Programes Programes dd’’atenciatencióó i i promocipromocióó de la de la salutsalut delsdels professionalsprofessionals sanitarissanitaris
Hospital St. Joan de Reus, 12 de novembre de 2009
ÍÍndexndex
• Per què han d’existir programes assistencials i de promoció de la salut dels professionals sanitaris?
• Programes assistencials: PAIMM-RETORN
• Programes de promoció de la salut:Fundació Galatea
Bruguera M et alii. Med Clín 2001;117;13; 487:494
Possibles factors que influeixen en lPossibles factors que influeixen en l’’actitud actitud dels professionals sanitaris respecte a la seva dels professionals sanitaris respecte a la seva
pròpia salutpròpia salut
• Coneixement expert de les patologies i dels mitjans diagnòstics i terapèutics a l’ús.
• Coneixement de l’ambient i funcionament dels centres sanitaris.
• Consciència dels límits dels seus coneixements.• Facilitat per automedicar-se.• Por a la mort.• Durant les carreres no es planteja mai el tema.• En l’ambient sanitari, tan sols poden estar
malalts els pacients.
Bruguera M et alii. Med Clín 2001;117;13; 487:494
Mal Mal úús dels serveis sanitaris quan els s dels serveis sanitaris quan els professionals accedeixen al sistema de salut professionals accedeixen al sistema de salut
per rebre ajudaper rebre ajuda
• Consultes de passadís o per telèfon.• Parlar d’un tercer en lloc d’un mateix. • No seguir els circuits administratius ordinaris. • No seguir les indicacions terapèutiques rebudes. • Automedicar-se. • No suportar les sales d’espera per por a perdre el
prestigi professional. • No semblar dèbil davant dels companys.
Bruguera M et alii. Med Clín 2001;117;13; 487:494
Exemples dExemples d’’inadequada resposta dels inadequada resposta dels metges consultats per altres professionalsmetges consultats per altres professionals
• No citar al metge consultant al seu despatx, quan son abordats al passadís o per telèfon.
• No obrir una Historia Clínica del cas. • No derivar el cas a un altre metge quan són
amics o parents propers. • No apercebre al pacient quan aquest no
segueix les indicacions terapèutiques. • No explicitar lo inadequat de la seva actitud
com pacient i el risc que això pot comportar.
Bruguera M et alii. Med Clín 2001;117;13; 487:494
Consideracions falses sobre lesConsideracions falses sobre lesmalalties mentals i addictivesmalalties mentals i addictives
• Existeixen molt pocs tractaments eficaços. • Les pateixen persones que no tenen voluntat per
guarir-se.• Les depressions les pateixen persones dèbils i
pusil·lànimes. • Els addictes ho son perquè volen. • Els addictes recauen contínuament. • Les addicions no són malalties, són vicis.
RCP, RCPL and BMA. Council Report CR91, 2001
Factors que dificulten el tractament Factors que dificulten el tractament del professional de la salut malaltdel professional de la salut malalt
• Prepotència terapèutica. “Jo ja sé el que he de fer, jo ho controlo”.
• Mecanismes de negació i racionalització. • Por a ser reconegut i a perdre la credibilitat i
reputació professional. Terror a la sala d’espera.• Por a perdre la feina, i fins i tot, a no poder
tornar a exercir. • Ocultació del problema per part de la família i,
moltes vegades, dels companys. La conspiraciódel silenci.
Bruguera M et alii. Med Clín 2001;117;13; 487:494
Efectes negatius en lEfectes negatius en l’à’àmbit laboral al no mbit laboral al no tractar als professionals de la salut malalts tractar als professionals de la salut malalts
• Baixes laborals de llarga durada. • Incapacitats permanents i inhabilitacions
professionals. • Denúncies per mala praxi i judicis.• Deteriorament del clima laboral i conflictes
laborals. • Ús indegut dels recursos sanitaris.
