N O E M L L E N C I S D E S P R É S D E L L E G I R - M E , P A S S A ' M !
HTTP://www.xtec.es/centres/a8037981HTTP://www.xtec.es/centres/a8037981HTTP://www.xtec.es/centres/a8037981HTTP://www.xtec.es/centres/a8037981 ———— ESCOLA I POBLE DE L’ESTANY ESCOLA I POBLE DE L’ESTANY ESCOLA I POBLE DE L’ESTANY ESCOLA I POBLE DE L’ESTANY Preu: 4 Preu: 4 Preu: 4 Preu: 4 €€€€
Número 16 JULIOL 2015
La Castanyada 11
Tallers 2 2
Diada de Sant Jordi 33
El llenguatge de les flors El llenguatge de les flors 44
Festa fi de curs 66
L’espectacle del bibliobús 7 7
Una cançó per compartir Una cançó per compartir Una cançó per compartir Una cançó per compartir 88
Cantada de Nadales 99
English day 1010
La bicilcletada 1212
Els avis a l’escola 1313
La festa de l’aigua 1515
La vida a l’Estany abans de la guerra 1616
Caramelles 2121
Entrevistes als premisats de l’escola 2222
Entreteniments 2424
Contingut
Telèfons d’interès
Ajuntament 93 8303000 Assist. social 93 8303030 Biblioteca 93 8303077
Claustre Monestir 93 8303040
Consorci 93 8301418 Escola 93 8303066 Farmàcia 93 8303031 Metge 93 8303030 RESTAURANTS
Bar Monestir 93 830 31 88 Hostal Grau 93 830 30 51 Ca La Tona 93 830 31 54
BOTIGUES
L’Estany Nou 93 830 32 33 Cal Xaconet 93 749 20 15 Residència avis Presseguer 93 8303076
Revista de
L’ editorial Aquest any l’escola l’Estany era l’encarregada d’organitzar la Festa de la Zer. Una festa esperada perquè és un dia de trobada, de convivència, d’activitats conjuntes entre tots els alumnes i mestres de les 4 escoles que formem la Zer, Castellcir, Collsuspina, Sant Quirze de Safaja i nosaltres. En total uns 180 alumnes. La Festa va ser un èxit, el temps ens va acompanyar i vam poder gaudir de fer dife-rents itineraris pel poble de l’Estany. Al pati de l’escola es van fer diferents activi-tats d’ecologia emocional i a la tarda a l’espai de la pista, en companyia de les famí-lies i amics, vam gaudir de diferents actuacions. Els alumnes van ballar diferents danses del món i els de cicle superior van fer la coreografia que representen en el projecte “jugar y convivir” Organitzar aquesta festa només es pot fer amb la complicitat i ajuda de molta gent i per això vull agrair la implicació de tothom, de tots els mestres de la Zer, de l’am-pa i famílies de l’escola i de l’ajuntament de l’Estany. També vull agrair, especial-ment, l’ajuda de la Marina Berdalet que ens va oferir tot el seu coneixement que té de l’Estany per fer fer els diferents itinerais i jocs de pistes per dins el poble. Gràcies per fer que entre TOTS esdevingués una GRAN FESTA!! Bon estiu!!
CELEBREM LA FESTA DE LA ZER A L’ESTANY
1
Revista
Escola de l’Estany Curs 2014-2015
LA CASTANYADA El dia de la castanyada, al matí els alumes de P3 fins a 4t van anar a buscar
bolets a la Crosa.
Van trobar molts bolets i quan van arribar a l’escola els van tallar per menjar-
se’ls a la tarda.
Els de 5è i 6è tot el matí van anar a la plaça de l’Estany a vendre castanyes i
panellets i van fer molts diners. Com que no van acabar de vendre totes les
castanyes i panellets van fer torns. Durant les dues hores següents l’Adrià, els
Arnaus i l’Ariadna P, es van quedar a la plaça des de la 13:00h fins a les 14:00h i
quan van acabar van anar a dinar i és van canviar per la Jana, la Júlia, i l’Ariadna
G. Com que elles hi ha havien dinat van anar directes cap a l’escola per acabar
de celebrar la castanyada.
A la tarda, a l’escola, els de P3, P4 i P5 van fer una cançó que es diu “Sóc un
bolet”, els de 1r i 2n van fer “El ball de l’espardenya” els de 3r i 4t van fer el ball
que es diu “El rap de la castanya” i, per últim, el de 5è i 6è van fer un ball que es
diu “La castanyera rockera”.
Quan van acabar van menjar els bolets collits al matí, botifarra, castanyes i
panellets.
Va ser molt divertit!
Adrià, Guillem, Jana, Ariadna P, Xavi.
2
Revista
Escola de l’Estany Curs 2014-2015
TALLERS:
Els divendres a la tarda fem tallers. Durant el curs hem fet diferents coses.
Hem treballat l’hort. Vam plantar enciams, cols, escaroles i cebes, quan ho
van collir els africans i vickings van muntar una paradeta per vendre.
També vam fer exercicis de teatre: alguns eren de confiança amb
parelles. Fèiem una petita escena de teatre. Vam fer una activitat que
consistia en mirant-se fixament, quan ens miraven, ens teníem que fer
una abraçada. Treballàvem amb la música del Cirque du Soleil i ens
motivàvem amb la música . Treballàvem en equip i ens agrada molt les
activitats que ens preparava l’Aloma. Érem els alumnes de tercer, quart,
cinquè i sisè. I alguns dies feien massatges per a tot el cos. Un dia ens vam
fer els massatges a la cara i a les cames. Fèiem una setmana un i una
setmana l’altra de fer massatges.
També els divendres a la tarda vam tenir la visita de diferents
persones que havien nascut, viscut o viatjat a diferents països del món,
perquè aquest any, el tema del curs eren les cultures del món. D’aquesta
manera vam conèixer:
Egipte a través d’una amiga de la família de la Jana i l’Íngrid. Vam
conèixer Guinea amb en Moisés, un amic de la família d’en Pablo i la Lucía;
i amb la col·laboració d’en Lluís Vilardell vam conèixer la seva música.
