Món ortogràf ic
Ed
ucació Primària
Quaderns de treball de Competències bàsiques
Montserrat CampsMontserrat Bota
maqueta_interior_catala.indd 1 14/04/09 18:17
4
Unitat 1 La separació de paraules
Observació
Compta les síl·labes de cada cas i escriu-ne el nombre:
pal: es-tel: cor-ti-na: sa-ba-ti-lla:
Jo-sóc-un-po-bre-ma-me-mi-mo-mú-sic-de-car-rer:
Classifica les paraules següents:
mà, sabata, llit, corda, sargantana, plat
Monosíl·labes:
Polisíl·labes:
Pinta la síl·laba tònica de les paraules següents:
c a s t a n y a p i l a m ú s i c a e s t e l a d a c a n ç ó
Pinta d’un mateix color els dígrafs o grups de lletres i les paraules que els contenen:
À - G U I - L A P E L - L Í - C U - L A P I S - C I - N A M A I G
C A R - R E - T Ó P A S - S E - R A B U T- X A - C A C O - L L I - TA
C O - Q U E S G A - R A T- G E R E I - X A T E R - R A
P I - N Y A P A - P A - L L O - N A P L A T- J A T I L - L A
Marca amb colors diferents els diftongs i els hiats d’aquestes paraules:
c u i n a f e i n a t e a t r e c o u r e h i s t ò r i a p l o u r e m a i
c u a i o g u r t n o i a b e a t a q u a t r e p i n g ü í q u o t a d i a
G U R R S S S C I X L · L T X Q U L L T J T G I G N Y
maqueta_interior_catala.indd 4 14/04/09 18:17
5
Món ortogràfic
2. Combina les síl·labes següents de manera que et surtin el màxim de paraules possibles:
La síl·laba
Una síl·laba és un so o un grup de sons que diem en un sol cop de veu quan pronunciem una paraula. La paraula gallina, per exemple, té tres síl·labes: ga-lli-na.Segons el nombre de síl·labes, les paraules es classifiquen en monosíl·labes, si tenen una sola síl·laba (cuc, sang, pols), o polisíl·labes, si tenen més d’una síl·laba (cu-quet, san-go-nós, pol-se-gue-ra).
Activitats
1. Separa per síl·labes, col·locant cada síl·laba en un quadret:
pera, castanya, sabata, sardina, canelons, martell, galeta, accent, ampolla, helicòpter, pastanaga, ona, cuca, espasa, bota, tassa
3. Classifica les paraules segons el nombre de síl·labes:
mariner, fred, matí, pansa, esquena, pastanaga, pal, senyoreta, malastrugança, estiracabells, pasta, sortida, mel, gasolinera, samarreta
Monosíl·labesPolisíl·labes
Dues Tres Quatre Més de quatre
C O TA PA N E D R I L V O L T U L I M A
Q U I G O L T E L L C A R M A R S E S O C A R O L L A C O T O R G A C O
maqueta_interior_catala.indd 5 14/04/09 18:17
6
4. Pinta la síl·laba que sona més fort de cada paraula: Les síl·labes tòniques i les síl·labes àtones
Quan les paraules tenen dues o més síl·labes, sem-pre n’hi ha una que sona més fort: és la síl·laba tònica. Per exemple: can-çó, sor-ra. La resta de síl·labes s’anomenen síl·labes àtones.
6. Col·loca les paraules en els quadrets, separades per síl·labes, i pinta la síl·laba tònica d’un color i les àtones d’un altre:
canari, lleó, teulada, germà, màgic, història, barret, pesseta, palla, música, peixera, joier, motxilla, col·legi
5. Separa cada paraula per síl·labes i assenyala’n la tònica:
bicicleta, globus, gallina, ànec, dòmino, escacs, butaca, sargantana, gripau, carretó, pessic, àvia, joia, peixet, putxinel·li
J A R D Í S A B A T I L L A T E A T R E D À L I A
U N G L A C O R T I N A
C O C O D R I L
C A R R O
T R U J A T A S S A X I S C L E G U I T A R R A
R A S P A L L M À Q U I N A T R I N E U N O I A
G O R I L L A C A P U T X A
A T L E T A
maqueta_interior_catala.indd 6 14/04/09 18:17
7
Món ortogràfic
7. Copia, separant per síl·labes, les paraules de la tirallonga de mots:
La separació de síl·labes
Quan s’ha de partir una paraula a final de ratlla, cal tenir en compte les normes següents: No s’ha de deixar cap
lletra sola ni al comença-ment ni al final de ratlla. No es poden separar mai
les vocals que formen part d’un diftong. S’han de separar els
dígrafs o grups de lletres següents:rr (ser-ra),ss (tas-sa),sc (es-ce-na),ix (cai-xa),l·l (pàl-lid),cc (ac-cés),tj (plat-ja),tg (met-ge),tx (cot-xe),tl (at-les),tll (rat-lla),tm (set-ma-na),tz (at-zar),mm (im-mò-bil),nn (in-no-cent). No es poden separar
mai els dígrafs o grups de lletres següents: gu (an-ti-gui-tat),qu (pa-quet),ll (pe-lle-ter),ny (ca-nya),ig (ba-teig).
