1 gesa.cat ohup.es
SEMINARI TÈCNIC LOCAL 2015
L’ESTALVI ENERGÈTIC ALS MUNICIPIS
AUDITORIES ENERGÈTIQUES
ANÀLISI DE DIFERENTS EXPERIÈNCIES
Josep Barberillo Gesa Enginyer Civil
2 gesa.cat ohup.es
L’ESTALVI ENERGÈTIC ALS MUNICIPIS
AUDITORIES ENERGÈTIQUES
ANÀLISI DE DIFERENTS EXPERIÈNCIES
ÍNDEX
1. L’ESTALVI ENERGÈTIC ALS MUNICIPIS 2. OBLIGATORIETAT 3. PROCEDIMENT OPERATIU 4. CONFECCIÓ DELS INVENTARIS
4.1. RECOPILACIÓ DE LA INFORMACIÓ DEL MUNICIPI 4.2. PUNTS DE LLUM 4.3. QUADRES DE COMANDAMENT 4.4. XARXA ELÈCTRICA 4.5. CREACIÓ DE L’INVENTARI
5. REDACCIÓ DE L’AUDITORIA ENERGÈTICA I LUMÍNICA 5.1. QUADRES DE COMANDAMENT 5.2. NIVELLS D’IL·LUMIANCIÓ
6. AVALUACIÓ DE LES PRESTACIONS 7. ESTUDI ECONÒMIC I FINANCER 8. REDACCIÓ DEL PROJECTE EXECUTIU 9. PLECS DE CONDICIONS ADMINISTRATIVES I TÈCNIQUES 10. LICITACIÓ 11. SEGUIMENT DURANT LA IMPLANTACIÓ I CONTROL 12. SEGUIMENT DURANT L’EXPLOTACIÓ 13. ANÀLISI DE DIFERENTS EXPERIÈNCIES 14. NORMATIVA D’OBLIGAT COMPLIMENT 15. CONCLUSIONS
ANNEXOS
Annex 1- Article presentat al II Congrés d’Enginyeria Municipal Annex 2- Presentació del model Martorelles Annex 3- Article publicat del segon Congrés de serveis energètics Annex 4- Comunicat de Llei 3/2015, de 11 de març que modifica la Llei 6/2001
3 gesa.cat ohup.es
1. L’ESTALVI ENERGÈTIC ALS MUNICIPIS
Actualment les municipis malgrat la crisi econòmica tenen la gran oportunitat de reduir el cost econòmic del consum energètic de les seves ciutats podent fer una inversió en la millora de l’eficiència energètica amb càrrec als estalvis generats evitant un sobre endeutament del municipi.
Al llarg dels darrers anys de posar en pràctica molt diverses modalitats de millora d’eficiència energètica s’ha vist l’oportunitat que a més de portar a terme la millora de l’eficiència i millora del servei també de forma simultània es poden resoldre una part de les deficiències de les instal·lacions fet que s’ha inscrit dins de la nova modalitat de l’Adquisició Pública innovadora.
Aquesta modalitat d’adquisició pública innovadora permet incloure en un mateix contracte la millora de l’eficiència energètica de l’enllumenat públic, la millora del servei i la renovació parcial de les instal·lacions més malmeses.
Per tal d’assolir aquest objectiu cal partir de la disposició d’una auditoria, redactar un Plec de Prescripcions Administratives i Tècniques adequat per aquesta finalitat.
2. OBLIGATORIETAT
La obligatorietat dels municipis en ser més eficients recau en el compliment de la llei 6/2001 d’ordenació ambiental de l’enllumenat per la protecció del medi nocturn i la seva modificació del dia 13 de març de 2015 que estableix les condicions generals que han de complir els sistemes d’il·luminació per protegir el medi ambient a la nit, mantenir el màxim possible la claror natural del cel, evitar la contaminació lumínica i prevenir els efectes nocius sobre els espais naturals i l’entorn urbà.
El Reial Decret 1890/2008 de 14 de novembre, que aprova el Reglament d’Eficiència Energètica en Instal·lacions d’Enllumenat Exterior, té com a finalitat millorar l’eficiència i l’estalvi energètic, així com disminuir les emissions de gasos d’efecte hivernacle, limitar el flux lluminós nocturn i contaminació lumínica i reduir la llum intrusa o molesta en compliment de la directiva 2006/32/CE del Parlament Europeu sobre l’eficiència i ús final de l’energia.
4 gesa.cat ohup.es
Per aquest motiu, els Ajuntaments han de portar la iniciativa en la proposa de les actuacions de millora de l’eficiència energètica, millorant les condicions lumíniques gestionant les condicions econòmiques per fer una realitat la seva aplicació sobre la instal·lació d’enllumenat municipal, per tal d’adaptar-se a l’esmentada normativa.
Les auditories redactades de forma prèvia als estudis econòmics i plecs, permeten generar una documentació de base per tal de definir amb més precisió, les actuacions a efectuar, els seus costos i les gestions necessàries per tal d’assolir els objectius i les millores energètiques plantejades.
Així mateix, els plecs de condicions permeten portar a terme la licitació del subministrament d’instal·lacions i components objecte del contracte i del servei integral de manteniment i garantia de l’enllumenat públic.
Per altra banda un bon contracte de manteniment de l’enllumenat públic pot incorporar la inversió de millora, ja que s’ha pogut comprovar a la realitat la viabilitat de poder relacionar aquesta inversió en millores d’estalvi i eficiència energètica amb el manteniment del servei.
Per aquests motius els Ajuntaments han promoure les licitacions per la millora de l’eficiència energètica de les seves instal·lacions.
El contracte pot implantar un model de gestió integral del servei i d’aquesta manera aconseguir la millora efectiva de la prestació, així com la millora de l’eficiència i estalvi energètic.
3. PROCEDIMENT OPERATIU
El procediment operatiu per tal de portar a terme amb èxit tot el procés de millora de l’eficiència energètica cal seguir molt detalladament els passos següents:
� Confecció d’un inventari detallat de les instal·lacions � Redacció de l’Auditoria energètica i lumínica � Determinació de les prestacions � Estudi econòmic i financer � Redacció del plec de Condicions econòmico-administratives � Redacció del plec de condicions tècniques � Licitació � Seguiment durant la implantació i control � Seguiment del contracte al llarg de la seva explotació
5 gesa.cat ohup.es
4. CONFECCIÓ DELS INVENTARIS
Una part de la clau de l’èxit d’una auditoria és la precisió i el detall de l’inventari de les instal·lacions consumidores d‘energia. Donat que normalment en la millora de l’eficiència energètica d’una instal·lació es procura el mantenir la major part de les instal·lacions en la seva situació inicial, és a dir es procura no modificar les alçàries dels punts de llum, les seves Inter distàncies i els seus braços sortints, obliga que els retro fits de les llumeneres existents i les noves llumeneres treballin en les millors condicions possibles per tal de donar un bon nivell de servei i una bona uniformitat.
Les instal·lacions existents que han estat ben calculades i tenen una bona distribució val a dir que facilita molt el fer propostes d’alta eficiència.
Per tant en la realització dels inventaris cal analitzar la informació següent:
RECOPILACIÓ DE LA INFORMACIÓ DEL MUNICIPI
- S'obtindrà la cartografia del municipi amb definició de les àrees il·luminades com són els carrers, places, passatges, carreteres i altres espais urbans.
- En cas d’existir es recollirà el inventari existent actualitzat amb format digital. - S’obtindrà la relació de facturació del darrer any - També s’obtindrà la informació de cada quadre per identificar el nom del
subministrador, la potència contractada, consums del darrer anys, CUPS i les despeses de manteniment.
PUNTS DE LLUM
- Es realitzarà l'anàlisi detallat de cada lluminària per família o categoria i es determinaran les seves característiques funcionals com són el tipus de llum, potència, consum, tipus d'equip, reflector, tancament de la lluminària, estat de conservació general, i altres dades necessàries.
- Comprovació dels punts de llum per tipologia.
QUADRES DE COMANDAMENT
- S’obtindrà la informació de cada quadre de comandament des de la seva situació amb coordenades UTM, dimensions, característiques, mecanismes, sistemes d’encesa etc.
6 gesa.cat ohup.es
XARXA ELÈCTRICA
- Es determinaran les seccions i traçats de les línies elèctriques de cada quadre.
CREACIÓ INVENTARI
- Es crearà l’Inventari GEO referenciat de l’estat actual de les instal·lacions de l’enllumenat públic amb la informació següent: tipus de llumeneres, tipus de làmpades, equips auxiliars, sistemes de gestió i control, estat dels quadres de manteniment, etc.
