1982·1997: Lllsportiu Claror . fa quinze anys
Entrevista
JORDI VILLACAMPA ~@aO@tiB0[ñJ0 @[ñJ O°0u0C?m cf]@ OOmd]@Q!J
Salut
La iniciació esportiva en els nens i nenes dlentre O i 6 anys
Oferta especial per als socis del Claror:
1 a visita , consulta i revisions gratuïta . 1a visita ortodòncia (aparells correctors) gratuïta Urgències i revisions periòdiques gratuïta Fluoritzacions gratuïta Radiografies intrabucals gratuïta Higiene bucal (neteja)+revisió 3.000 pessetes . Extraccions simples 2.000 pessetes i un 20% de descompte en la resta de tractaments
1.0. SAGRADA FAMíLIA Sardenya, 319 baixos 08025·Barcelona Tel. 457·04 '53
Oficines centrals: Sardenya, 319 baixos' 08025·Barcelona· Tel. 457 ·04·53 . Fax 459·30·25
Altres centre d'Instituts Odontològics Associats :
BARCELONA Calàbria, 251 , baixos' Tel. 439-45·00 GRANOLLERS Avda. Sant Esteve, 86 3r 4" . Tel. 879·32·28 MATARÓ ci Lluro, 52-54 baixos ' Tel. 757·71·81 BADALONA ci Del Temple, 29 . Tel. 389-43·31 CORNELLÀ ci Mossen J.Verdaguer, 6, 2n 3"· Tel. 474·19·32 SABADELL ci Sant Joan, 23-31 , 1r 1a· Tel. 727·53·96 MANRESA ci Mossen J.verdaguer, 15, baixos ' Tel. 877-45·97 MADRID ci Sor Angela de la Cruz, 35· Tel (91) 759 '38'55
No tanquem per vacances
Revista Tot Claror
Segona época Número 12 Desembre'97-gener'98 Tirada: 8.000 exemplars Paper reciclat Dipòsit legal: B 2.8124-84
Sardenya, 333 08025- Barcelona Tel. (93) 207.06.40 FAX (93) 207.77.35 Correu eleotrònic: [email protected]
Coordinació general: Sergi larripo Redacció: Sergi larripa Ester BenGch Muntatge: David Fernóndez Fotografia: David Fernandez Col.laboradors: M. Àngels Güell (català) Albert Giménez (medicina) Pedro Andreu (psicologia) Publicitat: Josep Lluís Vide Compo~ició i Impressió: PC GRAFIC CardeRal Reig, 23 8èla 08028 . Barcelona IMGESA Alarcón, 138 Sant Adrià del Besòs Distribució: Mencor Encarnació, 19 08012 . Barcelona
Entitat editora
Presidenta Patronat Joana Céspedes Director-gerent: Joan Itxaso Paternain
Revista distribuïda a tots els soois de l'Esportiu Clar?r
TOT CLAROR és una revista oberta o totes les opinions. Per això, no necessòriament comparteix les op'inions expressades ols articles signats, que són sencera responsabilitat del seu autor.
Jordi Vil/acampa
rememora els millors
moments de la seva carrera.
L'Esportiu Clarorfa
aquest desembre
15 anys.
Les obres del Polieportiu Municipal
Sagrada Família, a tota
màquina
OPINiÓ
2. L'opinió dels lectors. L'Enquesta
3. El Baròmetre
L'ENTREVISTA
4. Entrevista amb Jordi Villacampa
SALUT I ESPORT
8. Reportatge sobre la psicomotricitat en els nens i nenes menors de sis anys
13. L'electrocardiograma i el programa dietètic, una bona manera de
. complementar una revisió mèdica general.
ESPECIAL 15 ANYS DEL CLAROR
16. Reportatge especial sobre la història de l'Esportiu Claror amb motiu del seu 15è. Aniversari.
NOTíCIES DEL CLAROR
27. Informació sobre les activitats lúdico-socials que organitza l'Esportiu Claror aquest Nadal.
SOCIETAT
31. El Districte de Gràcia demana més coordinació entre les entitats.
..-OPINIO
, ~ ________ ~illil'~ __ .~_
Francesc Fermindez Periodista esportiu de COM Ràdio
1982: fa tant i tan poc! Han passat quinze anys per
a tots i per a tot, i com que la vOida ofereix un ventall immens de possibilitats de fer una breu i modesta ullada enrera triem per exemple el bàsquet, esport lligat a l'essència i l'existència de l'Esportiu Claror.
Què succeïa a les darreries del 1982 en el món de la cistella ara fa quinze anys? Per començar, a nivell dejoc, la línia de tres p~lOts encara era un somni llunyà que ens arribava en imatges de super 7 des dels Estàts Units. Els tirs lliures -recordeu- encara es llençaven pel sistema de 3x2. S'acabava l'any 82; el Barça dels Epi, Solozabal, Creus (sí, en Chichi Creus), entrenat per Antoni Serra lluitava contra el
L'ENQUESTA
Madrid dels Delibasic, Fernando Martín i Corbalan poc després d'haver-li guanyat a la Penya la tercera edició de laLliga Catalana. A nivell continental, els italians dominaven l'escena . L'Squibb Cantú, campiona d'Europa, encara no sabia que repetiria títol pocs mesos després en una memorable final a Grenoble davant la Billy Milà. La lliga espanyola encara no era la lliga ACB, però el basquet estavaja embarassat del que seria el boom d'uns mesos després. La selecció d'Antonio Diaz Miguel venia de fer un gran quart lloc al Mundial de Colòmbia, pensant en l'immediat Europeu de Nantes, on s'arribaria a la final davant d'Itàlia, i any i mig abans
del que serien els Jocs de Los Àngeles, amb una altra medalla de plata.
Atlàntic enllà, a Amèric,a, el 82' se n'anava amb Michael Jordan i North Carolina com a campió universitari. L'NBA era la lliga dels Lakers de Magic Johnson, Kareem Abdul Jabbar, Bob McAdoo i Norm Nixon, lluitant amb uns Sixers de Philadelphia que aquella temporada acabarien tocant el cel amb les mans de Julius Erving i de Moses Malone~
Així era el bàsquet que ens envoltava cada cop que jugàvem, entrenàvem o assistíem a un partit.
Fa tant i tan poc!
Ellvieu-llOs les vostres opili iOlls!
També per E-mail: [email protected]
ETs textos destinats a aquesta secció no han d'excedir les 15 línies mecanografiades. Han d'anar signats amb el nom complet de l'autor, el seu DNl o núm. de soci, i un telèfon de contacte. "Tot Claror" es reserva el dret de publicar les col.laboracions, així com de resumir-les O extractar-les quan es consideri oportú.
Dels últims quinze anys, quin ha estat el fet esportiu més rellevant, el millor esportista individual, esportista d'equip, i el millor club?
2
Miquel Roger 12 anys
Crec que el més important han estat els Jocs Olímpics de Barcelona. Els millors esportistes, Àlex Crivillé i Andoni Zubizarreta, i el millor club, el FC Barcelona.
Jordi Borràs 29 anys
Com a igualadí que sóc, el fet més rellevant han estat els títols ac'onseguits per l'Igualada Hoquei Club, els milI ors esportistes CarI Lewis i Michael Jordan, i el millor club l'Igualada Hoquei Club.
Laura Pubill 25 anys
El fet més rellevant han estat els Jocs Olímpics de Barcelona. Els millors esportistes, Miguel Indurain i Manuel Estiarte, i el millor club, el FC Barcelona.
Marta Llenas 23 anys
Per mi, els Jocs Olímpics de Barcelona ha estat el fet més important dels últims 15 anys. Els millors esportistes, la judoca Miriam Blasco i Epi, i el millor club, el FC Barcelona.
Andreu Nunell 16 anys
Penso que el fet més rellevant ha estat que el Bàrça" pér fi, hagi guanyat la Copa d'Europa. Els millors esportistes, Carles Moyà i Romario, i el millor club, el FC Barcelona.
7 (/
-;~"~'Iit..oD ___ .. ~l."' .. lW~<2..i:.óiII.'."~~":"";j. .. ~
Antonio Franco Est<'ldeU<'l Director de "El Periódico de Cowlunyo"
Quin ze a nys só n molts esdeveniments i bas ta ntes v ivè nc ies. També són nombroses il·lusions, un grapat de projectes, a lguns aterratges fo rçosos a la realitat i, al mateix temps, desgrac iadament, cares estimades que passen i decepc ions que e ns co lpegen.
Per a Barcelona, en part icul ar, e ls últims quinze anys han suposat una transformació f ís ica i ps ico lògica d'una profunditat sense precedents. Ha estat e l compàs de temps en què vam obrir el somni del projecte olímpic i la modernització de la ciutat; després el vam materiali tzar i, f inalment, l'hem arxivat en forma d'impuls energètic cap al futur. Res no era igual; tot resultava una mica més insípid i gris. Ara predomina 1'01'
gu! l de la barcelonitat. Les vi- '
EL BARÒMETRE
Temps intens
brac ions ínti mes i col·lecti ves del 92 h3n quedat convertides en una experiència inoblidable que marca tota la generac ió que les va compartir.
Per a nosaltres, co m a persones, aquests quinze anys constitueixen un tram vital prou llarg per definir determinats canvis.
Els que eren adolescents ja són adul ts, e ls que teníem mi tjana edat sabem que a ra j a este m irreme iab le me nt a llu nyats de la joventut ... Però la lluita continua. La llui ta per ser un a mica més ll iu res , un a mica més coherents, un a mi ca més o be rt s, u na m ica més consc ie nts ... l també la llui ta per no sentir-nos derrotats , p rec isa me nt , pe l pas del temps.
Tot va mo lt depressa. Com a la cançó, sembla que va ser ahir quan l'Esportiu Claror...
Érem nosaltres, i els qui l'evoquem sense sensibleria continuem sent nosaltres. Com a mínim mentre tinguem l'esperit de pensar en el futur com una cosa nostra.
" OPINIO
LA FRASE ...
«Iñaki Urdangarin s'ha convertit, ell solet, en l'espot publicitari que promocion<'ll'handbol»
J ORDI B ASTÉ
SABíEU QUÈ?
L'or amb e l qual es xaparan les medalles destinades a ls g ua nyado rs de ls Jocs Ol ímpi cs d e Sydney-2000 serà de procedència hi stòrica . S'extreurà de la mina més antiga del país, la mi na d'Ophir s ituada a Nova Gales del S UI'.
Aquest serà, sens dubte, un bon incentiu pe r guanyar- les !
E n un altre ordre de coses, sabíeu que Barcelona es presentarà a la cand idatura per organi tzar els Campionats del Món de natació, l'any 2001?
L es co ntr in cants de Barcelo na són Fukuoka (Japó) i Kua la L umpu r (M alasia).
Haure m d'esperar fins el 20 de gener quan, des de Perth, veurem si tornem a tenir sort.
_ - ~~- __ ~ ~._ .,.,..,. __ .... ..",....,.' ..... _..,..~_ ...... __ ., .... _ --... .. __ "'"""" _."--~_~_~y __ ....... _,~v.~~~ ______ ~
El Fòrum 2004 Genial. Barcelona ha tornat a trobar una bona raó per a generar nous projectes urbanístics, situar-se com a capital mundial i demostrar la C;;Y;;Y;;v.:;; seva capacitat d'innovació i ~.2
progrés. l ho ha fet, com èn el cas dels Jocs Olímpics, amb PUJA ... una idea, la d'organitzar el Fòrum Universal de les Cultures, que refl ectirà molt bé la nostra manera de ser. Sens dubte, nosaltres també donem suport al projecte.
i. .. BAIXA
Louis Van Gaal El passat 15 de novembre Van
Gaal va comparèixer en roda de premsa. Un periodista holandès
va preguntar- li amb quina tàctica jugava el Barça. La pregunta,
segons Van Gaal, no procedi a. Així que l'entrenador li va
respondre: "Marxi a casa seva; al seu país". Van Gaal havia fet
mèrits per ocupar aquesta secció, però va guanyar-se- la
definiti vament amb aquesta frase de tan mal gust, i tan llunyana a
l'esperit barceloní.
3
ENTREVISTA .:~"",..,1.\",~';;"'.v4'~'Alt.ü~~~~~n·.!."~ .• ,~ •. A¡.fJ,·".k.i ... ;,,,,~; ~,,;;.. r.~~'tlt~.,.~Xi:iII.~~W~ ,. '"
e emps de re
El proper 22 de desembre tindràs el teu homenatge. Quanta gent encara et pregunta quan et recuperaràs de la lesió i reapareixeràs a les pistes de bàsquet?
Poca, poca. Normalment la gent em pregunta com em va la nova vida. Hi ha gent que em diu que ja era hora que m'hagués retirat, molta més gent em diu que ho he fet massa d'hora.
Però la gent ja té assumit que t'has retirat, o no?
4
La gent del meu voltant sí. Itu? Sí,jo també, jo també. Ha estat més dur del que et pensaves, o
no? Ha estat dur, però també era conscient
que els jugadors de bàsquet, igual que comencem, acabem. Així que s' ha de ser realista. Haviad' agafar-m'ho bé, i m'ho he agafat bastant bé. Cada jugador s'ho deu prendre de manera diferent. Depèn de moltes cir-
Jordi Villacampa
Entrevista: Sergi Larripa
Fotos: Depart. de premsa CB Joventut
Jordi ViUacampa ha iniciat una nova vida. Després de més de quinze anys a la primera línia del bàsquet d'élit europeu, una inoportuna lesió va forçar-lo el passat estiu a prendre la decisió de deixar el bàsquet. Conjugar el verb "retirar-se" no és mai fàcil per a un esportista. Però en Jordi ho porta bé, amb la mateixa normalitat i senzillesa que sempre va exhibir a les pistes de joc. La revista Tot Claror ha volgut apropar als seus lectors les reflexions d'aquest home que, amb 34 anys és ja un mite de l'esport català.
cumstàncies, de la teva manera de ser, del que et diu el teu ego, de l'important que et creguis, de si trobes o no a faltar la fama ... de moltes coses. Suposo que en funció de la persona, és més dur o menys dur.
En el teu cas la decisió va arribar abans del que preveies?
En principi, sí. Jo tenia contracte fins a l'any que ve, però el malament que ho vaig passar l'any passat per culpa de les lesions va incitar-me a pensar que hauria estat molt
7 (1
ENTREVISTA •
maco no reti rar-se, però era més maco retirar-se perquè realment ho estava passant fatal.
Què és el que més trobes a faltar? Home, trobes a fal tar co-
No, entrenador, en principi, no. Ara, de moment vull fe r coses que em fac in il ·lusió. Com dius, sóc comentari sta a Catalunya R àdi o , t in c un a pàg ina a E l M un do
Depo rt ivo e ls d iss ab tes , ses bo nes i coses do lentes.Coses bones, per exemple, la síndrome de la competició. La vida est:ressada que portava: entrenar, viatjar ... era una vida molt excitant quant a pressió, sentiments, tensió, re lax ac ió .. . Tots aqu es ts sentiments que comportava el fe t de jugar un partit cada tres dies, ara ja no e ls tinc.
«He assumit bé la però entrenador... no. Veig el bàsquet des d ' una altra vessant. Penso que a la vida s ' han d' obrir i tancar etapes. Jo he tancat una etapa, i ara intento obri r-ne una altra que em fac i i! ·lusió.
meva retirada_ El que més trobo a faltar són les
situacions excitants que
viuen els esportistes
professionals»
D'altra banda,ja abans de retirar-te com ajugador vas obrir-te uns altres camins. Ets co-propietari d 'un res-
I què has guanyat, a can-.? VI.
Passar el cap de setmana amb els meus fills .. . d 'alguna manera me n'he adonat que no tot s'acaba en el bàsquet. Hi han a ltres coses que no me n' havia adonat que hi eren. Ara em passo hores donant cops a les pilotes de golf, marx o e ls dive ndres a la muntanya ... i a més, també vinc a veure els partits de la Penya!
I com es veuen els partits des de la grada. Has assumit ja el paper d'aficionat?
No, no. Home, jo he estat 20 anys j ugador de bàsquet i només porto quatre mesos retirat. Encara ho veig molt sota el prisma del jugador. Xiular potser me n'agafaran ganes d 'aquí a vint anys però, de moment, enc~..ra em poso molt a la pell dels jugadors. Sé el difícil que és encara que, des de la grada, es vegi tot molt més fàcil.
Ara fas tasques de comentarista radiofònic, ets columnista a un diari...d'alguna manera segueixes lligat al món del bàsquet. T'has plantejat alguna vegada ser entrenador?
