Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 1
TREBALL DE RECERCA DE BATXILLERAT
IES Escola Municipal del Treball
Quatre espècies de Boletus
Bernat Lloret i Villas 2n de batxillerat Curs 2006-2007 Tutora: Inmaculada Pesquera
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 2
Índex
Índex ...................................................................................2
Agraïments ..........................................................................4
1. Preàmbul .........................................................................5
2. Generalitats.....................................................................6
2.1. Introducció: El regne dels fongs...................................................6
2.2. Ecologia .......................................................................................8
2.3. La Nutrició ...................................................................................9
2.4. La reproducció ...........................................................................14
2.5. Classificació ...............................................................................17
2.6. Morfologia dels fongs .................................................................21
3. Gènere Boletus ..............................................................25
3.1. Història del gènere .....................................................................25
3.2. Característiques dels Boletus. ....................................................30
3.3. Tria d’espècies a estudiar...........................................................30
4. Material i metodologia....................................................31
4.1. Material .....................................................................................32
4.1.1. Material de la recol·lecció......................................................... 32
4.1.2. Mostres estudiades................................................................. 33
4.1.3. Material per a la identificació i assecatge................................... 34
4.1.4. Material de la comprovació ...................................................... 35
4.2. Metodologia................................................................................35
4.2.1. Metodologia de la recol·lecció ................................................... 35
4.2.2. Metodologia de la identificació i assecatge ................................. 40
4.2.3. Metodologia de la comprovació................................................. 43
5. Resultats .......................................................................45
5.1 Climatologia de les localitats estudiades.....................................46
5.2. Ecologia i hàbitats .....................................................................49
5.2.1. Comunitats vegetals................................................................ 50
5.3 Macroscòpia................................................................................52
5.3.1. Boletus aereus ........................................................................ 52
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 3
5.3.2. Boletus aestivalis .................................................................... 54
5.3.3. Boletus queletii........................................................................ 56
5.3.4. Boletus rhodoxanthus .............................................................. 57
5.3.5 Comparativa............................................................................ 60
5.4. Microscòpica ..............................................................................61
5.4.1. Boletus aereus ....................................................................... 61
5.4.2. Boletus aestivalis ................................................................... 65
5.4.3. Boletus queletii....................................................................... 69
5.4.4. Boletus rhodoxanthus ............................................................. 76
5.4.5. Comparativa.......................................................................... 82
6. Conclusions...................................................................86
7. Bibliografia ....................................................................87
8. Annexos.........................................................................88
9. Glossari .........................................................................95
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 4
Agraïments
Vull agrair l’ajuda, els consells i la col·laboració que les següents
persones m’han donat.
En primer lloc a Inmaculada Pesquera, tutora del treball, que m’ha
ajudat en tot el necessari.
Fernando Palazón m’ha cedit amablement les fotografies representades
en les figures 46, 47, 53, 55 i 65 i les dades microscòpiques que m’han
permès augmentar el nombre de mostres, fent així una aproximació
més precisa a la realitat. Eduardo Fidalgo (Erbi) m’ha confirmat algunes
determinacions i m’ha resolt alguns dubtes. Alguns membres de la
Micolist coordinada per Miquel Àngel Pérez-De-Gregorio m’han
traspassat informacions diverses. Algunes de les sortides al camp les he
fet amb l’Associacio Micologica Font i Quer presidida per Gabriel
Carrascosa. Ferran J. Lloret m’ha cedit algunes fotografies alienes al
gènere estudiat.
Per últim, i de manera molt especial, agraeixo a Mar I. Lloret, a Ferran
J. Lloret, a Dolors Villas i Audald Lloret per acompanyar-me a moltes de
les excursions i per la seva ajuda col·laboració en tot el que he anat
necessitant.
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 5
1. Preàmbul
La micologia és un tema del qual m’ha semblat que se’n parla poc, un
tema que a mi m’agrada però que mai he tingut l’ocasió d’estudiar una
mica a fons. Ara, amb l’ocasió de la realització del treball de recerca del
batxillerat, he pogut fer observacions macro i microscòpiques que
m’han servit per entendre millor el món dels fongs, en general, i la seva
part més complexa, en particular: la reproducció.
Des de fa anys, cada cop que sortia a la natura, que anava al camp o a
la muntanya, i podia observar bolets, em preguntava quin era el seu lloc
dins el món dels éssers vius, què eren els bolets?, com sortien?, quina
era la seva funció en l’ecosistema? o, ja que en un principi els veia molt
semblants, com els podia diferenciar entre ells? Per contestar totes
aquestes preguntes, fruit de les primeres observacions, vaig decidir
d’estudiar diferents espècies d’un mateix gènere com a exemple general
d’aquest complex i encara poc estudiat regne, i a la vegada veure les
característiques que diferencien les diferents categories jeràrquiques,
com ara la família, el gènere, l’espècie, etc.
Un cop presa la decisió de fer el treball de recerca sobre micologia i
intentar respondre les qüestions plantejades, se’m plantejava un altre
dilema, quina família, gènere, espècies havia de triar com a exemple?
Després d’unes primeres estones d’alguna lectura d’introducció a la
micologia i d’adonar-me’n de la seva complexitat i que cap grup en
particular podia ser exemple de tot el regne, vaig pensar en un gènere
que em cridava i em crida molt l’atenció, el gènere Boletus.
Tots hem menjat o hem sentit a parlar del cep, del siureny o del
mataparent, algun dels noms comuns i populars d’algunes de les
espècies més conegudes del gènere Boletus.
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 6
Ja triat un gènere vaig haver de buscar les espècies més adequades per
poder fer el treball i, alhora aquelles que fossin relativament comuns i
de fàcil recol·lecta durant el temps de realització d’aquest treball.
Aquesta darrera condició depèn directament de la climatologia
particular d’un període concret. Aquest darrer és un dels aspectes que
ha condicionat més la tria. Després de moltes sortides al camp, sobretot
en les àrees geogràfiques del Montseny i del Montnegre, i basant-me en
la qualitat i la quantitat d’exemplars trobats, les esporades
aconseguides i les característiques macroscòpiques, vaig triar les
espècies B. aereus, B. aestivalis, B. rhodoxanthus i B. queletii ja que van
ser les que vaig trobar en més localitats i les que em van semblar
representatives d’alguns dels subgrups que formen el gènere Boletus.
2. Generalitats
2.1. Introducció: El regne dels fongs
Carl von Liné (1753) va proposar un model d’organització jeràrquic dels
éssers vius. Depenent de les similituds dels organismes anaven sent
col·locades primer en una espècie, després en un gènere, després
aquest gènere entrava a formar part d’una família, més endavant,
aquesta, d’una classe per arribar definitivament a pertànyer a un regne.
Aquest model ha estat modificat amb el pas del temps (Izco & al, 2004)
per autors com Adanson (1763), Jussieu (1789), Lamarck i de Candolle
(1805), Endlicher (1836), Willkomm (1854). Actualment se segueix el
model proposat per les lleis de nomenclatura de 1910.
Fins al segle XIX tots els éssers vius quedaven inclosos en un dels dos
grups llavors existents, animals o plantes. Una divisió que es va veure
afectada amb la nova proposta de Ernst Haeckel al 1866 que consistia
en l’existència d’una tercera divisió que ell anomenà protistos,
considerats els antecessors dels altres dos regnes. Però, avui en dia, els
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 7
éssers vius estan dividits en cinc regnes segons Whittaker i Margulis
(Izco & al., 2004) (figura 1), encara que actualment existeix una
tendència a augmentar aquest número. Un d’aquests 5 regnes és el
regne fungi, el dels fongs, alguns pocs representants del qual seran
estudiats en aquest treball.
Regne
Protista
Monera Fungi Animalia Plantae
Organització
cel·lular
Eucariota
Unicel·lulars
Procariota
Unicel·lulars
Eucariota
Falsos teixits
Eucariota
Amb teixits
Eucariota
Amb
teixits
Nutrició Autòtrofs o
heteròtrofs
Autòtrofs o
heteròtrofs
Heteròtrofs
(osmòtrofs)
Heteròtrofs Autòtrofs
Respiració Aeròbics o
anaeròbics
facultatius
Aeròbics,
anaeròbics
o facultatius
Aeròbics o
anaeròbics
facultatius
Aeròbics Aeròbics
Reproducció Asexual o
sexual
Asexual o
sexual.
Asexual o
sexual
Sexual
(gàmetes i
zigots)
Asexual o
sexual
Biologia Paràsits,
mutualistes,
simbionts
Paràsits,
lliure s,
simbionts
Sapròfits,
paràsits i
simbionts
Diversa Diversa
Locomoció Reptació,
cilis i flagels
Flagel, cilis i
pseudopodis
Immòbils Normalment
mòbils
Immòbils
Figura 1: Taula esquemàtica amb les principals característiques del 5 regnes, en vermell les
característiques diferencials respecte al regne Fungi.
El regne fungi és un regne que s’ha adaptat de manera molt variada a
les condicions de cada indret i això fa que puguin ocupar nínxols
ecològics molt diversos. Els fongs són omnipresents a la biosfera,
encara que només els puguem observar quan formen els carpòfors.
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 8
2.2. Ecologia
Hi ha diversos factors importants que són limitants o que influeixen
directament en el creixement dels fongs, com són la disponibilitat de la
matèria orgànica i la suficiència d’aigua; però, a part d’aquests, en
trobem d’altres no menys importants com la temperatura i el pH.
Respecte al factor de disponibilitat de matèria orgànica en parlo més
àmpliament a l’apartat de nutrició.
L’aigua és un factor indispensable per al creixement i reproducció dels
fongs. Això ho he pogut constatar ja que les mostres de bolets
obtingudes en les excursions d’abans de les pluges, representades en la
figura 2, eren gairebé nul·les; en canvi, va augmentar l’abundància
d’aquestes mostres passades les dates de pluja.
Figura 2: Mapa de precipitacions del mes de setembre.
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 9
Els fongs, tot i tenir una temperatura òptima de creixement que oscil·la
entre els 25ºC i els 30ºC, poden sobreviure i créixer en temperatures
més extremes, des de properes a la congelació, per sota de 0ºC, i fins a
temperatures superiors a 50 ºC depenent de l’espècie de fong de què
parlem.
El pH del substrat és una variable bastant important, ja que hi ha
espècies de tendència acidòfila que prefereixen viure en substrats àcids
entre les que hi ha Boletus edulis, Boletus pinophilus o Boletus aereus i
n’hi ha de basòfiles que prefereixen terrenys bàsics com Boletus luridus
Boletus sata nas o Boletus radicans (Muñoz, 2005). Tot i les possibles
excepcions els valors òptims del pH oscil·len entre el 5,6 i el 5,7.
Hi ha alguns fongs, els xeròfils, que poden viure en zones seques, tot i
que necessiten una aportació d’aigua a l’hora de fructificar; això fa que
un fong pugui estar sense fructificar més de 8 anys, i que quan hi ha
un subministrament d’aigua important es pugui donar una fructificació
massiva.
L’època en què les condicions òptimes esmentades anteriorment són
més adequades va des del principi de la primavera fins a principis
d’hivern en zones meridionals, ja que en zones més boreals o montanes
la temperatura es redueix i fa que es redueixi molt el període de
fructificació. No obstant això algunes espècies poden fructificar durant
tot l’any.
2.3. La Nutrició
Els fongs són organismes heteròtrofs; és a dir, incapaços de realitzar la
fotosíntesi i, per tant, la font de carboni necessària per a la seva
supervivència no pot provenir del CO2 ambiental sinó que prové de la
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 10
matèria orgànica de la qual es nodreixen i d’on, a la vegada, obtenen
l’energia per al seu metabolisme. Es diferencien així de les plantes, que
obtenen l’energia del Sol mitjançant el procés de la fotosíntesis i el
carboni del CO2 ambiental i no de la matèria orgànica.
Els fongs es nodreixen de manera similar als bacteris heteròtrofs, que
formen part del regne de les Moneres, mitjançant un mètode anomenat
digestió externa, que consta de dues fases. La primera fase és
l’abocament extracel·lular d’enzims digestius a l’exterior, sobre de la
matèria orgànica per tal de digerir-la, hidrolitzant les grans molècules, i
així, en la segona fase del procés, les hifes puguin absorbir la matèria
orgànica ja digerida. Aquest és un procés que diferencia el regne dels
fongs del regne animal, ja que aquest últims, en general, sempre fan ús
de la digestió interna dels aliments, amb alguna excepció. A part dels
fongs en sentit ampli, tenim el grup dels mixomicets, que alguns autors
actuals consideren en regne diferent, que no tenen paret cel·lular i
aprofiten aquesta característica per captar l’aliment per fagocitosi; és a
dir, incloent partícules senceres a l’interior dels vacúols on seran
digerides.
Dins dels grups que formen el regne dels fongs existeixen varis tipus
biològics d’obtenció de la matèria orgànica, saprofitisme, parasitisme i
simbiosi.
Els fongs sapròfits són aquells que s’alimenten a partir de restes
orgàniques vegetals i animals morts actuant com a descomponedors.
És segurament la funció principal dels fongs a l’ecosistema (figures 3 i
4). Entre els representants d’aquest tipus biològic de sapròfits hi ha els
causants de la fermentació del pa (Saccharomyces cereviseae) o del vi
(Sacharomyces ellipsoideus), o els productors d’antibiòtics (Penicillium
notatum). Algunes de les espècies més conegudes de fongs sapròfits són
per exemple el xampinyó silvestre (Agaricus campestris) o la Pampa
grisa (Clitocybe nebularis).
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 11
Figura 3: Fotografia d’un fong sapròfit (Mucor sp.) que creix sobre el tomàquet.
Figura 4: A) fotografia d’un fong sapròfit (Mucor sp.) que creix sobre el pa. B) Detall del
miceli.
El segon tipus biològic, el de fongs paràsits, està format per aquells que
obtenen l’aliment dels d’organismes vius, provocant, normalment, al
mateix temps, una patologia (figura 5). Aquests fongs tant poden
parasitar animals com vegetals o altres fongs. Dins d’aquest grup
trobem per exemple les tinyes (Trichophyton verrucosum), sobre animals,
paràsit d’alguns bolets (figura 6) o la gírgola d’alzina (Armillaria mellea).
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 12
Figura 5: Fotografia de fong parasitant una ungla humana.
Figura 6: Fotografia d’un bolet paràsit sobre una Russula . (Foto: F.J. Lloret)
Finalment, el tercer tipus biològic és el dels fongs simbionts. La
simbiosi és un tipus de relació que consisteix en que el fong es nodreix
gràcies a l’associació amb un altre ésser viu produint-se, generalment,
benefici mutu. En aquest tercer tipus d’obtenció de l’aliment hi podem
distingir dos grups. El grup de fongs anomenats micorrízics, que són
aquells que tenen una relació simbiòtica amb un vegetal. Normalment
la relació es fa entre les hifes d’un fong i les arrels d’un arbre, com en el
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 13
cas d’alguns pins (Pinus sylvestris, P. halepensis i d’altres) que viuen en
simbiosi amb els rovellons o els pinetells (Lactarius sanguifluus, L.