- Es crearà una base de dades amb tota la informació obtinguda
5. REDACCIÓ DE L’AUDITORIA ENERGÈTICA I LUMÍNICA
Amb la redacció de l’auditoria es comprovarà i completarà l’inventari amb les dades que sigui necessari incorporar dels quadres de comandament i nivells d’il·luminació següents:
QUADRES DE COMANDAMENT
- S'analitzaran els quadres de comandament tot analitzant de forma detallada les característiques del ICP, proteccions, línies, sistema de reducció de flux, programació del sistema de reducció, anàlisi de la xarxa amb l'analitzador de xarxes, equilibri de les fases, presa de terra, estat objectiu de l'armari, escomesa i altres dades necessàries.
- Comprovació detallada de l’estat físic de tots els quadres de comandament
NIVELL D’ IL·LUMINACIÓ
- Es realitzarà la mesura de la il·luminació i il·luminació directa de totes les àrees definides, amb els equips de camp necessaris. Aquesta informació es reflectirà en la base de dades digital i quedarà també reflectida sobre el plànol cartogràfic per a la seva identificació.
- Estudi lumínic dels carrers “in situ” per tipologies. - Amb aquestes mesures es coneixerà el nivell d'il·luminació actual del municipi. - Es realitzarà la classificació de les àrees i de les diferents vies d’acord amb l’ús
de vianants i la IMD dels vehicles. - Es definiran les àrees i els seus nivells lumínics, establint el seu nivell màxim
d'emissions com a tipus I1, I2, I3, I4 i els seus subgrups.
7 gesa.cat ohup.es
Amb tota la informació recopilada i estudiada es processarà per determinar l'estat objectiu de l'enllumenat actual, la seva eficiència, nivell de servei amb establiment dels nivells lumínics per cada zona o espai estudiat per procedir a realitzar les tasques següents:
- Estudi en profunditat de l’inventari existent de l’enllumenat de tota la població. - Estudi del consum actual de l’enllumenat públic. Comprovació de les factures
relatives als quadres elèctrics de cada sector. Càlcul de consums teòrics segons potències instal·lades, hores de funcionament , reduccions de flux, etc.
- Càlcul nivells d’il·luminació reals / teòrics existents. Classificació de les vies i selecció dels tipus d’enllumenat. Comparativa amb els exigibles.
- Càlcul nivells d’il·luminació futurs mínims després de les actuacions. - Estudi de totes les possibles millores a fi de reduir la contaminació lumínica. - Estudi de totes les possibles millores a fi de reduir el consum energètic. - Càlcul i comprovació dels nivells lumínics de les millores - Justificació del compliment de les normatives.
- Desenvolupament d’una proposta més adient d’inversió per l’estalvi energètic, tot analitzant els avantatges i/o inconvenients de les solucions adoptades.
- Formulació de la proposta global d’inversió i càlcul de l’estalvi energètic. - Avaluació final del consum energètic una vegada fetes les millores. - Anàlisi i avaluació dels costos de manteniment - Anàlisi i avaluació dels preus unitaris a aplicar en la població dels treballs a
realitzar fora del manteniment.
- Comprovació sobre el terreny dels aspectes més rellevants. - Comprovació de les factures relatives als quadres elèctrics de cada sector. - Avaluació de la proposta més adequada d'inversió per a l'estalvi energètic,
analitzant els avantatges i/o inconvenients de les solucions adoptades.
Una vegada acabat tot el diagnòstic previ i formulades les recomanacions per a la millora de l'eficiència lumínica i energètica, el diagnòstic final definiran els següents aspectes:
- Formulació de la proposta global d'inversió i càlcul de l'estalvi energètic. - Avaluació final del consum energètic una vegada fetes les millores.
8 gesa.cat ohup.es
- Redacció d'un informe detallat de les actuacions a dur a terme, indicant les recomanacions més idònies d'acord amb la tecnologia actual disponible.
- Elaboració de tota la base de dades gràfica (planimetria ...) i escrita que han d’acompanyar el Plec i fitxes tècniques necessàries.
6. AVALUCIÓ DE LES PRESTACIONS
En els contractes dels enllumenats públics es tenen es preveuen habitualment sis prestacions bàsiques pel seu servei de les característiques següents:
Prestació P1 – Serveis energètics: Gestió de l’energia i d’explotació necessàries pel correcte funcionament de les instal·lacions objecte del contracte; inclòs el seguiment, control i la gestió del subministrament energètic de la demanda de les instal·lacions d’enllumenat. Aquesta prestació no inclou el pagament dels costos de l’energia consumida per les instal·lacions objecte del contracte però si la gestió, control i verificació de factures per assolir els objectius econòmics i energètics establerts en el PCAP i PPTP. Inclou també l’amortització de la inversió necessària per assolir els estalvis previstos.
Prestació P2 – Manteniment: Manteniment preventiu per a aconseguir el perfecte funcionament i rendiment de les instal·lacions d’enllumenat exterior i de tots els seus components, inclosa la neteja periòdica, d’acord amb les prescripcions de la ITC-AE-06 del Reglament d’eficiència energètica en instal·lacions d’enllumenat exterior, i amb totes les prescripcions tècniques particulars que regeixen aquesta licitació.
Prestació P3 – Garantia Total: Reparació amb substitució de tots els elements deteriorats en les instal·lacions segons es regula en aquest Plec, sota la modalitat de Garantia Total.
Prestació P4 – Obres de Millora i Renovació de les Instal·lacions Consumidores d’Energia: Realització i finançament d’obres de millora i renovació de les instal·lacions de l’enllumenat exterior que s’especifiquen en el Plec de Prescripcions Tècniques i a l’Annex del PPTP . Aquestes obres seran executades en base als preceptes del Reglament d’eficiència energètica en instal·lacions d’enllumenat exterior aprovat pel Real Decret 1890/2008 de 14 de novembre i per les condicions fixades en els presents plecs, seran finançades per l’adjudicatari mitjançant els estalvis aconseguits dins el període de vigència del contracte i no tindran repercussió econòmica sobre el pressupost d’aquest contracte.
Prestació P5 – Inversions en estalvi energètic i energies renovables: A més de les prestacions enumerades, s’ha de promoure la millora de l’eficiència energètica
9 gesa.cat ohup.es
mitjançant la incorporació d’equips i instal·lacions que fomentin l’estalvi energètic, l’eficiència energètica i la utilització d’energies renovables. Aquestes instal·lacions podran ésser proposades durant tot el termini del contracte i seran estudiades, executades i finançades per l’adjudicatari mitjançant els estalvis o venda d’energia renovable aconseguits dins el període de vigència del contracte, i no tindran repercussió econòmica sobre el pressupost del contracte.
Prestació P6 – Treballs Complementaris: Execució de treballs relacionats amb l’Enllumenat Públic, no programats en el marc del contracte i que no corresponen a treballs específics de prestacions anteriors. En aquesta prestació s’inclouen tots els treballs necessaris per l’adequació de les instal·lacions a la normativa vigent. Aquests treballs es faran en base a la llista de preus unitaris i pressupostos de reparacions urgents, en base als preus continguts en aquests plecs.
7. ESTUDI ECONÒMIC I FINANCER
Una vegada redactada l’auditoria i avaluades les prestacions que necessita el municipi es pot portar a terme l’estudi econòmic financer que donarà les pautes necessàries per la posterior redacció del plec de condicions administratives i tècniques.
- Valoració econòmica : Determinació dels paràmetres econòmics de la licitació : Realització d’un pla de negocis als anys de la licitació calculant els corresponents VAN, TIR, PAYBAK, i Cash Flow i període d’amortització de les propostes.
- Elaboració de la informació per la seva adaptació al Plec de clàusules econòmico-administratives que han de regir en el contracte de subministrament i serveis pel manteniment de les instal·lacions d’enllumenat públic, manteniment .o altre que decideixi l’ajuntament.
- Elaboració de la informació per a la seva d’adaptació al Plec de les prescripcions tècniques que han de regir en el contracte de subministrament i serveis pel manteniment de les instal·lacions d’enllumenat públic.
- Possible presentació pública a empreses del sector - Confecció de la memòria tècnica detallada de tot l’anàlisi estudiat i confecció
del pressupost global de totes les actuacions a realitzar. - Es resumirà tota la informació per tal de poder redactar posteriorment el Plec
de condicions tècniques per tal de licitar.
10 gesa.cat ohup.es
8. REDACCIÓ DEL PROJECTE EXECUTIU
Per portar a terme les millores d’eficiència energètica legalment cal procedir a fer la redacció del projecte executiu detallat tot incloent els documents legals següents:
� Memòria amb el seus annexes � Plànols � Plec de condicions � Pressupost
9. PLECS DE CONDICIONS ADMINISTRATIVES I TÈCNIQUES
OBJECTE DE LES PRESCRIPCIONS ADMINISTRATIVES
Per tal de treure a licitació les millores d’eficiència energètica s’ha de redactar el Plec de Prescripcions Administratives i tècniques que s’ajusti a l’auditoria, estudi econòmic i financer redactats prèviament.
