Institut Virtual
Autor: Ferran Ramos Pontil
Curs: 2015/2016
Departament: Tecnologia
Tutor: Vicent Ferrer
1
Abstract
Aquest és un treball de recerca on es treballen i es mostren el desenvolupament de les videoconsoles al llarg de la història i el desenvolupament d’un videojoc mitjançant el programa Unity. Per tant, aquest treball, consta d’una part conceptual, es a dir, la evolució dels videojocs i les videoconsoles, i d’una part procedimental, on es mostrarà pas a pas, com desenvolupar un videojoc, més concretament, una petita gimcana virtual desenvolupada a l’interior d’una simulació del Institut Joaquín Bau de Tortosa.
Éste es un Trabajo de recerca donde se trabajan i se muestran el desarrollo de las videoconsolas a lo largo de la historia i el desarrollo de un videojuego mediante el programa Unity. Por lo tanto, este Trabajo consta de una parte conceptual, es decir, la evolución de los videojuegos i de las videoconsolas, i de una parte procedimental, donde se mostrará paso a paso, como desarrollar un videojuego, más concretamente, una pequeña yincana virtual desarrollada al interior de una simulación del instituto Juaquin Bau de Tortosa.
This is a research where they are working and the development of consoles throughout the history and development of a video game using the Unity program. Therefore, this work consists of a conceptual, ie the evolution of video games and consoles, and part procedural, which will show step by step how to develop a game, more specifically, a small treasure hunt virtual developed inside a simulation of Joaquin Bau Institute of Tortosa.
2
Índex1
.Introducció.........................................................5Història del videojoc i la seva evolució
2.Historia de les videoconsoles i la seva evolució.............................................................6
2.1. Història de les consoles domèstiques......................................................................6
2.1.1. Primera Generació............................................................................................7
2.1.2. Segona Generació.............................................................................................8
2.1.3. Tercera generació: l’Era dels vuit bits...........................................................10
2.1.4. Quarta generació: l’Era dels 16 bits...............................................................11
2.1.5. Cinquena generació ( era del 32 bits).............................................................12
2.1.6. Sisena generació.............................................................................................12
2.1.7. Sèptima Generació.........................................................................................13
2.1.8. Vuitena generació...........................................................................................14
2.2. Història de les consoles portàtils..........................................................................14
2.2.1. Game & Whatch de Nintendo........................................................................16
2.2.2. Antecedents de GameBoy i Wonder Swan....................................................17
2.2.3. GameBoy........................................................................................................18
2.2.4. Turbo Express................................................................................................19
2.2.5. NeoGeo Pocket...............................................................................................19
2.2.6. Lynx de Atari.................................................................................................21
2.2.7. Wonder Swan.................................................................................................21
2.2.8. La generació actual........................................................................................22
2.2.9. GameBoy de Nintendo...................................................................................22
2.2.10. La GameBoy color.......................................................................................23
2.2.11. La GameBoy Advance.................................................................................23
2.2.12. Nintendo DS.................................................................................................24
2.2.13. PSP de Sony.................................................................................................24
3. Principals empreses dedicades a la producció de videoconsoles i videojocs..............24
3.1. Microsoft...............................................................................................................24
3.1.1.Història de l’empresa......................................................................................24
3.1.2. Dades i objectius de l’empresa.......................................................................26
3.2. Sony......................................................................................................................26
3
3.2.1. Història de l’empresa.....................................................................................26
3.2.2. Dades i objectius de l’empresa.......................................................................27
3.3. Nintendo................................................................................................................28
3.3.1. Història de l’empresa.....................................................................................28
3.3.2. Dades i objectius de l’empresa.......................................................................30
3.4. SEGA....................................................................................................................31
4. Procediment.................................................................................................................33
4.1. Programes de disseny de videojocs......................................................................33
4.2. Ús del programa Unity..........................................................................................34
4.3. Inici del procediment............................................................................................35
4.4. Objectes i textures.................................................................................................35
4.5. Estructura de l’edifici nou del centre....................................................................36
4.6. Mobiliari de l’edifici nou......................................................................................37
4.7. Estructura de l’edifici principal............................................................................39
4.8. Mobiliari de l’edifici principal..............................................................................40
5. Conclusió.....................................................................................................................41
6. Bibliografia i Webgrafia..............................................................................................42
7. Annex..........................................................................................................................47
4
1.Introducció
El motiu pel qual he escollit fer aquest treball ha segut la curiositat i la meva pròpia
superació en el camp de la informàtica. El fet d’arribar a conèixer la història de les
videoconsoles i el procés del desenvolupament dels videojocs sempre m’ha fascinat, per
tant, vaig decidir començar aquest treball, que es troba dividit en dues parts segons els
objectius de cadascuna d’aquestes.
L’objectiu de la primera part es conèixer la història completa de les videoconsoles i les
empreses que les fabriquen, demostrant així una evolució tecnològica en aquest àmbit,
on clarament es trobarà relacionat amb els avenços tecnològics de la informàtica i la
societat.
Dins d’aquest apartat diferenciem entre les videoconsoles domèstiques i les portàtils, es
a dir, les consoles que tenen una necessitat d’una connexió directa amb el corrent
elèctric, a causa d’aquest fet per tant aquets aparells tenen unes dimensions superiors, i
per tant, una potencia superior que les consoles portàtils. Per l’altra banda estan les
consoles portàtils, que són les consoles capaces de funcionar amb piles o bateries, per
tant són capaces de funcionar en qualsevol lloc.
Després d’aquesta distinció trobem les diferents empreses capdavanteres en aquest
camp, com Nintendo que domina el mercat de les videoconsoles portàtils, la Sony amb
la saga de PlayStation i la Microsoft amb la saga anomenada xBox, tot i que també
trobem l’empresa SEGA que actualment es dedica solament al desenvolupament de
videojocs per a altres empreses.
Finalment després d’aquest apartat conceptual i podrem trobar el procediment de la
creació d’un videojoc, l’objectiu d’aquest es la creativitat i pròpia superació, ja que per
mi es un camp totalment desconegut. Aquest apartat explicarà part per part com ha esta
creat, juntament amb els elements i arxius necessaris, com els objectes, les textures o
simplement el programa utilitzat.
Per realitzar aquest treball em baso mitjançant moltes pàgines d’internet, d’alguns
llibres obtingut gràcies a la biblioteca de Tortosa i fins i tot d’alguns tutorials per
5
realitzar la part del procediment, ja que no disposo de cap persona amb un cert
coneixement en aquest camp per poder-me ajudar, el qual implica una dificultat més per
realitzar el treball.
2. Història del videojoc i la seva evolució
2.1 Història de les consoles domèstiquesPer tractar aquest apartat s’han de diferenciar vuit etapes. A més, és important
mencionar, que anteriorment a les consoles ja existien els videojocs, els quals
s’executaven mitjançant computadores.
El primer videojoc va aparèixer l’any 1952, el qual s’anomenava “Nought and crosses”,
constava del conegut joc del tres en ratlla. Aquest va ser creat per Alexander S. Douglas
i s’executava sobre Electronic Delay Storage Automatic Calculator (EDSAC). (annex 1)
L’EDSAC va ser el primer ordenador amb un sistema de programes
d’emmagatzematge electrònic, el qual va ser elaborat per Maurice Wilikes juntament
amb els seus companys del laboratori de Matemàtiques de Cambridge. La seva utilitat
consistia en l’ajut per realitzar diversos càlculs matemàtics. Estava formada per
pantalles de tubs de raig catòdics1 (annex 2) per mostrar els càlculs produïts pel
hardware, utilitzaven pantalles vectorials2 i tancs de línies de retràs de mercuri per
l’emmagatzematge principal, que podia emmagatzemar fins a cinc-cents dotze paraules
mitjançant trenta-sis bits,3 amb una tasca de transferència de mig megacicle4 per segon,
per tant, podia produir sis-cents cinquanta instruccions per segon. Tot i que és una dada
molt significativa els ordenadors actuals en poden realitzar milers, com a característica
més rellevant, aquest ordenador ocupava una grandària de cinc metres de llargada per
quatre metres d’amplada, per aquest motiu, el seu ús resultava poc pràctic.
L’any 1958 William Higginbotham, va crear per primer cop un videojoc on es podia
interactuar entre dos jugadors mitjançant un programa de càlcul de trajectòries (annex 4)
i un oscil·loscopi5 (annex 3). Aquest videojoc s’anomenava “Tennis for Two”, que era
1 Tubs de raig catòdics: (CRT, Cathode Ray Tube en anglès), és una vàlvula on l’últim ànode està cobert d’un element que ajuda a produir una llum en el moment en què incideix sobre ell un feix d’electrons.2 Pantalles vectorials: eren aquelles que usaven vectors en compte d’utilitzar píxels, l’única avantatja que tenen aquests es poder-los augmentar la grandària sense patir un desgast en la qualitat de la imatge.3 Bits: és la mesura amb què s’expressa l’emmagatzematge digital.4 Un cicle: és el conjunt complet del procés que realitza un ordenador, des de l’anàlisi fins la resposta.5 Oscil•loscopi: és un instrument que permet visualitzar les variacions de les senyals elèctriques, les quals varien amb el temps.
6
un simulador del tenis taula, amb la finalitat d’entretenir els visitants del Brookhaven
National Laboratory6.
Més endavant l’any 1962, un estudiant de l’institut de tecnologia de Massachussets va
crear “l’Spacewar” (annex 5), aquest videojoc consistia en controlar les direccions i
velocitats d’unes naus espacials, de manera que podien jugar dos jugadors. Aquest
videojoc funcionava sobre el PDP-1 (annex 6), un ordenador que tenia paraules de
divuit bits i quatre quilobytes (kb)7 per a la memòria principal estàndard, els quals
actualment diríem que equival a nou kb, aquesta es podia ampliar fins a seixanta-quatre
kb de paraules o cent quaranta-quatre kb. A més a més, la memòria de nucli magnètic8
tenia una duració de cicle de cinc microsegons, és a dir, dos-cents quiloherzos (hz)9.
Una diferència significativa amb la qual es pot observar una evolució entre la primera
computadora i aquesta última era que la computadora EDSAC necessitava deu
microsegons per produir unes 10.240 instruccions, en canvi, la PDP-1 amb 10
microsegons podia produir 100.000 instruccions, de manera que s’hi podia observar una
diferència significativa entre aquestes.
2.1.1 Primera GeneracióLes primeres consoles, és a dir, les de la primera generació van aparèixer l’any 1972
amb la Magnabox Odyssey (annex 7), creada per un inventor anomenat Ralph Baer, que
va esdevenir una de les persones més importants en la història de les videoconsoles.
Aquesta consola tenia un hardware molt simple amb molts inconvenients, com la
carència d’altaveus i del comptador de puntuacions. La consola estava formada per
transistors, resistències i condensadors, per tant, no disposava de CPU ni memòria RAM
a causa de les limitacions de l’època i de la necessitat de què tingués un preu
relativament baix. Per mostrar el videojoc a la televisió es produïa simplement
modificant el senyal d’aquesta que mostrava un o més píxels, que després esmentaré en
un dels apartats del treball. Aquests es podien controlar mitjançant dos comandaments10.
6 Brookhaven National Laboratory: és un laboratori nacional dels Estats Units, exactament en Long Island, fundat el 19477 Kilibites: un kilobyte són 1024 bits, per tant, és una mesura més gran que aquest. 8 Nucli magnètic: és un component fonamental amb qualsevol màquina elèctrica, consisteix amb enrotllar un fil conductor, la seva funció es produir corrent elèctric mitjançant el camp magnètic.9 Kiloherzos: és la unitat de mesura de la freqüència, és una unitat de mesura més gran que els Hz.10 Comandaments de la consola MagnaBox Odysey: aquest comandament disposava de dues rodes, una per produir el moviment de dalt cap a baix, i l’altra per anar d’esquerra a dreta.
7
A causa de totes les limitacions, l’empresa necessitava atraure els consumidors, i ho va
fer mitjançant la fabricació de làmines11(annex 8). A més a més, també van vendre pacs
amb instruccions i més cartutxos, tanmateix, molts de jocs eren els mateixos però, amb
regles completament diferents. Finalment, aquesta consola va tenir èxit i es van arribar a
vendre més de 100.000 unitats.
