Transcript

CIRUGIA PREPROTSICA I -IMPLANTOLOGIA

S-8. CIRURGIA PREPROTTICA -I

IMPLANTOLOGIA

La rehabilitaci dental clssica consistia amb una prtesi total removible pel desdentat total, que tamb restaurava l aspecte extern de les parts toves i en el desdentat parcial en una prtesi removible o fixa.

Amb l aparici amb xit dels implants osteointegrats de titani per la rehabilitaci dental des de els anys 1980-1985, han canviat totalment les indicacions i les tcniques de cirurgia preprottica vigents fins a les hores amb xit.

Concepte d osteointegraciPer osteointegraci sentn l estabilitzaci d un implant en l os, en oposici a la curaci en el teixit tou.

La superfcie de contacte amb l os permet un anclatge rgid, mentre que en les superfcies del teixit conjuntiu sn possibles els moviments macroscpics.

Els bons resultats a llarg termini dels implants estan relacionats amb l anclatge directe en l os. Aix soposa clarament als implants estabilitzats en el teixit conjuntiu, que segons els estudis clnics no ofereixen resultats acceptables a llarg pla.

Es necessita un material compatible amb l os, el titani, una estructura superficial de l implant adequada, i unes condicions de crrega ptimes.

En el titani pur s hi crea una capa d xid en la superfcie en fracci de segons. Aix dons, les cllules vives tindran contacte amb l xid de titani. La ms gran aproximaci que pot tenir l os mineralitzat a les superfcies de titani s de 100 Amstrong, i com que la distancia entre les cllules vives es troba tamb ms o menys al voltant d aquesta xifra, els osteocits poden viure en contacte directe amb el titani. Per la morfologia no s homognia en tota la superfcie; hi ha parts de la superfcie de contacte amb bosses de collagen.

En quan a la forma, els implants roscats son ms estables que els implants impactats.

Les superfcies rugoses tamb ajuden a l acceptaci de l implant a travs del teixit, cosa que s aconsegueix recobrin-los de spray de plasma de titani o gravant-los a l cid (HCl, H2SO4).

s molt important reduir al mnim el traumatisme quirrgic per sobrecalentament de l os en la fase quirrgica, amb molta irrigaci.

Normalment no s ha de carregar l implant durant la cicatritzaci, que durar uns tres mesos. Per la capacitat de crrega de l os s ha de analitzar individualment. En determinades condicions es por realitzar una crrega directa sense posar en perill el resultat del tractament. S ha de procurar que la reabsorci ssia induda per la crrega sigui mnima.

L anlisi clnic de losteointegraci a llarg pla es basa en la triada dels determinants clnics: assimptomtic, immbil, i radiolgicament integrat, i sobre tot el concepte d estabilitat. L xit dels implants s actualment entre el 80-90% als 10 anys.

El procediment quirrgic i la posterior crrega de l implant osteointegrat tenen un paper molt important en els resultats

Aplicacions clniquesLes primeres aplicacions clniques es van fer en pacients desdentats totals mandibulars.

A continuaci es van ampliar les indicacions a pacients desdentats totals a maxillar superior.

Les sobredentadures sn dentadures removibles carregades sobre alguns implants.

Ms endavant, es van utilitzar els implants en desdentats parcials en pntics de 2-3 implants. I per ltim van arribar els implants unitaris per substituir la falta d una sola dent.

En el transcurs dels quinze o vint anys d evoluci d aquesta tcnica d implants dentals han evolucionat i millorat la preparaci del titani, la forma dels implants, el temps de cicatritzaci i l aspecte esttic final.

A partir de la rehabilitaci prottica dental, els implants de titani es poden aplicar a la rehabilitaci prottica de qualsevol part del cos hum, com pot ser la fixaci d eptesis facials desprs d excisions per cirurgia oncolgica o prdues de substncia traumtiques.

Tcniques quirrgiquesEstudi diagnstic previ: TAC per implants. Estudi previ de models.

La tcnica quirrgica es port resumir dient que s molt important reduir al mnim el traumatisme quirrgic per sobrecalentament de l os amb molta irrigaci i molt poques revolucions de la broca perforadora.

Cal una adequada distncia ssia entre les fixacions venes, i entre les corticals ossies externa i interna.

Tota la fase quirrgica ha de ser suau, delicada, lenta i meticulosa.

Les fixacions cal posar-les amb l os suficient en qualitat i quantitat. I s han de tenir en compte les caracterstiques particulars anatmiques del maxillar superior (fosses nasals, sinus maxillars) i de la mandbula (nervi dental o alveolar inferior).

Darrerament en casos indicats i favorables simposa la tcnica semisumergida i de una sola fase quirrgica.