriàtriques
Associació Pro-Disminuïts Psíquics i Físics de Sant Cugat (ASDI)
Taller Jeroni de Moragas Cooperativa Estel Aspasur Valldoreix Fundació Privada Sant Medir Institució GURU ACIC (Ass. Catalana per a la integració del
Cec) Atelca Fundació Federica Cerdà Specialisterne i Fundació Planeta Imaginario Cooperativa l’Olivera Ajuntament de Sant Cugat Representants de:
- Taula de Mobilitat Reduïda - Col·lectiu persones discapacitat visual - Col·lectiu persones discapacitat auditiva - Col·lectiu de famílies
ACIC Associació Veïnal Centre-est, Sant Cugat Ajuntament de Sant Cugat Persones individuals amb mobilitat reduïda Representants de:
o Taula discapacitats o Taula persones malaties neurològiques
i degeneratives
47
b) Dades de referència
Percepció de la salut Percepció de l’estat de salut a Sant Cugat, per sexe
(2010, 2011)
Anàlisi
La percepció de la salut a Sant Cugat presenta dades força positives: tal com
s’observa al gràfic gairebé 9 de cada 10 homes santcugatencs (88,9%)
consideren que la seva salut és bona, ja sigui excel·lent, molt bona o bona.
Les dones del municipi, tot i tenir-ne també una bona concepció en la seva
majoria (67,4%), presenten una pitjor percepció que els homes. De fet, les
dones que perceben que el seu estat de salut és dolent (9,8%) gairebé
quintupliquen els homes (2,1%).
Aquest indicador es podria relacionar, a més, amb el fet que les dones
santcugatenques afirmen tenir menys temps lliure que els homes. Segons
dades dels estudis Sant Cugat en Femení II i Sant Cugat en Masculí, un 85%
dels santcugatencs afirma tenir temps lliure, mentre que, entre les
santcugatenques, aquest percentatge es redueix a la meitat (44%). Tal i com
analitzen aquest estudis, la manca de temps i la sobrecàrrega de tasques
domèstiques i de cura es configuren com factors que afecten negativament la
salut de les dones. Font: Aj. Sant Cugat. Enquesta Sant Cugat en Masculí. 2011. Base:
400, Aj. Sant Cugat- Enquesta Sant Cugat en Femení II. 2010. Base: 424
Dependència Dades dels serveis associats a la dependència Anàlisi
242 valoracions de dependència
492 persones ateses pel Servei d’Atenció Domiciliària
(44% de dependència)
1.053 persones usuàries del servei de teleassistència
98 persones ateses en els serveis de tecnologia de
suport i cura
Font: Memòria de Serveis Socials 2012
El nombre de valoracions s’ha reduït lleugerament respecte el 2011. El motiu
d’aquest descens ha estat la disminució del nombre de persones beneficiàries que la Generalitat ha derivat per a la realització dels seus PIAs a causa de la modificació en l’aplicació de la Llei de la Dependència a partir del Reial Decret-Llei 20/2012 de 13 de juliol.
L’increment de persones usuàries durant aquest any ha estat del 6,26% pel que fa al SAD.
S’ha mantingut el progressiu increment de persones usuàries del servei del
teleassistència.
89%
67 %
9%
23%
2%
10%
Homes
Dones
Bon estat Regular Mal estat
48
Autonomia persones grans
Dades rellevants Informe Serveis Socials més a
prop (2012)
Anàlisi
2.758 persones de més de 80 anys a Sant Cugat
(3,2%)
La població objecte d’estudi són les persones
d’entre 80 i 84 anys no usuàries dels serveis
socials:
52,7% són dones
24% viuen soles
90% de les persones que viuen soles són dones
93,1% de les persones que viuen soles tenen
fills/es
23,1% dels casos es detecta risc de sobrecàrrega
a la persona cuidadora
Font: Informe els Serveis Socials Mes a Prop detecció i informació en base a 131 entrevistes realitzades a persones majors de 80 anys de Sant Cugat no usuàries de Serveis Socials
En base a les conclusions de l’Informe els Serveis Socials més a prop, es detecta:
L’elevada feminització de les persones majors de 80 anys que viuen soles: un 90%
són dones. També el 90% de les persones vídues d’aquesta edat són dones.
Les situacions de dependència, enteses com la necessitat d’ajuda en les activitats
de la vida diària, afecten el 25,2% de les persones
El 55% de la població major de 80 anys percep la seva salut com bona o molt bona
i menys de la meitat tenen por a patir caigudes. Sí que es detecten freqüentment
dificultats d’oïda i de visió.
El recurs que majoritàriament prefereixen les persones grans és continuar vivint a
casa amb atenció i cures en un 78,9% dels casos.
El suport a les activitats de la vida diària prové majoritàriament de la parella o de
la filla. Així, gairebé el 70% dels de les persones cuidadores principals viuen en el
mateix domicili i donen aquest suport diàriament. Es considera que existeix una
xarxa social bastant rica i les persones grans tenen vincles tant amb familiars no
corresidents com amb veïnatge i amistats.
Cal prestar especial atenció en el 23,1% dels casos on es detecta risc de
sobrecàrrega de la persona cuidadora
Les condicions dels habitatges són majoritàriament bones
En general, es detecta manca d’informació i coneixement dels recursos d’atenció
social de la ciutat. comunitaris. Els recursos mes coneguts son la teleassistència, el
casal i el centre de dia, seguits dels serveis socials municipals i els serveis d’ajuda
a domicili.
49
Serveis d’atenció a la salut sexual i reproductiva per a joves
Dades del programa d’atenció a la salut sexual i
reproductiva (PASSIR), 2012
Anàlisi
277 visites (99% dones)
El Programa sanitari d'atenció a la salut sexual i reproductiva (PASSIR) és
un servei d'activitats assistencials i educatives que proporcionen atenció
específica i confidencial als joves en qüestions de salut sexual i
reproductiva. També ofereix orientació i planificació familiar, prevenció i
assistència de malalties de transmissió sexual, suport psicològic i d’altres
assessoraments relacionats amb la salut sexual.
Durant l’any 2012 el PASSIR de Sant Cugat ha atès 277 visites,
pràcticament totes realitzades per dones.
En relació a l’edat, gran part de les visites, un 47%, corresponen a
persones majors de 20 anys, seguides d’un 36% de persones
d’entre 18 i 20 anys.
La majoria de les persones ateses són autòctones o bé de països
de l’Europa comunitària. El segon col·lectiu que més destaca és el
de persones d’Amèrica Llatina i Carib. Pel que fa a les altres zones
de procedència, corresponen a persones d’Orient Mitjà i d’Europa
Central i de l’Est.
Els motius de consulta més destacats són les visites preventives
ginecològiques (26,1%) i els problemes ginecològics (26,1%). En
segon terme, destaquen el lliurament de resultats (19,1%) i la
informació sobre mètodes anticonceptius (14,8%).
Distribució per edat Distribució per zona de procedència
Motius de consulta
Activitat preventiva ginecologia 26,1%
Problema ginecològic 26,1%
Lliurament de resultats 19,1%
Informació d'anticoncepció 14,8%
Prova d'embaràs 3,9%
Informació d'IVE 3,2%
Controls i seguiments 2,5%
Problema no ginecològic 1,8%
IPC (Postcoital) 1,4%
Consulta de sexualitat 0,7%
Control de l'embaràs 0,4%
Font: elaboració pròpia a partir de la memòria Taula Jove, 2012
1%
17%
36%
47%
Menors de 15 anys Entre 15 i 17 anys
Entre 18 i 20 anys Majors de 20 anys
79%
17%
7%
Europa Comunitària
Amèrica llatina i Carib
Altres
50
Serveis d’atenció a la salut sexual i reproductiva per a joves
Dades del programa Salut i Escola, 2012-2013 Anàlisi
93 participants en el programa
Amb una mitjana d’edat de 15,3 anys
74% són noies
86% de les demandes provenen de l’alumnat, un 12% del
professorat
140 consultes realitzades
5 centres de Sant Cugat participants
Font: Resum de dades per centres i curs del programa Salut i Escola (2012-2013)
El Programa Salut i escola impulsa la promoció i prevenció de la salut a les
escoles i s’adreça a la població adolescent de segon cicle d'ESO (tercer i
quart) dels centres públics i concertats. A Sant Cugat s’implementa en 5
centres: IES Angeleta Ferreter, Thau, Institut Joaquim Pla i Farreras, IES
Centre d’Alt Rendiment i IES Arnau Cadell.
Durant el curs 2012-2013 hi ha participat un total de 93 persones
les quals han realitzat 140 consultes.
La majoria de les demandes han estat fetes pel propi alumnat
(86%), mentre que un 12% han provingut del professorat.
La majoria de les consultes han estat efectuades per noies (74%)
51
2. Salut
c) Síntesi de l’anàlisi de dades i el treball qualitatiu
• Cal tenir especialment en compte les persones majors de
80 anys que viuen soles, que són fonamentalment dones.
• Dificultats en l'aplicació de la Llei de la dependència a
causa de la modificació realitzada a partir del Reial Decret-
Llei 20/2012 de 13 de juliol.
• Augment de patologies psicològiques i emocionals com ara
depressions, ansietat i estrés.
• Als centres sanitaris es detecta un augment de les
demandes associades a problemes econòmics. Es
detecten dificultats per fer front als pagaments de:
• tractaments odontològics (infants i gent gran,
especialment)
• pròtesis (sobretot dones viudes que tenen pensions
no contributives)
• costos per ulleres i audífons
• en relació a la medicació, es detecta un increment de
persones que acudeixen als centres sanitaris per
obtenir receptes de medicaments que abans es
compraven directament a la farmàcia
• També des dels centres sanitaris s'observen dificultats
d'accés d'ajuts vinculats a la dependència en pacients
en fase pal·liativa i de suport a les dones en situació de
violència de gènere
• Es detecten dificultats d'accés a certes prestacions i
serveis com, per exemple, les vacunes no sistemàtiques,
entre alguns sectors de la ciutadania
• Es considera que l'atenció a la salut mental als Centres
d'Atenció Primària hauria de tenir una major disponibilitat i
freqüència
52
Eix 3. Habitatge
Visió de ciutat: Garantir el dret a l’habitatge digne per promoure la inclusió
residencial
53
Eix 3. Habitatge
L’habitatge és un aspecte essencial en la vida de les persones i
famílies. L’exclusió en l’àmbit residencial és normalment un clar
reflexe de diferents situacions d’exclusió, principalment
econòmiques i laborals. Alhora, però, no deixa de ser un factor
productor d’exclusió en la mesura que genera situacions de
dificultat en altres aspectes de la vida de les persones, tant en
l’àmbit del benestar econòmic com de les relacions personals.
La política d’habitatge s’ha de considerar, per tant, com una
política social de primera magnitud. L’habitatge és un dret
constitucionalment reconegut i és també un requisit
imprescindible per garantir la inclusió social i una vida digna. Cal,
per tant, tenir en compte l’eix d’habitatge en l’anàlisi de l’exclusió
social i la pobresa de Sant Cugat i dissenyar polítiques públiques
que donin resposta a les situacions de vulnerabilitat que es
poden produir.
Per tal d’analitzar les diferents dimensions d’exclusió en aquest
eix, cal tenir en compte que les dificultats d’accés a l’habitatge i
els pagaments del lloguer o hipoteca són un dels principals
factors d’exclusió actualment. La dificultat per emancipar-se en el
cas dels joves, l’elevat endeutament hipotecari o les dificultats
per fer front als pagaments associats a la llar són elements a
tenir en compte per explicar l’exclusió social.
Malgrat això, el fet de disposar d’un habitatge no és garantia
d’inclusió per si sol. És per això que, com a dimensions
d’exclusió, també cal considerar les condicions de l’habitatge,
l’assetjament immobiliari o l’estat de l’entorn residencial. Tenint
en compte aquests paràmetres, s’identifiquen les següents
dimensions d’exclusió en l’eix d’habitatge:
Associades a l’accés i tinença d’habitatge:
o Dificultat d’accés a l’habitatge
o Elevat endeutament
o Dificultat per fer front a pagaments de la llar
Associades a les condicions:
o Males condicions d’habitatges o edificis
o Habitatge compartit (relloguer d’habitacions)
o Deteriorament del territori (espais públics,
transports)
o Inseguretat ciutadana
o Ocupació il·legal
o Barraquisme
54
a) Mapa de recursos de Sant Cugat: serveis municipals i subvencionats
Serveis necessitats habitatge
Programa d'arranjaments
d'habitatge per a la gent gran
Pisos socials
Programa de re-allotjament (Can
Fontanals)
Ajuts i bonificacions
socials
Ajuts socials per a persones majors de 65 anys
• Bonificacions pagament IBI
Ajuts econòmics Bonificacions Borsa Habitatge Social i
joves
Ajuts socials accés i manteniment
habitatge i subministraments
Oficina Local d'Habitatge
Parc d'habitatge protegit - PROMUSA:
• Venda
• Lloguer per a joves
• Lloguer gent gran
• Lloguer general
Renda bàsica d’emancipació (joves
de 20-30 anys)
Prestacions permanents per al
pagament del lloguer
Prestacions econòmiques
d’especial urgència per a l'habitatge
Ofideute, servei d’assessorament
sobre el deute hipotecari
Borsa d’habitatge per al Lloguer Social i la
Borsa Jove d’Habitatge
Recursos per a persones amb
diversitat funcional
Suport autonomia pròpia llar (Jeroni
de Moragas)
Llar residència (Jeroni de
Moragas, Coop. Estel i Ins. Guru)
Residència (Centre Sant
Medir i Ins. Guru)
Altres recursos
Pis compartit (Càritas)
Can Sis
Jeroni de Moragas
Acolliment infants
saharauis
55
b) Dades de referència
Parc d’habitatge protegit Promocions d’habitatge protegit de PROMUSA, 2013 Anàlisi
Habitatge Lliurades En projecte Total
En venda 1.241 123 1.364
Lloguer per a
joves 235 0 235
Lloguer general 272 189 461
Lloguer per a
gent gran 38 42 80
Total 1.786 354 2.140
Font: web de PROMUSA www.promusa.cat
A Sant Cugat s’han posat, des del 1989, 1.786 habitatges públics a disposició de la ciutadania. Un 69% d’aquests han estat de venda, i un 31% de lloguer.
Pel que fa als 545 habitatges protegits de lloguer, un 43% s’han destinat
al lloguer per a joves, un 7% a gent gran i la resta, un 50%, al lloguer general.
Actualment, hi ha 354 promocions d’habitatge protegit en projecte. Contràriament a les promocions ja lliurades, en les que estan en projecte hi predominen les destinades a lloguer general (53%), seguides de les promocions de venda (35%) i les de lloguer per a gent gran (12%).
Val a dir, a més, que PROMUSA destina un 7% del seu parc de lloguer a persones en situació d’exclusió social i es compromet a mantenir aquesta proporció en totes les noves promocions. Actualment, aquest percentatge equival a 35 pisos per a persones en situació d’exclusió social.
Tipologia de les unitats familiars en tractament social en SSB allotjades en habitacions rellogades Tipologia de les unitats familiars allotjades en
habitacions rellogades, 2012
Anàlisi
Tipologia Unitats
familiars 0-17 anys
18-64 anys
Unipersonals 68 0 68
Parelles sense descendència
4 0 8
Parelles amb descendència
8 10 16
Famílies monoparentals
26 36 26
Famílies extenses 0 0 0
Total 106 46 117
Font: elaboració pròpia a partir de la Memòria de Serveis Socials, 2012
Les dades es van recollir durant la tercera setmana del mes de desembre del 2012 a partir d’una una estimació de les famílies que viuen en habitacions rellogades entre les persones ateses. D’elles es desprèn que del total de les 516 unitats familiars ateses en aquell moment pels equips, 106 (20,5%), opten per la modalitat d’allotjament d’habitació rellogada.
La tipologia més rellevant de les famílies rellogades la formen les famílies unipersonals en un 64.15% ; es tracta majoritàriament d’homes.
El segon grup més rellevant és el que conformen les tipologies que tenen descendència al seu càrrec, parelles amb descendència i famílies monoparentals, que representen el 34% del total de les unitats.
Les famílies monoparentals, amb un 24,5% de representació, tenen al seu càrrec el 80% dels menors allotjats en aquesta modalitat d’habitatge.
56
Tipologia de les famílies amb ajuts econòmics per habitatge
Tipologia de famílies amb ajuts econòmics per
habitatge, 2012
Anàlisi
Font: elaboració pròpia a partir de la memòria de Serveis Socials, 2012
Els ajuts econòmics d’urgència per habitatge que s’ofereixen des dels Serveis Socials van destinats a persones i famílies que presenten dificultats per accedir o mantenir l’habitatge i que no compleixen els requisits per accedir a altres ajudes.
El total d’unitats familiars que han rebut ajuts fins el novembre de 2012 per cobrir les necessitat d’habitatge és de 56.
La majoria de les ajudes atorgades són pel pagament d’habitatge rellogat, seguides de situacions de lloguer.
En relació a les problemàtiques amb les quals les persones sol·licitants d’ajudes es troben, la situació més freqüent (en un 92% dels casos), és la manca d’ingressos. Associat a aquest fet, la segona situació és l’atur de
llarga durada, que afecta un 84% de les persones sol·licitants. És important
tenir en compte que, en tercer lloc, s’identifica la manca de suport familiar (76%)
4
17
1
5
17
3 22
25
4
5
Ambdescendència
Parella
Unipersonal
Total sol·licituds
57
Canvis d’habitatge per raons econòmiques
Canvis d’habitatge per motius Anàlisi
5,6% de les persones residents a Sant Cugat han
canviat d’habitatge
Els motius de canvi d’habitatge han estat:
Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori Sociològic de Sant Cugat, juny 2013
Tot i que el percentatge de persones que han canviat de residència és reduït (5,6%), majoritàriament el canvi ha estat per reduir despeses (50,3%)
Un 16,9%, concretament, s’ha canviat a un pis més econòmic i un 12,9% ha
passat de tenir un habitatge en propietat a un habitatge de lloguer. No és menyspreable el 10,8% que afirma haver canviat d’habitatge per anar a compartir pis i així reduir despeses ni el 8,8% que ha anat a viure a casa dels pares, sogres o algun altre familiar
Un 26,8%, contràriament, ha canviat per millorar el seu habitatge.