7 8
presari?
taurant, el "Tony Roma's". Com prova això de ser em-
Bé, home. La vida del jugador de bàsquet és relativament curta i, el que no puc pretendre és llevar-me al matí i rascar- me la panxa, no? Al teu cap hi ha d ' haver la idea de ser productiu , encara que no em refereixo únicament a la idea de guanyar diners. Hi ha gent que pensa que en aquesta vida només hem de guanyar di ners. Jo no estic d ' acord amb això. Al contrari , penso que si a mi m'agradés col·lecc ionar trens en miniatura i pogués passar-me hores fe nt- ho, ja m'estaria bé. Es tracte de fer coses, Ilevarme al matí i tenir al·licients. Sobre el tema del restaurant, bé, no me ' n cuido directament. El porto juntament amb altres persones a que coneixia. Se' ns va presentar l'oportunitat i vam tenir ganes de tirar-la endavant. .
El teu és un cas exemplar quant a enfocament de la retirada. Fas moltes coses i al teu gust. Abans, la retirada d'un esportista podia ser un autèntic drama personal. És que els esportis tes d ' ara esteu més
~,>'-~:r"'."',
CURRICULUM VITAE
• Jordi Villacampa Amorós va néi-xer a Reus 1'11 d'octubre de 1963.
• Fa l '96 d'alçada i pesa 95 kg.
• Va jugar al Joventu t de Badalona
entre 1978 i 1997.
• Sempre ha vesti t el dorsal 8 i ha
ocupat la posic ió d'escorta.
• És, per ara, líder històric de la Lli-ga ACB en punts i minuts.
• Va partic ipar a l'All Star ACB Don Benito'86i Vigo'87.
• Amb el Joventut de Badalona ha
guanyat 16 títols de primera fi la.
• Campió Lliga ACB 90-91 i 91-92.
• Campió Lliga Europea 93-94.
• Campió Príncep d'Astúries 86-87,
88-89 i 90-91.
• Campió Copa Korac 80-81 i 89-90.
• Set vegades campions de la LI iga
Catalana.
• Campió de la Copa del Rei'97 a Lleó.
• Vajugar 1'42 partits internacionals
amb la selecció espanyola abso-
luta.
• Medalla de bronze a l'Europeu de
Roma'91, amb la selecció.
conscienciats? Teniu més oportunitats que els d 'abans?
No, no crec que sigui això. També ara hi ha casos d 'esportistes que ho passen malament quan es retiren. Penso, sincerament, que la clau és ser sensat. Has de pensar que no tota la vida estaràs ingressant com quan jugues. Un esportista sempre ha de pensar en el dia de demà, i en què no podrà portar el tren de vida que portava.
El teu currículum diu que els teus hobbies són la informàtica i la jardineria. És cert?
No, no. Allò de la jardineria va de conya. No tinc ni idea de jardineria. És una broma que vaig fer. I d' informàtica .. . tinc ordinador, estic connectat a internet però, vaja, sé el mínim.
En què ha canviat Jordi Villacampa els darrers quinze anys?
A part de les diferències lògiques que comporta créixer, no crec que hagi canviat gaire. Potser puc dir-te que ara sóc més obert, ja que abans era més tímid. La fama i la popularitat, o la mitja fama i la mitja popularitat que hagi pogut tenir, m' ha permès conèixer i relacionar-me amb moltes persones, i això,
5
ENTREVISTA
Una im.atge inèdita: en Jordi promocionava eLs Jocs ParaLímpics de J 992.
possiblement, m' ha aj udat a obrir el meu caràcter. Jo crec que; en tot cas, he canviat, però sabent-ho portar bé.
El que sí ha evolucionat realment molt els últims quinze anys és el bàsquet com a esport. Fa quinze anys ni tan sols existia la línia de tres punts.
Sí, sÍ. És un canvi que ha afectat plenament la meva etapa com a jugador. Jo vaig començar quan s' iniciava e l "boom" , ni tan sols hi havia la línia de tres punts. E l bàsquet espanyol va créixer a mida que la selecció aconseguia bons resultats fins a arribar al cim que van suposar els Jocs de Los Angeles . A partir d'all à, de mica en mica ha anat baixant. Per nosaltres els millors anys
van ser quan va m fer allò que no havia fet mai ningú: trencar l'hegemonia del Barça i el Madrid guanyant dues lligues consecutives . A més, vam guanyar la Copa d'Europa.
Penses que l'actual sobre-saturació de futbol que hi ha a la tele pot acabar perjudicant-lo i fer rebi far el bàsquet?
No, penso que e l f utbo l i el bàsquet no tenen perquè ser competència, han de anar per camins separats. Jo, per exemple, ve ig partits de bàsquet i partits de futbol. M'agraden els dos esports. Hi ha diverses ofertes i has d'agafar la que més t'agradi.
Què és el més maco que t'ha passat en aquests últims 15 anys?
Com a jugador, el fet d'aconseguir triomfs. Quan guanyes coses és quan millor t'ho passes i més ho recordes. La primera lliga catalana que vam guanyar, la primera lliga, la primera i única Copa d'Europa ...
Ara, amb la distància, com recordes la decisió
---siderar aquella decisió de Diaz Miguel com una errada?
Sí, segurament. Què fa més mal en la carrera d'un es
portista: una lesió, perdre la fmal de la Copa d'Europa en l'últim segon ...
Depèn de la lesió .... però si no és molt greu , sens dubte fa més mal perdre la f inal de la Copa d'Europa a l'últim segon. Nosa ltres hem viscut les dues cares, perdre'n una per un punt a l'últim segon i també guanya;-ne una també per un punt i gairebé a l'últim segon. Són estats d'ànim totalment diferents.
Què recordes de la Copa d'Europa que vau guanyar?
Al principi , estàvem molt més tranquils que la primera que vam jugar. No sé si perquè no anàvem tant de favorits o perquè els altres equips eren molt bons. Recordo, però,
molta tensió. Són partits que
d' Antonio Diaz Miguel, que et deixava fora de la com peticíó de Los Angeles'84. Ha estat una espina clavada?
«Sí, alguna vegada vaig ser a prop de fitxar pel Barça.
duren 40 minuts però dels qual s se 'n parla 20 dies abans, no deixes de pensar en aqueU partit i quan surts a jugar deixes anar tot allò que has acumulat. Pot sortir bé o malament. I va sortir bé.
La tinc curada aque ll a espina. No sóc rencorós. En aquell moment, quan m'ho va dir i, f ins i tot, dos o tres mesos després, vaig estar molt
Però vaig preferir quedar-me a la Penya guanyant menys diners»
El fet que sigui el Joventutde Badalona l'únic equip català que ha guanyat la Copa d'Europa fa justícia al malament, però allò em va
servir per lluitar més , per entrenar més hores. L'any següent vaig entrar a la Selecció en un moment que era molt difícil fe r-ho .
Potser el millor d'aquell episodi va ser el consens generalitzat que hi havia en con-
que és la història del Joventut de Badalona? Fa justícia perquè té molt de mèrit arri
bar-hi, però després cal guanyar- la. No només és arribar a disputar-la sinó que s'ha de guanyar. És el que se' ns deia quan érem jo-. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
6
CelebraciDns per a grups de 15 a 40 persones
" I a més a més: Tasteu els nostres menus especials de dilluns a divendres per només
975 ptes.
Per a reserves i informació Tel. 455.77.71 de dilluns a diventres de 5 a 7 de la tarda
Buffet lliure
Tots els divendres de 9 a 11 de la nit
1.800 ptes nens i nenes més petits de 12 anys 1.000 ptes
Us voLem oferir una gran varietat de pLats amb La nostra qualitat habitual i eL servei d'antics aLumnes que tornen per
a treballar amb nosaLtres
RESTAURANT-ESCOLA C/Còrsega 562 (cantonada Lepant)
n.l"ti<W~~"".l..~a.;.~~~i.<i:~.~aL;;"c.a~~
ves, que ens consideraven un equip perdedor perquè no guanyàvem totes les finals que jugàvem ... a l final crec que la hi stòria posa a cadascú al seu lloc. Avui en di a encara és d'hora, però el temps farà justícia a aquest equip del Joventut, un equip que ha guanyat tants títols en 4 anys ... la Penya trigarà molts anys a fer-ho una altra vegada.
Com analista de bàsquet i ex-jugador, com t'expliques que un club com el Barça hagi arribat tantes vegades a la final de la Copa d'Europa i no l'hagi guanyada mai?
Suposo que per la press ió que ex iste ix en la Copa d'Europa, i la que e ll s te ne n precissament pe l fet d'haver perdut vàries finals. Quan nosaltres vam perdre d'un punt ens pensàvem que no la guanyaríem mai més. El camí per arribar-hi és difícil i quan la perds dóna una sensació d'impotència, de desconfiança ... La sort, l'encert d'aque ll dia també compta, però en el cas del Barça crec que, en un tant per cent molt
vaig entendre molt bé, ningú li va retreure mai que marxés, si ell creia que era el millor per a elL..
Com veus la rivalitat entre tots dos clubs?
Jo la veig bé, sempre que es porti pels conductes bons, està bé que hi hag i ri va litat. Això fa que es parli de l bàsquet, i crea afició.
La rivalitat fa que cada afició busqui el seu estandart. A tu tota la vida se t'ha comparat amb l'Epi. Com ho portaves això?
Era difícil la comparac ió, no pel fet que fos l'Epi, sinó per on jugava l'Epi. El Barça té una altra dimensió. E ls dilluns quan llegia la crònica dels partits a qualsevol diari , encara que juguéss im la mateixa competició, la crònica de la Penya era de mitj a pàg ina i lad el Barça d'una pàg ina sencera. Tot i així ho he sabut portar bé, i la meva re lac ió amb l'Epi és bona. Quan jugàvem ens pegàvem tot el
que podíem, però a l'endemà elevat, es tracta d'una qüestió psicològica.
Parlant del Barça. «No penso que el
futbol i el
dormíem junts a l'habitació quan anàvem a la Selecció.
És fàcil en el món del bàsquet fer amistats? Quantes vegades t'ha temp
tat el Barça per fitxar pel club blaugrana?
bàsquet es facin competència. Cadascun té el
Sí, s í. Amics en tinc pocs però coneguts en tinc molts. Hi ha bona re lac ió. Poques.
Però realment va arribar a existir alguna vegada la possibilitat que fitxessis
seu camí i hi ha lloc per tots dos»
De qui sembla que ets bon amic és d'en Hristo Stoichkov. Es fa difícil veure
pel Barça? Sí. I per què no vas acabar fitxant? Perquè realment sempre arribava abans
l'acord de renovació amb la Penya que l'acord de fitxatge amb el Barça. l la raó era econòmica en el sentit que jo al Barça no estava disposat a anar-hi cobrant el mateix que a la Penya. A igualtat econòmica preferia quedar-me a la Penya. l al final vaig decidir quedar-me a la Penya, fins i tot, guanyant menys diners.
Va haver-hi un moment que la rivalitat entre Barça i la Penya era tant forta que, fins i tot, semblava obligat que els jugadors d'un i altre equip no canviessin de club. Ferho era gairebé un sacrilegi. Tot i així van donar-se els casos de Montero, Ferran, Crespo, Jofresa ... tu, com a jugador, com vas veure la polèmica generada per aquells casos?
Jo ho vaig entendre des del punt de vista del jugador, no com aficionat. En el cas del Montero, per exemple, ell m'ho va comentar abans de fitxar pel Barça. Em va demanar l'opinió i li vaig dir que fes el que, des del punt de vista professional, més li interessés. Així que, quan va fitxar pel Barça jo ho
la compatibilitat entre els dos caràcters.
No, no. El Hristo fora de la pista és un tio molt maco. Dintre del camp no m'hi poso perquè es transforma però és un tio molt planer i molt maco.
Suposo que vindrà al teu homenatge. Què esperes d'aquell dia?
Sí, sí, suposo que sí que vindrà. Però de l'homenatge no et puc dir gaire coses, perquè tampoc m'informen a mi. Ho prepara una
ENTREVISTA
PREGUNTES MOLT PERSONALS •••
1. Una ciutat per viure-hi? San Franc isco
2. Un lloc a on anar de viatge? Nova Iork
3. Mar o muntanya'? Les dues coses, a l'estiu una cosa i a l' hivern una altra
4. Un llibre per llegir? Los pilares de la tierra" , de Ken Follet
5. Una peHícula? «Al guien voló sobre elnido del cuco»
6. Un grup o cantant musical? Bruce Springsteen
7. Un mitjà per estar informat? La te lev isió
8. Hi ha massa futbol a la tele? Sens dubte
9. Què valora més de les persones? La seva qualitat humana
10. Pragmatisme o idealisme? Idealisme
11. Quin personatge històric li hagués agradat conèixer? Gandhi
12. Els polítics són ... Polítics
13. Què és el que més detesta? La mentida
14. La pregunta que menys li agrada que li faci un periodista? Què t'enduries a una ill.a deserta?
15. Quin és el seu plat preferit? En tinc molts
16. Lletres o ciències? Lletres
17. Matrimoni o solteria? M atrimoni
18. Una bandera? La catalana.
19. Què s'enduria a una illa deserta? Una barca per poder tornar, música i llibres.
20. Un desig confessable? El s desitjos són inconfessables fins que els realitzo.
altra gent i en teoria per a mi ha de ser una sorpresa. L'única cosa que suposo és que serà un dia emotiu, de reconeixements ...
Ja que no podem parlar de l'homenatge què li demanes als Reis?
Als Reis! ja els puc demanar el que vulgui que sempre em porten carbó .. . no, que portin el que vulguin . Ells saben èom em porto perquè em miren cada dia.
A més poden seguir-te llegint la premsa Això, ja saben com em porto, que em por
tin el que vulguin .
7
SALUT " •• , , \,.:)~V "~k,'"_"~..ti,,,,¡':~L,..d:òI .. t.,~~~pj¡r~~~~
La importància de motivar l'activitat motriu dels petits
Les habilitats dels nens i nenes menors de sis anys per Miquel A. Sanchez, Educador infantil
Per què nens o nenes de la mateixa edat cronològica tenen diferents habilitats per a botar la pilota o saltar la corda? És una qüestió d'intel·ligència? No. És una qüestió d'educació psicomotriu. En aquest article, un educador infantil analitza la importància que els nens i nenes menors de sis anys treballin diàriament aspectes com la coordinació o l'equilibri. En definitiva, una potenciació dels sentits ..
Educació Psicomotriu. Heu sentit parlar d'aquest concepte? Cada vegada és més present en el vocabulari d'educadors infantils que insisteixen en la necessitat que els nens i nenes més petits, els menors de sis anys, treballin des del seu naixement una sèrie d'actes que potenciïn les seves hab ilitats .
nen A. Quina és la raó? És una raó de naixement, d'intel·ligència o de sexes? Rotundament, no. La qüestió és que el nen A, des de ben petit, ha rebut una contínua i específica estimulació; e ls seus sentits s'han treballat dia a dia.
La psicomotricitat, per dir-ho planerament, és la capacitat que tenen les perso-
Qua es parla de psicomotricitat és impossible fer- ho parlant, d'una banda, de l'activitat motriu, i de l'altra, de l'acti vitat psicològica. Pensament i acció van lligats íntimament. Un no es pot donar sense l'altre. Per això parlem, aleshores, de psicomotricitat.
La importància dels primers . anys: de O a 6
L'etapa que va des del naixement fins als 6 anys podem dividir-la, per facilitar l'anàlisi, en dues parts : la que va dels zero als tres anys, i la que va dels tres als sis anys.
És important saber que, durant la primera infància, el desenvolupament motor es mou entre els paràmetres normals; és cap als 3 anys quan aquest complex mecanisme afavorirà l'autonomia personal. El nen/a, mitjançant l'acció, anirà descobrint el món i expressant les seves necessitats.
Sorgeix en el nen/a el desig d 'experimentar un munt de noves experiències i reaccionar davant e ls molts estímuls que reben els seus sentits; sorgeix el desig, la curiositat, l'atenció ...
Aquest conj unt d'interessos no són més que les manifestacions psico-motores del nen, que tenen més a veure amb el potencial energètic individual de cada nen/a que amb la seva etapa evolutiva. Per aquesta raó ens trobem diàriament amb nens/es impulsius, relaxats, passius ...
El desenvolupament motor del nen/a evoluciomi generalment des d ' una resposta dèbil, global i bastant desorganitzada cap a una resposta més forta, específica i organitzada. Per tant, és convenient saber que, perquè el nen/a arribi a realitzar diferents accions (vestir-se, pentinar-se, lligar-se les sabates .. . ) és imprescindible que tingui un nivell maduratiu que faciliti totes aquestes accIOns.