Deliciousus i d’altres) (figura 7). I el segon grup que és el dels líquens,
organismes que són en realitat associacions simbiòtiques entre fongs
(generalment ascomicets) i algues cianofícies que pertanyen al regne
dels Moneres (figura 8).
Figura 7: Fotografia d’un rovello (Lactarius sanguifluus), espècie micorrízica d’alguns pins (Foto: F.J. Lloret)
Figura 8: Fotografia d’un liquen crustaci. Exemple d’organisme simbiont. (Foto: F.J. Lloret)
En la següent taula (figura 9) podem observar un resum esquemàtic de
les diferents nutricions que poden tenir els fongs.
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 14
Nutrició
Saprofit Paràsit Simbiont
Es nodreixen a partir
de la matèria orgànica
morta.
Es nodreixen d’orga-
nismes vius.
Es nodreixen gràcies a
l’associació amb un
altre ésser viu.
Aconsegueixen la
matèria orgànica tan
de vegetals com
d’animals.
Acostumen a provocar
alguna patologia i
poden parasitar
animals, plantes i
altres fongs.
Els constituents de la
simbiosi es
produeixen un
benefici mutu.
Figura 9: Taula resum dels tipus biològics amb algunes característiques
2.4. La reproducció
La reproducció dels fongs es fa per mitjà d’espores, partícules
diminutes, formades per un protoplasma (cèl·lula) i paret cel·lular. Els
fongs són organismes que generalment tant es poden reproduir
sexualment com asexualment.
En la figura 10 podem observar el cicle reproductor típic d’un
basidiomicet. Podem observar-hi com el basidi es desprèn de les espores
deixant-les caure al terra (1). Més tard, aquestes germinen i es forma el
miceli primari (2). Aquest es trobarà i unirà a un altre miceli primari
compatible, per formar un miceli secundari (3). El miceli secundari
(dicariòtic) creix (5) i produeix un carpòfor jove (6). Quan el carpòfor és
madur (6 i 7), sobretot en l’himeni, hi trobem cèl·lules dicariòtiques
terminals (8), les quals sofriran dues divisions meiòtiques (9 i 10) que
produiran quatre espores (11 i 1).
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 15
Figura 10: Cicle biològic d’un fong. Vegeu explicació al text.
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 16
La producció sexual d’espores s’origina després de la unió de dos o més
nuclis cel·lulars, cosa que succeeix dins de cèl·lules especialitzades. Les
espores resultants contenent característiques heretades de les diferents
combinacions de gens dels seus progenitors, la qual cosa no succeeix
en el cas de la reproducció asexual. Per tant, podem considerar que la
descendència provinent d’una reproducció sexual és més heterogènia.
Aquestes espores de producció sexual se solen començar a
desenvolupar a l’interior de les hifes. Hi ha quatre tipus d’espores que
es produeixen de manera sexual: les oòspores, que es formen per la
unió d’una cèl·lula “masculina” i una de “femenina” morfològicament
diferents; les zigòspores, que es formen de la unió de dues cèl·lules
sexuals similars entre si; les ascòspores que se solen disposar en grups
de vuit unitats i que estan contingudes en ascs i les basidiòspores que
es reuneixen en conjunts de quatre unitats dins d’estructures
anomenades basidis. Cada tipus correspon a un grup taxonòmic
determinat.
El segon procés de producció d’espores, l’asexual, implica la
fragmentació de les hifes en les seves cèl·lules constituents les quals
poden funcionar directament com espores i llavors s’anomenen
artròspores o bé poden recobrir-se d’una paret i llavors s’anomenen
clamidòspores.
L’esporada, és a dir, la precipitació de les espores a l’ambient, es dóna
en el carpòfor dels fongs. Hi ha molts tipus d’aparells esporífers
depenent del tipus de fong del qual parlem, però el més conegut per
tots és el que anomenem bolet que és el carpòfor dels diversos fongs
superiors o macromicets.
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 17
2.5. Classificació
Els fongs són els organismes constituents del regne fungi o regne dels
fongs i segons les seves característiques s’han agrupat en diverses
categories depenent dels diferents autors (IZCO, 2005). Dins el regne els
organismes s’agrupen en divisions amb la terminació o sufix mycota, i
aquestes poden tenir o no subdivisions amb la terminació mycotina. Per
sota tenim la classe amb la terminació mycetes, que pot dividir-se o no
en subclasse amb la terminació mycetideae. A continuació ve l’ordre
amb la terminació ales, que pot tenir o no subordres amb la terminació
ineae. Després ve la família amb la terminació aceae que pot tenir o no
tenir subfamílies amb la terminació oideae. Ja per últim ve el gènere
que de vegades es pot dividir en subgènere i seccions dins de les quals
trobem l’espècie, que es la categoria taxonòmica més emprada. L’espècie
agrupa categories inferiors com ara les subespècies, les varietats i les
formes. Com ja hem comentat, la classificació d’un organisme en un
determinat grup depèn dels criteris del diferents autors seguint els
criteris de classificació taxonòmica i de nomenclatura d’acord amb les
últimes decisions preses en el congrés de Viena (2005) del Codi
Internacional de Nomenclatura Botànica (ICBN) en el qual es basa el
regne Fungi. A les figures 11, 12, i 13 situem jeràrquicament les 4
espècies estudiades dins dels grups especificats anteriorment. Aquests
esquemes estan elaborats amb dades extretes d’Izco (2004),
Courtecuisse ( 2005) i Muñoz (2005).
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 18
Figura 11: Organigrama de posició de l’ordre boletals. Nivells jeràrquics segons els colors:
Regne ¦ , Divisió ¦ , Classe ¦ , Ordre ¦ .
Éssers vius
Fungi
Protista
Monera
Basidiomycota
Ascomycota
Uredinimycotina
Ustilaginomycotina
Himenomycotina
Thelephorales
Russulales
Animalia
Plantae
Zygomycota
Chytridiomycota
Polyporales
Poriales
Hymenochateales
Gomphales
Dacrymycetale
Cantharellales
Boletales
Agaricales
Lycoperdales
Auriculariales
Tremellasles
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 19
Figura 12: Organigrama de posició del gènere Boletus. Nivells jeràrquics segons els colors:
família ¦ , gènere ¦ .
Boletales
Boletaceae
Higroforopsidaceae
Paxilaceae
Boletus
Aureoboletus
Chalciporus
Suilaceae
Gonfidiaceae
Buchwaldoboletus
Leccinum
Rizopogonaceae
Melanogastraceae
Leucogastraceae
Himenogastraceae
Conioforaceae
Porphyrellus
Tylopilus
Xerocomus
Esclerodermatáceas
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 20
Figura 13: Organigrama de posició de les espècies estudiades. Nivells jeràrquics segons els
colors: secció ¦ , espècie ¦ .
Boletus
Subpruinosi
Edules
Luridi
Appendiculati
Fragrantes
Calopodes
edulis
pinophilus
aereus
aestivalis
lupinus
satanas
pulchrotinctus
luridus
poikilochromus
rhodopurpureus
dupainii
erythropus
comptus
queletii
rhodoxanthus
rubrosanguineus
legalie
permagnificus
luteocupreus
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 21
2.6. Morfologia dels fongs
Segons COURTECUISSE & DUHEM (1994) tot i la heterogeneïtat del
regne fungi trobem característiques compartides per totes les espècies.
Aquestes característiques formen part de l’aparell vegetatiu del fong,
anomenat miceli. Només en alguns casos l’aparell vegetatiu és
unicel·lular i per tant no comparteix aquesta característica.
El miceli es desenvolupa al mig de la matèria orgànica generalment en
descomposició i és una xarxa de filaments cilíndrics formats per
cèl·lules allargades, envoltades per una paret cel·lular de quitina,
anomenades hifes. Hifes septades si presenten septes i estan
articulades d’un extrem a l’altre i hifes sifonades si presenten sifons i
no tenen septes que les separin entre si. Les hifes aprofiten la seva
forma per introduir-se al substrat i trobar i absorbir l’aliment.
Al ser una característica comú i molt semblant en totes les espècies de
fong, el miceli no ens serveix a l’hora de determinar-ne i d’identificar-ne
l’espècie; així doncs, ens hem de fixar en les característiques i en la
disposició de les hifes i en les altres parts del fong per poder determinar
l’espècie. Una part molt útil és el cos fructífer del fong, el també
anomenat bolet que apareix quan les condicions de temperatura i
humitat són idònies i que serveix per deixar anar les espores del bolet a
l’ambient.
Per poder estudiar i diferenciar els bolets, primer de tot hem de conèixer
exactament quines parts té i en què ens hem de centrar a l’hora
d’observar cada part. Així distingirem dos tipus d’observació d’un bolet,
la macroscòpica i la microscòpica. En l’observació macroscòpica ens
fixem en les diferents parts que podem diferenciar d’un bolet a simple
vista. En canvi en l’observació microscòpica ens ajudarem dels
augments que ens proporciona una lupa o microscopi per observar
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 22
totes les parts o característiques que serien impossibles d’observar a
simple vista.
Macroscòpia:
Els bolets generalment han estat dividits sempre en peu i barret, però
aquesta és una divisió poc concreta a l’hora d’estudiar i diferenciar les
espècies, així que necessitem fer divisions més petites dins de les ja
esmentades (figura 14). En la “zona” del barret, també anomenat pili hi
podem diferenciar diferents parts amb molt valor de caràcter taxonòmic,
com la cutícula i l’himeni.
La cutícula és una pel·lícula, que recobreix el pili, amb la qual ens hem
de fixar perquè pot proporcionar-nos informació molt important per
diferenciar espècies. Per exemple, podem trobar cutícules llises,
rugoses, vellutades, escamoses, esquerdades, etc.
Recobert i protegit pel pili, trobem l’himeni, una capa de cèl·lules
esporògenes i cèl·lules o hifes estèrils. Aquesta és una part de la qual
podrem treure molta informació; per exemple, podrem veure si l’himeni
està format per làmines, tubs, plecs, agulletes, i això ens ajudarà molt
en la diferenciació d’espècies ja que són caràcters molt característics de
determinats grups taxonòmics com ara famílies, gèneres, etc.
També és important que quan volem diferenciar bolets ens fixem bé en
el peu. Tot i que és una característica bastant variable, ens hem de fixar
en la seva forma, si és obès, si és cilíndric, si és llarg, curt o si és
inexistent. També hem d’observar si en la zona del peu trobem restes
d’algun tipus de vel, ja sigui el vel universal en forma de volva o
d’escames sobre de la cutícula, o el vel secundari en forma d’anell, etc.
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 23
Figura 14: Parts del bolet. Vegeu explicació al text.
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 24
Microscòpia:
En l’estudi dels fongs, la microscòpia és l’última fase en la confirmació
de la correcta classificació d’una espècie determinada i necessària en la
identificació d’alguns gèneres i espècies.
Les parts que ens poden donar més informació i que hem d’observar al
microscopi són les espores, les hifes, la cutícula, els cistidis, els basidis
o ascs, les paràfisis, etc.
Les espores, com ja hem comentat, són el mecanisme de reproducció
dels fongs, normalment unicel·lulars i per tant només observable al
microscopi. La informació que ens proporciona ens pot ajudar molt en
la identificació de les espècies. La forma, la mida, el color i el contingut
són caràcters taxonòmics molt importants.
Les hifes són els filaments que formen tot el fong, tant el miceli com el
carpòfor. N’hi ha de tres tipus: les generatives que són ramificades, amb
parets primes i septades; les esquelètiques amb partes gruixudes, no
ramificades i sense septes i les envoltants que són ramificades i no
tenen septes, tenen les parets grosses i sí que tenen terminacions
agudes). Depenent dels diferents tipus d’hifes que hi ha a la mostra que
observem, juntament amb la presència de pigment intern o extern,
podem saber de quina espècie es tracta. De l’observació microscòpica de
les hifes podem saber quin dels tres tipus d’hifa més corrents tenim
davant.
De la cutícula, després d’haver-ne extret informació macroscòpica,
podem extreure’n informació microscòpica important a l’hora d’aclarir
l’espècie. L’estructura i la disposició de les seves capes, la disposició, el
calibre i la punta de les seves hifes i si estan o no gelificades són
característiques que ens faran servei.
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 25
Els cistidis són cèl·lules terminals estèrils de morfologia variada que es
troben a l’himeni i a la superfície del barret i del peu. Els cistidis de la
cara de les làmines es diuen pleurocistidis, els de l’aresta es diuen
quelicistidis, els de la cutícula dermocistidis i els del peu caulocistidis.
En ocasions, pot haver-n’hi en la trama i llavors es diuen endocistidis.
Els basidis són les estructures productores d’espores dels basidiomicets
i produeixen 4 espores cadascun. Dimensions i forma són les
característiques més significatives que podem extreure dels basidis. Els
ascs també són productors d’espores, però en aquest cas no de
basidiomicets sinó d’ascomicets i són unes bosses allargades que
contenen 8 espores cadascuna. Igual que els basidis, les dimensions i la
forma són les característiques més significatives.
Per últim i només en els ascomicets podem observar microscòpicament
les paràfisis que són elements de separació entre ascs. D’elles
observarem les dimensions, la forma de la punta i si són septades o
ramificades.
3. Gènere Boletus
En aquest apartat aprofundirem en el gènere que he triat per estudiar.
En primer lloc, explicaré els canvis que ha sofert el gènere amb el pas
del temps; en segon lloc, citaré les característiques generals del gènere
estudiat i, en l’últim apartat, faré un apunt de les espècies que he triat
d’aquest gènere.
3.1. Història del gènere
MUÑOZ (2005) distingeix cinc etapes en la història dels Boletus que
marquen els canvis que històricament ha patit aquesta classificació.
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 26
La primera etapa és anterior a Linné i és una etapa en què tots els
Basidiomicets amb porus van ser denominats amb el nom de Boletus.
En la segona etapa es van distingir dues escoles. La primera va ser la de
S. F. Gray, que va reservar el nom de Boletus per als poliporacis, mentre
que va fer servir noms com Suillus, Pinuzzua i Leccinum per designar la
resta d’espècies contingudes en l’antic gènere Boletus. La segona escola
designa Polyporus només als Poliporals i reserva l’epítet Boletus per a la
resta d’espècies que formaven part del gènere en la classificació
anterior. Aquesta última, després de ser adoptat per FRIES (1820), va
ser el punt de partida de les normes del Codi Internacional de
Nomenclatura Botànica. Tot i això, la sistemàtica moderna utilitzà els
noms dels antics gèneres proposats per S.F. GRAY en la recombinació
de nous taxons. A les figures 15, 16, 17, 18, 19 i 20 podeu veure
exemples d’altres gèneres de la família Boletaceae que en un o altre
moment han estat inclosos en el gènere Boletus. Les esmentades figures
mostren exemples de Xerocomus, Suillus, Leccinum, Gyroporus i
Strabilomyces.
