PORTADA002VIUTar.qxd:Maquetación 1 11/1/13 09:38 Página 1
PORTADA002VIUTar.qxd:Maquetación 1 11/1/13 09:38 Página 2
PORTADA002VIUTar.qxd:Maquetación 1 11/1/13 10:56 Página 3
VIU TarragonaEDITA: INICIATIVES DE COMUNICACIÓ LOCAL, SL
C/Fra Antoni Cardona i Grau, 3 · bloc B-2, baixos.
43002 Tarragona
Tel. 977 225 299
Editor: Pau Figueras i Trias-Peitx
Gerent: Xavier Costey i Deulofeu
Director comercial: Albert Vidaller
Publicitat: Mònica Heras
Redacció: Anna Escolà
Disseny original: Gemma Barceló
Disseny i maquetació: Gemma Barceló (Cap) i
Gemma Vidal
Fotografia: lolanda Domenech
Foto portada: Rafael Royes
Administració: Gemma Saurina
Impressió: Rotimpres
Distribució: Unimail
Dipòsit legal: GI.1612-2012
VIU TARRAGONA en cap cas no respon del contingut
dels articles ni comparteix necessàriament les opinions
que hi apareixen signades.Només els seus autors en són
responsables.
Si voleu fer arribar les vostres suggerències, opinions,
imatges, etc. podeu fer-ho a través del correu electrònic
Si desitja anunciar-se a les nostres revistes, pot dirigir-
se al nostre equip comercial per correu electrònic a
[email protected], o bé per telèfon trucant
al 977 225 299 (matins).
SumariCIUTAT6 Perspectives per al 2013
Visions econòmiques isocials per al nou any
EMPRESA48 Emprendre en temps
difícils. L’emprenedoriacom a sortida a la crisi
CULTURA38 Teatre Tarragona
El nou equipament culturalde la ciutat
SALUT82 Propòsits per al
nou any:Posar-se a dieta
EEddiicciióó CCIIUUTTAATT DDEE TTAARRRRAAGGOONNAA
Nom o Raó social
D.N.I/C.I.F. Telèfon
Adreça
CP Ciutat
Correu electrònic
Domiciliació bancària
Signatura/segell
VOLS REBRE VIU TARRAGONA A CASA TEVA?
SUBSCRIU-TE per només 18 € a l’any
Omple aquesta butlleta i envia-la per correu a:C/Fra Antoni Cardona i Grau, 3 · bloc B-2, baixos.43002 Tarragona o truqueu al telèfon 977 225 299
Entitat Oficina D.C. Número de compte
4 Editorial
6 Ciutat
38 Cultura
48 Empresa
54 Esports
62 Motor
68 Tendències
76 Interiorisme
82 Salut
92 Gastronomia
106 Restaurants
002VIUTar.qxd:Maquetación 1 14/1/13 13:23 Página 4
Tothom diu que ens espera un any més difícil que el que fa
ben poc acabem d’acomiadar. Els primers dies d’aquest any
apareixien notícies de caire econòmic que ens feien entre-
veure que hauríem de seguir estrenyent-nos el cinturó. Se-
gurament, un o dos forats més. Així doncs, no és cap secret
que continuarem vivint temps ben difícils i que el 2013 no
veurem el final de la crisi.
El que de ben segur no ha canviat són alguns dels propòsits
que molts de nosaltres ens fem cada any, generalment, bo-
nes intencions per millorar la nostra salut i que es repeteixen
cada mes de gener: apuntar-nos al gimnàs o bé aconseguir
anar-hi amb regularitat, practicar algun tipus d’esport, po-
sar-nos a dieta - especialment després d’uns dies de vacan-
ces durant els quals s’acostuma a menjar més del compte -,
deixar de fumar...
L’inici d’un nou any també és un bon moment per reflexionar
sobre l’anterior i el que ens agradaria viure durant el que tot
just ara iniciem. Tot i que sabem que és perillós fer-se “cas-
tells a l’aire”, somniar no és dolent, i conservar l’esperança
de que les coses milloraran, encara menys.
Així doncs, estaria bé fer un exercici de positivisme en uns
moments en els quals tothom insisteix en pintar l’escenari
d’un gris fosc, gairebé negre. Per exemple, hi ha molta gent
que decideix apostar per l’emprenedoria en temps de crisi.
És gent que ha decidit no desanimar-se i iniciar un projecte
propi carregat d’il·lusió. En aquest número estrenem una no-
va secció dedicada a l’empresa i la inaugurem, precisament,
parlant d’emprenedoria i, perquè no, de somnis, reptes, pro-
jectes i il·lusions.
Anna Escolà
Benvingut 2013!
Editorial
002VIUTar.qxd:Maquetación 1 14/1/13 13:23 Página 5
CIUTATCIUTAT_POLÍTICA_SOCIETAT_CULTURA_OCI
Perspectivesper al 2013Una visió econòmica isocial per al nou any
002VIUTar.qxp:Maquetación 1 14/1/13 14:14 Página 6
l nou any que aquest
mes iniciem, sembla que
encara no ens durà la fi
de la crisi econòmica, de totes
maneres hi ha qui apunta que
enguany en començarem a
veure una petita recuperació.
Per tal de conèixer de primera
mà què ens deparen els pro-
pers dotze mesos pel que fa a
l’economia, a Viu Tarragona
hem demanat a personalitats
tarragonines representants de
diferents entitats les seves im-
pressions i opinió.
Ho hem fet plantejant-los què
creuen que ens depara el nou
any en termes econòmics;
quins mecanismes creuen que
s’han d’impulsar a la ciutat de
Tarragona al llarg del 2013 per
millorar la situació econòmica i
social local i quins projectes te-
nen previst posar en marxa -
des de les entitats que repre-
senten - per tal de reactivar l’e-
conomia de la ciutat.
Així doncs, a continuació s’ex-
posen les reflexions i opinions
del tinent d’alcalde de Treball,
Activació Econòmica i Joventut
de l’Ajuntament de Tarragona,
Javier Villamayor; del president
de la Cambra de Comerç de Ta-
rragona, Albert Abelló; del pre-
sident de la Confederació Em-
presarial de la Província de Ta-
rragona (CEPTA), J. Antoni Bel-
monte; del president de la Pa-
tronal de micro, petites i mitja-
nes empreses i autònoms de
Catalunya (PIMEC) de Tarrago-
na, Joaquim Sendra; del presi-
dent de l’Autoritat Portuària de
Tarragona, Josep Andreu; del
president de l’AEQT, Joan Pe-
drerol i del Doctor en Economia
per la URV Joaquim Margalef i
el Catedràtic d’Economia Apli-
cada de la URVAgustí Segarra.