També gràcies a la Cristina hem conegut Cap Verd i els seus volcans. Brasil
amb la companyia d’un mestre de música que havíem tingut aquí a
l’escola, el Fèlix. L’Imma, la tieta de l’Arnau Vidal ens va ensenyar la Índia,
vam fer un kolam amb llegums i ens va fer la piga de la sort. L’avi de
l’Arnau Blancafort ens va ensenyar Mauritània i ens va portar moltes fotos
i diferents objectes d’aquell país.
Per acabar també vam tenir la col·laboració de la MªEstany i la Isabel
Fonoll que ens van fer una explicació sobre la biografia d’en Joan Amades i
la seva relació amb el poble de l’Estany.
Junior, Arnau Vidal, Guillem, Anna, Sergi.
3
Revista
Escola de l’Estany Curs 2014-2015
DIADA DIADA DIADA DIADA DEDEDEDE SANT SANT SANT SANT JORDIJORDIJORDIJORDI
LECTURALECTURALECTURALECTURA AL AL AL AL CARRERCARRERCARRERCARRER ---- MOIÀMOIÀMOIÀMOIÀ El dia 23 d’abril, dia de Sant Jordi, vam anar tots els nens de
l’escola a Moià per celebrar la Diada de Sant Jordi amb la
Lectura al carrer.
Vam agafar el transport públic per anar-hi i vam baixar a prop
de la plaça de la Vila.
Els alumnes de 4t, 5è i 6è vam llegir a la plaça Rocafort i els
alumnes de P3, P4, P5, 1r, 2n i 3r ens van escoltar.
Aquest any les lectures eren de Miquel Desclot i vam tenir la
gran sorpresa de que ell també hi era a Moià! Després de llegir
nosaltres, ell ens va recitar alguns poemes. Vam estar de mala
sort que els micròfons no funcionaven i no es sentia del tot bé.
Més tard vam fer una volta per Moià tot mirant les paradetes i
vam anar al “Parc dels ànecs” a jugar una estona. A la una
vam tornar cap a l’escola amb autobús. Ens ho vam passar bé!
Júlia, Ariadna Giménez i Arnau Blancafort
4
Revista
Escola de l’Estany Curs 2014-2015
El llenguatge de les flors.El llenguatge de les flors.El llenguatge de les flors.El llenguatge de les flors. Les flors posseeixen un significat ocultLes flors posseeixen un significat ocultLes flors posseeixen un significat ocultLes flors posseeixen un significat ocult..... Regalar flors es va convertir en . Regalar flors es va convertir en . Regalar flors es va convertir en . Regalar flors es va convertir en un art. Collir flors tun art. Collir flors tun art. Collir flors tun art. Collir flors tu mateixa és una gran font d’alegria. Les flors u mateixa és una gran font d’alegria. Les flors u mateixa és una gran font d’alegria. Les flors u mateixa és una gran font d’alegria. Les flors omplen la nostra llar amb colors i perfum i la fan acollidora i omplen la nostra llar amb colors i perfum i la fan acollidora i omplen la nostra llar amb colors i perfum i la fan acollidora i omplen la nostra llar amb colors i perfum i la fan acollidora i
entranyable per totsentranyable per totsentranyable per totsentranyable per tots. Ens porten Pau, llum,. Ens porten Pau, llum,. Ens porten Pau, llum,. Ens porten Pau, llum, alegria...alegria...alegria...alegria...
Amaril·lis: Orgull i coqueteriaAmaril·lis: Orgull i coqueteriaAmaril·lis: Orgull i coqueteriaAmaril·lis: Orgull i coqueteria
Anèmora: Abandó, gelosiaAnèmora: Abandó, gelosiaAnèmora: Abandó, gelosiaAnèmora: Abandó, gelosia
Campaneta: ConstànciaCampaneta: ConstànciaCampaneta: ConstànciaCampaneta: Constància
Nenúfar: pNenúfar: pNenúfar: pNenúfar: puresa de coruresa de coruresa de coruresa de cor
Camèlia: Bellesa perfecte, Camèlia: Bellesa perfecte, Camèlia: Bellesa perfecte, Camèlia: Bellesa perfecte, penedimentpenedimentpenedimentpenediment
Clavell. Amor, desdenyClavell. Amor, desdenyClavell. Amor, desdenyClavell. Amor, desdeny
Crisantem: EstimacióCrisantem: EstimacióCrisantem: EstimacióCrisantem: Estimació
Clemàtide. Bellesa espiritualClemàtide. Bellesa espiritualClemàtide. Bellesa espiritualClemàtide. Bellesa espiritual
Corriol: FolliaCorriol: FolliaCorriol: FolliaCorriol: Follia
Vidergroc: Fidelitat absolutaVidergroc: Fidelitat absolutaVidergroc: Fidelitat absolutaVidergroc: Fidelitat absoluta
Blauet: DelicadesaBlauet: DelicadesaBlauet: DelicadesaBlauet: Delicadesa
Assutzena: MajestuositatAssutzena: MajestuositatAssutzena: MajestuositatAssutzena: Majestuositat
Narcís de muntanya: RespecteNarcís de muntanya: RespecteNarcís de muntanya: RespecteNarcís de muntanya: Respecte
Peònia: VerPeònia: VerPeònia: VerPeònia: Vergonya, timidesagonya, timidesagonya, timidesagonya, timidesa
Margarida: InnocènciaMargarida: InnocènciaMargarida: InnocènciaMargarida: Innocència
Lletsó d’ase: OracleLletsó d’ase: OracleLletsó d’ase: OracleLletsó d’ase: Oracle
No m’oblidis: Amor sincerNo m’oblidis: Amor sincerNo m’oblidis: Amor sincerNo m’oblidis: Amor sincer
Didalera: InsinceritatDidalera: InsinceritatDidalera: InsinceritatDidalera: Insinceritat
Viola: Modèstia Viola: Modèstia Viola: Modèstia Viola: Modèstia
Gerani: MalenconiaGerani: MalenconiaGerani: MalenconiaGerani: Malenconia
Rosella: ExtravagànciaRosella: ExtravagànciaRosella: ExtravagànciaRosella: Extravagància
Malva: dolor, fecunditatMalva: dolor, fecunditatMalva: dolor, fecunditatMalva: dolor, fecunditat
Jacint: afecteJacint: afecteJacint: afecteJacint: afecte
Lilà: innocènciaLilà: innocènciaLilà: innocènciaLilà: innocència
GiraGiraGiraGira----sol: arrogànciasol: arrogànciasol: arrogànciasol: arrogància