Figura 15: Xerocomus subtomentosus, representant de la família Boletaceae.
Explicació al text. (Foto: B. Lloret)
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 27
Figura 16: Xerocomus impolitus , representant de la família Boletaceae.
Explicació al text.
Figura 17: Leccinum aurantiacum, representant de la família Boletaceae.
Explicació al text. (Foto: B. Lloret)
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 28
Figura 18: Strobilomyces strobilaceus, representant de la família Boletaceae.
Explicació al text. (Foto: B. Lloret)
Figura 19: Gyroporus castaneus, representant de la família Boletaceae.
Explicació al text. (Foto: B. Lloret)
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 29
Figura 20: Suillus granulatus, representant de la família Boletaceae.
Explicació al text. (Foto: B. Lloret)
La tercera etapa està situada en la segona meitat del segle XIX. Durant
aquesta etapa s’intentarà fer una divisió racional de l’ampli gènere
Boletus. OPATOWSKI (1836) en separa el gènere Gyrodon, BERKELEY
(1851) el gènere Strobilomyces, KALCHBRENNER (1867) el gènere
Boletinus, KARSTEN (1881) en separà el gènere Tylopilus i QUÉLET
(1886) els gèneres Gyroporus i Xerocomus. Els dos últims van fer una
divisió de les restes de l’antic regne Boletus en molts microgèneres. Però
l’existència d’aquests microgèneres va ser molt qüestionada i BATAILLE
(1908) va ser l’últim a mantenir el pensament de KARSTEN y QUÉLET.
En la quarta etapa GILBERT (1931) és el primer de dirigir la seva feina
de manera extra europea, però no ho va aconseguir del tot ja que no
tenia massa material per estudiar i el que tenia era sec. Tot i això l’obra
va ser acceptada per la majoria de micòlegs d’entre 1930 i 1950.
En la cinquena etapa van ser revisats els gèneres de los Boletaceae i
Strobilomycetaceae per LOHWAG Y PERINGER (1937), SNELL et al.
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 30
(1941 a 1970) i per SINGER, aquest des de 1938. Fou llavors que es
comencen a emprar les característiques anatòmiques i químiques a més
de les morfològiques.
Els treballs actuals de Biologia molecular estan provocant importants
canvis en la classificació de l’ordre boletals.
3.2. Característiques dels Boletus.
Tots els carpòfors del gènere Boletus estan formats per pili, himeni i
peu. El pili està recobert per una cutícula de diferent consistència que
la carn del barret. La superfície fèrtil, himeni, està ubicada a la part
inferior del pili i és tubulosa. Els tubs tant poden ser curts de pocs
mil·límetres o llargs de quasi 2 cm, però, normalment, en qualsevol dels
dos casos, els tubs es poden separar de la carn del pili. El peu
acostuma a estar disposat a la part central del pili i és molt variable en
l’ornamentació, ja que trobem espècies amb superfície llisa i espècies
amb reticle o puntejat. La carn acostuma a ser dura i ferma però
acostuma a podrir-se amb facilitat i, en molts casos, blaveja al contacte
amb l’aire.
3.3. Tria d’espècies a estudiar
Per fer aquest treball he triat 4 espècies del gènere Boletus, pertanyents
a dues seccions, que són:
De la secció Edules Fr.
Boletus aereus Bull. : Fr
Boletus aestivalis (Paulet) Fr.
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 31
De la secció Luridi Fr.
Boletus quletii Schulz. var. queletii
Boletus rhodoxanthus (Krombh.) Kallenb
Tot i haver triat aquestes espècies, he tingut l’oportunitat de fer
observacions amb altres espècies com Boletus edulis, Boletus luridus,
Boletus erythropus i Boletus regius, entre d’altres. Aquestes últimes les
vaig descartar del treball per falta de mostres suficients, en algun cas, i
per simplificació de l’estudi, en d’altres.
4. Material i metodologia
En aquest apartat, hi he inclòs tot el procés de recol·lecció i preparació,
els procediments utilitzats al camp, la manera d’agafar-los, les dades
anotades, quin material he utilitzat al camp, i posteriorment el
procediment de preparació i estudi a casa o al laboratori i la conservació
de les mostres en un herbari.
Quan volem fer un estudi de bolets, es necessita seguir un ordre a
l’hora de fer les coses, des del primer moment en què et prepares per
anar a la muntanya a buscar mostres i fins al final que ja has estudiat
els bolets (figura 21) i els pots assecar per classificar-los en un herbari.
Figura 21: Procés d’estudi macroscòpic dels bolets. Explicació al text. (Foto: B. Lloret)
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 32
Jo he dividit el procés d’estudiar els bolets en tres parts, la primera
l’anomenaré recol·lecta, que englobarà des que sortim de casa disposats
a agafar els bolets que estudiarem i fins que tornem a casa amb les
mostres. La segona part li direm identificació i assecatge i contindrà tot
el que s’ha de fer des que s’arriba amb les mostres i fins que les afegim
en el nostre herbari passant per la identificació de l’espècie i esporada,
entre d’altres processos. La tercera part l’anomenarem comprovació i
inclourà tot el procés que s’ha de seguir per poder afirmar amb la
màxima convicció que l’espècie que en la segona part havíem identificat
és correcta i, a més, al final d’aquesta part, podrem fer, amb les dades
recol·lectades durant les tres parts del procés, una descripció molt
acurada i personal que ens servirà molt en ocasions futures a l’hora
d’identificar o desmentir una espècies desconeguda o mal citada.
4.1. Material
4.1.1. Material de la recol·lecció
Per fer una bona recol·lecta és molt important que utilitzem un material
que sigui adequat, material que ha de ser especial per a bolets ja que
tenen un tracte de vegades difícil. És important el respecte a la natura i
intentar no afectar el miceli i l’hàbitat on fem la recol·lecta.
El material emprat en la primera part del procés d’estudi dels bolets és:
• Llibreta, bolígraf i gravadora
• Navalla amb pinzell
• Cistell, paper de plata i bosses de plàstic
• Càmeres fotogràfiques, Canon Eos 30D i Canon PowerShot A95
• Lupa de mà o comptafils
• Regle
• Guia bàsica de bolets
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 33
• Mostres, B.aereus, B.aestivalis, B.queletii i B.rhodoxanthus,
vegeu apartats 4.1.2.
4.1.2. Mostres estudiades
En aquest apartat citaré totes les mostres que he usat per a la
descripció macroscòpica. A més marcaré amb una (x) les localitats de
les que s’ha extret esporada per fer l’estudi estadístic d’espores.
Boletus aereus Bull. 1789 : Fr.
• Montnegre, Vallès Oriental/Maresme (Barcelona). Alzinar amb
marfull. 560 m.sm. UTM. 31T DG 6413 Leg et det. Bernat Lloret.
Num. Herbari FLS20060926166
• Montseny, Vallès Oriental (Barcelona). Alzinar muntanyenc. 880
m.sm. UTM. 31T DG 5622 Leg et det. Bernat Lloret. Num. Herbari
FLS20060817010
• Corredor, Montseny, Vallès Oriental (Barcelona). Roure africà.
520 m.sm. UTM. 31T DG 5407. Leg et det. Bernat Lloret. Num.
Herbari FLS20060930170 (x)
Boletus aestivalis (Paulet 1808-1835) Fr.
• Montnegre, Vallès Oriental/Maresme (Barcelona). Sureda. 700
m.sm. UTM. 31T DG 6412 Leg et det. Bernat Lloret. Num. Herbari
FLS20060930157 (x)
• Santa Fe, Montseny, Vallès Oriental (Barcelona). Fageda amb
el·lèbor verd. 880 m.sm. UTM. 31T DG 5622. Leg et det. Bernat
Lloret. Num. Herbari FLS20060923109
• Santa Fe, Montseny, Vallès Oriental (Barcelona). Fageda amb
descàmpia. 1050 m.sm. UTM. 31T DG 5524 Leg et det. Bernat
Lloret. Num. Herbari FLS20060916221
• Montnegre, Vallès Oriental/Maresme (Barcelona). Castanyeda.
560 m.sm. UTM. 31T DG 6413 Leg et det. Bernat Lloret. Num.
Herbari FLS20060926170
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 34
Boletus queletii Schulz.
• Tremuito, Aragüés del Puerto (Huesca). Alzinar litoral amb roure
cerrioide. 1100 m.sm. UTM 31T XX9335. Leg et det. Fernando
Palazón. Num. Herbari FP19981023003 (x)
• Corredor, Vallès Oriental/Maresme (Barcelona). Sureda. 500 –
520 m.sm. UTM. 31T DG 5407 Leg et det. Bernat Lloret. Num.
Herbari FLS20060930181 (x)
• Santa Fe, Montseny, Vallès Oriental (Barcelona). Alzinar
muntanyenc. 1050 m.sm. UTM. 31T DG 5524 Leg et det. Bernat
Lloret. Num. Herbari FLS20060923114
Boletus rhodoxanthus (Krombh. 1836) Kallenb.
• Carrascal de Igriés, Nisano (Huesca). Alzinar. 700 m.sm. UTM.
Leg et det. Fernando Palazón. Num. Herbari FP20031001074 (x)
• Montnegre, Vallès Oriental/Maresme (Barcelona). Alzinar amb
marfull. 520 m.sm. UTM. 31T DG 5407 Led et det. Bernat
Lloret. Num. Herbari FLS20061017038 (x)
4.1.3. Material per a la identificació i assecatge
En la identificació i en l’assecatge farem servir material que en alguns
casos és difícil de trobar però necessari per poder tenir un bon herbari i
per no errar en la identificació.
El material emprat en la segona part del procés d’estudi dels bolets és:
• Guies de bolets i llibres especialitzats (veure bibliografia)
• Deshidratadora
• Plàstic especial per fer bosses de mostres
• Segellador de bosses de plàstic
• Congelador
• Paper on es dipositarà l’esporada
• KOH al 10 o 30 %
• Reactiu de Melzer
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 35
• Comptagotes
4.1.4. Material de la comprovació
El material emprat en la tercera part del procés d’estudi dels bolets és:
• Esporada
• Lupa binocular
• Microscopi òptic amb objectius de 4x, 10x, 40x, 100x (immersió)
• Portaobjectes
• Cobreobjectes
• Espàtula i altres estris
• Comptagotes
• KOH al 3 %
• Vermell congo (Substància de tinció)
• Blau de metilé (Substància de tinció)
• Lactofenol (Substància de muntatge de la preparació)
• Aigua (Substància de muntatge de la preparació)
• Oli d’immersió
• Paper, llapis i goma per dibuixar
• Fotografies de diferents parts i estructures
4.2. Metodologia
4.2.1. Metodologia de la recol·lecció
En primer lloc i abans de sortir de casa hem de preparar-nos el material
que ens endurem. Jo recomano que, a més de la indumentària pròpia
d’anar a la muntanya, també ens enduguem una armilla amb moltes
butxaques on podrem posar tot el material, importantíssim a l’hora
d’estudiar bolets ja que, en el moment d’agafar-lo, haurem de fer una
primera descripció. També necessitarem una navalla robusta i
esmolada, que ens servirà per extreure els bolets sense fer malbé el
miceli o bé per tallar-lo posteriorment.
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 36
És important que per anar a buscar els bolets per estudiar-los ens
enduguem un cistell i paper de plata, per poder embolicar cada bolet de
manera aïllada i així no es barregin espores, o una caixa de plàstic amb
suficients compartiments perquè no ens en faltin a l’hora de recollir
mostres. La separació de tots els bolets en paper de plata o
compartiments és exclusiu de l’estudi de bolets, diferència molt gran
respecte les vegades que es va a buscar els bolets pel consum, ja que en
aquest últim cas només hem de portar un cistell perquè les espores
puguin caure al bosc de nou.
Tampoc podem deixar d’endur-nos una càmera fotogràfica per fer fotos
dels bolets en el seu hàbitat natural i així, si cal, poder tornar a mirar
quin aspecte tenia just abans de ser collit. A més de la càmera hem de
pensar endur-nos una lupa de mà i un regle per fer observacions
acurades del bolet, i una guia bàsica de bolets per comprovar
determinades característiques, descartar gèneres o famílies, etc.
Un cop a la natura, amb tot el material preparat, podem començar a
buscar bolets, sempre respectant la natura i mai agafant, trencant, o
trepitjant bolets que no hem de fer servir. Com bé hem dit abans, és
molt important la primera descripció que es fa al bosc, una descripció
en què ha de constar el màxim de caràcters macroscòpics que podem
observar. Per fer una bona descripció hem de seguir un ordre que pot
ser, per exemple, començar pel barret, baixar cap al peu descrivint
caràcters visuals i després descriure quina olor fa el bolet i quin gust té.
Quan volem començar a fer observacions i descripcions, primer de tot
hem de saber quines característiques hem de mirar; unes
característiques que varien depenent de quin gènere estàs estudiant i
que pots trobar en llibres especialitzats en micologia o més
concretament en el gènere que estudies, el meu cas Boletus. Jo, a l’hora
de descriure els bolets que trobava, vaig basar-me en les
característiques descrites per MUÑOZ (2005) (figura 22).
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 37
Figura 22: Procés d’estudi macroscòpic dels bolets.
A l’hora de començar a descriure, primer de tot, vaig observar la forma,
consistència i dimensions del barret. La forma està molt relacionada
amb els diferents estadis de desenvolupament del carpòfor. Si el pili és
hemisfèric o globós vol dir que és un exemplar molt jove i això significa
que no ens servirà per fer esporada o per fer una bona descripció. El
millor estadi és quan el barret té forma convexa o plana convexa, és
l’època de la maduresa del bolet i és quan les espores estan a punt de
caure, i els caràcters són més fiables. Quan hem triat un exemplar
madur ens hem de fixar en la seva consistència, i podem rebutjar els
exemplars que no tinguin una consistència ferma i compacta. Exemplar
madur però jove, perquè si la consistència és molt tova o esponjosa
significa que és un exemplar molt madur i que, segurament, ja haurà
fet esporada. No obstant això, també tindrem en consideració totes les
característiques dels espècimens poc madurs o massa madurs. Triem
els exemplars madurs però joves per guardar-los com a mostra de
laboratori. Procedirem a amidar el diàmetre del barret, ja que hi ha
espècies que no acostumen a sobrepassar d’una mida concreta i, per
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 38
tant, aquí comença la exclusió d’espècies, sempre amb molta prudència
ja que pot ser que en algun cas ocasional les mides siguin aberrants, el
mateix amb el color, olor, gust, etc.
Un cop descrit el barret hem d’observar la cutícula, que en condicions
de temperatura i humitat “normals” pot, també, excloure moltes
espècies que no poden tenir una cutícula de tals característiques. Els
caràcters de la cutícula en què ens hem de fixar i que pertanyen a
espècies concretes són si és rugosa com en Boletus edulis, abonyegada
com en Boletus depilatus, mat com en Boletus aestivalis i aereus,
brillant com en el cas del gènere Aureoboletus, untosa com en Boletus
edulis, esquerdada com en Boletus aereus, o altres no esmentats que
també haurem d’apuntar. A més, hem d’observar i anotar el color
original de la cutícula perquè amb el temps i el fregament amb herbes o
amb altres objectes o amb el transport podria quedar emmascarat.