El 1975 es va crear la consola Atari Pong(annex 9), aquesta va ser la segona consola
existent en aquell moment, tot i que més tard, van vendre els drets d’autor a l’empresa
Sears, passant la consola al nom de Sears Tele-Games(annex 10). Després de què
l’empresa tingués els drets d’autor se li va incorporar un chip, el qual va ser imitat per
moltes empreses, produint així un cicle d’imitació on moltes consoles van ser
anomenades consoles tipus Pong. Gràcies a la consola arcade Pong de l’empresa Atari
molts consumidors es va aficionar als videojocs. La consola disposava d’un control per
al videojoc que permetia moure’s de dalt a baix, amb la finalitat d’evitar que la pilota
entrés al camp d’un dels participants. Aquesta podia funcionar tant amb piles com amb
corrent mitjançant un adaptador.
Més tard l’empresa Magnavox va treure la Odyssey 10012(annex 11) i la 20013(annex
12), que tenien una pantalla de recompte de puntuacions i permetia que poguessin jugar
fins a quatre jugadors, disposava de dos videojocs, el ping pong i el de hockey, no tenia
so ni pantalla de puntuació, només disposava d’un bibrador senzill per substituir el so.
2.1.2 Segona Generació La segona generació va començar l’any 1980. L’empresa dominant en aquell moment
era Atari, a través d’Atari 5200(annex 13), una consola que va aparèixer el 1982, que
tenia un xip de gràfics millorats. No va tenir molt d’èxit però, va ser una gran innovació
en aquell moment gràcies a què disposava d’un processador “MOS 6502C14 de
11 Làmines: són peses primes de plàstic, les quals que tenien dibuixats un mapa, un joc de taula, entre moltes altres coses.12 Odyssey 100: aquesta consola estava fabricada per l’empresa Magnabox, aquesta tenia quatre xips fabricat per l’empresa Texas instruments. Estava alimentada tant per piles de tipus C com per una font d’energia de nou volts.13 Odyssey 200: aquesta consola fabricada per l’empresa Magnabox va sortir una mica més tard que la consola anterior, tenia dos xips procedents de l’empresa Texas instruments que la diferenciaven amb de la consola anterior, algunes altres diferencies eren per tenir el marcador de puntuacions i per disposar d’un tercer videojoc anomenat “Smash”. Podia estar alimentada per sis piles de tipus C o una font d’energia que li administres nou volts.
8
1,79MHz, a més usava cartutxos per als videojocs i disposava de quatre ports15 on
connectar els aparells com ara la televisió, el comandaments entre altres dispositius
creats per la pròpia empresa. Aquesta consola estava dirigida a aquells jugadors que
buscaven els jocs clàssics del moment com Pac Man(annex 14), Centripede(annex 15) i
Galaxian(annex 16), però aquest fet també va provocar un punt dèbil en el camp de la
originalitat.
Tot i el poc èxit es van arribar a vendre fins a un milió de consoles. La consola Atari
5200 és la consola més gran fins l’actualitat i tenia incorporada un calaix on poder
guardar els comandaments. Un altre dels punts dèbils de la consola era que no disposava
d’un sistema d’autocentralitzat, és a dir, que tenia un nombre excessiu de botons per
poder jugar.
Durant aquest període va tenir dos competidores, primerament, la Colecovision16(annex
17) que destacava per tenir el doble de colors que moltes consoles i s’havia inclòs el
videojoc de Donkey Kong17(annex 18) de manera permanent a la consola, no obstant,
com que aquest joc era de l’empresa Nintendo, necessitava el permís d’ús per poder
incorporar-lo en la seva consola.
Després del llançament de la consola amb el videojoc incorporat, aquesta empresa va
tenir problemes amb el videojoc Donkey Kong, a causa de ser acusat de copiar la
temàtica de la pel·lícula King Kong. Aquest fet no només va afectar a aquesta empresa,
sinó que també va afectar a Nintendo.
L’altra competidora va ser la Intellevision Mattel(annex 19), que va ser fabricada per
l’empresa “Mattel electronics”, aquesta tenia una potència superior a la consola Atari
600. Va ser la primera consola que portava una CPU de 16 bits anomenada CP1610.
Aquest disposava d’una qualitat d’alta definició o almenys el que es considerava alta
definició en aquells temps. 14 MOS 6502C: és un processador de vuit bits, creat el 1975. Va ser dissenyat per Mos Technology, era dels microxips més barats del mercat i era molt més efectiu que molt altres més cars, aquest processador juntament amb el Zilog Z80 van ser els capdavanters per ser utilitzat en una sèrie de programes per als ordenadors. 15 Ports: els ports són els llocs on es connecten tots els dispositius, com ara la televisió o els comandaments. Depenent de cada consola en poden haver més o menys, depenent de les necessitats i complement que li vulgui afegir l’empresa que l’ha fabricat.16 Colecovision: era una consola de l’any 1981, que tenia una CPU anomenada Z80A, a més disposava d’una capacitat de vuit bits amb 3,58 Mhz i d’una memòria Ram de 16Kb.17 Donkey Kong: aquest és un dels videojocs més famosos de l’empresa Nintendo, va ser creat el 1981 per a les màquines recreatives. Aquest videojoc consistia en què una persona anomenada Mario o Jumpman havia de rescatar a una princesa de les mans d’un perillós goril·la anomenat DonkeyKong.
9
En aquells moments l’empresa Sega i Nintendo van començar a participar mínimament
en les consoles domèstiques, un fet que va condicionar el mercat d’aquestes.
Més tard es va produir una crisis en el món dels videojocs, concretament l’any 1983,
una de les principals raons de la seva causa va ser la gran abundància de videoconsoles i
microordinadors, que van provocar que molts clients optessin per comprar els jocs
originals i pirates abans de malgastar els diners amb els recreatius18(annex 20).
Durant aquesta crisi l’empresa Atari va patir pèrdues econòmiques importats, ja que
esperaven la fabricació de la CPU Maria, la qual seria la base de les noves generacions
de consoles, durant el procés d’investigació d’aquesta CPU l’empresa Nintendo li va
oferir un contracte per comercialitzar les seves consoles als Estat Units. L’empresa
Atari va allargar de forma exagerada les negociacions fins el moment en què l’empresa
Nintendo va tenir problemes amb les llicències dels videojocs, com a conseqüència
d’aquest fet, mai es va arribar a signar cap contracte.
La crisis de l’any 1983 es va resoldre amb dues mesures, la primera, va consistir en què
cada empresa es va dedicar a crear les seves pròpies consoles, i la segona consistia amb
millorar les màquines recreatives afegint-li una nova forma de jugar, és a dir, es va
passar dels joystics a les representacions de motos, cotxes entre altres vehicles i
objectes.
A causa d’aquesta situació econòmica moltes indústries Americanes van deixar de
fabricar alguns productes, això va provocar que l’empresa NES tingués uns grans
avantatges, ja que va perdre moltes rivalitats.
2.1.3 Tercera generació: l’Era dels vuit bitsEl 1985 l’empresa Nintendo van treure al mercat la Famicom(annex 21), començant així
la tercera generació. La Famicom era una consola que disposava d’una CPU de 8 bits i
amb un processador de Mos 6502, amb l’ús d’uns cartutxos Rom, deixant així un dels
jocs més famosos d’aquell moment i en l’actualitat anomenat Super Mario Bros, a més a
més, també hi van treure els videojocs anomenats The legend of zelda, Baseball, Golf,
Mahjong, Soccer i finalment Tennis. La consola podia funcionar amb un adaptador
18 Maquines recreatives: aquests aparells també anomenat arcades, són les grans màquines disponibles en llocs comercials públics o en sales anomenades salons recreatius, amb un ús similar als actuals escurabutxaques.
10
connectat a la llum o amb piles, tot i que era estrany ja que no era una consola portàtil,
tot i que no van ser els primers en fer-ho.
Sega també va aprofitar tots aquests fets i va llençar al mercat la Sega Master
System19(annex 22). Tota aquesta tercera generació també va ser anomenada l’Era dels
8 bits, ja que moltes consoles usaven 8bits, llevat d’algunes excepcions que usaven 16
bits.
2.1.4 Quarta generació: l’Era dels 16 bitsL’any 1987, va començar la quarta generació. La NEC i Hudsone van treure al mercat la
PC Engine20(annex 23). La consola va tenir més èxit que la Super Famicom a Japó, tot i
el seu reduït tamany, tenia unes característiques en relació al hardware i al software que
igualava a moltes consoles d’aquella època amb unes dimensions superiors, se’n van
arribar a ventre deu milers d’unitats.
Sega va construir la Sega Gènesis i la Sega Mega Drive21(annex 24), amb un sistema de
16 bits que disposava d’una CPU anomenada Motorola 68000 amb 7,67 Mhz. Un dels
principals objectius de l’empresa en el moment de la producció de la videoconsola era
treure-li el lideratge dins el món de les videoconsoles a la SNES22.
Durant un temps la consola es va mantenir al mercat amb uns beneficis econòmics
significatius, fins al moment en què Nintendo va ensorrar la Megadrive de Sega amb la
Super Nintendo23(annex 25), aquesta consola tenia una CPU de 16 bits de 1,79 MHz
anomenada 65C816. L’aparició d’aquesta consola de Nintendo va tenir com a objectiu
mostrar als consumidors quina empresa tenia el control dels videojocs en aquell
moment.
19 Sega Master Sistem: aquesta consola creada l’any 1986 per l’empresa Sega disposava d’una CPU derivada de la “Zilog Z80” amb una ROM de 8 kb i una RAM de 8kb, el xip de la gràfica era de l’empresa Texas Instruments anomenada TMS9918.20 PC engine: era una consola de l’empresa Nec i Hudsone, aquesta disposava d’una CPU anomenada HuC6280A de 8 bits però amb 16bits de gràfics i tenia una memòria RAM de 8 kB21 Sega Mega Drive: era una consola creada per l’empresa Sega l’any 1988, amb un sistema de 16 bits que disposava d’una CPU anomenada Motorola 68000 amb 7,67 Mhz.22SNES: Nintendo Entertainment System també anomenda Super Famicom és la tercera consola doméstica fabricada per l’empresa Nintendo.23 Super Nintendo: va ser una consola de l’any 1991 creada per l’empresa Nintendo i tenia una CPU de 16 bits de 1,79 MHz anomenada 65C816.
11
Aquest mateix any va aparèixer la Neo-Geo24(annex 26), una consola creada per
l’empresa SNK. Aquesta consola és caracteritzada pel seu elevat preu de venta i la seva
gran potència. Totes aquestes consoles es caracteritzaven per tenir un sistema de 16 bits
amb uns processadors potents en aquells moments.
2.1.5 Cinquena generació ( era del 32 bits)La cinquena generació va ser una gran època, la majoria de consoles eren de 32 bits,
com l’última consola que va treure al mercat la marca Atari anomenada Atari
Jaguar25(annex 27), amb cartutxos CD-Rom26, o la Playstation27(annex 28), una consola
fabricada per l’empresa Sony. Molta gent confon que la Playstation té un sistema de 64
bits quan en té un de 32 bits.
Durant aquest període va sorgir la Nintendo de 64 bits( annex 29), una gran innovació,
la funció d’aquesta era substituir la Super Nintendo, ja que s’estava quedant antiquada.
També van sorgir els gràfics en 3D, per aquesta raó consideren aquest període com la
era 3D que va començar el 1994. Durant aquest temps competien tres consoles, la
Nintendo 6428, la PlayStation, i la Sega Saturn29(annex 30). Aquest mercat va estar molt
equilibrat durant tot el temps que va durar la cinquena generació.
2.1.6 Sisena generacióLa sisena generació es va caracteritzar per deixar l’ús del cartutxos i usar el DVD30,
GD-ROM31, GOD32. Que van provocar un gran avenç visual dels videojocs. Tot i que
durant molt de temps després de que tant l’empresa Sony com Sega utilitzessin els discs
24 Neo Geo: una consola creada el 1990 per l’empresa SNK, tenira d’un processador anomenat Motorola 68000 amb 12 MHz. A més, tenia una Ram de treball de 64 Kb.25 Atari jaguar: és una videoconsola que va sorgir l’any 1993, fabricada per l’empresa Atari. La seva CPU s’anomenava Motorola 68000, amb 13,2 MHz.26 CD-Rom (Compact DiscRead-Only Memory): és un disc compacte que usa raig làser per emmagatzemar i llegir grans quantitats d’informació.27 Playstation: és una consola llençada per Sony Computer Entrenaiment l’any 1994. 28 Nintendo 64: videoconsola fabricada per l’empresa Nintendo l’any 1996. Té una CPU anomenada NEC VR4300 de 93,7 MHz.29 Sega Saturn: va ser una consola fabricada per l’empresa Sega l’any 1994, tenia un processador anomenat Mega Drive.30 DVD (Digital Versatile Discés): un disc òptic usat per a l’emmagatzematge de dades.31 GD-ROM: és un disc òptic fabricat per l’empresa Yamaha per als videojocs de Sega.32 GOD: és el format d’emmagatzematge que utilitzava l’empresa Nintendo.