Lliri: puLliri: puLliri: puLliri: puresaresaresaresa
Muguet: Muguet: Muguet: Muguet: Retorn a la felicitaRetorn a la felicitaRetorn a la felicitaRetorn a la felicitatttt
CalèndulaCalèndulaCalèndulaCalèndula : melancolia o pena: melancolia o pena: melancolia o pena: melancolia o pena
Primavera: Primavera: Primavera: Primavera: primera joventutprimera joventutprimera joventutprimera joventut
5
Revista
Escola de l’Estany Curs 2014-2015
També hi ha També hi ha També hi ha També hi ha un codi FLORAL per designar els un codi FLORAL per designar els un codi FLORAL per designar els un codi FLORAL per designar els
ddddies de la setmana, hi haies de la setmana, hi haies de la setmana, hi haies de la setmana, hi ha aquestes plantes:aquestes plantes:aquestes plantes:aquestes plantes:
DILLUNS: NardDILLUNS: NardDILLUNS: NardDILLUNS: Nard
Dimarts: AssutzenaDimarts: AssutzenaDimarts: AssutzenaDimarts: Assutzena
Dimecres:Dimecres:Dimecres:Dimecres: ““““ xuclamentxuclamentxuclamentxuclament””””
Dijous: lilàDijous: lilàDijous: lilàDijous: lilà
Divendres: xiprerDivendres: xiprerDivendres: xiprerDivendres: xiprer
Dissabte: jonquillDissabte: jonquillDissabte: jonquillDissabte: jonquill
Diumenge: Diumenge: Diumenge: Diumenge: giragiragiragira----solsolsolsol mural floralmural floralmural floralmural floral dels alumnes d’infantildels alumnes d’infantildels alumnes d’infantildels alumnes d’infantil a partir d’una proposta d’a partir d’una proposta d’a partir d’una proposta d’a partir d’una proposta d’ecologia emocionalecologia emocionalecologia emocionalecologia emocional
...i també el color de les flors ens diuen alguna cosa:...i també el color de les flors ens diuen alguna cosa:...i també el color de les flors ens diuen alguna cosa:...i també el color de les flors ens diuen alguna cosa:
Camèlia blanca: bellesa perfectaCamèlia blanca: bellesa perfectaCamèlia blanca: bellesa perfectaCamèlia blanca: bellesa perfecta
Camèlia veCamèlia veCamèlia veCamèlia vermella: penedimentrmella: penedimentrmella: penedimentrmella: penediment
Clavell vermell: amor purClavell vermell: amor purClavell vermell: amor purClavell vermell: amor pur
Clavell groc: desdenyClavell groc: desdenyClavell groc: desdenyClavell groc: desdeny
Crisantem vermell: jo estimoCrisantem vermell: jo estimoCrisantem vermell: jo estimoCrisantem vermell: jo estimo
Crisantem groc: amor passatCrisantem groc: amor passatCrisantem groc: amor passatCrisantem groc: amor passat
Crisantem blanc: veritatCrisantem blanc: veritatCrisantem blanc: veritatCrisantem blanc: veritat
Tulipa vermella: declaració d’amorTulipa vermella: declaració d’amorTulipa vermella: declaració d’amorTulipa vermella: declaració d’amor
Gerani vermell fos: melancoliaGerani vermell fos: melancoliaGerani vermell fos: melancoliaGerani vermell fos: melancolia
Gerani rosa: capriciGerani rosa: capriciGerani rosa: capriciGerani rosa: caprici
Gessamí groc: desengGessamí groc: desengGessamí groc: desengGessamí groc: desenganyanyanyany
Gessamí blanc: amabilitatGessamí blanc: amabilitatGessamí blanc: amabilitatGessamí blanc: amabilitat
Lilà blanc: innocènciaLilà blanc: innocènciaLilà blanc: innocènciaLilà blanc: innocència
Lilà púrpura: primer amorLilà púrpura: primer amorLilà púrpura: primer amorLilà púrpura: primer amor
Rosa: amorRosa: amorRosa: amorRosa: amor
Rosa blanca: puresa, amor espiritualRosa blanca: puresa, amor espiritualRosa blanca: puresa, amor espiritualRosa blanca: puresa, amor espiritual
Sheila Pickles
Canonbury 1989
...Una petita aportació per tots vosaltres
Irene Ferrer
6
Revista
Escola de l’Estany Curs 2014-2015
FESTA DE FI DE CURS I GRADUACIÓ DE 6èFESTA DE FI DE CURS I GRADUACIÓ DE 6èFESTA DE FI DE CURS I GRADUACIÓ DE 6èFESTA DE FI DE CURS I GRADUACIÓ DE 6è
El divendres dia 12 de juny, una setmana abans d’acabar l’escola, vam fer una festa de
final de curs!
Tots els nens i nenes vam anar al cine, on vam fer unes actuacions de bodypercussion.
El bodypercussion consisteix en fer ritmes utilitzant com a instrument el nostre propi
cos. Així doncs, vam fer coreografies amb aquesta tècnica de ritme musical i les vam
ballar a davant de totes les famílies i amics.
Els presentadors de la festa van ser els nens i nenes de Cicle Mitjà. Els petits van ballar
la cançó de “Tots som súpers” i anaven vestits amb una samarreta on sortia una foto
amb la seva cara i el seu nom! Els de Cicle Inicial van fer la cançó de “Uh!Oh!No tinc
por!” i els de Cicle Mitjà “Say Geronimo!”. Finalment, els nens i nenes de Cicle Superior
van fer l’acompanyament amb percussió corporal de la cançó “All about that bass” i
desrprés van ballar la cançó del musical “A cop de
rock!”.
Un cop fetes les actuacions, l’Adrià, l’Ariadna G i
la Júlia van llegir un text que ells mateixos van
escriure per a acomiadar-se dels seus companys
de 6è i els van fer pujar a l’escenari per a donar-
los un petit regal. Després, tothom va poder
veure un video amb fotos dels nens i nenes de
sisè des que van arribar a l’escola. Va ser molt
emotiu! I finalment vam fer pujar a l’escenari a
l’Ariadna Palomo, la Jana Prat, l’Arnau Blancafort i
l’Arnau Vidal per a posar-los el birret de
“graduats” i regalar l’orla la promoció de 2015.