Pel que fa a les persones que al·leguen altres motius, s’han citat per canvi de municipi o zona (6,3%), per emancipació (6,1%) o per salut (4,4%).
50,3%
26,8%
26,4%
Canvi per reduir despeses
Canvi per millorar lavivenda
Altres respostes
16,9%
12,9%
10,8%
8,8%
0,9%
Canvi pismés
econòmic
Depropietat a
lloguer
Percompartir
pis
Per viure acasa de
familiars
He canviatde zona
58
Despeses de la llar
Consum d’aigua a Sant Cugat i dificultats associades als
pagaments d’habitatge i subministraments
Anàlisi
Evolució del consum d’aigua d’ús domèstic a Sant Cugat
El consum d’aigua a Sant Cugat s’ha reduït un 6% des de
l’inici de la crisi
Un 12,4% dels santcugatencs i santcugatenques afirmen
tenir dificultats per afrontar el pagament de l’habitatge
Un 15,8% tenen problemes per cobrir les despeses de la
llar
Un 11,7% no poden mantenir una temperatura adequada
al seu habitatge
Font dades consum aigua: Elaboració pròpia a partir de les Dades ambientals
de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, 2012
Font dades dificultats pagaments: Indicadors de l’Observatori Sociològic de
Sant Cugat, juny 2013 Base: 1.000
El consum d’aigua d’ús domèstic a Sant Cugat ha passat de 157,8 litres
per habitant de mitjana entre el 2007 i el 2011 a 148,7 litres el 2012. El consum domèstic d’aigua, per tant, s’ha reduït un 6% des de l’inici de la crisi fins el 2012. Això fa palès la conscienciació respecte al consum d’aigua, d’una banda, i la voluntat de reduir despeses associades als
subministraments de l’altra.
No es tracta d’una disminució exagerada, però sí que duplica la que s’ha donat en el conjunt de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que de mitjana ha baixat el seu consum d’aigua en un 3%.
Val a dir, però, que malgrat la reducció, el consum d’aigua a Sant Cugat segueix sent dels més elevats de l’Àrea Metropolitana, que de mitjana se
situa en uns 105,8 litres per habitant i dia.
En relació al consum no domèstic, contràriament a la tendència del conjunt de l’Àrea Metropolitana, s’ha mantingut estable i fins i tot ha
augmentat un 5% (de 1.866 milers de m3 a 1874 milers de m3).
Pel que fa a les dificultats associades als pagaments, són les despeses de la llar (llum, aigua, comunitat...) les que presenten més problemàtiques entre la ciutadania: gairebé un 16% afirma tenir problemes per fer-hi
front. Un 12,4%, a més, presenten dificultats per fer front al pagament de l’habitatge i un 11,7% afirmen no poder mantenir una temperatura adequada a la llar.
En aquest sentit, el desembre de 2013 l’Ajuntament de Sant Cugat i
Sorea-Fundació Agbar han ampliat un acord per tal que aquelles famílies
que no puguin fer front al pagament de l’aigua n’estiguin exemptes. A
partir d’aquest acord, ja no serà necessari acreditar la percepció de la Renda Mínima d’Inserció per percebre aquesta bonificació, sinó que caldrà el vist-i-plau dels Serveis Socials municipals.
157,8 151,1 148,7
100
110
120
130
140
150
160
170
Mitjana2007-11
2011 2012
Litres/habitant idia
59
Eix 3. Habitatge
b) Síntesi de l’anàlisi de dades i el treball qualitatiu
• Llogar una habitació del propi domicili apareix com una
oportunitat per obtenir uns ingressos per a la seva
subsistència alhora que permet a la persona o família
necessitada d’un sostre assequible accedir-hi. No sempre les
habitacions estan en bones condicions, presentant manca de
llum, ventilació insuficient, etc. També sorgeix el problema
de la impossibilitat d'estar empadronat.
• En paralel, també s’ha identificat un increment del relloguer
de plantes senceres o habitacions dins de grans habitatges,
on el perfil de les families propietàries era molt benestant.
• D'altres famílies, freqüentment monoparentals, però també
parelles sense infants, han tornat a casa dels progenitors
per no poder mantenir un habitatge independent, fet que
comporta, de vegades, dificultats de convivència i relació
així com de desestabilització en el cicle vital de les persones
afectades i l'assumpció de nous rols. És important
assenyalar també que aquest retorn de fills/es al domicili
dels progenitors, amb freqüència persones ja grans, majors
de 65 anys, perceptores de prestacions, pot significar una
pèrdua en el seu nivell adquisitiu.
• Una altra opció que s’observa és la venda d’habitatges grans
per accedir a lloguers més econòmics.
• Des de Càritas s’han identificat persones residint en
barraques al barri de Les Planes.
• Destaquen també les persones, bàsicament dones
estrangeres, que per poder garantir un allotjament,
accedeixen al treball intern en domicilis particulars per
realitzar serveis de cura de persones, de neteges, etc. En
aquests casos no sempre es garateixen els drets laborals
(horaris abusius, precària retribució). Des de Càritas, però,
es percep com aquest fenomen ha decrescut a causa de la
crisi.
• S'identifica un preu mitjà del mercat de l'habitatge molt
elevat a la ciutat. Es percep que sobretot l’habitatge de
lloguer té un preu molt elevat i es penalitza en comparació a
l’habitatge de compra. En aquest sentit, la ciutadania
reivindica més mesures per potenciar el lloguer social.
• Es detecten problemes en relació a les entitats bancàries: la
poca sensibilitat que mostren, la dificultat d'accés al crèdit...
• Existeixen dificultats per fer front al pagament de
subministrament que tenen un elevat cost en relació als
ingressos de les famílies.
• Es percep l'alt endeutament hipotecari com un problema de
les famílies.
• Manca de coneixement dels recursos existents en relació a
l'habitatge a la ciutat.
60
Eix 4. Educació
Visió de ciutat: Garantir l’accés a una formació inclusiva en igualtat d’oportunitats
per a tothom
61
Eix 4. Educació
L’educació és un eix essencial en l’anàlisi de l’exclusió social en la
mesura que és el procés educatiu i formatiu el que atorga les
competències que faciliten, o no, l’adaptació de les persones a la
vida professional alhora que garanteix el desenvolupament
personal i social que facilita la cohesió i la lluita contra les
desigualtats.9
En aquest sentit, crear les condicions que permetin millorar
substancialment la qualitat de l’educació en totes les etapes i a
tots els nivells ha de permetre que la formació no suposi un risc
ni un factor d’exclusió. Cal, doncs, abordar l’alt nivell
d’abandonament i el fracàs escolar i assegurar una formació de
qualitat que s’adapti a les necessitats, als requeriments i als
reptes que les persones han d’afrontar en la situació actual, així
com una orientació professional que acompanyi les persones en
la recerca de feina.
9 SUBIRATS, Joan (dir). 2005. Análisis de los factores de exclusión
social. Documentos de trabajo, 4. Barcelona: Fundación BBVA.
Pel que fa a les dimensions de l’exclusió en l’eix educatiu, s’ha
de considerar una doble vessant: l’accés al sistema educatiu i el
capital social de la ciutadania:
Accés al sistema educatiu:
o Manca d’escolarització
o Absentisme
o Abandonament escolar prematur
Capital formatiu
o Nivells formatius baixos
o Barreres lingüístiques
o Analfabetisme / analfabetisme funcional
62
a) Mapa de recursos de Sant Cugat: serveis municipals i subvencionats
Serveis i programes de l'Ajuntament de
Sant Cugat
Pla Educatiu d'Entorn
Centres Oberts
Taller Natura
Intervenció socio-educativa a la xarxa
Projecte integració social infants i adolescents en
entitats de lleure
Cursos inicials i bàsics de català
Programa de formació de mares i pares (reserva
places famílies ateses per Serveis Socials)
Projecte d'integració alumnat de NEE a
activitats esportives
PQPI
Monitors/es suport casals d'estiu, Nadal, Setmana Santa i esport escolar
Xarxa de Centres Culturals Polivalents
•Casal Municipal Mira-Sol
•Casal Municipal Les Planes
Altres entitats
Atelca
DAPSI
Centre de desenvolupament infantils i atenció
precoç
Càritas
Reforç escolar
Sessions de Conversa
Sessions de català
Cursos alfabetització
Creu Roja
Taller estudi assistit
municipal per primària (TEA)
Casal d'acollida per a l'alumnat nouvingut (a final de curs)
Cursos de català per a pares i
mares
Ateneu
Taller d'estudi assistit (TEA) de secundària
Cursos de Català per a
pares i mares
63
b) Dades de referència
Oferta educativa de Sant Cugat Centres educatius de Sant Cugat Anàlisi
Font: Elaboració pròpia a partir de la Guia de Centres Educatius de Sant Cugat, 2013
Sant Cugat gaudeix d’una àmplia oferta educativa que abasta tots els nivells
educatius i combina centres d’ensenyament públic i centres d’ensenyament privats. Hi ha un total de 22 escoles bressol, 11 escoles d’ensenyament primari públiques, 5 instituts públics (entre els que s’inclou el Centre d’Alt Rendiment
Esportiu), 7 centres educatius de titularitat concertada i 3 de titularitat privada. També hi ha centres destinats a l’ensenyament de la música i la dansa, a les arts plàstiques, als idiomes i una escola d’adults.
La Regidoria d’Educació de l’Ajuntament també compta amb un Pla de Dinamització Educativa que dóna suport als centres a través de diverses propostes formatives destinades a alumnes, a pares i mares i a docents.
Fent referència a la política educativa del municipi, cal citar també el Pla
Educatiu d’Entorn. Els Plans Educatius d’Entorn (PEE) són programes que volen promoure l’èxit educatiu de tot l’alumnat així com contribuir a la cohesió social i al foment de la convivència entre l’alumnat de 0 a 18 anys i, en general, a tota la comunitat educativa. En el cas de Sant Cugat, es van iniciar PEE a dues zones (La Floresta i Les Planes i el barri de Sant Francesc) el curs 2006-2007,
els quals encara segueixen vigents. Un dels objectius generals del PEE és potenciar la participació en activitats i espais de convivència en un marc d’educació inclusiva.
22
escoles bressol
8 escoles bressol
municipals
14 escoles bressol privades
11
escoles
públiques
5
instituts
públics
10
centres
7 centres concertats
3 centres privats
8
altres centres
4 escoles de música
2 escoles d'arts
plàstiques
1 escola d'adults
1 escola d'idiomes
64
Nivell educatiu de la població Nivell d’estudis, per sexe (2011, 2010) Anàlisi
Font: Aj. Sant Cugat. Enquesta Sant Cugat en Masculí. 2011. Base: 400,
Aj. Sant Cugat- Enquesta Sant Cugat en Femení II. 2010. Base: 424
Al municipi de Sant Cugat hi predominen les persones, tant homes com dones, amb un nivell d’estudis superiors.
S’identifiquen, no obstant això, algunes diferències per raó de sexe. Segons les dades de l’enquesta Sant Cugat en Femení II (2010), un 44,8% de les
dones tenen formació superior; en el cas dels homes, segons les dades del Sant Cugat en Masculí (2011), la formació superior arriba fins al 53,4%.
Les diferències per sexe també s’identifiquen en els nivells formatius més
baixos: mentre les dones amb estudis primaris representen un 11,1%, entre els homes només suposen el 5,7%. Hi ha, a més, un 10,8% de dones sense estudis, circumstància que només es dóna en un 1,7% dels homes.
4. Educació
53,4 44,8
39,2
32,5
5,7
11,1
1,7 10,8 0,8
Homes Dones
No contesta
Sense estudis
Estudis primaris
Estudis secundaris
Estudis superiors
65
c) Síntesi de l’anàlisi de dades i el treball qualitatiu
• Sant Cugat gaudeix d’una àmplia oferta educativa que
abasta tots els nivells educatius i combina centres
d’ensenyament públic i centres d’ensenyament concertats i
privats.
• La ciutat destaca per tenir una elevada proporció de
persones amb estudis superiors: tant homes (53,4%) com
dones (44,8%).
• Des de les escoles, es detecten famílies amb dificultats per
fer front a les quotes de l’escola, casos d'abandonament del
servei de menjador per problemàtiques econòmiques així
com dificultats per fer front als pagaments de materials i
activitats com les colònies.
• S’observa una manca de centres específics per infants amb
necessitats especials.
• S’identifica, também una dispersió dels centres
d'ensenyament i manca de línies de transport per accedir-hi.
• Es considera que caldria fomentar la formació entre els
pares i les mares per tal d'atendre correctament els nadons.
• Des de la Taula per a persones amb discapacitat es reclama,
de manera específica, una escola d’educació especial.
66
Eix 5. Ocupació
Visió de ciutat: Garantir la inclusió activa de totes les persones en el mercat laboral
en condicions d’igualtat
67
Eix 5. Ocupació
Accedir al treball i disposar d’una feina són condicions
necessàries per aconseguir una inclusió social plena. No sols
significa disposar d’una font d’ingressos, sinó que també potencia
la xarxa de relacions, desenvolupa el sentiment d’autoestima, de
formar part de la col·lectivitat i de sentir-se útil, actiu i necessari
en la producció i l’ús dels béns socials. La manca d’ocupació,
doncs, té efectes en termes d’exclusió social més enllà del
terreny econòmic.
L’exclusió laboral, però, és quelcom més que la dificultat d’accés
al mercat de treball. La subocupació (insuficiència d’hores de
feina), la manca de formació i, sobretot, la precarietat laboral,
són també factors de vulnerabilitat social. En aquest sentit, cal
considerar no només la precarietat laboral entre la població
assalariada sinó també entre les i els professionals autònoms
amb desprotecció social en cas de pèrdua de feina.
Així doncs, les dimensions d’exclusió que es consideren en
l’eix d’ocupació, són:
Dificultat o negació d’accés al mercat de treball
Atur sense prestacions
Subocupació
Precarietat laboral (temporalitat, sous baixos,
condicions de treball abusives...)
Desqualificació
Dificultat per conciliar la vida laboral, familiar i
personal
68
a) Mapa de recursos de Sant Cugat: serveis municipals i subvencionats
Serveis i programes de l'Ajuntament de Sant Cugat
(SOM)
Servei Integral d'Ocupació
Projectes per a col·lectius específics
•Reinicia't
•Crisàlida
•Incorpora (Fundació La Caixa)
•Orientació transversal per a persones aturades de llarga durada
Plans d'ocupació
Formació ocupacional
Borsa de treball
Centres Ocupacionals
Taller Jeroni de Moragas
Edda de Carli (ASDI)
ASPASUR
Col·laboració empreses
Conveni seient solidari (20%
formació destinada a persones aturades)
Formació i inserció laboral de
persones amb autisme i Síndrome
d'Asperger
Contractació persones amb discapacitat
psíquica
Càritas
Orientació sociolaboral
Borsa de treball
Formació per a l'ocupació
Atenció directa i immediata a les taules d’atenció
Tallers de recerca de feina
Espai de recerca de feina amb tutorització
Tutories individuals
per a la recerca de feina
Orientació professional
69
b) Dades de referència
Evolució de l’atur
Evolució del nombre de persones aturades (2008-2013) Anàlisi
Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori del Treball de la Generalitat de Catalunya
Si bé l’atur a Sant Cugat és inferior al dels territoris que l’envolten, val a dir que segueix una tendència creixent des de l’inici de la crisi. El nombre de persones aturades el gener de 2008 era de 1.844 i la darrera dada de 2013 (octubre) indica que hi ha 4.399 persones aturades, més del doble que el
2008.
La taxa d’atur de la ciutat ha passat, doncs, d’un 4,6% el gener de 2008 a
un 9,7% el gener de 2013.
En genera, es pot afirmar que la situació del mercat laboral a Sant Cugat, tot i haver empitjorat, és relativament positiva en comparació amb la resta del territori, tant català com metropolità.
Situació del mercat laboral
Taxa d’atur registrat, comparativa territorial, I
trimestre de 2013
Anàlisi
Font: elaboració pròpia a partir de HERMES (Diputació de Barcelona) i
IDESCAT.
L’atur a Sant Cugat presenta nivells molt inferiors a la resta de Catalunya, tant per a les homes com per als homes: si el I trimestre del 2013 l’atur a Catalunya se situava en un 24,5%, a Sant Cugat no arribava al 10% (9,7%).
En comparació amb la resta de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, no existeix una diferència tan àmplia tot i que l’atur a Sant Cugat se situa a nivells clarament inferiors. Tant en el cas de les dones com dels homes, s’observa una taxa d’atur més de 5 punts per sota el conjunt de l’Àrea
Metropolitana.
1844
4.399
0
1000
2000
3000
4000
5000
9,3% 10,3% 9,7%
15,3% 16,4% 15,8%
25,3% 23,7% 24,5%
Homes Dones Total
Sant Cugat
ÀreaMetropolitanaBarcelona
Catalunya
2008 2009 2010 2011 2012 2013
70
Atur juvenil
Taxa d’atur juvenil, mitjana anual 2012, comparativa
territorial
Anàlisi
Sant Cugat Província de Barcelona
Catalunya
Menors de 20 anys
5,1% 18,8%
50,7% De 20 a 24
anys 5,4% 13,9%
Font: elaboració pròpia a partir de HERMES (Diputació de Barcelona) i
IDESCAT, 2013.
Un dels trets característics de Sant Cugat és el seu baix atur juvenil. Tal i com s’observa a la taula, la taxa d’atur se situa en un 5,1% en el cas dels menors de 20 anys i en un 5,4% entre els joves d’entre 20 i 24 anys.
Aquestes taxa és molt inferior a la de la resta de la província de Barcelona: amb nivells del 18,8% entre les persones menors de 20 anys i de 13,9% entre les d’entre 20 i 24 anys.
Encara més diferència hi ha amb el conjunt de Catalunya on la taxa d’atur
juvenil arriba al 50,7% entre les persones que tenen entre 16 i 24 anys.
Taxa d’atur per edats
Distribució per edats de la taxa d’atur a Sant Cugat,
mitjana anual 2012.