També és cert, però, que mai s'aconseguirà una bç¡na execució de totes aquestes
accions si el nen/a no ha fet prèviament múll és que, sovint, la manca d'habilitats d'un
nen de 10 o 15 anys, fins i tot d'un ad ult, la seva capacitat de coordinació psíquica i corpora l, tenen a veure amb la pobra esti mulació psico-motriu que hagi rebut durant els sis primers anys de la seva vida.
Què és la psicomotricitat?
nes de fer correctament (amb coordinació, equili bri, etc .. ) allò que volen fer, allò que els mana el seu cervell. Direm, per tant, que l 'activitat motriu és aquella que permet al nenla explorar i adaptar-se al mitjà.
«La psicomotricitat és la capacitat que tenen les
persones de fer correctament (amb
coordinació, equilibri, etc .. ) allò que els mana
el seu cervell»
tiples assajos. És evident, doncs, la importància que té l'aprenentatge en qualsevol acció per arribar a adquirir aquesta habilitat motriu. Però aquesta habilitat motriu, neces-
Partim d'un exemple. Un nen de cinc anys (el nen A) sap saltar a corda, botar la pilota i saltar amb els peus junts. Un altre nen de la mateixa edat (el nen B) té moltes dificultats per a fer con'ectament tot allò que sap fer el
8
Una persona, quan més hagi treball at la psicomotncltat, especialment a l'etapa que va des del naixement fins als sis anys, més hàbil serà.
sària per a realitzar una acció determinada, és
distinta en un nen/a de la mateixa edat. L' habilitat motriu dependrà, en gran part, de les oportunitats d'aprenentatge i estimulació
7 ft
, ~.~S':1'lrt¡:~~.!J~~.?:.~~·"':~" W .~T'~.~;<,: '~i.;'v.:ti:;idi.;~,:}#,~'¿'"Il~"'"~~
«L'habilitat motriu dependrà, en gran part,
de les oportunitats d'aprenentatge i
estimulació que cada nen hagi rebut»
que cada nen hagi rebut. Per això, podem afirmar, quant més petit és un nen/a, més importància té la feina dels seus educadors.
Quines característiques psicomotores tindrà aquest nen/a?
Etapa 0-3 anys
És un període en què el nen/a s'enriqueix amb la interacció amb els altres nens/es. Comença a expressar els seus desitjos mitjançant l'articulació de paraules i frases.
En el segon any, el nen/aja substitueix la reptació (caminar a gates) per la marxa (camina dret), per a poder-se desplaçar, ja que els seus peus estan el suficientment separats i això li permet aconseguir una millor base d'equilibri.
Al tercer any, e l seu desplaçament serà més controlat i dominat. Intentarà noves accions i establirà noves coordinacions. Tots aquests moviments li proporcionaran una major confiança en si mateix i un desig continu d'explorar.
En defin itiva, intentarà demostrar als adults la seva autonomia i domini.
11 «A l'hora de planificar unes activitats és precís
tenir en compte el nivell de desenvolupament del nen/a més que la
seva edat cronològica»
Etapa 3-6 anys
En l'etapa que analitzem (3-6 any), les seves accions psicomotrius consistiran en:
- accions que cada vegada impliquin una major dificultat.
- combinacions d ' habi litats cada vegada més complexes (equilibri , coordinació i control).
- desaparició dels moviments inútil s que acompanyaven als moviments voluntaris.
-correrà amb més faci litat i mil lor ritme, i augmentarà la seva longitud de salt.
- caminarà amb major desimboltura. - podrà iniciar l ' aprenentatge de muntar
en bici i, fins i tot, de patinar.
Com treballar l'habilitat motriu o psicomotricitat?
A l'hora de planificar unes activitats és precís tenir en compte el ni ve ll de desenvolupament de l nen/a més que la seva edat cronològica.
E n aq uest període, la psicomotricitat va més dirigida a la necess itat d 'es timular les capacitats perceptiu-motrius del nen/a. S':han de fer, per tant, activ itats motrius de tipus espontànies, on les acti vitats a fer siguin lliures i amb les quals el nen/a, sempre mitjançant e l joc, sa lti , corri , pugi, baixi ... Així, a poc a poc an irà descobr int-se a si mateix i al món que l'envolta. Descobert això, en un període més avançat (6-10 anys), estarà en condicions de fer una activitat motriu més el·laborada i controlada, amb la que el nen/a anirà organitzant el seu cos amb l'objectiu d'aconseguir una finalitat concreta.
En conclusió, és important la creació d ' un clima que afavoreixi l'acció i experimentació del nen/a, ambients rics en estímuls, perquè així rebi en condic ions l' educació psico-motriu , que és tan necessària per al seu desenvol upament.
SALUT
Albert Giménez Responsable Servei Mèdic
Esportiu Claror
El moviment és una necessitat bàsi
ca dels nosh'es mis com ho és la neces
sitat d'alimentació o la de dormir. La
psicomoh'icitat es treballa habitual
ment a partir de P3, però què podem
fer amb els nostres mis en el pel'Íode
de O a 3 anys?
Quantes vegades hem sentit i dit:
"no pugis aquí que cauràs!" , "no facis
això o et faràs mal", "no corris tant",
"no et t ir is a l terra que t'em
brutaràs" ... Aquestes i altres expressi
ons les utilitzem sovint coartant la
necessitat que tenen els nens de mou
re 's, experimentar i descobrir. Sense
adonar-nos, cónvertim l'existència dels
més petits en una vida gairebé seden
tària quan, el que hauríem de fer és
ajudar-los a créixer i desenvolupar-se
oferint-los les màximes possibilitats i
oportuni tats perquè puguin moure's
lliurement, sense por.
Avui dia la majoria de parvularis,
escoles bressol i col'legis en general ja
han adaptat les seves dependències a
les necessitats de desenvolupament
motriu dels més petits.
L'experiència del Centre 0-3 de
Barcelona és un exemple a imitar. Els
professionals dels poliesportius hem
d 'oferir als nostres nens de O a 3 anys
activitats tutelades i espais adaptats
perquè els utilitzin.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ,
ÒPTICA SAGRADA FAMILIA dQ S~342(~&~~) ~ 7et. 436.25. 77
- Revisió optomètrica gratuïta 35 anys -Mu~uresprimeresma~ues - Lents progressives oferint la millor qualitat - Lents de contacte i líquids - Ulleres de sol
I SOCIS 20% DESCOMPTE! - Ulleres de piscina i d'esquaix graduades
9
SALUT ~~,~'4.1~~~.t"..!)'~4.J1: •• t"'~~"J"," •• _~",,,.~,~....f~~,,, ... , •• - ..... ~,ta;:Jiii<~~
Una experiència positiva El centre 0-3 de Barcelona va dur a terme un projecte amb resultats prometedors
Per Marisol Gelonch i Mercè Vilaró
Un projecte: crear un espai en el qual els infants de O a 3 anys puguin desenvolupar lliurement el seu potencial físic. L'experiment es va dur a terme en un poliesportiu barceloní i els resultats van superar les expectatives, a més de deixar una línia oberta perquè els infants també tinguin un espai en aquests equipaments.
El Centre 0-3 de Barcelona, l'any 1989-1990, organitzà un curs interdisc iplinar sobre educació f ísica de O a 3 anys, adreçat a mestres d'educació infantil , monitors d'educació física, ped iatres i psicòlegs. Dolors Canals hi proposà que s'obrissin els poliesportius públics al grup de O a 3 anys, perquè poguessin utilitzar-los amb els mateixos drets que els altres ciutadans. La majoria d'assistents, en aquells moments, no ho van veure factib le, ni van creure que hi haguessin prou necess itats.
Tanmateix, moltes escoles de O a 3 anys van introduir progressivament en els seus programes educatius les activitats d'educació física. La seva manca d'espai i d'equipaments adeq uats, i l'interès per completar aquesta proposta educativa amb la pràctica d'algunes activitats com, per exemple, córrer o saltar des de diferents alçades, motivà la reconsideració d'aquella proposició. El projecte
A partir d'aquí es creà el primer centre pilot d'educació física 0-3 de Catalunya impulsat pel Centre 0-3 en col· laboració amb l'IMEB, el districte de Sant Martí i el Club Natació Poblenou "Can Felipa".
Aquest programa tenia la finalitat d'afavorir el desenvolupament òptim (físic, psíquic i social) de l'infant en un ambient apte.
Calia, per tant, obrir vies d'accés per als infants de ls O als 3 anys als po liesportius municipals, perquè poguess in expressar lliurement el seu potencial físic .
Per aquest motiu es va condicionar una sala al poliespüttiu del Club Natació Poblenou, amb prototips d'equ ipaments especialment dissenyats per dur a terme aquesta experiència.
L'experiència, s'inicià el curs 1994-1995, amb la participació de quatre grups de quinze infants de dos a tres anys de les escoles Albí, l'Arboç i el Cargol de l'IMEB , amb el compromís d'obrir porteriorment aquest servei al barri de Sant Martí. Aquestes escoles ja havien incorporat anteriorment l'educació fís ica als seus programes educati us.
Les sessions
En primer lloc, les dues persones al càrrec del programa es reuneixen amb els mestres dels infants per posar-se d'acord amb els objectius i la metodologia; tot seguit les escoles fan el mateix amb les famílies i els expliquen en què consistirà i com es pensa dur a terme (la gran majoria són favorables al projecte), tot remarcant la importància d'utilitzar roba i calçat còmode, que s'adapti als canvis posturals.
El paper de l'adult cons isteix a reconèi-
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
«L'educació física, com a part de l'educació des del
naixement, incideix favorablement en el
desenvolupament infantil»
xer la capacitat de l'infant i, per tant, el seu dret i la seva necessitat d'iniciativa per desenv9lupar el potencial físic pels seus propis mitjans.
D'aqUÍ ve que la tasca dels monitors és la d'organitzadors de l'espai i de l'equipament -sense intervencionismes innecessaris en les activitats-, per adaptar-los a les necessi tats canviants dels infants.
Cal ev itar les actituds tant de sobreprotecció com de risc innecessari, que obstaculitzen, ambdues, a la curta o a la llarga, el desenvolupament de l'infant.
Així mateix , l'adult ha de mantenir el seu propi estat general de bona salut per fer-se professionalment responsable i participar en les activitats físiq ues dels infants.
Cada setmana, dos grups d'infants han fet lliurement i durant una hora, amb preparació i repòs final inclòs, tot un seguit d'activitats d'autodesplaçament per terra i per aire -salts-, amb la participació de dues monitores i la presència de la seva educadora. Prèviament s'han protegit les zones de risc amb matalassos i altres mitj ans, quan les activitats ho fan necessari .
«Cal obrir vies d'accés per als infants dels O als 3 anys als poliesportius
municipals, perquè puguin expressar lliurement el seu potencial físic»
. . . . . . . . . . . . . . . . . .
~.'f.S 'r.~~ ., Ferreteria CI Còrsega 527
EDIFESA Tel. 457.52.49
. ~ Passeu a recollir el catàleg " 08025-BARCELONA
NIDlb c()fCc Els:olerim ¡cI:ees pera legals
10 78
El progrés
E l resultat d'aquesta experiència pilot ha superat, en molt, les nostres expectatives inicials, tant per l'entusiasme i la satisfacció reiterada que han demostrat e ls infants a l'inici i durant la sessió com el progrés que han assolit.
Aquest progrés, l'ha fet possible l'exercici mateix de l'infant, l'actitud no intervencionista dels adults i l'espai preparat amb l'equipament adient. Així, per exemple, la majoria d'infants van aconseguir fer la tombarella després de dos mesos d'haver iniciat els primers temptejos pel seu compte i, també, mantenir l'equil ibri en passar per damunt d'un tauló de 12 cm d'amplada i 3 m de llargada pocs dies després de posar-lo al seu abast.
Aquesta llibertat d'actuació i les condicions espacials han propiciat una autonomia total respecte a l'adult i una
SALUT
RESULTATS DE L'EXPERIÈNCIA
Els resultats derivats de l'experiment del Centre 0-3 de Barcelona van superar les expectatives confirmant els següents punts: 1. L'educació física , com a part de l'educació des del naixement, incideix favorable
ment en el desenvolupament infantil. 2. La capacitat i el desig estan en sintonia per assolir els nous reptes que planteja
l'evolució de cada infant. Quan aquests dos aspectes actuen sincronitzats i les condicions ambientals ho permeten, el progrés és evident.
3. Sovint l'activitat grupal encoratja la participació d'aquells infants que, per diferents motius no han pogut expressar plenament el moviment, i també és evident entre els de menys edat.
4. Aquests espais poden ser la prolongació de l'escola si tenen les mateixes condicions pedagògiques.
estones d'exercici amb d'alt:res de repòs. En aquests intervals l'infant ha de beure -aigua o suc de fruita- per restabUr la hidratació del cos.
Alhora, cal esmenta¡' els
vitalitat i confiança errel propi cos més grans . Les observacions dels pares ratifiquen
aq uesta mateixa percepció en constatar en alguns infants una seguretat, iniciativa i decisió més grans en e l seu comportament quotidià. gran iniciativa per organit
zar individualment i en petit grup diverses activitats . Ells mateixos s 'autoreguien perquè saben com utilitzar el seu cos per superru' els diferents ni vells de dificultat que presenten els equipaments.
Hem observat un desplegament de l'activitat comuna a tots els infants durant
«El progrés de l'infant el fa
possible el seu propi exercici, l'actitud
no intervencionista dels adults i l'espai
preparat amb l'equipament
adient»
canvis fís ics i psicològics que han observat les escoles i les famílies. Quant als canvi s físics, les educadores han observat que després d'aquest exercici els infants tenen més gana i descansen millor. També en destaquen els progressos en moltes habilitats motrius, com puja¡' i baiXa!"
Conclusions Aquesta experiència ens ha permès re
conèixer que e l desenvolupament de les capacitats físiques dels infants va més enllà de les que normalment se' ls atribueixen. També ens ha permès trencar amb la idea que s'han de fixar límits a les seves activitats, perquè realment no e ls coneixem, però a!"a sabem que depenen en gran part de les faci litats que e ls proporcionen e ls adults.
quinze minuts; hi ha molta activitat. l després disminueix progresivament per torna!" a augmenta!" al final de la sessió. Dins d'aquest temps, cadascú estableix el seu ritme, i alterna
escales, i córrer per espais oberts, entre d'altres. Pel que fa als canvis psicològics, ca l esmentar una major autoestima individual, que queda de manifest en una autonomia, seguretat, entusiasme,
E l seguiment d'aquesta experiènc ia, i d'altres, permetrà establir les bases d'una cultura de la infància que els respecti e l dret a un desenvolupament sa i complet.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . "
aRUP ASSEGURADOR
vvinterthur
11
SALUT
L'Esportiu Claror ofereix diverses opcions als nens i nenes menors de sis anys. Les activitats aquàtiques per a nadons tenen molt èxit entre els més petits i els seus pares. Per als majors de dos anys també hi ha cursets de natació. Però també existeixen alternatives a l'aigua com el judo-parc o l'escola de dansa.
A l'Esportiu Claror hi ha diferents activitats dirigides per a nens i nenes menors de sis anys, en funció de la seva edat.
Des dels tres mesos fins els dos anys, els nadons poden viure les seves primeres experiències a.l'aigua amb companyia dels seus pares. D'aquesta manera el nadó es prova a si mateix alhora que augmenta la seva capacitat d'enfrontar-se al risc . Altres beneficis que l'activitat a l'aigua aporta al
nadó són: que evita l'atròfia muscular i el retard de les conductes intel ·ligents, facilita el reconeixement i el domini del propi cos i fa que augmenti la comunicació amb l'adult mitjançant el gest i l'acció.
A partir dels dos anys, un cop familiaritzats amb el medi aquàtic, poden apuntar-se, ja sols, als cursets de natació. Dels dos als cinc anys, es fa una classe per setmana que s'imparteix els dissabtes. Més endavant, a
~ l , • '"
partir dels 6 anys, els cursets ja són de dues sess ions a la setmana. En aquesta edat el nen aprèn les primeres tècniques de natació i els estils bàsics, començant pel nivell d'iniciació, seguint pel de domini i acabant pel nivell de manteniment-perfeccionament.