Desitgem que l’institut us vagi molt bé!!!
Sort i salut a tots!
7
Revista
Escola de l’Estany Curs 2014-2015
L’espectacle del Bibliobús.
L’alumnat de l’escola de l’Estany vam assistir el passat 28 d’abril de 2015 a l’espectacle
del Bibliobús “Inventem sons al Bibliobús Cavall Bernat. La màquina del so” en el que
Pep Gol ens va apropar a l’entorn del so, de la seva escolta i de les possibilitats de la
tecnologia per fer música electrònica.
Dalt de l’escenari hi havia una gran màquina musical que feia infinits sons i que
ocupava la major part de l’escenari. Al principi de l’espectacle vam comprovar com
l’evolució dels instruments musicals sempre ha estat vinculada a la tecnologia.
Vam conèixer també les possibilitats del llenguatge MIDI que permet connectar i fer
interactuar sintetitzadors, ordinadors i tota mena d’aparells digitals. Tot endinsant-nos
en el món del so mitjançant la tecnologia.
Uns quants vam poder
pujar a l’escenari i
experimentar amb la
màquina del so. En
Pep Gol va gravar el so
que fan alguns
objectes quotidians,
creant sons inèdits,
també va gravar
diferents sons
mitjançant el quals es
podia entendre i
explicar una història
sense lletra.
També ens va gravar la veu amb un aparell anomenat sampler per fer música i cançons
en un no res.
És a dir, vam poder experimentar amb les possibilitats de la tecnologia per acabar
produint música electrònica.
Si esteu interessats en veure una mostra de l’espectacle podeu fer un tastet a la xarxa
social youtube (https://www.youtube.com/watch?v=2iFd1_PHWtc).
8
Revista
Escola de l’Estany Curs 2014-2015
Una cançó per compartir...
Ser diferent (Acció)Ser diferent (Acció)Ser diferent (Acció)Ser diferent (Acció)
Ser diferent a tota l'altra gent aprendre a resistir fins que arribi l'últim dia
Saber dir que no al camí més fàcil avançar sense por ràpid que s'acaba el temps
La gent t'assenyala en veure que vas vestit diferent et prens el dia tot rient i amb ben poca cosa estàs content
Dispara, el ritme no para i amb aquesta melodia penso sempre on sóc ara
i no vull deixar de somiar que en un altre lloc potser surti el sol
Demà el sol
brillarà per tots igual
brillarà per tots igual
però això només podrà ser
Demà, només podrà ser demà
I quan em dóna la gana em dóna la gana em poso a ballar i quan em dóna la gana em dóna la gana em poso a cridar i quan em dóna la gana em dóna la gana jo vull cantar que el dia es faci molt i molt més llarg
Ser diferent, a tota l'altra gent aprendre a resistir fins que arribi l'últim dia
Saber dir que no al camí més fàcil avançar sense por ràpid que s'acaba el...
I tu te'n rius de mi perquè sóc diferent i jo me'n ric de tu perquè ets com l'altra gent i no vull deixar de somiar que en un altre lloc potser surti el sol
Demà el sol
brillarà per tots igual
brillarà per tots igual
però això només podrà ser
Demà, només podrà ser demà
Milers de persones somien en l'ideal i tu xaval et penses que ets immortal però jo t'aviso Siso, et pots fer mal que som molts més i junts, farem un salt
Ser diferent, a tota l'altra gent aprendre a resistir fins que arribi l'últim dia
Saber dir que no al camí més fàcil avançar sense por
ràpid, que s’acaba el temps...
9
Revista
Escola de l’Estany Curs 2014-2015
CCCCANTADA DE NADALESANTADA DE NADALESANTADA DE NADALESANTADA DE NADALES Un cop entrats al mes de desembre, els nens i
nenes de l’Escola de l’Estany vam preparar
cançons i nadales per a poder cantar-les a la
gent del nostre poble i així desitjar un Bon
Nadal!
Amb una barretina al cap i acompanyats de la
guitarra, vam anar a diferents llocs a cantar les
cançons preparades. El nens i nenes d’Educació
Infantil, els africans, vam cantar “Amb la llum
del fanalet” i una cançó africana a la perruqueria i al forn de pa. Els de Cicle Inicial vam
anar al bar Monestir i a l’Ajuntament per
cantar “Rudolf el petit cérvol”. Els Víkings
(Cicle Mitjà) vam anar a Cal Xaconet i a
l’Hostal Grau, on vam cantar una cançó
italiana que es diu “Oh Venezia!” i una
nadala molt divertida anomenada “Dimoni
Pelut”. Per acabar el dia de Cantada de
Nadales, els grans de l’escola vam anar a la
Farmàcia i a la Residència per cantar “Quan tot s’enlaira”, una cançó molt bonica del
grup Txarango, i també la nadala “Regala Petons!” d’un grup de música moderna que
es diu Obeses. Com podreu veure a les fotos,
feia moooolt de fred!
Uns dies després, l’últim divendres de classes
abans de les festes nadalenques, vam fer
aquesta cantada al cinema de l’Estany per a
totes les famílies i amics, però afegint més
vestuari i una decoració per a cada cançó. Per
acabar l’espectacle, vam cantar la cançó
“M’agrada el Nadal” amb tots els nens i nenes
de l’escola junts i, finalment, vam fer un ball
tots plegats que va ser súper divertit!!!
Els Víkings (Cicle Inicial i Cicle Mitjà)
10
Revista
Escola de l’Estany Curs 2014-2015
ENGLISH DAY!!
Els alumnes de Cicle Inicial, durant aquest curs, han après moltes cançons que els han
agradat molt i volen compartir-les amb tots vosaltres perquè ho passeu igual de bé que
ells aprenent anglès tot movent l’esquelet.
I’m a fish: h ttps://www.youtube.com/watch?v=p1eNpDXEvp8
I see colors: https://www.youtube.com/watch?v=XcW9Ct000yY
Days of the week: https://www.youtube.com/watch?v=XcW9Ct000yY
The sun comes up: https://www.youtube.com/watch?v=XcW9Ct000yY
If you’re happy: https://www.youtube.com/watch?v=l4WNrvVjiTw
Els alumnes d’Educació Infantil han fet anglès durant
una hora cada dilluns durant aquest curs. Els alumnes
han estat molt engrescats i participatius. L’anglès s’ha
presentat a partir del titella “Cookie the Cat”, els seus
amics i les seves aventures per descobrir el món. Han
après moltes cançons, han escoltat contes i han après
les parts del cos i accions possibles a fer amb aquest.