L’objecte dels Plecs de Clàusules és establir les bases per a la contractació dels serveis i subministrament pel manteniment integral i la conservació de les instal·lacions de l’enllumenat públic i de tots els treballs d’adequació i millora indicades en el Plec de prescripcions tècniques, amb la finalitat de prestar un servei de manteniment de l’enllumenat públic de qualitat i gaudir d’una reducció del consum anual.
Les necessitats administratives a satisfer i els factors que intervenen en la licitació són les que consten en el Plec de prescripcions tècniques, i deriven de la subscripció municipal del Pacte d’alcaldes i alcaldesses per una energia sostenible i contra el canvi climàtic, que forma part de l’estratègia 20/20/20 impulsada per la Comissió Europea
El plec administratiu ha de fixar la tipologia de contracte que es vol portar a terme i també ha d’incloure de forma molt clara les condicions econòmiques, drets i obligacions de l’adjudicatari.
OBJECTE DE LES PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES
L’objecte de la prestació del servei té com a principal finalitat la millora de l’eficiència i estalvi energètic, tot assegurant el correcte funcionament de l’enllumenat públic i dels semàfors del municipi, mantenint el nivell de servei pel que van ser projectades les instal·lacions, prevenint possibles avaries i realitzant, quan procedeixi, les reparacions,
11 gesa.cat ohup.es
reposicions, reemplaçaments, subministraments, millores, adequacions, ampliacions i modificacions que siguin necessàries durant la durada contractual.
Paral·lelament es pretén vetllar pel compliment del Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió, la Llei 6/2001, de Protecció per al Medi Nocturn (Llei de Contaminació Lumínica) i el RD 1890/2008, de 14 de novembre, per el que s’aprova el Reglament d’Eficiència Energètica en Instal·lacions d’Enllumenat exterior i la Directiva europea 27/2012/UE.
Els serveis a contractar tenen per finalitat realitzar les següents prestacions obligatòries amb les condicions que fixa aquest plec i les obligacions que s’hi incorporin provinents de l’oferta que resulti adjudicatària:
Prestació P1 - Serveis energètics. Prestació P2 - Manteniment de les instal·lacions d’enllumenat públic Prestació P3 - Garantia Total Prestació P4 - Obres de Millora i Renovació de les instal·lacions Consumidores
d’Energia Prestació P5 - Inversions en estalvi energètic i energies renovables Prestació P6 - Treballs Complementaris
L’Empresa contractada serà responsable de l’execució d’aquestes Prestacions, limitant-se l’Ajuntament a disposar de l’estructura tècnica de supervisió per establir els plans, coordinar els treballs, controlar les realitzacions i, en general, verificar i assegurar que les prestacions estiguin en condicions de satisfer les seves exigències. Com a responsable final davant dels ciutadans sempre tindrà la última paraula en l’elecció de materials i en les decisions que afectin al servei dins dels paràmetres que estableixen aquests plecs i els altres documents contractuals
10. LICITACIÓ
Per tal de portar a terme la contractació pública dels subministraments i serveis s’ha de realitzar d’acord amb el real decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre pel que s’aprova el text refós de la Llei de Contractes del sector públic 30/2007 i modificacions posteriors l’Ajuntament pot assolir l’adquisició de compra de materials en base el que defineix l’article nº 9 Contrato de suministro i la contractació de empreses d’instal·lacions i d’obra civil en base al contingut l’article nº 10 Contrato de Servicios.
12 gesa.cat ohup.es
Caldrà establir el procediment de contractació per cada empresa en funció del tipus de contracte i en funció de la quantia segons els imports establerts següents:
Procediment Obres Subministres Serveis Gestió
MENOR Fins a 50.000€ Fins a 18.000 € Fins a 18.000 € Despeses de primer
establiment fins a 18.000€ i durada inferior a 1 any
NEGOCIAT sense publicitat
De 50.000 fins a 200.000€
De 18.000 fins a 60.000€
De 18.000 fins a 60.000€
Despeses de primer establiment de 18.000 fins a 60.000€ i durada inferior
a 5 anys. NEGOCIAT amb
publicitat al BOP o al perfil del contractant
De 200.000 fins a 1.000.000€
De 60.000 fins a 100.000€
De 60.000 fins a 100.000€
Despesa de primer establiment de 60.000€ fins a 50.000€ o durada
superior a 5 anys
OBERT O RETRINGIT
De 1.000.000 fins a 4.845.000€
De 100.000 fins a 193.000€
De 100.000 fins a 193.000€
Despeses de primer establiment superiors a
500.000€
HARMONITZAT A partir de 4.845.000€ De 193.000€ A partir de
193.000€
11. SEGUIMENT DURANT LA IMPLANTACIÓ I CONTROL
En la fase d’implantació de les millores d’eficiència energètica es imprescindible el fer un bon seguiment per tal de garantir la correcte execució de les tasques i per tal de garantir que els estalvis s’ajusten a les previsions establertes en l’auditoria i demés documents que formen part del contracte.
12. SEGUIMENT DEL CONTRACTE DURANT L’EXPLOTACIÓ
En funció del tamany del municipi cal fer el seguiment acurat del contracte per tal de avaluar el seu nivell de compliment i el manteniment dels estalvis energètics requerits.
Actualment existeixen diverses aplicacions que permeten el fer un bon seguiment econòmic del consum energètic. El màxim estalvi econòmic s’assoleix amb l’optimització de les tarifes.
13 gesa.cat ohup.es
13. ANÀLISI DE DIFERENTS EXPERIÈNCIES
Fruit de les diverses auditories i actuacions realitzades per GESA s’ha pogut fer la següent relació comparativa:
De les actuacions realitzades podem extreure que les auditories amb prescripció d’ajuts de potències amb vapor de sodi d’alta pressió s’assoleixen els menors estalvis, per altra banda el que sempre assoleix el màxim estalvi es la tecnologia LED ja que permet el redistribuir la llum d’una forma molt uniforme i emet molt poca contaminació lumínica.
COMPARATIU MUNICIPIS
Municipi Inversió IVA inclòsEstalvi
energèticTecnologia
MM € %
1 Berga 1,86 76,40 Led2 Bigues i Riells 1,60 51,10 HM - Led3 Cànoves i Samalús 0,64 83,75 Led4 Corbera de Llobregat 1,12 39,65 VSAP5 Martorelles 0,49 48,63 HM6 Parets del Vallès 1,58 54,36 HM-Led7 Riells i Viabrea 1,14 80,49 Led8 Sabadell Zona 1 (Blava) 4,19 72,45 Led9 Sabadell Zona 2 (Magenta) 0,66 77,45 Led
10 Sant Antoni de Vilamajor 0,42 58,47 HM11 Santa Eulàlia de Ronçana 0,46 47,31 HM12 Terrassa Zona 1 0,70 21,99 HM13 Torelló 1,67 69,38 Led14 Vidreres 2,06 69,80 HM-Led
14 gesa.cat ohup.es
14. NORMATIVA D’OBLIGAT COMPLIMENT
De la normativa d’obligat compliment cal destacar la directiva 2012/27/UE del Parlament Europeu i del Consell de 25 d’octubre de 2012 relativa a l’eficiència energètica i la darrera llei 3/2015, de l’11 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives, que en el seu article 79 modifica la Llei 6/2001, de 31 de març, d’ordenació ambiental de l’enlluernament per a la protecció del medi nocturn, pel que fa a la lletra e de l’article 6.6.e, la disposició transitòria primera i afegeix un ou article 25.
15. CONCLUSIONS
Actualment es possible el finançar les millores d’eficiència energètica de l’enllumenat públic amb càrrec a l’estalvi econòmic del menor consum energètic i també en funció dels terminis d’amortització es pot assolir una part de la millora de les instal·lacions per adequar-les a la normativa vigent.
Cal destacar també el gran avenç en eficiència energètica dels balastres electrònics i la tecnologia LED ja es consideren tecnologies consolidades.
Josep Barberillo Gesa Josep Barberillo Nualart Rosa Cañizares González
Enginyer Tècnic Enginyer Industrial Doctora en Medi Ambient d’Obres Públiques MS Civil Engineering Enginyer Civil Master en direcció d’empreses
15 gesa.cat ohup.es
ANNEXOS
Annex 1- Article presentat al II Congrés d’Enginyeria Municipal Annex 2- Presentació del model Martorelles Annex 3- Article publicat del segon Congrés de serveis energètics Annex 4- Comunicat de Llei 3/2015, de 11 de març que modifica la Llei 6/2001
16 gesa.cat ohup.es
ANNEX 1
ARTICLE PRESENTAT AL
II CONGRÉS D’ENGINYERIA MUNICIPAL DE BARCELONA
17 gesa.cat ohup.es
Auditorías energéticas y la mejora integral de la gestión municipal del alumbrado
J. Barberillo Gesa1 y J. Barberillo Nualart2
1 y 2: GESA, S.L. Calle 11 de setiembre 43, bajos 1, 08520 Les Franqueses del Vallès, Barcelona, España. e-mail: [email protected]. 637 42 31 53
Resumen
Los científicos aseguran que debemos reducir las emisiones de CO2 como mínimo en un 80% en 2050 si queremos mitigar los efectos del cambio climático. Técnicos y gestores energéticos tienen la oportunidad de contribuir a esta reducción, con el uso de las nuevas tecnologías y las herramientas de software disponibles. Recoger toda la información de inventario, las condiciones de operación del alumbrado público exterior así como hacer la planificación de las mejoras y una gestión integral del sistema, ahora es posible de una forma inteligente con las nuevas plataformas informáticas disponibles. Un mejor análisis, gestión y auditoria energética abren las puertas a una nueva realidad donde conseguir cumplir la Normativa, controlar todos los aspectos del alumbrado y ahorrar recursos es posible.
