Gerunda Romana
La construcci duna nova ciutat
J.Sagrera
.
1. On s?
2. Com s?
3. Des de quan existeix?
4. Per qu es funda?
5. Via Herclea
6. Via Augusta
7. Coneguem Girona
MAC Girona
Diapositiva 2
Dibuix de lactual Girona. Es proposa fer una pluja didees del que saben sobre Girona.
Google Earth
On s Girona?
1. On s?2. Com s?
3. Des de quan existeix?
4. Per qu es funda?
5. Via Herclea
6. Via Augusta
7. Coneguem Girona
Diapositiva 3
Globus terraqui. Imatge de Google Earth. Es proposa recordar els conceptes relacionats amb coordenades geogrfiques,
localitzar equador i meridi de Greenwich i fer que els alumnes intentin localitzar aproximadament les coordenades geogrfiques
de Girona (37N, 3E). Tamb es poden localitzar sobre la imatge els continents i oceans que hi apareixen.
Google Earth
On s Girona?
Diapositiva 4
Pennsula Ibrica. Es proposa recordar el concepte de pennsula, identificar els mars i oceans que envolten la pennsula i
comprovar la localitzaci aproximada feta amb la imatge anterior.
On s Girona?
Diapositiva 5
Catalunya fsica. Proposem identificar els accidents del relleu litoral propers a Girona (cap de Creus, golf de Roses) i del relleu
interior (Pre-pirineu, depressi Pre-litoral, les Gavarres, lEmpord).
On s Girona?
Diapositiva 6
Entramat urb de Girona. Proposem identificar la forma de lentramat urb amb un polgon, assenyalar lexistncia despais rurals
periurbans, localitzar lantiga carretera Nacional II i lAP7 i insistir en la importncia de les vies de comunicaci.
J. Sagrera
On s Girona?
Diapositiva 7
Dibuix de la Girona romana. Proposem descriure els elements arquitectnics que apareixen al dibuix i la seva funci. Tamb es
pot fer que els alumnes intentin recordar la imatge de la diapositiva 1, per prendre conscincia dels canvis i continutats
espaciotemporals.
Girona es troba situada...
... en una plana?
Com s Girona?
1. On s?
2. Com s?3. Des de quan existeix?
4. Per qu es funda?
5. Via Herclea
6. Via Augusta
7. Coneguem Girona
Diapositiva 8
La plana. Proposem aplicar els conceptes daccidents geogrfics al cas de Girona a travs de proposar la resoluci immediata
dun dilema al grup-classe. El grup reactualitza els conceptes i recorda les imatges de Girona que ja han vist en diapositives
anteriors.
no
Girona es troba situada...
... en una plana?
Com s Girona?
Diapositiva 9
La plana. Proposem assenyalar que s incorrecta.
Nria Pastor
Com s Girona?
... en una muntanya?
Girona es troba situada...
Nria Pastor
Diapositiva 10
La muntanya. Proposem aplicar els conceptes daccidents geogrfics al cas de Girona a travs de proposar la resoluci immediata
dun dilema al grup-classe.
Nria Pastor
Com s Girona?
... en una muntanya?
Girona es troba situada...
no Nria Pastor
Diapositiva 11
La muntanya. Proposem aplicar els conceptes daccidents geogrfics al cas de Girona a travs de proposar la resoluci immediata
dun dilema al grup-classe.
Nria Pastor
Com s Girona?
... en una vall?
Girona es troba situada...
Diapositiva 12
La vall. Proposem aplicar els conceptes daccidents geogrfics al cas de Girona a travs de proposar la resoluci immediata dun
dilema al grup-classe.
Nria Pastor
Com s Girona?
si!... en una vall?
Girona es troba situada...
Diapositiva 13
La vall. Proposem aplicar els conceptes daccidents geogrfics al cas de Girona a travs de proposar la resoluci immediata dun
dilema al grup-classe. Proposem que el professor insti al grup a justificar oralment la seva resposta.
Girona es troba situada al llarg del riu Ter
maps.google.com
Com s Girona?
Diapositiva 14
Curs del riu Ter. Proposem recordar els concepte dhidrografia: curs alt, mitj i baix del riu. Assenyalar que el riu Ter s un canal
important de comunicacions i una font daigua per a les persones, recordar lacci erosiva dels rius crear valls com s la vall sobre
sassenta la ciutat i la importncia per a lagricultura i els assentaments humans. Ms informaci en aquest enlla de la Viquipdia.
I es basteix sobre el
vessant oest dun tur, tal i com mostra aquest mapa
topogrfic
Font de la imatge: ARKHO
Com s Girona?
Diapositiva 15
Mapa topogrfic. Proposem recordar el concepte de mapa topogrfic, la lectura de corbes de nivell i cotes. Aplicat al cas de
Girona, proposem indicar que la ciutat creix en una zona amb fort pendent (punt ms alt a 130 metres sobre el nivell del mar i punt
ms baix a 68 metres), cosa relativament estranya. Ms informaci sobre qu s un mapa topogrfic a lenlla de la Viquipdia.