També han descobert expressions i nou vocabulari a
partir dels contes i capítols de la Peppa Pig i la seva
família. Tenen moltes ganes d’aprendre i gaudir de
l’anglès.
11
Revista
Escola de l’Estany Curs 2014-2015
Els alumnes de Cicle Mitjà van fer un taller de cuina en català i després van
aprendre els ingredients, estris de cuina utilitzats i expressions utilitzades, en
anglès. La Maria, la mare de l’Ingrid ens va ajudar moltíssim. El què havia de ser un
experiment a la cuina va acabar essent un menú degustació de CREPS. Estaven
boníssims!!
La recepta la va portar en Junior i ara tots la tenen, si voleu saber què necessiteu i
com fer-los, pregunteu als petits xefs.
Els alumnes de cicle superior…
We write about your
favourite summer. At
summer we like to go to the
swimming-pool and play
with my friends. We like to
go to the beach and play
with my family. We like to
train in football
tournaments. We like to go
to the market and look at
the animals. We like to visit
my family and friends. We like to sleep without alarm clock. We like to go
to bed late at night. We like to ride my motorbike in the forest. We like to
enjoy summer without school, we have a fun time and get ready for
September!
12
Revista
Escola de l’Estany Curs 2014-2015
LA BICICLETADALA BICICLETADALA BICICLETADALA BICICLETADA Com cada any la bicicletada és cita esperada. Aquest any la vam fer el dia 28 d’Abril . Vam esmorzar tots junts al pati i després cadascú va iniciar la ruta que havia escollit.
Els més petits, amb l’Aloma, van fer diferents circuits. Van anar de davant de l’escola fins a la pista, van repassar les normes vials i un cop a la pista van fer diferents circuits.
Un altre grup, amb la Carme, després de fer la prova de frenada van anar a fer el Rec de les Nogueres i allà es vam trobar amb l’altre grup d’en Daniel i la Vicky que venien de fer la Devesa.
El grup dels mès grans amb la Gemma van fer el recorregut fins a Puigcaritat.
13
Revista
Escola de l’Estany Curs 2014-2015
ELS AVIS A L’ESCOLA.
A la classe dels africans (el grup d’infantil) l’últim trimestre volíem treballar el pas del
temps. Per aquest motiu vam convidar els avis dels alumnes de la classe per
preguntar-los-hi si l’escola sempre ha estat com ara. Els nens i nenes van escoltar com
els seus avis i àvies ens explicaven com era la seva escola, la seva mestra i companys i a
quins jocs jugaven quan ells eren petits. Després, sortíem al pati a jugar a aquest jocs
que ens havien explicat.
Tot seguit us escric un petit recull de les coses més significatives que els nens i nenes
van expressar l’últim dia quan vam fer la valoració final de les trobades amb els avis:
“A L’ESCOLA DELS AVIS ALGUNS PORTÀVEN UNIFORME O SEMPRE BATA”
“ALGUNS MESTRES EREN MONGES O CAPELLANS”
“ELS NENS I LES NENES NO PODIEN ANAR JUNTS A L’ESCOLA.”
“AL PATI NO HI HAVIA RES PER JUGAR, S’HO HAVIEN D’INVENTAR”
“A LA CLASSE MAI ES PODIA JUGAR, NI PARLAR ENTRE ELS NENS”
“ELS MESTRES PEGAVEN I CASTIGAVEN ELS NENS ”
“NO CELEBRAVEN ELS ANIVERSARIS”
“LES FOTOS NO TENIEN GAIRES COLORS, NOMÉS EL BLANC I UNA MICA
DE GRIS I NEGRE”
“EL PAPA I LA MAMA NO PODÍEN ENTRAR A L’ESCOLA”
“NO PODIEN PARLAR CATALÀ, SEMPRE CASTELLÀ”
“NO HI HAVIA CALEFACCIÓ, NOMÉS UNA ESTUFA QUE PODIEN ENCENDRE ELS NENS”
“A LES NENES LES ENSENYAVEN DE COSIR”
Individual que va cosir l’àvia
de la Noa quan era una nena .
14
Revista
Escola de l’Estany Curs 2014-2015
Els va agradar molt tenir les visites dels avis durant diferents setmanes, van mostrar
curiositat, sorpresa (pensar que no es pot jugar a l’escola?...o bé que no hi havia
cotxes??) i alhora vam gaudir tots junts (grans i petits) de passar una bona estona
recordant coses i veient que en el pas del temps les persones canviem.
Per acabar us transcric una conversa espontània que van tenir tres alumnes dins la
classe sobre els avis i que vull compartir aquesta “mirada” que han fet aquests nens:
“G: D’on venen els avis?
V: De la panxa!
B: els avis ens calmen quan ens fem mal
G: ...i es poden morir de vells o de tos. Quan es tornen molt vells ja no els volen...
V: per què no poden jugar...?
G: Sí, i després ja no els volen i els porten a una casa perquè tinguin més amics vells.
V: Necessiten petons?
G: Sí, de tot el món”
15
Revista
Escola de l’Estany Curs 2014-2015
LA FESTA DE L’AIGUA
L’últim dia de l’escola és un dia especial. Aquest any els alumnes de cicle
superior ens van preparar un esmorzar boníssim!!! Ens van fer una
xocolata desfeta i l’ampa i va posar la coca. També és el dia que convidem
als nens i nenes de la Mainada. Junts vam esmorzar i després va començar
la festa de l’aigua, abans d’acomiadant-se vam anar a comprar un gelat
amb els diners que havíem fet de vendre enciams i cebes de l’hort.
16
Revista
Escola de l’Estany Curs 2014-2015
LA VIDA A L’ESTANY ABANS DE LA GUERRA
Treball
Els nois treballaven al camp o en els ramats. Feien hores a la fàbrica per completar el
sou de pagès.
Les noies anàvem a la fàbrica i , en el temps lliure, a cosir o ballar. Alguna era modista,
matrona , serventa o cuinera .Totes eren mestresses de casa, al mateix temps que
treballadores del tèxtil. Solteres o casades totes treballaven.