Anàlisi
Trams d’edat Taxa atur
De 16 a 19 5,1%
De 20 a 24 5,4%
De 25 a 29 9,4%
De 30 a 34 9,9%
De 35 a 39 9,0%
De 40 a 44 8,6%
De 45 a 49 9,5%
De 50 a 54 9,6%
De 55 a 59 12,8%
De 60 a 64 23,3%
TOTAL 9,7%
Font: elaboració pròpia a partir de HERMES (Diputació de Barcelona) i
IDESCAT, 2013
La taxa d’atur a Sant Cugat afecta en major mesura a les persones de més
edat: si bé la ciutat es caracteritza per un baix atur juvenil, la taxa d’atur augmenta entre les persones més grans, especialment entre les majors de 55 anys.
Mentre la taxa d’atur dels menors de 25 anys és inferior al 6%, aquesta augmenta al 9,5% entre les persones d’entre 45 a 49 anys i a un 9,6% en les persones que tenen entre 50 i 54 anys.
A partir dels 55 anys, la taxa escala fins el 12,8% i entre els majors de 60
anys fins el 23,3%. 2 de cada 10 persones de Sant Cugat d’entre 60 i
64 anys que busquen feina, per tant, no en troben.
71
Professionals autònoms
Afiliacions al règim d’autònoms de la Seguretat Social
(2012)
Anàlisi
7.163 afiliacions al règim d’autònoms de la Seguretat
Social a Sant Cugat
86% d’aquestes afiliacions pertanyen al sector serveis
8 de cada 100 persones residents a Sant Cugat són
autònomes.
A la província de Barcelona aquesta proporció és la
següent: 6 de cada 100.
Des del 2008, el nombre de pesones afiliades al règim
d’autònoms ha crescut un 4,5%
Font: dades facilitades per l’Ajuntament de Sant Cugat a partir de
l’Observatori del Treball i HERMES (Diputació de Barcelona)
Sant Cugat compta amb un elevat i creixent nombre de persones
emprenedores i autònomes. Les darreres dades de setembre de 2013
indiquen que el nombre de persones afiliades al règim d’autònoms és de
7.163. Això equival a un 8,4% de la població, un percentatge lleugerament
superior al del conjunt de la província de Barcelona (6,4%).
La majoria d’afiliacions, un 86% pertanyen al sector serveis, és a dir, a un
sector d’ocupació que es caracteritza per les oscil·lacions, l’estacionalitat i
la inestabilitat.
El nombre d’afiliats ha anat creixent en els darrers anys de crisi econòmica i
ha passat de 6.854 persones el setembre de 2008 a les 7.163 actuals. S’ha
donat, per tant, un creixement del 4,5%.
De fet, la Unió d’Associacions de Treballadors Autònoms i Emprenedors
(UATAE), han comunicat recentment que la xifra de persones treballadores
autònomes a Sant Cugat s’ha incrementat en un 2,35% respecte l’any
anterior, contràriament a la tendència del conjunt de Catalunya, on s’ha
registrat un descens.
72
Creació de llocs de treball
Dades de creació de llocs de treball (2008-2013) Anàlisi
1.099 llocs de treball creats el 2013
25% de tota l’ocupació que s’ha creat des del 2008
4.372 llocs de treball creats des del 2008
50.925 llocs de treball totals a la ciutat
58,3% de ràtio de llocs de treball per població
Font: Sala de Premsa Sant Cugat a partir de les dades de la Seguretat Social i la UATAE (Unión de Asociaciones de Trabajadores Autónomos y Emprendedores)
Sant Cugat és l’única ciutat catalana de més de 50.000 habitants que ha creat ocupació des de l’inici de la crisi. Des de 2008 fins a finals de 2013, s’han creat a Sant Cugat un total de 4.372 llocs de treball, un 25% dels quals (1.099) s’han creat en aquest darrer any 2013. En total, per tant, hi ha actualment un total de
50.925 llocs de treball, un 9,3% més dels que hi havia el 2008.
A més, destaca que Sant Cugat és la ciutat de Catalunya que presenta una ràtio de llocs de treball per població: per un total de 87.399 habitants, hi ha 50.925 llocs de treball, és a dir, una ràtio del 58%.
73
5. Ocupació
b) Síntesi de l’anàlisi de dades i el treball qualitatiu
• Des de Càritas manifesten que la nova Llei de Servei
Domèstic provoca l'exclusió de la població irregular, de
manera que es genera una dificultat afegida a l'hora
d'inserir laboralment aquest col·lectiu, especialment
encapçalat per les dones.
• Des del tercer sector, es manifesta preocupació per les
persones a l'atur que ja no disposen de cap prestació
així com per les persones estrangeres en situació
d'irregularitat administrativa.
• S'identifica la manca de formació actualitzada com un
problema per a la inserció laboral.
• Es constata una inestabilitat dels contractes de treball.
• Reducció progressiva dels salaris i augment dels preus del
consum, provoca, de manera lògica, un empobriment de les
persones ocupades. Aquest augment dels preus és vist amb
més dificultat per les persones o unitats familiars on una o
vàries de les persones es troben en situació de desocupació.
• Malgrat la percepció de les dificultats del jovent per
incorporar-se al mercat laboral, s’observen majors taxes
d’atur entre les persones més grans, ja que la taxa d’atur
més elevada a la ciutat es dóna entre les persones més
grans de 55 anys.
• En general, la possibilitat d'inserció laboral es fa cada
vegada més difícil. Aquestes dificultats s'accentuen en
determinats perfils: bé per l'idioma, per la manca
d'habilitats socials, per l'edat..., però especialment per la
manca d'ofertes de treball.
• S'identifica que determinats requisits dels cursos
ocupacionals del SOC són excloents d'alguns sectors de
població
• Es considera, per part de la ciutadania, que caldria millorar
l’orientació laboral per tal que fos més realista i ajustada a
les demandes del mercat laboral actual. Així mateix, es
reivindica més reciclatge formatiu de qualitat i adequat als
perfils actuals així com més Plans d’Ocupació que es poden
demandar a l’actualitat per les empreses.
74
Eix 6. Econòmic
Visió de ciutat: Garantir que totes les persones gaudeixin d’uns ingressos mínims
que els permetin viure amb dignitat
75
Eix 6. Econòmic
L’eix econòmic ha estat el que tradicionalment s’ha associat a
l’exclusió social, assimilant-la al concepte de pobresa. L’exclusió
en l’àmbit econòmic fa referència a la insuficiència de recursos
econòmics d’una persona i/o unitat familiar per viure en societat
tenint en compte els seus nivells d’ingressos i despeses. Així,
l’exclusió en l’eix econòmic depèn tant de la composició de les
fonts d’ingressos com de les despeses i la composició de la unitat
familiar.
I és que, en definitiva, el principal factor de vulnerabilitat
econòmica es vincula a les dificultats financeres de la llar, és a
dir, a la impossibilitat per fer front al pagament de despeses
bàsiques, la capacitat d’estalvi o la dependència de la protecció
social (prestacions d’atur, rendes mínimes, etc).
En aquest sentit, el sistema de protecció social ha de vetllar
perquè aquelles persones que no tenen feina tinguin accés, en
funció de cada cas, a la xarxa de prestacions mínimes com un
element de seguretat que faci possible el dret de tota persona a
uns recursos mínims suficients per fer front a les seves
necessitats bàsiques alhora treballar per garantir el major grau
d’autonomia possible.
En relació a les dimensions d’exclusió de l’eix econòmic,
s’identifiquen:
Manca d’ingressos
Dificultats per fer front a les despeses de la llar
Dificultats per fer front a despeses bàsiques (privacions
materials)
Nul·la o escassa capacitat d’estalvi
76
a) Mapa de recursos de Sant Cugat: serveis municipals i subvencionats
Serveis de l'Ajuntament de Sant Cugat per a
l'emprenedoria i l'empresa
Oficina d'Atenció a l'Empresa (OAE)
•Informació creació empreses
•Servei Reempresa
• Cambra de Comerç
Oficina Municipal d'Informació al
Consumidor (OMIC)
Serveis de la Fundació Sant
Cugat Actiu per a l'emprenedoria i
l'empresa
Convenis
•Yuzz (Banc Santander)
•Founder Institute
•FITA world
•Open Thinking (Gimbernat)
Acceleradores empresarials
Exempcions i bonificacions de
l'Ajuntament de Sant Cugat (Tarifació social)
En funció del nivel de renda
Mesures específiques per a
gent gran
Mesures específiques per a persones aturades
Mesures específiques per a persones en risc
d'exclusió
1. Bonificació de la taxa per accedir a pisos socials per acollides temporals
2. Ajuts a menjadors escolars 3. Ajuts per alimentació 4. Ajuts per atenció psicològica puntual 5. Ajuts per despesa mèdica 6. Ajuts per habitatge 7. Ajuts per transport 8. Ajuts per activitats d’estiu 9. Habitatge de protecció oficial 10. Preu públic bonificat d’accés a instal·lacions
esportives i piscines 11. Exempció de la taxa de cementiri 12. Bonificacions/ajuts d’un 90% o 70% de l’import anual
d’IBI per a famílies especials, nombroses i monoparentals amb pocs recursos.
13. Exempció de la taxa de clavegueram als perceptors de la RMI.
14. Exempció o bonificació del preu públic per assistència domiciliària
15. Bonificació consum d’aigua a persones que necessiten ajut social (conveni Sorea)
16. Ajut d’un escalat de % de l’IBI (import equivalent) per unitats familiar amb pocs recursos. (En estudi)
1. Ajut despeses de residències de gent gran 2. Ajut equivalent a un % de l’IBI per a majors de 65
anys amb pocs recursos 3. Bonificació IBI lloguer HPO
1. Gratuïtat del transport 2. Bonificació taxa obertura establiments per a les
empreses que contractin aturats santcugatencs 3. Bonificació IAE per a les empreses que contractin
aturats santcugatencs 4. Bonificació 100% de la taxa d’obertura
d’establiments comercials
1. Ajuts per participar en programes socials
Empresa i emprenedoria Fiscalitat
* Els recursos que des de Sant Cugat es destinen a garantir uns ingressos mínims i una inclusió activa en el mercat laboral estan inclosos en l’Eix 1 de cobertura de les necessitats bàsiques i a l’Eix 5 d’ocupació, respectivament.
Concurs d’Emprenedoria Social i Cooperativa
Suport a persones emprenedores
Seguiment i consolidació empresarial
Centres d’emprenedoria SC Trade Center Esade Creapolis
77
b) Dades de referència
Nombre d’empreses a Sant Cugat Empreses ubicades a Sant Cugat del Vallès (2n semestre
2013) Anàlisi
2.673 empreses a Sant Cugat del Vallès
87% d’aquestes són del sector serveis
Representen l’1,7% del total d’empreses de la província
de Barcelona i l’1,2% del total d’empreses de Catalunya
Font: dades facilitades per l’Ajuntament de Sant Cugat a partir de l’Observatori del Treball i HERMES (Diputació de Barcelona)
Sant Cugat s’ha postulat en els darrers anys com una ciutat atractiva per a les empreses. Són un total de 2.673 empreses les que actualment (2n trimestre de 2013) s’ubiquen a la ciutat, un 3,7% més que el 2008. És a dir, des de l’inici de la crisi econòmica, han augmentat el nombre
d’empreses radicades a la ciutat.
Aquestes empreses representen un 1,7% i un 1,2% del total d’empreses
de la província de Barcelona i del conjunt de Catalunya, respectivament. Val a dir, a més, que aquesta proporció s’ha anat incrementant els darrers anys a causa de l’increment del nombre d’empreses a Sant Cugat, d’una banda, i del decreixement del total d’empreses a la província i el territori català, de l’altra.
Percepció de la situació econòmica Perspectives entorn l'evolució de la situació econòmica
personal (Consideració de la situació econòmica personal com a
igual, millor o pitjor que l'any anterior)
Anàlisi
Font: elaboració pròpia a partir dels Indicadors de l’Observatori Sociològic de
Sant Cugat, 2013
Si bé el percentatge de persones enquestades que consideren que la seva situació ha millorat respecte l’any anterior es manté residual i força estable en els darrers 4 anys, s’observen variacions pel que fa a aquelles persones que consideren que la seva situació és igual o
pitjor. El punt d’inflexió es troba al 2011: a partir d’aquest moment, incrementen ostensiblement les persones que consideren que la seva situació ha empitjorat.
Les darreres dades del baròmetre de juny del 2013, però, semblen iniciar un lleuger canvi de tendència: han augmentat fins al 7,7% les persones que creuen que la seva situació és millor i han disminuït aquelles que
consideren que és pitjor, passant d’un 51,3% a un 46,6%.
La durada de la crisi, doncs, no només afecta a les condicions econòmiques sinó també a les sensacions i expectatives de la ciutadania. Sembla, no obstant, que aquestes percepcions milloren lleugerament en
el darrer baròmetre.
45,20%
7,7%
46,60%
0%
10%
20%
30%
40%
50%
60%
70%
Novembre2008
Novembre2009
Octubre2010
Novembre2011
Juliol 2012 Juny 2013
Igual Millor Pitjor
78
Suport a l’emprenedoria i l’empresa
Dades de referència sobre els serveis de suport a
l’emprenedoria i l’empresa a Sant Cugat (2012)
Anàlisi
46 llocs de treball entre despatxos i coworking en els
centres d’emprenedoria Esade Creapolis i Trade Center
81% d’ocupació en aquests llocs de treball
12 empreses creades on hi col·laboren 46 joves a
través del programa Yuzz
69 empreses creades i 265 projectes assessorats a
través del conveni amb la Cambra de Comerç de Terrassa
14 persones participants en el Concurs d’Emprenedoria
Social i Cooperativa i 3 projectes seleccionats
Font: dades facilitades per la Fundació Sant Cugat Actiu (2013)
L’Ajuntament de Sant Cugat ha posat en marxa diversos serveis i convenis amb diferents entitats per tal de donar suport a l’emprenedoria i l’empresa a la ciutat:
Sant Cugat compta amb dos centres d’emprenedoria: Esade
Creapolis i Trade Center. Segons dades a 31 de juliol de 2013,
entre aquests 2 centres s’hi ofereixen 46 llocs de treball amb una ocupació d’un 81%. La proporció de dones en aquests centres és d’un 29,6% entre emprenedores i assalariades. En total, són 23 les empreses que se’n beneficien.
El Yuzz és un programa de foment de l’emprenedoria adreçat a joves de 16 a 30 anys. Entre les 3 edicions dutes a terme, s’han creat 12
empreses (75% Societats Limitades i 25% autònoms). En total, hi col·laboren 46 joves, un 92% dels quals són homes.
També existeix un conveni amb la Cambra de Comerç de Terrassa
a través del qual l’any 2012 es van assessorar 265 projectes i es van crear 69 empreses. A setembre de 2013 ja s’han assessorat 214
projectes i s’han creat 51 empreses.
En el Concurs d’Emprenedoria Social i Cooperativa del 2013 s’han presentat 5 projectes dels quals se n’han seleccionat 3 on hi participen un total de 14 persones (un 57% de les quals són dones). S’espera que passat els 6 mesos d’assessorament a mida el projecte es consolidi amb la constitució de la cooperativa i la contractació de
totes les persones que hi participen.
79
Dificultats associades a la crisi Dificultats per fer front als pagaments Anàlisi
Font: elaboració pròpia a partir dels Indicadors de l’Observatori Sociològic de Sant Cugat, juny 2013 Base: 1.000
Tot i que majoritàriament no es detecten dificultats per fer front
als diferents pagaments (despeses de la llar, d’alimentació,
habitatge), sí que destaca que un 26,7% de la ciutadania de Sant Cugat afirma, de manera genèrica, tenir problemes per arribar a final de mes.
És el pagament de despeses de la llar (llum, aigua, comunitat...) on més dificultats s’identifiquen (15,2% de les persones enquestades afirmen tenir dificultats per fer front aquests
pagaments), seguit de les despeses d’alimentació (12,9%) i habitatge (12,4%).
Per districtes, destaca que un 41% de les persones residents a La Floresta-Les Planes tenen dificultats per arribar a final de mes. Així mateix, un 31,1% i un 30,2% de la població de Valldoreix i el Coll Sant Francesc afirmen tenir dificultats a finals de mes,
respectivament.
26,7%
15,2%
12,9%
12,4%
72,0%
83,9%
72,3%
85,9%
1,1%
0,9%
1,1%
1,7%
Arribar a final de mes
Despeses de la llar
Despeses d'alimentació
Habitatge
Si
No
NS/NC
80
Dificultats associades a la crisi
Privacions materials (Aspectes que es pot permetre la seva família) Anàlisi
Valldoreix 43,4% 66,4% 66,2% 84,7% 89,4%
Mira Sol 55,9% 72,3% 73,6% 88,1% 96,2%
La Floresta - Les Planes 34,8% 55,0% 58,2% 85,0% 92,4%
Can Mates Vollpelleres 51,7% 72,8% 81,2% 86,2% 91,0%
El Coll Sant Francesc 55,4% 70,0% 73,3% 88,4% 96,3%
Parc Central Coll Favà 55,7% 72,3% 77,4% 86,2% 95,2%
Eixample
Torreblanca 67,0% 77,5% 84,0% 88,5% 95,8%
Nucli 49,0% 69,9% 66,6% 87,6% 96,1% *Les dades desagregades per districte fan referència a les persones que afirmen que sí que es poden permetre els ítems. Font: elaboració pròpia a partir dels Indicadors de l’Observatori Sociològic de Sant Cugat, juny 2013
En concordança amb l’apartat anterior, la major dificultat econòmica s’associa a tenir algun estalvi a final de mes: un 44,4% de les persones enquestades afirmen no poder-s’ho
permetre.
Seguidament destaca el fet que un 27,5% no poden permetre’s anar de vacances un cop l’any. Cal puntualitzar, no obstant,
que aquesta dada, per al conjunt de Catalunya, se situa en un 39,1%, més de 10 punts per sobre.
Un 23,3% de les persones enquestades afirmen no poder permetre’s fer front a una despesa imprevista de 750€ amb els seus propis ingressos. Destaca que aquesta xifra a Catalunya és pràcticament del doble (40,2%)
Tampoc és menyspreable el 4,5% de persones que no poden afrontar la despesa d’un àpat de carn, pollastre, peix o equivalent almenys cada dos dies.