Palabras clave: alumbrado público exterior, eficiencia energética, software, plataforma, gestión, auditoria energética permanente.
1 Introducción
Actualmente, tanto la administración pública como las empresas privadas han perdido, en su mayoría, la capacidad de inversión y no tienen posibilidad de conseguir recursos económicos para ello. Este hecho, se acentúa si tenemos en cuenta que la administración es deficitaria y que gran parte del alumbrado público es mayormente obsoleto. De esta forma, se producen incrementos en relación a los gastos en mantenimiento correctivo y de los gastos debidos al incremento constante de la tarifa eléctrica que se ven magnificados por el exceso de energía eléctrica consumida por una instalación inadecuada.
En el escenario actual racionalizar el consumo energético a nivel doméstico, industrial o municipal, ya no es una cuestión de ahorro o sostenibilidad, sino una necesidad económica e incluso una exigencia competitiva.
La entrada en vigor del Reglamento de Eficiencia Energética (RD1890/2008) [1], de la Ley 6/2001 de ordenación ambiental del alumbrado para la protección del medio
18 gesa.cat ohup.es
nocturno [2] y de la Directiva Europea (2012/27/UE) [3], han hecho necesario buscar soluciones de financiación para obras y mejoras relacionadas con la eficiencia energética, la reducción de la contaminación lumínica y una mejor gestión local de la energía.
Los contratos ESE y rénting (a falta de recursos propios) son una fuente de financiación externa, tanto para la administración pública como para la empresa privada para abordar actuaciones en materia de eficiencia energética. El ahorro económico resultante es inmediato a corto plazo (desde un 10% al inicio del contrato) y elevado a medio plazo. Las operaciones son viables de forma autónoma, sin necesidad de recibir ningún tipo de subvención. Tal y como podemos ver en la siguiente figura (Fig. 1), estos ahorros se ven incrementados si tenemos en cuenta el aumento constante del precio de la energía:
Figura 1. Escenario económico.
Además, estas soluciones permiten tanto la aplicación de los reglamentos anteriormente mencionados como la incorporación de nuevas tecnologías tipo LED. El reciente y rápido desarrollo de la iluminación de estado sólido, principalmente diodos emisores de luz (LEDs), para iluminación general ha irrumpido en el mercado tradicional ofreciendo amplias garantías y provocando un cambio en la forma tradicional de entender el alumbrado ya que se trata de una alternativa óptima por tratarse de una fuente de luz de amplio espectro (mejora de la reproducción cromática y profundidad de campo con el consiguiente refuerzo de la seguridad ciudadana y también se incrementa el nivel de uniformidad debido a una mejor distribución de la luz). De esta forma, tanto en el caso del rénting como de la ESE, la modernización de la instalación y el cumplimiento del Reglamento de Eficiencia Energética suponen una
19 gesa.cat ohup.es
reducción del consumo energético que permite financiar la inversión consiguiendo, desde el primer momento, una reducción de las emisiones de CO2 en más de un 60%.
Finalmente, no podemos olvidar que existen ciertas barreras de adopción que tienen que ser evaluadas cuidadosamente y debemos ser conocedores de que existen para que no supongan un impedimento para la consecución de los objetivos y a su vez tenerlas en cuenta para no cometer errores que puedan comprometer la viabilidad del proyecto: a) preocupación sobre el rendimiento y fiabilidad de las nuevas tecnologías y equipos electrónicos (importancia de los términos de garantía y estricta evaluación del producto); b) la selección del producto adecuado se hace difícil por una rápida innovación y evolución del mercado; c) percibida escasez de apropiada financiación para cubrir proyectos con períodos de retorno elevados (8-12 años).
2 Plan de ahorro energético del alumbrado público
El plan integral de ahorro energético del alumbrado público consiste en la consecución paso a paso de los siguientes hitos:
- Auditoría energética Inventario Cálculo coste energético actual y futuro Memoria. Propuestas de optimización Presupuesto Plan de amortización
- Pliego de condiciones / mejoras / licitación Pliego de condiciones administrativas Pliego de condiciones técnicas Propuestas de mejoras. Cuantificación y valoración Anejos
- Seguimiento durante la implantación y control Dirección técnica. Seguimiento implantación Certificaciones de obra Certificaciones energéticas Control de calidad
- Seguimiento del contrato durante la explotación Control y seguimiento de la instalación Control de consumos, ajuste de tarifas Investigación, mejora continuada Propuestas de nuevas actuaciones en materia de eficiencia
Al inicio del desarrollo del plan se realiza un estudio previo para evaluar las necesidades del municipio y asegurar así la viabilidad del proyecto en su conjunto. El pliego de condiciones se tiene que ajustar a la auditoria y a las posibles mejoras en materia de eficiencia energética que puedan aportar las empresas licitadoras. También es importante tener en cuenta que los resultados finales dependen en gran medida del proceso de implantación y control de las nuevas tecnologías. Para garantizar los
20 gesa.cat ohup.es
resultados y propiciar la mejora continua es necesario hacer el seguimiento de la instalación y validación final rigurosa de las propuestas en toda profundidad técnica de análisis que requieran. Este plan de ahorro permite realizar la inversión en eficiencia energética del alumbrado público con la financiación de la amortización de la inversión de mejoras a cargo de los ahorros energéticos y al mismo tiempo generar un ahorro adicional de la energía futura no consumida por el Ayuntamiento. Este hecho demuestra que las medidas para combatir el cambio climático, permiten también hacer crecer las economías.
3 Mejora integral de la gestión municipal del alumbrado
3.1 Herramientas disponibles
El incremento de la complejidad de la gestión energética así como del funcionamiento general del alumbrado donde intervienen una gran variedad de factores hace que las herramientas clásicas como hojas de cálculo o métodos manuales de cómputo impidan obtener buenos resultados dónde los nuevos métodos automáticos y herramientas de software disponibles sí pueden marcar una diferencia aportando multitud de ventajas.
Con la aparición en el mercado de software especializado la administración puede disponer de herramientas que le ayuden a realizar la gestión integral del alumbrado público y una auditoria permanente de las instalaciones de una forma interactiva, eficaz y centralizada. Estas herramientas son altamente cuidadosas y precisas en su análisis que junto a una potente visualización de los datos y alarmas de desvío de consumos energéticos adaptadas a las necesidades del alumbrado público exterior vial y ornamental permite garantizar los mejores resultados. Estas soluciones innovadoras y avanzadas tecnológicamente permiten aportar valor a la Administración Pública. Son productos que brindan soluciones hoy, pero que a la vez nos impulsan hacia el futuro.
3.2 Oportunidades
Estas plataformas permiten estudiar las oportunidades de mejora del consumo del alumbrado público. Una vez cuantificado este potencial de ahorro, se realiza un estudio económico y financiero detallado para establecer el período de retorno y recuperación de la inversión. La aplicación separa los problemas “operativos” de los de “modernización” de la instalación y proporciona todos los detalles prescriptivos para la realización de las mejoras. Las plataformas disponen de diferentes módulos interconectados entre sí con múltiples utilidades que permiten hacer el ahorro energético más entendedor y fácil.
En definitiva, el uso de estas herramientas permite ganar una ventaja competitiva descubriendo algunas formas sencillas y efectivas de asegurar los ahorros energéticos operacionales del alumbrado. Todos tenemos urgencia en ahorrar consumo energético. Cada día las noticias nos recuerdan la importancia de reducir la huella de carbono y de adoptar un estilo de vida más verde. Un aumento continuado de las expectativas de la ciudadanía así como una legislación creciente en el sector de la
21 gesa.cat ohup.es
iluminación, hacen que no podamos ignorar más las estrategias que existen para ahorrar energía. Además de economizar llevaran a las generaciones venideras a poder disfrutar de un estilo de vida más sostenible.
3.3 Gestión y auditoría energética permanente
Toda la información de la facturación de las diferentes pólizas y consumos energéticos se presenta de forma ordenada, analizada y a tu disposición. Las distintas plataformas permiten la importación y exportación de datos de una forma sencilla y en diferentes formatos normalizados.
El módulo de gestión diseñado específicamente permite administrar las facturas online y el consumo real de todos los suministros indicando el potencial de ahorro y valorando económicamente las actuaciones a realizar.