En cas de manca de feina ella o la família emigraven a algun lloc de futur. Anaven a
Oló, Moià, Castellterçol, Vic, Manresa, Sallent, Navàs, Gironella... sempre al Llobregat.
A més distància : Terrassa, Rubí i Sabadell. Després dels anys 60 a cap d'ells ni elles els
agradava la vida al poble i exaltaven la vida de la ciutat i les seves avantatges. Total
que el poble va passar del que era , a tenir els 300 i pico habitants que tenim ara.
Encarabque tornaven per la Festa Major a visitar família i donar novetats de la seva
vida , una persona sempre n’arrossegava d’altres a marxar.
Fàbriques
Van haver-hi dues fàbriques principals , la de dalt i la d’ abaix. Aquesta ja existia abans
de la guerra. Als anys 40 feia roba de taula, domasos, cobrellits i similar.
La de Dalt la va fundar el Peyro al segle XVIII i tots els nois i noies del poble hi han
treballat. Segons èpoques produïen cintes, sederia, roba de camises, roba amb mostra
pata de gall, paño de llana...la majoria de treballadors del textil de l’Estany s’han
format treballat a la fabrica de dalt.
Totes les famílies tenien un teler o dos a casa. L’home portava el teler, l’hort i els
camps. Si hi havia aviram o vaques, la dona era l’encarregada de l’aviram i l’home dels
ramats. La feina sempre estava repartida segons sexe.
El treball tèxtil estava especialitzat per masies. Unes filaven, altres teixien o
cosien...les empreses de sastres passaven regularment a repartir i recollir la feina
encarregada . Estava especialitzada com ara només cosir colls o mànigues . Als anys
50 els particulars van anar desapareixent a favor de les grans fàbriques, on tothom hi
va acabar treballant.
A pagès , les dones venien el mercat de Vic aviram i horta. No podien fer la majoria de
treballs, i cap els que es considera d’exterior com anar al bosc, portar les vaques o
plantar. Elaboraven formatge (sobretot mató), pa i altres productes que els
negociants venien regularment a recollir i comprar. També portaven merceries i les
coses de roba (modisteria i arreglos ). També era cosa de dones la fonda, almenys la
cuina i tracte amb els clients.
17
Revista
Escola de l’Estany Curs 2014-2015
Divertir.se abans de la guerra
-Locals socials:
Hi havia Ca la Rosa ( avui dia Ca la Tona) , el Centre (dels senyors) i la cooperativa
(Unio de Rabassaires).
Els senyors no permetien l’entrada en el seu local si no eres l'un d’ells. L'Unió de
Rabassaires era per a pagesos i treballadors .Tenia un cafè i sala de ball, apart de la
cooperativa per a venda d’aliments. Feien balls, rifes, teatre...estava a la Pl Major 1,on
després va estar Cal Tuneu i ara es una casa particular.
La Societat recreativa de Ca la Rosa: al 1920 tres persones del poble van decidir
associar-se per muntar una societat recreativa. A dalt hi havia el cafè , ball, teatre i
diversions variades i abaix una botiga de pa i carn. Aixi tindrien entrades de diners i la
part recreativa podria ser gratuïta. La gent hi anava molt contenta . Ho consideraven
un lloc elegant, sense excessos i al seu abast. Al cap d’un temps no va haver- hi acord i
s’ho quedà un d’ells .
Quan va arribar la guerra , per ordre del Govern de la República , es convertí en una
cooperativa. Aquestes tenien que garantir el subministre de carn , llet, llegums i altres
productes bàsics. Els últims tenien el preu tassat i ells deien que no tenien marge
comercial. També s'hi feia classe d’adults com ara geografia, historia, dibuix, francès i
era lloc de reunió per als Sindicats o altres. ...en acabar la guerra Franco va prohibir les
cooperatives, que es van haver de dissoldre. El propietari va recuperar el local, però
teatre, ball ni altres diversions no varen funcionar mes . Pel mateix decret franquista
també va tancar el local dels Rabassaires, aixi que tothom va haver d’anar al del
senyors.
Era local era cine, teatre o sala de ball segons horari. Això va durar de 1939 al 58.
Apart del ball i el teatre hi havia el futbol. L’Estany sempre va tenir equip de futbol,
que tenia molts seguidors i alguns bons jugadors. Un d’ells, en Setvalls, als any 40 va
jugar amb un dels equips del Barça .
Fonts
A l’hora de passar el temps lliure també es feien fontades, passar la tarda en una font.
La més concorreguda era la d’Auró, que tenia taules de pedra i bancs. La majoria de
celebracions familiars, polítiques, festes escolars i moltes altres que es celebraven a
l'aire lliure, passaven en aquesta font.
Una altra molt concorreguda era la de La Sala. Era un lloc molt bonic , ple de molsa i
aigua clara, apreciat pel poble. I una tercera era la de Canaletes, allunyada del centre i
de rajoli petit ; l'aigua tenia qualitats màgiques , era un lloc especial.
18
Revista
Escola de l’Estany Curs 2014-2015
Les dones i eñ temps lliure: Cosir i brodar
-A mes d'anar a ballar, passaven molt de temps fent-se robes per a les processons i les
festes , que n'hi havia una pila : l' Immaculada, , les festes de Nadal, Dijous Sant ,
Pasqua, el Corpus, la Festa Major (8 setembre)...totes anaven a aprendre a cosir.
Algunes baixaven a Moià ja que hi havia modistes amb certa fama.
Les que estaven en edat de casar-se brodaven l’aixovar , especialment si ell estava a la
mili, el que volia dir que faltava poc per al si.
Religió
La religió sempre va ocupar un lloc molt important al poble , per damunt d’altres .Es
feien novenes diverses , es resava el rosari cada dia ( en família o a l’església), l’1 de
novembre hi havia el Novenari ; a més les Filles de Maria i diverses confraries com les
del Roser, del Crist del Sant Sepulcre, la de la Verge, la de les ànimes...aquesta es
dedicava a resar i posar espelmes pels difunts recent traspassats, d’acord amb unes
normes que tenien.
Entre noies , l’ambient era molt recatat, ple de prohibicions i limitacions. La religió era
un acte social i ordenava molts moments. Tot era pecat i criticat ; moltes noies mai
van superar els traumes religiosos i ni tan se vols es varen casar.