Aquesta última, és una característica a la qual tampoc hem de posar
una gran atenció, depenent del grup, ja que pot ser que dins d’un
mateix tàxon els colors variïn notablement.
En tercer lloc, i continuant amb la descripció del bolet a la natura, ens
hem de fixar amb l’himeni, un himeni que en el gènere Boletus sempre
està format per tubs acabats en les obertures anomenades porus.
Aquests tubs poden ser des d’estrets, uns 5 mm, fins a amples, uns 20
mm; però hem de tenir en compte que l’himeni creix fins a la maduresa,
i, per tant, només són fiables les dades preses d’exemplars prou
madurs. El color dels tubs sí que és una cosa que ens ajudarà molt a la
identificació de la secció a la qual pertany el Boletus, ja que si els tubs
blavegen al tall al contacte amb l’aire, vol dir que pertanyen a la secció
luridi, per exemple; en canvi, si són blancs i immutables pertanyen a la
secció edules. Hem de pensar que el color dels porus varia a mesura
que la maduresa del bolet avança.
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 39
Per poder fer una bona descripció del peu hem de tenir en compte dos
factors molt importants, la coloració i l’ornamentació. La coloració pot
variar en un mateix bolet, en què, per exemple, pot ser que la part més
propera al pili tingui un color i a mesura que baixi aquest canviï. Si es
dóna aquest cas, hem d’anotar totes les coloracions i en quina part del
peu hi trobem cada color. Pel que fa a l’ornamentació en el gènere
Boletus podem trobar diferents ornamentacions: llisa, granulada o
reticulada. Quan parlem d’una ornamentació llisa estem indicant que
no hi ha cap tipus d’ornamentació. Granulada significa que la superfície
del peu està recoberta de fins punts en relleu com en Boletus erythropus
o Boletus dupainii. La tercera ornamentació que pot presentar el gènere
Boletus és la superfície reticulada, la qual consisteix en una fina malla
que cobreix total o parcialment la superfície del peu, normalment el terç
superior. Podem trobar aquesta malla amb forma allargada per exemple
en el Boletus luridus o Boletus permagnificus o més curta i arrodonida
com en el Boletus rhodoxanthus.
Un cop descrit el bolet externament hem de fer la descripció de la carn,
de l’olor i del gust del bolet. Per a aquest darrer caràcter, hem de tenir
uns coneixements previs i estar segurs que no es tracta d’una espècie
tòxica. Per això necessitarem arrencar-lo del terra sense fer malbé el
miceli; així que, amb l’ajuda de la navalla, que clavarem al costat del
bolet per poder fer palanca i que surti amb el peu sencer, traurem el
bolet i el netejarem una mica de terra que hagi pogut quedar. Un cop
tenim el bolet a les mans hem de tallar-lo de manera longitudinal per
observar la coloració de la carn del bolet i, si aquest canvia al contacte
amb l’aire (cosa comuna en el gènere Boletus) com en el cas de Boletus
queletii que blaveja al contacte amb l’aire o com Boletus edulis que deixa
entreveure una franja vinosa sota de la cutícula. Un cop observada la
coloració hem d’olorar el bolet; si cal trencant-ne un trosset i masegant-
lo entre els dits, i apuntar-ne l’olor, aquesta no és massa característica
en el gènere, però hi ha algunes espècies amb olors concretes com per
exemple el Boletus satanas adult que fa una intensa olor desagradable,
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 40
el Boletus poikilochromus que fa olor d’orujo o de fruits fermentats o els
Xerocomus impolitus (Boletus impulitus) i el B. depilatus que fan olor de
iode o lleixiu en la base del peu. Per últim, i encara que en el gènere
Boletus no és destacable, hem de provar el bolet per saber quin gust té.
Pot tenir gust àcid com en la majoria de Suillus, una mica picant com
Chalciporus piperatus, amarg com B. radicans i B. calopus o dolç i
agradable com en el Boletus aestivalis o B. aereus.
Un cop apuntats tots els caràcters macroscòpics del bolet i d’haver fet
les fotos necessàries, incloent-hi les de l’hàbitat, per si més endavant
sorgís un dubte, podem agafar el bolet i embolicar-lo en paper de plata
o posar-lo al seu compartiment en la caixa. Amb totes les mostres
recollides passem a la segona fase que anomenem identificació i
assecatge.
A més prendrem nota de la comunitat vegetal en la qual hem trobat el
bolet, amb especial atenció als arbres i arbusts als quals pugui està
associat el bolet mitjançant el miceli, de vegades a varis metres d’on
hem recollit el bolet.
4.2.2. Metodologia de la identificació i assecatge
Per poder realitzar una bona fase d’identificació i assecatge ens
servirem de guies específiques del gènere que estem estudiant, en el
meu cas Boletus. A més necessitarem una màquina deshidratadora i
una segelladora de bosses.
Quan tenim les mostres a l’estudi les anirem agafant una per una i, fent
ús de les notes preses al camp, seguirem les claus de la guia fins a
arribar a una espècie, el nom de la qual el farem servir per denominar
la nostra mostra, sempre pensant que pot ser erroni i que més endavant
ho haurem de poder demostrar.
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 41
Hi ha vegades que per la identificació de l’espècie ens podem ajudar de
reactius com ara el KOH al 10 % o al 30 % que reacciona en alguns
Boletus com per exemple en el Boletus subappendiculatus que es tenyeix
de vermell en contacte amb el reactiu. Per usar aquest reactiu,
simplement, hem d’agafar-ne una gota amb el comptagotes i posar-la
sobre el peu o la cutícula de la mostra i observar.
També tenim un altre reactiu molt utilitzat, és el reactiu de Melzer. Per
preparar-lo cal 22 g d’aigua, 20 g d’hidrat de cloral, 5 g de cristalls de
iode i 1,5 g de iodur de potassi. Aquest últim és un reactiu difícil
d’aconseguir però útil ja que té reacció amiloide (color blau negrós) amb
alguns Boletus com ara B. calopus, B. luridus o B. queletii. Els passos
que hem de seguir per utilitzar el reactiu de Melzer són els següents
MUÑOZ (2005): es diposita un fragment de la carn de la base del peu
d’un exemplar jove del bolet dins del reactiu durant 3 minuts; es neteja
la mostra amb hidrat de cloral en solució aquosa i ja es pot observar,
pensant que les reaccions amiloides poden desaparèixer amb la
dessecació.
Ja identificades les mostres en triarem, de cada una, exemplars
madurs, però no massa vells per poder fer esporada que observarem
més endavant. Per fer l’esporada agafarem els exemplars triats i els
tallarem el peu deixant només el barret (figura 23). Agafarem
escuradents partits per la meitat i els farem servir de cames per al
barret, que el posarem a sobre d’un full de paper durant unes 24 hores
perquè deixi anar les espores.
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 42
Figura 23: Esporada de B. rhodoxanthus. Explicació al tetx. (Foto: B. Lloret)
Mentrestant haurem de triar un tros de la mostra per assecar. Hem de
tenir en compte que seria bo assecar una mica de cada part del bolet,
pili, himeni, peu. Tallarem la mostra a làmines i la posarem a la
màquina deshidratadora que, amb aproximadament unes 8 -10 hores,
ens haurà assecat perfectament les mostres. Llavors retirarem les
mostres i les col·locarem, abans que agafin humitat, dins de les bosses
especials que segellarem amb la màquina segelladora. Aquestes bosses
les col·locarem durant 24 hores al congelador a – 18ºC per eliminar
qualsevol organisme que pogués malmetre’ns les mostres i després les
guardarem etiquetades i classificades a l’herbari.
Un cop arxivades les mostres seques hem d’agafar el paper on s’han
dipositat les espores i col·locar-lo, també, dins d’una bossa per segellar-
la fins al moment de fer-la servir.
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 43
4.2.3. Metodologia de la comprovació
En la tercera part de la metodologia hi he inclòs tot l’apartat de
microscòpia. L’observació de les diferents parts microscòpiques del bolet
que ens poden ajudar a diferenciar les espècies.
En aquest treball m’he centrat sobretot en l’observació i anàlisi de les
espores, ja que els basidis i els cistidis i la superfície del peu tenen molt
poc valor taxonòmic en els Boletus.
El procés d’observació de les espores comença amb la preparació de la
mostra. S’agafen les espores amb la punta de l’espàtula i es posa al
damunt d’un portaobjectes. A sobre se li tira una gota de KOH preparat
al 3 % i es barregen les espores amb el líquid (hem de tenir en comte
que les espores no poden estar més de 5 minuts amb el líquid, ja que,
podrien inflar-se i provocar l’obtenció de resultats erronis). Es col·loca el
cobreobjectes i es posa la preparació a la platina del microscopi i
s’observa amb l’objectiu de menys augments fent girar el mecanisme
d’enfocament. Quan ja està enfocat es gira el revòlver dels objectius fins
al següent objectiu i enfoques. Així fins haver enfocat l’objectiu de 40x.
Per fer l’observació amb l’objectiu de 100x hem de posar oli d’immersió
sobre el cobreobjectes. Un cop enfocat aquest objectiu podem començar
a dibuixar les espores que veiem i a fer-ne la descripció, fem també
fotografies de les observacions.
De les espores hem d’observar-ne i dibuixar-ne la forma, si els seus
costats són simètrics (anomenades equilaterals) o no (inequilaterals). Si
es dóna el primer cas, podem trobar formes el·líptiques, lenticulars,
cilíndriques, fusiformes, citriformes, ovoides o de llàgrima, entre
d’altres. Si, en canvi, es dóna el segon cas, l’espora pot tenir forma
alantoide, reniforme, cordiforme, subfusiforme, poligonal, nodulosa,
estrellada, etc. En el cas que, com en aquest treball, s’observin espores
de Basidiomicets ens hem de fixar que en la majoria d’espores hi trobem
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 44
un apèndix anomenat apícula, producte de la unió de l’espora am el
basidi. A més de fixar-nos en la forma, també em d’observar el color
que tenen, el contingut, la mida i la relació entre la llargada i l’amplada.
Jo m’he centrat en un estudi estadístic de la mida de les espores, he fet
mesures de la longitud i l’amplada i he anotant sistemàticament les
dades en un full de càlcul d’excel, per trobar, fent ús del programa, la
mitjana aritmètica ( ) que és la suma de totes les dades obtingudes
dividit pel número de dades, la desviació estàndard (SD) que representa
la dispersió de les dades respecte la mitjana aritmètica, la (Q1) que és el
quocient entre la longitud i l’amplada i la (Q2) que és el quocient entre
l’amplada i la longitud. La organització de la longitud i l’amplitud l’he fet
per intervals de 0,25 o 0,5 µm segons el cas, així, en la major part dels
gràfics, el número que correspon als µm és l’extrem superior de
l’interval.
Per a l’amidament d’espores he fet servir dos mètodes, el primer és amb
una càmera de recompte, molt poc precís, i el segon amb el programa
Motic images plus 2.0.
La càmera de recompte és, simplement, un portaobjectes amb una
quadrícula de 25 µm2. Al fer les observacions a damunt d’aquest
portaobjectes podem fer una aproximació de les mides.
El segon mètode, molt més precís, és el que he utilitzat per pendre les
mides que he fet servir en les estadístiques. Consisteix en fer fotografies
de les observacions amb una càmera ja incorporada al microscopi per
més endavant obrir-les amb el programa avanç esmentat que,
degudament calibrat, ens dona amb molta rapidesa i fiabilitat les mides
de les espores.
Com he dit abans, els basidis no són massa representatius
taxonòmicament parlant, però cal saber que els basidis dels Boletus
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 45
posseeixen quatre esterigmes, tot i que en alguns casos s’observen
basidis amb un o dos esterigmes, com succeeix en el cas Boletus edulis.
Tampoc tenen gaire valor taxonòmic els cistidis, ja que en la majoria de
Boletus no aporten característiques diferencials. Els cistidis dels Boletus
comparteixen similitud de forma amb els cistidis dels Leccinum ja que
en els dos casos trobem que els cistidis tenen una forma fusiforme,
ventricosa, lageniforme i mucronada. Es poden observar al microscopi
amb una gota d’aigua o KOH al 2% barrejat amb vermell congo.
La superfície del peu, en el gènere Boletus és, en la majoria de casos,
fèrtil, és a dir, és una prolongació de l’himeni on podem trobar
caulobasidis fèrtils, caulobasidiols i cistidis, molt similars als que
trobem a l’himeni.
5. Resultats
L’exposició dels resultats feta en aquest apartat l’he dividit en tres grans
parts: l’ecologia, on es descriuen els hàbitats i s’indiquen les comunitats
vegetals on s’han recol·lectat les diferents espècies, la macroscòpia, on
s’expliquen totes les característiques que he pogut observar de les
diferents espècies, i la microscòpia, on he donat la màxima importància
a l’estudi estadístic de les espores però on també faré un apunt a altres
caràcters taxonòmics com els basidis o els cistidis. A més he afegit un
apartat d’introducció a la climatologia de les poblacions estudiades, que
en tots els casos estaven situades al Montseny i al Montnegre als
extrems de la comarca del Vallès Oriental, tocant a les comarques
d’Osona i del Maresme, respectivament.
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 46
5.1 Climatologia de les localitats estudiades
Aquest apartat m’ha semblat interessant per tenir una idea de la
climatologia de les localitats estudiades. A la figura 24 podem observar
la situació dels dos punts, Montseny i Montnegre, on estan situades les
poblacions i on s’han recol·lectat les mostres per dur a terme l’estudi.
Com es pot observar per la coloració, la zona del Montseny té unes
precipitacions mitjanes superiors a la zona del Montnegre i en els dos
casos les precipitacions són superiors als 700 mm anuals; la zona de
Santa Fe té la precipitació més elevada, superant els 1000 mm anuals.
Figura 24: Mapa amb les precipitacions mitjanes anuals a Catalunya. Vegeu explicació al text.
(Font: Generalitat de Catalunya)
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 47
Malgrat el règim de precipitacions anuals que hem comentat, cal
assenyalar que durant el 2006, l’any que s’ha portat a terme l’estudi les
precipitacions han estat inferiors a les dades assenyalades. Després
d’una primavera relativament eixuta hem tingut la sort de tenir un
episodi important de pluja entre el 12 i el 15 de setembre. Segons dades
dels servei METEOCAT, entre els dies esmentats va caure una
precipitació d’uns 150 mm al Corredor-Montnegre i superior als 170
mm a Viladrau al vessant nord del Montseny. Aquest episodi ha afavorit
l’èxit en les prospeccions realitzades.