Los administradores de la instalación pueden hacer un seguimiento del impacto de los ahorros a lo largo del tiempo, así como de las mejoras en la reducción de consumo y ahorro económico a través del módulo de contabilidad energética y auditoría energética permanente.
Un seguimiento continuado del consumo energético determina si los objetivos de reducción se cumplen. Además, monitorizando el uso energético, se pueden encontrar anomalías que permiten identificar problemas de funcionamiento en los equipos o de utilización de la instalación. Además, este monitoreo posibilita el identificar nuevos proyectos y oportunidades de mejora que de ser aplicadas aseguraran mantener un sistema energéticamente eficiente a medio y largo plazo.
4 Conclusiones
Para la aplicación de los procesos complejos de ahorros garantizados (ESE, rénting etc.) y la consecución del plan de ahorro energético del alumbrado público, en los que intervienen muchas variables y condicionantes, a menudo, el Ayuntamiento requiere de un servicio técnico y de asesoramiento externo especializado e independiente. Es por este motivo y por esta complejidad, que las diferentes personas participantes dentro de un Ayuntamiento pasan a tener un papel muy importante en todo el proceso, que eleva su rol no sólo a la vertiente como especialistas en materia de alumbrado, sino también como gestores internos dentro del Ayuntamiento, tanto a nivel político, como de intervención y también de comunicación con la ciudadanía. En definitiva, monitorizar y liderar un proceso que a menudo implica vencer fuertes resistencias al cambio.
Estas actuaciones de renovación suponen no sólo una mejora en la calidad del servicio del alumbrado que pasa a cumplir las exigencias de la Normativa y a respetar el medio ambiente sino también una adaptación a las últimas tecnologías disponibles en el mercado. Estas tecnologías ofrecen garantías de que los proyectos sean un éxito, consiguiendo ahorros económicos imprescindibles de considerar en un momento donde el precio de la energía se incrementa día a día, siempre respetando la austeridad del proceso y el rigor en las cuentas municipales procurando avanzar hacia una mejor gestión local de la energía. Gracias a que la nueva tecnología de iluminación con LEDs se está consolidando como una alternativa sólida y fiable, ya es
22 gesa.cat ohup.es
posible el abordar inversiones de eficiencia energética incluyendo una parte de la inversión para la reparación y la puesta al día de una parte de las instalaciones en cumplimiento del Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión.
Debemos tener en cuenta también la disponibilidad de plataformas informáticas y tecnológicas que ayudan a la transversalidad del proceso y a la transparencia de forma que son una gran herramienta no sólo de trabajo sino para aglutinar esfuerzos y conseguir el consenso necesario entre los diferentes implicados en el liderazgo del proyecto. La utilización de estos software han supuesto un antes y un después en la forma de entender la gestión energética municipal del alumbrado. Es por este motivo que para que este modelo sea aplicable, de una forma generalizada, se tiene que hacer especial hincapié en la importancia que tiene la realización de una auditoría energética ejecutiva junto con la realización de estudios económicos y financieros rigurosos de los diferentes escenarios posibles y que son objeto de estudio. Solo de esta forma se puede garantizar el éxito del proceso en todo su conjunto.
Referencias
[1] RD1890/2008: de 14 de noviembre, por el que se aprueba el Reglamento de eficiencia energética en instalaciones de alumbrado exterior y sus Instrucciones técnicas complementarias EA-01 a EA-07.
[2] Ley 6/2001, de 31 de mayo, de ordenación ambiental del alumbrado para la protección del medio nocturno.
[3] Directiva 2012/27/UE del Parlamento Europeo y del Consejo de 25 de octubre de 2012 relativa a la eficiencia energética, por la que se modifican las Directivas 2009/125/CE y 2010/30/UE y por la que se derogan las Directivas 2004/8/CE y 2006/32/CE.
23 gesa.cat ohup.es
ANNEX 2
PRESENTACIÓ DEL MODEL MARTORELLES
Jose
p Ba
rber
illo
Ges
age
sa@
gesa
.cat
El “
mod
elo
Mar
tore
lles”
de
ahor
ro:
una
inic
iativ
a pi
oner
a
INTR
ODU
CCIÓ
NSe
gún
laDi
rect
iva
2006
/32/
CE:
“Esu
naEm
pres
ade
Serv
icio
sEne
rgét
icos
(ESE
),un
ape
rson
afís
ica
oju
rídic
aqu
epr
opor
cion
ase
rvic
ios
ener
gétic
oso
dem
ejor
ade
laef
icie
ncia
ener
gétic
aen
las
inst
alac
ione
so
loca
les
deun
usua
rioy
afro
nta
cier
togr
ado
derie
sgo
econ
ómic
oal
hace
rlo.E
lpag
ode
loss
ervi
cios
pres
tado
sse
basa
rá(e
npa
rte
oto
talm
ente
)en
laob
tenc
ión
dem
ejor
asde
laef
icie
ncia
ener
gétic
ay
enel
cum
plim
ient
ode
losd
emás
requ
isito
sde
rend
imie
nto
conv
enid
os”.
OBJ
ETIV
OS
IMPL
EMEN
TACI
ÓN
ESE
PARA
ALU
MBR
ADO
PÚ
BLIC
O E
N M
ARTO
RELL
ES
AHO
RRO
MÁX
IMO
DE
LAEN
ERG
IATO
TAL
CON
SUM
IDA
MEJ
ORA
DEL
SERV
ICIO
DEL
ALU
MBR
ADO
PÚBL
ICO
EXTE
RIO
RSI
MPL
IFIC
ACIÓ
NDE
LAG
ESTI
ÓN
MU
NIC
IPAL
REDU
CCIÓ
NDE
LAS
EMIS
ION
ESDE
CO2
ALA
ATM
OSF
ERA
CUM
PLIM
IEN
TODE
LAS
NO
RMAT
IVAS
VIG
ENTE
SRE
ALIZ
ARLA
INVE
RSIÓ
NN
ECES
ARIA
SIN
INCR
EMEN
TAR
ELG
ASTO
PÚBL
ICO
FASE
S PA
RA L
A IM
PLEM
ENTA
CIÓ
NES
TUDI
OPR
EVIO
YAN
ÁLIS
ISDE
LAIN
FORM
ACIÓ
NEX
ISTE
NTE
PRO
PUES
TADE
MEJ
ORA
SDE
EFIC
IEN
CIA
DEL
ALU
MBR
ADO
PÚBL
ICO
ESTU
DIO
YVA
LORA
CIÓ
NDE
LAS
PRES
TACI
ON
ESQ
UE
DEBE
NDE
INCL
UIR
SEEN
ELCO
NTR
ATO
(P1
aP6
)
REDA
CCIÓ
ND
ELO
SPL
IEG
OS
DE
CON
DIC
ION
ESQ
UE
REG
IRÁN
ELCO
NTR
ATO
DESU
MIN
ISTR
OY