Firth-Cozens J. Depression in doctors. John Wiley & Sons Ltd.; New York. 1997
Per quPer quèè es crea el es crea el PAIMMPAIMM??
• El 1996, es detecta que hi ha metges denunciats per mala praxis, que presenten problemes de salut mental o addiccions.
• Nova consciència: superar la cultura de conspiració del silenci
• Modificació del codi deontològic (1997)
• S’elabora un projecte per atendre aquestes situacions basat en models existents a altres països: PAIMM
ComCom es crea el PAIMM?es crea el PAIMM?
• Conveni (9/1998):– Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya– COMB
• Immediatament després el va assumir el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya.
• Programa RETORN per als professionals d’infermeria (9/2000).
• Nou Conveni (2002):– Departament de Salut, – CatSalut i – Fundació Galatea del Consell de Col·legis de Metges de
Catalunya.
DefiniciDefinicióó• El PAIMM és un programa per atendre els metges
amb desordres mentals i/o addiccions a l’alcohol i/o altres drogues, incloent psico-fàrmacs.
• El RETORN és un programa per atendre els professionals d’infermeria en les mateixes situacions.
• Els programes existeixen perquè aquests professionals malalts amaguen les seves malalties i no van al sistema públic a demanar ajuda, com la resta de la població, de manera que podrien perjudicar la salut dels seus pacients.
• Al mateix temps, el PAIMM-RETORN assegura als ciutadans que els professionals estan capacitats per exercir la medicina amb totes les garanties necessàries.
FilosofiaFilosofia
• No persecutòria.
• No punitiva (si no és absolutament essencial).
• Accés voluntari.
• Preventiu.
• Promou la rehabilitació: “Recuperar bons professionals”
Qui Qui éés un professional malalts un professional malalt
• Metge/infermera que pot veure afectada
negativament la seva pràctica mèdica per
causa de problemes psíquics i/o conductes
addictives a l’alcohol i/o a d’altres drogues,
inclosos els psicofàrmacs.
• Que necessita rebre tractament especialitzat.
CaracterCaracteríístiques del stiques del PAIMMPAIMM--RETORNRETORN
• Atenció integral. • Confidencialitat. Unitat de Tractament
específica. • Serveis especialitzats i personalitzats. • Serveis gratuïts per als professionals en
exercici.• Gestionat per la Fundació Galatea del CCMC.• Finançat: 80% DS i 20 % COM’s/COIB.• Pioner a Europa i reproduït en un 70% de les
províncies espanyoles.
Els tres eixos del Els tres eixos del PAIMMPAIMM--RETORNRETORN• Col·legial
– Accés i acollida– Casos difícils: via compulsatòria i/o Contracte
Terapèutic• Clínica
– Exclusivament assistencial.– Equilibri entre els riscos i l’adherència al tractament.– La voluntat del pacient és imprescindible.
• Avaluadora– Presenta o no símptomes i/o signes de malaltia.– Pot treballar o no, i segons en què, com, etc.
Requeriments per accedir al Requeriments per accedir al ProgramaPrograma
• Estar en possessió del títol de Medicina/Infermeria.• Estar col·legiat en el Col·legi de Metges/Infermeria
respectiu. Els serveis son gratuïts pels col·legiats.• Estar en actiu. No per professionals jubilats o que
gaudeixin d’una invalidesa.• Patir una malaltia mental i/o trastorn addictiu a
l’alcohol i/o altres substàncies, incloent els psicofàrmacs.
Vies dVies d’’accaccéés al Programa (I)s al Programa (I)
• Denúncia formal. • Comunicació confidencial :
– El MM accedeix al Programa desprès d’haver estat citat per un membre, habitualment el Secretari, del seu Col·legi de Metges, degut a una informacióprèviament contrastada.
– Abans un company o familiar ha intentat adreçar al MM al PAIMM sense èxit.
– Hi ha sospita de risc de malapraxis.