I Anna Escolà, periodista I
En uns moments en els quals tothom fa previsions, a Viu Tarragona hem demanat l’opinió adiferents personalitats de la ciutat perquè ens facin arribar les seves impressionseconòmiques i socials per aquest 2013
E
PERSPECTIVES 2013 CIUTAT
©kr
omkr
atho
g-F
otol
ia.c
om
002VIUTar.qxp:Maquetación 1 14/1/13 14:14 Página 7
Gener-Febrer 2013
PERSPECTIVES 2013 CIUTAT
Què creu que ens depara el
nou any en termes econò-
mics? El context està molt difí-
cil, i crec que continuarà es-
tant-ho durant tot l’any. Se-
gons informen l’OCDE i les pre-
visions de l’estat, continuarem
destruint ocupació i aquesta
serà la principal preocupació
de la gent. A Tarragona les xi-
fres d’atur són menors en com-
paració a d’altres ciutats cata-
lanes, però tot i així ens conti-
nua preocupant. Ara bé, els
motors econòmics de la ciutat
gaudeixen de bona salut: pel
que fa al sector logístic, el Port
ha consolidat la 4a posició en-
tre els ports de l’estat espan-
yol; el sector químic crec que
continuarà amb bona salut tot
l’any; el sector turístic com a 3r
motor compta amb bones pre-
visions i el sector del coneixe-
ment (amb la universitat del te-
rritori) també. Potser el que
més ens hauria de preocupar
són els països de la zona euro
que puguin caure en recessió,
ja que disminuiria la demanda
dels nostres productes i veurí-
em les nostres perspectives
minvades.
Quins mecanismes creu que
s’han d’impulsar a la ciutat de
Tarragona al llarg del 2013
per millorar la situació econò-
mica i social local? El més im-
portant és continuar treballant
en la línia que les persones que
es troben en situació d’atur
continuïn formant-se i reci-
clant-se per adaptar-se al mer-
cat de treball. Hem de procurar
que s’incorporin al món laboral
ràpidament, i amb això intervé
el servei Tarragona Impulsa de
l’Ajuntament. Aquesta eina vet-
lla perquè la formació de les
persones estigui en línia amb la
demanda de les empreses.
L’emprenedoria és un factor
molt important, sobretot pels
joves, i hem de procurar que
els millor formats comptin amb
l’ajuda administrava per tirar
els seus propis projectes enda-
vant. També hem de continuar
treballant amb la internaciona-
lització de les nostres empre-
ses perquè orientin el seu ne-
goci a l’exportació i en la millo-
ra dels polígons de la ciutat en
quan a la seva promoció i digni-
ficació.
Quins projectes tenen previst
posar en marxa per reactivar
l’economia de la ciutat? Hi ha
dues grans línies, la promoció i
comunicació exterior per a la
captació de client per comuni-
car Tarragona, el seu producte
estable com a “Patrimoni Mun-
dial” i el producte i activitats
que sumen interès durant l’any
com són Tarraco Viva o Setma-
na Santa, a més de campanyes
comercials destinades a la cap-
tació del turisme rus entre d’al-
Javier Villamayor,Tinent d’alcalde de Treball,Activació Econòmica i Joventut
Albert AbellóPresident de la Cambra de Comerç de Tarragona
tres. Per altra banda, hi ha la
feina de caràcter més intern,
amb la que treballem per la ge-
neració i promoció de noves
activitats i propostes, vàries
campanyes gastronòmiques i
Tarragona Història Viva; que,
de forma directa, estan desti-
nades a crear posicionament
de la marca Tarragona i, sobre-
tot, a generar ingressos i rique-
sa a partir de l’augment de l’ac-
tivitat econòmica dins del sec-
tor turístic i comercial. A més,
treballem i treballarem per
continuar millorant la informa-
ció i serveis que reben els nos-
tres visitants per tal de fer més
satisfactòria la seva visita a la
ciutat.
amb força. Pel que fa a Tarra-
gona, hem de seguir apostant
fermament per la internaciona-
lització de les empreses com a
via imprescindible per créixer.
Això suposa que la indústria
química seguirà essent el mo-
tor de l’economia com també
ho està essent el turisme.
Quins mecanismes creu que
s’han d’impulsar a la ciutat de
Tarragona al llarg del 2013
per millorar la situació econò-
mica i social local? Redreçar
aquesta situació no depèn no-
més del que es faci a Tarrago-
na, tant de bo! Però si que
depèn de com actuem cadascú
de nosaltres des de les nostres
responsabilitats i dels esforços
que dia a dia realitzem per ser
més proactius. Això hi pot aju-
dar molt, però per descomptat
necessitem una administració
que prengui consciència real
de la situació i actuï en conse-
qüència. Necessitem una ad-
ministració més eficient i que
tingui molt clar que la via per
redreçar la situació passa no-
més per fomentar, però de ve-
ritat, l’emprenedoria.
Quins projectes tenen previst
posar en marxa per reactivar
l’economia de la ciutat? No-
saltres continuarem afavorint-
ne una de molt important: la in-
ternacionalització de l’empre-
sa. Sempre hi hem cregut i el
temps ens ha donat la raó.
Aquelles empreses amb un
destacat component exterior
són més fortes que d’altres que
ho han fiat tot al mercat nacio-
nal. De fet, som referents a Es-
panya pel que fa al coneixe-
ment i l’experiència dels mer-
cats africans, el que explica
que les nostres missions tin-
guin una enorme participació
d’empreses vingudes d’arreu
de l’Estat. Les altres dues po-
tes o projectes de la nostra ac-
tivitat són la formació i el fo-
ment de l’emprenedoria.
Què creu que ens depara el
nou any en termes econò-
mics? En termes generals, les
perspectives econòmiques pel
proper exercici no seran bones.
Caldrà seguir fent tots els ajus-
tos necessaris per assolir uns
nivells de competitivitat que
ens permetin encarar el futur
002VIUTar.qxp:Maquetación 1 14/1/13 14:14 Página 8
002VIUTar.qxp:Maquetación 1 14/1/13 14:15 Página 9
10 I VIU Tarragona Gener-Febrer 2013
Què creu que ens depara el
nou any en termes econò-
mics? Les previsions indiquen
que podem esperar una realitat
econòmica molt similar a la del
2012, pel que pensem que les
empreses haurem de seguir
lluitant per mantenir-nos en un
2013 complicat. Si, a més a
més hi sumem previsions de
noves retallades per part de les
administracions públiques,
s’augura un any ple de reptes
en el que l’empresariat haurà
de lluitar més que mai per so-
breviure. El teixit empresarial
de la província de Tarragona és
molt ric i variat, el que és una
arma al nostre favor per seguir
lluitant, però és necessari im-
pulsar mesures que permetin
la supervivència de les petites i
mitjanes empreses, que són la
clau de la nostra economia.