SERV
ICIO
SPA
RAEL
MAN
TEN
IMIE
NTO
DELA
SIN
STAL
ACIO
NES
PRO
CEDI
MIE
NTO
DELI
CITA
CIÓ
NDE
LPL
IEG
OES
E
PUBL
ICAC
IÓN
COM
UN
ITAR
IAEV
ALUA
CIÓ
NDE
CON
CURS
ANTE
S
INIC
IODE
LCO
NTR
ATO
SEG
UIM
IEN
TOY
CON
TRO
LIN
DEPE
NDI
ENTE
DELA
SPR
ESTA
CIO
NES
ANÁL
ISIS
INFO
RMAC
IÓN
EXI
STEN
TEN
IVEL
DEIL
UM
INAC
IÓN
,DIS
TRIB
UCI
ÓN
YAL
TURA
SDE
INST
ALAC
IÓN
HORA
SDE
FUN
CIO
NAM
IEN
TO,C
OST
ES
CON
SUM
OAN
UAL
(KW
H/AÑ
O)
PRO
PUES
TA D
E M
EJO
RAS
DE E
FICI
ENCI
ARE
NO
VACI
ÓN
DELU
MIN
ARIA
SCO
NTA
MIN
ANTE
SRE
NO
VACI
ÓN
DELU
MIN
ARIA
SPO
COEF
ICIE
NTE
SIN
STAL
ACIÓ
NDE
LUM
INAR
IAS
DEHA
LOG
ENU
ROS
MET
ÁLIC
OS
CON
QU
EMAD
OR
CERÁ
MIC
O(L
UZ
BLAN
CAY
MEJ
OR
REPR
OD
UCC
IÓN
CRO
MÁT
ICA)
INST
ALAC
IÓN
DEU
NSI
STEM
ADE
REDU
CCIÓ
NDE
FLU
JOIN
DIVI
DUAL
IZAD
ODE
HAST
AU
N35
%SO
BRE
LAPO
TEN
CIA
TOTA
LSU
BSTI
TUCI
ÓN
DE
LOS
SEM
ÁFO
ROS
TRAD
ICIO
NAL
ESPO
RSE
MÁF
ORO
SQ
UE
INCO
RPO
RAN
LATE
CNO
LOG
ÍALE
D
PRES
TACI
ON
ES A
INCL
UIR
EN
EL
CON
TRAT
OPR
ESTA
CIÓ
N1
(P1)
:G
ESTI
ÓN
ENER
GÉT
ICA
PRES
TACI
ÓN
2(P
2):
MAN
TEN
IMIE
NTO
PRES
TACI
ÓN
3(P
3):
GARA
NTÍ
ATO
TAL
PRES
TACI
ÓN
4(P
4):
OBR
ASDE
MEJ
ORA
YRE
NO
VACI
ÓN
PRES
TACI
ÓN
5(P
5):
INVE
RSIO
NES
ENAH
ORR
OEN
ERG
ÉTIC
OY
ENER
GÍAS
REN
OVA
BLES
PRES
TACI
ÓN
6(P
6):
TRAB
AJO
SCO
MPL
EMEN
TARI
OS
3 PU
NTO
S CL
AVE
A TE
NER
EN
CU
ENTA
EN
EL
CON
TRAT
OLA
EMPR
ESA
ESE
ADJU
DIC
ATAR
IAN
OSE
HAC
ECA
RGO
DE
LOS
COST
ESEN
ERG
ÉTIC
OS
HAS
TACO
MPL
ETAR
LAS
INVE
RSIO
NES
ENEF
ICIE
NCI
AEN
ERG
ÉTIC
A
ELAY
UN
TAM
IEN
TOM
ANTI
ENE
ENTO
DOM
OM
ENTO
LATI
TULA
RIDA
DTA
NTO
DEL
CON
TRAT
ODE
LACO
MPA
ÑÍA
COM
ODE
LAS
INST
ALAC
ION
ESDE
ALU
MBR
ADO
ENCA
SODE
QU
ESE
RECI
BAU
NA
SUBV
ENCI
ÓN
DURA
NTE
ELPE
RÍO
DODE
LCO
NTR
ATO
,ÉST
ERE
PERC
UTE
ÍNTE
GRA
MEN
TEA
FAVO
RDE
LAY
UN
TAM
IEN
TO
OPC
IÓN
1:RE
DUCI
ENDO
ELIM
PORT
EDE
LAPR
ESTA
CIÓ
NM
ENSU
ALD
ESU
MIN
ISTR
OY
SERV
ICIO
S
OPC
IÓN
2:RE
DU
CIEN
DO
PRO
PORC
ION
ALM
ENTE
ELPE
RÍO
DOTO
TAL
DEL
CON
TRAT
O
ESTU
DIO
ECO
NÓ
MIC
O Y
FIN
ANCI
ERO
SIM
ULA
CIÓ
NDE
LOS
DIFE
REN
TES
ESCE
NAR
IOS
FIN
ANCI
ERO
SPO
SIBL
ESDE
TERM
INAC
IÓN
DELO
SDI
FERE
NTE
SPA
RÁM
ETRO
S:VA
N,T
IRY
PAYB
ACK
REVE
RSIÓ
NDE
LAS
SUBV
ENCI
ON
ESAL
AYU
NTA
MIE
NTO
REVI
SIÓ
N D
EL P
RECI
O D
E LA
EN
ERGÍ
A
MER
CADO
LIBR
EVS
.TU
RLA
EVO
LUCI
ÓN
DEL
PREC
IODE
LAEN
ERG
ÍAN
OES
UN
AM
AGN
ITU
DPR
EVIS
IBLE
NI
CON
TRO
LABL
E.LA
SIN
CERT
IDU
MBR
ESDE
RIVA
DAS
DEES
TAEV
OLU
CIÓ
NTI
ENEN
QU
ESE
RAS
UM
IDAS
POR
PART
ED
ELLI
CITA
DO
R.N
OSE
PUED
EPA
GAR
NI
GEST
ION
ARLA
ENER
GÍA
CORR
ECTA
MEN
TE(C
ON
CON
FIAN
ZAY
SEGU
RIDA
D)SI
NO
SEM
IDE
ADEC
UAD
AMEN
TE.
IMPA
CTO
ECO
NÓ
MIC
O Y
AM
BIEN
TAL
DEL
PRO
YECT
O
RESU
MEN
ECO
NÓ
MIC
O D
EL C
ON
TRAT
O (D
URA
CIÓ
N: 9
AÑ
OS)
ESCE
NAR
IO E
CON
ÓM
ICO
FIN
AL
SITU
ACIÓ
N
ECO
NÓ
MIC
A FU
TURA
COST
E M
ANTE
NIM
IEN
TO P
REST
ACIO
NES
FU
TURA
S
COST
E CO
NSU
MO
EN
ERG
ÉTIC
O
ACTU
AL
COST
E M
ANTE
NIM
IEN
TO A
CTU
AL
SITU
ACIÓ
N
ECO
NÓ
MIC
A FI
NAL
SITU
ACIÓ
N
ECO
NÓ
MIC
A AC
TUAL
COST
E M
ANTE
NIM
IEN
TO
STAN
DARD
COST
E CO
NSU
MO
EN
ERGÉ
TICO
FIN
AL
INVERSIÓN EN MEJORASEFICIÉNCIA ENERGÉTICA
PREV
ISIÓ
N P
RÓXI
MO
S 5
AÑO
S
AHO
RRO
FIN
AL
TOTA
L
CON
CLU
SIO
NES
“NO
SEPU
EDE
GEST
ION
ARLO
QU
EN
OSE
MID
ECO
RREC
TAM
ENTE
”
PRO
MO
VER
LAIN
FORM
ACIÓ
NY
LADI
VULG
ACIÓ
N:U
NA
ESE
NO
AFEC
TAN
ICO
MPR
OM
ETE
ELCA
PÍTU
LOVI
DEL
PRES
UPU
ESTO
RESE
RVAD
OA
INVE
RSIO
NES
UN
PREV
ISIB
LEIN
CREM
ENTO
FUTU
RODE
PREC
IOS,
HACE
NEC
ESAR
IOM
ASQ
UE
NU
NCA
PRO
MO
VER
MED
IDAS
DE
EFIC
IEN
CIA
ENER
GET
ICA
CUM
PLIR
NIV
ELES
LUM
ÍNIC
OS
QU
EM
ARCA
ELRE
GLA
MEN
TO(R
D189
0/20
08),
NO
EXCE
DERL
OS
SIQ
UER
EMO
SAH
ORR
AR
CREC
IEN
TEU
TILI
ZACI
ÓN
DELU
MIN
ARIA
SQ
UE
INCO
RPO
RAN
LATE
CNO
LOG
ÍALE
D.IM
PORT
ANCI
AD
EES
TABL
ECER
UN
OS
CRIT
ERIO
SD
ECO
STES
,GAR
ANTÍ
ASY
REQ
UER
IMEN
TOS
MÍN
IMO
SA
CUM
PLIR
ELPR
OCE
SOD
EIM
PLAN
TACI
ÓN
DE
UN
AES
EEN
TEN
DIDO
COM
OU
NPR
OCE
SOIN
TEG
RAL
YPA
RTIC
IPAT
IVO
.DI
ÁLO
GO
COM
PETI
TIVO
EIM
PLIC
ACIÓ
NDE
LAAD
MIN
ISTR
ACIÓ
NPÚ
BLIC
A
Gra
cias
por
su a
tenc
ión
Agra
deci
mie
ntos
24 gesa.cat ohup.es
ANNEX 3
ARTICLE PUBLICAT AL
SEGON CONGRÉS DE SERVEIS ENERGÈTICS ESES
12 ELECTRA nº 174 agosto 2012
artículo
espe
cial
ilum
inac
ión
J. BARBERILLO GESA, Gerente de GESA
J. BARBERILLO NUALART, Ingeniero Industrial
Las Empresas de Servicios Energéticos son instrumentos del sector privado que basados en surendimiento ofrecen mejoras en materia de energía/emisiones (ahorro energético, eficienciaenergética, conservación de la energía y reducción de las emisiones). A pesar de la necesidadde muchos municipios de contar con la participación de las ESEs, estas afrontan muchos retos.En este trabajo, los autores presentan como ejemplo el "modelo Martorelles" de ahorro que hasupuesto el primer contrato de servicios energéticos para alumbrado público de Cataluña. Unainiciativa que engloba servicio de mantenimiento integral, gestión energética, renovación yoptimización energética del alumbrado público exterior sin necesidad de endeudamiento porparte del Ayuntamiento de Martorelles. Este proyecto reporta al Ayuntamiento un ahorroeconómico en la factura eléctrica de más de un 50% con un contrato de una duración menor a10 años. En este artículo se aportan datos concretos y reales, describiendo la metodología detrabajo utilizada, así como las estrategias de desarrollo integral del proyecto para que lasESES tengan, de ahora en adelante, un papel importante promoviendo la eficiencia energéticay lumínica de los municipios. Este trabajo fue premiado con uno de los accésit en el II Congresode Servicios Energéticos ESEs, celebrado el pasado mes de marzo en Barcelona.