Activitats no aquàtiques
Però pels qui prefereixin tocar de peus a terra, i tinguin de 4 a 5 anys, el Judo-parc és una manera d'iniciar-se en l'esport ja que treballa la coordinació del nen, l'equilibri i la percepció de l'espai . També s'ensenyen de manera global les primeres tècniques del judo, una art marcial que consisteix en aprofitar la força de l'oponent per desequilibrarlo. No podem oblidar que la pràctica de qualsevol de les activitats fa que el nen o nena gaudeixi d'una bona condició física sense necessitat d'un gran esforç ja que la majoria de programes es treballen d'una manera molt lúdica, a base de jocs.
L'escola de dansa és una altra activitat orientada als majors de cins anys que vulguin venir a ballar dos dies per setmana. Amb la dansa, tant nenes com nens potencien el seu sentit expressiu i estètic alhora que aprenen la capacitat del moviment corporal. L'escola de dansa inclou la dansa clàssica i la dansa-jazz dues disciplines que es diferencien pel suport musical i la tècnica dels moviments.
Si voleu informar-vos sobre les activitats dirigides per a nens i nenes menors de 6 anys ho podeu fer a les oficines de l'Esportiu Claror. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
12
ORTOPÈDIA
q~~ Estudi baropodomètric del peu i de la marxa humana
per a millorar el rendiment esportiu
• Plantilles ortopèdiques a mida. • Faixes i cotilles per a la columna. • Cadires de rodes, bastons, llits especials. • Adaptacions de la llar a minusvàlids. • Ajudes per a la 3a edat.
Seguim fent l'ortopèdia més còmoda i moderna d'espanya
Tallers pròpis . Confecció personalitzada
Sense alèrgies I •
Atenció especial als associats de la Fundació Claror als nostres
dos centres
C/Indlistria 189 (davant Creu Roja) 08025 . Barcelona - TeIIFAX 450.23.23
CI Pans ~ I (Hospital Sagrat Cor) ()~02t) · Barcelona - Tel/FAX 43l).~5 . 7~
El control dietètic i l'electrocardiograma, una bona manera de completar les revisions Inèdiques Per Albert Giménez, respon.sable Servei Mèdic Esportiu Claror
Moltes persones acostumen a averi guarel seu pes saludable re lac ionat-lo amb l'alçada. Hem de saber, però, que aquesta relac ió és insuficient si no tenim en compte altres factors.
L'excés de pes, per exemple, pot se r provocat per un excés de g re ix generalitzat, un excés local itzat o simplement una conseqüència de tenir un percentatge e levat de massa muscular o de massa òssia.
U na de les tècniques científicament reconegudes per a poder determinar el percentatge de
massa greixosa és la realitzac ió d'un control de la compos ició corpora l mitj ançant tècniques de c ine-antropometria.
La c ine-antropometria es define ix com l'aplicació de mesures per a l'estudi de la forma i la proporció humana, tenint com a objectiu comprendre e l mov iment humà en relac ió al desenvo lupament, l'exercic i, el rendiment i la nutrició.
La compos ició corpora l la podem definir com el fracc ioname nt de l pes corpo ral en compartiments: massa esque lè-
tica, muscul ar, greixosa, etc . . Només tenint present to ts
aquests fac tors podrem arri bar a saber el nostre pes corpora l, que mèdicament definim amb el nom de ba ix pes, normopès , sobrepès i obess itat.
Control dietètic
El Servei Mèdic de l'Esportiu Claror oferirà, a partir del mes de gener, un servei de contro l dietètic i mesurament de la composició corporal.
D 'aquesta manera, en funció de les dades obtingudes en les proves cine-antropomètriques i de les condicions i despeses calò riques de cada perso na, es podrà determinar e l consum calòric ideal per poder fer una dieta adaptada a les necessitats de
. cadascú. Aques t serve i tindrà una tarifa espec ial de 1.500 pes-se tes.
SALUT
Servei d'electrocardiografia
En el moment que una persona inc ia un programa esportiu o una ac ti vitat física és aconsell able que, a més de la revisió mèdica bàsica, es faci un e lectrocardiograma.
L'estudi electrocardiogràfic ens permet valorar el ri tme cardíac en repòs , durant l'exerc ici i en la recuperac ió i desca rtar arrítmies o trastorns que contraindiquin la pràctica esporti va. També permet establir punts de referència per valorar, posteriorment, l'evo luc ió de l'esportista o e l pac ient.
L'estudi electrocardiogràfic també és una altra de les poss ibilitats que oferirà, a partir de l mes de gener, e l Servei Mèdic de l'Esportiu Claror. Com el servei de control dietètic, tindrà una tarifa especial per sessió.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
11
Comenci a
Pensions e Madrid
desgravar •
aVU1.
Plans intel·ligents.
• Avantatges fiscals excepcionals i lliures d'impostos fins al moment de la jubilació. • Rendibilitat excel·lent. • Flexibilitat total en les seves aportacions. • I, en cas de necessitat, li avancem fins al 80% de l'estalvi acumulat.
Si li preocupa el seu futur, comenci a fer plans.
PLA DE PENSIONS CAJAMADRID PLA DE PENSIONS CAJAMADRID RENT PLA DE PENSIONS CAJAMADRID BORSA
9205 Provença 427 -431 9217 Castillejos 248 9925 P. Sant Joan 135 9223 S. Antoni M. Claret 139
08025 08013 08037 08025
13
7f1lò i1nporlanl .~
Relacionar-se És per això que el nostre objectiu és relacionar persones
que en l'actualitat estiguin lliures legalment i d~sitgin . formar una parella estable
seriositat, confidencial itat
i u na actitud estricte, en el moment de la selecció, són les característiques que ens han permès arribar a ésser el gabinet de ,
. relacions matrimonials i de parella líder en el sector
• Seriositat absoluta. • Una àmplia base de dades. • Tracte personalitzat. • Confidencialitat. • Contracte per escrit. • Expert equip professional amb psicòleg col·legiat.
Els socis de l'E.sportiu Claror, només presentant el carnet que els acrediti com a tal,
gaudiran d'un 15 % de descompte en els honoraris.
Nimeri Gabinet de relacions matrimonials i de parella
Adherit núm. 1.808 a la junta arbitral de Consum de la Generalitat de Catalunya.
CI Sant Antoni Ml! Claret, 63 bis, pral. 1 a. 08025 . Barcelona
Per a sol ·licitar hora de visita podeu trucar al:
207.34.19
AGENDA • Una mostra sobre menjar a Catalunya completa l'oferta
N OU Centre d'Informació Turística de Catalunya
Si heu passejat per la cruïlla de l'Avinguda Diagonal amb el passeig de Gràcia, segur que us ha cridat l'atenció la gran lona que cobreix el Palau Robert. Una explosió de colors i figures que amaga al seu darrere la seu del nou Centre d'Informació Turística de Catalunya.
Aquest centre, inaugurat el mes passat, està conneCtat a diferents punts d'informació de tot Catalunya i compta amb una àmplia base de dades perquè l'usuari pugui consultar tot tipus d'informació, des dels hotels que hi ha en una població fins als restaurants, els monuments arquitectònics o els principals atractius que la fan popular.
A més, però, el Centre d'Informació Tu-
¡«Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona de tennis de taula» Lloc: Palau d'Esports de la Vall d'Hebron Data: 7 de desembre Organitza: Fed. Cat. de Tennis de Taula Informació: 428.39.52
«Amics de la Bici» Lloc: De l'Esportiu Claror a Collserola Data: 14 de desembre Organitza: Esportiu Claror Informació: 207.06.40
«Campionat de Catalunya de Taekwondo (Sènior)>> Lloc: A determinar Data: 14 de desembre Organitza: Fed. Cat. Taekwondo Informació: 226.21.25
rística de Catalunya, també compta amb una sala d'exposicions que acollirà diverses mostres que aniran variant periòdicament.
La primera mostra encarregada d'inaugurar la sala ha estat "Menjar a Catalunya. L'estil d'un poble" on es repassa l'evolució de la cuina catalana des del paleolític fin s ara i on es poden veure tot tipus d'utensilis de cuina, taules parades de sis èpoques diferents, mobles, fotografies, llibres, etc. Aquesta exposició hi romandrà durant sis mesos.
El Palau Robert es troba al Passe ig de Gràcia, 107. L'horari d'atenció al públic és de dilluns a divendres de JO'OO a 19'30h i dissabtes de 10'00 a 14'OOh. L'entrada és lliure.
«Nadal Esportiu'97» Lloc: Instal·lacions esportives Data: del 19 de desembre al4 de gener Organitza: Ajuntament de Barcelona. Direcció d'esports . Entitats gestores. Informació: 402.30.00
«Campionat d'Espanya d'handbol» Lloc: A determinar Data: 3, 4 i 5 de gener Organitza: Fed Cat d'Handbol Informació: 268.37.85
«Amis de la Bici» Lloc: A determinar Data: 18 de gener Organitza: Esportiu Claror Informació: 207.06.40
EXPOSICiÓ
«Memòria de l 'holocaust»
"Radiografia de la memòria" és el títol de l'exposició de l'artista Mario Moravenik. S'exhibeixen 32 obres oreades a partir de la dooumentació, fotografies de camps d'extermini nazis i retalls de premsa publicats sobre els comptes nazis a Suïssa.
També hi ha la instal·JaciÓ artística "¿El regne d'aquest món?" que vol retre homenatge a totes les víctimes de genocidis. Un cicle de oonferències completen la mostra ql!le es pot veure, fins allS de desembre, al Pati Manning. (CI Montalegre, 7) Obert de diJluns a divendres de 8'00 a 21'OOh. Entrada lliure a tots els actes.
EXPOSICiÓ
«Artesania» El Cenbre Català d'Artesania ha in
augurat dues exposicions paral4eles. La primera, la 7a Mostra d'Artesania ciel Fetro on 16 artesans de la [farga exposen un total de 70 peces. La seg0lí!a és una mostra titl!llada "Presemt, passat i futur de la cistelleria catallana".
Les exposicions es poden vjsitar al Passeig de Gràoia, 55. De 10'00 a 14'OOh i de 16'00 a 2 i 'OOh, excepte els dissabtes (18'00 a 2I'OOh.)
FIRA
«35è Saló de la infància i la joventut»
És possible que molts deis que vau anar a les primeres edicioms del Saló de la ~nfància i la joventut tjngueu ja fills petits, o si més no, mebots. És per aiJ<iÒ que us recomanem que hi torneu. Tot és peFlsat peIlquè els petits i els joves gaudeixin d'unes hores passants'ho d'allò més bé femt gimcanes o jugant \l jocs diversos.
El Saló començarà el 26 de desembre fins el dia 4 de geRer, al Recinte Firal de Barcelona (Av. Reina Maria Crisüna. Tel. 423.31.01).
15
REPORTATGE ~1:dò.V~';~~_~l~~~~~~;O:~_ ... '-t"~ ••• <',\: 1" "\ ~¡';.r._\.-~ _' ... , '. ,.¡;~~ "'-.,~) ..... ":..\<-'t.'H",,'~. ':'-!t~ ... '.'Ji.:',~.I:?~1~'i.l.J;k,l~<lí'K ... II"-l;,,1,i,'R~~~'UA~~.,,.."i'" .... Vt,.~~J}?~~,_~~
La història d'un grup d'homes i dones que van llançar-se a l'aventura convertint un soterranI
Quinze anys per a recor~ El19 de desembre d'enguany s'acompleixen 15 anys des que un grup de gent amb ganes de fer coses es llançava a l'aventura obrint les portes de l'Esportiu Claror al barri. Durant 15 anys s'han engegat moltes aventures, però no sense meditar cadascun dels passos a fer. És una història de somnis, esforços i cooperació escrita per desenes de persones que han fet realitat allò que semblava impossible: fer dels soterranis d'una escola un dels poliesportius punters de la olímpica Barcelona. A tots ells va dedicat aquest reportatge.
Ester Benach La història de l'Esportiu Claror ha estat
sempre marcada per una constant: l'empenta d'un grup de gent que, durant aquests 15 . anys, han treballat per forjar un camí amb la intenció de satisfer les necessitats plantejades en el seu entorn. L'any de la seva inauguració va ser el 1982 però aquesta data no deixa de ser simbòlica i conseqüència d'una primera aventura que havia començat uns anys abans gràcies a un conjunt de pares i mestres de l'Escola Sagrada Farrulia.
Antecedents
Podríem començar la històlia de l'Esportiu Claror l'any 1978, quan va néix~r la Cooperativa Claror, però si volem saber d'on prové el seu nom i els vincles que manté amb l'Escola Sagrada Família cal remuntarnos a principis de segle, al 1904.
On hi ha actualment l'Escola, hi havia una catequesi de les Congregacions Marianes
16
de la Companyia de Jesús on alumnes dels Col·legis de Casp i de Sarrià feien obres socials. L'any 19l7, la catequesi es va transformar en escola. Amb el pas dels anys, la seva capacitat pel que fa a l'alumnat estava saturada i l'edifici estava força deteriorat. Cap els anys 60 els jesuïtes van plantejarse la construcció d'una nova escola, amb unes instal·lacions esportives complementàries, un garatge i una sèrie de vi vendes destinades a la comunitat de vida cristiana, és a dir, grups de cristians catòlics afins als jesuïtes però que no eren capellans.
Les obres es van iniciar el 1975 però l'elevat cost de l'operació no va permetre acabar-les, deixant la part del soterrani pràcticament abandonada. Al problema econòmic se'ls va afegir la pèrdua del control ideològic per part de la Companyia de Jesús en topar-se amb el tarannà que el conjunt de pares i mestres, uns 500 els primers i entre 50 i 60 els segons, volien impregnar a la institució (pluralitat, catalanitat, integra-
L'any 1978, la Claror Societat Cooperativa,
,formada per un grup de pares i mestres, va
comprar l'escola als pares jesuïtes
ció al barri, participació de tots els estaments .. . )
Neix la Cooperativa Claror
Després de llargues negociacions entre els diferents estaments, el 1978 es va acordar transferir la titularitat docent de l'Escola de la Companyia de Jesús a una entitat mixta formada per alguns pares i mestres. Naixia la Claror Societat Cooperativa, que adquiriria la infraestructura als jesuïtes a canvi d'assumir el crèdit pendent d'allò corresponent a l'Escola i amb la intenció de reconvertir l'escola en pública, objectiu principal dels pares i motiu pel qual l'Escola va entrar a formar part del moviment català en defensa de l'escola catalana pública i de qualitat.
El gir que donava l'Escola era, en tots sentits, de 180 graus. Per això, segons ens explica Joana Céspedes, qui aleshores ja era mestre de l'Escola, "la Junta Rectora va decidir no canviar massa els noms. De "Complejo Educacional Sagrada Família" va passar a dir-se "Escola Sagrada Família" i la Cooperativa va adoptar el nom de Claror perquè era el nom d'una de les comunitats que hi havia quan l'escola era dels jesuïtes, dins la qual hi havia gent molt integ rada en el nou projecte". Joana Céspedes seria, el 1982 la directora de l'Escola Sagrada Família i el 1993 la presidenta de la Fundació Claror.
La Junta Rectora de la cooperativa Claror la formaven vuit persones (a la columna de la pàgina 17 podeu veure la relació de totes les persones que han format part del Consell Rector de la Cooperativa o del Patronat de la Fundació Claror en els moments més importants de la història del Claror).
Eduard Franco, qui l'any 89 seria primer
_ REPORTATGE r,".~".'~, ... , . ~,., <';F" ~ " ..' ~., lo ,~\'" ." ,>~.~,..J~",).'¡;# ,_",,~èI',;!!;
ni en un poliesportiu
'dar president de la Fundació Claror fins el 1993, ens explica l'esperit de solidaritat que hi havia: "pares i mestres estàvem junts gestionant un patrimoni, una propietat, però al mateix temps els pares teníem contractats els mestres. A la Junta de la Cooperativa hi havia representats els dos estaments, tot i així les decisions no es prenien per majories sinó que es batallavaforça per arribar a decisions col·legiades on les dues parts estiguessin completament d'acord".
