©JUNA LÓPEZ
Dijous 7 de novembre, 21hDivendres 8 de novembre, 21h
Sala La Planeta
SHAKESPEAREA BENICÀSSIMSergi López
SHAKESPEARE A BENICÀSSIMSergi López
02
Fitxa
Dades
Lectura en escena de texts a partir d’una idea de Sergi López i Jorge PicóTraducció de textos: Miguel Teruel, Pilar Ezpeleta i Vicent MontaltPosada en escena: Jorge PicóLectura de textos: Sergi LópezProducció i management: Xochitl de LeónCoproducció: Setze Fetges Associats S.L i ring de teatro
Dia i hora: Dijous 7 i 8 de novembre, 21 hLloc: Sala La PlanetaPreus: 19 €Durada: 1h i 5 min.
La programació de Temporada Alta a la Sala La Planeta de Girona compta amb la col·laboració de:
ESTRENA
SHAKESPEARE A BENICÀSSIMSergi López
03
Presentació
Un jove anglès arriba a l’estació de Benicàssim. No hi ha anat a parar atret pel festival de música
indie que cada any congrega milers dels seus, o potser sí, encara no ho sabem. El que sí que
sabem és que a banda de música pop, a l’iPod té diversos fragments de Shakespeare, Ovidi o
Montaigne. Vuit anys després de l’inoblidable Non solum estrenat a Temporada Alta i que encara
gira pel món, Sergi López i Jorge Picó, actor, director i amics inseperables, tornen a la càrrrega
amb la lectura més sui generis dels clàssics més canònics. Perquè ningú s’esperava que venint
del mim i del teatre gestual, Sergi López s’atrevís ara amb Otel·lo, Hamlet o Enric V (entre altres).
Embarquem-nos amb el nostre actor més internacional en aquest sorprenent viatge per l’arxipèlag
shakespearià. L’humor està garantit.
Sinopsi
Un jove anglès arriba a l’estació de Benicàssim. A la seva motxilla, un ipod amb un llistat de repro-ducció intel·ligent titulat Moments estranys preferits (Shakespeare, Ovidi, Montaigne) … Què deu pensar pensarà dels natius? I els natius d’ell?
Ens ho imaginem a la platja, una nit de juliol, escoltat, preguntant-se com sonarien en una altra llengua, anticipant-se als plaers de la transfusió…
SHAKESPEARE A BENICÀSSIMSergi López
04
Notes del director
Un proyecto a diez manos: Pilar, Miguel, Vicent, Sergi y Jorge. Fragmentos de obras de Shake-
speare escogidos como si fueran una “lista de reproducción inteligente” de un ipod, o un repro-
ductor Mp3. Una mesa de oficina con los textos, monólogos, diálogos, guardados en un cajón.
Sergi López se sienta dispuesto a leer. A pocos metros, y, casi enfrentada, otra mesa donde ¿un
oficinista? ¿un técnico de luces? ¿el director de la obra? o llamémosle “el otro”, sentado, mira,
escucha y anuncia entradas de personajes. Leer para hacer aparecer. Atención detenida sobre las
palabras. La frontera entre la lectura y la actuación. La página como una ventana abierta hacia el
público. Y la mesa del escritorio, escenario donde obramos sobre la imaginación del espectador.
“¿Mi nación?... ¿Cuál es mi nación?” Iago, Portia, Hamlet, Caliban, Ricardo II… están entre las
palabras, solamente hay que reanimarlos. “Ser… No ser… o… ¿Fer o no Fer? He aquí el dilema.
Enric V, (Cor I) “Ah, qui tingués una Musa de foc…”
El Mercader de Venècia (1.2.12) “T’asseguro Nerissa, que el meu cos petit…”
El Mercader de Venècia (4.1.344) “Un moment, jueu…”
Othello (2.1.281) “I el Moro… Gran és la seva noblesa!”
Othello (2.3.319) “Qui gosarà dir que jo represento aquí el malvat?”