8. Assenyala per on separaries les paraules en cas d’haver de canviar de ratlla si et sobressin quatre o cinc lletres.
b o n í s s i m a t r a n q u i l · l i t a t c a l a i x e r a p r e s t a t g e r i a
m u n t a n y e n c a m a r r a d o r
a m e t l l a t s i m m e d i a t
9. Fes paraules amb les síl·labes següents:
a) I Ó
b) R R
c ) C R
d) P A
e) G E
f ) C A
g) I S
h) E A
i ) E L
j ) E R
tassasenyorpallapel·lículareixaenquadernaraccentcaputxapiscinaestoig
Els dígrafs
Hi ha sons que es repre-senten amb dues lletres; és el que anomenem dígrafs. Ja has vist que quan separem les paraules per síl·labes alguns dígrafs se separen i d’altres no.
TAL· INS LA Ó CI DOR LLA RAT NEC CON TAR CI NA PIS GE RAT GA TE RE CAR RA MENS IM ES NA QUE QUI ES MAL
NYAR ES CA
maqueta_interior_catala.indd 7 14/04/09 18:17
8
Els diftongs
Quan dues vocals seguides es pronuncien en la ma-teixa síl·laba diem que formen un diftong. En català hi ha dos tipus de diftongs: Creixents:
– Si la i o la u són a co-mençament de mot i entre dues vocals. En aquest cas funcionen com a consonant.Per exemple: iogurt, ien, Laia, seuen.– En els grups qua, qüe, qüi, qüo, gua, gue, gui, guo.Per exemple: quatre, qüestió, terraqüi, quota, llengua, següent, pingüí, paraiguot. Decreixents: si la i o la
u es troben al final dels grups ai, ei, ii, oi, ui, au, eu, iu, ou, uu. Per exemple: aire, eina, boira, buit, blau, heura, diumenge, dijous, duu.
11. Assenyala els diftongs decreixents:
Vaig a peu a tot arreu.
Qui no té bestiar ni bou no llaura quan vol.
Cuita a venir, si el vols veure aquí.
Tancar amb clau.
És una eina de dos talls.
A l’estiu, tota cuca viu.
Mala herba mai no mor.
Quin dia és avui?
Sentir-se cofoi.
10. Assenyala els diftongs creixents:
Quan els uns riuen, els altres ploren.
Ho guarda com un tresor.
Content com unes pasqües.
Riu com una hiena.
Són tres quarts de fusta i un tauló.
Tempteja la qüestió.
Té la llengua llarga.
Plouen confits.
Amb esguard ferreny.
12. Escriu quatre paraules en cada columna:
Diftongs
Decreixents CreixentsCreixents
(i -u consonàntiques)
maqueta_interior_catala.indd 8 14/04/09 18:17
9
Món ortogràfic
13. Assenyala els triftongs:
Guaita que fan ara!
Si ho veieu, millor.
Caieu rodolant.
Seieu als bancs de darrere.
Que guai!
No sé què dèieu.
Els hiats
Quan dues vocals segui- des es pronuncien en síl·labes diferents diem que formen un hiat: pa-ci-èn-ci-a.
14. Copia, separant per síl·labes, les paraules del text de la bafarada i assenyala’n els hiats.
15. Assenyala les 10 paraules que tenen hiat:
VESTUARI MARIA TAULA FLAIRE JAUME NOI DIES TRUITA NATACIÓ ESTACIÓ
HISTÒRIA MEMÒRIA ESTIU BARTOMEU PUNTUAL FLAUTA NERVIÓS ÀVIA TOU
Els triftongs
Quan darrere d’un diftong creixent hi ha una i o una u es forma un triftong: ca-ieu.
Fa un bon dia. Per damunt del poble lluu el sol, que sembla que miri com passa la gent.Al mig de la plaça, un avi gronxa el seu nét amb tota la paciència del món.Ben a prop, hi ha un home amb un barret que fa moure uns titelles dins un teatret i explica, a grans i petits, històries de dracs i encanteris.
maqueta_interior_catala.indd 9 14/04/09 18:17
10
1. Escriu les paraules separades per síl·labes en els quadrets corresponents. Veuràs com podràs llegir una paraula nova.
rinoceront, corda, marroquina, tortuga
2. Col·loca les paraules fent cadena. La darrera síl·laba de cada paraula és la primera de la següent:
Jocs
3. Busca en aquesta sopa de lletres les paraules que et donem a continuació. Pinta amb un color les que tenen diftong i amb un altre les que tenen hiat.
iot, quadre, llengua, mai, feina, estiu, joia, Laia, quota, coure, teatre, diari, Maria, aeri
M A R I A F U Q A B H I
Z E C R T E G U O T K O
E S R E N I G O A E E T
R T S A B N I T I A R V
D I F A E A R A O T U J
A U H L C K A P J R O Z
U Y L R M A I E H E C V
Q F G N E S D Q L A I A
nespres, tallarines, pressa, termòmetre, sabater, trena
maqueta_interior_catala.indd 10 14/04/09 18:17
11
Món ortogràfic
4. Afegeix síl·labes al costat de la síl·laba MI i et sortiran paraules. Fes-ho amb algunes de les síl·labes que tens a continuació.