Classisme
Abans de la guerra, al poble manaven poques persones i molt. Els de la mateixa classe
social feien una barrera que no es podia traspassar Alguns d'ells no treballaven perquè
eren propietaris. La distància entre pobres i rics era molt gran i n'abusaven . Aquest va
ser un dels motius de la Guerra Civil. Molts tenien clar que calia una reforma o
revolució per millorar la vida dels pagesos , encara que a la majoria no els agradava
gens una revolució de tipus religiós, com la que ,en part ,es va a donar. Franco va
reforçar el seus, o sigui els que manaven en el seu nom i la classe treballadora va
seguir de manera semblant...
Botigues i serveis
Existia Cal Carbonell per a queviures., que venia des de l 1850 quan s'estaven a Cal
Pacuet. Tenien pasta, arros, oli, espelmes, espardenyes i tota mena de coses. Cal
Tuneu es de 1942 . A ca la Rosa ( ca la Tona actual), es venia carn de porc i pa. Cal Güell
seria un forner, però no se sap l'època.
19
Revista
Escola de l’Estany Curs 2014-2015
Hi havia la merceria de ca la Roseta, que deu ser de meitats de 1800. La Roseta es la
besàvia de l’actual mercera, ja jubilada .Venien betes i fils, robes, perfums, regals...en
un poble tan tèxtil i de tant sastre, era un servei important.
Hi havia un bar a cal Pere Coll que tambe feia de barber i arreglava rellotges. Els Pere
Coll eren cosins del Pere Auberch, secretari de l’Ajuntament durant decennis .Una gran
quantitat de coses es solucionaven al bar de cal Pere Coll. Això va durar dels anys 20
als 60, data de la seva jubilació . Tot passava per Cal Pere Coll. El cafe era l’Ajuntament
no oficial. Tramitava els punts de la canalla a l’època de Franco, l’assegurança dels
agricultors i mil i una coses de mes.
Hi havia la Fonda Europa, a l’actual cal Xiconet, lloc elegant. Tots els casaments i dies
importants es feien la foto al claustre o davant la Fonda Europa.
Les més conegudes avui dia son posteriors : Cal Pressegue ( primer a cal Bou) i ca la
Montserrat , una de 1940 i l’altre de 1954.
El ferrer Antoni Pujol va arribar a 1932 per fer-se càrrec del manteniment de la fabrica.
Però es va fer ferrer .L'antic ferrer Felip Grauges s'en va anar a Barcelona on va
muntar una merceria a Vallcarca .a més de fils, venia llibres ( els seus) i hi tenia tertúlia
literària.
Hi havia dos o tres fusters , un a cada extrem del poble. El Paixau, el Fuster Gros...El
més cèntric i antic es l’Errando ( cognom del besavi). Que sempre va manar molt com a
somatent . Els Errando i els Pere Coll eren els alcaldes a l’ombra del poble durant
generacions.
La vinya devia ser abundant al segle XIX , fins a l'epidèmia de la fil·loxera , però el vi no
era pel poble sinó per vendre . De fet nomes hi ha dos tines a l'Estany. El venien a
recollir i l'enviaven a Artes. L'epidèmia va produir una gran emigració de jovent del
poble que es va quedar en quadre.
Sexisme
Es lel predomini i la preferència de l'home sobre la dona , que li deu obediència en tot.
Al poble es molt més clar i evident que a la ciutat. Molts pares no volien gastar diners
per una noia , que consideraven de segona.
Segons la llei abans de la guerra, les nenes només estaven obligades a venir a l'escola
a la tarda per aprendre a llegir i escriure i a fer labors. Abans de la República,
l’analfabetisme de les dones i nenes era del 85% . Sobretot al camp, era rar trobar una
noia que llegís.
La mentalitat de l’època no hi col·laborava gens : deien una dona decent , l’únic llibre
que ha de tenir , es el missal amb oracions. Tampoc no es veia bé que llegís alguna
20
Revista
Escola de l’Estany Curs 2014-2015
novel·la , era una pèrdua de temps, i la ociositat es la mare de tots els vicis ; les
dones, per norma, eren sospitoses en tot.
Les nenes anaven a l'escola amb les monges, que ensenyaven molt poc. Algunes
pegaven. com ara sor Tecla als anys 50 , que era terrible. Aixo si , tenien una guarderia
per a les mares que treballaven i cosa que anava molt be.
El matrimoni no era lliure sinó era obligatori casar-se amb qui el pare digués ; cap als
anys 20 ,comença a canviar i molts pares atorguen poder per casar-se amb qui fos
del agrad de la nuvia. Però molts matrimonis eren pactats, , costum que dura fins als
anys 60 .
En quan a les herències no tothom rep igual dels seus pares: les noies nomes tenen
un 3% del del testament. En els tractes de casament (capitulacions ) posa el que ella
cobrarà a la mort del marit ; es firmen el mateix dia del casament Sovint la dona rep
uns diners d’agraïment per la feina realitzada fins al dia de la mort de l'espos. Es queda
la casa en usdefruit , no en propietat, però no li donen res mes.. Tota una vida amb
un home...! Ha treballat per a la casa i la família però molts cops no en treu benefici.
La dona ha S'exceptuen les riques, que venien amb dot pròpia on el marit no hi podia
intervenir per res.
La dona de cuidar dels vells de la casa: onclos, tietes solteres , sogres...a mida que se li
vagin morint millorarà en el seu escalafó, que comença en el zero el dia del casament.
La jove està per servir a la sogra i la família del marit.
La desconfiança sobre les dones també es masclisme. “A les dones se les ha de vigilar “
era un refrany molt estès per aquells anys.
El sexisme es veu en tots els nivells: l' educació que la dona que rep, el treball a
realitzar, estatus que la dona ocupa, la llibertat de moviment i decisió, els diners dels
que disposa... hem hagut de lluitar molt en contra dels prejudicis, les lleis i les costums.
El futur ha de ser diferent .