Un cop obtinguda l'Escola, la Cooperativa es plantejà què fer en uns soterranis que encara no tenien cap utilitat. Es van valorar diferents opcions de les quals va tirar endavant la idea de fer una instal·lació esportiva on els alumnes, i per extensió la resta del barri , ja de per sí mancat d'equipa-
A la dreta, imatge del moment quan l'Ester Fern{¡ndez tallava la
cinta en la inauguració de
l'Esportiu Claror, el 19 de desembre de
1982.
ho feien d'una manera no remunerada traient temps a la família i compaginant-ho amb les seves activitats professionals. AI principi , com deia Pedro Andreu, les persones implicades en el projecte eren poques però ell mateix afegeix que "una vegada la idea va començar a ser una realitat va sorgir una gran quantitat de pares que s'hi apuntaven per tal de gestionar
temes concrets d'acord amb ments esportius,
poguessin fer esport. Pedro Andreu, però, ens transmet les pOFS d'aquell moment "quan en una assemblea de la Coo-
La dedicació desinteresada de moltes persones va ser la clau per tirar endavant els projectes inicials
les seves experiènc ies professionals . Tota aquesta gent va ser molt important i va aportar un valor
perativa es va plantejar la idea de fer el poliesportiu jo tenia seriosos dubtes que el projecte, tot i estar molt estudiat i ser viable, pogués tirar endavant. La responsabilitat era molt forta i queia en un nucli que, al prin-cipi, era molt reduït" -
Professionals o coHaboradors
Totes les persones que van treballar, primer en el marc de la Claror Societat Cooperativa i després en la Fundació Claror,
7 fJ
afegit". Gràcies a
tots ells es va crear un grup de treball format per 4 comissions (tècnica, administrativa, esportiva i jurídica) i es va iniciar l'estudi del projecte amb Eduard Franco com a coordinador de les Comissions "les obres van començar el 81 i van acabar l'agost del 82. L'operació va costar 39 milions i només ens vam desviar del pressupost inicial de 200.000 pessetes. Recordo que al acabar-les, un diumenge, vam omplir la piscina i totes les Comissions van .banyar-nos-hi a les fosques ".
La inversió inicial de 39 milions es va fer amb les aportacions de la Generalitat de Catalunya (19 milions), de la Diputació de Barcelona (3 milions), de l' Ajuntament de Barcelona (1 milió). Els 16 milions restants va finançar-los la Cooperativa Claror.
1982, s'obren les portes
Els mesos de treball i d'esforç conjunt van ser mostrats al barri i, per extensió a la ciutat, el19 de desembre de 1982. Floro Gonzalez, l'actual Cap de Manteniment de l'Esportiu Claror, va ser la primera persona en entrarhi a treballar i recorda amb molta satisfacció aquells principis "els soterranis eren un forat ple de runes. En aquella època el més normal era estar tot un cap de setmana treballant. Recordo que el divendres 17 va haverhi un problema amb les màquines de piscina i vaig passar tota la tarda buscant, per Barcelona i a contratemps, les peces adients".
Tot i així, a la tarda del 19 de desembre tot estava ja a punt, i Ester Fernandez, la nena de sis anys que havia de tallar la cinta, va poder-ho fer com estava previst. L'Ester té ara 21 anys, i 15 després d'aquell dia té un record
1978 COllstitució Consell Rector Cooperativa Claror Jose A. Sanchez Antoni o Cobos Jo efina Casals Teresa Solà José L. Bustos Miquel A. Fuster Santiago Sam pere Juan F. Tomas Director Escola: Àlex Garcia
1982 111augltració E.Claror Consell Rector Coop.Claror Pedra Andreu Manel Lozano Josep M" Sans Antoni Ponce Eduard Franco Montse rrat Costa Olegar io Ortega Anna Cabarrocas Direc tora Escola: Joana Céspedes
1987 Recuperació de l'illa Consell Rector Coop. Claror Joan Pons Joaquim Dalmau Vicenç Valcarcel Lourdes Sopeña Francesc J ose Mari a Eulàlia Sampere Juli à López Directora de l'escola: Glòri a Badimón Gerent Esportiu Claror: Joan ltxaso
1989 Ampliació de l'E. Claror Patronat Fundació Claror Eduard Franco Pedro Andreu Josep M" Sans Vicenç Elias Joana Céspedes Vicenç Valcarcel Lourdes Sopeña Rodrigo Cal vete Àrigels Maña Andreu Falguera Director-gerent Esportiu Claror: Joan Itxaso
1997 Projecte del Poliesportiu Municipal Sagrada Família Patronat Fundació Claror Joana Céspedes Jordi Cabanes Josep Tablada Consol Martí Montse Bastida Josep Edo Hector C. Silveira Dolors Rodríguez Vicenç Valcarcel Núria Borràs Director-gerent Esportiu Claror : Joan Itxaso
17
REPORTATGE ~.
18
EVOLUCiÓ EN EL NOMBRE DE SOCIS DE L'ESPORTIU CLAROR
1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997
Joana Céspedes Presidenta del Patronat de la fundació Claror
15 anys de vivències Són les 5 de la tarda, d' un divendres que hem gaudit de la castanyada. A l'escola,
els panellets i les castanyes s' han apropiat de la tarda, impregnant-la, un any més, de les il·lusions dels més petits i de l'alegria còmplice dels que ja no ho són tant.
Mentre ordeno la classe, recordo com 15 anys abans la festa de la castanyada, va estar impregnada de la il·lusió d'engegar unes instal·lacions esportives, molt necessàries per al nostre barri i per a la mateixa escola.
El temps passa tan de pressa, com els dies que separen el Nadal de la castanyada i així va pa'ssar que, fa 15 anys un 19 de desembre, ens vàrem reunir entorn de la piscina centenars de persones que impulsades per la Cooperativa Claror ens havíem fet les nostres il·lusions i no havíem estalviat esforços en un projecte al qual vam nomenar ESPORTIU CLAROR.
Aquells nens de P3 que, per primera vegada, feien la castanyada a l'escola, avui són a les portes de la Universitat estrenant la seva majoria d'edat. Segur que tots recorden la seva primera capbussada a l'Esportiu Claror. També recordaran com uns anys després una vella fàbrica que veien des de les terrasses es va transformar en un ampli pati en què, fins i tot, hi havia un sorral i unes moreres on gaudien amb els seus jocs d'infància.
I quan van entrar a l'adolescència, van notar amb admiració en tornar de vacances, com aquell pati s'havia transformat en un immens forat ple de maquinària pesada, ferralla i grans formigoneres.
Érem a un any de les olimpíades. Per als alumnes, els 18 mesos següents van ser durs. Sens dubte, les estretors d'espai, varen ser ben assumides per persones que ja creixien de pressa i veien créixer el seu ESPORTIU, amb la il·lusió que tindrien un pavelló cobert i recuperarien el seu pati, per esbargir-se entre les hores de classe.
Quan la generació del 82 fan l' ensenyament secundari, el temps corre vertiginosament i les instal·lacions antigues canvien de pressa de vestimenta: Els vestidors, el gimnàs, el «rocòdrom», una nova sala ...
En 15 anys, aquests 60 alumnes han arribat a la majoria d'edat. Penso que el nostre Esportiu Claror, i els seus, gairebé, 90 treballadors, ha crescut i madurat amb ells i ha arribat, també, a la majoria d'edat.
L'important no és només que hagi aconseguit arribar-hi. Tots estem orgullosos de com ho ha fet i que aquest esforç ha donat un fruit sa i fort del que gaudeixen milers de persones.
Com el castanyer ben plantat, ferm, que en aquestes dates, ens forneix de l'estimat fruit d'una tradició de la nostra terra.
Després de la inauguració del 82
ningú no pensava en la possibilitat d'ampliar
l'Esportiu Claror
molt positiu del que va viure. "Emfa molta gràcia. Sempre vaig dient que jo vaig tallar la cinta el dia de la inauguració. Recordo que no sabia ben bé què havia defer i estava a l 'expectativa. Em van dir que havia de tallar la cinta, que em farien una foto i que després havia de continuar tallant-la CI trocets petits per repartir-la en una sqt'ata entre les personalitats".
La instal ·lació es posava en marxa. A diferència de la Cooperativa, l'Esportiu Claror, sí que comptava amb una plantilla de treballadors; el 1982 eren 15 persones, totes sota la supervisió del Director Tècnic de l'entitat, Joan Llorca.
Durant els anys posteriors al 82 el principal objectiu era consolidar allò que s'havia aconseguit amb la intenció d'avançar a mesura que tot estigués ben afermat. "Aleshores -afirma Eduard Franco- era impossible que ningú pensés en fer un esportiu més gran". Es comptava amb un gimnàs, una sala de rítmica i la piscina de 25 metres. En total 2.200 m2 pels 1.927 socis amb els que havia obert les portes l'Esportiu Claror.
Recuperació de l'illa
Era l'any 1986 quan, a l'interior de l'illa delimitada pels carrers Sardenya, Rosselló, Sicília i Còrsega, una antiga fàbrica fa suspensió de pagaments i el terreny que ocupa queda sense utilitat.
A la Cooperativa se li va presentar l'oportunitat per engegar un nou projecte, poc considerat fins aleshores, però que podia donar resposta a un seguit de demandes coincidents:
En primer lloc, la necessitat del professorat de l'Escola de disposar de més espai per als alumnes en horari escolar.
En segon lloc, l'evolució de l'entitat, consolidada des del punt de vista esportiu, amb una estructura gerencial apartada dels temes docents i una instal·lació que havia arribat gairebé al sostre del que podia donar, amb un total de 2.973 socis, l'any 1986.
La incorporació de Joan Itxaso com a director-gerent de l'entitat, l'octubre de 1983, va ser, segons Eduard Franco, un tercer element decisiu en la recuperació de l'interior
I
I REPORTATGE
Una entitat oberta i compromesa amb la ciutat
Les acti vi tats de la Fundació Claror en la promoció de l'esport van més enllà de la gestió d'instal·lacions esportives. La Fundació edita una revista bimestral (Tot Claror), organitza jornades de debat i taules rodones (Fòrum Claror), activitats d'esbrujo i participació ciutadana (Milla Sagrada Família), així com campanyes de cooperació (Claror per Bòsnia).
En aquest sentit un dels projectes de la Fundació Clru'or és consolidar la vessant esportiva i caminar paral·lelament cap a una vessant cultural. Eduard Franco comenta que "igual que vam començar amb una escola i vam completar amb un equipament esportiu perquè el barri ho necessitava, hi ha vessants on encara no hi hem entrat com, per exemple, la cultural".
El futur de la Fundació Claror està ple de nous projectes que, com en tota la seva trajectòria, són valorats i mesurats. En aquest sentit, Núria Borràs, actual Directora Tècnica de l'Esportiu Claror, creu que una de les característiques de l'entitat "és la seva capacitat d'adaptar-se a la realitat i el seu component dinàmic. Encara hi ha projectes i esperem que tirin endavant. "Per la seva banda, Pedro Andreu s'imagina el futur de l'entitat "en una línia com l'actual, estretament vinculada a la ciutat mitjançant el barri, donant resposta a les necessitats esportives i d'oci, activa en els seus canvis i en relació al que li demana la societat"
d'illa per "la seva empenta, la identificació total amb la nostra manera de fer i l'estar pensant, contínuament, en coses noves, donant vida econòmica i de gestió complementària". Pedro Andreu corrobora l'opinió d'Eduard Franco amb aquestes paraules: l/el fitxatge de Joan Itxaso va suposar la professionalització en la gestió econòmica i tècnica de l'Esportiu Claror. A més la seva implicació va anar més enllà de les obligacions estrictes de la seva feina ".
Després de diverses negociacions amb l'Ajuntament, la Cooperativa va recuperar l'interior de l'illa fent dues pistes exteriors i unjardí obert a tothom. El terreny era mL1l1icipal però la Cooperativa adquireix el dret d'ús de la superfície, de 2.000 m2, durant 50 anys.
1989, Fundació Claror
El 30 de novembre de 1989, amb motiu de la integració de l'Escola Sagrada Fal11l1ia a la xarxa d'escoles públiques, la Cooperativa Claror va dissoldre's. L'anunci oficial apa-
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . F(JRN
I PASTISSERIA
ê
reixia en el Diru"i Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOG) druTera de la famosa fusió entre la Caixa de Pensions i la Caixa de Barcelona. A partir d'aleshores es va crear la Fundació Claror, una empresa privada sense ànim de lucre que es faria càrrec de la gestió de les instal·lacions. Eduard Franco ens detalla el procediment que es va seguir: "Amb la venda de l'escola es va poder tornar al banc el crèdit que encara arrossegàvem, tornar als pares i als mestres les aportacions econòmiques que havien fet i pagar als jesuïtes allò que en el seu moment s'havia pactat. Però la venda ens va fer plantejar que, de cara a la operativitat de l'entitat, en comptes de funcionar com una cooperativa, que tenia l'objectiu, defi-
La venda de l'escola a l'Ajuntament va
permetre eixugar els deutes pendents
. . . . . . . . . . . . . . . . .
e¡. SARDENYA, 357 cj. PADILLA, 315
TEL. 457 04 39 TEL. 436 79 67 ,
BARCELONA
nit en els Estatuts, de gestionar una escola i acabar una sèrie de coses, havíem de pènsar en unes altres alternatives".
Es va repartir entre diferents membres la tasca d'investigar cadascuna de les opc ions: seguir com a cooperativa de pares i mestres, només de pares, constitu ir-se com una Societat Anònima, una de Limitada, etc. Estudiar els avantatges i desavantatges de ser una Fundació li va tocar a Pedro Andreu "Vam haver de buscar què deia la legislació al respecte, presentar-la i fer-ne una valoració. Tenia molt clar que la Fundació era la millor opció perquè corresponia perfectament a allò que volíem, tot el que pensàvem podia quedar plasmat en els objectiusfundacionals que, a més, eren protegits per llei. La veritat és que no em va costar massa convèncer als companys"
La Fundació Claror arrancava, així, amb nous objectius: gestionar l'Esportiu, els patis i recollir l'herència de la Societat Cooperativa quant a mantenir uns certs vincles amb l'escola. Tenia una estructura similar a la Cooperativa, amb la incorporació de nous membres treballadors de l'Esportiu Claror. Eduard Franco va passar a ser el president de la Fundació treballant amb Pedro Andreu
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
19
REPORTATGE
Imatge de lafàbrica que, l'any 82, ocupava el terreny on actualment hi ha el pe velló.
Enderrocada lafàbrica, l'Esportiu Claror va recuperar la illa interior l'any 87.
A principis dels 90 va començar la construcció del pavelló cobert a sota de l'anteriorjardí.
Aspecte actual de les pistes exterior. A sota, hi ha el pavelló entre d'altres espais polivalents.
20
Joan Itxaso Director-gerent de l'Esportiu Claror
15 anys de futur Em demanen que expressi en poques línies com seran els propers 15 anys de
l'Esportiu Claror i la primera idea que em ve al cap és que seran 15 anys d'il·lusions. Per començar l'any vinent tindrem un germà, el Poliesportiu Municipal Sagrada
Família que, de ben segur, reforçarà en el barri i la ciutat els objectius i l'ideari de la Fundació Claror. Com a bons germans; l'ajuda mútua i la coordinació d'esforços també reforçarà la millora dels serveis de les dues instal·lacions.
Els anys següents, si les previsions no fallen, haurem de remodelar a fons la piscina gran i la zona de l'altell propera al carrer de Sardenya, guanyant en il·lurninació, accessibilitat i millors serveis per als nostres usuaris.
Entre els anys 2001 i 2004, Barcelona serà un pol d'atracció universal de les cultures del món i nosaltres, que també fomentem la cultura, volem que en aquest període sigui realitat la zona soci o-cultural del Claror.
Tirar tot això endavant i consolidar-ho, ja ens portarà un bon grapat d'anys, en què viurem, encara amb més intensitat, la revolució de les comunicacions i les picabaralles per la conquesta de l'espai . Ja no serà tan important qui arribi primer a un planeta sinó qui guanyi posicions en el domini de les xarxes de la informació i la realitat virtual.
Haurem de viure tot això i tenir el nostre propi criteri. De tota manera nosaltres «a les nostres coses». Durant els propers 15 anys, hem de fer que l'Esportiu Claror i la Fundació Claror siguin un focus d'iniciatives en el barri i la ciutat, que es concretin en actuacions positives en l'àmbit de l'esport, la cultura i el lleure.
De ben segur que aquestes' iniciatives tindran un efecte positiu al nostre àmbit social: Creació de nous llocs de treball, millora de la convivència i de la qualitat de vida en el barri, nous serveis per a la gent gran, espais culturals per als joves ...
Tenim ¡¡·lusió i molts reptes en el propers 15 anys i crec que, també, tenim la clau per assolir-los: Enfortir la Fundació Claror i consolidar-la com un instrument al servei de les persones que viuen al nostre barri.
, . .
L'Esperit Claror, un concepte que resumeix un ideari i un
model de gestió
al seu costat com a primer secretari i amb Joan Itxaso com a director-gerent de l'Esportiu Claror.