Othello (3.3.110) “Qué estàs pensant, Iago?”
Hamlet (1.2.65) “Bon Hamlet, lleva la nit del teu semblant”
Hamlet (2.2.550) “Estic sol ara”
Hamlet (3.1.58) “Ser… No ser… He ahí el dilema”
La Tempesta (2.1.141) “Si jo tingués una plantació en aquesta illa…”
La Tempesta (1.2.332) “Aquesta illa és meva”
Enric V (3.3.1) “Capitán Fluellen debéis acudir inmediatamente a las minas”
Hamlet (3.1.58) “Fer… o no fer… Aquest és el dilema”
Ricard II (5.1) “Estic pensant com podria comparar aquesta presó…”
Sonet 15 “Quan penso que tot allò que creix…”
Fragments escollits per a Shakespeare a Benicàssim
SHAKESPEARE A BENICÀSSIMSergi López
05
Traducción transfusiónY luego están estos tres: Pilar, Miguel y Vicent.
Los traductores.
Hoy no tenemos tapa del libro para poner sus nombres (en teatro la tapa del libro es el telón) así
que hágase la luz sobre ellos.
Un traductor es…
Lo que hay antes de escribir es…
Lo que va desde… hasta… es…
Un embajador que hace que…
Para traducir hace falta un espacio quirúgico
operating theatre
Frontal, nada que ver con la disposición panóptica de las cárceles,
donde uno vigila a muchos,
aquí son tres los que se ocupan del “cadáver Shakespeare”
Y la tinta se hace sangre: transfusión. El puño se abre y se cierra para que las venas saluden al
traductor y puedan ser perforadas, y así extraer caudales, ríos de palabras que mueven piedras
cuando bajan las aguas.
No traducimos, por ejemplo, cómo habla el diablo, sino las palabras de un hombre poseído por
ideas destructoras. “Malvat? Jo?” dice Iago
¿De qué está hecha la sangre de esta transfusión?
Si la traducción es una transfusión ¿Y el donante? ¿Cómo es?
Tiene que ser generoso pues a veces no dona, sino que le “expropian” o le “adquieren”
Muchas veces no puede desvelar su identidad.
Traducid to drain
Buscad el donante, tic, tac, tic, tac, suena la tensa espera traductora, como quien pide un riñón
para no morir.
Ya llegó: “Avenar” que es el hermano angelical de “desagüe”
Tres traductores, ojeando las palabras, cordiales, se repiten en voz baja:
“Words, words, words… palabras cuando dejéis de alentar y de estar en el tiempo, os reanimare-
mos”
Son capaces de esconderse detrás de la cortina, enracimados, prietos junto a Polonio, padre de
Ofelia.
Para escuchar en su cabeza decir al danés:
Hamlet “Decid los versos, os lo suplico, como yo los he
Recitado, que salgan con naturalidad de vuestra
lengua. Si los declamáis a la manera que usan muchos actores,
SHAKESPEARE A BENICÀSSIMSergi López
06
mejor sería dárselos a un pregonero para que los recitara. Ni hagan sierra vuestras manos como
queriendo cortar el aire… antes bien usadlas con delicadeza. Pues en el torrente, tempestad, en
el torbellino-por decirlo así- de vuestra pasión, habéis de hacer alarde de templanza, de mesura.
Me destroza el alma oír a un forzudo, empelucado actor, destrozar y hacer jirones la pasión que
interpreta, atronando los oídos de la chusma, que no son capaces de entender nada que no sean
las pantomimas y el estruendo
Actuad los versos, os lo suplico, como yo os los he
Recitado, que salgan con naturalidad de vuestro oído.”
El traductor tantea, escucha ecos, músicas, aire semántico… Es un ciclo vital, comunitario, su-
praindividual. Por eso ellos son tres traduciendo, y se reparten las voces de los personajes.
¿De qué están hechos los diálogos?