Com s Girona?
T un aspecte
com aquest
Diapositiva 16
Els nmeros indiquen els punts dinters de litinerari. Els vermells corresponen a portes i els blaus a altres punt dinters. En el
segent enlla trobareu informaci de cada punt de litinerari i una perspectiva diferent de la ciutat romana: www.mac.cat
Prehistria Edat Antiga Edat Mitjana Edat
Moderna
Edat
Contempornia
Fa milions danys
3000
1 Naixement de Jesucrist
476
14921789
Avui
Des de quan existeix Girona?
1. On s?
2. Com s?
3. Des de quan
existeix?4. Per qu es funda?
5. Via Herclea
6. Via Augusta
7. Coneguem Girona
Diapositiva 17
Fris cronolgic 1. Proposem recordar la divisi de la histria en edats.
Prehistria Edat Antiga
Fa milions danys 3000 1 Naixement de Jesucrist
The caveman Erin. H. Hanna-Barbera
476
Des de quan existeix Girona?
Les restes ms antigues
trobades a Girona sn al
Puig den Roca, al nord de lactual Girona, i daten
de la prehistria.
Diapositiva 18
Puig den Roca. Proposem localitzar-lo geogrficament al nord de la ciutat, a prop de la vall, i localitzar temporalment la prehistria. El dibuix de lhome prehistric serveix per contextualitzar la vida dels primers pobladors i dna peu a assenyalar que
vivien en coves i en zones amb pendent, com s el Puig den Roca.
Prehistria Edat Antiga
Fa milions danys 3000 1 Naixement de Jesucrist 476
Des de quan existeix Girona?
Per Girona va ser
fundada lany 77 aC per un general rom Gneu
Pompeu Magne
foGlobe.com
Diapositiva 19
Gneu Pompeu. Proposem localitzar sobre el fris lany 77 aC. La imatge de Pompeu i el vincle a la seva biografia a la Vikipdia permet tamb recordar letapa republicana de la histria de Roma. Ms informaci sobre Pompeu Magne a la Viquipdia.
Foto dAniol Resclosa, Diari de Girona
1. On s?
2. Com s?
3. Des de quan existeix?
4. Per qu es funda?5. Via Herclea
6. Via Augusta
7. Coneguem Girona
Al segle I aC els romans patien una guerra
civil entre els partidaris de Sertori i els
partidaris del Senat. Sertori i els seus soldats
shavien refugiat als territoris del nord dHispnia. Per aix, el Senat va encarregar les legions de Gneu Pompeu Magne que el
persegus. Per fer-ho va portar un gran
exrcit des de Roma.
Per qu es funda Girona?
Diapositiva 20
Segle I. Proposem recordar la importncia de les legions romanes en lexpansi territorial romana i la feina de construcci de vies
que feia lexrcit. Ms informaci sobre el Sertori a la Viquipdia.
Lexrcit de Pompeu va seguir un antic cam
grec anomenat la Via
herclea
Palah, Ll; Nolla, J.M i Viv, D. De Kerunta a Gerunda. Els orgens de la ciutat
J.Casas
Per qu es funda Girona?
Diapositiva 21
Via Herclea. Proposem identificar el recorregut daquesta via fins a loce i recordar els noms actuals dels nuclis que apareixen al
mapa (Gades, Cdis; Castulo,Linare; Saetabis, Xtiva; Valentia, Valncia; Gerunda, Girona; Summum Pyrenaum, coll de
Panissars).
Anava des de Gades
(Cdis) fins el Summun
Pyrinaeum, s a dir, el
coll del Panissars (a prop
del Perts).Sria. Nria Pastor
1. On s?
2. Com s?
3. Des de quan existeix?
4. Per qu es funda?
5. Via Herclea6. Via Augusta
7. Coneguem Girona
La Via Herclea era un cam de
terra ja utilitzat des de la
prehistria pels pobladors de la
pennsula Ibrica.
La via herclea
Diapositiva 22
Via Herclea- Via Augusta. Proposem identificar un cam de terra i diferenciar-lo dun cam pavimentat i reflexionar sobre la feina
de construcci.
A Catalunya, el seu
recorregut resseguia la
depressi prelitoral
La via herclea
Diapositiva 23
Mapa Catalunya fsica. Proposem tornar a recordar els principals unitats del relleu interior de Catalunya. Tamb podem recordar el
concepte descala.
Crter representant Hrcules lluitant contra Geri, Museu del Louvre
El nom de la Via tenia a
veure amb el mite
dHrcules
La via herclea
Diapositiva 24
Hrcules. Proposem recordar el mite dHrcules. Hrcules o Heracles s un heroi grec (mitologia romana el repren) fill de Zeus
(Jpiter) i duna dona humana (Alcmea). s un heroi dotat de fora extraordinria i vida desgraciada (mata la seva dona i fills
embogit per Hera) i passa al servei del rei de Micenes on fa 12 treballs sobrehumans. Al final se sacrifica per la humanitat.