12
l’empresa Nintendo va decidir continuar amb els cartutxos per evitar els problemes de la
pirateria que tenien els seus rivals.
La primera consola d’aquesta època va ser la Dream Cast33(annex 31), la qual també era
la última consola domèstica de l’empresa Sega. Es caracteritzava per l’ús de GD-ROM
que evitava el gran problema de l’empresa, la pirateria. Aquesta videoconsola va ser la
primera amb disposar d’un sistema que permetis entrar a internet per jugar de forma
online, amb el videojoc Phantasy Star Online34.
La consola PlayStation 235(annex 32) de Sony va continuar amb el mateix èxit que la
seva antecessora, van ser els primers en disposar d’un sistema de DVD, aquest permetia
reproduir pel·lícules, connectar-se a internet entre alguns avantatges més.
Posteriorment, va aparèixer la Game Cube36(annex 33) de Nintendo amb un sistema
gairebé igual al DVD anomenat GOD. Finalment, podem destacar l’última consola
d’aquesta generació anomenada Xbox37 (annex 34) de l’empresa Microsoft, era una
consola molt similar a les anteriors ja que contenia un sistema de DVD, aquesta consola
va tenir una vida curta ja que va sortir massa tard.
2.1.7 Sèptima GeneracióDe les sèptima generació en podem destacar quatre grans aspectes o canvis, el primer és
que les consoles passen a usar més d’un nucli38, que el podem trobar tant en les
videoconsoles com en qualsevol dispositiu mòbil. També una altres característiques són
la incorporació del disc òptic Blu-ray39 i l’ús dels comandaments inal·làmbrics, és a dir,
sense cable. Finalment, trobem l’ús del internet per descarregar videojocs entre altres
possibilitats, aquestes descarregues es poden obtenir per Xbox, Network i Nintendo
33Dream Cast: aquesta última consola de l’empresa Sega tenia una CPU anomenada Hitachi SH4 RISC amb dos-cents MHz 34 Phantasy star: és el primer videojoc online, llençat 1994 poden jugar online, tot i que, anteriorment ja existia, però sense aquest fet que el fa tant especial.35 Playstation 2: és la consola successora de l’empresa Sony. Disposava d’una CPU anomenada 128 bits xip Emotion Engine amb 147 MHz.36 Game Cube: aquesta successora de la Nintendo 64 creada l’any 2001 disposava d’una CPU AIT Technologies de 162 MHz.37 Xbox: aquesta consola és la primera creada per l’empresa Microsoft. Te una CPU anomenada Intel Coppermine Core de 733Mhz.38 Nucli: el nucli és aquell element que proporciona l’accés als diferents elements de la maquinària del dispositiu, es a dir, és aquella part de la consola que permet fer funcionar els programes, veure els arxius en alguns casos com els telèfons mòbils, etc.39 Blue Ray: és un disc de la nova generació, aquest permet obtenir gràfics d’alta definició.
13
WIFI Conection, entre d’altres. En aquest període l’ús de processadors més potents com
els digitals GPU40 ajuden a tenir gràfics d’una qualitat extraordinària.
L’empresa Sega a excepció de les empreses principals és va dirigir a un mercat de
menor escala, va treure la Sega Zone(annex 35) amb avantatges com el detector de
moviment, per aquesta raó el mercat es disputa entre Sony amb la PlayStation 341(annex
36), Xbox de Microsoft i la Wii42 (annex 37) de Nintendo. Totes elles són molt
semblants unes de les altres amb petites diferencies de software i jugabilitat.
2.1.8 Vuitena generacióLa vuitena generació és l’actual, aquesta de moment es basa amb el internet com a
centre del seu funcionament. Les úniques que han sortit fins al moment és la Wii
U43(annex 38) de Nintendo, la PlayStation 444(annex 39), Xbox One( annex 40), i
finalment la Ouya45 ( annex 41) de l’empresa Android, que com a gran novetat es pot fer
funcionar amb qualsevol videojoc de mòbils o tablets.
2.2 Història de les consoles portàtilsEs van produir diversos intents per a la creació de videojocs portàtils, però mai es va
aconseguir l’èxit esperat degut a diverses raons com per exemple la limitació del
desenvolupament de les pantalles i processadors. No obstant, la primera consola en
aconseguir rellevància en el món dels videojocs van ser la Gameboy46( annex 42) de
Nintendo.
40 GPU: és un coprocessador utilitzat al processament de gràfic del videojoc, el seu objectiu és alleugerar el treball de la GPU. 41 Playstation 3: és un consola fabricada per Sony Computer Enternaiment l’any 2006 i conté un processador anomenat Cell BroadBand de 1600 MHz, i una GPU NVIDIA RSX.42 Wii: és uns videoconsola produïda per Nintendo l’any 2006, amb un processador IBM Broadway de 729 MHz i un GPU anomenat ATI Hollywood.43 Wii U: és la successora de la Wii i conté un processador Tri-core IBM Espresso amb una GPU AMD Radeon E6760 Late44 Playstation 4: és la successora de la PlayStation 3 i disposa de AMD amb 1,6 GHz 45 Ouya: és la nova inversió de Android i disposa de ARM Cortex A-9 com a CPU i Nvidia Tegra 3T33 com a GPU.46 Game Boy: aquesta és una videoconsola produïda per l’empresa Nintendo, forma part d’una sèrie molt important de l’empresa.
14
En els seus inicis, aquest videojocs van esdevenir molt mecànics, és a dir, l’objectiu del
joc sempre era similar i només disposava d’una pantalla, com seria el cas de trobar
pilotes perdudes en un laberint.
El primer joc portàtil que va tenir èxit va ser “Simon” el qual va sortir a la venda el
1978, aquest constava de quatre botons que s’il·luminaven i el propi jugador havia de
memoritzar les seqüencies de llums que variaven en cada partida.
El 1979, va sortir a la venda la Microvision(annex 43), la qual era una consola portàtil
que utilitzava panels reemplaçables en lloc de cartutxos, la videoconsola estava formada
per un sistema més complex com la CPU47, dades del joc i botons, és a dir, tot era
reemplaçable excepte la pantalla, roda de control i les piles. No obstant, cal tenir en
compte que la resolució48 (qualitat de la pantalla) de 16x16 píxels.
Més tard, el 1982 es va desenvolupar la Adventure Vision, que constava de cartutxos
intercanviables, la seva pantalla disposava d’una línia de 40 díodes49 de llum roja que es
reflectia en un espill rotatori creant la impressió d’una pantalla de 150x40. Tanmateix,
va resultar ser un autèntic fracàs, ja que es va solament es van crear quatre videojocs.
Els diodos de llum, van esdevenir una alternativa a les pantalles de vidre líquid, ja que
aquestes eren molt lentes i la seva qualitat d’imatge era poc nítida, no obstant, els díodes
eren un tipus de llum roja que van esdevenir els inicis del moviment.
Després, moltes empreses van voler realitzar consoles portàtils on la pantalla fos
fluorescents al vuit50, tot i que tenien alguns inconvenients ja que els colors que es
podien utilitzar eren escassos (roig, blau i verd), els costos de fabricació eren elevats.
Aquestes consoles utilitzaven quatre o més piles C (LR14) o D (LR20). Un dels seus
majors partidaris d’aquesta consola era “Coleco51”( annex 44), la qual va adaptar molts
dels seus jocs com Pacman o Frogger.
47 CPU: ( Central Processing Unit), es considera el el cervell de l’ordenador o qualsevol aparell electrònic.48 Resolució: aquesta paraula fa referència a la qualitat d’imatge de qualsevols aparell electrònic.49 Díode: un díode és un component electrònic de dues terminals que permeten la circulació de corrent elèctrica en un sol sentit.50 Pantalles fluorescents al buit: (VFD, Vacuum Fluorescent Display): aquestes pantalles estan formades per una bombolla de vidre amb un o varies filaments que actuen com a càtodes i ànodes. Aquests funcionen de forma que quan un càtode emet electrons i arriben a als ànodes es produeix una il·luminació.51 Coleco: va ser una empresa fundada el 1932, aquesta va tenir molt d’éxit amb el camp de les joguines, un gran exemple és la videoconsola Coleco Telstar i la colecovision.
15
Temps després amb el gran avenç de la tecnologia, es va crear la saga Game &
Whatch52 de Nintendo que va marcar un punt d’inflexió d’aquest tipus de jocs portàtils,
caracteritzats pel seu preu més econòmic i de baix consum. Utilitzaven pantalles LCD53
amb objectes negres que podien aparèixer i desaparèixer però, mai canviar de forma.
Aquests efectes els utilitzaven per crear personatges que esquivaven els atacs d’ocells
negres o buscaven or negre que estava vigilat per un polp negre. Aquesta esmentada
saga va tenir una gran popularitat, gràcies a aquest fet, durant 21 anys es van crear 59
jocs, amb característiques diferents. Cal fer referència a què només es podia jugar a un
sol joc per consola.
Tot i el gran èxit de les consoles portàtils Game & Whatch, amb la venda de quaranta
milions d’unitats, aquestes consoles portàtils no deixaven de ser un entreteniment barat i
de poca durada. Aquests fets van provocar que els enginyers de Nintendo, com a
conseqüència d’aquesta situació, comencessin a utilitzar cartutxos amb una pantalla de
multiús. Finalment, van aconseguir el resultat esperat el 1989, amb el naixement de la
GameBoy el gran triomf de Nintendo.
2.2.1 Game & Whatch de Nintendo Tal i com s’ha esmentat anteriorment, la saga Game & Whatch de Nintendo va resultar
ser el primer joc en tenir èxit en el món dels consoles portàtils, i per això van voler ser
els capdavanters en aquest tipus de mercat.
Aquesta saga tenia unes característiques que li resultaven ser avantatjoses, ja que les
seves unitats eren més primes i fàcils de portar. També funcionals, com per exemple
disposava d’un rellotge que podia utilitzar-se com alarma. Aquesta empresa va posar a
la venda jocs on hi havien personatges famosos com Snoopy, Micky Mouse i Popeye.
Alguns dels millors jocs creats per Nintendo, Donkey Kong i Donkey Kong Junior o
Zelda disposaven d’una versió adaptada per a Game & Whatch i inclús Super Mario
Bros. No obstant, tenia certes limitacions, com per exemple les pantalles LCD solament
apareixien els objectes i colors que es dibuixaven sobre elles a la fàbrica. Un exemple
52 Game & Whatch: aquest nom fa referencia a una línia d’un total de 59 consoles portàtils produïdes per l’empresa Nintendo.53 LCD: (líquid display display), aquestes són pantalles amb monitors amb una resolució fixa, aquests en l’especte comercial són lleugers, duraders i barats. Aquestes característiques són les que ens permeten dir amb seguretat que són la raó del seu èxit en el món de les videoconsoles portàtils.
16
clar era el videojoc “Donkey Kong Junior54 “ (annex), on el protagonista quan es movia
saltava d’una posició a una altra, cada una d’aquestes posicions estava dibuixada de tal
forma que semblés estàtica. Fins i tot, el moment de retrocedir gairebé no se li apreciava
el moviment, igual que quan un enemic el colpejava només parpellejava.
Els colors que apareixen en la pantalla es pintaven en una fulla de plàstic transparent
que es col·locava sobre la pantalla LCD. Aquests jocs eren molt senzills, però gràcies a
la seva popularitat es van poder crear gairebé 60 títols.
2.2.2 Antecedents de GameBoy i Wonder Swan Com a conseqüència de les males vendes de la consola Virtual Boy55(annex 45) de
Nintendo, Gumpei Yokoi, que va ser la persona que va crear la GameBoy i la Virtual
Boy, va deixar el projecte que estava desenvolupant en l’empresa Nintendo i va ser
contractat per Bandai56, la gran empresa de joguines del Japó. En poc temps, Yokoi i
Bandai van crear la consola WonderSwan57(annex 46), va resultar ser un gran èxit amb
196 jocs, però Bandai es va adonar que els seus jocs es venien més per a la GameBoy, ja
què els jocs eren compatibles en les diferents consoles, ja que el creador va utilitzar el
mateix sistema, d’aquesta manera la WonderSwan va ser retirada del mercat japonès
l’any 2004. El joc que va tenir més rellevància va ser al Final Fantasy.
Després de la creació d’aquesta consola, van aparèixer altres modalitats derivades
d’aquesta però, molt més desenvolupades, aquestes van ser: la GB Pocket58(annex 47)
caracteritzada per ser prima i disposar d’una pantalla millor; el 1998 la GB Color,
disposava d’una pantalla de color i una CPU més potent, el 2001 es va posar a la venda
GameBoy Advance( annex 48).