El “ModeloMartorelles” deahorro: unainiciativa pionera
Primer contrato de servicios energéticospara alumbrado público de Cataluña
14 ELECTRA nº 174 agosto 2012
artículo
espe
cial
ilum
inac
ión
INTRODUCCIÓN
El interés en mejoras de la efi-ciencia energética ha sido impor-tante desde la primera crisis delprecio del petróleo a principiosde la década de los 70. Losusuarios han puesto especialatención en la reducción de loscostes operacionales y nuevasformas de manejar y monitorizarel consumo energético. Comoconsecuencia, el concepto deESE surgió en Norteamérica aprincipios de los 80. Actualmenteel interés por las ESES se ha idoincrementando debido al calenta-miento global que sufre el plane-ta Tierra, causado por la elevadautilización de fuentes de energíano renovables.
Si a todo esto añadimos elinevitable aumento del preciode la energía, la crisis e inefi-ciencia del modelo económicoactual nos encontramos quelas ESES pueden ofrecer unimpacto positivo proporcionan-do instrumentos para la mejo-ra en materia energética (aho-rro, eficiencia y conservación).Las ESES operan bajo lo quepodemos denominar una con-tratación basada en el rendi-miento y los resultados obteni-dos. De esta forma se consi-gue reducir los riesgos de im-plementación del proyecto, se-gregando el riesgo crediticiodel riesgo técnico y de rendi-miento. El cliente no asumeninguna otra obligación finan-ciera que la de pagar un por-centaje del ahorro real conse-guido por la ESE a lo largo deun periodo de tiempo especifi-cado. Esta obligación no seconsidera como una deuda, espor esta razón que no apareceen las cuentas del balance delcliente.
El interés y la cooperaciónde las instituciones financierasy los bancos son esenciales
para el desarrollo de un mer-cado ESE. Igualmente, el go-bierno y las entidades públicastienen un papel importante ala hora de estimular el merca-do ofreciendo tanto opcionesde financiamiento asequibles(por ejemplo para la realiza-ción de auditorías energéticase inversiones de mejora, comolas subvenciones de ICAEN en2011) como apoyo a proyectosdemostrativos y programaseducativos.
La Directiva 2006/32/CE delParlamento Europeo define unaESE como: "Una persona físicao jurídica que proporciona servi-cios energéticos o de mejora dela eficiencia energética de lasinstalaciones o locales de unusuario y afronta cierto gradode riesgo económico al hacerlo.El pago de los servicios presta-dos se basará (en parte o total-mente) en la obtención de me-joras de la eficiencia energéticay en el cumplimiento de losdemás requisitos de rendimien-to convenidos". Este riesgoeconómico crea por parte de laESE el más alto nivel de moti-vación para la correcta especifi-cación, instalación y manteni-miento de los ahorros a lo largode la duración del contrato.
En el caso de la licitación delos servicios energéticos delalumbrado público municipalhay cinco conceptos funda-mentales a tener en cuenta:
�La evolución del precio de laenergía no es una magnitudprevisible ni controlable. Lasincertidumbres derivadas deesta evolución tienen queser asumidas por parte dellicitador.
�Una ESE realiza la inversiónde obra necesaria para me-jorar la eficiencia energética,
pero no se hace cargo de loscostes asociados de las ins-talaciones existentes a lasnormativas actuales.
�El éxito del proyecto se basaen un estudio económico yfinanciero completo que de-termine correctamente pará-metros importantes de la in-versión como son el ValorActual Neto (VAN), la TasaInterna de Retorno (TIR) o elPeriodo de Retorno de la In-versión (Payback); d) la fór-mula polinómica de actuali-zación de precios de laenergía.
�A lo largo de la duración delcontrato (y de forma inde-pendiente) se tiene que ha-cer el seguimiento y controlde las prestaciones, del nivelde servicio en general y enespecial de la gestiónenergética, verificando quelas instalaciones realmenteconsuman los valores de di-seño previstos, que funcio-nen en el horario establecidoy que la facturación sea lacorrecta (preferiblementeutilizando contadores decompañía).
Creemos que los conocimien-tos adquiridos en este estudiodel "modelo Martorelles" de aho-rro pueden ser transferidos oaplicados a otros municipios yempresas interesadas en desa-rrollar la industria ESE. Nos en-contramos ante un mercado enauge debido fundamentalmentea tres aspectos clave:
�La reciente liberalización delsector eléctrico español y asu consecuente incrementogradual en competitividad.
�La reducción de costes quesupone que la ESE sea unaempresa especializada en el
15ELECTRA nº 174 agosto 2012
servicio y que trabaje paradiferentes clientes (eco-nomía de escala).
�La irrupción con fuerza en elmercado de últimas tecno-logías tanto a nivel de con-trol y gestión como de lumi-naria que pueden llegar asuponer ahorros energéticosinteresantes a tener encuenta.
OBJETIVOS
Los objetivos iniciales que seestablecieron y que debía cum-plir el contrato ESE de manteni-miento de las instalaciones dealumbrado y semafóricas deMartorelles fueron los siguientes:
�Reducción del consumoenergético y cumplimientodel RD1890/2008.
�Reducción de la contamina-ción lumínica y cumplimientodel D82/2005 y elRD1890/2008.
�Simplificación a nivel munici-pal de la gestión de las insta-laciones de alumbrado, me-jorando el nivel de servicio yampliando las prestaciones(P1 a P6).
�Hacer la inversión económi-ca para la mejora de la efi-ciencia energética sin queesto supusiese un aumentodel endeudamiento munici-pal.
�Conseguir un ahorro econó-mico desde el inicio del con-trato superior al 10% delcoste energético anual ac-tual.
�Hacer del proyecto un proce-so participativo, un diálogocompetitivo que integraselas diferentes partes tanto a
nivel de las administracio-nes públicas, como de em-presas del sector privado(por ejemplo ESEs, fabri-cantes de luminarias) y a laciudadanía.
Las ventajas de carácter so-cial que ofrece este tipo deproyecto resultan numerosasde entre las que destacan: unamejora de la calidad de vida delos ciudadanos al anular la luzintrusa o molesta, incremen-tando también el nivel de ser-vicio ofrecido; concienciación yrealización de campañas muni-cipales para comunicar la ne-cesidad de ahorrar energética-mente y de hacer un uso másracional de la energía; satis-facción de vivir en un entornomás sostenible; generación deocupación en diferentes ámbi-tos.
Finalmente se establecieronlos criterios para redactar unestudio previo que sirviese debase para confeccionar los plie-gos dando viabilidad al servicioy proponiendo las mejoras de-seadas del alumbrado público ysemafórico municipal. Se priori-zaron las soluciones que incor-porasen la utilización de luzblanca (mejora de la reproduc-ción cromática y profundidadde campo con el consiguienteincremento de la seguridad ciu-dadana), sistema de telecontroly el uso de nuevas tecnologíasque permitiesen obtener unalumbrado público más eficien-te, consiguiendo incorporar por
ejemplo sistemas de reducciónde flujo punto a punto.
La duración inicial previstadel contrato mixto de suminis-tro y servicios era de 10 años(sin contabilizar la reduccióntemporal propuesta por las em-presas licitadoras).
Durante la redacción del con-trato, se prestó especial aten-ción a tres puntos clave a in-corporar en el mismo:
�La empresa ESE adjudica-taria no se hace cargo delpago de los costes energé-ticos hasta completar lasinversiones en eficienciaenergética (una vez finaliceel período transitorio), opor vencimiento del perío-do comprometido en laoferta ganadora, cualquierperíodo que sea menor.
�El Ayuntamiento mantieneen todo momento y sin ex-cepción la titularidad tantodel contrato con la compañíacomercializadora como delas instalaciones de alumbra-do.
�En caso de que se recibauna subvención durante elperíodo del contrato, éstarepercute íntegramente a fa-vor del Ayuntamiento, biensea a través de una reduc-ción en el importe de la pres-tación mensual de suministroy servicios o con una reduc-ción proporcional del período
artículo
especial iluminación
Uno de los objetivos del contrato era conseguirun ahorro económico desde el inicio del
contrato superior al 10% del coste energéticoanual actual.
16 ELECTRA nº 174 agosto 2012
total del contrato. Para más in-formación referente a los crite-rios a seguir para la licitación delalumbrado público en modelo decontratación ESE consultar lasguías publicadas por el CEEC(2011) y IDAE (2008).
