Tema 40Invertebrats no artròpodes. Fila
Porífers, Cnidaris, Ctenòfors, Platihelmints, Nematodes, Anèl·lids, Mol·luscs i Equinoderms. Espècies
representatives de la nostra fauna. Importància econòmica, sanitària i
alimentària.
1. Invertebrats•Característiques generals dels invertebrats
2. Porífers•Organització general. Els coanòcits. Nivells d’organització: àscon, sícon i lèucon. Nutrició i reproducció. Classificació: hexactinèl·lides, calcàries i demosponges. Espècies importants.
3. Cnidaris.•Organització general. Els cnidoblasts. Nivells d’organització: pòlips i meduses. Nutrició i relació. Cicles vitals. Classificació: hidrozous, escifozous i antozous. Espècies importants.
4. Ctenòfors.•Organització general. Els col·loblasts. Classificació: tentaculats i nudictenis. Espècies importants.
5. Anèl·lids.•Organització externa. La metamerització. Organització interna. Reproducció. Classificació: oligoquets, poliquets i hirudinis. Espècies importants.
6. Platihelmints.•Organització general. Classificació: turbel·laris, trematodes i cestodes. Espècies importants.
7. Nematodes.•Organització general. Espècies importants.
8. Mol·luscs.•Organització general: cap, massa visceral i peu. La conquilla. Organització interna. Reproducció. Classificació: poliplacòfors, gasteròpodes, bivalves, escafòpodes i cefalòpodes. Espècies importants.
9. Equinoderms.•Organització general. Simetria pentaradiada. Aparell ambulacral. Reproducció. Classificació: crinoïdeus, asteroïdeus, equinoïdeus, ofiuroïdeus i holoturioïdeus. Espècies importants.
Invertebrats
Simetria: els grups més primitius presenten simetria radiada. Evolutivament s’avança cap a un procés de cefalització que implica el
pas a la simetria bilateral.
Desenvolupament embrionari: la majoria són triploblàstics, però alguns grups encara presenten només dos fulls embrionaris (diploblàstics)
Cos tou, protegit en ocasions per un exosquelet.
L’aparell circulatori pot ser obert o tancat, i se situa en posició dorsal
La respiració depèn del medi en que es troben: branquial els aquàtics, traqueal o pulmonar els terrestres. El més petits poden tenir respiració
cutània.El sistema nerviós es troba en posició ventral (hiponeure). Els òrgans
dels sentits presenten un grau variable de desenvolupament en funció de l’evolució del grup i del tipus de vida.El desenvolupament és freqüentment indirecte, amb formes larvàries i
cicles vitals més o menys complexes. L’hermafroditisme i la partenogènesi són habituals en molts grups. En ocasions poden
presentar reproducció asexual.
Porífers
EctodermaEndodermaMesoglea
CanalsÒscul
Porífers
Àscon Sícon Lèucon
Porífers
Porífers
Cl. Hexactinèl·lides.
• Esponges amb espícules silícies de tres eixos. Gairebé totes viuen per sota la plataforma continental. Euplectella.
Porífers
Cl. Calcàries
• Són exclusivament marines i viuen a la zona litoral. Totes tenen espícules calcàries. Solen tenir un aspecte fràgil i una
organització senzilla. Sycon, Grantia.
Porífers
Cl. Demosponges• És la classe que té més espècies; es distribueixen des del nivell
litoral fins a les zones més profundes dels oceans. Hi ha representants d’aigües marines però també d’aigües salabroses
i dolces. Tenen esquelet format per espícules silícies o bé per fibres còrnies d’espongina. Oscarella, Tethya, Cliona, Axinella
Porífers
Celenterats
Celenterats
Celenterats
Colònia homomorfa Colònia heteromorfa
Celenterats
Celenterats
Reproducció asexual, per gemmació
Celenterats
Larva plànula
Celenterats
Celenterats
Celenterats
Cl. Hidrozous
• Formes pòlip i medusa, generalment amb alternança de generacions. Pòlips sense septes interiors. Meduses amb vel. Solitaris o colonials. Si presenten esquelet, sempre és extern i transparent. Marins i d’aigua
dolça. Velella, Obelia, Physalia, Hydra
Celenterats
Cl. Escifozous
• Predomina la forma medusa, sense vel. Solitaris. Marins. Pelagia, Aurelia, Chrysaora, Rhyzostoma.
Celenterats
Cl. Antozous
• Exclusivament en forma de pòlip. Cavitat gastrovascular dividida per septes interiors.
SCl. Octocoral·laris: tots colonials. Els seus pòlips presenten vuit tentacles
pinnats i vuit septes interns. Alcyonium, Eunicella,
Pennatulla, Veretillum.
SCl. Hexacoral·laris: espècies individuals (Actinia,
Anemonia, Adamsia, Callliactis, Cerianthus) o
colonials (madreporaris), que poden formar esquelets
cornis o calcaris, amb septes interns en nombre de sis.
Celenterats
Ctenòfors
Ctenòfors
Cl. Tentaculats Les formes típiques presenten
dos tentacles (Hormiphora, Pleurobranchia). Altres són
allargats amb forma de cinta (Cestus veneris, Velamen,
Vexillium).
Cl. Nudictenis (no tentaculats) Sense
tentacles. Tenen forma de didal, amb les files de cilis
molt visibles. Beroe
Anèl·lids
Anèl·lids
Anèl·lids
Anèl·lids
Anèl·lids
· Cl. Poliquets Majoritàriament marins. Segments amb
parapodis i nombroses quetes. Sexes separats i
desenvolupament indirecte. Nereis, Aphrodita, Spirographis,
Sabella· Cl. Oligoquets Majoritàriament terrestres o
d’aigua dolça. Segments sense parapodis i amb unes poques
quetes. Amb clitel. Hermafrodites i
desenvolupament directe. Lumbricus
· Cl. Hirudinis Paràsits externs d’animals terrestres o aquàtics. Sense parapodis ni quetes. Amb
clitel. Hermafrodites i desenvolupament directe.