La incidència dels Jocs
L'any 1991, la necessitat d'ampliar l'Esportiu i de donar nous serveis als seus socis i usuaris torna a marcar una etapa de creixement. Com que la Fundació tenia la concessió de la superfície de l'interior d'illa i els plans urbanístics permetien edificar sota el nivell del carrer es va pactar amb els organismes públics, la Generalitat de Catalunya, i l'Ajuntament de Barcelona, per fer realitat una altra aventura. El mes de setembre es va signar el conveni de finançament entre la Generalitat, l'Ajuntament i la Fundació Claror, aportant cadascún un terç del finançament del projecte. A canvi, la Fundació Claror rebia la concessió de la nova instal·lació per 50 anys.
Enric Truñó, va ser un dels socis fundadors de l'entitat i com a regidor d'Esports de l'Ajuntament de Barcelona, des de 1981 fins al 1995, valora l'acord com "un salt endavant molt arriscat, però imaginatiu i pro.tïtós. És un dels bons models de gestió a la ciutat. I això no ho dic perquè em senti a prop de l'entitat, al contrari, precisament per això sempre he estat més rigurós. Perquè mai ningú pogués dir que s'han pres decisions perquè jo hi tenia una determinada implicació".
L'ampliació coincidia amb les Olimpíades, tot i així Eduard Franco té clar que "els Jocs no van tenir-hi una relació directa, tot i que en un moment determinat ens pogués servir com a argument davant l'Ajuntament ja que al ser una instal-lació municipal podia posar-se al servei dels Jocs". L'actual Directora Tècnica de l'Esportiu Claror, Núria Borràs, que també fa 15 anys com a treballadora de l'entitat, en fa una valoració en la vessant més esportiva: "es va produir un boom molt lligat al tema Olimpíades. Abans dels Jocs ja s'havia detectat el creixement que suposarien i després s'ha produït una autèntica bogeria per fer esport. La majoria d'instal-lacions esportives municipals d'ara estan en una situació similar, especialment les creades el 92 que ja valoraven el nou context"
7 8
REPORTATGE , ~ --- - - , - -- --¡ ;¡-;--~- - - :-- - --;-----.-. ---t.-· -lo -¡ I., ..
Amb les obres, el jardi de l' interior de l'illa es va convertir en les pistes exteriors que hi ha actualment, es va fer el pavelló cobert , la piscina petita, 3 pistes d'esquaix , i la sa la polivalent. D'aquesta manera es van guanyar més metres, concretament, 3.100 m2 de noves insta l·lacions sota els patis, que sumats a les instal·lacions antigues esdevenien S.300m2 per fer esport. Aleshores el Clarorja comptava amb 6.319 socis.
El 27 de febrer de 1993, es va fer l' acte d'inauguració de les noves obres .
Eduard Franco destaca d'aquell dia "la cara de sorpresa de L'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, quan va entrar i va veure el que s'havia fet en un espai, que en principi, semblava reduït. Recordo que en el discurs va comentar que Barcelona necessitava que "l'Esperit Claror" estigués a més LLocs". Pedro Andreu també fa referència a aquest "Esperit Claror" que defineix com "una manera de desenvolupar-se i crèixer dins el marc dels objectius fundacionals de l'entitat".
Però, tot i la feina acabada molts ja pensaven en nous projectes, com per exemple
renovar les insta·lac ions antigues. La idea es va dur a terme poc després i el 1995 un altre acte inaugurava nous vestidors , mur d'esca lada i rebatejava el nou gimnàs. Posterionnent, l'any 96, encara hi hauria una altra refòrma: dues pistes d'esquaix va n desaparèixer per poder encabir un espai de saunes i hidromassatges.
1996, la Carta de Serveis
L'Esportiu Claror va adherir-se al Pla de Qualitat dels Serveis Municipals posat en marxa per l'Ajuntament, sent una de les tres insta l·l acio ns esport ives munic ipals que tenen una Carta de Serveis que estab leix, amb l'usuari, una sèrie de compromisos de qualitat en el servei.
Aquí acaba el relat d'una llarga aventura, que ha marcat la vida de moltes persones. Pedro Andreu, per exemple, cons idera l'Esportiu Claror com si fos un fill seu. "Jo tinc tres nenes i un nen. Hi ha una afectivitat especial cap a L'Esportiu Claror; el nen, i per molta gent que enforma part. Quan tens un fill experimentes una sensació ir-
Els socis també són representats en el Patronat
de la Fundació Claror, convertint-se així en co
gestors de l'entitat
racional, et sents eufòric i deixes anar una descàrrega especial d'adrenalina. Una cosa semblant és el que passa quan veus en què s'ha convertit un projecte inicial, quan veus com s'amplia i com va creixent per altres camins". Una explicació semblant la fa Eduard Franco "sempre diem entre nosaltres que el millor que hem f et a les nostres vides és primer els nostres fills i després L'Esportiu Claror".
L'Esportiu Claror compta actualment amb unes instal·lacions de 5.300 metres quadrats . Però té un patrimoni encara més important: prop de 90 treballadors i més de 9.000 socis, co-gestors de la instal·lac ió, que han fet possible e l cre ixement i el desenvolupament d'allò que un dia va ser, només, un som ni.
~asaments, ~OmUníOnS, í d'altres
~elebracíons amb la Granja-Escola Sínaí
Posem a la vostra disposició:
" * E t .e,,~e¿ fie (~~~~).
*Et .o.e"e "e.e •• " •• e (¡wz a ~ de IS a so ~). * ,t I e.e"e,. • fiolfl,¿e¿t¿ (u ~ ea ·~ de ea ~ tfatt).
Les voleu fer amb nosalfres? Us oferim qualitat de
professionals i preus d'escola
Per a reserves i informació Tel. 455.77.71 de dilluns a diventres de 5 a 7 de la tarda
RESTAURANT-ESCOLA C/Còrsega 562 (cantonada Lepant)
21
REPORTATGE • .olòK~
I CODl heDl canviat tots! Cobi encara no havia nascut. La mascota preferida dels petits responia al nom de "Naranjito". La lliga espanyola no era la de les estrelles, però el mundial d'Espanyaja havia alimentat la febre pel futbol a un país que encara no era autonòmic i que acabava de celebrar el triomf per majoria absoluta del PSOE en una Espanya encara commocionada per l'intent de cop d'estat del 23-F. A Espanya, a Catalunya i a Barcelona tot era molt diferent aquell desembre de 1982. Per alguna raó han passat quinze anys!
S.L. El matí del diumenge 19 de desembre de
1982, la ciutat de Barcelona va despertar amb la ressaca d' una nit amb vents huracanats i nevades al Pirineu. El dia 18 havia estat el dia més fred de l'hivern i les temperatures previstes durant el dia (8'6 oc de màxima i 5'2 oC de mínima a la ciutat de Barcelona) aconsellaven quedar-se a casa.
prés s'enduria un Òscar de Hollywood. El fred d'aquell diumenge 19 de desem
bre va decantar moltes persones a no anar al cinema. A casa s'estava més calent i la televisió era una bona alternativa. Per TVl feien "La història del Circa contada por Angel Cristo y su esposa Barbara Rey", i per La 2 una pel·Hcula d'acció, a banda del res um dels millors gols de lajornada futbo-
Hstica. Aleshores no existien les cadenes privades de televisió, i TV3 encara era un projecte que trigaria uns mesos en fer-se realitat En d'altres franges horàries, hi devien estar tots aquells que, com avui, seguien fil per randa les novel·les televisives. Fa 15 anys però, les importaven. Eren Dallas i Dinastia. En el món de la música, la cançó que més sonava a les ràdios i amb més èxit de
El Periódico de Catalunya (vegeu portada en la imatge superior) ja deia que "el otoño termina con viento, frío y sequía". Evidentment, ho deia en castellà, com ho faria durant els següents quinze anys fins a treure, com tots sabem, la recent edició en català.
Què ha canviat i què no des d'aquell desembre del 82?
En portada també hi havia referències polítiques. El tema de l'anyera la victòria electoral, per 'majoria absol uta, d'un PSOE que il ·lusionava a milions d'espanyols.
A les planes interiors "El Periódico" es preguntava "qué pasa con: ... ". Es referia a l 'augment de les tarifes elèctriques, del preu dels transports per carretera i els aeris, del preu del paper i, fins i tot, de les entrades de cine.
Parlant de cinema, aquell desembre, el del 82, va ser el del triomf de la ja mítica "E.T. el Extraterrestre", que havia superat amb escreix les previsions de recaptació. En cartell també hi havia pel·Iícules com "Victor o Victòria", "Carros de Fuego" , o l'espanyola "Volver a empezar", que quatre mesos des-
Fet/personatge
President del govern espanyol President de la Generalitat Alcalde de Barcelona President dels EU A President de la URSS President de Rússia Papa de Roma Comunicació Televisió Programa de l'any Cotxe de l'any Defunció de més impacte Catàstrofe a Espanya Una mascota Un projecte Campió lliga futbol Futbolísta més valorat
1982 1997
Felipe Gonzalez José M. Aznar Jordi Pujol Jordi Pujol Pasqual Maragall Joan Clos Ronald Reagan Bill Clinton Yuri Andropov *Ja no existeix l'URSS *No era un estat sobirà Boris Ieltsin Joan Pau II Joan Pau II Màquina d'escriure Ordinador personal 1VE Cable i Satèl·lit "Un, dos, tres ... " "Caiga quien caiga" Seat 131 S mart GraceKelly Diana Spencer Rotura presa de Tous Aiguats a Badajoz Naranjito Mercè la Voluntària Els Jocs del 92 El Fòrum del 2004 Real Sociedad Real Madrid Maradona Ronaldo
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
22
TAPISSERIA ~:~~ RESTAURACiÓ DE SOFÀS, CADIRES,
BUTAQUES I CONFORTABLES. TAPISSAT DE CANAPÈS, CAPÇALS DE LLIT, PARETS I PORTES.
(T«fUU ~ORTINES I TOLDOS
PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMís
Rosselló, 380 08025 BARCELONA Te I. 456·07·18
vendes era "Amor de hombre" de Mocedades, però la notícia de l'any havia estat la vis ita deIs Rolling Stones a Madrid.
El Barça, aleshores entrenat per l'alemany Udo Lattek, hav ia perdut el dia abans a Las Palmas per dos gols a un . Hi van jugar homes com Schuster, Esteban, Migueli o l'ara te lev is iu Pi c hi A lo nso ... Hi fa ltava Maradona, perquè el crack argentí portava unes setmanes sent el punt de mira de molts "curanders" que s'oferien per sanar- li l' hepatitis.
Esportivament parlant l'esdeveniment de l'any havia estat el Campionat del Món de futbol que, durant el mes de juny, s' havia disputat a Espanya. La selecc ió, entrenada per Emilio Santamaría, havia donat una gran decepció. L'alegria d'aquell mundial se la van endur els italians, que guardarien per sempre en la memòria el nom de l'Estadi de Sarrià com a l'escenari dels seus grans èx its. L'Estadi de Sanià!, qui s' imaginava aleshores que avuija no existiria!
Per una petita part de barcelonins, però, la notícia del di a era la inaugurac ió d ' unes noves instal·lacions esportives al barri de la Sagrada Família. L'Esportiu Claror naixia aquell fred 19 de desembre de 1982 com una nova iniciati va i, tot i no ser superticiosos, un bon recolzament el donava la lectura de l ' horòscop de l dia: "la conjunción SolNeptuno de hoy, unida al sextil MarteUrano de ayer hara que una corriente muy fuerte impulse a la gentes hacia lo nuevo, fuera y lejos de los planteamientos usuales. Las nuevasformas de vida seduciran".
Com viuen i pensen els nois i noies nascuts aquell desembre de1 82?
E.B. L'Adrià Mas (A) va néixer el19 de de
sembre de ] 982, e l di a de la inaugurac ió de L'Esportiu Claror. La Carolina Moral (C) va néixer uns dies abans, el 10 de desembre. Tots dos són una petita mostra d'una generac ió, la Generació Claror.
Viuen pensant en els problemes actuals i saben que al cap d'uns anys seran ell s e ls qui els pateixin. L'atur, les guerres, les drogues .. . són temes que els preocupen ''jo sóc dels que diuen que no a les drogues però és un món proper. Hi ha gent que hi cau perquè els camells, en principi, els les donen gratuïtament "(A). Creuen necessari estudiar per assegurar-se un futur que veuen difíc il "l'escola cada cop fa més el paper de la família. Els estudis són importants més ara que és difícil trobar fe ina i que amb el mercat comú vindrà gent de fora i nosaltres haurem d 'espavilar-nos" (A).
No tenen la pressió dels tabus que afec taven a les generacions passades, e l sexe és un tema més de Ja seva vida "en parlem molt, cada cop hi ha més gent
que comença abans. Passa com quan estàs mirant una cosa i te la treuen, aleshores tens més curiositat i gemes de saber-ho tot" (C), la família un nucli afectiu però div isible "ha d'estar unida. M'agrada estar amb els pares però quan tingui
un futur marxaré de casa" (C). Es dec laren fo rça agnòstic
pel que fa a la religió "quan ets petit et diuen que has de creure en Déu i ho fas, però ara em pregunto si hi crec i ho dubto. Tampoc no em plantejo gaire el tema" (C), i tam
bé pel que fa a la po lítica deixant en ev idència la capac itat i la voluntat dels polítics per posar en ordre a les coses.
La indiferència és fruit de la barreja entre l'inconformisme i la incapacitat de fer sentir la seva veu. "La política m'és indiferent. Cada vegada va més avall, és com el futbo l que els presidents no paren d'insultar-se. Caldria més respecte entre ells. " (A).
Segur que hi ha altres tipus d'opinions, d'estils de vida, de comportaments, però les seves opinions ens retraten, de manera àmplia, una societat que ha sofert, al llarg de 15 anys, un canvi de valors, de ideologies i de maneres de pensar.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Limpieza y
mantenimiento "e/e y eme
tOCAtES ESCAtERAS OFICINAS VIVIENDAS
Precios especia/es
Lo nuestro es la limpieza
Nilo Fabra, 36 ent. 28 B 08012-BARCELONA Tel. 217.60 .55/ 217.75.67 FAX 237.86.31
Reforma d'ambients Cuines banys
E.M.A. &t~
Som una botiga diferent a les altres Vingui i comprovi-ho
18 anys fent llar '
Rosselló 439 Tel. 436.03.39
23
PASSATEMPS
L
T P D E O
E O R Y T L T e R R U T I P I S A
D E S A M U R N U R
R .B. R R R E N E H R
U K O E M A N K e A
P M U O M I T E S S
A A R A N A T R A e L u S B A K E R O O
I. On va nèixer Martina Navratilova?
2. On se ce lebren el proper mundial de futbol?
3. Quin és el segon cognom del president de
l'Atlético de Madrid? 4. A quin país va anar ajugar 8akero quan va
deixar el FC Barcelona? 5. Qui ha guanyat l'últim campionat del món cie
Fórmula j?
6. A quin país va nèixer Juan Antonio Pizzi?
Green Rugbi Base Futbol americà
Iardes Bàsquet
Fossat Beisbol Cistella Alpinisme
Camp base Golf '
Zona tres quarts Atletisme
Candela Infante se'n va a Mallorca!
I és que, com a guanyadora del concurs del mes d'octubre, Viatges //trida i la revista "Tot Claror" l'han premiada amb un viatge per a dues persones a Mallorca.
r~-------------------I I
Nom ...... ....... .. ....... .. Cognoms ....... .. ... ............ ..... .. ......... ..... ..... ....... ..
Adreça .... ..... ... ..... .. ....... ... ....... ... .... ............. .. Telèfon .... ......... .. .. .. .. .. ..
Ciutat. ................... ...... ....... ..... .. ..... ....... .... .......... .. OP ......... ..... ..... .. .. .
Edat ............ . Ets soci/a del Claror ................ .. .... .. ... .. .... .. ................. ..
1a PART
1. A on va guanyar Silvia Parera una medalla a uns europeus?
2. A quina categoria jugarà enguany el Sènior femení de bàsquet del Claror?
3. Qui ha rebut recentment del Claror el Carnet d'Or?
2a PART
1. Què és el que més t'ha agradat d'aquest número? ... ...... ........... ... .... ............ ..... ....... ...... ... ... .. ... .. .. ... ...... ...... .......... ... ... ..
2. I què t'ha agradat menys?
3. Quina secció t'agrada més?
4. A qui t'agradaria que entrevistéssim?
5. Què creus que li falta a la revista?
6. Globalment, quina nota li posaries a la revista entre 1'1 i e110?
.. ... ... .. .. .. ... ...... .. ...... , .... .... ... ... ....... ... ... .. ......... ... ... ....... ....... ..... ......... .