Dialogar es hacer sitio a las palabras del otro.
“Sitio” ¿sitio?... no vale, no hay transfusión, nada se reanima.
Dialogar es dejar una anchura para que aniden las palabras del otro.
Están porque se sumaron. Desde el día en que Miguel abrasó con un texto candente sus ojos de
traductor, cegándolos, desde entonces todo oídos, condenados a escucharse en sus sangrientas
reuniones, a prestarse sus voces. El eco de un eco. Uno, espejo del otro, porque sin espejos las
palabras no se dignan a desnudarse, y es ofreciendo el brazo descamisado, haciendo aparecer la
carne, cuando empieza la transfusión.
Jorge Picó
SHAKESPEARE A BENICÀSSIMSergi López
07
Notes del traductor
Estirant del fil… i teixint…
Durant el temps que s’ha preparat esta lectura multitud de mails han anant de bústia a bústies i a
bústies, amb els textos i referències que feien de material d’aquest projecte, com ara...
Al fil del que diu Miguel, al Somni d’una nit d’estiu, Will torna a Ovidi com tantes vegades al llarg
de tota la seua obra. Torna a una de les fonts principals de les qual beu per “pouar” el que busca…
i el que busca no sempre està preconcebut, sinó que sorgeix del que la pròpia font li ofereix…
Al llarg dels anys escolar a Stratford, Will es va emborratxar no solament de lectures d’Ovidi i al-
tres clàssics, sinó també d’exercicis de retòrica en els quals traduïa i imitava l’estil dels autors que
estudiava. En aquella etapa escolar Will va construir alguns dels fonaments que li permetrien més
endavant construir parts importants de la seua pròpia obra. Aquell nen que havia vist l’esquemàtic
teatre de carrer dels “Mistery Plays” de York i altres ciutats angleses, començava a imaginar, a
través dels clàssics grecs i llatins, escenes molt més properes a l’individu del seu temps.
Ja havia fet la gimnàstica a l’escola, ja havia fet peses i aconseguit bona musculatura verbal a
través de la imitació. Ja havia “escoltat”, assimilat, rebut un allau de veus, paraules, històries,
situacions… Ara tocava la imitació amb innovació… La repetició amb variació… Ara tocava passar
a l’acció sense reverències servils, sense obediències cegues, sense literalismes, conscient que
tot és transformació, que tot és metamorfosi. No es pot reanimar sense transformació. No és pos-
sible. Ja és un altre temps, ja és un altre espai… No hi ha anihilació. No hi ha tampoc permanència.
Hi ha transformació.
(…)
“¿Mi nación? ¿Cuál es mi nación?”
Una pregunta de tonalitat complexa.
Quatre capitans (irlandés, escocès, anglès i gal·lès) en plena acció al camp de batalla... Concre-
tament estan preparant els explosius per obrir-se pas cap a París. Tots parlen la mateixa llengua,
però cadascú amb el seu dialecte particular... Fins a aquí, (més o menys) tot clar. Arriba un moment
en què el gal·les provoca l’irlandès (MacMorris) retreient-li que a l’exèrcit no hi ha molta gent de la
seua nació i aquest respon amb una pregunta de tonalitat complexa: “Quina és la meua nació?”. I
la resposta a aquesta pregunta sembla ser més preguntes... Tot i que Henry V és una obra històrica
basada en les cròniques anteriors, a Shakespeare li interessa molt més el moment actual en què
SHAKESPEARE A BENICÀSSIMSergi López
08
viu, moment en què comença a construir-se la idea de la Gran Bretanya. Una de les preguntes per
als traductors/adaptadors és com lligar aquesta escena amb el nostre context actual, tant català
com espanyol, perquè en tots dos tindria sentit desplegar (algunes de) les possibilitats escèniques
de la trobada dels quatre capitans.
Un MacMorris que parla català amb accent valencià?
Un MacMorris que parla espanyol amb accent català?