Quins mecanismes creu que
s’han d’impulsar a la ciutat de
Tarragona al llarg del 2013
per millorar la situació econò-
mica i social local? La situació
econòmica i social està molt
complicada i depèn de molts
factors diferents, un dels quals
és la bona salut de les petites i
mitjanes empreses, que són els
principals motors de generació
de llocs de treball, tant a nivell
de ciutat com és el cas de Ta-
rragona com en el conjunt de la
societat. Per aquest motiu, és
vital assegurar la tranquil·litat
de les empreses, que les que
poden treballar segueixin fent-
ho. En aquest sentit seria vital
que les institucions facilitessin
la tasca empresarial a tots ni-
vells, ja que garantir la super-
vivència de les empreses és vi-
tal per sortir de la situació ac-
tual i moltes tenen serioses di-
ficultats per accedir al crèdit.
Cal estar a favor de les empre-
ses en tots els sentits.
Quins projectes tenen previst
posar en marxa per reactivar
l’economia de la ciutat? Des
des fa anys, ja treballem per re-
activar les nostres empreses
que, en definitiva, és impulsar
l’economia de les nostres co-
marques.
En aquest sentit, des de CEPTA
estem treballant intensament
en els darrers mesos en diver-
sos cursos de formació i reci-
clatge de treballadors a tots els
nivells i també a través de la
plataforma on-line, que a partir
del mes de gener oferirà nous
cursos.
També oferim seminaris i cur-
sos especialitzats per donar
suport real a la emprenedoria.
De cara al proper any, també
estem perfilant altres accions,
com és potenciar l’exportació i
la internacionalització de les
nostres empreses cap a nous
mercats. Per últim, també es-
tem preparant un estudi que
servirà per reptes empresarials
i perfils professionals que pu-
guin tenir més sortida en el fu-
tur, així com noves estratègies
d’innovació.
Què creu que ens depara el
nou any en termes econò-
mics? El nou any ens depara
seguir amb més restriccions
d’accés al finançament i més
car, més morositat, incertesa
econòmica europea i espanyo-
la, menys inversió pública i pri-
vada, menys consum, menys
vendes, més dificultats per a
les pimes, algunes mateixes in-
fraestructures, altres pitjors,
menys feina, més hores de fei-
na, més hores d’obertura d’es-
tabliments, més intervencio-
nismes, més innovació, més
exportació, més il·lusió.
Quins mecanismes creu que
s’han d’impulsar a la ciutat de
Tarragona al llarg del 2013
per millorar la situació econò-
mica i social local? Cal enten-
dre la ciutat com un lloc per a
realitzar-hi negocis, per a de-
senvolupar-hi l’activitat empre-
sarial, sobretot de la petita i
mitjana empresa. Cal potenciar
i dinamitzar el comerç, però tot
i per igual, sense inversions de-
sorbitades en obres impossi-
bles ni pensar únicament en el
gran comerç ni en els imme-
diats beneficis de les grans su-
perfícies, mancades per altra
banda d’ingressos socials en
forma d’ocupació de qualitat.
El petit comerç és el que dóna
vida a la ciutat i l’estructura, i
dóna qualitat, de producte, de
feina i de servei. Tanmateix, cal
tenir polígons industrials en
condicions. Hi ha un desequili-
bri en inversions empresarials.
Mentre tindrem un mercat de
luxe que pagarem durant lus-
tres, tenim uns polígons man-
cats encara de condicions mí-
nimes per a poder-hi treballar i
que impedeixen a les nostres
empreses poder ser competiti-
ves.
Quins projectes tenen previst
posar en marxa per reactivar
l’economia de la ciutat? Les
pimes som l’economia de la
ciutat, i per això PIMEC treballa
per a les seves pimes sòcies i,
com a patronal, per al conjunt
de pimes del país. Defensar els
seus interessos és defensar els
interessos de la ciutat. I treba-
llant per a les nostres pimes
treballem per a la nostra ciutat,
pel nostre territori, pel nostre
país, sigui quin sigui el sector,
per ajudar-les a accedir al fi-
nançament, a internacionalit-
zar-se, a accedir a les noves
tecnologies, a serveis profes-
sionals externs, a trobar socis...
Joaquim Sendra,President de PIMEC de Tarragona
J. AntoniBelmonte
Apostem per la formació espe-
cialitzada del petit i mitjà em-
presari. L’empresari format té
moltes més possibilitats d’èxit.
En alguns casos facilitant-li
l’accés a formació de direcció
de primer nivell, com és el cas
dels cursos d’ESADE que du-
rant tot l’any es podran realit-
zar a la seu de PIMEC a Tarra-
gona. Estem treballant, també,
per canviar l’estatus dels polí-
gons industrials de la ciutat. Hi
ha interès públic, cal fer-ho.
President de la CEPTA
PERSPECTIVES 2013 CIUTAT
002VIUTar.qxp:Maquetación 1 14/1/13 14:15 Página 10
002VIUTar.qxp:Maquetación 1 14/1/13 14:15 Página 11
Gener-Febrer 2013
PERSPECTIVES 2013 CIUTAT
vendes i d’activitat; una activi-
tat administrativa amb retalla-
des salarials que pot mantenir
la seva funcionalitat sense
oblidar una realitat social amb
problemes per mantenir ren-
des i una pobresa creixent, que
mostra un element reivindica-
tiu i de solidaritat molt impor-
tant que fins ara ajuda a man-
tenir l’equilibri social.No cal
confiar en grans inversions que
modifiquen realitats producti-
ves i posicionament diferents
en l’activitat econòmica gene-
ral per 2013, això implica que
aquesta activitat cal que pro-
curi mantenir el teixit produc-
tiu existent i passar el temporal
aprofitant els actius que hi ha a
la ciutat.
Quins mecanismes creu que
s’han d’impulsar a la ciutat de
Tarragona al llarg del 2013
per millorar la situació econò-
mica i social local? El que es
planteja és sobreviure fins al
2014 ja que no hi ha expectati-
ves millors a curt termini. Es te-
nen pocs mecanismes d’actua-
ció immediata per impulsar l’e-
conomia de l’àrea. N’hi ha pocs
mentre no es trobi sortida al
problema de finançament, ja
que l’activitat empresarial té
problemes similars als del sec-
tor públic.