Esttua dHrcules, Museu de Npols
Hrcules va ser un heroi de la mitologia
grega a qui Zeus va encarregar 10 treballs.
El des treball va consistir en robar els
ramats de Geri, un monstre format per tres
cossos units per la cintura que vivia ms
enll de les columnes dHrcules, s a dir,lestret de Gibraltar.
Si voleu saber-ne
ms podeu fer clic
aqu
La via herclea
Diapositiva 25
El des treball dHrcules. Es proposa explicar la llegenda de Geri i relacionar-lo amb la fundaci de Girona en base a la similitud del toponmic. Ms informaci a lenlla: Los bueyes de Gerin
maps.google.com
La via augusta
1. On s?
2. Com s?
3. Des de quan existeix?
4. Per qu es funda?
5. Via Herclea
6. Via Augusta7. Coneguem Girona
Els romans arriben a Girona durant el perode
republic i utilitzen el mateix cam que els
grecs. Estableixen un lloc de vigilncia a
Girona, arreglen la via Herclea i li canvien el
nom per Via Augusta.
La via tenia origen a Andalusia; recorria la costa
de llevant, travessava els Pirineus i arribava fins
a Roma.
Diapositiva 26
Via Augusta. Proposem identificar el recorregut de la via amb origen a Roma. La imatge dna peu a exposar la importncia
estratgica, poltica i comercial de les vies romanes.
MAC-Girona
La via augusta
La Via Augusta passava prop de
Girona.
Si voleu saber ms sobre les vies
romanes a Catalunya, visiteu aquest
enlla
Diapositiva 27
Mapa topogrfic de Girona i via Augusta. Proposem combinar la informaci de geografia fsica (mapa topogrfic, elements del
mapa [escala, llegenda i codi de colors] amb la informaci del recorregut de la via Augusta. Es pot insistir sobre el fet que en el
tram nord la via ressegueix la vall del Ter i que a partir de Gerunda segueix la de lOnyar. Els nom amb creuetes sn jaciments
arqueolgics amb restes romanes al voltant de Girona. Pla de lHorta i Can Pau Birol sn dues villes romanes ben documentades.
Lenlla porta al blog Catalunya romana amb informaci extensiva sobre les vies: Blog La Catalunya Romana.
August de prima porta, Museus Vaticans.
La via augusta
El nom de via Augusta es deu a
lEmperador Caius Iulius Caesar Octavianus,
anomenat
August (27 aC-14 dC).
Diapositiva 28
August. Proposem recordar la fase imperial de la histria de Roma i la cronologia abans i desprs de Crist. Lenlla porta a
biografies de grans personatges de lantiga Roma: Grans personatges de lantiga Roma.
La planta
hipottica de la
ciutat romana de
Gerunda
David Viv
1. On s?
2. Com s?
3. Des de quan existeix?
4. Per qu es funda?
5. Via Herclea
6. Via Augusta
7. Coneguem Girona
Coneguem Girona
Diapositiva 29
Plnol de Gerunda. Proposem indicar la diferncia entre mapa i plnol. A ms es pot assenyalar lorientaci de la ciutat (nord-est,
sud-est), lentramat quadriculat de carrers tpicament rom amb un cardo mxim i un decumanus (tot i que el fet que la ciutat
semplaci en una zona inclinada faci difcil percebreu-ho in situ), les muralles i la localitzaci del temple rom a lemplaament
actual de la catedral.
Coneguem Girona
Us proposem dos recorreguts
per la Girona romana:
litinerari 1 i litinerari 2
Diapositiva 30
Itineraris 1 i 2. Proposem explicar a lalumnat els itineraris de la visita a la Girona romana i les parades del recorregut.
Coneguem Girona
Diapositiva 31
Els nmeros indiquen els punts dinters del itinerari. Si clicleu a lenlla seguent podreu obtenir informaci addicional: www.mac.cat
A partir del monestir de Sant Pere deGalligants, situat extra-muros, passaremper:
Portal de Sobreportes (entrada nord de la via Augusta a la ciutat)
Antic Frum de la ciutat romana Pujada de Sant Feliu Carrer de les Ballesteries Placeta del Correu Vell (porta Sud)
Retornarem pel carrer de la Fora (recorregut de la Via Augusta)
Coneguem Girona
Itinerari 1
Diapositiva 32
Amplia litinerari al web del MAC: www.mac.cat
A partir del monestir de Sant Pere de Galligants, situat extra-muros, passarem per:
Portal de Sobreportes (entrada nord de la via Augusta
a la ciutat)
Antic Frum de la ciutat romana Pujada de Sant Feliu Carrer de les Ballesteries Placeta del Correu Vell (porta
Sud)
Porta Rufina Torre Gironella
I cam de retorn a Sant Pere
de Galligants
Coneguem Girona
Itinerari 2
Diapositiva 33
Amplia litinerari al web del MAC: www.mac.cat
Per saber-ne ms, trobareu ms recursos a
www.mac.cat
Discrere et frui