I I
NCKIA Bll0 • Forma curvada, màxima adaptació • Dimensions reduides • Molt lleuger, 159 gro • Bateria de Liti-Ions de 70 h. • 325 memòries • Servei missatges escrits complert • Multiconferència • Funció de fax-modem i transmissió
de dades, conexió a pe • 16 melodies • 15 idiomes • Ús exclusiu MoviStar
«La Boutique del Mòbil» Atenció especial a tots els socis del Claror
en tots els complements de telefonia
Speak Digital CI Sardenya, 342 Tel. (93) 456.59.33 08025 Barcelona
100/0 descompte
~~ o -, r+(Q OCD -::l Ol r+ -, --oCi) -, tA -• • •
Ol Q. CD
GUIA DE SERVEIS I COMPRES
JACINTO Y MARIBEL LA YAYA AMÈLIA XEITO
Llibreria i objectes de regal Fruites i verdures La cuina del bacallà La teva botiga: t'esperem!
Sicília, 326 i Rosselló , 397 Sardenya, 364 Tel. 456.45.73 Rosselló, 384 Tel. 456.56.17
GIRBAU REGALS MAI TONI ESTÈTICA BARRIBEIRA
Tota mena d'objectes de regal Tot per a estar Entrepans, tapes i vins gallecs
Còrsega, 511 Tel. 207.45.22 molt més maca Rosselló, 411 Tel. 458.63.85 Rosselló, 396 Tel. 456.76.07
Còrsega, 529 bis Barcelona 08025
RESTAURANT CASA FONG INSTITUTS ODONTOLÒGICS Tel. 457.07.45 Dinars especials orientals ASSOCIATS
Sardenya, 323 Tel. 457.30.60 Ben a prop teu
Calàbria, 251 Tel. 439.45.00
MAI TONI PERRUQUERIA RESTAURANT CAPITOL III Molt a prop teu
Atreveix-te! Restaurant vietnamita Sardenya, 319 (baixos) , Tel. 457.04.53
Canvia la teva imatge Nàpols, 266 Tel. 459.39.16
Còrsega, 529 bis
Barcelona 08025 EMBOLIC CUINATS MEDlTERRANIA
Parc infantil. Tel. 457.07.45 Carrer del Sol, 179 (Ent. 5è.) Festes, aniversaris.
08201 Sabadell Tel. 726.98.56 Consell de Cent, 461 Tel. 232.97.05
C. ESTÈTICA PRESTIGI LÀMPARES MARINA MUDANCES ÀNGEL LLEÓ
Condicions especials socis A qualsevol punt d'Europa Oferta socis Esportiu Claror
Marina, 271 (cant. Rosselló) . i guardamobles Sol UVA 10 sessions: 8.000 Tel. 436.77.15 Roger de Flor, 277 Tel. 457.12.25
Neteja de cutis amb h.: 2.500
Depilació, neteja i massatge: ELECTRICITAT PÀRKING 6.000
i moltes coses més per Nadal. CANALS Concessionària d'explotacions S.A
Sicília, 352 Tel. 207.69.94 Instal·lacions Sicília, 258 Nàpols, 274
Cuines i banys
PERRUQUERIA LEAM FOTOGILMA Bellesa i maquillatge permanent Rosselló, 399 Tel. 458.09.53
Qualitat i bon preu 08025 Barcelona
Sardenya, 325 Tel. 207.52.23 Rosselló, 417 Tel. 436.03.46
ALBERT PERRUQUERS SPORTSALP CENTRO DE DIA LEAL Tractament de vapor Esquí i muntanya Asistencia a la 3~ edad
ozonitzat i mascareta. Avda. Gaudí, 36 Para no perder calidad de vida
capi lar gratuïts Comedor, terraza soleada
per als socis de l'Esportiu SPORTS BÀSIC Aceptamos Alzheimer
Claror amb qualsevol servei Horario de 8 a 20 horas
Còrsega, 509 (cant. sicília) Snowboard, body, esquí i patins
Valencia, 524 Entlo 4" Esc. A Tel. 458.61.87 Rosselló, 370 Barcelona TeL 265.42.17
26 7 ft
... NOTICIES DEL CLAROR
~)~_-ól.~ ... _"-,l'"~",,,,,~.'},,,,,,,v'''çr-:''~ ~ ... '_ .'H ~ ... ~ ~ "'~ . ~, ~ " , '. . • .,' . ~'~i;-"')' ,:..~. ~),."
L'Esportiu Claror ofereix diverses opcions per gaudir les festes · La Fundació Claror es solidaritza amb les víctimes pels aigüats d'Extremadura
El torneig de bàsquet aplegarà els millors equips infantils La catà trote d'Extremadma no
ha passat desapercebuda per a la Fundació Clru·or. És per això que el Patronat de l'entitat va decidir afegir-se a la campanya de cooperac ió amb les víctimes de ls aigUats fent una donació, i instal·lant (al control d'accés de l'Esportiu Clru'or) una urna de recaptac ions econòmiques perquè e ls socis i usuaris de la instal·lació puguin fer les seves aportac ions. La recaptac ió serà ingressada al compte obert pels propis damni ficats a la Caja de Bad~oz, 20 I 0-cx:ro-96- 0512648104.
Comja és tradició quan arriben les festes, l'Esportiu Claror tornarà a ser la seu del Torneig de Bàsquet Pre-Infantil i Infantil de Nadal, que enguany acomplirà la seva quarta edició .
E l torneig tindrà lloc e ls di es 22 i 23 de desembre al pavelló de l po liesporti u, amb entrada lliure per a tothom. Seran 24 hores de bàsquet entre tots dos dies. Es començarà a les 9'00 del matí f ins, aproximadament, les 21'OOh.
Participaran setze equips: quatre masculins i quatre femenins en cada categoria.
Pel que fa al quadrant dels infantil s masculins els participa nt s se ran e l J ove ntut d e Badalona, el FC Barcelona i el Bàsquet Llor, a més del representant del Safa-Claror. AI quaclrant infantil femeni pru1iciparan l'UE Mataró, el CB Cornellà i el Sta. Cat. de Siena.
El torneig pre-infantl! no serà menys interessant. En categoria mascu lina participaran e l
M ari stas Ademar, el Bàsquet Llor i l'AE Minguella, i en categoria fe menina, ho faran l'VE Mataró, l'ADO Barcelona i i el Femení Sant Adrià, a més del Safa-Claror.
El di a 22, a més, tindrà ll oc el Torne ig de Nadal de l'Escola de Bàsquet, amb la pru'ticipació dels nois i noies més joves que es formen al Claror.
Si el que us agrada és e l futbol-saia, l'Esportiu C laror també té prev ista l'organitzac ió d'una nova èdició del Torneig de futbol-sa ia de Nadal. És adreçat a nens i·nenes de 31' de primària fins a 2n d'ES~ .
Esplai de Nadal
Amb el retorn de les vacances escolars, l'Esportiu Claror torna a oferir diverses activitats per als més joves. Una d'elles és l'Esplai de Nadal , dirigit als nois i noies nascuts entre e ls anys 1984 i 1993 . L'Esplai tindrà un torn únic de vuit dies compre-
L'Esplai de Nadal suposa una bona
alternativa per a les vacances dels joves
sos entre e l 22 de desembre i el 5 de gener. Consistirà en un seguit d'acti vitats: esportives, tallers, ac ti vitats aquàtiques i recreati ves.
E l preu de l'Esplai és de 7.600 pessetes per als soc is de l'Esport iu C laror, i de 9.450 per als no soc is.
De manera optativa, l'Esportiu Claror ofereix als pruticipants de l'Esplai la possibi li tat d'utilitzar els serveis de guarderia, de 8 a 9 del matí, per als més petits, i el servei de menjador, obert a tothom. E l servei de menjador no està inclòs en la quota de l'Esplai. Les dates d'inscripció a l'Espla i van iniciar-se el passat 24 de novembre per ais soc is, i el 9 de desembre per als no socis.
Els judoques del Claror triomfen a Thuir
La secc ió de judo de l'Esportiu C laror, diri g ida per Jordi Yuste, va aconseguir un total de 18 medalles al XVII Torne ig de Judo de Thuir, França, e l passat 23 de novembre. Per equips, l'Esportiu C laror va aconseguir la segona posició final. AI torneig van participar 425 j udoques.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Aigua, gas i electricitat Antenes
Sist. Intercomunicació
ROSSELLÓ, 427 bis
450.49.70 436.84.57
Construcció general Pintor
Fusteria Caixes fortes
Persianes Manyà
Metal.listeria d'alumini Neteja industrial
Reixes Sist. de seguretat
Guals Portes automàtiques
Gravats Tot tipus de claus
Serveis i nfonnà tios: Experts professionals de les Arts Gràfiques planilicaran i plantejaran les seves necessitats informàtiques amb les mi llors so lucions.
D isseny: Dissenyadors de ampli prestigi dint e d'a~uest sector, acons(¡¡uiran la millor presentació als seus treballs.
Fotogravats: Equips informàtics competitius resoldran qualsevol prob lema de gravats, imatges, co lors, etc
Impressi'ó: Impressors per a cada necessitat, per qualsevol lipus de mater ial, fins a tiratges grans mitjançant l'utilització de Rotatives.
LP@ @L:f>èbOfks CI Cardenal Reig, 23, 8Q 1 ~ - 08028 Barce lona
Tel. 448 12 98 - Fax: 44972 43 Adreça de correu: pcgrafic @mx3.redeslb.es
27
NOTíCIES DEL CLAROR -'*'~--
Aprovat el pressupost del nou exercici
Les tarifes pujaran l'any 1998 entre el 3 i el 3,5 per cent
La Comissió de Seguiment de l 'Espolt iu Claror, formada per rep resentants de l' Ajuntament (Districte de Gràcia i Direcc ió d 'Espor ts) i del Patronat de la Fundació Claror, va aprovar el passat 29 d ' octubre les tarifes i el pressupost de l'entitat per a l 'any 98.
la quota de les activitats dirigides.
Els preus relatius al lloguer d 'espais i drets d' inscripció es mantenen amb les mateixes tarifes que l'any 97.
L' increment müjà de les tarifes oscil ·la entre un 3 i un 3,5%. Aques t increme nt se ce ntra bàsicament en les diverses mo-
També es manté la gratuïtat de la revis ió mèdica general, i s 'incorpora la poss ibil itat de completar la rev isió bàs ica amb un programa dietètic o amb un electrocardiograma, previ pagament de 1.500 pessetes e l ser-
dalitats d'abonament de soci en vei.
TARIFES ANY 1998
Concepte Any 199 Any 1998 Increment
Abonaments Abon. Infantil 1.975 2.025 2'5% Abon. Adult 3.050 3.150 3'3% Abon. Familiar 4.950 5.125 3'5% Abon. Gent gran 1.975 2.025 2'5% Abon. Matinal 2.325 2.400 3'3% Abon. Nocturn 2.100 2.175 3'6% Caps de setmana 1.600 1.650 3'1 % Drets d'inscripció Tot el dia 6.000 6.000 0% Targeta rosa O O 0% Matinal 3.000 3.000 0% Nocturn 3.000 3.000 0% Caps de setmana 1.500 1.500 0% Lloguer d'espais 1 h. lloguer pavelló 2.500 2.500 0% 1 h. lloguer pista exterior 1.000 1.000 0% 1 h. lloguer tatami 0% Esquaix hora normal 400 400 0% Esquaix hora punta 600 600 0% Entrada puntual adult 800 850 6'2% Entrada puntual infantil 500 500 0% Servei mèdic Revisió mèdica general O O 0% Revis. mèd. amb electro 1.500 Nou servei Programa dietètic 1.500 Nou servei Massatge terapèutic 2.000 1.600 -25%
PRESSUPOSTOS ANY 1998
El pressupost de l'Esportiu Claror de l'any 98 preveu uns ingressos i despeses de 330 milions.
La novetat més significativa del pressupost de l'any vinent és que preveu una disminució, en termes reals, del volum d'activitat com a conseqüència de l'entrada en funcionamel1t del Poliesportiu Municipal Sagrada Família. Els gestors de l'entitat han va lorat que l'entrada en activitat del nou equipament tindrà un impacte sobre l'activitat del Claror de un 5 a un 10%.
TOTAL INGRESSOS . 330.700
Prestac ió serveis 326.500 Venda de material esportiu 2.000 Abonaments i drets d'inscripció 233.500 Entrades puntuals 2.000 Lloguer d'espais 2.500 Activitats dirigides 73.000 Publicitat 9.500 Altres ingressos 4.000
Subvencions a l'explotació 1.200 Altres ingressos de gestió 2.000 Ingressos financers 1.000
TOTAL DESPESES 330.700
Compres 2.800 Compres de material esportiu 2.800
Serveis exteriors 87.500 Arrendaments 3.000 Reparacions, neteja, conservació 35.000 Serveis professionals 9.000 Transport 1.600 Assegurances 1.850 Serveis bancaris 3.050 Publicitat 8.500 Subministraments 22.000 Altres despeses 3.500
Tributs 600 600 Despeses de personal 176.000
Sous i salaris 131.500 Seguretat social 39.500 Altres despeses personal 5.000
Altres despeses de gestió 3.000 Pèrdues crèdits comercials incob. 3.000
Despeses financeres 8.000 8.000 Despeses extraordinàr ies 3.000 3.000 Dotació per amortització 29.500 29.500 Dotació fons de reversió 4.500 4.500 Romanent per inversions 15.800 15.800
Nota: xifres en milers Font: Gerència de l'Esportiu Claror
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Inauguraci6 del nou restaurant de les Escoles Sinai
AI carrer Padilla, de dimarts a dissabte, podreu dinar com a casa per només 750 ptes, i a més, gaudireu d'un ambient agradable i de la nostra habitual qualitat
28
RESTAURANT-ESCOLA C/Padill a 327 (cantonada Lepant)
Tel. 436.68.46
7 ft
NOTíCIES DEL CLAROR jf
L'entitat celebrarà el15è Aniversari amb diversos actes La Fundació Claror estrena un nou logo per afrontar el futur Una exposició recordarà aquest
mes la història del Claror El15è Aniversari de la inau
guració de l'Esportiu Claror no passarà desapercebut per als usuaris de la instal·lació. L'entitat ha previst, per a aquest mes de desembre, un seguit d'activitats per a celebrar com cal aquest esdeveniment.
Els actes començaran el proper dijous 18 de desembre amb una xerrada on diverses persones lligades a la creació de l'Esportiu Claror rememoraran les anècdotes més curioses que han deparat aquests quinze anys d'existència. A més, s'aprofitarà l'acte per a fer públic el nou logotip de la Fundació Claror.
La història en fotos
El 19 de desembre, diadel'aniversari de la inauguració, hi haurà diferents actes esportius i socials.
A les 18 hores tindrà lloc la inauguració d'una exposició fotogràfica que recordarà els moments més intensos de la història de l'Esportiu Claror. Aquesta exposició podrà veure's a la instal·lació del Claror fins el dijous 15 de gener, data de la cloenda dels actes d'aquest quinzè aniversari. Per a aquest dia hi ha previst un altre acte obert en què es debatrà el present i futur de la Fundació Claror
PROGRAMA D'ACTES
18 de desembre, dijous 19.30 - Inauguració dels actes del 15è aniversari 19.45 - Presentació del logotip de l'entitat 20.00 - L'anecdotari de la història de l'Esportiu Claror 20.45 - Copa de cava
19 de desembre, divendres 16.00 - Gresca i jocs per a nens i joves 18.00 - Inauguració de l'exposició 15 anys de l'Esportiu Claror.
Presentació de la guia del soci 19.00 - Salutacions i parlaments de personalitats 19.30 - Piscolabis popular 20.30 - Cloenda
15 de gener, dijous 19.30 - Fòrum Claror: debat sobre el present i futur de la
Fundació Claror 21 .00 - Cloenda dels actes del 15è aniversari
Primera edició de la "Guia del Soci" Millorar la comunicació entre
l'entitat i els seus abonats és un objectiu prioritari de l'Esportiu Claror. És per això que, durant el mes de gener, tots els usuaris del poliesportiu rebran a casa seva un nou element informatiu, la "Guia del Soci 1998".
La "Guia" serà un butlletí de 24 pàgines en què es resumirà tota la informació que qualsevol usuari pot necessitar al llarg d'un any. Des del preu de les diferents modalitats d'abonament
i les tarifes dels diferents serveis que ofereix l'entitat, fins a les passes admin istratives que cal fer segons cada cas.
La Guia, de renovació anual, inclourà un calendari de les activitats més rellevants que es facin al poliesportiu o que siguin organitzades per la Fundació Claror.
A més, la Guia oferirà unextracte de les normatives més importants que tot usuari de la instal·lació ha de conèixer.