Hirudo, Pontobdella
Anèl·lids
Platihelmints
Cl. Turbelaris
Platihelmints
Platihelmints
Platihelmints
Cl. Trematodes
Platihelmints
Fasciola hepatica
Dicrocoelium
Platihelmints
Cl. Cestodes
Platihelmints
Platihelmints
Nematodes
Nematodes
Ascaris lumbricoides
Trichinella spiralis
Nematodes
Oxyurus vermicularis
Nematodes
Wuchereria sp.
Nematodes
Ancylostoma duodenale
Nematodes
Dracunculus medinensis
Nematodes
Mol·luscs
Regió cefàlica
Massa visceral
Peu
Mol·luscs
Mol·luscs
Mol·luscs
Mol·luscs
Cl. Poliplacòfors. Closca dividida en vuit
plaques imbricades. Peu en forma de sola
reptant. Comprèn els quitons, bentònics i marins, que habiten
sobre les roques del fons i brostegen algues. Les espècies més comunes són Chiton corallinus,
Acanthochiton communis i
Lepidopleurus cajetanus.
Mol·luscs
Cl. Gasteròpodes. Closca d’una sola peça enrotllada helicoïdalment, que pot reduir-se o faltar. Al cap hi ha dos parells de tentacles, a l’extrem d’un dels quals
parells hi ha generalment els ulls, i a l’extrem de l’altre parell, els sentits del tacte i de l’olfacte. Peu en forma de sola reptant. Unisexuals o hermafrodites, ovípars o vivípars, presenten
desenvolupament directe en els terrestres i indirecte per larva trocòfora en els marins. La majoria són marins, bé que n’hi ha que
habiten a terra i a l’aigua dolça.
Mol·luscs
SCl. PulmonatsTerrestres i d’aigua dolça.
Helix, Otala, Limax, Cepaea
SCl. ProsobranquisMarins i d’aigua dolça.
Murex, Turritella, Patella, Natica, Gibbula, Haliotis,
Aporrhais, Thais.
SCl. OpistobranquisExclusivament marins.
Aplysia.
Mol·luscs
Cl. Bivalves (Lamel·libranquis o
Pelecípodes)Closca dividida en dues valves, dreta i esquerra.
Sense cap. Peu en forma de destral, excavador, fixador
o absent. Filtradors. Són unisexuals o hermafrodites, i tenen fecundació externa i desenvolupament indirecte.
Habiten a les aigües marines o dolces, colgats
en els fons de sorra o fang, units a substrats diversos o
incrustats en roques o fustes. Solen, Mytilus, Arca, Glycymeris, Venus, Pecten,
Cerastoderma, Callista, Donax, Chamelea,
Venerupis.
Mol·luscs
Cl. Escafòpodes. Cos simètric, amb el sac visceral
allargat i en general lleugerament incurvat. El mantell
i la conquilla són cònics, en forma d’ullal d’elefant, amb una obertura basal més ampla i una de terminal més estreta; el peu, allargat i cilíndric, és excavador. De l’obertura basal surt un floc
de tentacles filiformes que serveixen com a òrgans tàctils i
adhesius. Són tots marins i bentònics; viuen amb el peu
introduït al fang i amb l’obertura de la conquilla girada cap amunt,
i s’alimenten, sobretot, de foraminífers. A la Mediterrània
són freqüents les espècies Dentalium vulgari i Dentalium
entalis, anomenades ullals.
Cl. Cefalòpodes.Closca generalment interna o absent. Peu transformat en un
sifó. Regió del voltant de la boca hipertrofiada en forma de tentacles amb ventoses. Són exclusivament marins i
estenohalins, pelàgics o bentònics, molts d’ells
abissals, alguns, cosmopolites. Gairebé tots són
carnívors i depredadors i s’alimenten principalment de
crustacis. Els sexes són separats, i sol haver-hi
dimorfisme sexual. Alguns mascles tenen un braç modificat, anomenat
hectocòtil, que es desprèn del cos i penetra en la femella, a
la qual transfereix un espermatòfor.
Mol·luscs
Mol·luscs
Equinoderms
Equinoderms
Equinoderms
Equinoderms
Equinoderms
Equinoderms
Larva bipinnària Larva doliolària Larva pluteus
Equinoderms
Cl. Crinoïdeus Cos en forma de calze del que surten 10 braços (5 x 2) d'aspecte en
general plomós. S'agafen al substrat mitjançant els cirrus tentaculars o bé es fixen amb un peduncle. Antedon
Equinoderms
Cl. Asteroïdeus Braços més o menys triangulars que surten d'un disc central mal
delimitat. Les plaques esquelètiques estan articulades donant-li una certa mobilitat a tot el cos. Asterias, Echinaster, Astropecten
Equinoderms
Cl. Equinoïdeus Cos globós format per plaques esquelètiques soldades entre si.
Normalment el cos està recobert d'espines més o menys llargues. Exemple: Eriçons de mar o garotes. Arbacia, Cidaris, Echinus, Spatangus
Cl. OfiuroïdeusEls braços són llargs i prims i queden perfectament ben delimitats del
disc central, arrodonit. Ophiotrix, Ophioderma
Equinoderms
Cl. Holoturioïdeus Cos allargat i tou. L'esquelet està format per plaquetes disseminades.
Holothuria, Stichopus.
Equinoderms