5. Resol aquests mots encreuats amb les paraules següents. Abans, però, hauràs de reordenar les lletres de les paraules amb l’ajut de la definició.
1 . SAGIPES: avinguda o carrer ample per on pot passejar la gent.2. ROCRA: vehicle amb dues rodes grosses tirat per animals.3. XAICA: receptacle que serveix per guardar-hi coses.4. JALTAP: terreny pla vora el mar. 5. TOLLER: grup de persones o coses col·locades en cercle.6. TEPQUA: conjunt no gaire gros de coses embolicades.7. NYIAP: fruit del pi que conté pinyons.
IM CO NAR NET EN CA EM DES RAL CA NENT SAT CA NAR NE
DO CO AT
M I
M I
M I
M I
M I
M I
M I
M I
1
2
3
4
5
6
7
maqueta_interior_catala.indd 11 14/04/09 18:17
12
Preparació del dictatEts un somiatruites? ¿Et passes el dia imagi-nant coses impossibles? O potser, al contrari, sempre toques de peus a terra i ets incapaç de pensar en res que no puguis veure i tocar? De vegades va bé somiar una mica, però altres vegades cal tocar de peus a terra. No et sembla?
• Classifica les paraules destacades del text segons el nombre de síl·labes que tinguin:
Una síl·laba
Duessíl·labes
Tressíl·labes
Quatresíl·labes
Més de quatresíl·labes
Dictats
La gavina vola contra el vent.
El capità fuma amb pipa.
El gos troba un bastó.
Un ocell menja molles de pa.
Una vela creua el mar.
La llum del far brilla en la nit.
El vent aixeca les ones.
Preparació del dictat
• Compta les síl·labes de cada frase i escriu-ne el nombre al costat.
1.
2.
maqueta_interior_catala.indd 12 14/04/09 18:17
13
Món ortogràfic
Preparació del dictatEls taurons són uns caçadors extraordinaris i quan es fan adults no tenen gaires enemics. Gairebé tots posseeixen un cos aerodinàmic, és a dir, un cos lleuger i elàstic que els permet fer camí fàcilment per les aigües de la mar.
• Classifica les paraules destacades del text en dos grups: segons si les vocals en contacte formen diftong o hiat.
Paraules amb diftong:
Paraules amb hiat:
3.
• Escriu les paraules destacades del text separades per síl·labes i anota també el nombre de síl·labes.
La Marina va agafar un diari del porta-revistes. Amb el primer full es va fer un barret de pira-ta. Amb el barret al cap es va asseure al sofà i va obrir el diari. No entenia com els grans trobaven entreteniment en totes aquelles notí-cies que parlaven de crisi i de desgràcies. Si ella escrivís un diari, segur que trobaria notí-cies interessantíssimes per explicar i que no tindrien res a veure amb aquelles notícies tan negatives. Va deixar de llegir i amb la resta de fulls va fer tot de barquetes de paper.
Preparació del dictat
4.
Paraules Nombrede síl·labes
Paraules Nombrede síl·labes
maqueta_interior_catala.indd 13 14/04/09 18:17
14
1. Assenyala per on separaries les paraules en cas d’haver de canviar de ratlla si et sobressin cinc o sis lletres.
e s p i a d i m o n i s
s i m p a t i q u í s s i m e s
e s g a r r i f o s a
e s b l a n q u e ï d a
i n t e r r o g a c i ó
m e r a v e l l o s e s
Activitats d’ampliació
passejavaperlaplatja 4 1 1 2 feiaunaventadaimpressionant
elventtombavaelsarbres
lesonadespicavencontralesroques
noesveiacapbarcanavegant
3. Inventa’t tres frases; en cada una hi ha d’haver una paraula amb diftong i una altra amb hiat.
Paraules Nombre de síl·labes per paraula
2. Separa, en cada cas, les paraules de la columna de l’esquerra i escriu el nombre de síl·labes que té cada una. Fixa’t en l’exemple.
maqueta_interior_catala.indd 14 14/04/09 18:17
15
Món ortogràfic
Avaluació
Observa aquelles paraules que no has escrit correctament al llarg de la unitat i copia-les sense cap error en la columna de l’esquerra. Després fes que te les dictin totes per comprovar que les has as-similades. Si encara comets algun error, torna-les a escriure cor-rectament en la columna de la dreta.
Temes i activitats
Paraules escrites correctament
La síl·laba Activitats 1, 2 i 3
Les síl·labes tòniques i les síl·labes àtonesActivitats 4, 5 i 6
La separació de síl·labes i Els dígrafsActivitats 7, 8 i 9
Els diftongsActivitats 10, 11 i 12
Els hiatsActivitats 14 i 15
Els triftongsActivitat 13
Activit@ts Món
maqueta_interior_catala.indd 15 14/04/09 18:17