La Fundació Claror ha es trenat nova imatge amb la creació d'un nou logotip. El fet respon a la necessitat de l'entitat de tenir una imatge de marca que la ide ntifiqui amb la seva projecció social. El nou logotip tindrà diverses adaptacions, d'acord amb les div erses acti vitats de la Fundació ' (Esportiu Claror, Poliesportiu Sagrada Família, Revista Tot ClaroL.) . El divuit de desembre serà presentat públicament.
Més de 500 persones visiten la web del Claror
La web d'internet de la Fundació Claror, inaugurada el passat 17 de juny, ha estatja visitada per més de 500 internautes.
Els visitants, en la majoria dels casos, s'han adreçat a les pàgines informatives relatives als espais i serveis que ofereix l'Esportiu Claror. La web del Claror va ser la primera que un poliesportiu va posar en marxa a Barcelona.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
CENTRO MÉDICO QUIRLJRGICO Córcega, 537 entre Marina y Cerdeña - Tel. 435 88 6-/ - 08025 BARCELONA
Horario Consulta: de 9 a 21 h. de Lunes a SAbados.
URGENCIAS 24 h. Tels. 435 88 67 435 95 04 URGENCIAS Domicilio, Tel. 908 89 89 54
1';'1 PARK.lNG gratuito I.JII fren ta a nuestra Clinica
Dr. Fernando Femandez - Dr. Ignacio Farras - Dr. Alexandre Tarrag6
29
SOCIETAT ,,_... _ _ _ • ___ _ , -'" ,. ....."~~,, _"t. :~~~ __ ,~. _ ... " .. ~ .. ~ .. ~\:l<I: __ lt.
Joana Ortega, nova regidora al
Districte de l'Eixample
Joana Ortega és la nova regidora del Districte de l'Eixample en substitució d'Antoni Marcet.
El canvi és fruit de l'acord entre Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i Unió Democràtica de Catalunya (UDC) segons el qual CDC es comprometia a cedir a UDC el control d'un dels tres districtes que governa, passat un any de les eleccions municipals de 1995.
Joana Ortega té 36 anys, és psicòloga i abans havia estat consellera tècnica de Les Corts.
Antoni Marcet, regidor del districte des de l'any 89, seguirà vinculat al districte en qualitat d'assessor.
llibres
JUGANDO EN CASA T. BONANY/ M. CAMARASA
Paidotribo 210 pàgines
Molts experts diuen que és important pel desenvolupament personal del nen/a que els pares el.s dediquin part del seu temps. Amb aquest llibre eljoc es converteix, a més, en exercici i ens dóna la clau i els passos perquè pares i fills, d'entre 2 a 5 anys, puguin fer gimnàstica en família.
30
El tancament de la discoteca Barçalles posa fi a una llarga reivindicació veïnal
La discoteca Barçal1es, a la confluència dels carrers Mallorca i Castiltejos, ja ha tancat. La seva activitat va quedar definitivament detinguda el passat 13 de novembre, dia en què va tenir lloc l'última sessió. El tancament de la discoteca posa, d'aquesta manera, fi a la rei vindicació dels veïns que, des de feia dos anys, venien manifestant-se en favor del tancament.
Segons els veïns, la discoteca atreia ajoves violents que constantment provocaven alderutls al carrer fins a altes hores de la matinada.
El tancament estava previst des del passat mes d 'abril , quan l'empresa que explotava la discoteca va retirar el rec Ors presentat contra e l Pla Especial aprovat ara fa un any per l'Ajuntament de Barcelona i ratificat per la Generalitat.
Les obres del Poliesportiu Municipal Sagrada Família continuen a bon ritme
L'Eixample , " guanyara mes
aparcaments per a motos
Els carTers del districte de l'Eixample disposaran, d'aquí a un any, de 1.205 nous apar'caments per a motos. Aquest serà el resultat d'una operació urbanísticaja iniciada i que preveu la desaparició, aproximadament, de 250 places d'aparcament per a cotxes, tant públiques com de zona blava.
El nou pla ha estat desenvolupat pel Regidor de Mobilitat, Francesc Narvaez, i el districte de l'Eixample . La regidora d 'aque s t districte, Joana Ortega, va destacar que la mesura respon a la necessitat de descongestionar les voreres properes a centres d'ensenyament o hospitals, on s'hi aparquen una gran quantitat de motos, i així millorar la comoditat dels vianants ..
Una vegada hagi finalitzat el pla, al Nadal del 98, els carrers de l'Eixample disposar'an de 3.112
Imatge de la piscina a mitjans de novembre Foto: Joan Borràs aparcaments per a motocicletes.
GUIA D'ACTIVITATS I D'EQUIPAMENTS PER A
L'EDUCACIÓ FÍSICA 0-3 MARISOL GELONCH, l ALTRES
Edita Rosa Sensat 109 pàgines
. Aquesta guia, realitzada pel Centre 0-3 de Barcelona, permetrà als pares, mestres de parvularis i als professionals de centres esportius prendre idees 'per adaptar adequadament els seus espais de cara a l'activitat física per els infants menors de 3 anys.
. t· ...... ·.·,··
n.... .
MIL SOLES DOMINIQUE LAPIERRE
Planeta/Seix Barral 470 pàgines
L'autor de best -sellers internacionals ens torna a oferir un retrat que ens fa reflexionar sobre els problemes més actuals segons l'experiència viscuda al costat de diferents personatges. Un proverbi indi centra l'esperit de l'obra: "Siempre hay mil soles en el reverso de las nubes".
¿SABEMOS COMER? L. BULTÓ/G. SALVADOR
Larollsse (Bols illo) J 10 pàgines
Un llibre fàcil de llegir i pràctic que intenta explicar la funció i les propietats de cada aliment, desmitificant, corregint o aprovant moltes de les teories nutricionals o alimentàries que han estat vigents fins ara.
7 ft
SOCIETAT ;t~"' •• ' :-~ ~. ~. ~ - - - - - -:::---.i - ;" _. - - - - - ,-, ~ - . ,.
"Cal perdre la por a intercanviar la informació entre entitats" Millores a l'asfalt dels
carrers de Gràcia El districte de Gràcia delllana lllajor coordinació a les entitats Carrers compromesos entre
Travessera de Gràcia, Sardenya, Rosselló, Còrsega i Bailèn milloraran, a curt termini, el paviment, que en alguns casos està força degradat. L'actuació afecta a una àrea de 62.000 m2 d'una zona de l Districte de Gràcia que es caracteritza per tenir un "disseny Cerdà".
Una de les virtuds del Districte de Gràcia és el seu gran teixit associatiu . Parròquies, associac ions, centres cívics ... unes 200 entitats, quasi totes integrades per voluntaris, que exerceixen tasques per sol ventar problemes i satisfer necessitats dels ciutadans.
Però l'existència d'alt nombre d'entitats també pot ocasionar problemes com, per exemple, el duplicar esforços atenent al mateix sector de persones i obli-
. . . . . . . . . . . .
dant-ne d'altres. En aquest sentit el cap de Serveis Personals del Districte de Gràcia, Josep Maria Raya, va afirmar en el marc d'una conferència sobre els Serveis Socials de Gràcia que "a Gràcia no falta voluntariat ni entitats. El que manca és una coordinació entre totes elles, que es perdi la por a intercanviar la informació entre professionals".
Des de les administrac ions públiques, concretament des del
. . . . . . . . . . . . . Els problemes són una realitat en el dia a dia i sovint ens aniria bé una mica d'ajuda. Probablement la MEDIACiÓ sigui una sortida.
Truqui'ns sense compromís. Tindrà tota la nostra atenció.
Conflictes de pares i fills, matrimonis, nuvis, avis, sogres, ex-cònjuges, veïns; conflictes laborals, escolars, veïnals, de comunitat.
Av. Diagonal, 586, 2n 2a . Barcelona 08021 . Tel. 209.17.00
Districte de Gràcia, es donen alternatives per pal ·li ar aquesta situació: en primer lloc, en el Pla d'Atenció Primària, ordenant els recursos humans i econòmics . Josep Maria Raya va fer referència a la llei del péndul per constatar que "s'ha de trobar un equilibri entre l'atenció individualitzada i la grupal o col·lectiva. Per ara encara es tendeix a satisfer les necessitats individuals". En segon lloc, pel que fa al Pla Integral dels Serveis Socials, es contempla l'objectiu d'unir esforços en l'atenció als ciutadans "millorant la interrelació entre el sector públic i el privat per aconseguir fer un treball conjunt"."
Quin futur volem per a Gràcia?"era e l títol del cicle de conferències organitzades per l'Assoc iació per a la Recerca i Experimentació Social amb el suport de l'Ajuntament i que van tenir lloc a La Sedeta.
ProEixample ja té web a Internet
El web de ProEixample, l'em-o presa ded icada, entre d'altres coses , a la rehabilitació d'habitatges, permet visitar, virtualment, l'Eixample i e ls seus edificis més emblemàtics, a l'hora que es pot consultar l'oferta de vivendes, en funció de les necessitats i les peculiaritats que l'usuari introdueixi.
L'adreça és: http://www.proeixample.es
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
descomptes importants als socis de
l'Esportiu Claror
bouti ~ ue Emporta? les millors marques en ffl(Jda, 1'¡Peet-à, -~ 11 atta¿¿~ ¿~,
Lepant, 343-345 Botiga núm. 2 (entre Indústria i Pare Claret)
Tel. 455.20.87 . 80825-BARCELONA
31
Urgències Mèdiques .................. .. 061
Ambulàncies Creu Roja .... .. 300.20.20
Farmàcies de guàrdia .. .. .. .. .... .. .. ... O 10
Bombers Generalitat ........... 692.80.80
Bombers BCN ciutat ...................... 080
Bombers BCN comarques ............ 085
Mossos d'Esquadra ........... 300.22.96
Polícia .. .. .. ...... .... .......... .. .. ..... .. .... 091
Guàrdia Urbana BCN ...... ............... 092
Inf. Metropolitana ...... .. .. .. ............. 010
Informació Telefònica ................... 003
Protecció Civil .. .. ................ 319.25.00
Accidents en carretera .. ...... 352.61 .61
RENFE .... ................ .... ....... 490.02.02
Ferrocarrils Generalitat .. ...... 205.15.15
Informació Carreteres .... .. ... 204.22.47
Aeroport El Prat ........ .. ....... 301.39.93
Serveis Socials .... ...... .. .. 900.30.90.30
HOSPITALS
H. Sant Pau .. .............. ...... .... 291 .90.00
H.DelMar .. ...... ............ .. ...... 221.10.10
H. Clínic .................. .. .......... . 454.70.00
H. L'Esperança .. .................. . 285.02.00
H. Vall d'Hebrón ............ .. ..... 418.34.00
H. Sant Joan de Qéu ...... .. ..... 203.40.00
CENTRES OFICIALS
Ajuntament BCN .. .... 402 .70.00
Generalitat ................ 315.13 .13
Diputació BCN .......... 402.22.22
Correus .................... 318.38.31
ESPORTS
Esportiu Claror ........ 207.06.40
Servei d'Inf. Esportiva 432 .19.92
Fed. Cat. Bàsquet .... 454.90.62
Fed. Cat. Judo .. ....... 318 .26.16
Fed. Cat. Gimnàstica 426.94.78
Fed. Cat. Natació ...... 301.82.70
Fed. Cat. Futbol .. .. .. . 302.56.42
Fed. Cat. Esports per
a Disminuïts Físics .. . 211.43.73
Consell Esport Escolar
de Barcelona (CEEB) .219.32.16
Agenda d'Activitats .. 481 .00.21
32
FETS I GENT •
L'Eixample posa en marxa un projecte de convivència solidària "Viure i Conviure" és un projecte solidari pioner al districte de l'Eixample que resol dos problemes emergents: que el nombre creixent de gent gran que viu sola tingui companyia i que joves estudiants' que no són de la ciutat es trobin com a casa
E.B. La Conxita té dos fills i un
net de cadascun dels qui està molt orgullosa. Fa dos anys que viu sola i per això, quan l'any passat va rebre una carta informativa sobre el projecte, no va dubtar a presentar-se "després que m'informessin els ho vaig comentar als meus fills. Al principi no els va agradar massa la idea per por que m'emportés un "xascol' però després van conèixer l'estudiant i elfuncionament del programa i van quedar molt contents. " És una persona desperta i activa i li agrada molt tenir sempre algú per fer petar la xerrada"agraeixo molt la companyia sobretot a la nit m'agrada saber que hi ha alguna persona més a casa".
L'Esther té 20 anys i està estudiant el tercer curs de filologia catalana a la Universitat de Barcelona. És de Bagà, de l'Alt Berguedà i com que les despeses que ocasiona estudiar fora de casa, lloguer inclòs, són elevades el projecte és una bona oportunitat per seguir els estu-
dis a la ciutat "vaig assabentarme'n per un programa de la Mari Pau Huguet que parlava del tema. Només saber-ho vaig preguntar a la Universitat i després d'unes entrevistes, aquí estic".
Unir dues generacions
Totes dues asseguren que la convivència entre elles és perfecta. Porten un mes vivintjuntes i ja han descobert algunes coses en comú "Em sembla que va ser el segon dia que estavem juntes que vaig sentir que escoltava música clàssica i vaig sortir de l'habitació per dir-li que a mi també m'agrada molt. També ens agrada sortir al cinema i,jïns i tot, l'altre dia vam anar a fer una xocolata desfeta ", ens explica l'Esther.
A casa, quan es troben totes dues juntes xerren, miren la tele .. . "moltes tardes l'Esther estudia i per mi són sagrades tant les seves hores a la universitat com les hores d'estudi que dedica a la tarda ". Però els caps de set-
Una iniciativa pionera i a
l'abast de tothom
Les persones que obten a tenir estudiants a casa, cal que tinguin més de .65 anys, que es valguin per elles mateixes i que l'habitatge tingui unes condicions d'habitabilitat i d'higiene òptimes. Per la selecció dels estudiants el més important és la motivació, l'estil de vida, la disponibilitat i les contrapres· tacions que estiguin disposats a donar. Com que es tracta d'un projecte solidari, les contraprestacions no són econòmiques sinó que es basen en l'ajut a la llar i la companyia mútua. Tot i aiXÍ, per paHiar les possibles despeses, la Caixa de Catalunya financi a el projecte abonant una quantitat de diners a la matrícula de l'estudiant i pagant una mensualitat a l'avila per les despeses addiccionals.
mana l'Esther marxa a casa seva (o potser hauríem de dir a l'altra casa?) 'Tanyoro molt -diu la Conxita- fa poc va ser la castanyada, tenia castanyes, moniatos .. . vaig telefonar a una veïna perquè vingués a casa. Quan estic sola ... no m'agrada, no m'hi trobo bé".
Per la Con xita, l'Esther és la segona estudiant. El curs passat va conviure amb una noia
. brasilera que "ara viu amb una amiga i encara continuem veient-nos. Era una mica desordenada i sempre arribava més tard de l'hora que tenen marcada els estudiants -22'30 els dies de cada dia-" És per això que ens defineix a l'Esther com una "noia clàssica ", més endreçada i amb uns horaris més centrats. L'Esther per la seva banda està molt contenta amb la seva companya de pis, "ens entenem molt bé. La Conxita és molt maca i la comunicació és molt bona entre nosaltres"
A Wall Street Institute et garantim que parlaràs anglès
més ràpid del que et penses, amb el nostre mètode exclusiu Multimethod®.
Multimethod®: El mètode que combina el paper del professor amb l'eficàcia dels recursos pedagògics i tecnològics més avançats. Un mètode l'eficàcia del qual ha estat comprovada arreu del món.
ELS 5 AVANTATGES
o Horaris veritablement lliures. @ Sense pèrdua de classes e Sense límit d'hores.
o Amb el millor ambient. e Resultats garantits.
Sessions gratuïtes de demostració: Wall Street Institute ofereix, a tots els seus centres, sessions gratuïtes de demostració per a comprovar l'eficàcia de Multimethod®.
A FABRA I PUIG
CI Desfar, 34
AEHOSPITAL
DESANT PAU CI Independència, 367-369
A BAC I)E RODA
CI HuelvC!l, 34
MÉS DE 100 CENTRES A TOTA ESPANYA
WALL STREET INSTITUTE A nglès Líder
Parlo amb el líder
ProEixample S.A. Passió per L'Eixample
457 05 22 Ajuts a la rehabilitació d'edificis htt p: //www.proe i xa mpl e . es • Aud i otex e n ca t a l à, 4 8 1 0 2 1 0 . En caste l là , 4 8 1.1 2 1 0.
11
Recommended