Al fil de les paraules de Miguel Teruel.. Les vides paral·leles de Plutarc, un dels grans llibres de la
història universal, àmpliament utilitzat com a font per Shakespeare en diverses obres, això sí, en
traducció a l’anglés de Thomas North, feta a partir d’una traducció al francès de James Amyot...
Shakespeare apreciava molt la prosa de Thomas North i, de fet, en molts passatges realitza canvis
mínims als textos que hi pren. En Coriolanus V.iii.94-125, la Volumnia de Plutarc/Amyot/North i la
Volumnia de Shakespeare estan tan pròximes... La de Plutarc/Amyot/North es un personatge ben
perfilat, ben dibuixat... Així i tot, la de Shakespeare és, definitivament, de carn i ossos, respira, es
mou, s’escolta... Ha estat reanimada (i com!) mitjançant una transfusió d’energia verbal, de ritmes
iàmbics, de pauses, d’encavallaments, de col·locacions estratègiques de les paraules...
I parlant de reanimar i de Plutarc, Mandela fa avui 95 anys i sembla que s’ha recuperat una mica.
Fa uns mesos, vaig estar a la British Library visitant una exposició sobre objectes shakespearians.
El darrer objecte era una edició de les Obres Completes de Shakespeare que va circular per la
presó on va complir condemna Mandela. S’anaven passant aquest volum secretament entre cel·la
i cel·la un grup de presoners. I cadascú feia anotacions als marges en un intent de reanimar els
ànims personals i col·lectius, de reanimar l’esperança en un futur millor, de reanimar la resistència.
Mandela va fer una anotació en el parlament de Julius Caesar que us envie en la foto. El podreu
llegir bé perquè la foto és de bona qualitat.
Vicent Montalt, traductor(Més sobre la traducció, un article dels tres traductors de Shakespeare a Benicàssim Traducir a Shakespare. La paraula del actor:
http://www.trans.uma.es/pdf/Trans_13/t13_043-55_MTeruel.pdf)
William Shakespeare i Nelson Mandela: reanimar la resistència
SHAKESPEARE A BENICÀSSIMSergi López
09
Currículums
ACTOR
Va néixer el 22 de desembre de 1965. Actor català, Sergi López i Ayats va deixar Vilanova i la Gel-
trú, ciutat on va estudiar interpretació al Teatre del Tret, i acrobàcia a El Timbal, per traslladar-se a
França, el 1990, i estudiar a l’Escola Internacional de Teatre de Jacques Lecoq. És allà on s’inicià
la relació professional amb Jorge Picó.
TEATRE
Va entrar en el món dels escenaris l’any 1986, amb l’espectacle Brams o la kumèdia dels herrors,
del qual és coautor, codirector i actor, juntament amb Toni Albà.
1991. Fa de pallasso a l’espectacle de circ de carrer Malakas d‘Escarlata Circus
1993. Amb l’espectacle Fins al fons, també sota la direcció de Toni Albà, va obtenir un Premi de
la Crítica de Barcelona.
1996. Lisistrata d’Aristòfanes, sota la direcció d’Angel Alonso, estrenat a la Sala Villarroel.
2005. Non Solum. Monòleg de creació, dirigit per Jorge Picó. Estrena al festival Temporada Alta
de Girona el 10 de novembre de 2005.
2011. 30/40 Livigstone creat conjuntament amb el Jorge Picó. Estrena al Festival Temporada Alta
de Girona el desembre, ha estat adaptat al francès i al castellà.