Isabel Fonoll
Professora i documentalista
21
Revista
Escola de l’Estany Curs 2014-2015
CARAMELLAIRES “SORTITS DE L’OU”
Les Caramelles d’aquest any han tingut grans novetats. Després de gestionar durant molts anys les Caramelles tota sola, aquest any hem format un equip amb la Mireia Barrera i el Xevi Farré que ha permès innovar-les. Hem buscat balls més adequats als nens i a les nenes a partir de 8 anys, i així hem engrescat balladors i balladores que feia uns anys que no participaven en aquesta festa. En “Serrallonga”, ball alternant bastons i cintes, ha sigut un gran repte d’enguany. També continuar ballant balls de rotllana, com el Rogle, el Patatuf i en Joan del Riu, ha permès que grans i petits compartissin unes danses i tots junts formessin una bonica colla. També hem innovat amb una cançó “En Piu i en Pau” nova pels nens i les nenes, però era una caramella antiga que els avis ja coneixien.
El fet que el mes de gener s’iniciés un curs per aprendre a ballar sardanes, va permetre incorporar una ballada al final de la Diada. I també gràcies a la col·laboració de les cantaires de l’Estany, la festa es va fer més solemne.
Aquest any la ubicació va ser a la Pista Vella, degut a les obres de la Plaça del Monestir, i com que ens va acompanyar un sol esplèndid, va fer del Diumenge de Pasqua una gran festa.
La insistència dels nens i les nenes i la gràcies dels més menuts, així com que tothom segons la seva edat va trobar una manera de participar-hi, va fer que la recollida de diners fos força generosa, per això ja hem pogut gaudir d’una sortida fantàstica al Tibidabo.
Per continuar amb la tradició de les Caramelles i poder mantenir el grup Caramellaire “Sortits de l’Ou” us animem a tots i a totes a participar en la propera edició.
VISCA LES CARAMELLES!!
Mònica Sentias
22
Revista
Escola de l’Estany Curs 2014-2015
ENTREVISTES ALS PREMIATS DE L’ESCOLA
CANTADA (CORAL). GUILLEM TERRA I ARNAU VIDAL.
1.Quan fa que esteu a la coral? Doncs uns tres mesos.
2.Us agrada anar a assajar amb el grup de cant coral? Si, però depèn del dia, si estem
molt cansats...
3.Us agrada cantar? Si, moltíssim.
4.Llavors, us agradaria ser de grans cantants? Si i tant. I ens serviria per aprendre a
afinar bé la veu.
5.Heu anat a fora d’Espanya a cantar? Doncs precisament anirem a Roma a cantar de
cara a l’any que ve, al mes de gener.
6.Us agradaria viatjar amb la coral per altres països del món? Si i tant, començant per
Roma.
7.Moltes gràcies per la vostra atenció i que us vagi molt bé amb la coral.
23
Revista
Escola de l’Estany Curs 2014-2015
CAMPIONAT ESCACS. LLUC VIVET.
1.Quant temps fa que jugues? 2 o 3 anys.
2.Tens algun familiar que juga amb tu? Si.
Amb tots acostumo a jugar.
3.Quins dies de la setmana hi dediques a
jugar? Els dijous.
4.Amb quines fitxes prefereixes jugar, amb
blanques o negres? Generalment amb negres.
5.A quin lloc hi jugues? A l’escola de l’Estany.
6.Has guanyat alguna medalla o copa? Si.
7.Tens escacs? Si, tres taulers.
8.T’agradaria dedicar-te? Si, m’agradaria molt dedicar-me.
9.Moltes gràcies per la teva atenció i que et vagi molt bé en el futur.
CROSS. GERMANS FRANQUESA.
1.Quants quilometres heu recorregut com a
màxim? 1.500 metres.
2.Heu guanyat alguna competició? No, hem
quedat quarts com a màxim.
3.Quans anys fa que us dediqueu a córrer en la
modalitat de cross? Dos anys.
4.Quin premi és el més gran que heu
aconseguit? Una copa.
5.El premi es econòmic? No, però si quedes en
bona posició i puges al podi et donen una copa.
De totes maneres per competir l’organització et
dóna una poma i aigua per hidratar-te.
6. Us agradaria dedicar-vos a aquesta activitat esportiva? Si, ens agradaria dedicar-nos
ja que ens ho passem molt bé fent aquesta activitat.
7.Moltes gràcies per la vostra atenció i que us vagi molt bé les pròximes curses de
cross.
24
Revista
Escola de l’Estany Curs 2014-2015
ENTRETENIMENTS:
Pep, Pablo i Quim (1r)
25
Revista
Escola de l’Estany Curs 2014-2015
Nil, Pol i Marc (Cicle Inicial)
26
Revista
Escola de l’Estany Curs 2014-2015
Anna i Sergi 4t
27
Revista
Escola de l’Estany Curs 2014-2015
P3 ANNA FAINÉ SABATA – LUCÍA MATEO GÁLVEZ – BERNAT
PUJADES RUBIO – ÈRIC VILARDELL TORRAS P4 ADÁN
CALVENTE ARNAU - NOA FÁBREGAS GONZÁLEZ P5 VICTÒRIA
CALVENTE ARNAU – GIL FARRÉ FARRAS – LAIA ROCA FONT –
EUDALD TORALLES BAIGET 1ER QUIM BARRERA PRAT– POL
CAPDEVILA PRATS – PEP GIMÉNEZ ARRIETA - PABLO MATEO
GÁLVEZ 2ON MARTA SANTIAGO GÓMEZ - SERGI PUJADAS
RUBIO - MARC ROCA FONT - NIL VIVET TORRAS 3ER GUILLEM
FRANQUESA PRATS – INGRID PRAT ARDIACA 4ART ANA DUIA
- SERGI ESPARÓ MAS- XAVIER MENA LÓPEZ - JUNIOR
SÁNCHEZ GONZÁLEZ- GUILLEM TERRA PRAT - LLUC VIVET
TORRAS –5È ADRIÀ FRANQUESA PRATS – ARIADNA GIMÉNEZ
ARRIETA 6È ARNAU BLANCAFORT COLILLAS – JÚLIA
FRANQUESA ALCANTARILLA – ARIADNA PALOMO ESPARÓ –
JANA PRAT ARDIACA – ARNAU VIDAL LLONCH. Mestres- ALOMA
CUINÉ – GERARD GÓMEZ- DANIEL HERNÁNDEZ - IZAR MARTÍN –
CARME MAS – VICKI TANTIÑÀ
Com ja sabeu, cada any publiquem aquesta revista oberta a tot el poble. Estarem encantades de rebre
qualsevol article, opinió, suggeriment, proposta i col·laboració. Moltes gràcies i bon estiu!!
Les mestres
L’adreça per fer-ho arribar és: [email protected]