Per districtes, les persones que resideixen a La Floresta/Les
Planes són les que afirmen tenir més dificultats (només un 34’8%, per exemple, afirma que és capaç de tenir algun tipus d’estalvi a final de mes)
En relació amb l’edat, són les persones més grans qui
presenten majors dificultats: a edats més avançades, augmenten les privacions materials. Així, mentre un 73% de les persones d’entre 17 i 24 anys es poden permetre tenir algun estalvi a final de mes, únicament el 39% de les persones majors de 64 anys poden fer-ho. En relació a les dificultats per
mantenir la temperatura de la llar i consumir un àpat de carn pollastre o peix, les diferències són més petites. El fet d’anar
de vacances, fer front a una despesa imprevista o bé arribar a final de mes és on la diferència per edats es fa més evident i on les persones majors de 64 presenten més dificultats.
*Les dades de Catalunya fan referència a l’Enquesta de Condicions de Vida i Hàbits de la Població de Catalunya (2011), disponible a l’IDESCAT
94,6% 87,1% 73,9% 70,8%
53,7%
4,5% 11,7% 23,3% 27,5%
44,4%
0,9% 1,2% 2,8% 1,7% 1,9%
Un àpat decarn, pollastre
o peix (oequivalent)
almenys cada2 dies
Mantenir unatemperatura
adecuada
Fer front a una despesa
imprevista (750€)
Anar devacances un
cop l'any
Tenir algunestalvi a final
de mes
Si
No
NS/NC
81
Eix 6. Econòmic
c) Síntesi de l’anàlisi de dades i el treball qualitatiu
• Hi ha una percepció, per part de les entitats i de la
ciutadania, que les botigues d'alimentació i els productes
bàsics són més cars a Sant Cugat que a la resta de
poblacions del voltant.
• La situació dels i les professionals autònoms és un
element de preocupació. A Sant Cugat, a més, hi ha un
elevat nombre de professionals liberals que actualment es
troben en situacions de dificultat sense cobertures de
subsidis d'atur i una desprotecció davant de possibles
situacions d’impagaments.
• La manca de crèdit per a les empreses per part de les
entitats bancàries és subratllada per les entitats i la
ciutadania com una dificultat afegida a la ja complexa
situació socioeconòmica.
• Gairebé un 30% de les persones enquestades
manifesten tenir problemes per arribar a final de mes.
Aproximadament la meitat d'aquestes presenten dificultats
en els pagaments de l'alimentació, les despeses de la llar o
l'habitatge. Aquesta proporció augmenta especialment al
districte de La Floresta-Les Planes.
• Amb l'edat, les dificultats per fer front als pagaments
d'alimentació, neteja i habitatge augmenten.
• El barri de La Floresta-Les Planes és on es manifesten
majors dificultats econòmiques
• Des de la ciutadania s’ha manifestat precupació en relació al
discurs vers l’emprenedoria. Es considera que caldria
advertir, també, que l’autoocupació genera incertesa. El fet,
a més, que alguns negocis s’obrin sense estudis de mercat
previs provoca una elevada rotació en els comerços de la
ciutat.
82
Eix 7. Relacional
Visió de ciutat: Garantir la inclusió social enfortint les famílies i les xarxes socials i
comunitàries de proximitat
83
Eix 7. Relacional
L’exclusió social és el resultat d’un seguit de factors personals i
condicionants estructurals on les relacions personals hi juguen un
paper important. Els factors associats a les relacions personals
poden operar com agreujants dels processos d’exclusió social o
bé poden pal·liar-los. Tant les xarxes familiars com les relacions
amb l’entorn són un punt de suport important per a la inclusió
social. Especialment en els estats del sud d’Europa, fortament
familistes, les famílies actuen com a recolzament de moltes
situacions generant una autèntica xarxa de solidaritat primària i
arribant allà on Estat i mercat no ho fan.
Alhora, cal tenir en compte que la pèrdua de feina i d’estatus
econòmic pot afeblir també la xarxa de relacions personals,
afectant directament la quotidianitat de les persones. Les
relacions personals, doncs, són alhora un factor a considerar per
a l’exclusió.
En aquest sentit, cal potenciar mecanismes i dinàmiques que
promoguin valors de comunitat i convivència, de cooperació i
solidaritat entre les persones i els grups socials, i així enfortir el
capital social com a instrument que propicia l’exercici de
ciutadania i que afavoreix la coresponsabilització de les persones
i dels grups socials en els assumptes públics i la vida en comú.
Les dimensions d’exclusió que s’associen a l’àmbit relacional,
són:
Deteriorament o manca de xarxes familiars
Monoparentalitat
Violència masclista
Deteriorament o manca de xarxes socials de proximitat
Manca d’accés a la ciutadania
84
a) Mapa de recursos de Sant Cugat: serveis municipals i subvencionats
Serveis d'atenció a la violència de
gènere
Xarxa de lluita contra el
maltractament i la violència de
gènere
Accions de sensibilització
Recursos específics contra
la violència contra les dones
Atenció i suport personalitzat en
violència masclista
Servei d'atenció als infants i adolescents víctimes de violència de
gènere
Programes del Departament d'immigració i
mediació comunitària
Assessoria Jurísica en
temes d'estrangeria
Cursos inicials i bàsics de
català
Programa d'acomodació
municipal
Informes d'arrelament
social
Servei de Mediació
comunitària
Programes del Departament de persones
amb necessitats d'atencions especials
Dinamització de les Taules de Participació
Accions per a la inclusió de
persons amb discapacitat
Lleure per a persones amb discapacitat intel·lectual
Programa de suport a les
persones cuidadores
Accions de sensibilització
Suport a les entitats socials
Pla d'accessibilitat
Programes del Departament de
gent gran
Dinamització de la Gent Gran
Fomentar activitats per a la gent gran de
Sant Cugat
Suport i dinamització dels Casals i espais de la Gent Gran
Altres programes de l'Ajuntament
Banc del temps
Oficina de voluntariat
Programa “Apropa cultura”
Casal de Joves Torreblanca
Espais de Joves Mira-Sol, Les Planes i La
Floresta
Taula d'Igualtat
85
a) Mapa de recursos de Sant Cugat: serveis municipals i subvencionats
Creu Roja
Captació o capacitació voluntariat
Acompanyaments individualitzats
Entitats gent gran
Associació Aula d'Extensió
Universitària per a la Gent Gran de Sant
Cugat
Associació de Gent gran del Casal de Sant
Cugat
Casal d'Avis Valldoreix
Col·lectiu de la Gent Gran de La Floresta
Col·lectiu Gent Gran de Mira-sol
Coral Tardor
DELTA gent activa
Llar d'avis de la Parròquia de St. Cugat
Racó de l'amistat de Les Planes
CAVIS
Taula de Gent Gran
Oncolliga
Suport i acompanyament durant
la malaltia
Suport psicològic malalt/a i família
Informació sobre recursos xarxa social
Programes de prevenció, educació i
sensibilització
Conferències malalts oncològics
Programes voluntariat
Càritas
El Talleret
Ajuda'm a créixer
Menjador social
Arrela't
Llar d’avis de la
parròquia Aula d’extensió
universitària CAVIS DELTA Gent Activa Creu Roja Casal de Mira-Sol
86
Altres entitats
Entitats de lleure
ASDI
Cooperació internacional
Infinits Somriures
Taula persones amb discapacitat
Taula persones amb mobilitat
reduïda
180º para la Cooperación y el Desarrollo
ACTIVE, organització pel desenvolupament i cooperació internacional
Amics del Nepal Amigos de Yachana-huasi Asecop Associació Europea Cooperació
amb Palestina Asociación Colaboración y
Esfuerzo ACOES Asociación solidaria ADE Assemblea de Cooperació per
la Pau Associació Amics de Villacaoba Associació Catalana
d'Enginyeria Sense Fronteres Associació de cooperació
internacional QgatSud Associació de Famílies
d'Acollida d'Infants a Sant Cugat
Associació Humanitària Tiravira Associació Intercultural Colores Associació internacional 100
ciutats per la pau Associació Rostros, Colores y
Sueños Associació Xingu Araguaia
Ajuda als Desprotegits Bon Dia Gàmbia ONG CC ONG Ajuda al
Desenvolupament
Centre de Estudis Amazònics Cesal Comité català Aminatu Haidar (Per
l'alliberament de tots els presos polítics sahrauís)
Desarrollo 2000 en África Diyite (Dignitat) ONG de Cooperació
amb Haití Educació Sense Fronteres Els Amics de la Cabilia de Catalunya Fons Social de Sant Cuqat-
Valldoreix Forkids Associació d'Ajut a la
Infància Iniciatives Solidàries Intermón Oxfam Mans Unides Sant Cugat Medicus Mundi Catalunya Mestres per Bòsnia
Observatori del Deute Pasaporte para la cooperación Rotary Club Sant Cugat Sant Cugat amb el Poble Saharaui
SCAPS AFAISC Asociación Aimeni Solidaridad, Educación y Desarrollo Totes les mans Per la solidaritat, la cooperació i el
desenvolupament social Xarxa d'Enllaç amb Palestina Xarxa de Consum solidari YACEE
87
b) Dades de referència
Teixit associatiu de Sant Cugat Nombre d’entitats a Sant Cugat, per tipologia Anàlisi
Tipus d’entitats a Sant Cugat N %
Cultura 113 27,6%
Esport 69 16,9%
Solidaritat i cooperació 59 14,4%
Associació de veïns 30 7,3%
Sanitat i serveis socials 25 6,1%
Educació 23 5,6%
Joventut / Lleure 18 4,4%
Societat 12 2,9%
Gent gran 10 2,4%
Medi Ambient 10 2,4%
Religioses 9 2,2%
Activitat econòmica 8 2,0%
Immigració 8 2,0%
Partits polítics i sindicats 8 2,0%
Dones 5 1,2%
Estudis i recerca 2 0,5%
TOTAL 409 100%
Font: web Entitats en xarxa www.santcugatentitats.net, 2013
Les associacions i entitats han tingut sempre un paper essencial en la
participació i han estat una eina de cohesió social. A Sant Cugat, s’hi registren 409 entitats de tipologia molt diversa. Tal com s’observa a la
taula, les entitats més nombroses són les dedicades a la promoció de la cultura (representen un 27,6%), seguides de les esportives (16,9%) i les de solidaritat i cooperació (14,4%).
En relació a la participació del jovent, Sant Cugat compta amb el Casal de
Joves Torreblanca i dos espais joves de districte: un a Mira-Sol i l’altre a Les Planes. Al Casal de Joves s’hi organitzen diverses activitats adreçades a joves d’entre 14 i 30 anys alhora que s’hi proporcionen espais per al jovent de la ciutat: sales de treball i de reunió, bucs d’assaig, sales per a activitats d’arts escèniques i arts plàstiques, etc. El Casal també compta amb un Servei d’Informació Juvenil on s’atenen consultes i demandes d’informació
sobre diverses temàtiques com habitatge, mercat laboral i presa de decisions.
88
Violència de gènere Impacte de la violència de gènere a Sant Cugat
(2012-2013)
Anàlisi
96 casos atesos de violència de gènere durant el
2011
43 casos atesos de violència de gènere durant el
primer semestre de 2013
49,1% de casos denunciats el 2012
41 anys tenen de mitjana les dones ateses per
violència de gènere
Un 68% són de nacionalitat espanyola
Font: III Informe semestral, 2013. Impacte de la violència contra les
dones a Sant Cugat del Vallès
Segons el III Informe semestral sobre l’Impacte de la violència contra les
dones a Sant Cugat, al llarg del 2012 es van detectar 96 casos de violència
de gènere, marcant una tendència força estable en relació a anys anteriors. Al
primer semestre de 2013, al seu torn, es van detectar 43 casos.
La detecció es realitza a través dels diferents serveis de la Xarxa de lluita contra el
maltractament i la violència de gènere. Concretament, han estat els Centres
d’Atenció Sanitària i els Mossos d’Esquadra els qui més casos han detectat (69 i 68
casos, respectivament).
El perfil de les dones que pateixen violència de gènere és heterogeni i afecta dones
de diferents edats, nivells formatius i econòmics i nacionalitats. Malgrat això, i
posant una mirada curosa en la interpretació de les dades, es pot establir un perfil
mitjà de dones que han acudit als serveis municipals analitzats. El perfil majoritari
és el d’una dona entre 25 i 44 anys de nacionalitat espanyola, vivint amb parella i
amb una feina remunerada.
Afectació relacional de la crisi Afectació relacional de la crisi (Considera que
arran de la crisi, han minvat les seves relacions?)
83% consideren que les seves relacions estan
igual que a l’inici de la crisi
37,9% de les persones aturades consideren que
les seves relacions han minvat
Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori
Sociològic de Sant Cugat, juny 2013
Mentre que la majoria de les persones enquestades en el baròmetre de juny de
2013 de l’Observatori Sociològic de Sant Cugat consideren que les seves relacions
estan igual que a l’inici de la crisi (un 83%), aquest percentatge disminueix
considerablement en el cas de les persones aturades i se situa en un 59,1%.
Així, entre el conjunt de les persones enquestades, només un 10,9% considera que
les seves relacions han minvat, però entre les persones aturades aquesta proporció
gairebé es quadruplica i arriba a un 37,9%. L’atur, doncs, es configura no només
com una situació de vulnerabilitat econòmica sinó també relacional i de pèrdua de
xarxa de suport.
89
Xarxa d’ajuda
L’ajuda en primera instància (En cas que vostè es
trobés en situació de dificultat econòmica, a qui demanaria ajuda en primera instància?)
Anàlisi
Font: elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori Sociològic de
Sant Cugat, juny 2013
Segons el baròmetre realitzat per l’Observatori Sociològic de Sant Cugat el
juny de 2013, un 85% de les persones enquestades acudirien a la família en
primera instància en cas de dificultat econòmica. En segon lloc, tot i que a
força distància, apareixen les institucions públiques (9,4%), seguides de les
amistats (2,7%) i l’Església (0,5%). Aquestes dades reflecteixen que és la
família la principal institució de referència en la xarxa de suport personal;
l’administració pública, en canvi, no consolida un paper rellevant en l’ajuda en
primera instància. La importància de la família en la prestació d’ajuda
econòmica en primera instància, posa de manifest que aquelles persones
sense una xarxa familiar de suport poden ser més vulnerables davant de
situacions de risc d’exclusió social.
Per edats, les persones que més recorren a la família són les més joves: en un
97,7% dels casos entre les que tenen entre 17 i 24 anys. Aquesta proporció va
disminuint amb l’edat i són les persones majors de 64 anys les qui menys
recorren a la família (70,4%) i més a les institucions públiques (17,7%).
97,7%
0,7%
1,0%
0,6%
0,0%
95,4%
1,8%
2,8%
0,0%
0,0%
84,9%
2,2%
10,3%
0,7%
1,9%
80,5%
3,8%
11,6%
0,2%
3,9%
70,4%
4,5%
17,7%
1,1%
6,3%
A la família
A les amistats
A lesinstitucionspúbliques
A l'Església
NS/NC
17-24
25-34
35-49
50-64
90
cional
b) Síntesi de l’anàlisi de dades i el treball qualitatiu
• Manca d'espais de respir i de contacte per a famílies de
persones amb discapactitat o dependència. També per
persones en situació de dificultat social.
• Tendència a institucionalitzar els programes, fet que
dificulta arribar a certes persones o col·lectius.
• Reducció de recursos en projectes que promouen la inclusió
i la relació.
• Manca de recursos de persones a peu de carrer per detectar
necessitats de famílies que no accedeixen als recursos o a
les entitats.
• Especialment les persones autòctones, posen en marxa els
recursos de la xarxa familiar abans d'adreçar-se a les
institucions públiques, Caldria reforçar la informació sobre la
xarxa de serveis de qualitat que ofereixen els Serveis
Socials i les entitats del tercer sector.
• Pèrdua de relacions per canvi d'estatus econòmic i/o
per pèrdua de feina. Es tracta de pèrdues difícils d'abordar
ja que són ininterrompudes: pèrdua d'estatus social,
laboral, de rol, de parella...
• Aquesta situació d'estrés i pèrdues en diferents nivells
pot agreujar i incrementar les problemàtiques de salut
mental.
• L’atur es configura no només com una situació de
vulnerabilitat econòmica sinó també relacional i de
pèrdua de xarxa de suport
• La importància de la família en la prestació d’ajuda
econòmica en primera instància, posa de manifest que
aquelles persones sense una xarxa familiar de suport poden
ser més vulnerables davant de situacions de risc d’exclusió
social, especialment les persones grans.
91
Eix 8. Pobresa infantil
Visió de ciutat: Garantir que cap infant de la ciutat es trobi en situació de pobresa
92
Eix 8. Pobresa infantil s
L’exclusió social té una crua traducció en la pobresa infantil. La
perllongada crisi econòmica provoca l’augment de famílies en
situació de vulnerabilitat i l’increment del nombre de nens i nenes
que es troben en situació de pobresa. Així, segons les darreres
dades de l’IDESCAT, un 26,4% de les persones menors de 16
anys es troba en situació de pobresa a Catalunya.
Tenint en compte que Sant Cugat té una elevada proporció
d’infants entre la seva població i un dels índex de natalitat més
elevats de Catalunya, resulta pertinent assenyalar la pobresa
infantil com un eix específic sobre el qual el Pla d’Inclusió Social
ha de treballar. En aquest sentit, les famílies amb infants menors
a càrrec són una de les prioritats del present Pla.
Val a dir, a més, que Sant Cugat ha apostat per les polítiques
d’infància amb iniciatives com el Consell dels Infants, un òrgan
de participació ciutadana format per nens i nenes. Aposta que, a
més, ha valgut per obtenir el guardó d’UNICEF de Sant Cugat
com a Ciutat Amiga de la Infància.
Pel que fa a les dimensions d’exclusió de l’eix de pobresa infantil,
cal prendre en consideració el conjunt dels eixos analitzats ja que
tots tenen implicació en l’afectació de la pobresa entre la
infància.