54 Donkey Kong Junior: aquest és una segona part del videojoc llençat a la mercat el 1982 anomenat Donkey Kong.55 Virtual boy: la consola Virtual boy va ser creada per l’empresa Nintendo el 1995,el seu dissenyador va seer Gunpei Yokoi. Aquesta era una consola curiosa i innovadora, ja que era la tercera consola que usava un projector d’estil d’ulleres, que permetia veure el videojoc amb 3 dimensions mitjançant l’efecte estereoscòpic.56 Bandai: aquesta és una empresa dedicada a la producció de joguines i figures d’acció, és una empresa amb tanta importància que te molts dels drets exclusius per promocionar algunes de les seves mercaderies basades amb series d’animació com Dragon Ball, que actualment esta produint la sèrie Dragon Ball Super.57 Wonderswan: aquesta consola de 16 bits va està produïda per lèmpresa Bandai el 1999, aqueata empresa a causa de tenir molts dels drets de series d’animació te la ventatja de produir molts títols de diferents videojocs basats amb el anime i el manga.58 GB Pocket: aquesta és una videoconsola que va sortir al mercat el 1996, fabricada per l’empresa Nintendo, aquesta formava part de la sèrie Game Boy.
17
Ara bé, els competidors reals van sorgir posteriorment, en l’entrada dels telèfons mòbils
com els creats per l’empresa Sony, degut al seu perfeccionament i desenvolupament, en
la millora de la lluminositat i millora de la qualitat de la pantalla han esdevingut un
obstacle de manera directa de la creació d’aquests jocs.
Nokia, la pionera dels telèfons mòbils van començar a ficar videojocs poc sofisticats
com Snake o PacMan als seus mòbils cada cop amb pantalles més grans.
2.2.3 GameBoy Abans de fer referència a la GamBoy, és important destacar la incorporació en el mercat
de la NES (Nintendo Entertainment System), una videoconsola estàtica que va obtenir
la venda de milions d’unitats, amb els jocs de Super Mario Bros i Zelda; i els diferents
sistemes portàtils Game i Watch tal i com s’ha explicat en un dels apartats anteriors.
Després de la creació d’aquests jocs, Nintendo va decidir unir les característiques dels
dos sistemes esmentats anteriorment, per crear una consola amb la mateixa qualitat que
la NES, però que sigues al mateix temps una videoconsola portàtil. No obstant, era
complicat amb la tecnologia d’aquell moments inventar una sistema portàtil amb les
capacitats i la qualitats de les NES, ja que les pantalles LCD eren monocromàtiques
consumien molta energia.
Per això, quan va sortir al mercat a Nord Amèrica el 1989, la pantalla no era de tant
bona qualitat com altres LCD (pantalla de vidre líquid), ni com la pantalla de Game i
Watch. La seva pantalla només constava del color verd en diferents tonalitats i les
imatges estaven molt pixelades. Tot i això, van aconseguir un gran nombre de vendes,
fins a uns trenta milions de GameBoys.
El triomf de les GameBoys va ser gràcies al joc el Tetris59, creat per un anònim
programador rus, el joc consistia en uns blocs que anaven caient, en aquesta no es va
utilitzar la pantalla LCD.
Després, va aparèixer el Super Mario Land, un nou joc portàtil que va sortir a la venda
el mateix any que la GameBoy.
59 Tetris: aquest famós videojoc va ser creat originalment per un programador de la unió soviètica anomenat Alekséi Pazhitnov el 1984.
18
2.2.3 Turbo ExpressA Japó es va crear la PC Engine GT60 ( annex 49) una consola portàtil fins que Sony va
treure al mercat la seva PSP. Tenia una pantalla LCD retroil·luminada, és a dir, el temps
de resposta era ràpid i que es podia jugar en llocs foscos. Utilitzava colors vius i la seva
resolució era molt alta. En els seus inicis, el preu era bastant elevat, uns 400 dòlars, per
aquesta raó no va tenir èxit. Aquesta consola estava basada en la PC Engine japonesa o
la TurboGrafx-16. La Turbo Express presentava tres xips i proporcionava gràfics de 16
bits reals.
A diferència de la GameGear, Lynx o GameBoy Color, que eren pantalles barates i
difícils de veure, la pantalla de la Turbo Express podia veure’s amb qualsevol
il·luminació i des de qualsevol angle.
Els cartutxos en forma de targeta de crèdit que eren utilitzats per la TurboGrafx-16, es
podien usar per a la Turbo Express. Per primer cop, una consola s’havia convertit en
portàtil i seguia utilitzant els mateixos cartutxos. Una empresa del sector Sega va
intentar el mateix anys després amb la Nomad, una versió portàtil de la consola Genesis,
però els cartutxos eren enormes en comparació amb les targetes de la Turbo Express.
Tal i com s’ha dit en anterioritat, la Turbo Express va sortir al mercat massa tard i el
preu era elevat, per això, el 1997 es van deixar de fabricar.
2.2.4 NeoGeo Pocket L’empresa SNK61, una empresa de videojocs japonesa realitzava imitacions. Es va fer
coneguda gràcies a la NeoGeo( annex 50), un sistema que permetia que els operadors de
màquines d’arcade intercanviessin jocs tan fàcilment com els cartutxos d’una consola.
La gran majoria de jocs creats per la SNK eren jocs de lluita. Les primeres creacions
van sortir a la llum el 1989, i fins l’any 2004 es van desenvolupar jocs per aquest
sistema, per tant, es pot deduir la importància d’aquest joc es va prolongar durant anys.
60 PC Engine GT: la consola també anomenada Turbo Exprés va ser creada el 1990 per la NEC. Era una versió portàtil de la Turbografx o també anomenada a Japò PC Engine. Aquesta consola gairebé no va triomfar ja que va tenir una mala gestió de màrqueting.61 SNK: aquesta empresa japonesa dedicada als videojocs va triomfar gràcies a dos productes, la NeoGeo i els seus famosos videojocs de lluita. Aquesta empresa tot i el seu èxit en el seu millor moment actualment només a produït videojocs per la Playstation 2 i per a telèfons mòbils.
19
Aquesta empresa, també creava consoles domèstiques. Tan bon punt, la Neo Geo
acabava de sortir al mercat, la SNK va optar per un sistema de lloguer de jocs a Japó, tot
i que normalment era il·legal llogar programes de software. No obstant, la SNK va
observar que els jugadors no tenien interès en aquest tipus de lloguer, ja que moltes
persones estaven interessades en la compra d’aquest joc, però el preu no era assequible
econòmicament per a tots els usuaris.
Per aquests motiu, van desenvolupar la NeoGeo Pocket, un sistema que va ser premiat
per la seva qualitat al Japó, per tant, va suposar un gran avenç per a la SNK. A més a
més, durant un temps, tot el que oferia la SNK era millor que el que oferia l’empresa
Nintendo, com per exemple els jocs es presentaven amb caixes de plàstic i no de cartró.
Fins i tot, algunes empreses externes importants, van crear jocs per a aquest sistema, un
clar exemple va ser PacMan de Namco.
La consola NeoGeo Pocket era una consola sòlida, amb un disseny horitzontal i més
còmoda d’utilitzar, a diferència de la GameBoy que era una consola prima i difícil de
subjectar per a les persones adultes, ja que era de dimensions petites. La seva pantalla
era molt clara i visible amb poca llum. Una altra diferència que cal destacar és que la
NeoGeo tenia un joystick que resultava ser més còmode d’usar que les fletxes de la
GameBoy. La NeoGeo disposava de dos piles, i integrava un rellotge intern i un
horòscop. Un poc abans de suspendre la fabricació, la SNK va llençar al mercat un
consola portàtil que permetia que es connectessin seixanta-quatre persones, tot i que cap
joc permetia que se’n connectessin més de dos.
Una de les dificultats que va patir aquesta empresa va ser que immediatament després
del sortir a la venda la NeoGeo Pocket en blanc i negre, es va començar a parlar d’un
altre model en color, que no tardaria gaire en produir-se el seu llançament.
Finalment, com a conseqüència de la incapacitat de seguir sent competitiva; del difícil
tracte d’aquesta empresa amb les empreses de jocs occidentals, ja que la SNK eren els
únics en dissenyar jocs per al seu sistema; el domini de Nintendo i la escassetat del
bons jocs, les vendes de la NeoGeo van decaure.
20
2.2.4 Lynx de AtariL’empresa Epyx va dissenyar la Lynx(annex 51) el 1987, però com no podia permetre’s
una fabricació i comercialització eficaç, va vendre el disseny a Atari. No obstant,
tampoc va tenir la comercialització eficient que s’esperava, per aquest motiu, Atari va
deixar de banda el disseny acabat de la consola durant dos anys i la va llençar com a
competència de la GameBoy de Nintendo el 1989.
La Lynx estava dissenyada per l’equip que havia creat l’ordenador Commodore Amiga i
que posteriorment va desenvolupar la 3DO. La seva pantalla era de color, per tant, va
ser el primer sistema portàtil en color. Fins a vuit jugadors es podien connectar a les
seves consoles i jugar junts. Els jocs estaven formats per unes petites làmines, molt més
primes que es cartutxos de la GameBoy o la GameGear, que s’anomenaven targetes de
joc.
Els jocs més coneguts de la Lynx Atari van ser Chip’s Challenge, Slime World, Batman
Returns, Gauntlet, Klax, Centipede i Double Dragon.
Tot i ser una consola avançada tecnològicament en aquell temps, ja que es podia girar la
consola perquè els jugadors esquerrers també poguessin jugar, comptava a una pantalla
retro il·luminada que permetia jugar en l’obscuritat i la pantalla era amb color,
tanmateix no va aconseguir les vendes esperades, i per això, la seva producció va
finalitzar l’any 1994.
2.2.5 Wonder SwanLa Wonder Swan va ser fabricada per Bandai. La consola original era de 16 bits en
blanc i negre, va sortir al mercat el 1999 i estava dissenyada per Koto Laboratory,
l’empresa de Gunpei Yokoi, qui també va dissenyar les consoles GameBoy i Virtual
Boy. Aquest sistema permetia jugar en vertical o horitzontal.
En els seus inicis, va tenir una certa expectació, no obstant, l’any 1999 moment en què
la WonderSwan es va posar a la venda, la GameBoy ja disposava de la versió en color.
Per aquest motiu, Bandai va llençar la versió en color de la consola l’any 2000. Aquesta
versió utilitzava el mateix processador, però la pantalla era més gran. L’any 2001 es va
21
portar a terme l’últim llançament, la SwanCrystal, conegut per la seva pantalla TFT62 i
pel disseny de la carcassa.
Els jocs per a la WonderSwan estaven formats per gràfics de píxels i gaudien de més
color que els jocs per a la GBA d’aquell moment, a més, per al seu funcionament
solament necessitava una pila. La WonderSwan va obtenir molts premis gràcies al seu
disseny.
L’empresa Bandai va associar-se amb l’empresa de software Qute, i va llençar
WonderWitch(annex 52), un conjunt de programes de desenvolupament de videojocs,
que incloïa un cartutx de la WonderSwan per a jugar als jocs independents creats amb el
programa. Alguns dissenyadors que van aportar jocs al llarg dels anys van ser Kenta
Cho i Murasamede, de ABA Games. Els últims jocs per a la WonderCrystal( annex 53)
van sortir a la venda el 2004. Finalment, s’ha de destacar que el servei de la
WonderWitch va ajudar al posterior desenvolupament de creadors de gràfics pixelats.
2.2.6 La generació actual Actualment, els jocs en 3D són els més utilitats per a la creació i desenvolupament de
jocs, i cada vegada es fan servir menys els jocs amb píxels (2D). Sony és una de les
empreses que s’ha fixat més en realitzar imatges realistes i polígons amb 3D, com és el
cas de la PSP i la Playstation. També els telèfons mòbils tenen xips en 3D per recrear un
espai virtual i utilitzar millors gràfics.
No obstant, en els últims anys encara s’ha utilitzat el sistema de píxels en la Nintendo
DS igual que la seva antecessora, la GBA.
2.2.7 GameBoy de Nintendo La GameBoy de Nintendo va suposar un gran èxit, ja que posseïa més funcions que cap
altre sistema portàtil anterior, tanmateix, tenia unes certes desavantatges, la pantalla era
de baixa resolució i solament podia veure’s quatre colors de tonalitats verdoses; una
CPU lenta i una simple capacitat de processament específica del joc. Les seves
62 Pantalla TFT: aquest producte és un tipus especial de transistor amb un efecte de camp fabricat mitjançant fines capes de pel·lícula d’un semiconductor actiu, una capa de material dielèctric i contactes metàl·lics.