M’ha semblat interessant donar unes dades referents al règim de
precipitacions i de temperatures. Donada la manca d’estacions
meteorològiques en les zones concretes o la dificultat del tractament de
les dades, he agafat les dades d’una de les estacions de la xarxa de
Servei Català de Meteorologia. D’entre les estacions meteorològiques
automàtiques existents, m’ha sembla que la del Tagamanent, a la part
oest del Montseny, podria ser indicativa per tal de tenir una idea
aproximada. És evident que en el cas de Santa Fe les precipitacions són
superiors a les de Tagamanent i estan als voltants de 1200 mm (Bolòs,
1983) i la temperatura, en general, és inferior; en canvi, són força
semblants a les de la zona del Montnegre.
Al diagrama ombrotèrmic de la figura 25 veiem que existeix un dèficit
hídric durant els mesos d’estiu. En el cas del Corredor i del Montnegre
passa una cosa semblant, potser una mica menys acusada; en canvi, en
el cas de Santa Fe les precipitacions estivals són superiors i aquest
dèficit no existeix. A més, en aquest darrer cas, són importants les
boires habituals durant aquests mesos.
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 48
Figura 25: Diagrama ombrotèrmic de Tagamanent. Vegeu explicació al text. (Font: SMC /
Meteocat)
Com ja hem comentat, les temperatures representades al diagrama de
la figura 26 són més properes a les que es donen en el cas del Corredor
i del Montnegre que no pas a les de la zona de Santa Fe on a l’agost
tenen una mitjana de temperatures màximes que no supera els 17ºC.
Figura 26: Diagrama de les temperatures mitjanes de Tagamanent. Vegeu explicació al text.
(Font: SMC / Meteocat)
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 49
A la figura 27 observem el diagrama amb la representació de les
temperatures màximes i mínimes absolutes. Segons aquestes dades les
gelades que es donen a partir de mitjans de novembre fa que la
temporada d’observació sigui bastant curta, sobretot al Montnegre i
Corredor pel fet que l’estiu és menys plujós i els bolets són més tardans
que no pas a les zones altes del Montseny.
Figura 27: Diagrama de les temperatures mínimes i màximes absolutes de Tagamanent. Vegeu
explicació al text. (Font: SMC / Meteocat)
5.2. Ecologia i hàbitats
En els apartats següents citaré les mostres trobades i descriuré les
característiques principals de cadascun dels habitats en què hem trobat
les espècies estudiades en aquest treball. (Bolòs, 1983; Nuet & al.,
1991; Folch, 1981; Folch, 1984)
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 50
5.2.1. Comunitats vegetals
L’alzinar
L’alzinar és un bosc mediterrani esclerofil·le dominat per l’alzina típica
(Quercus ilex), en el nostre cas, o per l’alzina carrasca (Quercus
rotundifolia ). Es tracta de boscos perennifolis de creixement lent i
notable exuberància, generalment proveïts d’un estrat herbaci pobre i
d’un estrat arbustiu o lianoide ric i/o diversificat. Distingeixo tres tipus
d’alzinars on he trobat les mostres, l’alzinar muntanyenc, l’alzinar amb
marfull i l’alzinar litoral amb roure cerrioide.
L’alzinar muntanyenc és pobre en espècies estrictament mediterrànies,
però hi resulten corrents el pi roig i la moixera entre d’altres. Aquest
tipus d’alzinar és calcífug amb els sòls de tendència àcida en el meu
cas, és el present per sota del domini de la fageda al Montseny i a la
part superior del Montnegre.
L’alzinar amb marfull és un bosc dens i ple d’arbustos i lianes. És de
gran vitalitat i està sotmès a un clima mediterrani humit i temperat. Es
troba per sota de l’alzinar muntanyenc.
L’alzinar litoral amb roure cerrioide és un bosc en què es barregen el
roure cerrioide (Quercus cerrioides) i la servera (Sorbus domestica) i
esdevé quasi un bosc mixt. Creix sobre terreny calcari.
La fageda
La fageda és un bosc caducifoli dominat pel faig (Fagus sylvatica). És
un bosc medioeuropeu i atlàntic. Respon al model típic de boscana: un
estrat arbori imposant, densíssim i ombrívol a l’estiu, i un delicat estrat
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 51
herbari higròfil. Rarament hi observem vegetació arbustiva, de floració
primerenca, amb la fosa de la neu, abans que el faig tregui fulla.
He diferenciat tres tipus de fagedes on he trobat alguna mostra per a
aquest treball, fageda amb boix, fageda amb descàmpsia flexuosa i
fageda amb el·lèbor verd.
La fageda amb boix és pròpia de la muntanya calcària, és xeròfila i hi
predomina el faig i el boix (Buxus sempervirens). És el cas de la fageda
de vora Collformic.
La fageda amb descàmpsia flexuosa és una fageda acidòfila amb
recobriment herbaci escàs on predomina el faig i la descàmpsia flexuosa
(Deschampsia flexuosa). En aquest tipus de fageda hi ha abundantment
molsa. És el cas dels voltants de Santa Fe.
La fageda amb el·lèbor verd és una fageda acidòfila amb un sotabosc
herbaci molt pobre o inexistent, formant, de vegades, un bosc totalment
arbori. Hi abunda l’el·lèbor verd (Helleborus virdis). És el cas dels
voltants de Santa Fe.
Sureda
Bosc mediterrani esclerofil·le del grup dels alzinars dominat per surera
(Quercus suber). És silicícola pobre i hi podem trobar galzeran, arboç,
heura, etc. Tot i que sovint es pot reduir a una simple brolla d’estepes i
bruc arbrada amb surera. És el cas d’algunes recol·leccions del
Corredor i el Montnegre.
Roureda de roure africà
Bosc caducifoli humit de tendència atlàntica dominat per roure africà
(Quercus canariensis). Sempre està en sòls oligotròfics normalment de
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 52
textura sorrenca (meteorització de granit, de gress, etc.). Es troba
conjuntament amb espècies acidòfiles pròpiament atlàntiques i espècies
mediterrànies neutròfiles. És el cas d’algunes recol·leccions del Corredor
i el Montnegre.
Castanyeda
Poblament de castanyers (Castanea sativa), normalment de caràcter
seminatural als països catalans. Sobretot es troba en sòls silícics. És el
cas d’algunes recol·leccions del Montnegre.
5.3 Macroscòpia
5.3.1. Boletus aereus
Barret: De mides que van des de 80 mm fins a 250 mm de diàmetre,
compacte i carnós. Globós en estadi jove i pla convex quan és madur.
Comunament abonyegat. Cutícula mat, seca i una mica vellutosa, de
color marró fosc quasi negra en èpoques humides o amb taques més
clares de color ocre en èpoques més seques (figura 28).
Figura 28: Carpòfor de B. aereus en un alzinar amb marfull. (Foto: B. Lloret )
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 53
Himeni: Tubs normalment llargs que van des de 5 mm fins a 20 mm de
color blanc en estadi jove i verd olivaci quan ja és madur. De porus fins
i rodons, del color dels tubs i immutables al tacte.
Peu: De mides 70 – 150 mm x 30 – 100 mm. Molt carnós, dur i massís
en estadi jove (figura 29). Normalment obès, de color marró ocre amb
retícula primer blanca i després concolor.
Figura 29: Carpòfor de B. aereus en un alzinar muntanyenc. (Foto: B. Lloret)
Carn: Espessa i dura en estadi jove i més esponjosa en la maduresa,
totalment blanca i immutable al contacte amb l’aire (figura 30). Olor no
apreciable i sabor suau i agradable.
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 54
Figura 30: Carpòfor de B. aereus en un alzinar amb marfull amb roure africà. (Foto: B. Lloret)
5.3.2. Boletus aestivalis
Barret: De mides que van des de 60 mm fins a 180 mm de diàmetre.
Globós en estadi jove i pla convex quan és madur. Cutícula mat i seca.
En època de falta d’aigua la superfície del pili està esquerdada i és de
color marró clar o ocre blanquinós; contràriament, quan és època
humida, el color és més fosc i no acostuma a haver-hi esquerdes (figura
31).
Figura 31: Carpòfor de B. aestivalis en una fageda. (Foto: B. Lloret)
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 55
Himeni: Tubs normalment llargs que van des de 10 mm fins a 15 mm
de color ocre blanquinós en estadi jove i groc verdós quan ja és madur
(figura 32). De porus fins i rodons, del color dels tubs i immutables al
tacte.
Figura 32: Carpòfor de B. aestivalis en una fageda. (Foto: B. Lloret)
Peu: De mides 60 – 150 mm x 30 – 80 mm. Molt carnós, dur i massís
en estadi jove. Normalment cilíndric amb la base una mica més obesa,
tot i que podem trobar mostres de peu obès i d’altres totalment
cilíndriques (figura 33). És de color ocre marronós i està decorat amb
una retícula que en algunes ocasions és fina i atapeïda i en altres més
àmplia i sortint.
Carn: Espessa i dura en estadi jove i més esponjosa en la maduresa,
totalment blanca i immutable al contacte amb l’aire. Olor no apreciable
i sabor suau i agradable.
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 56
Figura 33: Carpòfor de B. aestivalis en una castanyeda. (Foto: B. Lloret)
5.3.3. Boletus queletii
Barret: De mides que van des de 50 mm fins a 120 mm de diàmetre.
Globós en estadi jove i pla convex quan és madur. Cutícula vellutosa, i
inseparable de la carn del barret. És de color groc carbassa i es taca de
blau negrós al tacte (figura 34). En la joventut el marge de la cutícula és
groguenc.
Figura 34: Carpòfor de B. queletii. Vegeu explicació al text. (Foto: B. Lloret)
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 57
Himeni: Tubs que van des de 5 mm fins a 15mm de color groc en la
joventut i groc verdós en la maduresa i blau al tall. Porus atapeïts de
color taronja vermellós i blaus al tacte.
Peu: De mides 70 – 150 mm x 18 – 30 mm. Dur i massís en estadi jove.
Podem trobar exemplars amb el peu curt i bombat o en podem trobar
amb el peu allargat, esvelt i radicant. És de color groc ataronjat en la
part més alta del peu, vermell vinós a la part mitja i vermell molt fosc a
la base. Blaveja al tacte. La superfície del peu pot ser puntejada o pot
ser llisa.
Carn: Espessa i dura en estadi jove i més esponjosa en la maduresa. De
color groc al tall, groc viu sota els tubs i vermell vinós a la meitat
inferior del peu. Blaveja amb intensitat al contacte amb l’aire. Olor i
sabor acidulats. La carn reacciona amb el reactiu de Melzer (vegeu
apartat 4.2.2)
5.3.4. Boletus rhodoxanthus
Barret: De mides que van des de 60 mm fins a 200 mm de diàmetre.
Globós en estadi jove i pla convex quan és madur. Cutícula poc
separable, molt fina, abonyegada, seca en època seca i una mica untosa
en època humida. De color blanquinós, gris ocraci molt pàl·lid, gris beix
o amb tons rosats en èpoques humides (figura 35).
Himeni: Tubs llargs que van des de 6 mm fins a 15 mm de color groc
en la joventut i groc verdós en la maduresa i blau al tall. Porus fins i
rodons de color taronja vermellós en la joventut i vermell fosc en la
maduresa (figura 36). Blaveja al tacte.
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 58
Figura 35: Carpòfor de B. rhodoxanthus en un alzinar amb marfull. (Foto: B. Lloret)
Figura 36: Himeni de B. rhodoxanthus. (Foto: B. Lloret)
Peu: De mides 50 – 120 mm x 30 – 80 mm. Dur i massís en estadi jove.
Podem trobar exemplars amb el peu curt i bombat o en podem trobar
amb el peu allargat, esvelt i radicant. De color groc daurat o ataronjat a
la part superior, més rosat a la base i recobert per una retícula
vermellosa (figura 37).
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 59
Figura 37: B. rhodoxanthus, a) reticle del peu, b) exemplar tallat. (Foto: B. Lloret)
Carn: Espessa i dura en estadi jove i més esponjosa en la maduresa. De
color groc viu al tall. Blaveja una mica a la part del pili i a prop dels
tubs, però mante el groc en tot el peu. Olor dèbil de fruita i sabor suau.
La cutícula reacciona amb el reactiu de Melzer. La carn reacciona amb
KOH tenyint-se de rosa pàl·lid i amb el FeSO4 tenyint-se de verd oliva.
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 60
5.3.5 Comparativa
La figura 38 és una taula resum comparativa de les característiques
més significatives de cadascuna de les quatre espècies estudiades.
B. aereus B. aestivalis B. queletii B. rhodoxanthus
Cu
tícu
la
Mat, seca, una mica
vellutosa i
normalment
abonyegada. Marró
fosc.
Mat, seca,
esquerdada.
Marró clar o ocre.
Una mica
vellutosa,
inseparable de
la carn. Groc
acarbassat.
Poc vellutosa,
lleugerament
lubrificada. Gris beix
clar i es taca de
vermell rosat
Por
us
Blancs en estadi jove
i verd olivaci en la
maduresa.
Ocre o
blanquinós en
jove i groc verdós
en la maduresa.
Taronja ver-
mellós, blaveja
al tacte.
Primer groc
ataronjat, després
vermell fosc.
Peu
Normalment obès de
color marró ocre amb
retícula primer
blanca i després
concolor
Normalment
cilíndric amb la
base obesa. De
color ocre marró i
amb una retícula
estreta o ampla.
Groc ataronjat
part superior,
vermell vinós a
vermellós la
part inferior.
Blaveja al tacte.
Groc en la part alta,
vermellós fosc a la
part de baix.
Reticulat de color
vermell sang.
Car
n
Blanca i immutable
al contacte amb l’aire
Blanca i
immutable al
contacte amb
l’aire.
Al tall, blaveja
intensament en
el pili i la part
superior del
peu. De color
vermell vinós en
la base del peu.
Al tall, blau en el pili
i groc viu en el peu.
Eco
logi
a
Sols àcids sota
Quercus i Castanea
sativa.
Sols àcids sota
Castanea,
Quercus i Fagus
Sols àcids i
calcaris sota
Quercus i
Castanea
Sols àcids sota
Quercus i Fagus.
Mel
zer No No Sí Sí (cutícula)
Figura 38: Taula comparativa de la microscòpia de les quatre espècies estudiades.
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 61
5.4. Microscòpica
Per fer l’apartat de microscòpia, en aquest treball, m’he centrat sobretot
en l’estudi estadístic de les espores de cada espècie. La seva longitud, la
seva amplada, la relació entre longitud i amplada (Q1), la relació entre
amplada i longitud (Q2) i la mitjana i desviació estàndard de cadascuna
de les variables anteriors.
No he donat massa importància a l’observació i l’estudi microscòpic de
la cutícula, dels basidis, dels cistidis, caulocistidis o altres elements
microscòpicament observables, ja que no són massa significatius a
l’hora de diferenciar espècies del gènere Boletus. Tot hi això, faré algun
apunt dels elements esmentats anteriorment.