Sergi López
SHAKESPEARE A BENICÀSSIMSergi López
010
CINEMA
Va començar a destacar amb el director Manuel Poirier, amb qui va debutar interpretant un emi-
grant espanyol a França a Le petite amie d’Antonio (1992). Amb Poirier, ha coincidit en múltiples
ocasions durant tota la seva trajectòria professional, entre les quals destaquen… À la campagne
(1995), Marion (1997), Western (1997, nominat al Premi Cèsar al Millor actor promesa, i Premi del
Jurat a la Selecció Oficial de Canes). Gràcies al seu protagonisme a Harry, un amigo que os qui-
ere (2000), Sergi López aconseguí continuar acumulant reconeixements: Cèsar al millor actor pro-
tagonista, i el guardó al Millor intèrpret masculí europeu de l’any. Altres títols de la seva filmografia
són: Lisboa (1997) d’Antonio Hernández, Une Liaison Pornographique (1999), El cielo abierto
(2000) de Miguel Albadalejo, Dirty Pretty Things (2002), thriller realitzat pel britànic Stephen Frears
i Chemins de Traverse (2004) de Manuel Poirier.
FILMOGRAFIA
1992. La petite amie d’Antonio Manuel Poirier
1995. ... à la champagne de Manuel Poirier
1995. Attention, fragile de Manuel Poirier
1997. Rouen, cinq minuts d’arrêt d’Ingrid Gogny
1997. Marion de Manuel Poirier
1997. Western de Manuel Poirier
1998. Carícies de Ventura Pons
1999. Arde, amor de Raúl Vega
1999. Entre las piernas de Manuel Gómez Pereira
1999. La nouvelle Ève de Catherine Corsini
1999. Lisboa d’Antonio Hernández
1999. Une liaison pornographique de Frédéric Fonteyne
1999. Rien a faire de Marion Vernoux
1999. Ataque verbal de Miguel Albadalejo
2000. Toreros d’Eric Barbier
2000. Morir (o no) de Ventura Pons
2000. Harry, un ami qui vous veut du de Dominik Moll
2001. El Cielo Abierto de Miguel Alvadalejo
2001. Te quiero de Manuel Poirier
2001. Hombres felices de Roberto Santiago
2001. Le Lait de la trendressse humaine de Dominique Cabrera
2001. Reines d’un jour de Marion Vernoux
2001. Sólo mía de Javier Balaguer
2002. Les Femmes ... ou les enfants d’abord de Manuel Poirier
2002. Décalage horaire de Denièle Thompson
SHAKESPEARE A BENICÀSSIMSergi López
011
2002. Filles perdues, cheveux gras de Claude Duty
2003. Dirty Pretty Things de Stephen Frears
2003. Un petit service d’Antoine Pereniguez
2003. Rencontre âvec le dragon d’Hélène Angel
2003. Janis et John de Samuel Benchetrit
2004. Chemins de traverse de Manuel Porier
2005. Les Mots bleus d’Alain Corneau
2005. Peindre ou faire l’amour d’Arnaud et Jean-Marie Larrieu
2006. El Laberinto del Fauno de Guillermo del Toro
2006. Parc d’Arnaud des Pallieres
2006. La Maison de Manuel Poirier
2009. Ricky de François Ozon
2009. Petit Indi de Marc Recha
2009. Partir de Catherine Corsini
2009. Les derniers Jours du monde de Jean-Marie i Arnaud Larrieu
2009. La Regate de Bernard Bellefroid
2009. Mapa de los sonidos de Tokio d’Isabel Coixet
2010. Rendez-vous avec un ange d’Ives Thomas i Sophie Daruvar
2010. Pa Negre d’Agustí Villaronga
2010. Le café du pont de Manuel Poirier
2010. Potiche de François Ozon
2011. Le Moine de Dominik Moll
2011. Chez Gino de Samuel Benchetrit
2011. La Proie d’Eric Valette
2011. Flamingo Dubaï de Delphine Kreuter
2012. Quartier Libre de Frédérick Fonteine
2012. La Tendresse de Marion Hänsel
2013. Michael Kohlhaas d’Arnaud des Pallières
2013. Les Turfistes de Fabien Ontenient
Descalç sobre terra vermella, post-producció
Ismael, post-producció Marcelo Piñeyro
El Niño, producció Daniel Monzón
Un par a la carta post-producció de Robert Bellsolà
Le Beau Monde post-producció de Julie Lopes
SHAKESPEARE A BENICÀSSIMSergi López
012
Jorge PicóDIRECTOR
Va néixer el 17 d’abril de 1968, a València. Actor, director i autor de teatre valencià. Va estudiar art