No volem assenyalar en aquest
marc possibles actuacions
econòmiques que com a reivin-
dicacions d’inversió de molts
anys són necessàries per a la
ciutat, encara que sembla que
hauran d'esperar més enllà de
2013. Encara més si que cal
considerar alguns aspectes im-
portants i possibles d’assolir
en els aspectes de millora or-
ganitzativa i funcional de les
administracions; optimitzar els
recursos destinats als serveis
públics, a l’oferta formativa i de
conservar l’equilibri social.
Són actuacions que serveixen
per emmarcar una realitat ur-
bana i mantenir-la amb tot el
seu potencial econòmic i so-
cial, a la vegada que possibili-
ten unes productivitats que po-
den ajudar a potenciar l’actiu
acumulat al llarg dels anys, de
Tarragona i en perspectives de
futur.
Què creu que ens depara el
nou any en termes econò-
mics? Totes les perspectives
són a la baixa per l’economia
espanyola i catalana amb cai-
gudes de l'indicador de pro-
ducció, disminucions que s’a-
companyen en totes les previ-
sions per un cert augment de
l’atur; el que es planteja és la
millora pel 2014. En aquest
marc l’economia de Tarragona
difícilment podrà remar en
contra, encara que la seva base
productiva permet relativitzar
aquesta realitat. L’economia de
la ciutat es sosté en un sector
industrial que aguanta la crítica
situació augmentant exporta-
cions; un terciari comercial ca-
da vegada més estructurat en-
cara que coneix davallades de
Joaquim Margalef,Doctor en Economia per la URV
Què creu que ens depara el
nou any en termes econò-
mics? Serà un any molt com-
plicat, sobretot per les mesu-
res econòmiques dures que
comportaran una pujada de l’a-
tur i una restricció del consum,
i això provocarà un alentiment
de l’activitat productiva, el que
farà baixar la demanda de les
matèries primeres. Tot i així,
crec que el que hauríem de fer
és intentar potenciar tot allò
que pugui generar economia
productiva focalitzada en ter-
mes d’exportació, i aquí el Port
pot ajudar a les empreses a ex-
portar.
Quins mecanismes creu que
s’han d’impulsar a la ciutat de
Tarragona al llarg del 2013
per millorar la situació econò-
mica i social local? Per millo-
rar la situació seria molt impor-
tant que certes infraestructu-
res que poden garantir la com-
petitivitat del territori vagin
avançant, perquè això donarà
confiança a les empreses i farà
que es guanyin inversions a la
demarcació.
Si hi ha empreses que confien
en el territori i hi inverteixen,
això generarà riquesa i millo-
rarà l’ocupació i la renda per
càpita. Alhora, també s’hauria
de garantir i preservar el crei-
xement ordenat del territori a
efectes de que un dels altres
grans sectors, el turístic, no es
vegi perjudicat.
Josep AndreuPresident de l’AutoritatPortuària de Tarragona
002VIUTar.qxp:Maquetación 1 14/1/13 14:15 Página 12
002VIUTar.qxp:Maquetación 1 14/1/13 14:15 Página 13
Gener-Febrer 2013
PERSPECTIVES 2013 CIUTAT
Què creu que ens depara el
nou any en termes econò-
mics? EEn termes econòmics
no podem negar la situació crí-
tica en la qual es troba l’econo-
mia espanyola, catalana i la lo-
cal. La majoria de previsions
dels organismes internacionals
pinten un escenari força negre.
Ara bé, els exercicis de pros-
pectiva no sempre s’ajusten a
la realitat. Sovint darrere d’un
estudi hi ha una institució o un
col·lectiu que persegueix una
sèrie d’interessos. Per tant,
hem d’acceptar que les coses
no han estat fàcils l’any 2012 ni
tampoc ho seran l’any 2013, tot
i que ningú pot preveure si
aquest any encara estarem en
caiguda lliure o registrarem
una remuntada. Amb aquesta
reflexió, voldria posar l’accent
en el potencial de la ciutat per
estar preparada per al canvi de
tendència.
Tarragona és una ciutat de di-
mensió mitjana amb una in-
dústria molt potent, un sector
turístic que està enregistrant
una notable vitalitat i un co-
merç en transformació. Crec
que les activitats tradicionals
són les que estan experimen-
tant més aquesta crisi i, si més
no, caldria oferir un suport es-
pecial al petit comerç que veu
erosionada la seva situació da-
vant del gran comerç; els esta-
bliments industrials locals que
tenen dificultats per accedir al
crèdit i la multitud de profes-
sionals que són víctimes d’uns
ajustos dels quals ells no tenen
cap responsabilitat.
Quins mecanismes creu que
s’han d’impulsar a la ciutat de
Tarragona al llarg del 2013
per millorar la situació econò-
mica i social local? La ciutat té
un esdeveniment que encara
que sembli llunyà està a tocar:
els jocs del Mediterrani. Cal
planif icar i dissenyar les
instal·lacions esportives en un
marc de contenció pressu-
postària, formar al personal
per donar suport als turistes.
Percebo que la població local
té interès en part icipar en
aquesta mena d’esdeveni-
ments col·lectius. Una Tarrago-
na que ha reviscolat les seves
festes i ha experimentat un
gran dinamisme en els esdeve-
niments socials és una ciutat
que gaudeix d’una població
amb ganes de col·laborar i pro-
jectar la ciutat cap a un futur
que escapi de la crisi.
Agustí Segarra,Catedràtic d’Economia Aplicada de la URV
Què creu que ens depara el
nou any en termes econò-
mics? Les previsions del nostre
sector, elaborades per FEIQUE,
parlen d’un creixement de la
producció a l’entorn de l’1,4%,
que es complirà en funció del
comportament dels mercats
exteriors, donat l’alt nivell d’in-
ternacionalització del sector
químic.
L’increment de la producció,
amb tot, no pensem que es
traslladi directament a la xifra
de negoci. Un dels factors que
hi poden tenir a veure són els
termes en què s’aprovi el pro-
jecte de llei de Mesures Fiscals
per a la Sostenibilitat Energèti-
ca, que castiga les empreses
de consum intensiu, com és el
cas de les associades.
Quins mecanismes creu que
s’han d’impulsar a la ciutat de
Tarragona al llarg del 2013
per millorar la situació econò-
mica i social local? Un, consis-
tiria en seguir buscant fórmu-
les per facilitar els tràmits ad-
ministratius per a les activitats
de negoci i inversions, a més a
més d’incentius econòmics per
desenvolupar-les, siguin de la
magnitud que siguin.
A la vegada, que les empreses i
les persones puguin accedir al
crèdit per activar l’activitat
econòmica i de serveis profes-
sionals, a més del consum fa-
miliar i individual. És el mo-
ment, d’altra banda, d’afavorir
les activitats de solidaritat i de
suport a les entitats socials i
les persones. També d’aquesta
manera es fa Tarragona.