5.4.1. Boletus aereus
L’esporada d’aquesta espècie és de color marró olivaci com podem
observar en la figura 39.
Figura 39: Esporada de Boletus aereus. Vegeu explicació al text. (Foto: B. Lloret)
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 62
Les espores són fusiformes, amb parets gruixudes i llises (figura 40 i
figura 41).
Figura 40: Espores de Boletus aereus. Vegeu explicació al text. (Foto: B. Lloret)
Figura 41: Espores de Boletus aereus. Vegeu explicació al text. (Foto: B. Lloret)
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 63
Extraient la informació de la figura 42, la longitud de les espores és de
13,37 ± 0,95 µm i l’amplada és de 4,37 ± 0,4 µm. Una desviació
estàndard elevada, com en aquest cas, significa la variabilitat de mida
de les espores. La relació entre longitud i amplada és de 3,07 ± 0,25, és
a dir, la longitud de les espores de B. aereus és, de mitjana, 3,07
vegades la seva amplada. La relació entre amplada i longitud és de 0,33
± 0,03, és a dir, l’amplada és de mitjana un terç de la longitud de
l’espora.
Longitud Amplada Q1 Q2
Mitjana 13,37 4,37 3,07 0,33
DT 0,95 0,4 0,25 0,03
N 30 30 30 30
Figura 42: Dades de les espores de Boletus aereus. Taula de mitjanes, desviació tipus i
número d’exemplars de la longitud, amplada , Q1 i Q2. Vegeu explicació al text.
En la figura 43 podem observar la distribució de l’amplada de les
espores. Trobem que hi ha una variabilitat elevada però, tot hi això, el
pic que indica l’interval on hi ha més nombre d’espores s’ajusta
bastant a la mitjana aritmètica de l’amplitud.
Distribució amplada
0123456789
10
3,75 4 4,25 4,5 4,75 5 5,25 5,5 5,75 6 6,25 6,5
Amplada (µm)
Num
.esp
ores
Figura 43: Dades de les espores de Boletus aereus. Gràfica de la distribució de l’amplada.
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 64
Contràriament al que hem observat en la distribució de l’amplada, en la
longitud (figura 44), la mitjana, 13,37 µm, està allunyada de l’interval
de longitud on hi ha més espores, (13,5 – 14] µm.
Distribució longitud
0
2
4
6
8
10
12
9,5 10 10,5 11 11,5 12 12,5 13 13,5 14 14,5 15
Longitud (µm)
Nu
m.e
spo
res
Figura 44: Dades de les espores de Boletus aereus. Gràfica de la distribució de la longitud.
En la figura 45 es mostra la relació entre l’amplada i la longitud de les
espores. La y és la funció que més s’ajusta al núvol de punts, està
marcada en negre. La R2 és el coeficient de determinació i ens mostra la
bondat d’ajust, com més proper sigui a 1, millor serà la correlació
lineal. Sent la correlació el grau en què una variable x permet
diagnosticar els valors de l’altra variable y.
La correlació obtinguda entre la longitud i l’amplada de les espores és
de tipus lineal i l’equació de la recta que forma el núvol de punts és y =
0,221 x + 1,4161. Aquesta equació ens podria aproximar a un valor
d’una de les variables només tenint l’altre, però l’obtenció d’un
coeficient de determinació tan baix com és R2 =0,2782 ens impedeix
poder donar un valor fiable. Tot i això podem dir que hi ha una
correlació de 0,2782 positiva.
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 65
Relació longitud-amplada y = 0,221x + 1,4161R2 = 0,2782
0
1
2
3
4
5
6
0 2 4 6 8 10 12 14 16
Longitud (µm)
Am
pla
da
(µm
)
Figura 45: Dades de les espores de Boletus aereus. Gràfica de la relació entre longitud i
amplada.
5.4.2. Boletus aestivalis
Com he dit anteriorment els basidis, els cistidis, els caulocistidis, entre
d’altres elements microscòpics, no són gaire característics en el gènere
Boletus. Tot i això he introduït algunes fotografies on podem observar la
forma fusiforme aprimada en la part superior dels caulocistidis (figura
46 i 47) i els elements microscòpics que trobem en el reticle del Boletus
aestivalis entre els que hi ha basidis, cistidis i alguna espora
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 66
Figura 46: Caulocistidis de B. aestivalis, explicació al text. (Foto: Fernando Palazón).
Figura 47: Elements del reticle de B. aestivalis, explicació al text.
(Foto: Fernando Palazón).
L’esporada d’aquesta espècie és de color marró olivaci fosc, com podem
observar en la figura 48.
Figura 48: Esporada de B. aestivalis, explicació al text. (Foto: B. Lloret)
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 67
Les espores són fusiformes, tenen una petita depressió sota l’apícula,
amb parets gruixudes i llises (figura 49).
Figura 49: Espores de B. aestivalis, explicació al text. (Foto: B. Lloret)
Extraient la informació de la figura 50, la longitud de les espores és de
14,18 ± 0,73 µm i l’amplada és de 4,7 ± 0,19 µm. Una desviació
estàndard elevada, com en aquest cas, significa la variabilitat de mida
de les espores. La relació entre longitud i amplada és de 3,02 ± 0,15, és
a dir, la longitud de les espores de B. aestivalis és, de mitjana, 3,02
vegades la seva amplada. La relació entre amplada i longitud és de 0,33
± 0,02, és a dir, l’amplada és de mitjana un terç de la longitud de
l’espora.
Longitud Amplada Q1 Q2
Mitjana 14,18 4,7 3,02 0,33
DT 0,73 0,19 0,15 0,02
N 30 30 30 30
Figura 50: Dades de les espores de B. aestivalis. Taula de mitjanes, desviació tipus i número
d’exemplars de la longitud, amplada , Q1 i Q2. Explicació al text.
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 68
En la figura 51, que representa la distribució de l’amplada i la longitud,
podem observar que l’amplada és molt més homogènia que la longitud.
També veiem que el pic de l’amplada s’allunya considerablement de la
mitjana, 4,7 µm i que, en canvi, el pic de la longitud representa prou bé
la mitjana que és de 14,18 µm.
Distribució amplada longitud
0
2
4
6
8
10
12
14
44,7
5 5,5 6,25 7
7,75 8,5 9,2
5 1010
,75 11,5
12,25 13
13,75 14
,515
,25 16
Nu
m.e
spo
res
Longitud (µm)
Amplada (µm)
Figura 51: Dades de les espores de B. aestivalis. Gràfica de la distribució del número d’espores
depenent de l’amplada i la longitud.
En la figura 52 es mostra la relació entre l’amplada i la longitud de les
espores. La y és la funció que més s’ajusta al núvol de punts, està
marcada en negre. La R2 és el coeficient de determinació i ens mostra la
bondat d’ajust, com més proper sigui a 1, millor serà la correlació
lineal. Sent la correlació el grau en què una variable x permet
diagnosticar els valors de l’altra variable y.
La correlació obtinguda entre la longitud i l’amplada de les espores és
de tipus lineal i l’equació de la recta que forma el núvol de punts és y =
0,1152 x + 3,0624. Aquesta equació ens podria aproximar a un valor
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 69
d’una de les variables només tenint l’altre, però l’obtenció d’un
coeficient de determinació tan baix com és R2 =0,2052 ens impedeix
poder donar un valor fiable. Tot i això podem dir que hi ha una
correlació de 0,2052 positiva.
Relació amplada longitudy = 0,1152x + 3,0624
R2 = 0,2052
4,2
4,3
4,4
4,5
4,6
4,7
4,8
4,9
5
5,1
0 2 4 6 8 10 12 14 16 18
Longitud (µm)
Am
plad
a (µ
m)
Figura 52: Dades de les espores de B. aestivalis. Relació entre longitud i amplada.
5.4.3. Boletus queletii
Un dels elements microscòpics que encara no havíem citat fins ara és la
cutícula i que podem veure en la figura 53. Podem observar-hi les hifes
que formen la cutícula de Boletus queletii, la forma allargada que tenen i
els septes que les divideixen.
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 70
Figura 53: Elements de la cutícula de B. quelitii, explicació al text. (Foto: Fernando Palazón).
L’esporada d’aquesta espècie és de color marró olivaci, observable en la
part de disposició d’espores més densa de la figura 54.
Figura 54: Esporada de Boletus queletii. (Foto: B. Lloret)
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 71
En la figura 55, podem veure, a més de la forma elipsoidal, amb parets
gruixudes i llises de les espores d’aquesta espècie, els basidis
claviformes.
Figura 55: Espores i basidis de B. queltii, explicació al text. (Foto: Fernando Palazón).
Figura 56: Espores B. queltii. (Foto: B. Lloret)
Per fer les estadístiques d’aquesta espècie m’he centrat en dues
mostres, una de n=31 i una altra de n=39, comparades al final d’aquest
apartat.
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 72
Extraient la informació de la figura 57, la longitud de les espores és de
11,61 ± 0,74 µm i l’amplada és de 5,68 ± 0,37 µm. Una desviació
estàndard elevada, com en aquest cas, significa la variabilitat de mida
de les espores. La relació entre longitud i amplada és de 2,05 ± 0,12, és
a dir, la longitud de les espores de B. queletii és, de mitjana, 2,08
vegades la seva amplada. La relació entre amplada i longitud és de 0,49
± 0,05, és a dir, l’amplada és, de mitjana, aproximadament la meitat de
la longitud de l’espora.
Longitud Amplada Q1 Q2
Mitjana 11,61 5,68 2,05 0,49
DT 0,74 0,37 0,19 0,05
N 70 70 70 70
Figura 57: Dades de les espores B. queltii. Taula de mitjanes, desviació tipus i número
d’exemplars de la longitud, amplada , Q1 i Q2.
En la figura 58 trobem la gràfica de distribució de l’amplada i la
longitud on podem observar que ni el pic de l’amplada ni el pic de la
longitud estan massa relacionades amb la mitjana calculada. Això
significa que hi ha una variabilitat molt gran en les espores d’aquesta
espècie.
Distribució long-amp
0
5
10
15
20
25
30
3,75
4,25
4,75
5,25
5,75
6,25
6,75
7,25
7,75
8,25
8,75
9,25
9,75
10,25
10,75
11,25
11,75
12,25
12,75
(µm)
Nu
m.e
spo
res
Longitud
Amplada
Figura 58: Dades de les espores B. queltii. Gràfica de la distribució de l’amplada i la longitud
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 73
En la figura 59 es mostra la relació entre l’amplada i la longitud de les
espores. La y és la funció que més s’ajusta al núvol de punts, està
marcada en negre. La R2 és el coeficient de determinació i ens mostra la
bondat d’ajust, com més proper sigui a 1, millor serà la correlació
lineal. Sent la correlació el grau en què una variable x permet
diagnosticar els valors de l’altra variable y.
La correlació obtinguda entre la longitud i l’amplada de les espores és
de tipus lineal i l’equació de la recta que forma el núvol de punts és y =
-0,0245 x + 5,9685. Aquesta equació ens podria aproximar a un valor
d’una de les variables només tenint l’altre, però l’obtenció d’un
coeficient de determinació tan baix com és R2 =0,0024 ens impedeix
poder donar un valor fiable. En aquest cas, la relació, quasi inexistent,
que obtenim és negativa, és a dir, cada vegada que la longitud de
l’espora creix 1 µm, l’amplada disminueix 0,0245 µm.
Relació longitud-amplada y = -0,0245x + 5,9685
R2 = 0,0024
0
1
2
3
4
5
6
7
0 2 4 6 8 10 12 14
Longitud (µm)
Am
pla
da
(µm
)
Figura 59: Dades de les espores B. queltii. Relació entre longitud i amplada.
En la figura 60 podem veure en forma de taula els resultats individuals
de cada mostra i els resultats totals, fets servir en l’estadística anterior.
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 74
Mitjana1 Mitjana2 MitjanaT DT1 DT2 DTT N1 N2 NT Longitud 11,98 11,33 11,61 0,51 0,78 0,74 31 39 70 Amplada 5,75 5,63 5,68 0,21 0,46 0,37 31 39 70 Q1 2,09 2,03 2,05 0,13 0,22 0,19 31 39 70 Q2 0,48 0,5 0,49 0,03 0,06 0,05 31 39 70
Figura 60: Dades de les espores B. queltii.
En les següents gràfiques podrem observar clarament les diferències
que hem esmentat en la taula anterior.
La figura 61 ens mostra la comparació les mitjanes de l’amplada, la
longitud, la Q1 i la Q2 de les dues mostres usades i de la total, que
inclou les dues mostres. Podem observar que la mostra 2 té la mitjana
de longitud i la mitjana d’amplada més baixa que les mateixes mitjanes
de la mostra 1, tot i això, les diferències són mínimes.
Comparacions mitjanes
0
2
4
6
8
10
12
14
Longitud Amplada Q1 Q2
(µm
) Mitjana1
Mitjana2
MitjanaT
Figura 61: Dades de les espores B. queltii. Gràfica comparativa de les mitjanes de les mostres 1
i 2.
La figura 62 ens mostra la comparació de les desviacions estàndard. En
aquesta gràfica, contràriament a l’anterior, trobem gran diferència entre
les mostres 1 i 2. Aquesta diferència pot ser deguda a que en la mostra
2 hi ha més diversitat d’exemplars i localitats dels que s’ha extret la
informació.
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 75
Comparació DT
0
0,1
0,2
0,3
0,4
0,5
0,6
0,7
0,8
0,9
Longitud Amplada Q1 Q2
(µm
) DT1
DT2
DTT
Figura 62: Dades de les espores B. queltii. Taula comparativa de les desviacions estàndard de
les mostres 1 i 2.
Per explicar la diferència observada en la desviació estàndard he
introduït al treball la figura 63 i la figura 64 que representen la
distribució de la longitud (figura 63) i de l’amplada (figura 64).
En la distribució de la longitud podem observar que la variabilitat de la
mostra 2 és més gran i, a més, representa dos pics en comptes d’un
cosa que m’ha cridat molt l’atenció. En canvi , la mostra 2 és molt més
homogènia i només representa un pic que s’apropa més a la mitjana
que els dos de la mostra 2.
Comparació dist.long
0
2
4
6
8
10
12
99,2
5 9,5 9,75 10
10,25 10
,510,
75 1111
,25 11,5
11,75 12
12,25 12
,512
,75 13
(µm)
Nu
m.
esp
ore
s
Longitud1
Longitud2
Figura 63: Dades de les espores B. queltii. Gràfica de distribució de la longitud en les mostres 1
i 2.
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 76
En la distribució de l’amplada tornem a observar la gran variabilitat de
la mostra 2 en comparació a la mostra 1.
Comparació dist. amp.
0
2
4
6
8
10
12
14
3,75 4 4,25 4,5 4,75 5 5,25 5,5 5,75 6 6,25 6,5 6,75 7
(µm)
Nu
m. e
spo
res
Amplada1
Amplada2
Figura 64: Dades de les espores B. queltii. Gràfica de distribució de l’amplada , mostres 1 i 2.