dramàtic i filologia anglesa a València abans de traslladar-se a França el 1990 a l’Escola Internacio-
nal de Teatre Jacques Lecoq; on va conèixer i iniciar la relació professional amb Sergi López. Gran
part de la seva carrera teatral s’ha desenvolupat a França, gràcies a entrar a la Compagnie Philippe
Genty i al seu espectacle Voyageur Inmobile. Després va compaginar el seu treball d’actor de
teatre amb la direcció, primer amb Damien Bouvet, amb qui va crear Clown sur tapis de Salon,
Chair de Papillon i Né. I a l’Estat espanyol va dirigir Pasionaria per a Bambalina Titelles, que va
guanyar el Premi Teatres de la Generalitat al Millor espectacle del País Valencià del 2001, i va rebre
dues nominacions als Premis Max 2001. Compagina la direcció amb l’escriptura, i la seva última
obra fou S (Ese) estrenada a CNA de Mèxic DF per a la seva companyia ring de teatro, i que també
es va presentar al Teatre Gerald W. Lynch de Nova York. També tradueix teatre, juntament amb el
professor Miguel Teruel de la Universitat de València.
Del març del 2009 fins al juny del 2011 ha estat el director artístic del Teatre Principal de Vilanova
i la Geltrú.
ACTOR
1993. Scarecrow. Creació col·lectiva. Direcció Linus Tünstrom
1995. Voyageur inmobile de Philippe Genty
1999. Androcles y el león de Bernard Shaw. Direcció José Pascual.
1999. La mala vida de Alejandro Jornet i Jorge Picó. Direcció d’A. Jornet.
SHAKESPEARE A BENICÀSSIMSergi López
013
2003. Antígona de Sofocles/Anouhill. Direcció d’Eusebio Lázaro. Personatge: Polinices.
2003. Joe Zarate te necesita de Jorge Picó i Alfonso Amador. Direcció de Jorge Picó.
2005. S (ese) de Jorge Picó i Haydeé Boetto.
2008. Un tramvia anomenat desig de Tenesse William. Direcció d’Ester Nadal.
2011. 30/40 Livingstone de Sergi López i Jorge Picó
DIRECCIÓ
1998. Clown sur tapis de salon de Damien Bouvet
2001. Pasionaria de Bambalina Titelles
2001. Chair de papillon de Damien Bouvet
2003. Né de Damien Bouvet
2004. La rebel·lió dels àngels d’Enzo Corman
2005. S (ese) de Jorge Picó i Haydeé Boetto
2005. Non Solum de Sergi López i Jorge Picó
2006. El amor del ruiseñor de Timberlake Wertenbaker
2007. Vox de Damien Bouvet
2009. On est pas d’ici de Cie Luzzie Théâtre
2011. El Príncep Feliç. Cia. La Baldufa
2011. 30/40 Livingstone de Sergi López i Jorge Picó
AUTOR TEATRAL
1997. Náufragos
1998. Enciéndeme
1999. Cualquier dia nos veran soñar
1999. La mala vida de Jorge Picó y A. Jornet
2003. Joe Zarate te necesita de Jorge Picó i Alfonso Amador
2005. S (ese) de Jorge Picó i Haydeé Boetto
2005. Non solum de Sergi López i Jorge Picó
2009. On est pas d’ici
2010. El Príncep Feliç. Adaptació per a tots els públics
2011. 30/40 Livingstone
www.jorgepico.com
SHAKESPEARE A BENICÀSSIMSergi López
014
Els traductors
Dr. Pilar Ezpeleta
Pilar Ezpeleta Piorno és professora titular a la Universitat Jaume I, on dirigeix el Departament
de Traducció i Comunicació. Ha estat directora del Màster en Traducció i Comunicació de la Fun-
dació Shakespeare d’Espanya, i ha estat professora de literatura anglesa i teatre a la Universitat de
València. Els seus interesos investigadors i publicacions se centren en la traducció teatral i literària,
així com els gèneres textuals per a la traducció. És membre dels grups de recerca GENTT, TradMed
i del Institut Shakespeare de la Fundació Shakespeare d’Espanya. Entre les seves publicacions
cal destacar Shakespeare, inventor de palabras (1998), Palabras, palabras, palabras. El dec-
oro en Hamlet (2005) i Teatro y Traducción: Aproximación interdisciplinaria desde la obra
de Shakespeare (2008). Recentment ha editat el dossier “De la traducción teatral” per a TRANS.