Quins projectes tenen previst
posar en marxa per reactivar
l’economia de la ciutat? Hem
iniciat els treballs, l’estudi i la
definició del nou Pla Estratègic
que incidirà en la formació i ta-
lent de les persones a més del
continu desenvolupament de
processos i productes a les
nostres instal·lacions que man-
tinguin l’aportació de valor.
Com a sector econòmic pro-
ductiu líder al territori, el nostre
objectiu es troba en la línia de
millorar la competitivitat del
Clúster; és a dir, del conjunt
dels agents empresarials, ad-
ministratius i acadèmics invo-
lucrats en el sector químic.
Joan Pedrerol,President AEQT
002VIUTar.qxp:Maquetación 1 14/1/13 14:15 Página 14
002VIUTar.qxp:Maquetación 1 14/1/13 14:15 Página 15
ENTREVISTA CIUTAT
En l’actual marc econòmic,
podríem dir que el Port de Ta-
rragona continua sent el prin-
cipal agent econòmic de les
nostres comarques? Bé, po-
dríem dir que és un dels princi-
pals agents econòmics de les
nostres comarques. El Port re-
presenta una infraestructura
logística cabdal pel bon funcio-
nament de l’empresa del terri-
tori, no només de les empreses
químiques sinó de qualsevol
empresa del territori que ne-
cessita la logística per a les se-
ves exportacions. En aquest
punt, el Port hi juga un paper
molt important.
Quina és la seva estratègia
per seguir creixent? La nostra
estratègia té dos eixos. El pri-
mer: a partir dels nostres ope-
radors tradicionals, acompan-
yar-los i ajudar-los perquè
creixin, estic parlant principal-
ment del sector petroquímic i
l’agroalimentari, que són els
dos grans volums d’activitat
que té el Port. El segon: buscar
nous mercats i diversificar.
Mercats que avui no tenim i
que són importants pel Port de
Tarragona, principalment ba-
sats en càrrega general en
mercats emergents, sobretot
en el tema de contenidors, que
creiem que és l’activitat princi-
pal per la qual ha de créixer el
Port de Tarragona.
Quin és el seu principal objec-
tiu com a president de l’enti-
tat? Fer créixer i consolidar el
Port com un dels més impor-
tants de l’Estat espanyol. Es-
tem en la 4a posició i la idea és
consolidar-la i intentar apro-
par-nos al 3r port de l’estat.
De cara al nou any, quins són
els principals projectes del
Port de Tarragona? Pel que fa
a les infraestructures, encarri-
lar el projecte de connexió
d’ample europeu i, pel que fa a
les infraestructures internes,
acabar l’ampliació del Moll de
la Química que està previst
que finalitzi aquest any. Com a
3r objectiu, acabar l’any amb
un número de companyies no-
ves que hagin confiat en el
Port.
Quin balanç fa dels seus anys
de presidència? El balanç és
positiu. Malgrat la situació
econòmica en la qual ens tro-
bem, hem aconseguit obtenir
uns bons resultats de creixe-
ment. A nivell intern, com a Au-
toritat Portuària de Tarragona
hem dut a terme una reorganit-
zació interna del personal que
crec que ha estat molt positiva
per fer la nostra organització
més eficient. Els seus fruits es
veuran a mig termini, però es
tractava d’una organització ne-
cessària tenint en compte els
nous temps. A nivell institucio-
nal, hem prioritzat que el Port
fos un element referent del te-
Enginyer Industrial Superior especialitzat en Organització d’Empreses nascut a Tarragonal’any 1964, actualment és vocal del Consell d’Administració d’APPORT i vocal consultor dela Cambra de Comerç de Tarragona
Josep Andreu,President de l’Autoritat Portuària de Tarragona
rritori però molt focalitzat en el
món empresarial, ja que repre-
sentem un generador de rique-
sa del nostre entorn.
I quin ha estat el balanç de
l’entitat de l’any 2012? El ba-
lanç és bo perquè hem crescut
en molts tràfics, amb un creixe-
ment diversificat i consolidat.
També perquè a poc a poc es-
tem assolint el nostre gran ob-
jectiu, que és projectar-nos
encara més a nivell internacio-
nal ja que creiem que som poc
coneguts a aquest nivel l .
Aquest treball està començant
a donar els seus fruits, ja que
cada vegada generem més in-
terès d’operadors i navilieres
internacionals, i això és positiu.
El nom del Port de Tarragona
comença a estar present a les
principals taules de decisió del
món de la logística naviliera i
marítima.
Per on passa el futur del
Port? Pel creixement, per la di-
versificació de mercats, per po-
tenciar les polítiques de Medi
Ambient, és a dir, créixer ga-
rantint polítiques respectuoses
amb l’entorn; consolidar les es-
tructures que tenim pendents -
l’accés d’ample europeu ferro-
viari i l’A27- i, a mig termini,
obrir la porta a l’entrada de
creuers.
En quina mesura afecta al
Port de Tarragona la paralit-
zació de l’A-27? Ens afecta a la
nostra activitat pel que fa a l’à-
rea d’influència de Lleida, Ara-
gó i la zona nord de Madrid. En
la connexió terrestre, el princi-
pal eix de connexió és l’A-27, i
no disposar d’una infraestruc-
Gener-Febrer 2013
002VIUTar.qxp:Maquetación 1 14/1/13 14:15 Página 16
Gener-Febrer 2013
tura eficient provoca ineficièn-
cies – transport més car, els
costos logístics s’incremen-
ten...- i això fa perdre competi-
vitat.
I confia que el projecte del 3r
carril del Corredor del Medi-
terrani estigui enllestit aquest
primer trimestre? Sí que hi
confio, la percepció és bona
perquè veiem el compromís del
Ministeri i que va avançant.
Hem de tenir en compte que es
tracta d’un fet que no només
ens interessa a nosaltres, sinó
a tot el territori i a territoris
propers a nosaltres.
Quina és la seva previsió per
al 2013? La veritat és que te-
nint en compte la situació ac-
tual, estem en una situació
d’incertesa. El Port fa les seves
previsions en funció de la dels
operadors, i ens trobem que
ningú fa previsions a mig termi-
ni, així que és complicat fer-ne
més enllà dels tres mesos... Tot
i així, basant-nos en les activi-
tats tradicionals i si busquem
nous mercats, ens fixem un ob-
jectiu de creixement entre el
2% i el 3%, tot i que som cons-
cients que serà complicat.
Quins beneficis creu que pot
propiciar Barcelona World?