Comunicació Confidencial
El MM no reconeix la seva malaltia Sospita de risc de malapraxi
NormalAccepta tractament
Informació per escrit al Secretari del Col·legi
El MM es citatpel Secretari Rebuig del tractament
Peritació psiquiàtrica
Accés al PAIMM
Patològica
Rebuig del tractament
Restricció o suspensió de l’exercici
Vies dVies d’’accaccéés al Programa (II)s al Programa (II)
• Demanda voluntària:– Espontània: el MM reconeix
clarament el seu problema i decideix demanar ajuda.
– Induïda: el MM demana ajuda per la pressió d’algú amb ascendència i/o autoritat sobre ell (superior, col·lega o familiar) .
Vies dVies d’’accaccéés al Programa (III)s al Programa (III)
4%1%
11%
84%
Demanda Voluntària espontaneaDemanda voluntària induïdaComunicació confidencialDenúncia
ConfidencialitatConfidencialitat
• A través d’un telèfon directe per les primeres trucades i les comunicacions confidencials.
• La trucada es atesa per un professional sotmès a criteris de confidencialitat.
• Canvi de nom.• Accés restringit a l’adreça de la Unitat
de tractament.
Entrevista dEntrevista d’’acollidaacollida
• Obtenció de dades per confirmar la col·legiaciódel pacient.
• Obtenció d’informació del problema perquèaixò permetrà:– Dirigir al pacient al terapeuta més adient
pel seu tipus de patologia.– Una millor orientació del terapeuta en el
seu primer contacte amb el MM.
Motius dMotius d’’accaccéés al Programa s al Programa
11%21%
68%
Trastorn mentalConducta addictiva a l'alcoholConducta addictiva a altres drogues
El Contracte TerapEl Contracte Terapèèutic (I) utic (I)
• Es un compromís pel acompliment del tractament entre les parts implicades: MM, terapeuta, tutor i representant del Col·legi de Metges corresponent.
• L’objectiu del mateix es assolir la recuperaciódel pacient.
• S’utilitza en casos de risc per la praxi i quan el MM nega o minimitza el seu problema.
El Contracte TerapEl Contracte Terapèèutic (II)utic (II)
• Habitualment els signants són el MM, el terapeuta, el Secretari del COMB i un tutor.
• Duració: entre 6 mesos i un any.• Passat aquest temps es procedeix a la revisió
del mateix i, o bé es dóna per finalitzat o se’n signa un de nou, moltes vegades no per fracàs terapèutic sinó per una millor consolidació de l'èxit del procés.
• De vegades comporta una restricció temporal o parcial de l’exercici de la pràctica mèdica.
Unitat clUnitat clíínicanica
• Unitat clínica específica ubicada a Barcelona.
• Amb serveis: ambulatoris, residencials i d’hospital de dia.
• Staff: 7 psiquiatres, 5 psicòlegs, 1 internista, 6 infermeres, 4 auxiliars.
• 22 habitacions individuals amb bany i TV.
Alguns resultats del PAIMMAlguns resultats del PAIMM(fins a 30 setembre 2009)(fins a 30 setembre 2009)
• 1.465 metges atesos.• 1.156 metges catalans atesos.• 761 metges atesos a la unitat clínica:
– Catalunya: 438– Resta d’Espanya: 319– Europa: 4
• 122 contractes terapèutics.• Accés: Més del 96% accedeixen
voluntàriament.
• Després de 3 anys de PAIMM i RETORN…
– Focus assistencial, no en prevenció.– Necessitat de canviar l’actitud dels metges
cap a la seva salut.– Existència de grups de risc que demanen ser
atesos.– Necessitat d’un marc des d’on gestionar els
programes assistencials i de promoció de la salut.
Per quPer quèè es crea?es crea?
• Promoure estils de vida saludables entre els professionals de la salut.
• Fomentar estratègies de prevenciódavant dels riscos d’exercir la professió.