22
capacitats d’audio no eren gaire bones. La GameBoy estava formada pel característic
panel de control Nintendo i dos botons, a més a més, Start (inici) i Select (selecció).
Les seves funcions eren molt semblants a les de la NES de Nintendo.
Aquesta consola va tenir rellevància gràcies al joc de Alexi Pajitnov. La GameBoy
contenia un Tetris incorporat a la pròpia consola portàtil.
La GameBoy no va tenir cap competidor ja que les altres empreses sempre tenien
problemes en el moment de comercialitzar les seves pròpies consoles, un clar exemple
era Atari amb la Lynx, tot i el llançament de 115 videojocs i dos versions diferents de la
consola.
2.2.8 La GameBoy color La game boy color forma part de la cinquena generació de la família Nintendo Game
Boy. Es va treure al mercat el 23 d’octubre del 1998 per compensar el retràs del
llançament del llançament de la Game Boy Advance. La Game Boy color era
lleugerament inferior a la Geo Pocket Color o a algunes consoles més antigues com la
Atary Lynux o la Sega Game Gear.
Aquesta consola té un total de 230 videojocs, elaborats des del 1998 fins el 2002. Molts
dels videojocs no es va treure a la venta o simplement no van ser finalitzats, ja que cal
recordar que aquesta consola només va ser fabricada per compensar la Game Boy
Advance. Un exemple d’aquest fet és el videojoc anomenat Resident Evil, el qual va
estar cancel·lat en el moment en què solament faltava un 9% del seu desenvolupament.
2.2.9 La GameBoy AdvanceLa Game Boy Advance va sorgir el 2001, tot i que s’havia previst la seva sortida en el
1997. Aquesta consola a diferència de la seva antecessora, la Game Boy Color, va estar
fabricada des del 2001 fins el 2008, la qual cosa significa que va durar molt més temps
que la seva antecessora, la Game Boy Color.
A causa de la seva durabilitat i èxit dins el mercat, el nombre de videojocs va arribar
fins els 1.000, tot i que com ja va passar anteriorment també se’n van cancel·lar molts
com Resident Evil 2 Grand Thef Auto 3.
23
2.2.10 Nintendo DSTal i com s’ha dit anteriorment la Nintendo DS estava desenvolupada amb píxels,
formada per dos pantalles i una d’aquestes era tàctil, dos processadors, vuit botons i un
panel de control de quatre direccions. Les dos pantalles eren molt més grans que les de
la Gamboy Advance i el ventall de colors que s’utilitzava era molt ampli, fins a 260.000
colors, i es podien crear qualsevol tipus d’imatge, la majoria de jocs eren 2D, per això
es pot dir que era idoni per a creació de gràfics amb píxels i apte per a jocs en 2D.
2.2.11 PSP de SonyLa Play Station Portable va ser fabricada per l’empresa Sony Computers Enternaiment
el 2004 a Japó. Va ser una de les principals competidores al mercat del videojocs
portàtils amb la Neo Geo Pocket o altres consoles de l’empresa Nintendo com la Game
Boy Advance. Una de les causes del seu èxit va esdevindré amb la seva grandària de la
pantalla, aquesta trencava la tradició que hi havia en aquell moment de fer les consoles
tant petites com fos possible.
En respecte als videojocs podem dir que el més famós és el Grand Thefauto: Lyberty
city, tot i que en van haver molts altres amb una popularitat molt alta.
La consola va estar fabricada fins el 2014.
Una de les característiques més important d’aquesta consola portàtil és troba en que
utilitzava un sistema en 3D en la majoria dels seus videojocs tot i que és molt apte per a
la creació de jocs en 2D. Aquest fet el diferenciava de les seves competidores, com les
consoles de Nintendo.
3. Principals empreses dedicades a la producció de videoconsoles i videojocs
3.1 Microsoft
24
3.1.1 Història de l’empresa
L’empresa Microsoft va ser fundada per Gates i Allen el 1975. Al principi era una
empresa petita amb l’objectiu de convertir la informàtica personal com el camí cap al
futur.
El 1980 contracten a Steve Ballmer, un excompany de Hardvard de Gates amb
l’objectiu de què els ajudés a dirigir l’empresa. Al cap d’un mes, IBM es posa amb
contacte amb Microsoft per proposar-l’hi un projecte anomenat “Chess”, d‘aquesta
manera l’empresa es va centrar amb un nou sistema operatiu que va ajudar a connectar
el hardware amb el software, aquest sistema operatiu va rebre el nom de “MS-DOS”.
El 1981 quan va sortir aquest nou producte, molts es van acostumar a la formar
d’utilitzar-lo, tot i que molts usuaris era complex, per aquesta raó van buscar una
manera més fàcil i entenedora d’ús dels ordenadors.
El resultat d’aquesta necessitat d’un nou sistema és Windows, el qual va sorgir el 1983,
tot i que van continuar desenvolupant-lo després del seu llançament. El 1985 finalment,
va sortir Windows 1.0, que segons alguns experts deien que era un sistema per a gent
seriosa, és a dir, més professional. Per primer cop no es necessitava tancar un programa
per poder-ne obrir un altre. Inicialment el sistema contenia una calculadora, calendari,
rellotge, Bloc de notes, etc.
Al cap de dos anys, el 1987 va sorgir Windows 2.0, que permetia superposar les
finestres, usar icones i abreviatures mitjançant el teclat.
Tres anys més tard, va sortir Windows 3.0, el qual contenia una millora en els gràfics
visuals. Poc després, el 1995, Microsoft va crear Windows 95, el qual permetia l’accés a
internet, tot i que aquesta època va estar dominada pel correu i el fax.
Durant els pròxims anys, Windows va continuar actualitzant i creant nous programes els
quals faran més simple l’ús dels ordenadors.
El 2001, va sortir al mercat la xBox, una consola que va sorgir més tard que les seves
competidores però que igualment va tenir un gran èxit. Una de les raons per les quals no
havia segut fabricada abans era que es considerava un ordenador limitat. Un dels
avantatges davant de les seves competidores era la possibilitat i la facilitat al moment
25
d’adaptar els jocs d’ordenador a la videoconsola. Més tard, va sorgir la Xbox360. El
2013 va sortir al mercat la xBox One per poder competir contra la Playstation 4 de Sony
i la Wii U de Nintendo.
3.1.2 Dades i objectius de l’empresaMicrosoft és una empresa multinacional dedicada al desenvolupament de software,
entre els quals destaca Windows, un dels principals programes utilitzats tant per
ordenadors com per a dispositius mòbils.
La seu d’aquesta gran empresa es troba als Estats Units, més concretament Washington,
per tant, la seva localització esdevé un punt estratègic amb la visió del màrqueting. El
CEO (director executiu) és Satya Nadella, una persona amb una doble nacionalitat, la
estatunidenc i indi, que va néixer el 6 de gener del 1967 a Índia, llicenciat amb
enginyeria Electrònica a la Universitat de Manipal. Una de les principals raons del seu
èxit empresarial és gracies a què la seva família es va traslladar als Estat Units,
d’aquesta manera era més fàcil aconseguir els seus objectius.
Aquesta multinacional segons les dades del 2014, l’empresa té un valor total de 343.820
milers de dòlars, com a conseqüència les seves vendes, contractes, innovacions amb el
camp de la tecnologia, etc.
Pel que fa al nombre de personal, l’empresa té un total de 101.914 de treballadors en
cent tres ciutats diferents, per tant, és una de les empreses amb més empleats del món.
L’objectiu d’aquesta empresa des dels seus inicis ha sigut portar la informàtica a totes
les llars, ja que consideren que és un gran pas cap al futur.( annex 54)
3.2 Sony
3.2.1 Història de l’empresaL’empresa Sony es va fundar el 1945 a Tokio, per Masaru Ibuka, tot i que inicialment
era anomenada Tokyo Tsushin, estava formada per un petit grup d’enginyers. La seva
funció era la venda i reparació de ràdios.
Després de la guerra la gent volia obtenir informació sobre la resta del món, d’aquesta
manera va augmentar la demanda i reparació de ràdios, ja que durant la guerra la policia
26
militar va evitar que entres informació de les forces enemigues manipulant-les o
simplement trencant els aparells. Totsuken, a més la reparació dels aparells va crear
adaptadors d’ona curta per poder rebre qualsevol tipus d’ones. Aquesta va ser una de les
raons per les quals alguns dels diaris més rellevants del país van escriure articles sobre
aquest fet i com a conseqüència d’aquest motiu, es va produir una forta pujada de les
demandes dels dispositius radiofònics.
A causa dels articles, un vell amic de Ibuka anomenat Akio Morita es posa amb contacte
amb Ibuka, que el fa soci de l’empresa. El 1946 els dos socis formen una empresa de
equipament electrònic anomenada Totsuko. Aquesta nova empresa va realitzar una
inversió d’aproximadament 1.400 euros actuals, amb un total de vint treballadors,
l’empresa no disposava d’un elevat nombre de maquinària, les poques màquines que
tenien eren de l’empresa anterior. Inicialment Totsuko, va començar a desenvolupar la
creació de voltímetres i la reparació de ràdios, de manera similar a com ho havia
realitzat en l’empresa anterior.
Durant la dècada dels anys 50 i les quatre dècades següents l’empresa va realitzar tot un
seguit d’innovacions relacionades en la gravació, reproducció i fins i tot, la televisió.
Més endavant a causa de la necessitat d’un nom internacional per poder comercialitzar a
altres països van buscar un nom més representatiu. En primer terme, es va pensar
d’anomenar TTK, però aquest va ser descartat a causa de què ja era el nom d’una
empresa ferroviària. En segon terme, van escollir Sony, que provenia de la paraula
“sonus” i del termini “Sonny boy”.
Finalment, el segle XXI va sorgir la Playstation, què va ser una de les seves grans
innovacions en el camp del videojocs.
3.2.2 Dades i objectius de l’empresaL’empresa Sony és una empresa multinacional fundada el 7 de maig de l’any 1946 a
Tokio. Aquesta és una empresa dedicada a la producció i innovació d’aparells
electrònics com la videocàmera, gravadores, videoconsoles, telèfons mòbils, bateries,
sistemes de registre de dades, reproductors i gravadores, etc.
La seva seu es troba a Tokio, més concretament Minato-ku a Japó. El president actual
de l’empresa és Kazuo Hirai, que va nàixer el 1960 en aquet mateix país, és el fill d’un
banquer, a causa d’aquest fet ell i el seu pare viatjaven arreu del món, per aquest motiu
27
va aconseguir una gran part del seu èxit empresarial. Kazuo es va llicenciar en arts
liberals a la universitat cristiana internacional de Japó. El vicepresident de l’empresa
s’anomena Kenichiro Yoshida, un dels principals financers de l’empresa.
L’any 2015, l’empresa té registrats uns beneficis de 8,215,880 milers de yen, els quals
en euros serien 62077.28 milers d’euros. Aquests beneficis són gràcies a la venta de tots
els productes anomenats anteriorment en tots els continents.
Segons les últimes dades obtingudes de l’empresa Sony del 31 de març de 2015 aquesta
multinacional té aproximadament 13.1700 treballadors.
Aquesta empresa és una de les multinacionals més famoses o conegudes del món, a
causa del seu poder econòmic, els seus productes, la quantitat de treballadors, pels grans
avenços tecnològics, etc.
L’objectiu principal de l’empresa segons el president actual, és portar la tecnologia un
pas més enllà. També cal destacar que aquesta multinacional es centra més en el món de
hardware que en el software, tot i que aquests es troben molt relacionats. (annex 55)
3.3. Nintendo
3.3.1 Història de l’empresaL’empresa Nintendo va començar el 1889 amb la fabricació de naipes japoneses en
Kyoto. A causa de l’èxit obtingut per aquest producte es va fundar la Yamauchi
Nintendo Co.Ltd el 1933.
El 1951, va passar a anomenar-se Nintendo Playing CardCoLtd. El 1959 l’empresa va
començar atreure cartes amb dibuixo de Walt Disney, el qual va resultar tot un èxit.
El 1963 la companyia va començar fabricar jocs a més a més de les cartes, a causa
d’aquest fet la companyia es va canviar el nom a Nintendo Co.,Ltd. El 1970 van sortir a
la venta la sèrie Beam Gun, que per primera vegada s’incorporava electrònica a les
joguines, aquesta sèrie va substituir un dels passatemps d’aquella època com els bolos a
Tokyo, la sèrie Beam Gun era un joc de pistoles làser.