Creu que augmentarà el nom-
bre de creuers? La veritat és
que encara no ho sé del cert.
Barcelona World és un projecte
innovador, tot i que el nostre
objectiu d’atraure creuers ja
era un eix estratègic des que
vaig iniciar la presidència, in-
dependentment del projecte.
Fa uns anys, els objectius del
Port eren només a nivell indus-
trial i comercial i semblava que
els creuers eren incompatibles
amb aquests objectius, però
nosaltres creiem que no té per
què ser així, sinó que fem una
aposta per aquesta convivèn-
cia entre l’activitat turística i in-
dustrial. Creiem que és possi-
ble, i estem desenvolupant tota
una estratègia d’interlocució
amb naviliers de creuers per
aconseguir-ho a mig termini
encaixant-ho amb la realitat
que ens envolta. És a dir, hem
d’acceptar la realitat que repre-
senta Barcelona en el món dels
creuers, però creiem que Tarra-
gona també té les seves prò-
pies oportunitats. Aquesta era
la nostra estratègia de l’any
passat i, ara, sobre aquesta es-
tratègia ha vingut Barcelona
World, amb qui ja hem posat en
comú estratègies sobre com
ens podem ajudar recíproca-
ment. En resum, l’ impacte és
desconegut, però sumarà se-
gur.
Al novembre, l’Autoritat va re-
bre la Certificació Mediam-
biental ISO 14001. Què signi-
fica aquesta distinció? La dis-
tinció ratifica la nostra aposta
pel Medi Ambient i demostra
que estem treballant en un dels
nostres eixos estratègics, que
és avançar en polítiques de
Medi Ambient. Cal tenir en
compte que és fruit d’un treball
d’uns anys enrere i de la visió
que van tenir en aquell mo-
ment els responsables, per
tant el mèrit també és per an-
teriors presidents que van
apostar per aquesta visió. Tam-
bé significa una aposta clara i
rotunda per garantir el creixe-
ment però respectant l’entorn,
i és senyal de que ho hem fet
bé. De fet, som el 3r port de
l’estat espanyol que tenim la
ISO, però podríem dir que som
el 1r port gran que la té.
Quina és la vinculació del Port
amb el barri del Serrallo? La
vinculació és històrica. Procu-
rem donar-hi resposta en el dia
a dia, ja que Port i barri hem
crescut junts. Aquest creixe-
ment és més ordenat del que
ho havia estat anteriorment, i
amb les noves polítiques de
Medi Ambient el barri n’ha sor-
tit beneficiat. D’altra banda,
des de l’Autoritat Portuària
col·laborem en activitats del
barri i durant les festes les con-
vivim amb els seus veïns.
002VIUTar.qxp:Maquetación 1 14/1/13 14:15 Página 17
18 I VIU Tarragona Gener-Febrer 2013
EL SERRALLO CIUTAT
El Serrallo
l Serrallo, l’entranyable
barri de pescadors de
Tarragona, és un conjunt
format per carrers estrets i edi-
f icis senzil ls, la major part
construïts al segle XIX que en-
cara conserven l'estil típic dels
barris mariners de la Medi-
terrània. El Serrallo, el nom del
qual es creu que prové dels se-
rrals, ha conservat la seva per-
sonalitat al llarg de la història
de Tarragona i s’ha mantingut
com un dels barris mariners re-
ferents d’arreu de Catalunya.
Els orígens del barri es remun-
ten a finals del segle XVIII, quan
la Junta d'Obres del Port va
projectar la construcció del ba-
rri de la Marina, a la part baixa
de Tarragona.
Els pescadors que vivien a les
barraques de fusta a prop de la
platja on tenien les seves bar-
ques de pesca es van haver de
traslladar al costat de les res-
tes del fortí del Francolí. Al se-
gle XIX la zona va rebre el nom
de "Serrallo" que avui en dia
singularitza aquest barri mari-
ner. El Serrallo és el port pes-
quer de Tarragona i un dels
més importants de Catalunya
tant pel nombre d’embarca-
cions com pel valor de les cap-
tures.
La via del tren fa de frontera
entre el centre de Tarragona i el
Serrallo. Si fem un passeig pel
barri, format per uns pocs ca-
rrers entre la via del tren i el
port, ens dóna la sensació que
ens trobem al bell mig d’un po-
ble. Tothom es coneix i es salu-
da pel carrer, i tots els veïns i
veïnes es refereixen els uns als
altres pel seu renom.
Actualment, el Serrallo és un
barri de contrastos. Accedint al
barri baixant per l’avinguda de
la Independència, passem per
sota del pont de ferro i l’edifici
Especial sobre el barri pescador de Tarragona
Si fem un passeig pel barri, tenim la sensació que ens trobem al bell mig d’un poble marinerde la Mediterrània. El Serrallo, els orígens del qual es remunten a finals del segle XVIII, téuna forta tradició comercial i gastronòmica
E
002VIUTar.qxp:Maquetación 1 14/1/13 14:15 Página 18
002VIUTar.qxp:Maquetación 1 14/1/13 14:15 Página 19
de la Confraria de Pescadors
ens dóna la benvinguda. L’edifi-
ci nou contrasta amb els carre-
rons estrets de cases construï-
des a la dècada dels 50.
Tan bon punt girem el cap ens
trobem amb l’església de Sant
Pere Apòstol, un edifici neogò-
tic que data de finals del 1800.
És justament al revolt de l’es-
glésia on ens esperen les tradi-
cionals barques de pesca i l’ ini-
ci del Passeig Marítim, un dels
punts més emblemàtics del
barri del Serrallo.
Al llarg del passeig hi trobem
un seguit de restaurants, i és
que el Serrallo és un barri amb
forta tradició comercial i gas-
tronòmica, centrada en el co-
merç de peix i on hi impera la
cuina marinera, oferint-nos una
àmplia i variada oferta culinària
en peixos i mariscs.
I Anna Escolà, periodista I
EL SERRALLO CIUTAT
002VIUTar.qxp:Maquetación 1 14/1/13 14:16 Página 20
002VIUTar.qxp:Maquetación 1 14/1/13 14:16 Página 21
22 I VIU Tarragona Gener-Febrer 2013
Què és el que més li agrada
del barri? El Serrallo és un ba-
rri mariner amb identitat prò-
pia on majoritàriament la gent
es dedica a la pesca. Podríem
dir que és un poble dins de Ta-
rragona, perquè aquí tothom
ens coneixem i tenim bona re-
lació. Tot el veïnat ens impli-
quem amb les nostres festes,
les de Sant Pere i Santa Carme,
i quan fem algun acte civil o de
l’església, tothom hi participa.