• Procurar que els professionals malalts rebin l'assistència adequada PAIMM-RETORN
MissiMissióó
Institucions representades en el Patronat de la Fundació
• 4 Col·legis de Metges de Catalunya• Col·legi d’Infermeria de Barcelona• Departament de Salut: DG Salut Pública i
Institut d’Estudis de la Salut• Mutual Mèdica de Catalunya i Balears• Assistència Sanitària Col·legial
Entitats col·laboradores
• Laboratoris Almirall• Glaxo Smith Kline• Merck, Sharp & Dhome• Mutual Mèdica de Catalunya i Balears• Assistència Sanitària Col·legial
Com influir en els professionals de la salut
• Definint el problema: Revisions bibliogràfiques, grups assessors, estudis.
• Difusió dels resultats i conclusions entre professionals, polítics, gestors i opinió pública.
• Elaboració de recomanacions.• Tallers per prevenir i gestionar el malestar.• Organització de sessions informatives.• Lideratge a Espanya i Europa.
Programes de promoció de la salut
• La salut de l’estudiant de medicina • La salut del metge resident• Salut, gènere i exercici professional• La salut del metge jubilat• La salut de les infermeres
• Publicacions:
La salut del MIR: Accions realitzades
Guia per a tutors i professionals dels centres sanitaris docentsGuies i manualsCatalà, gener 2007 Castellà, gener 2008
Estudi sobre la salut dels residents a CatalunyaInformes i estudisCatalà, abril 2008 Castellà, març 2009
Què em convé saber ara que començo la residència?TrípticCatalà, abril 2008 Castellà, octubre 2008
Guia per als serveis de prevenció de riscos laboralsGuies i manualsCatalà, maig 2009 Castellà, novembre 2009
• Estudi:
Salut, gènere i exercici professional: Accions realitzades
Salut, estils de vida i condicions de treball dels metges i metgesses de CatalunyaInformes i estudisCatalà, novembre 2007Castellà, novembre 2007
• Estudi:
La salut del metge jubilat: Accions realitzades
Estudi de necessitats dels professionals de la medicina relacionades amb el moment de la jubilacióInformes i estudisCatalà, desembre 2006
Pla de treball 2009-2012 Projectes en curs
La salut de l’estudiant
Estudi sobre la salut de l’estudiant de medicina a CatalunyaInformes i estudis
Objectius:- La descripció dels hàbits i l’estat de salut general dels estudiants de medicina a Catalunya.- La determinació dels factors que s’associen a la presència de malestar psicològic.
Metodologia:- Estudi transversal als estudiants de 4rt de carrera.
• Estudi
• Tallers per a un exercici professional més saludable
- Tallers per a residents- Tallers per a tutors- Tallers per als serveis de prevenció de riscos
laborals
La salut del MIR
• DVD “Què em convé saber?”
Presentació de 15-20 minuts en DVD sobre “Què em convé saber?”, per passar en les jornades d’acollida, congressos, tallers, penjar a la web, etc.
Salut, gènere i exercici professional
• Taller de prevenció i gestió del malestar laboral
Adreçat a:Professionals del sistema sanitari en situació de malestar laboral.
Objectius:Adquirir eines i habilitats individuals i grupals per prevenir i fer front al malestar laboral
Contingut:Funcionament de les organitzacions i els equips de treball; actituds i dinàmiques laborals que dificulten la realització de la feina i generen malestar i les eines per fer-hi front. Casos pràctics.
• Estudi:
La salut del professional d’infermeria
Estudi Salut, estils de vida i condicions laborals de les infermeres de Catalunya
Objectiu: Obtenir periòdicament informació respecte a la salut, els hàbits i conductes relacionats amb la salut, la utilització dels serveis sanitaris i medicaments, i els treballs (remunerat i domèstic) de les infermeres de Catalunya, per a la planificació d’accions de prevenció i promoció de la salut d’aquestes professionals, i en la comparació amb la població general.
Moltes gràcies per la seva atenció
www.fgalatea.org