5.4.4. Boletus rhodoxanthus
L’esporada d’aquesta espècie és de color marró olivaci (figura 14 apartat
4.2.3).
En la figura 65 podem observar, a més de les espores el·líptiques,
fusiformes, amb parets gruixudes i llises del Boletus rhodoxanthus, els
basidis claviformes d’aquesta espècie, i a la figura 66 les espores soles.
Figura 65: Espores i basidis de B. rhodoxanthus, explicació al text. (Foto: Fernando Palazón).
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 77
Figura 66: Espores de B. rhodoxanthus. (Foto: B. Lloret)
Com en el cas de Boletus queletii, les estadístiques d’aquesta espècie
s’han obtingut a partir de dues mostres, una de n=30 i una altra de
n=37, comparades al final d’aquest apartat.
Extraient la informació de la figura 67, la longitud de les espores és de
12,2 ± 1,08 µm i l’amplada és de 4,73 ± 0,41 µm. Una desviació
estàndard elevada, com en aquest cas, significa la variabilitat de mida
de les espores. La relació entre longitud i amplada és de 2,59 ± 0,24, és
a dir, la longitud de les espores de B. rhodoxanthus és, de mitjana, 2,66
vegades la seva amplada. La relació entre amplada i longitud és de 0,39
± 0,04, és a dir, l’amplada és, de mitjana, aproximadament dues
cinquenes parts de la longitud de l’espora.
Longitud Amplada Q1 Q2
Mitjana 12,2 4,73 2,59 0,39
DT 1,08 0,41 0,24 0,04
N 67 67 67 67
Figura 67: Dades de les espores de B. rhodoxanthus.Taula de mitjanes, desviació tipus i
número d’exemplars de la longitud, amplada , Q1 i Q2
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 78
En la figura 68 podem observar la distribució de l’amplada i la longitud
de les espores de Boletus rhodoxanthus. Veiem que el pic de l’amplada
s’ajusta bastant a la mitjana de 4,73 tot i haver-hi gran variabilitat. En
la longitud d’aquesta espècie, segons els resultats obtinguts de la
mostra total, trobem que la variabilitat és la més gran observada fins
ara, 1,08; tot i això el pic més alt està bastant ajustat a la mitjana de
12,2.
Distribució long-amp
0
5
10
15
20
25
3,75
4,25
4,75
5,25
5,75
6,25
6,75
7,25
7,75
8,25
8,75
9,25
9,75
10,25
10,75
11,25
11,75
12,25
12,75
13,25
13,75
14,25
14,75
15,25
(µm)
Nu
m.e
spo
res
Longitud
Amplada
Figura 68: Dades de les espores de B. rhodoxanthus. Gràfica de la distribució de l’amplada i la
longitud.
En la figura 69 ens mostra la relació entre l’amplada i la longitud de les
espores. La y és la funció que més s’ajusta al núvol de punts, està
marcada en negre. La R2 és el coeficient de determinació i ens mostra la
bondat d’ajust, com més proper sigui a 1, millor serà la correlació
lineal. Sent la correlació el grau en què una variable x permet
diagnosticar els valors de l’altra variable y.
La correlació obtinguda entre la longitud i l’amplada de les espores és
de tipus lineal i l’equació de la recta que forma el núvol de punts és y =
0,1743 x + 2,,5988. Aquesta equació ens podria aproximar a un valor
d’una de les variables només tenint l’altre, però l’obtenció d’un
coeficient de determinació tan baix com és R2 =0,2098 ens impedeix
poder donar un valor fiable. Tot i això la informació que s’extreu de
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 79
l’equació és que cada vegada que la longitud de l’espora creix 1 µm,
l’amplada augmenta 0,1743 µm.
Relació longitud-ampladay = 0,1743x + 2,5988
R2 = 0,2098
0
1
2
3
4
5
6
7
0 2 4 6 8 10 12 14 16 18
Longitud (µm)
Am
plad
a (µ
m)
Figura 69: Dades de les espores de B. rhodoxanthus. Relació entre longitud i amplada.
En la figura 70 podem veure en forma de taula els resultats individuals
de cada mostra i els resultats totals, fets servir en l’estadística anterior.
Mitjana1 Mitjana2 MitjanaT DT1 DT2 DTT N1 N2 NT Longitud 12,37 12,05 12,2 0,49 1,38 1,08 30 37 67 Amplada 4,67 4,77 4,73 0,23 0,51 0,41 30 37 67 Q1 2,66 2,54 2,59 0,19 0,26 0,24 30 37 67 Q2 0,38 0,4 0,39 0,03 0,04 0,04 30 37 67
Figura 70: Dades de les espores de B. rhodoxanthus. Taula comparativa de les mostres.
En les següents gràfiques podrem observar clarament les diferències
que hem esmentat en la taula anterior.
La figura 71 ens representa la comparació de les mitjanes de l’amplada,
la longitud, la Q1 i la Q2 de les dues mostres usades i de la total, que
inclou les dues mostres. Podem observar que en la mitjana de la
longitud la mostra 1 té un valor més elevat, tot i que, s’ajustin bastant
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 80
bé les tres. En l’amplada, la Q1 i la Q2 podem veure que són
pràcticament iguals.
Comparacions mitjanes
0
2
4
6
8
10
12
14
Longitud Amplada Q1 Q2
(µm
) Mitjana1
Mitjana2
MitjanaT
Figura 71: Dades de les espores de B. rhodoxanthus. Gràfica comparativa de les mitjanes de les
mostres 1 i 2.
La figura 72 ens mostra la comparació de les desviacions estàndard. En
aquesta gràfica, contràriament a l’anterior, trobem gran diferència entre
les mostres 1 i 2. Aquesta diferència pot ser deguda a que en la mostra
2 hi ha més diversitat d’exemplars i localitats dels que s’ha extret la
informació.
Comparació DT
0
0,2
0,4
0,6
0,8
1
1,2
1,4
1,6
Longitud Amplada Q1 Q2
(µm
) DT1
DT2
DTT
Figura 72: Dades de les espores de B. rhodoxanthus. Taula comparativa de les desviacions
estàndard de les mostres 1 i 2.
Per explicar la diferència observada en la desviació estàndard he
introduït al treball la figura 73 i la figura 74 que representen la
distribució de la longitud (figura 73) i de l’amplada (figura 74).
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 81
En la distribució de la longitud podem observar que la variabilitat de la
mostra 2 és molt més gran ja que s’estén des de 10,3 fins a 15,3 µm de
forma molt variada i, a més, representa dos pics molt diferenciats. En
canvi, la mostra 2 és molt més homogènia i només representa un pic
que s’apropa més a la mitjana que els dos de la mostra 2.
Comparació dist.long
0123456789
10
10,3
10,5
10,8 11
11,3
11,5
11,8 12
12,3
12,5
12,8 13
13,3
13,5
13,8 14
14,3
14,5
14,8 15
15,3
(µm)
Nu
m. e
spo
res
Longitud1
Longitud2
Figura 73: Dades de les espores de B. rhodoxanthus. Gràfica de distribució de la longitud en les
mostres 1 i 2.
En la distribució de l’amplada tornem a observar la gran variabilitat de
la mostra 2 en comparació a la mostra 1, però en aquest cas podem
veure que els resultats de la mostra 1 i la mostra 2 s’ajusten molt bé.
Comparació dist. amp.
0
2
4
6
8
10
12
14
3,75 4 4,25 4,5 4,75 5 5,25 5,5 5,75 6 6,25 6,5 6,75 7
(µm)
Num
. esp
ore
s
Amplada1Amplada2
Figura 74: Dades de les espores de B. rhodoxanthus. Gràfica de distribució de l’amplada en les
mostres 1 i 2.
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 82
5.4.5. Comparativa
La comparativa de les quatre espècies l’he feta deixant de banda les
mostres 2 de les espècies que tenen més d’una mostra. Això és perquè
la diferència de n de les espècies fa que les gràfiques no siguin clares i
que no s’entenguin.
En la figura 75 podem observar una comparativa de la mitjana de la
longitud, amplada, desviació estàndard en la longitud, desviació
estàndard en l’amplada, la Q1, Q2 i desviacions estàndard d’aquestes
dues últimes. Aquesta taula ens permet veure clarament les similituds i
diferències entre espècies i seccions.
Podem observar que dins de la secció edules hi ha una diferència
considerable en la longitud i l’amplada de les espores dels exemplars
constituents de la secció. Tot hi això podem veure que la relació entre la
longitud i l’amplada i viceversa, en aquesta secció, són molt semblants.
Figura 75: Dades de les espores de les espècies estudiades. Taula comparativa de les mitjanes
de la longitud, amplada, desviació tipus de l’amplada, desviació tipus de la longitud, mitjana de
la Q1, mitjana de la Q2, mitjana de la desviació tipus de la Q1 i mitjana de la desviació tipus de
la Q2 de les 4 espècies triades.
En aquesta figura podem corroborar que la longitud de la secció edules
és superior que la de la secció luridi. I, al mateix temps, observar que
l’amplada de la secció luridi és sensiblement major que la de la secció
edules.
x l x a DT l DT a x Q1 x Q2 DT Q1 DT Q2
B. aereus 13,37 4,37 0,95 0,4 3,07 0,33 0,25 0,03
B. aesivalis 14,18 4,7 0,73 0,19 3,02 0,33 0,15 0,02
B. queleti 11,96 5,76 0,52 0,21 2,08 0,48 0,12 0,03
B. rohodoxanthus 12,38 4,67 0,49 0,24 2,66 0,38 0,19 0,03
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 83
Dins de la secció luridi observem que no hi ha massa similituds entre
les espècies estudiades, encara que la longitud de les dues espècies és
molt aproximada a 12 µm.
Les diferències entre les dues seccions són bastant notables, i això ho
podem observar en que la longitud de la secció edules no baixa de 13,3
µm i en canvi en la secció luridi no puja de 12,3 µm.
L’amplada no és massa significativa perquè la mitjana en la secció
edules es mou entre 4,3 i 4,7 i la mitjana en la secció luridi és mou
entre 4,7 i 5,8, valors molt propers que no ens serveixen d’element de
diferenciació. A la figura 76 podeu observar l’amplitud i longitud
mitjana de cada espècie.
Longitud i amplada
13,3711,96 12,38
14,18
4,375,76
4,67 4,7
0
2
4
6
8
10
12
14
16
B.aereus B.queleti B.rohodoxanthus B.aesivalis
Lo
ng
itu
d (
µm)
Longitud (µm)
Amplada (µm)
Figura 76: Dades de les espores de les espècies estudiades. Comparativa de la longitud i
l’amplada mitjana de les 4 espècies triades.
Una altra diferència molt visible és la relació entre la longitud i
l’amplada, ja que, en la secció edules es mou entre els 3 i 3,1; en canvi,
en la secció luridi, aquesta es mou entre 2 i 2,66, valor molt més baix
que en l’altra secció.
Observant els valors de les desviacions estàndard podem observar que
en la secció edules hi ha més variabilitat de mides que en la secció
lúridi.
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 84
Amb la taula representada en la figura 77 podem veure que en la secció
edules les espores tenen una amplada aproximada d’un terç de la seva
longitud. En canvi , la secció luridi té les espores més el·lipsoïdals, és a
dir, que la seva amplada està entre dos cinquens i la meitat de la
longitud de l’espora.
Q1 i Q2
0
0,5
1
1,5
2
2,5
3
3,5
B.aereus B.queleti B.rohodoxanthus B.aesivalis
Q1
Q2
Figura 77: Dades de les espores de les espècies estudiades. Comparativa de la Q1 i Q2 mitjanes
de les 4 espècies triades.
En la figura 78 podem veure una relació entre les distribucions de
longitud, en què es veuen clarament diferenciades les seccions. En blau
marí i blau turquesa la secció edules i amb rosa i groc la secció luridi.
Distribució de la longitud
-2
0
2
4
6
8
10
12
14
16
9,5 10 10,5 11 11,5 12 12,5 13 13,5 14 14,5 15 15,5 16
Longitud (µm)
Num
.esp
ores B. aereus
B. queletii
B. rhodoxanthus
B. aestivalis
Figura 78: Dades de les espores de les espècies estudiades. Distribució de la longitud de les 4
espècies triades.
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 85
En el gràfic de la figura 79 queda al descobert que la distribució
d’amplada no és significativa a l’hora de dir si una espècie pertany o no
a una secció determinada, ja que podem observar que només Boletus
queletii se separa de la resta significativament.
Distribució de l'amplada
-2
0
2
4
6
8
10
12
14
3,75 4 4,25 4,5 4,75 5 5,25 5,5 5,75 6 6,25 6,5
B.aereus
B.queleti
B.rhodoxanthus
B.aestivalis
Figura 79: Dades de les espores de les espècies estudiades. Distribució de l’amplada de les 4
espècies triades.
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 86
6. Conclusions
• La falta d’aigua impedeix la fructificació dels fongs.
• Les diferències més significatives que caracteritzen cada espècie
es poden observar macroscòpicament.
• Les quatre espècies estudiades són molt variables en les mides
del pili i del peu.
• L’himeni de la secció edules és completament blanc en estadi
jove; en canvi, en la secció luridi trobem que l’himeni té tons
rogencs.
• La coloració blava de la carn al contacte amb l’aire descarta que
el bolet pertanyi a la secció edules.
• Si la carn del bolet reacciona amb el reactiu de Melzer, aquest no
pertany a la secció edules.
• Pel que fa a microscòpia totes quatre especies tenen
característiques relativament semblants, però es poden
diferenciar tant per seccions com específicament.
• Ni els basidis ni els cistidis tenen massa valor taxonòmic en el
gènere Boletus.
• No s’han observat diferencies significatives en el color de
l’esporada de les diferents espècies.
• Les espores de la secció luridi són més esfèriques que les de la
secció edules, que són més allargades.
• La variabilitat de la mida de les espores a cada una de les
espècies és similar.
• Hi ha certa variabilitat en les mides de les espores d’una espècie.
• La longitud de les espores és diferent segons la secció, per tant es
un caràcter que serveix per diferenciar-les.
• L’amplada de les espores no és significativa a l’hora de diferenciar
seccions.
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 87
• En una mateixa espècie hi ha certa variabilitat deguda a la
localitat i població, per tant, dues mostres d’una espècie de
diferent localitat i/o població tenen més variabilitat de mides.
• El fet que les mostres no siguin massa grans fa que els resultats
siguin menys significatius.
7. Bibliografia
Bolòs, O. 1983. La vegetació del Montseny. Diputació de Barcelona.
Cetto, B. 1979. Guía de los hongos de Europa . Tomo 1,2,3. Ed. Omega.
Barcelona.
Courtecuisse, R. & Duhem B. 2005. Guía de los hongos de la Península
Ibérica, Europa y norte de África . Ed. Omega. Barcelona.