Amb què creu que identifica
El Serrallo, la gent? Amb un
barri tranquil amb un passeig
marítim preciós per venir-hi a
passejar.
Quanta gent hi viu, al Serra-
llo? I com són els seus veïns i
veïnes? Excepte pels qui han
vingut de fora, gairebé tots
som veïns i veïnes que hem vis-
cut tota la vida aquí. De fet, el
barri és com una família que
s’ha anat engrandint. El Serra-
llo no és un barri vell, però sí
que és veritat que hi viu molta
gent gran. Al barri hi vivim 900
persones, de les quals un 17%
tenen més de 65 anys.
El barri té caràcter associa-
tiu? Molt, de fet som dels ba-
rris de Tarragona que comp-
tem amb més associacions i
agrupacions: la Colla de Dia-
bles Voramar, l’Agrupació Co-
ral Serrallo, els tres passos de
Setmana Santa i les seves co-
lles de timbalers -el “Pas de la
presa de Jesús”, el del “Sant
Enterrament” i el del “Sant So-
par”- l’Associació d’Amics Sant
Magí; els castellers del Serrallo,
també tenim la Víbria gran i la
petita i els nostres gegants i
nans...A part, tots els veïns i
veïnes tenim un caràcter molt
participatiu, col·laborem en to-
tes les festes i actuacions que
es duen a terme al barri.
Quins han estat els projectes
duts a terme més importants
per al barri? Pel que fa als úl-
tims, la inauguració del nou
clavegueram a l’any 2009. El
que hi havia era molt antic, te-
nia uns 160 anys, i amb el nou
hem guanyat en qualitat de vi-
da. També van ser molt impor-
tants els arranjaments de tres
carrers que es van fer semi-pe-
atonals, el carrer Espinach, el
Callau i el Sant Andreu. Final-
ment, el nou Passeig Marítim
(inaugurat l’any 2005) va su-
posar un canvi total per a tot el
barri, molta gent de Tarragona
baixa al barri per passejar-hi i
als veïns i veïnes ens ha millo-
rat la qualitat de vida.
I quins han estat els que han
comportat un canvi més
substancial per als seus habi-
tants? El Serrallo ja va co-
mençar a canviar l’any 1987,
quan es va inaugurar el Moll de
Costa. Amb el Moll, Tarragona
es va obrir al Serrallo i el Serra-
llo a Tarragona, va donar molta
vida al barri. Posteriorment,
l’any 2000, també va ser im-
portant quan es va treure el
tràfic de camions al moll grà-
cies al pont mòbil. Arran de l’a-
rranjament de la façana maríti-
ma, van augmentar els serveis i
la restauració al barri. Molts
constructors van construir-hi
vivenda nova, i molta gent del
Serrallo que havia marxat a
viure fora del barri va tornar.
I quins creu que té pendent el
barri? El barri necessita més
equipaments socials i també
per a les entitats. Estem en trà-
mits amb l’Ajuntament en rela-
ció a un local per a la Llar de
Jubilats, del qual se’n benefi-
ciaran 160 persones. A l’Asso-
ciació de Veïns també ens
agradaria comptar amb un es-
pai propi perquè el compartim
amb diferents entitats, però
hem prioritzat el local per a la
Llar. Un altre projecte impor-
tant que s’hauria de dur a ter-
me és l’arranjament del cable-
jat elèctric, ja que el que hi ha
és molt antic i tenim molts pro-
blemes, principalment de se-
guretat quan plou.
Algú que vingui al Serrallo no
pot marxar sense... S’ha de
tastar el nostre romesco i la
nostra gastronomia, el peix del
barri del Serrallo.
Ferran Diago, del Serrallo de tota la vida, és president de l’Associació des del mes de febrerde l’any 2010. L’entitat va néixer com a Associació de Veïns del Mar l’any 1977, i va ser l’any1988 quan va prendre el nom actual
Ferran DiagoPresident de l’Associació de Veïns del barri del Serrallo
EL SERRALLO CIUTAT
002VIUTar.qxp:Maquetación 1 14/1/13 14:16 Página 22
002VIUTar.qxp:Maquetación 1 14/1/13 14:16 Página 23
EL SERRALLO CIUTAT
Quina és la seva relació amb
els veïns i veïnes del barri del
Serrallo? Tenim molta relació,
tant amb els veïns del Serrallo
com dels altres barris dels
quals també en sóc consellera.
El primer i últim dilluns de cada
mes tinc el despatx obert per
rebre les visites dels veïns, ve-
nen molt sovint i comentem les
coses... ens coneixem molt.
Com definiria el barri del Se-
rrallo? El Serrallo és un barri
preciós on la gent s’hi sent bé.
Quan vaig arribar a Tarragona
fa més de 30 anys, el barri era
molt diferent de com és ara.
Actualment continua sent un
barri mariner, però molt més
modern. L’actuació que s’ha fet
als carrers – el nou clavegue-
ram, el soterrament de conte-
nidors, la nova façana maríti-
ma...- amb tot això, el barri ha
viscut un abans i un després.
La gent d’altres barris de Tarra-
gona baixen a passejar al Se-
rrallo, i és que cada vegada, la
Part Alta i la Part Baixa de la
ciutat estan més a prop.
Un dels factors que ho ha facili-
tat són les escales mecàniques
del Vapor i del Palau de Con-
gressos. El fet que els barris
estiguin més a prop ha millorat
la seva entesa i la percepció del
barri del Serrallo.
Què és el que més li agrada
del barri? M’agrada tot... M’a-
grada passejar-hi, la seva gas-
tronomia i anar a les activitats
culturals que s’hi organitzen. I
és que els veïns i veïnes són
com una pinya, gent de totes
les edats que s’entenen i pro-
mocionen el barri, i tenen un
caràcter molt participatiu. Al
Serrallo m’hi sento molt bé,
com si estigués al meu poble
on vaig viure la infantesa, ja
que sents el caliu de la gent,
tothom es coneix...
Quins han estat els últims
projectes duts a terme més
importants per al barri? L’A-
juntament ha dut a terme el
canvi de clavegueram, amb el
qual es va millorar l’aspecte de
les males olors del barri; també
s’ha soterrat el cablejat elèctric
i s’han arranjat els carrers, i la
gent s’ha rehabilitat les faça-
nes de casa seva mitjançant el
servei municipal de l’habitatge.
L’acció de l’Autoritat Portuària
amb la façana marítima també
va ser una acció molt impor-
tant per al barri.
I quins són els projectes que
es duran a terme més immi-
nentment? Ara mateix estem
en una situació econòmica
complicada, però acabar el so-
terrament del cablejat elèctric
és un projecte prioritari que
durem a terme tan aviat com
puguem.