RESULTADOS
En este apartado presenta-mos datos que describen lasventajas ambientales y los re-sultados financieros de la ope-ración. Es importante destacarque el alumbrado público antesde la actuación estaba formadopor un total de 1.153 puntos deluz (de los cuales un 61% erande VSAP) distribuidos en 33cuadros de mando y que anual-mente operaban un total de4.277 horas sin reducción deflujo. La potencia media instala-da de los puntos de luz era de146W. El consumo total anual es-timado era de 835.622kWh conun coste de 116.987,12€/año1.Una vez realizadas las inversio-nes de mejora (valoradas en473.081€ y que incluyen la sus-titución de 386 luminarias, 615equipos electrónicos incluyendolámparas y de un total de 152lámparas) se obtiene una poten-cia media instalada de 74W (ha-logenuros metálicos con quema-dor cerámico, luz blanca), tele-control punto a punto (permitereducción de flujo con opción dereducción de flujo individualiza-da de hasta un 35% en poten-cia) y un total de 4.277 horas defuncionamiento anual. Lossemáforos se sustituyen porsemáforos que incorporan tec-nología LED. Estas mejoras su-ponen un ahorro anual de56.888€ (Tabla I).
El importe anual del contratose prevé en 175.279€ durante unperiodo 10 años (Tabla II).
CONCLUSIONES
Debido a la experiencia adqui-rida desarrollando el "modeloMartorelles" de ahorro, junto con
las limitaciones técnicas y lega-les que se tuvieron que abordardurante la elaboración de la do-cumentación de la licitación,ofrecemos un conjunto de reco-
artículo
espe
cial
ilum
inac
ión
PROYECTO
CONSUMO ANTES DESPUÉS
Alumbrado (kWh/año) 814.949,29 415.837,00
Semáforos (kWh/año) 20.673,00 13.437,50
Total (kWh/año) 835.622,29 429.274,50
Total (€) 116.987,12 60.098,43
AHORRO
Anual total (kWh) - 406.347,79 (-49%)
Anual total (€) - 56.888,69 (-49%)2
Anual total estimado (Tn CO2) - 203,17
Tabla I. Impacto económico y ambiental del proyecto.
PARÁMETROS CONTRACTUALES a seismeses
Actualización de precios
P1 SERVICIOS ENERGÉTICOS Gestión energética 8.024€ IPC
Coste energético 60.098€ Precio energía
Amortización 56.889€ Euribor
P2 MANTENIMIENTO 37.760€ IPC
P3 GARANTÍA TOTAL 12.508€ IPC
Suma total de las prestaciones (precio global anual) 175.279€
PARÁMETROS INFORMATIVOS
Inversión inicial 473.081€
Tipo total al final del contrato 1.752.791€
Tabla II. Resumen económico del contrato.
1 Todos los precios incluyen el 18% de IVA.2 Como resultado de las mejoras ofrecidas por la empresa adjudicataria el ahorro anual ha resultado ser mayor al 60% anualcon una duración total del contrato de 8,9 años
17ELECTRA nº 174 agosto 2012
mendaciones y estrategias claveque pueden contribuir al desarro-llo de la industria ESE a nivel na-cional.
�Existe la necesidad de desa-rrollar procedimientos están-dar para la medición y la ve-rificación de los ahorros (nose puede gestionar lo que nose mide correctamente) asícomo un contrato estándarque ayude tanto a los usua-rios finales como a la comu-nidad financiera a una mejorcomprensión de los contra-tos ESE, basados en los re-sultados y la eficienciaenergética real obtenida.
�Promover la información yla divulgación. Hay puntosclave en los que hay quehacer especial hincapiépara comprender correcta-
mente que implicacionessupone que una ESE se en-cargue del mantenimientointegral del alumbrado pú-blico de un municipio. Es unconcepto de negocio quebásicamente ayuda a redu-cir los costes operativostotales de las instalaciones,obteniendo un remanentepara invertir en otras parti-das presupuestarias (noafecta ni compromete elCapítulo VI del presupues-to reservado a inversio-nes). Además, el sistemafunciona de forma indepen-diente, sin necesidad deestar supeditado a subven-ciones gubernamentales.En el caso que estas se ha-gan efectivas, repercutendirectamente en beneficiodirecto para el Ayunta-miento.
�Debido al incremento deprecios experimentado por latarifa eléctrica, podemosafirmar con seguridad quetodo el ahorro que consiga-mos a día de hoy represen-tará un doble ahorro el díade mañana. La salida real dela crisis pasa por la eficienciaenergética y la adopción demedidas de sostenibilidad.
�Si queremos ahorrar tene-mos que cumplir los niveleslumínicos que marca el Re-glamento (RD1890/2008),no nos podemos exceder.Esto no quiere decir que ten-gamos que rebajar el nivelde iluminación, sino que nosadaptemos a los tiemposmodernos situándonos así aniveles de iluminación igua-les a los demás países delnorte de Europa.
artículo
especial iluminación
Una vez realizadas las inversiones de mejora se obtiene una potenciamedia instalada de 74W por punto de luz, telecontrol punto a punto, un
total de 4.277 horas de funcionamiento anual y semáforos con tecnologíaLED. Estas mejoras suponen un ahorro anual de 56.888€
18 ELECTRA nº 174 agosto 2012
�Por todos es conocido que elfuturo pasa por una crecien-te utilización de luminariasque incorporan la tecnologíaLED. Para evitar errores yseguir un camino exitoso ha-cia esta conversión es im-portante que se desarrollenmetodologías concretas paracrear un entorno adecuadoque permita la competitivi-dad en igualdad de condicio-nes enfatizando la importan-cia de conocer los costes ygarantías que ofrecen; elrendimiento lumínico compa-rado con el de la tecnologíatradicional; requerimientosmínimos de: ahorro energéti-co, producción, documenta-ción, de iluminación, mecáni-cos y eléctricos. Es reconoci-do como buena práctica eldesarrollo de proyectos pilo-to a pequeña escala.
�La implementación de unaESE tiene que ser entendi-do como un proceso inte-gral y participativo dondeexista un buen clima de co-municación y cooperaciónentre las diferentes partes.Es importante que existaun diálogo competitivo en-tre industriales y equipo re-dactor para encontrar asílas mejores y más avanza-das soluciones para el pro-yecto. La implicación de laadministración pública y dela ciudadanía juega tam-bién un papel clave en eléxito de todo el proceso.
AGRADECIMIENTOS
Agradecemos la implicación yapoyo técnico y financiero reci-bidos de las administracionespúblicas durante todo el proce-so previo y durante la licitaciónde los servicios energéticos delalumbrado público municipal deMartorelles: Ayuntamiento deMartorelles, ICAEN y Diputa-
ción de Barcelona. Agradece-mos también la estrecha cola-boración del CEEC en el pro-yecto y a todos ellos por el tra-bajo tan importante que estánrealizando para impulsar el ám-bito de la eficiencia energética.
REFERENCIAS
�BARBERILLO, J. (2010a).:"Estudio energético previoa la externalización del ser-vicio de alumbrado públicoy semafórico en el munici-pio de Martorelles". GesaS.L. Les Franqueses delVallès.
�BARBERILLO, J. (2010b).:"Pliego de condiciones par-ticulares para la adjudica-ción del contrato de sumi-nistro y servicios para elmantenimiento de las insta-laciones de alumbrado ysemafóricas de Martore-lles". Gesa S.L. Les Fran-queses del Vallès.
�CEEC (2011): "Licitaciódels serveis energètics del'enllumenat públic: criterisper a la licitació de l'enllu-menat públic en model decontractació d'Empresa deServeis Energètics". Clús-ter d'Eficiència Energèticade Catalunya. Barcelona.
�ICAEN (2011): "Avanç dela convocatòria d'ajuts
d'estalvi i eficiènciaenergètica. Convocatòria2011". Institut Català del'Energia. Barcelona.
�IDAE (2008): "Protocolo deauditoría energética de lasinstalaciones de alumbradopúblico exterior". Institutopara la Diversificación yAhorro de la Energía. Ma-drid.
�PIÑEIRO, J.L. (1998): "Tra-tado de alumbrado público".Ed. Donostiarra S.A. SanSebastián.
�2006/32/CE: Directiva delParlamento Europeo y delConsejo de 5 de abril de2006, sobre la eficienciadel uso final de la energía ylos servicios energéticos ypor la que se deroga la Di-rectiva 93/76/CEE delConsejo.
�RD1890/2008 de 14 de no-viembre, por el que seaprueba el Reglamento deeficiencia energética en ins-talaciones de alumbrado ex-terior y sus Instruccionestécnicas complementariasEA-01 a EA-07.
�Ley 6/2001, de 31 demayo, de ordenación am-biental del alumbrado parala protección del medionocturno.�
artículo
espe
cial
ilum
inac
ión
La implementación de una ESE tiene que serentendido como un proceso integral y
participativo. La implicación de laadministración pública y de la ciudadanía
juega también un papel clave en el éxito detodo el proceso.
25 gesa.cat ohup.es
ANNEX 4
COMUNICAT DE LA LLEI 3/2015, DE 11 DE MARÇ
QUE MODIFICA LA LLEI 6/2001