Azucena Vázquez Gutiérrez
SEMINARI BÀSIC
a) Presentació del problema d'investigació que es vol treballar
El Projecte eduCATx1 és la concreció del projecte “Escola 2.0” en el territori de Catalunya, a partir
del qual els centres educatius s'equipen dels elements necessaris per a disposar d'aules 2.0 (un
ordinador per alumne/a, connexió wifi, PDI, continguts digitals, tot això acompanyat d'un pla de
formació pel professorat).
Aquesta investigació es vol centrar en les aportacions i canvis viscuts a les aules de la mà del
Projecte eduCAT1x1, el qual té com a objectiu últim millorar els resultats educatius mitjançant
l'arribada de les aules 2.0 als centres escolars. En concret la present investigació emfatitza la visió
del professorat i estratègies d'implementació dins els centres educatius.
Les tecnologies de la informació i la comunicació s'han introduït en tots els àmbits de la nostra vida
diària, fet que ens porta a una situació inèdita dins la qual la revolució de les tecnologies afecta
directament al nucli dels processos educatius (Coll, 2004).
En aquest sentit, Area (2005) assenyala que malgrat en l'actualitat estem vivint un període fecund
d'investigacions i publicacions acadèmiques centrades en l'impacte de les TIC en educació, aquesta
informació empírica no ha implicat la construcció d'una teoria que ens permeti comprendre que
succeeix quan els ordinadors entren a les aules, degut possiblement a que resulta extremadament
difícil establir relacions causals fiables entre l'ús de les TIC i la millora de l'aprenentatge de
l'alumnat en contextos complexes, com són sens dubte els escolars i formals (Coll, Mauri i Onrubia,
2008). Segons Lim (2002) només serem capaços d'estudiar i documentar la integració exitosa de les
TIC a les escoles situant-la dins del seu entorn d'aprenentatge particular i del seu context
sociocultural (sistema d'educació i societat en general). A més, malgrat cada vegada les escoles
comptin amb més dotacions tecnològiques, el seu ús no sempre suposa millores observables ni
canvis substancials en els processos i resultats d'ensenyament-aprenentatge (Alonso, Casablancas,
Domingo et alt, 2010).
1/4
Azucena Vázquez Gutiérrez
Partint del marc teòric citat, es considera que la pertinença d'aquesta investigació queda justificada,
principalment, per tres motius:
• És un projecte de plena actualitat. Es va iniciar el curs 2009-2010 i durant el primer any de
desplegament va comptar amb la participació de 70 centres. Al llarg del 2009-2010 es van
incorporar nous centres públics i concertats d'arreu de Catalunya. Aquest curs 2010-2011
també es duu a terme un primer desplegament experimental en 20 centres d'educació
primària.
• És un projecte que afecta a un nombre considerable d'alumnes de Catalunya. El pilotatge
que es va iniciar amb 70 centres, s'ha estès a més de 600, implicant a més de 100.000
alumnes.
• És un projecte entorn del qual s'ha investigat poc. Malgrat hi ha nombrosos estudis entorn
de l'arribada de les TIC a les nostres aules, la investigació concreta entorn de l'eduCAT1x1
és limitada. Això es deu, probablement, a la joventut del projecte.
b) Formulació de les preguntes i objectius de la investigació
Les preguntes a les quals aquesta investigació vol donar resposta són les següents:
• Quina és la visió del professorat entorn del Projecte EduCAT1x1? Quines possibilitats i
limitacions en percep?
• Quines han estat les estratègies d'implementació en el centre? Com ha afectat l'eduCAT1x1 a
l'organització de l'espai temporal de la institució?
• Com s'ha format i actualitzat el professorat per a dur a terme l'EduCAT1x1? Com han influït
en aquest procés les ecologies d'aprenentatge?
2/4
Azucena Vázquez Gutiérrez
Els objectius de la investigació es presenten a continuació:
• Objectiu general:
• Conèixer la visió del professorat sobre el projecte EduCAT1x1 i les estratègies
seguides en les escoles a l'hora de implementar-lo.
• Objectius específics:
• Identificar les limitacions i possibilitats que el professorat participant del
EduCAT1x1 percep en aquest projecte.
• Conèixer els factors que han afectat a les estratègies d'implementació, entre ells el
factor temps.
• Identificar com s'ha format i actualitzat el professorat per dur a terme EduCAT1x1 i
com han participat en aquest procés les ecologies d'aprenentatge.
c) Esquema dels apartats que haurien de tractar-se en el marc teòric d'investigació.
Els apartats que es tractaran en el marc teòric seran els següents:
• Educació i TIC . En aquest apartat s'analitzarà la bibliografia més rellevant pel que fa a
l'arribada de les tecnologies als centres educatius, fent èmfasi en les teories pedagògiques
que sustenten aquests models i en els estudis realitzats fins a l'actualitat.
• Model 1x1. En aquest apartat s'analitzarà la proposta d'un ordinador per estudiant, el seu
naixement, les fonamentacions que recolzen aquest model, així com els resultats de
l'aplicació d'aquest model a altres països.
• Formació del professorat. En aquesta apartat s'analitzarà la formació tecnològica i
metodològica del professorat, donat que junt amb l'organització del centre, són un factor
clau en el procés d'integració curricular de les TIC en els centres educatius (Area, 2005).
3/4
Azucena Vázquez Gutiérrez
d) Bibliografia
• Alonso, C., Casablancas, S., Domingo, L., Guitert, M. Moltó, O., Sánchez, J.A. i Sancho,
J.M. (2010). De las propuestas de la Administración a las prácticas del aula. Revista de
Educación, 352, 53-76.
• Area, M. (2005) Tecnologías de la información y comunicación en el sistema escolar. Una
revisión de las líneas de investigación. Relieve, 11, 3-25.
• Coll, C. (2004). Psicología de la educación y prácticas educativas mediadas por las
tecnologías de la información y la comunicación. Una mirada constructivista. Sinéctica, 25,
Separata, 1-24.
• Coll, C., Mauri, T. i Onrubia, J. (2008). Análisis de los usos reales de las tic en contextos
educativos formales: una aproximación sociocultural. Revista Electrónica de Investigación
Educativa, 10.
• Lim, C. P. (2002). A theorical frameword for the study of ICT in school: a proposal. British
Journal of Education Technology, Vol 33, Núm.4, 411-421.
4/4