93
a) Mapa de recursos de Sant Cugat: serveis municipals i subvencionats
Serveis d'atenció a la infància de l'Ajuntament
Beques Escoles Bressol i menjador
escolar
Equips d'atenció a la infància i
l'adolescència
Equips d'assessorament i Orientació
Psicopedagògica (EAP)
Punt de Trobada
Servei d’atenció als infants i adolescents víctimes de violència de gènere i familiar
Consell dels infants
Pla d'Infància
Casals Municipals
•Casal Municipal Mira-Sol
•Casal Municipal Les Planes
Protocol de prevenció del maltractament
infantil
Taula d'infància
Serveis i programes de les entitats socials
El Talleret (Càritas)
Programa "Ajuda'm a créixer" (Càritas)
Programa Proinfància (Càritas)
Campanya "Un nen, una joguina"
Reforç escolar (Càritas, Creu Roja,
AMPA)
Kits nadó (Creu Roja)
El Rober (Creu Roja)
Kits alimentació (Creu Roja)
El Rebost (Càritas)
Servei d'atenció socioeducativa no residencial per a
infants i adolescents
Centre Obert Can
Llobet
Centre Obert Casc
Taller Jove Natura
Serveis de l'àmbit de salut
Centre de Salut Mental
Infanto-Juvenil (CSMIJ)
Programa "Nen sa"
Programa d'embaràs, part i post-
part
Altres entitats
Atelca
DAPSI (Centre de
Desenvolupament Infantil
i Atenció Precoç)
Serveis Socials Educació Delegació
Territorial d’Ensenyament
Serveis Socials Consell Comarcal
DonaInformació EAP Cossos de
seguretat CAPs Càritas Creu Roja DAPSI EAIA
94
b) Dades de referència
Tinença de fills i filles Tinença de fills i filles, 2010-2011 Anàlisi
Tinença de fills i filles Homes
Sant Cugat1
Dones
Sant Cugat2
Sense fills/es 28,9 23,6
Amb fills/es 70,8 76,2
1 fill/a 17,3 20,5
2 fills/es 38,1 36,8
3 o més 15,4 18,9
NC 0,7 0,2
Mitjana de fills/es per home/dona (del total de homes/dones amb fills)
2,07 2,08
1 Font: Enquesta St Cugat en Masculí 2011. Base: 400 2 Font: Enquesta Sant Cugat en Femení II 2010. Base: 424
El 70,8% dels homes i un 76,2% de les dones del municipi tenen descendència,
xifra superior a la resta de poblacions de l’àmbit metropolità que és del 68,8%.
També destaca que més d’un 50% tant de dones (55,7%) com d’homes (53,6%) tenen dos fills/es o més, percentatges que també superen la mitjana de l’àmbit metropolità (47,7%) i que concorden amb la mitjana de fills/es per persona, que és superior a 2.*
*Les dades de l’àmbit metropolità fan referència a l’Enquesta de Condicions de Vida i Hàbits
de la Població del 2011
El Consell dels infants i Sant Cugat Ciutat Amiga de la infància
Algunes dades d’interès Anàlisi
2010: es constitueix el Consell dels Infants a Sant
Cugat
24 nens i nenes hi participen, 2 de cadascun dels 6
centres participants
6 trobades s’han realitzat durant el curs 2012-2013
2012: Sant Cugat és guardonada com a Ciutat
Amiga de la Infància (UNICEF)
En relació a la participació dels infants de Sant Cugat, és destacable la iniciativa del Consell dels Infants: un òrgan de participació ciutadana format per nens i
nenes de 5è i 6è de primària de la ciutat. A través d’aquest òrgan, una vintena de nens i nenes expliquen, cada curs, les seves idees al voltant d’un tema per tal de reforçar la cultura de la participació i la democràcia entre els i les més joves. Durant el curs 2012-2013, per exemple, l’objectiu del Consell dels Infants
és trobar solucions solidàries a la situació de crisi.
Per iniciatives com aquesta, Sant Cugat ha estat guardonada recentment com a
Ciutat Amiga de la Infància per UNICEF.
95
Ajuts econòmics d’escola bressol
Ajuts econòmics d’escola bressol (2010-2013) Anàlisi
Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per Serveis Socials, 2013
Nota metodològica: el nombre de sol·licituds i ajudes atorgades és dinàmica al llarg del curs, és a dir, el nombre d’infants amb beca pot
variar mensualment, per aquest motiu el nombre de sol·licituds inicial no té perquè correspondre al sumatori d’ajuts atorgats més ajuts denegats
2010-2011 2011-2012 2012-2013
Sol·licituds 106 79 96
Ajuts atorgats
82 71 63
Ajuts Denegats
16 20 33
Baixes 8 10 14
A la convocatòria d’ajuts del curs 2012-2013 es van presentar 96 sol·licituds d’ajuts econòmics individuals per a l’escolarització i /o l’assistència al servei de
menjador. Com a resultat de la valoració, es van aprovar 63 ajuts econòmics, i se’n van denegar 33:
Les denegacions corresponen a situacions en que els ingressos familiars
superaven el límit establert per la convocatòria. L’increment de la proporció de denegacions respecte al curs anterior pot venir motivat per la pèrdua d’ingressos d’algunes famílies que, malgrat aquesta davallada de poder adquisitiu, superen el límit d’ingressos establert.
En els darrers cursos, hi ha menys sol·licituds que en anys anteriors ja que, en moltes famílies, un dels progenitors no estava treballant i s’ha optat per no
fer ús de l’escola bressol. A més, al llarg del curs s’han produït 14 baixes a causa de canvis de domicili o a causa de la renúncia de les famílies a la plaça d’escola bressol. Cal recordar que les famílies beneficiàries han de fer, com a
mínim, una aportació corresponent al 20% de la despesa de menjador i d’escolaritat.
Val a dir, a més, que han incrementat el nombre de places reservades a infants amb necessitats educatives especials (NEE) socials. Si la normativa exigeix una plaça per aula, actualment a Sant Cugat n’hi ha dues per cada classe, és a dir, un total de 46.
96
Ajuts econòmics de menjador escolar
Ajuts econòmics de menjador escolar Anàlisi
En el curs 2012-2013, si bé el nombre de sol·licituds no ha estat significativament superior a les d’anys anteriors, sí que destaca el gran nombre de sol·licituds amb una puntuació econòmica elevada, en
comparació amb cursos precedents. Aquestes sol·licituds corresponen a famílies que pateixen una situació de greu dificultat econòmica i que no són susceptibles d’estar en seguiment de serveis socials al no tenir una
problemàtica social afegida.
També és destacable el nombre de baixes i/o renúncies que s’han produït durant el curs, un total de 62. Bona part d’aquestes renúncies s’han donat a
causa de la impossibilitat, per part d’algunes famílies, de fer front al pagament de la quota de menjador malgrat rebre ajuda econòmica per part de Serveis Socials. En molts d’aquests casos, el pare o la mare es troben a l’atur de manera que prefereixen que els infants vagin a dinar a casa. Total
sol·licitades 919 999 816
% atorgades 86,6% 79,3% 78,1%
Font: elaboració pròpia de les dades de Serveis Socials, 2012
Servei d’atenció als infants i adolescents víctimes de violència de gènere i familiar
Dades del Servei d’atenció als infants i adolescents
víctimes de violència de gènere i familiar Anàlisi
El Servei d’atenció als infants i adolescents víctimes de la violència de
gènere i familiar té l’objectiu de tractar les conseqüències que tenen pel fet de ser víctimes directes o indirectes de la violència dels seus pares/mares i o altres familiars.
Aquest servei s’inicià el maig del 2012, i durant el segon semestre d’aquest any i el primer semestre del 2013 s’han atès un total de 15 casos, 6 dels
quals són antics i 9 nous. D’aquests, un 40% es consideren tancats en aquest període, mentre que un 60% continuen actius.
670 748 616
112 104
90
137 147
110
2010-2011 2011-2012 2012-2013
Instituts
Escoles Concertades
Escoles Públiques
9
6 Casos antics
Casos nous15 casos
totals
Font: Elaboració pròpia a partir de la memòria 2012-2013 del Servei d’atenció als infants i adolescents víctimes de la violència de gènere
97
Eix 8. Pobresa infantil
c) Necessitats detectades
• Dificultats d'accés a les activitats extraescolars.
• El fet que algunes persones amb fills/es hagin tornat a casa
dels pares per no poder mantenir un habitatge independent
pot comportar situacions de dificultat per als infants.
• El patiment per situacions de dificultats socio-econòmiques
repercuteix directament en el desenvolupament dels infants.
• L'increment del cost de les escoles bressol ha provocat que
algunes famílies hagin optat per no fer-ne ús, sobretot en
casos en què un dels progenitors es troba en situació d'atur.
• Es detecta una disminució de les sol·licituds d'ajuts
econòmics d'escola bressol causat pel fet que en moltes
famílies un dels progenitors no estava treballant i s’ha optat
per no fer ús de l’escola bressol. Cal recordar que les
famílies beneficiàries han de fer, com a mínim, una
aportació corresponent al 20% de la despesa de menjador i
d’escolaritat.
• En relació a les ajudes de menjador, si bé el nombre de
sol·licituds no ha estat significativament superiors a les
d’anys anteriors, sí que destaca el gran nombre de
sol·licituds amb una puntuació econòmica elevada, en
comparació amb cursos precedents.
• També és destacable el nombre de baixes i/o renúncies que
s’han produït durant el curs. Bona part d’aquestes renúncies
s’han donat a causa de la impossibilitat, per part d’algunes
famílies, de fer front al pagament de la quota de menjador
malgrat rebre ajuda econòmica per part de Serveis Socials
98
Síntesi dels 8 eixos estratègics
99
6. Síntesi dels 8 eixos estratègics
Tal com s’ha identificat al llarg del document, el fet de trobar-se en una situació d’exclusió social depèn d’una pluralitat de factors. Hi ha,
per tant, un seguit de condicionats personals que, a banda dels factors estructurals, augmenten la vulnerabilitat i les probabilitats de risc
d’exclusió social. Es tracta de característiques personals i familiars com poden ser l’atur de llarga durada, la dependència, la discapacitat o
el deteriorament de les xarxes familiars que tenen incidència en la quotidianitat de les persones i poden fer-les més vulnerables. La
presència d’una o més d’aquestes característiques no implica necessàriament patir una situació de risc d’exclusió, però sí que augmenta
les possibilitats de trobar-se en una situació de vulnerabilitat.
En el següent quadre se sintetitza, en base als 8 eixos analitzats, l’afectació de diverses dimensions o factors d’exclusió a les necessitats
de la ciutat Sant Cugat a partir de l’anàlisi de les dades disponibles i el treball qualitatiu realitzat:
Eixos Dimensions d’exclusió
Necessitats detectades a Sant Cugat
1. Necessitats bàsiques
Dificultats per fer
front al pagament
de les despeses de
la llar
Dificultats per fer
front a les
despeses
d’alimentació
Percepció de
rendes mínimes
d’inserció
En relació a les dificultats per fer front al pagament de les despeses més bàsiques, cal posar en valor el fet
que l’Ajuntament de Sant Cugat disposa d’ajuts socials i d’urgència per a habitatge, activitats extraescolars,
alimentació, transports, subministrament, ajuts mèdics i altres, així com ajuts per a l’escola bressol i el
menjador escolar.
En base a les dades del baròmetre de l’Observatori sociològic, les majors dificultats s’identifiquen en el
pagament de les despeses de la llar (llum, aigua, comunitat), seguides de l’alimentació i l’habitatge. Els
ajuts proporcionats des de Serveis Socials, doncs, s’identifiquen com a necessaris per pal·liar aquelles
situacions de majors dificultats.
Pel que fa a situacions de fragilitat més extremes, s’identifiquen diversos col·lectius amb necessitats a tenir
en compte per a combatre la pobresa i l’exclusió social: com homes sols majoritàriament magribins sense
ocupació ni subsidis, famílies en habitacions rellogades, persones en situació irregular administrativa...
Cal, alhora, posar el focus d’atenció en el manteniment d’una classe mitjana majoritària que cada vegada
esdevé més vulnerable. El fet que un 26,7% de les persones enquestades identifiqui dificultats per arribar a
final de mes sustenta aquesta idea, i més si tenim en compte que en alguns barris com La Floresta-Les
100
Planes aquest percentatge arriba al 41%. En aquest mateix sentit, els i les professionals dels Serveis
Socials han identificat una creixent demanda d’ajuda entre persones i famílies que fins ara eren
autosuficients i no havien tingut contacte amb Serveis Socials.
Finalment, cal fer referència a la importància que la ciutadania tingui coneixement dels serveis que
l’Ajuntament i les entitats posen a la seva disposició. Alhora, cal evitar l’estigmatització que encara
pateixen els Serveis Socials.
2. Salut
Dependència
Discapacitat
Drogodependència
Embarassos no
desitjats
Salut precària
Dificultat d’accés
als medicaments
En general, les dones i homes de Sant Cugat perceben que la seva salut és bona, els homes en força major
mesura que les dones.
No obstant això, cal prestar especial atenció a determinats col·lectius que, per les seves característiques,
són més vulnerables a l’exclusió social. És el cas de les persones majors de 80 anys que viuen soles, dones
en la seva gran majoria.
S’ha identificat com a problema entre els i les professionals la dificultat d’accés als medicaments: als centres
sanitaris es detecta un augment de les demandes associades a problemes econòmics i dificultats per fer
front als pagaments de tractaments odontològics, despeses de medicació, pròtesis, ulleres i audífons.
També s’ha observat certa preocupació entre diferents professionals respecte a l’afectació en la salut mental
que les situacions de dificultat econòmica poden provocar. Patologies psicològiques i emocionals com la
depressió, l’estrés o l’ansietat poden augmentar a causa de les dificultats econòmiques per les que passen
moltes persones.
3. Habitage
Associades a l’accés
i tinença d’habitatge: Dificultat d’accés Elevat
endeutament Dificultat per fer
front als
pagaments de la llar
Associades a les condicions: Males condicions
d’habitatges o edificis
La dificultat d’accés a l’habitatge a Sant Cugat ve marcat per un preu mitjà del mercat de l’habitatge que es
percep molt elevat. Es considera, a més, que el preu de l’habitatge de lloguer segueix estant penalizat front
a la compra.
Alhora, al baròmetre de l’Observatori Sociològic, les dificultats per fer front als pagaments de la llar s’han
identificat com una de les problemàtiques més comuns (afecta un 15,2% de les llars de Sant Cugat). Un
12,4%, a més, presenten dificultats per fer front al pagament de l’habitatge i un 11,7% afirmen no poder
mantenir una temperatura adequada a la llar.
Es valora positivament el fet que PROMUSA destini un 7% del seu parc de lloguer a persones en risc
d’exlusió social (actualment 35 pisos) i que es comprometi a seguir destinant-lo en futures promocions.
Pel que fa a les condicions de l’habitatge, s’identifiquen com a factors de vulnerabilitat modalitats de
convivència com el relloguer ja que no sempre les habitacions estan en bones condicions i presenten manca
101
Habitatge compartit
Deteriorament del territori
Inseguretat ciutadana
Barraquisme
de llum, ventilació insuficient així com dificultats de convivència i impossibilitat d’empadronar-se i gaudir
d’una ciutadania de ple dret.
En aquest mateix sentit, cal posar el focus d’atenció en les famílies, freqüentment monoparentals, que han
tornat a casa dels pares per no poder mantenir un habitatge independent. Aquestes situacions també són
identificades com a factors de vulnerabilitat en la mesura que suposa una desestabilització en el cicle vital
de les persones afectades així com una pèrdua en el nivell adquisitiu dels progenitors, sovint majors de 65
anys.
El fet que s’hagi identificat, també, una manca de coneixement dels recursos existents en relació a
l’habitatge, posa de relleu que cal destinar més esforços en donar a conèixer els serveis en diferents
col·lectius.
En quant a les males condicions de l’habitatge, des de Càritas s’han identificat persones residint en
barraques al barri de Les Planes.
4. Educació
Accés al sistema
educatiu:
Manca
d’escolarització
Absentisme
Abandonament
escolar prematur
Capital formatiu:
Nivells formatius
baixos
Barreres
lingüístiques
Analfabetisme /
analfabetisme
funcional
Sant Cugat gaudeix d’una àmplia oferta educativa que abasta tots els nivells educatius i combina centres
d’ensenyament públic i centres d’ensenyament concertats i privats.
Pel que fa al capital formatiu de Sant Cugat, els nivells educatius de la població són elevats (un 53,4%
dels homes i un 44,8% de les dones tenen estudis superiors). No obstant això, per part de professionals i
escoles s’ha identificat una manca d’oferta formativa en Cicles Formatius de Grau Superior.
Des de les escoles, es detecten famílies amb dificultats per fer front a les quotes de l’escola, casos
d'abandonament del servei de menjador per les dificultats econòmiques així com dificultats per fer front
als pagaments de materials i activitats com les colònies.
5. Ocupació
Dificultat o negació
d’accés al mercat
de treball
Atur sense
prestacions
L’atur a Sant Cugat presenta nivells molt inferiors a la resta de Catalunya, tant per a les dones com per als
homes: si el I trimestre del 2013 l’atur a Catalunya se situava en un 24,5%, a Sant Cugat no arribava al
10% (9,7%). No obstant això, val a dir que l’atur sí que ha tingut una tendència creixent des de l’inici de la
crisi, passant d’un 7,1% el I trimestre de 2009 a un 9,7% el mateix període del 2013.
102
Subocupació
Precarietat laboral
(temporalitat, sous
baixos, condicions
abusives...)
Desqualificació
Malgrat la percepció de les dificultats del jovent per incorporar-se al mercat laboral, la taxa d’atur juvenil a
la ciutat és reduïda. S’observen majors taxes d’atur entre les persones més grans, ja que la taxa d’atur
més elevada a la ciutat es dóna entre les persones majors de 55 anys.
Les entitats manifesten preocupació per les persones a l'atur que ja no disposen de cap prestació, però no
es disposa de dades per dimensionalitzar el fenomen.
Un altre element a considerar és el fet que Sant Cugat compta amb un elevat nombre de persones
emprenedores i autònomes, essent una de les poques ciutats que n’ha augmentat la proporció en el conjunt
d’Espanya. La importància d’aquest col·lectiu a la ciutat obliga a considerar-lo en les polítiques d’ocupació i
tenir en compte la seva manca de cobertura en cas de cessament d’activitat.