Cuello, J. & al. 2003. Biologia 2. Ed. Barcanova. Barcelona
Cuello, J. & al. 2002. Biologia 1. Ed. Barcanova. Barcelona
Folch, R. 1981. La vegetació dels Països catalans. Ed. Ketres.
Barcelona.
Folch, R. & al. 1984. In: Història natural dels països catalans. Vegetació.
Fund. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
Izco, J. & al. 1997. Botànica . Mc Graw Hill. Madrid.
Llimona, X. 1991. In: Història natural dels països catalans. Fongs i
líquens. Fund. Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
Muñóz, J.A. 2005. Boletus S.L. Ed. Candusso. Alassio.
Nuet i Badia, J. & al. 1991. Vegetació de Catalunya . Ed. Eumo. Vic.
Palazón, F. 2001. Setas para todos. Ed. Pirineo. Huesca.
Terradas, J. 1986. El patrimoni biològic del Montseny. Catàlegs de flora i
fauna, 1. Diputació de Barcelona. Barcelona.
Webgrafia
http://www.mushroomexpert.com/microscope.html
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 88
8. Annexos
En l’annex adjunto les dades preses en l’amidament d’espores i que
vaig utilitzar per fer les estadístiques. Totes les dades de longitud i
amplada estan preses amb µm.
Les dades de la taula següent són les dades extretes de les espores de
B. aereus.
Mostra Longitud Amplada Q1 Q2
1 13,8 4,6348 2,98 0,34
2 13,7525 4,6633 2,95 0,34
3 13,2963 4,204 3,16 0,32
4 12,9792 4,3564 2,98 0,34
5 13,5363 4,2596 3,18 0,31
6 14,1826 4,8244 2,94 0,34
7 13,3951 4,3911 3,05 0,33
8 14,1781 4,5225 3,14 0,32
9 13,8467 4,4739 3,09 0,32
10 14,2038 4,3962 3,23 0,31
11 11,4386 3,7255 3,07 0,33
12 13,064 4,8834 2,68 0,37
13 13,565 3,9252 3,46 0,29
14 14,769 4,5103 3,27 0,31
15 13,4912 4,5157 2,99 0,33
16 13,9904 4,454 3,14 0,32
17 10,5254 3,72 2,83 0,35
18 14,5435 5,0744 2,87 0,35
19 12,0577 3,5006 3,44 0,29
20 13,3119 5,0015 2,66 0,38
21 12,4557 3,7352 3,33 0,3
22 11,526 4,2667 2,7 0,37
23 13,5721 4,3436 3,12 0,32
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 89
24 13,8518 4,3498 3,18 0,31
25 12,6568 4,3422 2,91 0,34
26 13,4361 3,9883 3,37 0,3
27 13,6737 4,5354 3,01 0,33
28 13,9957 4,5562 3,07 0,33
29 13,7548 4,204 3,27 0,31
30 13,0607 5,1233 2,55 0,39
31 14,5379 4,0032 3,63 0,28
Les dades de la taula següent són les dades extretes de les espores de
B. aestivalis.
Mostra Llongitud Amplada Q1 Q2
1 14,5344 4,6652 3,12 0,32
2 14,1738 4,8153 2,94 0,34
3 15,1965 4,8153 3,16 0,32
4 14,0264 4,7778 2,94 0,34
5 14,0089 4,6188 3,03 0,33
6 14,7738 4,7658 3,1 0,32
7 14,0207 4,8765 2,88 0,35
8 13,0161 4,2596 3,06 0,33
9 14,8639 4,8765 3,05 0,33
10 14,4422 4,8153 3 0,33
11 12,6931 4,3613 2,91 0,34
12 15,8751 4,8153 3,3 0,3
13 12,8541 4,4949 2,86 0,35
14 12,924 4,673 2,77 0,36
15 15,1204 4,6173 3,27 0,31
16 13,5561 4,8663 2,79 0,36
17 14,2605 4,7384 3,01 0,33
18 14,0979 4,417 3,19 0,31
19 15,2122 4,8936 3,11 0,32
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 90
20 13,848 4,5103 3,07 0,33
21 14,2814 5,0257 2,84 0,35
22 13,9473 4,6875 2,98 0,34
23 14,5521 4,6283 3,14 0,32
24 14,823 4,5356 3,27 0,31
25 14,032 4,8736 2,88 0,35
26 14,2749 4,7217 3,02 0,33
27 13,7157 4,917 2,79 0,36
28 14,1756 4,816 2,94 0,34
29 13,7085 4,4361 3,09 0,32
30 14,2754 4,5386 3,15 0,32
Les dades de la taula següent són les dades extretes de les espores de
B. queletii.
Mostra Longitud Amplada Q1 Q2
1 12,3599 5,465 2,26 0,44
2 12,0589 6,0366 2 0,5
3 12,0732 6,1467 1,96 0,51
4 11,3936 5,6703 2,01 0,5
5 11,9198 5,6087 2,13 0,47
6 11,9392 5,9747 2 0,5
7 12,7265 5,5463 2,29 0,44
8 11,8204 5,7346 2,06 0,49
9 9,9856 5,674 1,76 0,57
10 11,802 5,8729 2,01 0,5
11 12,3163 6,0753 2,03 0,49
12 12,1119 5,6169 2,16 0,46
13 12,5806 5,8635 2,15 0,47
14 11,2864 5,8651 1,92 0,52
15 12,2404 5,6169 2,18 0,46
16 12,5684 5,4448 2,31 0,43
17 12,0713 5,9611 2,03 0,49
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 91
18 12,455 5,3832 2,31 0,43
19 11,2245 5,6714 1,98 0,51
20 11,9577 5,8142 2,06 0,49
21 12,1124 5,5947 2,16 0,46
22 12,2216 5,9003 2,07 0,48
23 11,9864 5,8642 2,04 0,49
24 12,3795 5,689 2,18 0,46
25 12,2443 5,3425 2,29 0,44
26 11,8643 5,9675 1,99 0,5
27 11,9483 5,5437 2,16 0,46
28 12,1547 6,0968 1,99 0,5
29 12,0589 5,6523 2,13 0,47
30 11,8552 5,7452 2,06 0,48
31 11,5429 5,7927 1,99 0,5
32 12,02 5,93 2,03 0,49
33 12,27 5,79 2,12 0,47
34 10,09 5,4 1,87 0,54
35 11,41 5,09 2,24 0,45
36 9,62 4,86 1,98 0,51
37 10,81 6,54 1,65 0,6
38 11,78 5,38 2,19 0,46
39 11,06 5,9 1,87 0,53
40 12,01 5,69 2,11 0,47
41 11,81 5,45 2,17 0,46
42 12,18 5,4 2,26 0,44
43 9,57 5,69 1,68 0,59
44 11,44 5,7 2,01 0,5
45 11,7 5,65 2,07 0,48
46 11,58 6,53 1,77 0,56
47 11 6,57 1,67 0,6
48 10,79 5,19 2,08 0,48
49 11,89 5,51 2,16 0,46
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 92
50 11,03 5,11 2,16 0,46
51 11,68 5,57 2,1 0,48
52 11,82 5,26 2,25 0,45
53 12,26 5,49 2,23 0,45
54 11,1 5,88 1,89 0,53
55 11,46 5,22 2,2 0,46
56 12,03 5,75 2,09 0,48
57 10,45 6,26 1,67 0,6
58 12,48 5,17 2,41 0,41
59 10,68 5,99 1,78 0,56
60 10,8 4,78 2,26 0,44
61 11,03 5,51 2 0,5
62 12,08 5,1 2,37 0,42
63 9,81 5,66 1,73 0,58
64 11,8 5,77 2,05 0,49
65 11,79 5,75 2,05 0,49
66 10 6,63 1,51 0,66
67 10,91 5,77 1,89 0,53
68 12,13 5,08 2,39 0,42
69 11,27 5,63 2 0,5
70 12,11 5,97 2,03 0,49
Les dades de la taula següent són les dades extretes de les espores de
B. rhodoxanthus.
Mostra Longitud Amplada Q1 Q2
1 11,9753 4,608 2,6 0,38
2 12,0303 4,1071 2,93 0,34
3 14,1446 4,417 3,2 0,31
4 13,147 4,4528 2,95 0,34
5 11,9753 5,0463 2,37 0,42
6 12,1445 4,9763 2,44 0,41
7 12,7462 4,468 2,85 0,35
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 93
8 12,8498 4,873 2,64 0,38
9 12,374 4,5187 2,74 0,37
10 11,8584 4,7778 2,48 0,4
11 12,1867 4,5926 2,65 0,38
12 12,549 4,846 2,59 0,39
13 12,293 4,6652 2,64 0,38
14 12,3229 4,6173 2,67 0,37
15 12,5276 4,8936 2,56 0,39
16 12,333 4,6008 2,68 0,37
17 11,8516 4,6437 2,55 0,39
18 12,6336 4,7678 2,65 0,38
19 12,3521 4,2429 2,91 0,34
20 12,7789 4,7524 2,69 0,37
21 12,3334 4,5663 2,7 0,37
22 13,038 4,5187 2,89 0,35
23 11,939 4,8936 2,44 0,41
24 12,1547 5,1918 2,34 0,43
25 12,158 4,5763 2,66 0,38
26 12,4822 4,7153 2,65 0,38
27 11,9621 4,4949 2,66 0,38
28 11,8632 4,5901 2,58 0,39
29 11,9293 4,9304 2,42 0,41
30 12,2005 4,7524 2,57 0,39
31 11,62 4,44 2,62 0,38
32 13,6 5,34 2,55 0,39
33 13,14 4,75 2,77 0,36
34 11,93 4,53 2,63 0,38
35 12,31 4,3 2,86 0,35
36 11,52 4,98 2,31 0,43
37 10,72 4,26 2,52 0,4
38 11,96 4,25 2,81 0,36
39 10,51 3,88 2,71 0,37
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 94
40 13,26 4,51 2,94 0,34
41 10,88 4,5 2,42 0,41
42 10,22 4,59 2,23 0,45
43 11,63 4,71 2,47 0,4
44 12,51 4 3,13 0,32
45 12,19 5,1 2,39 0,42
46 12,04 4,83 2,49 0,4
47 15,07 5,91 2,55 0,39
48 14,23 6,33 2,25 0,44
49 10,5 4,63 2,27 0,44
50 10,68 4,42 2,42 0,41
51 10,93 4,43 2,47 0,41
52 12,76 4,54 2,81 0,36
53 10,68 5 2,14 0,47
54 12,34 5 2,47 0,41
55 11,46 5,33 2,15 0,47
56 10,38 4,67 2,22 0,45
57 11,75 4,92 2,39 0,42
58 11,52 4,92 2,34 0,43
59 12,26 4,33 2,83 0,35
60 10,82 4,93 2,19 0,46
61 16,71 5,55 3,01 0,33
62 11,95 5,05 2,37 0,42
63 12,38 4,13 3 0,33
64 12,04 5,1 2,36 0,42
65 14,13 5,38 2,63 0,38
66 12,14 4,48 2,71 0,37
67 11,23 4,46 2,52 0,4
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 95
9. Glossari
Paraula Definició
Apícula Punt d’unió entre l’espora i el basidi.
Artròspores Espora perdurant que resulta de la separació de cèl·lules
que formen un filament.
Asc Estadi de la formació de les espores que precedeix el seu
alliberament propi dels ascomicets i dels ascolíquens.
Basidiols Basidi estèril, més petit i arrodonit que els fèrtils, que hi
ha en l'himeni d’alguns basidiomicets.
Basidis Estadi de la formació de les espores que precedeix el seu
alliberament propi dels basidiomicets (i basidiolíquens)
productor d’espores que es formen o s’originen fora o de
fora a dins.
Bolet Aparell esporífer dels ascomicets o basidiomicets, format
per un estroma de consistència suberosa o carnosa.
calcífuga Dit de les plantes o de les comunitats vegetals que no
viuen bé en sòls o substrats calcaris.
Carpòfor Aparell esporífer dels ascomicets o basidiomicets, format
per un estroma de consistència suberosa o carnosa.
Caulobasidiol Basidi estèril, més petit i arrodonit que els fèrtils, que hi
ha en la superfície del peu d’alguns basidiomicets.
Caulocistidis Cistidis que es troben en la superfície del peu.
Cistidi Hifa estèril, hialina, unicel·lular, claviforme o fusiforme, a
vegades amb cristalls d’oxalat càlcic, que és present en
l'himeni de molts fongs agaricals.
Cos fructífer Aparell esporífer dels ascomicets o basidiomicets, format
per un estroma de consistència suberosa o carnosa.
Cutícula Capa fina que recobreix la part superior del pili.
Dermocistidis Cistidis que es troben a la cutícula.
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 96
Paraula Definició
Dicariòtic En les hifes dels micelis dels ascomicets i els
basidiomicets, disposició que, en juxtaposar-se, adopten
els dos nuclis dels gàmetes després de la plasmogàmia.
Ecologia Part de la biologia que estudia les interrelacions dels
éssers vius entre ells i amb llur medi.
Endocistidis Cistidis que es troben en la trama.
Esclerofil·le De fulla dura i coriàcia, especialment adaptada a la
sequedat.
Esporogen Que engendra espores
Esterigma Cadascun dels diverticles que, sovint en nombre de
quatre, apareixen sobre els basidis i que, per gemmació,
originen sengles basidiòspores.
Heteròtrof Dit de l’organisme que presenta un tipus de nutrició dels
organismes que, per subvenir a llurs necessitats
biològiques, només incorporen del medi productes
orgànics.
Hifa Cadascun dels elements filamentosos que formen el
miceli.
Higròfil Dit dels organismes biològics que es fan en llocs molt
humits.
Himeni Capa de cèl·lules esporògenes i de cèl·lules o hifes
estèrils, implantades en general perpendicularment a la
superfície d’un estroma.
Macromicet Fong d’aparells esporífers visibles a ull nu.
Metabolisme Conjunt de reaccions bioquímiques que tenen lloc en els
essers vius.
Miceli Conjunt d’hifes que constitueix el tal·lus d’un fong.
Paràfisi Cèl·lula o filament pluricel·lular estèril, que creix
juntament amb les cèl·lules fèrtils formadores d’espores o
Treball de recerca de Batxillerat Quatre espècies de Boletus
febrer de 2007 97
Paraula Definició
de gàmetes.
Pili Capell o barret dels bolets.
Plasmogàmia En els fongs superiors, formació del dicari.
Pleurocistidis Cistidis que es troben al lateral de les làmines i/o tubs.
Protoplasma Contingut plasmàtic cel·lular format per un sistema
col·loïdal heterogeni constituït per un reticle de filaments,
membranes, microsomes, etc, de natura proteica o
lipídica, dispersos en un medi aquós.
Quelicistidis Cistidis que es troben a l’aresta de les làmines.
Radicant Que produeix o pot produir arrels.
Septe Làmina o paret prima que divideix una cèl·lula o una
cavitat d’un òrgan.
Taxonomia Part de la biologia que classifica els éssers vius en grups
o tàxons de diferent categoria sense especificar les causes
de la classificació.