Del 1975 fins el 1977 Nintendo amb la cooperació amb Mitsubishi Electric
desenvolupen les primeres consoles domèstiques TV Game 15 i TV Game 6.
28
El 1980 l’empresa inicià la venta de la nova línia de productes Game & Whatch, que
eren les primeres consoles portàtils amb pantalles LCD amb microprocessadors.
Shigeru Miyamoto va crear Donkey Kong, tot i que el nom inicial era Jumpman, el qual
era un fontaner que pretenia salvar la vida a una dona, a causa del paregut entre el
protagonista i el propietari de les oficines on treballaven anomenat Mario Segali se li va
posar el nom de Mario. Aquest joc va resultar un dels seus majors èxits en aquest camp.
Amb aquest fet l’empresa obre una nova planta a Uji per incrementar la seva producció.
El 1984 l’empresa va passar a anomenar-se Nintendo Enternaiment Sistem o
simplement la NES, aquest mateix any van aparèixer molt videojocs com Mario Bros,
Punch-Out o Excitebike. Els videojocs Mario i el seu germà Luigi es van fer tant
famosos com la pròpia empresa. Gairebé en totes les llars hi havia una consola
d’aquestes, a causa d’aquest fet va sorgir la consola Family Computer Disk Drive
System. El 1988 la NES desenVolupa un comandament anomenat Hands Free i el
nombre de videojocs augmenta fins els 65 la qual cosa provoca que els adults també si
interessin.
El 1988 arriba per fi la Game Boy, la primera consola portàtil amb cartutxos de jocs
intercanviables.
El 1992 Super Nintendo Entertainment System o també anomenat Super Famicon a
Europa. Aquest mateix any arribà Super NES Scope, y Mario Paint a part de Super NES
Mouse.
El 1993 va aparèixer la chip Super FX, que era una de les consoles domèstiques més
avançades de la seva època. Mes tard aquell mateix any NES va rebre la transferència
del productes que anteriorment eren distribuïts i gestionats per Bandai.
Més tard el 1994 va aparèixer Donkey Kong Country, un videojoc que va marca
diferencia en el mon dels gràfics, ja que estava dissenyat amb el programa Advanced
Computer Modeling.
L’any 1995 va aparèixer la Virtual Boy, que tenia un sistema de 32 bits.
El 1996 va sortir a la venta la Nintendo 64, un consola molt esperada pels aficionats, ja
que tenia un sistema de 64 bits, un poc més tard va sorgir la Nintendo poket Edition,
que era una versió més reduïda de la consola anterior, els videojocs Donkey Kong 2 i 3
29
continuaven marcant un avenç dels gràfics, aquest mateix any va sorgir una nova saga
de videojocs anomenat pokemon.
El 1998 va sortir a la venda la Game Boy color i el joc més sol•licitat fins ara, el Legend
of Zelda ocarina of time.
El 2001 va aparèixer la Game Boy advance, i la GameCube. A causa de l’èxit dels títols
Luigi’s Mansion i Super Smash Bros l’empresa els considera uns dels clàssics de la
consola. El 2002 apareix la consola més petita fins el moment, la Pokemon Mini. Un
dels aconteixements més importants d’aquest any es la col•laboració de Nintendo, Sega
i Namco per al desenvolupament del tauler gràfic en 3D TRIFORCE, per a les màquines
recreatives. El 2003 sorgeix la Game Boy advance SP, que conte algunes millores com
il•luminació frontal y bateria recargable, respecte la Game Boy advance.
El 2004 sorgeix la Nintendo DS, una de les consoles més esperades fins el moment, ja
que conté una pantalla doble amb una de tàctil.
L’any 2006 és un any d’èxits per a l’empresa, a causa de l’aparició de molt més títols
com animal crossing, new supermario bros, Metroid Prime Hunters entre d’altres.
També apareix la Nintendo DS Lite, una consola amb més il•luminació i amb una
carcassa més esvelta, poc abans de finalitzar l’any apareix la Wii, amb un sistema de
control molt ben acollit pels fans de Nintendo i les persones poc acostumades als
videojocs, un del títols més coneguts es Wii Sports.
El 2008 van sortir dues noves versions de la Wii, la Wii Fit i la Wii Blance Board,
durant aquest any també van sorgir moltes actualitzacions d’aquesta a més a més de del
gran nombre de títols nous.
Des de l’any 2008 fins l’actualitat van sorgir la Nintendo Dsi, Nintendo Dsi
XL,Nintendo3DS, Wii U, Wii Mini, Nintendo2DS i finalment la Nintendo 3DS. Totes
aquestes consoles son molt semblants d’unes de les altres amb diferencies com per
exemple la possibilitat de poder-ho veure amb 3dimensions, tamany, qualitat, o algunes
millores del software.
3.3.2 Dades i objectius de l’empresaNintendo és una empresa fundada el 23 de setembre de l’any 1889 a Japó per
l’empresari Fusajiro Yamauchi. Va esdevenir una de les primeres multinacionals
dedicada al mercat dels videojocs, de electrònica i en la indústria de l’entreteniment. A
30
més, és important destacar que Nintendo des de gairebé els seus inicis sempre ha segut
capdavantera en el món de les consoles portàtils.
La seva seu central troba a Kioto, a Japó, per tant, com era d’esperar aquesta està
situada a un punt estratègic per als seus negocis. El president actual de l’empresa és
Tatsumi Kimishima.
Segons les últimes dades obtingudes per part de Nintendo, aquesta va tenir uns beneficis
de 5.600 milers de dòlars l’any 2014. Aquests beneficis són gràcies al comerç del
videojocs, consoles, etc.
Pel que fa al nombre de treballadors, aquesta empresa té aproximadament un total 5.100
treballadors segons les dades obtingudes l’any 2012.
3.3. SEGAL’empresa SEGA va ser fundada l’any 1940 per Marty Bromley, Irving Bromberg i
James Huppert, amb el nom inicial Standard Games. La seva seu estava a Honolulú.
El seu negoci es centrava en distribuir maquines recreatives per les bases militars nort-
americanes, uns exemples d’aquestes maquines són el dards, tocadiscos, etc.
Després d’un temps el 1951 es va decidir traslladar la seu a Japó obtenint el nom de
SErvise Games, o també anomenat SEGA. Un poc més tard el 1965 SEGA es va
fusionar amb Rosen Enterprises Ltd, que era una companyia que va començar amb les
maquines anomenades fotomesons, i es va formar SEGA Enterprises. Gracies a aquest
fet la empresa va tenir molt d’èxit, i fins i tot van començar a comercialitzar a Amèrica.
El 1969 l’empresa Sega va ser adquirida pel conglomerat nord-americà Gulf & Western,
aquest fet va causa que l’empresa es dividiguès el treball entre el desarrollament de
arcades i el del software per a les consoles domèstiques. En aquest últim àmbit
l’empresa era una principiant comparada en altres empreses del moment, tot i això
l’empresa va sortir endavant tot i que no van tenir un gran èxit fins el 1982 quan
l’empresa va llençar al mercat el Zaxxon63i va utilitzar per primer cop la projecció
axonomètrica.
63 Zaxxon: aquest títol és per a molts el verdaders origen del gènere “shoot”
31
A causa dels grans beneficis obtinguts els directius de l’empresa van decidir dividir-la
en dos bandes. La primera, situada a Japo anomenada SEGA of Japan i laltra SEGA
Enterprise situada a américa.
Finalment l’empresa decideix el 1983 aprofundir en l’àmbit de les videoconsoles
doméstiques amb la SG-1000, tot i això l’empresa no va abandonar la fabricació de les
consoles arcade. Despès del llançament d’aquesta consola l’empresa va realitzar aquell
mateix any la primera maquina recreativa amb 3 dimensions, anomenada SubRoc-3D.
En el millor moment de l’empresa va aparèixer desafortunadament el crash del 1983,
una crisis que va afectar a totes les empreses dedicades a mon de oci electrònic. A
causa d’aquesta crisis les dues part de l’empresa, tant la americana com la japonesa van
ser venudes. La americà va ser venuda a una manufacturadora de pinballs anomenada
Bally Manufactoring Corporation. Per l’altra banda la part japonesa es venuda a un grup
d’inversos dirigits per David Rosen, a cosequencia aconsegueix mantenir el vincle amb
l’empresa SEGA.
El 1984 David Rosen juntament amb Hayao Nakasyma van recuperar la part americana
de l’empresam obtenint així la totalitat de l’empresa.
Després de aquest fets l’empresa es torna a nombrar SEGA Enterprise Ltd. Aquell
mateix any puja al càrrec de president Isao Okawa, que dirigeix l’empresa fins el 2002.
Després tot i els problemes que va tenir l’empresa continuava amb el mateix curs.
El 1985 van treure al mercat la Hang – On, aquesta consola permetia al jugador
controlar el personatge mitjançant els seus propis moviments, es a dir sense un joystic.
Aquesta empresa tenia un rival molt fort en aquest àmbit, aquest era Nintendo, a causa
d’aquesta l’empresa va tenir molt problemes a l’hora de comercialitzar les
videoconsoles, una d’aquestes consoles va ser la Master Sistem. Després d’aquesta
derrota davant de lempresa Nintendo SEGA va plantejar un sistema de màrqueting per
superar-la amb la Mega Drive. Aquesta consola va sorgir el 1988 als estats units, on va
adquirir més força.
A partir d’aquests fets es va considerar l’aparició d’una guerra de Consoles, on
s’enfrotava SEGA amb la competidora més directa.
32
El 1991 Nintendo va produir Super Nintendo, per conbatir la consola SEGA va produir
un dels videojocs més famosos actualment, aquest era l’anomemat Sonic, amb aquest fet
SEGA va aconseguir per poc temps obtenir un 65% del total del mercat.
El 1994 SEGA ja anava baixant el seu lideratge, deixant així a Nintendo amb la
capdavantera amb la Super Nintendo. Aquest mateix any va aparèixer la consola Sturn ,
aquesta va resultar tot un fracàs des d’un principi.
A partir d’aquest moment l’empresa va resultar un fracàs a causa de les pèrdues
produïdes per Saturn, la fallida fusió amb Bandai i consola DreamCast. La DreamCast
tot i ser una de les consoles amb un preu i uns sistema innovador no va triomfar a Japó,
en canvi a Estats Units i Europa si que ho va fer.
El 23 de gener del 2001 l’empresa va enunciar un canvi radical dins del
desenvolupament dels seus productes. En aquest canvi l’empresa va dir que deixava la
fabricació de la DreamCast i que deixava el desenvolupament del harware. En canvi
l’empresa es va començar a dedicar-se a la fabricació i edició de videojocs
multiplataforma. Aquest fet va sobtar a molta gent, ja que l’empresa després de enunciar
aquest fet no va donar acte de presencia.
Tal i com va afirmar anteriorment l’empresa va començar a realilrtzar i editar videojocs,
alguns d’aquests anaven dirigits a la Game Boy Advance i la Game Boy.
4. Procediment
4.1 Programes de disseny de videojocsHi ha molts programes per a la producció dels videojocs, tant en dos dimensions com en
tres. Alguns exemples són l’Unity, Blender, bullet, PRboom,etc. A més, tot i que,
aquests programes utilitzen els mateixos principis, cadascun d’ells té els seus
avantatges i inconvenients, com la seva facilitat d’ús o el moment d’obtenir els objectes
realitzats o creats per altres des de internet.
33
4.2 Ús del programa UnityEl programa Unity, és el que usat per a poder dissenyar el meu videojoc. Aquest
programa té dues versions, la normal que és gratuïta i la Premium que té molts més
avantatges com l’ús dels objectes de forma gratuïta, però costa uns 75 dolars un més o
1500 de forma indeterminada, les dues consten d’eines que‘em permetran realitzar-ho.
Per començar a tractar aquest programa cal esmentar les diferents tipus d’eines que
s’estableixen en aquest programa. Les primeres eines es troben a la barra superior(annex
56), la primera s’anomena “File”(annex 57) on pots guardar el teu projecte, tant la part
de les animacions com la dels objectes immòbils, també permet crear una nova pàgina o
escena on poder treballar. Seguidament trobem l’apartat anomenat “Edit” (annex 58) on
trobes les eines necessàries per poder retallar, pegar, duplicar els objectes i on pots
escollir l’aspecte més genèric de la escena (annex.....), després trobem el que s’anomena
“Assets”(annex 59), que permet exporta els objectes, textures, animacions des de
internet, ja que els objectes del programa en si són molt basics com quadrats o simples
triangles. La següent eina es GameObject(annex 60) que permet exportar els objectes
primaris del programa, a part també es d’on es controla els sons, efectes, la càmera d’on
es veu el videojoc i fins i tot les partícules, com les gotes de la pluja(annex....). Després
trobem l’anomenat “Component”(annex 61) que conté molts dels aspectes que ‘em vist
anteriorment al “GameObject”, com el so o els efectes. Seguidament trobem l’anomenat
“window”(annex 62) on es controlen tots els elements amb moviment, es a dir, les
animacions o el videojoc. I finalment esta l’eina anomenada “Help”(annex 63), on et
cedeixen les instruccions o dubtes que tinguis del programa.