Per part dels i les professionals també es percep un augment de la inestabilitat dels contractes laborals així
com una reducció dels salaris i un empobriment de les persones ocupades. En general, la possibilitat
d'inserció laboral es fa cada vegada més difícil. Aquestes dificultats s'accentuen en determinats perfils: bé
per l'idioma, per la manca d'habilitats socials, per l'edat..., però especialment per la manca d'ofertes de
treball.
En aquest sentit, s’identifica la formació actualitzada com una possibilitat per augmentar la inserció laboral.
6. Econòmic
Manca d’ingressos
Dificultats per fer
front a les
despeses de la llar
Dificultat per fer
front a despeses
bàsiques
(privacions
materials)
Nul·la o escassa
capacitat d’estalvi
El principal factor de vulnerabilitat econòmica es vincula a les dificultats financeres de la llar. Així, gairebé
un 30% de les persones enquestades manifesten tenir problemes per arribar a final de mes.
Aproximadament la meitat d'aquestes presenten dificultats en els pagaments de l'alimentació, les despeses
de la llar o l'habitatge. Aquesta proporció augmenta especialment al districte de La Floresta-Les Planes. Cal
tenir en compte, a més, que amb l'edat, les dificultats per fer front als pagaments d'alimentació, neteja,
habitatge augmenten.
La manca d’ingressos també es reflexa en el fet que un 23,3% de les persones enquestades afirmen no
poder permetre’s fer front a una despesa imprevista de 750€ amb els seus propis ingressos. Cal tenir en
compte, però, que aquesta xifra a Catalunya és pràcticament del doble (40,2%). Un 27,5%, a més, no
poden permetre’s anar de vacances un cop l’any (a Catalunya aquesta xifra és més de 10 punts superior).
Tampoc és menyspreable el 4,5% de persones que no poden afrontar la despesa de un àpat de carn,
pollastre, peix o equivalent almenys cada dos dies.
En relació a la capacitat d’estalvi, un 44,4% de les persones enquestades afirmen no poder-se permetre
103
tenir algun estalvi a final de mes.
7. Relacional
Deteriorament o
manca de xarxes
familiars
Monoparentalitat
Violència masclista
Deteriorament o
manca de xarxes
socials de
proximitat
Manca d’accés a la
ciutadania
Tant les xarxes familiars com les relacions amb l’entorn són un punt de suport important per a la inclusió
social. A través del baròmetre de l’Observatori Sociològic, s’ha identificat que, en el cas de Sant Cugat és la
família la principal institució de referència en la xarxa de suport personal; l’administració pública, en canvi,
no consolida un paper rellevant en l’ajuda en primera instància. La importància de la família en la prestació
d’ajuda econòmica en primera instància, posa de manifest que aquelles persones sense una xarxa familiar
de suport poden ser més vulnerables davant de situacions de risc d’exclusió social. Alhora, s’ha detectat
que la família és més important entre les persones joves i va disminuint, a favor de les institucions
públiques, com a suport en primera instància a mesura que augmenta l’edat.
La violència de gènere afecta totes les esferes de la vida de les dones que la pateixen així com dels seus
fills i filles. És necessari, per tant, fer una anàlisi de l’impacte que la violència contra les dones té a Sant
Cugat i considerar-ne les conseqüències a l’hora de dissenyar polítiques contra la pobresa i l’exclusió social.
Cal recordar, per exemple, que un 10% del total de persones que han sol·licitat ajudes per a fer front als
pagaments de l’habitatge són dones que han patit violència de gènere. Pel que fa a les xifres d’impacte de
la violència de gènere a la ciutat, al llarg del 2011 es van detectar 106 casos de violència de gènere,
marcant una tendència estable en relació a anys anteriors.
Pel que fa al deteriorament de les xarxes socials de proximitat, destaca que, en base a les dades del
baròmetre de l’Observatori Sociològic, només un 10,9% considera que les seves relacions han minvat arrel
de la crisi, però entre les persones aturades aquesta proporció gairebé es quadruplica i arriba a un 37,9%.
L’atur, doncs, es configura no només com una situació de vulnerabilitat econòmica sinó també relacional i
de pèrdua de xarxa de suport. La pèrdua de la feina es pot alinear, alhora, amb altres pèrdues i fer-se
difícils d’abordar en tant que són ininterrompudes: pèrdua d'estatus social, laboral, de rol, de parella...
Cal tenir en compte com aquesta situació d'estrés i pèrdues en diferents nivells pot agreujar i incrementar
les problemàtiques de salut mental.
Una altra de les necessitats que s’han detectat per part dels i les professionals, és la manca d'espais de
respir i de contacte per a famílies de persones amb discapactitat o dependència. També per persones en
situació de dificultat social.
104
8. Pobresa infantil
Sant Cugat té una elevada proporció d’infants entre la seva població i un dels índex de natalitat més elevats
de Catalunya. Les famílies amb infants menors al càrrec són, doncs, una de les prioritats del Pla d’Inclusió
Social.
En base a les ajudes per al menjador escolar i l’escola bressol atorgades des de Serveis Socials, sí que
s’identifica una disminució de les sol·licituds causada pel fet que en moltes famílies un dels progenitors ha
deixat de treballar i per l’elevada despesa que suposa tant l’escola bressol com el menjador, malgrat
disposar d’ajudes.
També, des de les escoles, s’han detectat famílies amb dificultats per fer front a les quotes de l’escola així
com al pagament de materials i activitats extraescolars, fet que suposa un factor d’exclusió per als infants
que les pateixen.
Respecte a les necessitats detectades en relació a la població infantil, destaquen les dificultats de les
famílies per fer front no només als pagaments de les quotes de l’escola sinó també als referents a materials
i activitats extraescolars.
També la situació descrita en l’eix d’habitatge de persones amb fills/es que han hagut de tornar a casa dels
pares per no poder mantenir un habitatge independent pot comportar situacions de dificultat per als
infants.
105
Eix. 1 Cobertura de les necessitats bàsiques
Pla de treball per eixos
7. Pla de treball per eixos
106
Eix 1. Cobertura de les necessitats bàsiques
Acció Responsable Temporalització
2014 2015
1 Mantenir i reforçar els equips de Serveis Bàsics d’Atenció Social Serveis Socials X X
2 Fer seguiment molt acurat del pressupost per tal de garantir la dotació necessària de prestacions econòmiques i ajuts socials i d’urgència (beques de menjador i escolaritat bressol, activitats extraescolars, habitatge, alimentació, transport, subministraments, mèdics i altres)
Serveis Socials X X
3 Donar continuïtat als Grups de treball tècnic: alimentació, habitatge i ajuts Serveis Socials X X
4 Seguir implementant i millorar el sistema d’indicadors establert en aquest mandat Serveis Socials X X
5 Fer un seguiment especial dels usuaris/es que tenen i/o que han perdut el dret a la Renda
Mínima d’Inserció PIRMI Serveis Socials X X
6 Incrementar els allotjaments temporals (pisos socials) Serveis Socials/
Promusa X X
7 Tenir cura especial amb els programes de l’atenció a la dependència i el Servei d’Atenció Domiciliària, l’arranjament d’habitatges, i l’Ajuntament A prop i Teleassistències
Serveis Socials X X
8 Mantenir els dispositius per a fer front a l’atenció a les persones sense sostre Serveis Socials i Policia X X
9 Dissenyar i implementar un Pla de comunicació de Serveis Socials i Ciutadania Serveis Socials
Ciutadania Comunicació
X
10 Mantenir i reforçar encara més el suport les entitats socials que proporcionen serveis destinats a
la cobertura de les necessitats bàsiques de la població Serveis Socials X X
11 Continuar amb el suport al Rebost i al Menjador Social gestionat per Càritas i al programa de Kits d’alimentació i higiene de Creu Roja
Serveis socials Càritas Creu Roja
X X
107
12 Mantenir el suport al banc de roba coordinat entre Creu Roja i els Serveis Socials de l’Ajuntament
Serveis Socials Creu Roja
X X
13 Facilitar i/o procurar un acord amb les escoles, grans superfícies, mercats municipals, hoteleria i restauració per tal d’evitar el malbaratament d’aliments (Acord Agència Catalana de Salut Pública)
Polítiques Socials Comerç
X
14 Establir un sistema de càlcul SROI (Social Return on Investment) per determinar el benefici social de les actuacions de Serveis Socials
Serveis Socials X
15 Posada en marxa d’un programa informàtic que permeti tenir un control de la distribució d’aliments, tant de Càritas com de Creu Roja. Aquest programa registrarà el nivell d’estocs i el nombre de persones usuàries
Serveis Socials Càritas
Creu Roja
X
16 Endegar un programa d’horts urbans/agricultura ecològica/ Km0 per a persones aturades de llarga durada
Serveis Socials/ Medi ambient
Ocupació
X
17 Elaborar un mapa de recursos (públics i privats) amb tots els programes i serveis disponibles i el circuit per accedir-hi i recopilar iniciatives d’èxit per a la inclusió social i elaborar un decàleg de bones pràctiques
Serveis Socials Promoció Econòmica
X
18 Continuar amb els acords amb residències de gent gran per oferir àpats diaris a persones en
situació de vulnerabilitat Serveis Socials/Gent gran X X
19 Organitzar tallers sobre estalvi energètic, hàbits de consum i alimentació saludable
Serveis Socials Medi Ambient
Salut
OMIC
X
20 Treballar amb el Banc dels Aliments per aconseguir que a cada districte hi hagi centres distribuïdors suficients
Serveis Socials 3r sector
X
21 Posar en marxa la diagnosi social del districte de l’equip EBASP Xalet Negre per identificar les necessitats dels diferents col·lectius en situació de major vulnerabilitat social
Serveis Socials/Diputació X
22 Obtenir des de l’Observatori Sociològic, un baròmetre de la Inclusió Observatori Sociològic X X
23 Organitzar una Jornada anual sobre la Inclusió Social amb el 3r sector de la ciutat per tal de
difondre bones practiques de cohesió social des de diferents àmbits i agents comunitaris i institucionals i crear xarxa
Polítiques Socials X
108
24 Realitzar un Pla de Comunicació intern per a donar a conèixer el Pla d’Inclusió Social dins de l’ajuntament així com als Organismes autònoms
Polítiques Socials comunicació
X
25 Elaborar material gràfic i realitzar una campanya informativa dels serveis i programes d’ inclusió social, adreçada al tercer sector i a la ciutadania
Polítiques Socials comunicació
X
26
Crear grups de treball de millora contínua per treballar els diferents eixos del Pla contra la
Pobresa i l’Exclusió social de manera conjunta. Proposta de creació de 4 grups: un d’ocupació i
economia, un de necessitats bàsiques i relacional, un d’educació i pobresa infantil i un d’habitatge.
Serveis Socials Salut
Educació
SOM
OLH
X
27 Implantar una targeta solidària per a la compra als supermercats de la ciutat: possibilitar la compra de productes bàsics per a les persones que reben ajuts per a l’alimentació directament des dels establiments i de forma anònima.
Serveis Socials Comerç
X
28
Habilitar mecanismes adients que facilitin el servei de recollida als establiments alimentaris per
tal que els productes aptes pel consum arribin a les entitats d’acció social, banc d’aliments i menjador social.
Ciutadania
Salut Comerç
29 Engegar una campanya de sensibilització per tal de conscienciar els establiments comercials i, també, a la població de les conseqüències medi ambientals i ètiques de llençar el menjar
Polítiques Socials Comunicació
X
30 Estudiar el disseny i l’aplicació de mesures, en totes les etapes de producció i distribució d’aliments, per tal de reduir a tots els nivells el malbaratament de menjar, que sigui susceptible
de ser aprofitat amb una finalitat social.
Ciutadania Salut
Comerç
X
31 Realitzar un mapa de la vulnerabilitat del municipi, tenint present les variables i indicadors d’habitatge, renda, indicadors de serveis socials i altres
Ciutadania X
109
Eix 2. Salut
Acció Responsable Temporalització
2014 2015
1 Mantenir els Serveis d’Atenció Domiciliària (SAD) Serveis
Socials X X
2 Seguir gestionant la Llei de la Dependència Serveis Socials
X X
3 Continuar proporcionant Serveis de Tecnologia de suport i cura: Teleassistència i SIMAP Serveis Socials
X X
4 Seguir implementant els ajuts tècnics per a persones dependents: cessió d’ajuts, projecte de promoció de l’autonomia personal a domicili i el Servei Personalitzat de Dosificació.
Serveis Socials
X X
5 Continuar amb el transport adaptat per a les persones amb mobilitat reduïda Serveis Socials
X X
6 Desenvolupar i mantenir els programes de salut mental Serveis socials
i ciutadania X X
7 Donar continuïtat i reforçar programes d’educació per la salut als casals de la gent gran Gent gran X X
8 Prosseguir amb la col·laboració amb Mutua de Terrassa per a celebrar el cicle de Dijous de Salut a Sant Cugat
Salut X X
9 Mantenir els programes d’educació per a la salut als centres educatius Serveis Socials
Educació
X
10 Continuar donant suport a les entitats i institucions que proporcionen serveis destinats a la promoció de la salut a la ciutat, Oncolliga, Malalties neurodegeneratives, etc
Salut i ciutadania
X X
11 Donar suport al banc de medicaments i al banc de recursos mèdics coordinat entre entitats i Serveis Socials
Serveis Socials
Banc de Medicaments
Salut CAP
X X
110
12
Iniciar projectes d’odontologia i oftalmologia solidària (p.e: conveni/acord amb la Fundació Odontologia
Solidària, amb l’Escola Universitària Gimbernat de fisioteràpia i infermeria, amb la UIC i amb l’empresa Multi Òptica; Dentistes sobre rodes
Serveis Socials
Salut Promoció
Econòmica
X
13 Participar en el programa de SMART Health per a malalties cròniques Mutua de Terrassa
X
14 Acord amb els CAPs per endegar un espai grupal de salut mental per al recolzament en casos de trastorns
d’ansietat, estats d’ànim, depressió, estrès...
Serveis Socials
Ciutadania Mutua de Terrassa
X
15 Iniciar un programa d’agricultura inclusiva i ecològica per a persones amb malaltia mental amb risc d’exclusió consistent en formar un grup de persones per a que cultivin fruites i hortalisses que posteriorment es poden vendre o cedir a les entitats socials
Serveis Socials
Ciutadania Medi ambient
X
16 Plantejar un programa de prevenció de les drogodependències als instituts comptant amb un equip pluridisciplinar
Serveis Socials Salut
Educació
joventut
X
17 Pal·liar la dificultat d’accés als medicaments, pròtesis, ulleres, audiòfons per mitjà de patrocinis o mecenatges de les empreses, això seria un exemple de RSC
Promoció Econòmica
X
111
Eix 3. Habitatge
Acció Responsable Temporalització
2014 2015
1 Potenciar els serveis de l’Oficina Local d’Habitatge (sol·licituds, renda bàsica d’emancipació, prestacions per al pagament del lloguer...)
Oficina Local d’Habitatge
X
2 Dotar l’Oficina Local de l’Habitatge d’un/a Treballador/a social Oficina local d’Habitatge i
Serveis socials
X
3 Donar a conèixer el servei gratuït d'informació i assessorament adreçat a les famílies amb dificultats per atendre el pagament dels préstecs hipotecaris i que estan en risc de perdre el seu habitatge principal
OFIDEUTE de la Generalitat de Catalunya
Oficina Local d’Habitatge
X
4 Vetllar per la descentralització del servei d’OFIDEUTE de la Generalitat de Catalunya a Sant Cugat Oficina Local d’Habitatge
X
5 Impulsar de forma efectiva la Borsa Jove d’Habitatge Oficina Local
d’Habitatge X X
6 Continuar atorgant ajuts socials per a persones majors de 65 anys Oficina Local d’Habitatge
X X
7 Seguir atorgant ajuts econòmics i bonificacions a l’IBI per als habitatges de la Borsa Jove i Lloguer Social Oficina Local d’Habitatge
X X
8 Mantenir el percentatge (7%) de pisos del parc de lloguer de PROMUSA per a persones en risc d’exclusió
social PROMUSA X X
9 Incrementar i mantenir els pisos socials
Oficina Local d’Habitatge
Serveis Socials
X X
10 Mantenir el Programa d’arranjaments d’habitatge per a la gent gran Serveis Socials
Diputació
X X
11 Fer front a la pobresa energètica: continuar prestant ajuts socials per a l’accés i el manteniment de l’habitatge i els subministraments i mantenir l’acord amb SOREA respecte als usuaris de Serveis socials i
Serveis socials Medi ambient
X X
112
instar a les companyies (llum i gas) a fer acords similars.
12 Incorporar els serveis de l’Oficina Local d’Habitatge a l’Oficina Jove Oficina Local d’Habitatge
X X
13 Establir acords amb les universitats (Politècnica i ESADE) per aprofitar habitatges buits d’estudiants Oficina Local d’Habitatge
X
14 Mantenir el dispositiu de detecció preventiva de desnonaments a través del conveni amb el Col·legi de Procuradors
Serveis Socials
X X
15 Continuar aplicant la possibilitat d’adherir-se a la moratòria per liquidar una plusvàlua en cas d’execució
hipotecària
Oficina Local
d’Habitatge X X
16 Estudiar la creació d’un projecte per a compartir habitatge (p.e entre persones grans i joves, entre joves i joves, etc.)
Oficina Local d’Habitatge
Serveis socials
X
17 Treballar amb el Centre de Vida Independent tots els projectes de Promusa destinats a gent gran o persones amb diversitat funcional (el nou bloc que es construirà a Rius i Taulet ja te aquest encàrrec)
Promusa i Serveis socials Centre de Vida
Independent
X
18 Treballar de forma preventiva en els blocs d’habitatge públic de gent gran Promusa i
Serveis socials X
19 Vetllar per l’increment del el nombre d’habitatges de lloguer social, és a dir, de preu assequible (30%de la
renda com a màxim)
Oficina Local
d’Habitatge X X
20 Realitzar, en funció de les possibilitats, un estudi d’edificis sense ascensors i cercar projectes de viabilitat
econòmica en funció de les característiques de les persones propietàries i llogateres
Oficina Local d’Habitatge
Serveis socials
X
21 Estudiar els mecanismes legals per obligar els bancs i entitats financeres que tinguin habitatges buits a Sant Cugat a posar-los a la borsa de lloguer i, si no és així, sancionar-los
Promoció Econòmica
X X
22 Procurar endegar accions per sancionar les entitats financeres que no posin al mercat públic de lloguer de les seves propietats
Oficina Local d’Habitatge
x
23 Rebaixar els criteris de fiança dels lloguers dotacionals per a joves.
Oficina Local
d’Habitatge x
- Fer arribar l’anterior acord al Ministeri de Foment i a la Conselleria de
Territori i Sostenibilitat.