Revista de traducción, 13 (2009). També ha coeditat i traduït a l’espanyol Richard II, Coriolanus,
i The Comedy of Errors per a l’editorial Cátedra. És membre del grup de treball “Traducció,
adaptació i dramatúrgia” de la Federació Internacional de Recerca Teatral.
Vicent Montalt és professor titular al Departament de Traducció i Comunicació de la Universitat
Jaume I. La seua recerca doctoral es va centrar en l’estudi de l’oralitat i la intertextualitat en l’obra
de William Shakespeare. En l’actualitat, les seues línies de recerca són la dramatúrgia, l’oralitat, el
gènere textual i la mediació del coneixement especialitzat. És autor de llibres i articles que abasten
des de la traducció teatral fins a la traducció científica.
Com a traductor de les obres Shakespeare, des de 1991 ha participat, amb membres de la Fun-
dació Shakespeare d’Espanya, en diverses traduccions d’obres de Shakespeare tant a l’espanyol
com al català. En la faceta escènica, ha dirigit lectures dramatitzades de La Casa de Bernarda
Alba i Bodas de Sangre, i s’ha encarregat del treball de text amb els actors en els muntatges Esta
isla es mía y La Tempestad. És membre del grup de treball “Traducció, adaptació i dramatúrgia”
de la Federació Internacional de Recerca Teatral.
Dr. Vicent Montalt
Dr. Miguel Teruel
Miguel Teruel és professor titular a la Universitat de València, on imparteix assignatures de liter-
atura anglesa. Els seus camps d’interès abasten la poesia, el teatre, la traducció i la intertextualitat.
Entre les seues publicacions principals cal destacar Tom Stoppard: La escritura de la parodia
(1994), A Guide to the Shakespearean Scene (1994), Cruzando la Frontera (2007) i Nineteenth-
SHAKESPEARE A BENICÀSSIMSergi López
015
Century Literature: A Reader (2012). Com a traductor a l’espanyol (sovint en col·laboració amb
altres traductors) ha publicat obres de Lord Byron (Don Juan 1994), John Keats (Poemas escog-
idos 1997), Thomas de Quincey (Confesiones de un inglés comedor de opio 1997), Timberlake
Wertenbaker (El amor del ruiseñor Teatres de la Generalitat Valenciana, direcció de Jorge Picó,
2006), Tom Stoppard (Arcadia 2000, Rosencrantz y Guildenstern están muertos 2003 i La di-
solución de Dominic Boot i Tú serías Pura, y yo Franco Centro Dramático Nacional, direcció
de Salva Bolta, 2010), Richard Berengarten (Luz negra 2012) i William Shakespeare (Macbeth,
Romeo y Julieta, Noche de Reyes, Hamlet, Antonio y Cleopatra, La tempestad i Bien está lo
que bien acaba, des de 1987 fins a l’actualitat).
SHAKESPEARE A BENICÀSSIMSergi López
016
Venda Anticipada
Avantatges i descomptes
SHAKESPEARE A BENICÀSSIMSergi López
017
Identifica els espectacles de Temporada Alta
Els espais
Recommended