Després de la barra superior en trobem una altra, un pots controlar la teva visió(annex
64), on veure que passa quan hi ha alguna part en moviment i també es pot observar una
ma, una eina que s’usa per moure’t per l’escena lliurement com si fos una imatge amb 2
dimensions o si ho prefeirxes o pots fer amb 3 dimensions amb el botó dret del ratolí,
després i trobem un símbol de quatre fletxes que permeten controlar la posició dels
objectes amb les tres coordenades X Y Z. A continuació hi ha un símbol semblant a un
quadrat, amb unes fletxes cap enfora que permet expandir o reduir els objectes de forma
general, i finalment u quadrat amb un cercle al seu interior que s’usa per al mateix que
l’objecte anterior però de forma individual.
34
Després a la banda esquerra del programa hi ha un quadre on pots observar tots els
objectes que has usat per facilitar l’ús del Unity (annex 65).
A la dreta de la pàgina s’hi troben les característiques dels objectes on les pots canviar
amb més facilitat i amb exactitud com es el tamany, animacions, angle en que es troben,
textures etc.(annex 67)
Al mig de la pàgina pots observar i controlar el teu projecte, on podràs observar els
canvis realitzats, com les textures o els tamanys, aquí també et permet canviar el mode
de vista, es a dir, com es veuria el videojoc i quines animacions hi haurien.(annex 66)
Finalment a la part inferior es troben los objectes que t’has descarregat i pots
utilitzar( annex 68). A la dreta d’aquest es pot veure del que esta compost aquell objecte
com les textures o les animacions(annex 69), per escollir els objectes es tan senzill com
arrastrar l’objecte fins al lloc desitjat, igual passaria amb les textures, que a diferencia
d’aquestes les animacions s’han d’escollir apart.
4.3 Inici del procedimentPer realitzar la creació del meu videojoc primer cal descarregar-se el programa unity des
de la seva pàgina oficial anomenada Unity( annex 70). Allí m’especifica com realitzar la
descarrega sense cap problema. Després de tenir-lo descarregat he creat un compte on
poder tenir els meus projectes amb seguretat. Finalment he de clicar al requadre on posa
crear un “nuevo proyecto” i se’m obrirà una pagina nova amb un món de 3 dimensions
on podré començar el projecte. (annex)
4.4 Objectes i texturesDesprés de tenir el nou mon necessito els objectes, textures, càmeres, controls i les
animacions.
Alguns dels objectes, textures i animacions que necessito es troben al mateix programa
que he descarregat, com serien la llum solar, les càmeres i també hi trobem els cubs que
després els transformarem de manera adequada per formar les escales, les parets i
objectes i elements capaços de ser produïts a partir del cub. Sense anar més enllà també
es pot obtenir el terreny, es a dir, la plataforma on crear-ho tot.
A part d’aquests també hi podem trobar el model d’un cilindre i una capsula. Tots
aquests objectes i elements tenen una textura blanca, no es pot dir que no tenen cap
textura ja que quan això succeeix, l’objecte adopta un color rosat.
35
Amb els elements mencionats anteriorment no n’hi ha prou per realitzar el videojoc i
per aquesta raó els mateixos creadors del programa t’ofereixen a la seva pàgina un
apartat anomenat “unity Store” (annex 71) on hi pots trobar tot tipus d’objectes,
textures, càmeres, animacions...
Aquestes les pots obtenir i triar de forma molt senzilla, un cop ja estàs a l’apartat de
“unity Store” hi pots veure un filtre, aquest et permetrà triar el preu màxim que’t pots o
vols permetre, el camp semàntic que busques, com seria e el meu cas “classroom” ,es a
dir, classe o edifici educatiu. Un cop tens elegit els filtres només cal veure i triar els
arxius que continguin els objectes que més t’agradin o s’adhereixen al teu videojoc, això
o pots fer o veureu a “Package contents”, allí pots observar tots els elements que conté
aquell arxiu. Un cop ja tens l’arxiu que vols o necessites cliques on hi fica “open in
unity” i se’t obrirà la mateixa pàgina però dins de unity(annex 72), allí cliques on posa
descarregar i més endavant un cop efectuada la descarrega s’obrirà l’arxiu donant
l’opció de “import” i un cop seleccionat allí ja tindràs l’arxiu per al teu projecte.( annex
procés)
4.5 Estructura de l’edifici nou del centreUn cop ja tinc creat l’espai del projecte vaig a “game object” i clico on hi fica “terrain” i
ja tindria el terra on posar els objectes.
A continuació haure de crear o fer una versió virtual del edifici més nou del col·legi
mitjançant imatges del google maps, fotografies i amb la meva memòria, ja que no hi ha
plànols del edificis, nomes hi han croquis. L’edifici disposa de 4 classes de batxillerat la
biblioteca més els quatre lavabos i dos habitacions més . Per començar faig les parets de
l’exterior, per ha fer la forma necessitaré un simple cub que més endavant el podre fer
més gran, més allargat o menys fins formar una paret plana, després de tenir la forma
només falta la textura, es adir, el color, com de fora no es ben be una paret si nos una
reixa he hagut de fer una fotografia d’aquesta i traslladar-la al programa unity per
obtenir un efecte més realista, aquest procés el repeteixo tantes vegades com parets hi
ha. Com he dit anteriorment és una reixa i per tant, la llum ha de passar a través d’ella
per tant li poso una certa transparència, per fer-ho he de seleccionar la paret o figura i
clicar a on posa”shader” allí busco “particles” i finalment a “Vertexlit blender” tot
aquest procés el faré per a totes les parets exteriors d’aquest edifici.
36
Seguidament de les parets exteriors faig les interiors, aquestes les faré amb el mateix
procediment que les exterior amb la diferencia de la transparència i la textura, per tant,
agafo un cub i el transformo amb la forma d’un rectangle, això ho faré amb vint-i-cinc
cubs, alguns d’aquests superposats uns sobre els altres per aconseguir que les portes de
les classes s’ajustin correctament i per evitar possibles bugs o problemes en el moment
del videojoc. La textura o color també el fico per mitja d’una foto real de les parets de
l’edifici.
El terra de l’edifici, tant de la planta inferior com superior està format per dos cubs
transformats amb el mateix procediment que les parets.
Finalment acabaria la part simple de l’edifici, es a dir, sense cap altre element aparent
de l’edifici, amb les escales, les quals també estan fetes mitjançant cubs transformats
amb la forma adequada per obtenir un darrera l’altre la forma de les escales amb la
major realitat possible, les escales estan formades per un total de 24 cubs transformats
un per un i posicionats de forma progressiva. La textura de les escales es igual a la del
terra de tot l’edifici, que es el parquet, aquest l’he obtingut mitjançant la descarrega des
de la pagina unity, a l’apartat de “unity Store” on hi ha gairebé totes les formes,
objectes, textures entre d’altres, les quals són descarregables de forma legal, a aquesta
pàgina hi pots trobar de tot el que existeix a la realitat i de coses que ni tansols
existeixen al mon real com un cotxe o una nau espacial, hi ha objectes des d’un preu
elevat fins a objectes gratuïts. (annex 73)
4.6. Mobiliari de l’edifici nou.Després de obtenir l’estructura de l’edifici nou del centre cal posar tot el mobiliari,
cadires, taules, ordenadors, pissarres, papereres i entre d’altres.
Començo per obtenir els objectes mencionats amb anterioritat, anant a la pagina oficial,
des d’allí vaig a “UnityStore”, selecciono on posa filtres i fico el nom de l’objecte, en
primer lloc posaria “chair classroom”, després d’observar els resultats obtinguts tenint
en compte el preu, les textures i l’efecte real em descarrego tres arxius on hi ha els
objectes que necessito per a les taules i cadires, aquests s’anomenen “props for
classroom”,” Free Furniture Set “ i “shanty town chair”. En aquests arxiu hi han tres
tipus de cadires, les primeres que són les més simples que tenen una textura molt
37
semblant al parquet, les quals les usaré per a les cadires de les classes de batxillerat, les
següents cadires són molt semblants a les de la biblioteca, les quals tenen una textura
amb color negre i gris, i finalment hi ha unes cadires vermelles. Després dins de l’arxiu
hi trobem tres tipus de taules, les normals dels alumnes, les de la biblioteca, les quals
són rodones i les dels professors. Després podem veure que hi han un focus més la
pantalla blanca on es projecta, i finalment l’objecte d’una pissarra blanca, aquesta no em
serveix ja que les de l’edifici nou són negres, és a dir, s’escriu amb guix. Un cop ja tinc
els objectes cal seleccionar-los a la part dreta de la part inferior del programa, per
començar selecciono una cadira de les de batxillerat, es a dir, les de la textura de fusta, a
aquesta li poso una grandària d’escala 2 en tots els eixos i orientació diferents depenent
de la classe, pot ser -90 a l’eix X, 90 a l’eix Y i 0 a l’eix Z o -90X, -90Y i 0Z, a part de
la posició i grandària no cal fer-hi cap altre canvi ja que el pac ja ho tenia mitjanament
fet de forma automàtica, per no tenir que repetir aquest procediment amb totes les
cadires li dono a l’opció de duplica i apareix un objecte exactament amb les mateixes
característiques del qual l’hem duplicat, per tant, només cal ficar-lo a la posició que
nosaltres volguéssim. Amb aquestes característiques hi ha un total de seixanta-un
cadires.
Un cop ja tenim les cadires de les classes de batxillerat caldrà fer el mateix procediment
però amb les cadires d’un altre arxiu que em descarregat anteriorment, per tant, les
dimensions, textures i la forma poden canviar, les cadires metàl·liques pròpies de la
biblioteca tenen un color negre combinat amb el gris, aquest cop l’orientació també serà
diferents unes de les altres, ja que no totes es troben situades amb la mateixa direcció.
Finalment hi col·loco un total de 30 cadires de metall.
Despès de tenir les cadires de tot l’edifici ben col·locades, però de forma desuniforme
per adoptar una major realitat cal posar les taules, les quals formarien part del mateix
pac de textures que les cadires de color de fusta, les hi posarem una grandària o escala
igual a les cadires, per tant, 2 d’escala. A continuació només cal seleccionar “duplicar” i
fer el mateix que amb les cadires, posicionant-les de forma que quadrin amb aquestes
tenint un total de seixanta-un taules. Un cop tenim les taules de les classes cal ficar les
de la biblioteca, aquestes formen part d’un arxiu diferent i per tant necessiten una
escala 10 per igualar la grandària de les cadires de metall, aquestes taules de forma més
allargada i arrodonida les col·loco amb una orientació de (-90 X, 90 Y i 0 Z) o (-90,0,0).
38
Finalitzades les 7 taules de la biblioteca només queden les taules dels professors,
aquestes les obtinc de l’arxiu de les cadires de fusta, per tant la textura serà la mateixa.
Realitzant el mateix procediment i situo un total de tes taules de professor.
Un cop tenim les taules i les cadires i fico les pissarres, que en són un total de tres
pissarres col·locades amb una orientació de (0 X,0Y i 0Z) i una escala64 de 20, aquestes
les he obtingut del mateix arxiu que les taules de la biblioteca.
A continuació cal posar dos papereres obtingudes d’un pac de textures anomenat “street
enviroment pack” les quals les hi poso una escala de 1 i una orientació de (0,90,0).
Finalment hi he de ficar 5 portes del mateix arxiu que les taules de la biblioteca,
aquestes seran les que limitaran la possibilitat d’entrada o sortida en el moment del
videojoc, les seves posicions són relatives, ja que si està obertes tindran una orientació
diferent que si es troben tancades. Una de les últims mobles o objectes del edifici són el
projectors posicionats depenent de les pantalles on es troben dirigits, aquests tindran una
escala de 5 i una orientació de (90,-90,0) o (0,90,0).
Finalment trobem els llums, aquests formen part de l’arxiu de les taules de la biblioteca,
tenen una escala de 10 i es troben col·locat amb una orientació de (-90,90,0). La seva
textura es formada per una escala de colors grisencs. En l’àmbit de la il·luminació
també hi han les finestres, aquestes provenen del mateix arxiu que les anteriors. (annex
74)
4.7. Estructura de l’edifici principalEn aquest cas hem de tenir en compte que l’edifici es troba amb un angle de 5 graus
tenint en compte la referencia del carrer.