113
Eix 4. Educació
Acció Responsable Temporalització
2014 2015
1 Seguir implementant el Pla Educatiu d’Entorn Educació X X
2 Continuar treballant amb els infants en risc d’exclusió social a través dels Centres Oberts i el Taller Natura Serveis
Socials X X
3 Continuar el Projecte d’integració social d’infants i adolescents en entitats de lleure
Serveis
Socials Educació
X X
4 Seguir atorgant els ajuts de menjador escolar i els ajuts d’escola bressol Serveis Socials
X X
5 Obrir una línia d’ajuts per a material escolar i sortides escolars obligatòries Serveis Socials
Educació
X
6 Prosseguir amb el programa de formació de mares i pares Educació X X
7 Mantenir el suport a les entitats socials que proporcionen serveis per potenciar l’educació a la ciutat
Educació/ Serveis Socials/
Ciutadania
X X
8 Crear espais per a fomentar el reforç escolar a través de mares i pares voluntaris Educació
voluntariat X
9 Mantenir i potenciar la metodologia Aprenentatge i Servei per tal de fomentar l’acció comunitària entre els
més petits i joves així com reforçar el teixit social
Ciutadania
Educació X X
10 Participar en el Pla de Dinamització Educativa promovent l’emprenedoria mitjançant exemples d’emprenedors/es joves
Promoció Econòmica
X
11 Vetllar per la igualtat d’oportunitats d’accés a les TICS dels infants i adolescents en totes les etapes de l’educació obligatòria a la ciutat
Serveis Socials
Educació
X
12 Sensibilitzar a infants i joves de manera transversal amb suport dels centres educatius vers els col·lectius vulnerables o de risc
Serveis
Socials Educació
x
114
Eix 5. Ocupació
Acció Responsable Temporalització
2014 2015
1 Mantenir el Servei Integral d’Ocupació (SIO) SOM X X
2 Potenciar l’orientació i l’acompanyament a la inserció del SOM SOM X
3 Continuar implementant projectes d’inserció per a col·lectius específics (persones majors de 45 anys, persones amb discapacitat...)
SOM X X
4 Donar continuïtat als Plans d’Ocupació SOM X X
5 Fomentar i mantenir la formació ocupacional de la ciutat SOM X X
6 Seguir el Projecte orientació transversal per a persones aturades de llarga durada SOM X X
7 Potenciar la Borsa de Treball del SOM SOM X
8 Continuar donant suport a les entitats socials que fomenten l’ocupació a la ciutat Serveis Socials
X X
9 Mantenir els convenis per afavorir la inserció laboral de persones en risc d’exclusió programa (Incorpora’t) SOM X X
10 Diversificar l’oferta formativa post-obligatòria a través dels PQPI SOM
Educació X
11 Crear un programa de treball conjunt entre Serveis Socials, SOM i Promoció Econòmica amb l’objectiu d’abordar integralment les situacions de risc i vulnerabilitat social, incloent, entre d’altres: reinserció de
persones excloses del mercat de treball, coaching grupal, pla de formació etc.
Serveis Socials SOM
Promoció Econòmica
X
115
12 Signar un Pacte Local d’Ocupació i constituir una Mesa de Concentració entre l’Ajuntament i representants sindicals i empresarials
Alcaldia Promoció
Econòmica
X
13 Promoure clàusules socials per a la contractació de dones en risc d’exclusió i víctimes de violència de gènere SOM X
14 Plantejar la remissió d’un programa de ràdio per oferir feines a Sant Cugat, amb la periodicitat escaient SOM
Cugat.cat X
15 Mantenir les bonificacions fiscals a les empreses que contractin persones de la ciutat Promoció
Econòmica X X
16 Detectar necessitats formatives vinculades al mercat laboral Promoció
Econòmica X
17 Nova convocatòria del concurs d’emprenedoria social i cooperativa* Promoció
Econòmica X X
18 Mantenir els programes de formació ocupacional per a joves en situació ocupacional per a joves en situació d’atur “Joves per l’ocupació” i “Fem ocupació per a joves” de l’Ajuntament, el SOC i COPEVO
Promoció
econòmica SOC
COPEVO
X X
19 Vetllar per l’acompliment de la legislació vigent en matèria de reserva de places per a persones amb discapacitat
Ciutadania x x
* El desenvolupament més detallat de les accions vinculades al projecte es troba a l’Eix 6 d’Economia
116
Eix 6. Econòmic
Acció Responsable Temporalització
2014 2015
1 Potenciar l’Oficina d’Atenció a l’Empresa (OAE) i promocionar el seu coneixement entre la ciutadania OAE X X
2 Fomentar la Responsabilitat Social Corporativa (RSC) per tal que doni respostes a les necessitats de la ciutadania
Promoció Econòmica Polítiques
socials
X
3 Aprofundir en la capacitat redistributiva del pressupost en la línia de la tarifació social (exempcions i bonificacions en funció de la renda, per a gent gran, per a persones aturades i per a persones en risc d’exclusió)
Promoció Econòmica
X X
4 Seguir organitzant el concurs per subvencionar projectes empresarials de base cooperativa de nova creació
OAE Serveis Socials
Som
X X
5 Donar a conèixer cooperatives de Sant Cugat per afavorir el consum de proximitat i quilòmetre 0
OAE Oficina Sant
Cugat Sostenible
X
6 Plantejar la creació d’una Fira d’Economia Sostenible i Solidària Oficina Sant
Cugat Sostenible
X
7 Oferir facilitats en la fiscalitat de les empreses en el seu període de constitució i ajustar-la a la mida de les empreses
Serveis Socials
X X
8 Dissenyar una campanya que potenciï la botiga de barri i els mercats Promoció
Econòmica X
9 Impulsar i donar suport a l’emprenedoria a través de programes específics (FITA, Founder Institute, Yuzz) Promoció
Econòmica X X
117
10 Proporcionar espais físics accessibles econòmicament a les persones emprenedores en els centres de negocis
Promoció Econòmica
X X
11 Elaborar un catàleg de recursos per a emprenedors/es que incorpori una relació de recursos de finançament i fer-ne difusió via web PORTAL EMPRENDRE/AUTO
Promoció Econòmica
X
12 Facilitar el traspàs d’empreses en funcionament a nous emprenedors/es (Reempresa) Promoció
Econòmica X X
13 Organitzar una jornada de networking social on empreses i entitats puguin apropar necessitats i solucions Promoció
Econòmica X
14 Crear un cens de projectes de Responsabilitat Social Corporativa que desenvolupin empreses de Sant Cugat Promoció
Econòmica X X
15 Consolidar i/o accelerar projectes empresarials a través de programes d’acceleració empresarial Promoció
Econòmica X X
16 Servei de seguiment i consolidació d’empreses de nova creació (amb menys de tres anys d’existència) (Catalunya Emprèn)
Promoció Econòmica
X X
17 Detecció d’empreses de nova creació en situació de risc i elaboració d’un catàleg d’accions per a empreses en situació de risc
Promoció Econòmica
X X
18 Mantenir les campanyes de l’OMIC sobre economia domèstica per a joves i de subministraments bàsics a gent gran i persones usuàries de Serveis Socials
Promoció Econòmica
X X
19 Elaboració d’una guia comunicativa d’informació bàsica de consums energètics Promoció
Econòmica X
20 Crear una base de dades al web on es recullin tots els projectes socials a Sant Cugat per tal que les empreses puguin consultar-ho a l’hora de realitzar la seva RSC
Serveis Socials
X
21 Desenvolupar una InCUB social, incubadora i acceleradora de projectes i/o empreses d’innovació social
Polítiques Socials
Promoció Econòmica
X
22 Estudiar la taxa de residus dels establiments comercials, amb l’objectiu d’aplicar una discriminació positiva a aquells establiments que estiguin contribuint a reduir el volum de producte abocat a la brossa, alhora que estan contribuint a la construcció d’un territori socialment responsable
Polítiques Socials
Promoció Econòmica
X
118
Eix 7. Relacional
Acció Responsable Temporalització
2014 2015
1 Mantenir els recursos i serveis d’atenció a la violència de gènere (Xarxa de lluita contra el maltractament i la violència de gènere, accions de sensibilització, recursos específics, atenció i suport personalitzat, atenció als infants i adolescents)
DonaInformació X X
2
Donar continuïtat als programes per a persones immigrants i de mediació comunitària (assessoria jurídica,
cursos de català, programa d’acomodació municipal, informes d’arrelament social, servei de mediació comunitària)
Departament d’immigració i
mediació comunitària
X X
3
Seguir desenvolupant programes per a persones amb necessitats d’atencions especials (taules de
participació, accions per a la inclusió i de lleure, suport a persones cuidadores, accions de sensibilització, suport a les entitats socials, Pla d’accessibilitat)
Departament de persones amb
necessitats d’atencions
especials
X X
4 Continuar amb la dinamització d’activitats per a la gent gran Departament de
gent gran X X
5 Potenciar i mantenir el Programa “Apropa Cultura”
Departament de persones amb
necessitats d’atencions
especials
X X
6 Continuar donant suport a les iniciatives solidàries de la societat civil (p.e: Torneig de Pàdel Ajudem els altres, Setmana de la pobresa)
Tots els departaments
X X
7 Mantenir el suport a les entitats socials i de lleure que fomentin la cohesió social Serveis Socials
ciutadania X X
8 Promoure i donar un nou impuls al Banc del Temps Banc del Temps X X
119
9 Potenciar i dinamitzar el voluntariat a través de l’Oficina de Voluntariat Oficina del Voluntariat
X X
10 Organitzar tallers formatius per a les persones voluntàries de l’Oficina de Voluntariat i les entitats socials de la ciutat
Oficina del Voluntariat
X
11 Mantenir la formació i potenciar la creació d’un espai de relació per a persones cuidadores de persones dependents (p.e: Xarxa de Famílies Cuidadores, Servei Temps per a tu, Programa Respir)
Serveis Socials DonaInformació
Ciutadania
X X
12 Elaborar un protocol de detecció i intervenció de maltractament a la gent gran
Serveis socials
Departament de gent gran
X
13 Potenciar els centres culturals com a espais de referència als barris Serveis Socials X
14 Realitzar un estudi de diversitat funcional i comerç accessible a Sant Cugat Promoció
Econòmica Ciutadania
X
15 Endegar una campanya de sensibilització a comerços, ciutadania i entitats per detectar persones grans amb
risc d’exclusió (tipus Projecte Radars) Serveis Socials X
16 Teaming Sant Cugat: disposar d’un portal de projectes socials on ciutadania, comerços, entitats i empreses de la ciutat hi puguin col·laborar
Polítiques Socials
X X
17 Elaborar una cartera de serveis de recursos per a persones amb diversitat funcional Ciutadania X
18 Incrementar activitats esportives que fomentin la cohesió social i la inclusió Polítiques
socials Esports
X X
19 Vetllar per l’acompliment de la normativa vigent del Pla d’Igualtat a l’ajuntament i organismes municipals Polítiques
Socials x X
20 Intervenir en els espais públics on es detectin situacions de conflicte Ciutadania x x
120
Eix 8. Pobresa infantil
Acció Responsable Temporalització
2014 2015
1 Donar continuïtat a la tasca dels Equips d’atenció a la infància i l’adolescència EAIA X X
2 Continuar treballant amb el Protocol de prevenció del maltractament infantil Serveis Socials
X
3 Crear el consell de joves i adolescents com a organisme de participació per al jovent Serveis Socials
X
4 Mantenir el Consell dels Infants Serveis Socials
X X
5 Crear un programa formatiu específic per a mares i pares d’infants de 0-3 anys en situació de risc
Serveis
Socials Educació
X
6 Apadrinament material escolar Educació X X
7 Continuar donant suport als programes de les entitats socials destinats a la infància
Serveis Socials
Càritas Creu Roja
X X
8 Mantenir els ajuts de menjador per a primària, secundària i Escoles Bressol Serveis
Socials X X
9 Establir acords entre les entitats de lleure, Serveis Socials i Educació per tal d’oferir places becades per a les seves activitats
Serveis
Socials
Educació Entitats socials
X X
121
10 Mantenir els programes de salut que duen a terme als CAP (Programa d’embaràs, part i postpart, Programa Nen sa...)
Salut CAP
X X
11 Mantenir el dispositiu de detecció (radar) de situacions de risc entre la infància conjuntament amb pediatres, escoles, entitats de lleure, entitats dels Tercer Sector i serveis socials
Salut Educació
Entitats de lleure
Serveis
Socials Entitats Tercer
Sector
X
12 Potenciar el coneixement de la realitat infantil i juvenil de les Planes a través del manteniment de la Taula de Gent de Les Planes
Serveis Socials
Educació
X
13 Continuar donant suport a la integració de l’alumnat amb NEE a les activitats esportives i de lleure
Ciutadania X X
Eix. 1 Cob
122
ts bàsiques
Indicadors per eixos
Indicadors demogràfics - De cobertura de necessitats bàsiques - De salut - D’habitatge - D’educació
Indicadors d’ocupació- Econòmics – Relacionals - De pobresa infantil – De violència de gènere
123
8. Indicadors
Indicador Font Unitat
mesura Fórmula de càlcul Valor
Indicadors
demogràfics
I.1 Índex d’envelliment IDESCAT % (Població de 65 i més anys/Població de 0
a 15 anys)*100
Homes 42,7%
Dones 58,4%
Total 50,3%
I.2 Índex de sobreenvelliment IDESCAT % (Població de 85 i més anys/Població de 65 i més anys)*100
Homes 9,9%
Dones 17,7%
Total 14,2%
I.3 % de població jove (16-29
anys) IDESCAT %
(Població de 16 a 29 anys/Població
total)* 100
Homes 15,8%
Dones 15%
Total 15,4%
I.4 % d’infants (0-15 anys) IDESCAT % (Població de 0 a 15 anys/Població total)*
100
Homes 23,9%
Dones 21,5%
Total 22,7%
Indicador Font Unitat
mesura Fórmula de càlcul Valor
Indicadors
de
cobertura
de
necessitats
bàsiques
I.5 Nombre d’ajudes econòmiques
per activitats extraescolars, lúdiques, esportives i culturals
S. Socials
Núm. Ajudes
Total anual d’ajudes per a les activitats d’estiu, Nadal i Setmana Santa + Total
anual d’ajudes per activitats extraescolars + Total anual d’ajudes per activitats, lúdiques, esportives i culturals
197
I.6 Nombre d’ajuts mèdics S. Socials Núm.
Ajudes Total anual ajuts mèdics atorgats 119
I.7 Nombre d’ajudes econòmiques
per àpats S. Socials
Núm. Ajudes
Total anual ajudes econòmiques per
àpats atorgades 50
I.8 Nombre d’ajudes per a la
compra d’aliments S. Socials
Núm. Ajudes
Total anual ajudes per a la compra d’aliments
197
I.9 Nombre d’ajudes econòmiques S. Socials Núm. Total anual ajudes econòmiques per 153
124
per habitatge Ajudes habitatge
I.10 Nombre d’ajudes econòmiques
subministrament S. Socials
Núm. Ajudes
Total anual ajudes econòmiques per subministrament
202
I.12 Nombre d’ajudes econòmiques
per transport S. Socials
Núm. Ajudes
Total anual ajudes econòmiques per transport
177
I.13 Import destinat a la cobertura
de les necessitats bàsiques S. Socials €
€ atorgats per ajudes a l’habitatge + €
atorgats per ajudes a l’alimentació + € atorgats per ajudes a les activitats
extraexcolars + € atorgats per ajudes al subministrament + € atorgats per ajudes
al transport + € atorgats per ajuts mèdics
244.471 €
I.14 Nombre de persones
beneficiàries dels ajuts socials S. Socials Persones Total anual persones beneficiàries 1.964
I.15 Nombre de famílies
beneficiàries dels ajuts socials S. Socials Famílies Total anual famílies beneficiàries 1.083
I.16 Nombre de lots d’aliments
repartits per Càritas Càritas Lots Total anual lots repartits / 12 mesos 10.800
I.17
Nombre de famílies
beneficiàries dels lots
d’aliments de Càritas
Càritas Famílies /
mes Mitjana mensual de famílies ateses 450 cada mes
I.18
Nombre de persones
beneficiàries dels ajuts
proporcionats per Càritas
Càritas Persones Total anual persones beneficàries 2.230 persones
I.19 Temps d’espera per ser atès a
Càritas Càritas Dies
Dies d’espera totals per ser atès a Càritas / Total persones ateses
3 setmanes
I.20 Nombre de persones usuàries
del menjador social Càritas Persones Total anual persones usuàries
Homes 23
Dones 5
Total 28
I.21 Nombre de PIRMI actius S. Socials Núm. PIRMI
Total anual PIRMIS actius 112
I.22 Nombre de persones
beneficiaries del PIRMI S. Socials Persones Total anual persones beneficiàries 212
125
I.23
Mitjana d’espera entre
sol·licitud d’entrevista a l’EBAS
i la realització de la mateixa,
pels diferents equips
S. Socials Dies Total dies espera per a la realització
d’entrevistes a l’EBAS / Total persones ateses
La Floresta/ Les Planes
14
Valldoreix 18
Sant Cugat 1/Mira-sol
7
Sant Cugat 2 11
Total 14
Indicador Font Unitat
mesura Fórmula de càlcul Valor
Indicadors
de salut
I.24 Nombre de PIA realitzats S. Socials Núm. PIA Total anual de PIA realitzats 252
I.25 Nombre de PIA pendents S. Socials Núm. PIA PIA pendents a finals d’any 38
I.26 Temps mitjà d’espera dels PIA
pendents, per graus S. Socials Dies
Temps d’espera total dels PIA pendents / PIA realitzats
Grau 1,2 350,5
Resta graus
68
I.27 Nombre de persones usuàries
del SAD S. Socials Persones Total anual de persones usuàries 277
I.28 Nombre de persones usuàries
del servei de neteja S. Socials Persones Total anual de persones usuàries 215
I.29 Nombre de persones en llista
d’espera pel SAD S. Socials Persones
Total anual de persones en llista d’espera
6
I.30 Nombre de persones usuàries
de Teleassistència S. Socials Persones Total anual de persones usuàries 1.053
I.31 Nombre de persones usuàries
del transport adaptat S. Socials Persones Total anual de persones usuàries 46
I.32 Nombre de persones usuàries
del SIMAP S. Socials Persones
Total anual de persones en llista d’espera
5
I.33
Nombre de persones en llista
d’espera per una plaça pública
en una residència
S. Socials Persones Total anual de persones en llista
d’espera 385
126
Indicador Font Unitat
mesura Fórmula de càlcul Valor
Indicadors
d’habitatge
I.34
Nombre de persones en risc d’exclusió que disposen de
pisos de lloguer atorgats via Serveis Socials
PROMUSA Persones Núm. persones en risc d’exclusió que
disposen de pisos de lloguer atorgats per Serveis Socials
19
I.35 Nombre de persones que tenen
problemes per fer front al
pagament de l’habitatge
Obs.
Sociològic Persones
(Persones que tenen dificultats per pagar
l’habitatge/ Total persones)*100 2,4%
I.36 % persones que han canviat
d’habitatge per abaratir despeses
Obs.
Sociològic %
(Persones que han canviat d’habitatge per abaratir despeses / Total persones
que han canviat d’habitatge)*100 50,3%
I.37 Nombre d’ajuts atorgats per al pagament de l’IBI a famílies
nombroses
Institut
Gestió
Estratègica
Promoció
Econòmica
Núm.
ajuts Total anual ajuts per ingressos
Ingressos <12.000
3
Ingressos
12.000-18.000 0
I.38
Nombre d’ajuts atorgats per al
pagament de l’IBI a famílies
monoparentals
Institut
Gestió
Estratègica
Promoció
Econòmica
Núm.
ajuts Total anual ajuts per ingressos
Ingressos <12.000
7
Ingressos 12.000-18.000
6
I.39
Nombre d’ajuts atorgats per al
pagament de l’IBI a persones
majors de 65 anys
Institut
Gestió
Estratègica
Promoció
Econòmica
Núm.
ajuts Total anual ajuts per ingressos
Ingressos <12.000
146
Ingressos
12.001-14.000 30
Ingressos 14.001-16.000
24
Ingressos 16.001-18.000
31
I.40 Nombre d’usuaris de pisos
compartits Càritas Places Total de places ofertades 3
I.41 Nombre de sol·licitants inscrits
al Registre d’HPO PROMUSA Persones Total anual inscrits al Registre d’HPO 532
I.42 Persones adjudicatàries
d’habitatge PROMUSA Persones
Total anual persones adjudicatàries d’habitatge de PROMUSA segons règim
Lloguer 138
Venda 37
127
Indicador Font Unitat
mesura Fórmula de càlcul Valor
Indicadors
d’educació
I.43 Taxa d'absentisme escolar Dept.
Educació %
((Nombre d’alumnes matriculats – Nombre d’alumnes que assisteixen
regularment)/Nombre d’alumnes matriculats)*100
0,5%
I.44 Nombre de menors
participants en les activitats dels Centres Oberts
Serveis
Socials
Núm.
menors Total anual de menors participants
Nens 36
Nenes 43
Total 79
I.45 Taxa d’inserció de la Formació
ocupacional als 6 mesos SOM % (Persones inserides als 6
mesos/Persones participants a la Formació Ocupacional)*100
53,2%
I.46 Persones participants en les de
conversa de Càritas Càritas Persones Total anual persones participants 39
I.47 Infants participants en el
programa de Reforç Escolar de Càritas
Càritas Infants Total anual infants participants 25
I.48 Persones participants en els cursos de català de Càritas
Càritas Persones Total anual persones participants 36
I.49 Persones participants en el projecte d’alfabetització de
Càritas Càritas Persones Total anual persones participants 6
Indicador Font Unitat
mesura Fórmula de càlcul Valor
Indicadors
d’ocupació
I.50 Taxa d'atur Hermes
DiBa %
(Persones aturades / Persones actives)*100
Homes 9,3%
Dones 10,3%
Total 9,7%
I.51 Nombre de persones ateses a
la borsa de treball del SOM SOM Persones Total anual persones ateses 1.887
I.52 % persones de la borsa de
treball del SOM que han trobat SOM %
(Persones de la borsa de treball que
han trobat feina / Total persones 7,9%
128
feina ateses a la borsa de treball)*100
I.53 Participants en el programa
d’orientació sociolaboral per a dones de Càritas
Càritas Persones Total anual persones participants 19
I.54 Participants en el programa
d’orientació sociolaboral per a
homes de Càritas
Càritas Persones Total anual persones participants 13
I.55 Dones inscrites en la Borsa de
Treball de Càritas Càritas Persones Total anual persones inscrites 92
I.56 % de dones de la Borsa de Treball de Càritas que han
trobat feina Càritas %
(Dones de la borsa de treball que han trobat feina / Total dones a la borsa de
treball)*100 38%
Indicador Font Unitat
mesura Fórmula de càlcul Valor
Indicadors
d’economia
I.57 % de persones que considera
que la seva situació econòmica
és pitjor que la de fa un any
Observatori sociològic
% (Persones que consideren que la seva situació és pitjor que la de fa un any /
Total persones)*100
51,3%
I.58 % de persones que tenen
dificultat per arribar a final de mes
Observatori sociològic
% (Persones que tenen dificultats per
arribar a final de mes / Total persones)*100
26,7%
I.59 % de persones que tenen dificultats per fer front a pagaments d’alimentació
Observatori sociològic
% (Persones que tenen dificultats per fer
front als pagaments d’alimentació / Total persones)*100
12,9%
I.60 % de persones que tenen dificultats per fer front a
pagaments de la llar
Observatori sociològic
% (Persones que tenen dificultats per fer front als pagaments de la llar / Total
persones)*100
15,2%
I.61 % de persones que no poden
mantenir la seva llar a la temperatura adequada
Observatori sociològic
%
(Persones que no poden mantenir la
llar a temperatura adequada / Total persones)*100
11,7%
129
Indicador Font Unitat
mesura Fórmula de càlcul Valor
Indicadors
relacionals
I.62 % persones majors de 80 anys
que viuen soles SS més a
prop %
(Persones majors de 80 anys que viuen
soles / Total persones majors de 80 anys)*100
24%
I.63 % de població que, en cas de
problemes econòmics, acudeix a família
Observatori sociològic
% (Persones que acudeixen a la família en
cas de problemes econòmics / Total persones)*100
85%
I.64 Mitjana de valoració de la
seguretat al municipi (sobre 10)
Observatori sociològic
Escala 0-10
Mitjana valoració seguretat a Sant Cugat
7,3
I.65 Persones participants en el
programa Arrela’t de Càritas Càritas Persones Total anual persones participants 10
I.66 Nombre total de víctimes de
violència de gènere
Informe impacte violència
Persones
Total anual víctimes violència de
gènere (ateses per DonaInformació, Serveis Socials, Policia Local o Mossos
d’Esquadra)
96
I.67 % dones víctimes de violència
de gènere amb fills/es a càrrec
Informe impacte violència
% (Dones víctimes de violència de gènere
amb fills/es a càrrec / Total dones víctimes violència de gènere)*100
58,5%
I.68 Situació laboral de les víctimes
de maltractament
Informe impacte violència
% (Dones víctimes de violència de gènere ocupades o no ocupades / Total dones
víctimes violència de gènere)*100
Ocupada 42,2%
No ocupada
40%
No consta
17,8%
130
Indicador Font Unitat
mesura Fórmula de càlcul Valor
Pobresa
infantil
I.69 Nombre de sol·licituds d’ajuts
per al pagament de les escoles bressol
Serveis Socials
Núm. ajuts
Total anual sol·licituds 96
I.70 Percentatge d’ajudes
atorgades per al pagament d’escoles bressol
Serveis
Socials %
(Total ajudes atorgades per a escoles bressol / Total sol·licituds
demanades)*100 65,6%
I.71 Nombre de baixes produïdes
en els menjadors escolars Serveis Socials
Núm. baixes
Total anual baixes 62
I.72 Persones beneficiàries del servei d’acollida de petita
infància (El Talleret) Càritas Persones Total anual persones ateses Infants
29
Dones 29
I.73
Persones beneficiàries del
servei de cobertura de
necessitats bàsiques de la infància (Proinfància)
Càritas Persones Total anual persones ateses 101
I.74 Infants beneficiaris de la campanya “Un nen, una
joguina”
Càritas Infants Total anual infants/famílies ateses Infants 389
Famílies 247
131
Bibliografia
Ajuntament de Sant Cugat, MiT (2010). Sant Cugat en Femení II
Ajuntament de Sant Cugat, MiT (2011). Sant Cugat en Masculí
Ajuntament de Sant Cugat, MiT (2013) III Informe semestral, 2013. Impacte de la violència contra les dones a Sant Cugat del
Vallès
Ajuntament de Sant Cugat, MiT (2013). II Pla d’Igualtat per a la ciutadania de Sant Cugat
Associació del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (2013) “Conclusions de la 8a jornada tècnica Pobresa i desigualtat: la
situació a l’Àrea Metropolitana de Barcelona” a Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, 43 (novembre de 2013)
Àrea Metropolitana de Barcelona (2012) Dades ambientals de l’Àrea Metropolitana de Barcelona
Bauman, Z. (2003) Modernidad líquida. Mèxic: FCE.
Castel (2005). La metamorfosis de la cuestión social. Una crónica del salariado. Buenos Aires: Editorial Paidós.
Colmeranejo, R (2012) Reseña “Crear capacidades: propuesta para el desarrollo humano de Marta Nussbaum” Revista de Fomento
Social núm. 67, pàg. 693-729.
Comissió Europea (2010). Comunicación de la Comisión Europea: EUROPA 2020. Una estrategia para un crecimiento inteligente,
sostenible e integrador. Brusel·les: Comissió Europea.
Consell de Ciutat de Barcelona, MiT (2013) Dictamen Teixit associatiu i abordatge de la crisi. Acció comunitària i alimentació.
Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya (2012) Pacte per a la lluita contra la pobresa a Catalunya.
Document de Bases.
Diputació de Barcelona (2012) Plans Locals d’inclusió i cohesió social. Guia Metodològica revisada. Barcelona: Diputació de
Barcelona. Col·lecció Documents de Treball, Sèrie Benestar Social, 13.
132
Diputació de Barcelona, Ajuntament de Sant Cugat (2012) Informe Els Serveis Socials Mes a Prop
Generalitat de Catalunya (2010). Pla d’acció per a la inclusió i la cohesió social de Catalunya (2010-2013)
Nussbaum, MC (2012) Crear capacidades: propuesta para el desarrollo humano [traducció d’Albino Santos Mosquera]. Barcelona:
Paidós.
Subirats, Joan (dir) (2005). Análisis de los factores de exclusión social. Documentos de trabajo, 4. Barcelona: Fundación BBVA
133
Annexos
Annex 1. Relació documentació analitzada
Informes i memòries
Memòria d’activitat Càritas Sant Cugat, 2012
Informe de valoració dels ajuts d’aliments, del grup de treball d’alimentació dels Serveis Socials de Sant Cugat, 2012
Informe del procés de participació en la Diagnosi del Pla d’Exclusió des dels Serveis Socials Bàsics
Document sobre la necessitat d’habitatge i els ajuts socials per habitatge a Sant Cugat del Vallès
Informe sobre la realitat social i el col·lectiu de persones que s’atenen des dels Serveis Socials municipals
Memòria Ciutadania, 2012
Presentació dades Servei d’Ocupació Municipal, abril 2013-09-23
Presentació dades Observatori Sociològic, desembre 2012
Memòria dels Serveis Socials de Sant Cugat del Vallès
Informe els Serveis Socials més a prop, Sant Cugat del Vallès, 2012
Memòria Tarda Jove, 2012
Resum de dades per centres i curs del programa Salut i Escola (2012-2013)
Documentació operativa
Fitxa del projecte d’actuacions del Pla Educatiu d’Entorn de Sant Cugat
Grau de compliment de les gestions de l’Oficina Local d’Habitatge, 2012
Objectius de gestions de l’Oficina Local d’Habitatge, 2013
Resum d’activitat de l’Oficina Local d’Habitatge (quadre de comandament), 2012
Annex al conveni de col·laboració amb la Fundació l’Auditori i l’Orquestra pel programa Apropa Cultura
Habitatges de lloguer adjudicats per l’Oficina Local d’Habitatge via Serveis Socials
Mapa de Serveis Socials, setembre 2012
Tarifació Social 2013 de l’Ajuntament de Sant Cugat
Moció institucional per lluitar contra el malbaratament d’aliments, 2013
134
Notícies
El Consell d’Infants proposa organitzar un triatló benèfic per combatre els efectes de la crisi, 11 de juny de 2013
L’equip de govern aprova ajuts socials de fins el 90% de l’IBI per a pensionistes i del 50% per a propietaris d’un immoble destinat
al lloguer social, 30 d’abril de 2013 (Sala de Premsa de Sant Cugat, Ajuntament de Sant Cugat)
Mercè Conesa posa com a exemple de solidaritat ciutadana el 5è Torneig de pàdel Ajudem els Altres organitzat per Bocca,
setembre 2013 (Sala de Premsa de Sant Cugat, Ajuntament de Sant Cugat)
Setze persones grans sense recursos menjaran gratuïtament, juny 2013 (Sala de Premsa de Sant Cugat, Ajuntament de Sant
Cugat)
El ple aprova una moció per donar suport a les polítiques que minimitzin i eliminin les situacions de pobresa i exclusió social,
novembre 2013 (Sala de Premsa de Sant Cugat, Ajuntament de Sant Cugat)
L’Ajuntament i Sorea amplien l’acord que permet bonificar el consum d’aigua a les famílies que necessiten ajuda social, 16 de
desembre de 2013 (Sala de Premsa de Sant Cugat, Ajuntament de Sant Cugat)
L’Ajuntament bonificarà el 100% de la taxa d’obertura d’establiments comercials a les persones en situació d’atur que obrin un
negoci, 17 de desembre de 2013 (Sala de Premsa de Sant Cugat, Ajuntament de Sant Cugat)
Ajuntament, SOC i COPEVO posen en marxa dos programes de formació ocupacional per a joves en situació d’atur, 11 de febrer de
2014
Sant Cugat és l’única gran ciutat de Catalunya que ha creat llocs de treball durant els anys de crisi econòmica: 4.372 en el període
2008-2013, 11 de febrer de 2014
135
Annex 2. Composició Taula Inclusió RECURS/SERVEI PROFESSIONALS REFERENTS
Serveis Socials
Susana Pellicer
Raül Grangé
Cristina Recasens
Marta Recio
Eva Borràs
Gloria Urtasun
Isabel Gil
Anna Sebastian
Raquel Coranti
Entitats del Grup
Motor
Amelia de Juan (Caritas)
Xavi Royo (Creu Roja)
Tinencia d’Alcaldia i
Regidoria de Serveis
a la Ciutadania
Susanna Pellicer
Raül Grangé
Salut i CAP’s
Jordi Jimenez
Maite Olivella
Olga Perez
Olga Santeugini
Elvira Garcia
Educació Carola Calventus
Rosa Pitarch
Medi Ambient Imma Casajoana
SOM Gloria Garcia
Habitatge Lluis Hosta
Salut mental Montse Mora,CSMA,
Fatima Castillo, CSMIJ
Discapacitats
Anna Soler
Cristina Monteagudo (Taller Jeroni de
Moragas)
CITE Said Assarar
Personal directiu
escoles
Anna Fito (CEIP Gerberth)
Lada (Escola Catalunya)
Mercè Aguas (Esc Ciutat d’Alba)
Oriol Castellví (Esc La Floresta)
EAP Nuria Montosa
Escola Adults Andrea Sanchez
Mossos d’Esquadra Alex Purroy
Taller Jove Natura Oscar Barril
SOJ Helena López
Centre Obert Xavier Sarasibar
Obra Social La Caixa Anna Mazorra
Sant Cugat Actiu Lluís Fernandez
Carme Mitjans
Creu Roja Núria Tarres
Càritas
Montse Peñalvert
Maria Lozano
Josep Ferrer
136
Annex 3. Agraiment a professionals, entitats i ciutadania
Persones participants a les dinàmiques realitzades
Dinàmica participativa amb entitats
Jesús Carballo (St Cugat Comerç)
Laura Muñoz (Escola Pureza de María)
Laura Perea (AVAN)
Rafa Gómez (Consell Ciutat)
Albert Puerta (Missió evangélica)
Marta Calvo (AMPA centres públics)
Montse Palà (Aula universitària gent gran)
Laura Riera (AMPA Escola Santa Isabel)
Anna Gràcia (AMPA Escola Santa Isabel)
Toni Garrido (Església Evangèlica)
3 persones dels Castellers de Sant Cugat
Dinàmica participativa amb joves
Mireia Bayuna Melé
Clàudia Antonell Vilavella
Enrique Muñoz Roldan
Miriam Garcia Lizano
Jairo Argüello Reyes
Miguel Angel Muñoz
Enric de Sostoa
Laia Baró Gómez
Pol Garcia
Dinàmica participativa amb ciutadania
Jaume Ibars
Francisca Burgos
Ismael Lecina
Fernando López Palma
Josefina Abella Aznar
Conchita Martínez Gómez
Antonia Muñoz Villalba
Sergi Pla de los Ríos
Josefina Abella Colomer
Imma Fantoba Palomar
Mar Gaya
Anna Juan
137
Dinàmica participativa amb professionals
Cristina Recasens
Marta Recio
Eva Borràs
Gloria Urtasun
Isabel Gil
Anna Sebastian
Xavi Royo
Carlota Calventus
Imma Casajoana
Jordi Jiménez
Maite Olivella
Olga Santeugini
Gloria Garcia
Lluis Hosta
Anna Soler
Said Assarar
Carme Mitjans
Núria Tarres
Montse Peñalver
Maria Lozano
Josep Ferrer
138