L’edifici principal el podem dividir en tres parts, la primera seria l’entrada on haurem
de posar unes escales, una columna, i un sopluig. Les escales són necessàries ja que
l’edifici es troba amb una certa alçada d’aproximadament un metre. Aquestes les
obtindrem mitjançant el mateix sistema que les de l’edifici nou, anirem deformant i
duplicant els cubs. Despès trobem la columna, aquesta l’obtindrem mitjançant els
objectes que ja disposa el programa, en aquest cas l’objecte s’anomena cilindre, el qual
serà allargat per obtenir les dimensions desitjades. Finalment a l’entrada i trobem un
64 Escala: aquest nom fa referencia a les dimensions d’un objecte.
39
sopluig, aquest l’obtindrem de deforma un cub amb el mateix sistema que fèiem les
escales però canviant les dimensions.
Despès de l’entrada tenim la segona part de l’edifici que es troba diferenciada de la
tercera mitjançant un petit passadís, el qual connecta les dues parts.
La segona part es troba formada per un rectangle que produeix l’aixecament de l’edifici
anomenat anteriorment, les parets que diferenciaran entre la secretaria, la consergeria,
les classes, els tallers, l’ascensor i la sala d’actes.
Primerament per fer el rectangle que produeix l’aixecament usarem un simple cub
transformat com nosaltres voldrem per tal d’obtenir el rectangle.
Després posarem les parets que diferenciaran les aules i els pisos de l’edifici. Per poder-
ho fer haurem de recordar totes les aules i les seves dimensions ja que no disposem de
cap plànol. Després de haver-ho fet transformarem un total de vint-i-vuit cubs de forma
que obtindrem les parets amb les dimensions adequades. Entre aquestes parets hi
trobarem a l’entrada la consergeria i la secretaria, després més endavant hi hauran u
total de sis classes diferents entre les quals hi ha una aula de física on poder realitzar els
taller de l’assignatura.
A l’entrada també i trobarem l’aula Magna, una aula amb unes dimensions molt més
grans que totes les altres aules.
La segona part de l’edifici usarem el mateix procediment, tenint en compte que el
numero d’aules i les seves dimensions són diferents. En aquest cas hi ha un total de set
aules representades, sis de classes i una que representa el bar de l’institut.
Per fer totes aquestes farem el mateix que a l’anterior, primer recordarem les seves
dimensions i després mitjançant simples cubs farem les diferents parets. En aquest cas la
part superior no la inclourem en aquest videojoc ja que no es necessària. (annex 75)
4.8. Mobiliari de l’edifici principalPer realitzar el mobiliari ho farem amb els mateixos objectes que a l’edifici nou, on hi
ha els llums, papereres, cadires, taules, pissarres, projectors i les seves pantalles
respectives, l’únic que les diferenciaran de les de l’altre edifici son les orientacions, ja
40
que em de continuar tenir en compte que tot l’edifici es troba amb una orientació de cinc
graus respecte el carrer. (annex 76) (annex 77)
5. ConclusióSegons el meu punt de vista aquest treball a resultat ser un èxit tot i les grans dificultats
tant en el moment de buscar la informació, causat per l’escassetat de llibres relacionats
amb el tema com a l’apartat de la creació del videojoc, ja que el món de la informàtica
requereix una gran paciència a causa de la quantitat d’error que es poden arribar a
produir en un petit fragment de temps i de la necessitat d’experiència, un fet que no
disposava fins haver acabat el treball.
Els objectius d’aquest treball eren obtenir un coneixement de la historia de les
videoconsoles, conèixer els avenços aconseguits al llarg d’aquesta i arribar a obtenir un
coneixement de la producció dels videojocs juntament amb les seves dificultats.
Durant el temps que m’ha costat realitzar el treball he tingut dues grans dificultats, la
primera va ser l’obtenció d’informació dels llibres, ja que la majoria d’aquests que
tenien la informació que necessitava o es trobaven escrits en una llegua diferent del
Català i el Castellà, o amb prou feines els trobava escrits amb angles, ja que la majoria
estaven escrits amb Japonès o algunes altres llengües procedents del continent Asiàtic,
un fet lògic, ja que moltes de les empreses dedicades a aquest mercat tenen la seva seu
en aquest continent.
El següent problema, és el que considero més important, ja què es va produir en el
moment en que gairebé tenia el videojoc acabat. Aquest problema consistia amb
l’anomenat “script”, que és un arxiu que conté la part de la programació que permet
realitzar les animacions dels personatges. Aquest arxiu no concordava amb tots els
altres obtinguts ja que formava part d’una versió més antiga del programa Unity. Aquest
fet va produir que hages de borra i desinstal·lar el programa i tota la feina produïda fins
el moment.
Durant el treball només s’han produït dos grans canvis, el primer ha sigut una expansió
de la informació ja què la que tenia era insuficient i l’altra va ser començar de cap i de
nou el procediment del videojoc amb un període de temps escàs.
41
Per tant segons tenint amb compte aquest fet, considero que tots els objectius han estat
complerts de forma satisfactòria.
6. Bibliografia i WebgrafiaLlibre: Diseño de los personajes portátiles
Document consultat a través d’internet:
http://videojoceducacio.wikispaces.com/Hist%C3%B2ria+dels+videojocs
(consulta: 12.8.2015)
Document consultat a través d’internet:
http://www.tecnotopia.com.mx/computadoras/edsac.htm
(consulta: 12.8.2015)
Document consultat a través d’internet:
https://es.wikipedia.org/wiki/Videoconsola
(consulta: 12.8.2015)
Document consultat a través d’internet:
http://www.fib.upc.edu/retroinformatica/historia/videojocs.html
(consulta: 12.8.2015)
Document consultat a través d’internet:
https://sv.wikipedia.org/wiki/PDP-1
(consulta: 12.8.2015)
Document consultat a través d’internet:
http://www.gamemuseum.es/magnavox-odyssey/
(consulta: 3.9.2015)
Document consultat a través d’internet:
http://www.puntodepartida.com/retroinformatica/maquinadeltiempo/colecovision.php
42
(consulta: 3.9.2015)
Document consultat a través d’internet:
http://www.retromaquinitas.com/index.php/consolas/segunda-generacion/intellivision
(consulta: 3.9.2015)
Document consultat a través d’internet:
http://www.wikilingua.net/ca/articles/c/r/i/Crisis_del_videojuego_de_1983.html
(consulta: 3.9.2015)
Document consultat a través d’internet:
https://es.wikipedia.org/wiki/Famicom_Disk_System
(consulta: 10.9.2015)
Document consultat a través d’internet:
http://www.elotrolado.net/wiki/Sega_Master_System#Caracter.C3.ADsticas
(consulta: 10.9. 2015)
Document consultat a través d’internet:
http://www.elotrolado.net/wiki/TurboGrafx-16#Caracter.C3.ADsticas_t.C3.A9cnicas
(consulta: 10.9.2015)
Document consultat a través d’internet:
http://www.puntodepartida.com/retroinformatica/maquinadeltiempo/megadrive.php
(consulta: 10.9.2015)
Document consultat a través d’internet:
http://www.lsa-conso.fr/produits/super-nintendo,133680
(consulta: 27.9.2015)
Document consultat a través d’internet:
https://es.wikipedia.org/wiki/Ciclo
(consulta: 27.9.2015)
43
Document consultat a través d’internet:
https://es.wikipedia.org/wiki/Bit
(consulta: 27.9.2015)
Document consultat a través d’internet:
http://redgrafica.com/Que-son-los-graficos-vectoriales
(consulta: 27.9.2015)
Document consultat a través d’internet:
https://es.wikipedia.org/wiki/Osciloscopio
(consulta: 27.9.2015)
Document consultat a través d’internet:
https://es.wikipedia.org/wiki/Laboratorio_Nacional_de_Brookhaven
(consulta: 27.9.2015)
Document consultat a través d’internet:
https://es.answers.yahoo.com/question/index?qid=20070520113602AAmMMWF
(consulta: 27.9.2015)
Document consultat a través d’internet:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Nucli_magn%C3%A8tic
(consulta: 3.10.2015)
Document consultat a través d’internet:
https://es.wikipedia.org/wiki/Hercio
(consulta: 3.10.2015)
Document consultat a través d’internet:
https://es.wikipedia.org/wiki/Donkey_Kong_(videojuego)
(consulta: 3.10.2015)
Document consultat a través d’internet:
44
https://www.google.es/webhp?sourceid=chrome-instant&ion=1&espv=2&ie=UTF-8#q=consoles+fixes
(consulta: 3.10.2015)
Document consultat a través d’internet:
https://es.wikipedia.org/wiki/Neo-Geo#Especificaciones_t.C3.A9cnicas
(consulta: 3.10.2015)
Document consultat a través d’internet:
https://www.nintendo.es/Empresa/La-historia-de-Nintendo/La-historia-de-Nintendo-625945.html
(consulta: 5.11.2015)
Document consultat a través d’internet:
https://es.wikipedia.org/wiki/Atari_Jaguar
(consulta: 5.11.2015)
Document consultat a través d’internet:
http://www.monografias.com/trabajos/multimediaycd/multimediaycd.shtml
(consulta: 5.11.2015)
Document consultat a través d’internet:
https://www.nintendo.es/Empresa/La-historia-de-Nintendo/Nintendo-64/Nintendo-64-625959.html
(consulta: 5.11.2015)
Document consultat a través d’internet:
https://es.wikipedia.org/wiki/PlayStation
(consulta: 5.11.2015)
Document consultat a través d’internet:
https://es.wikipedia.org/wiki/Sega_Saturn
(consulta: 5.11.2015)
45
Document consultat a través d’internet:
http://tiendas.mediamarkt.es/dvd-blu-ray
(consulta: 5.11.2015)
Document consultat a través d’internet:
https://en.wikipedia.org/wiki/GD-ROM
(consulta: 17.11.2015)
Document consultat a través d’internet:
https://www.google.es/webhp?sourceid=chrome-instant&ion=1&espv=2&ie=UTF-8#q=dream%20cast
(consulta: 17.11.2015)
Document consultat a través d’internet:
http://www.pso2.com/us/
(consulta: 17.11.2015)
Document consultat a través d’internet:
http://www.sony.net/SonyInfo/CorporateInfo/
(consulta: 17.11.2015)
Document consultat a través d’internet:
https://es.wikipedia.org/wiki/Kazuo_Hirai#Carrera_profesional
(consulta: 17.11.2015)
Document consultat a través d’internet:
http://www.leconomic.cat/neco/article/4-economia/18-economia/60589-sony-espanya-
va-guanyar-705-milions-deuros-en-lexercici-del-2008-u
(consulta: 18.12.2015)
Document consultat a través d’internet:
http://es.coinmill.com/EUR_JPY.html#JPY=8,215,880
46
(consulta: 18.12.2015)
Document consultat a través d’internet:
http://www.bloomberg.com/profiles/companies/6758:JP-sony-corp
(consulta: 18.12.2015)
Document consultat a través d’internet:
http://windows.microsoft.com/es-es/windows/history#T1=era8
(consulta: 18.12.2015)
Document consultat a través d’internet:
http://tecnologia-facil.com/que-es/que-es-microsoft/
(consulta: 18.12.2015)
6. Annex
(annex 1: EDSAC)
47
(annex 51: Lynx)
( annex 52: Wonder Switch)
(annex 54) Progres de l’empresa Microsoft
Programa de llenguatge “BASIC”
Programa de llenguatge “FORTRAN”
Windows 1.0- 1985
Windows 2.0- 1987
Windows 3.0- 1990
Windows 95- 1995
Windows 98- 1998
67
Windows XP-2001
Xbox-2001
Xbox 360- 2005
Windows vista- 2006
Windows 7- 2009
Windows 8- 2012
Xbox One- 2013
(annex 55) Llistat dels aparell electrònics Sony
1. Adaptadors d’ona curta - 1945
2. Voltímetres – 1946
3. Primera gravadora G -1950
4. Radio TR -1955
5. Tv8-301 - 1960
6. Trinitron – 1971
7. Reproductor de carret Betramax VCR – 1975
8. Sony color video panel ( primera televisió de pantalla plana) – 1975
9. Walkman ( reproductor de música) – 1975
10. Primer reproductor de CD – 1982
11. Playstation - 1994
12. Videocàmera digital – 1995
13. Gravadora Blu-RAY Disc – 2003
14. Videocàmera HD digital – 2004
68