Quins creu que té pendent el
barri? La Llar de Jubilats. L’A-
juntament ha adquirit un local
al carrer Espinach i ara s’ha
d’adequar i arranjar. D’altra
banda, des del Consistori tam-
bé estem esperant la resolució
definitiva de la subdelegació
del govern respecte l’edifici que
abans era Sanitat, ja que volem
fer-hi obres i adequar l’espai
per a la Colla Xiquets del Serra-
llo.
Com viu les festes del barri?
Les visc com a meves, com si
fossin les festes del meu poble,
cooperant activament amb
l’Associació de Restaurants i
Comerciants del barri en l’orga-
nització de les festes de Sant
Joan i Santa Tecla.
D’altra banda, l’any passat la
cavalcada de Reis va sortir del
Serrallo, i enguany ho hem tor-
nat a repetir com a mostra de
ferma aposta pel barri.
Des de l’Ajuntament també do-
nem suport explícit a les asso-
ciacions i entitats del barri.
Carme Crespo és 2a Tinenta d’Alcalde de Cultura, Patrimoni i Festes. És regidora del GrupMunicipal Socialista des del 2003, i va ser responsable de Medi Ambient i Cultura i del PlaIntegral de la Part Alta (2007-2011)
Carme Crespo, Tinenta d’Alcalde i consellera del barri del Serrallo
002VIUTar.qxp:Maquetación 1 14/1/13 14:16 Página 24
002VIUTar.qxp:Maquetación 1 14/1/13 14:16 Página 25
26 I VIU Tarragona Gener-Febrer 2013
De quins punts del seu man-
dat es sent més orgullós? Del
que em sento més orgullós és
del tema econòmic, ja que des
que vaig arribar a la presidèn-
cia l ’hem solucionat en un
70%. Quan vaig arribar hi havia
un dèficit de 3 milions d’euros, i
ara és de 600.000. De retruc,
arran del tema econòmic hem
solucionat el tema social, ja
que hem pogut ajudar econò-
micament als pescadors.
Per qui no la coneix. Què és i
a què es dedica la confraria
de pescadors de Tarragona?
La Confraria és com una gesto-
ria que fa d’intermediària entre
els pescadors i els peixaters
que té tres grans funcions: l’e-
conòmica -encarregada de dis-
tribuir i vendre el peix dels pes-
cadors-, la social, ja que admi-
nistra els diners dels pescadors
i compensa algun sector si flui-
xeja i la política, que col·labora
en la relació entre els pesca-
dors i la Generalitat o el Govern
central.
Quina és la situació actual del
sector pesquer? A Tarragona
es duen a terme tres sectors:
l’arrossegament, l’encercla-
ment i palangre i tresmall. Ac-
tualment, el més nombrós és
l’arrossegament, ja que el d’en-
cerclament ha caigut i està
bastant tocat. I és que pel que
fa al peix blau, hi ha problemes
amb la sardina, ja que no n’hi
ha. Pel que fa al sector de l’a-
rrossegament, es va agafant
peix, però fa pocs mesos que
ha caigut el preu en picat. Amb
tot això, la professió de pesca-
dor està ressentida econòmi-
cament.
La renovació del contracte
amb Pescanova té l’aval dels
pescadors? Aquest contracte
és el millor que s’ha pogut fer
amb el sector de l’encercla-
ment. Aquest contracte va co-
mençar l’any 2007, i ha benefi-
ciat molt als pescadors, ja que
és una venda directa amb un
sistema d’elaboració únic. Els
primers anys van ser una mica
durs perquè vam haver d’adap-
tar-nos al nou sistema i això
també va comportar un canvi
de mentalitat, però Pescanova
garanteix el pagament, i això és
un avantatge.
Quina és la flota actual de la
confraria de Tarragona? Ac-
tualment és d’unes seixanta
barques aproximadament. La
flota ha caigut en picat a mesu-
ra que s’han anat retirant les
barques, ja que gairebé no hi ha
relleu generacional.
Ortiz va ser re-escollit president de la Confraria el passat mes de novembre per 4 anys més.Ortiz, de família de pescadors, començava així el seu 3r mandat al capdavant de l’entitat.També anomenat patró major, va ser pescador durant més de 20 anys
Esteve OrtizPresident de la Confraria de Pescadors de Tarragona
EL SERRALLO CIUTAT
002VIUTar.qxp:Maquetación 1 14/1/13 14:16 Página 26
Gener-Febrer 2013 VIU Tarragona I 27
REPORTATGE CIUTAT
Com veu el futur de la confra-
ria? Tenint en compte la situa-
ció, crec que les confraries
s’hauran de reestructurar i
centralitzar. Ara mateix, em-
barcacions d’encerclament de
l’Ametlla de Mar i de Cambrils
venen aquí a vendre.
Al mes de setembre van tor-
nar a saltar les alarmes per
l’existència de “pesquers pira-
tes”. S’ha resolt?No, ho hem
denunciat tant a la Generalitat
com a la subdelegació del Go-
vern, ja que s’està destrossant i
esquilant el peix, però, de mo-
ment, no s’està fent res.
Quin és la relació la confraria
amb el barri del Serrallo? La
Confraria podríem dir que és
com l’Ajuntament del barri. El
barri del Serrallo existeix per-
què hi ha els pescadors...Des
de l’entitat organitzem les fes-
tes de Sant Pere i col•laborem
en totes les que organitza el
barri.
Què creu que li manca al Se-
rrallo? Més assistència a la 3a
edat, principalment, una nova
llar de jubilats.
002VIUTar.qxp:Maquetación 1 14/1/13 14:16 Página 27
28 I VIU Tarragona
EL SERRALLO CIUTAT
Quin és el projecte de Port Ta-
rraco? És un projecte molt jove
i ambiciós que hem enfocat a
mig termini i que creiem que
serà molt positiu per a tot el te-
rritori.
Quins serveis ofereix l’empre-
sa? Port Tarraco ofereix ama-
rrament per embarcacions
d’esbarjo de 30 fins a 160 me-
tres d’eslora, amb tots els ser-
veis inherents a una instal·lació
d’aquest tipus com poden ser
des dels més bàsics com el
subministrament elèctric i d’ai-
gua a d’altres com descàrrega
d’aigües residuals, connexió te-
lefònica, de dades, recollida
d’escombraries, recol·lecció i
reciclatge de residus, gestió de
paqueteria, logística i tot tipus
de serveis d’atenció al client.
Parli’ns una mica de les ins-
tal·lacions. Les instal·lacions
en les quals operem,
d’excel·lent qualitat i en perfec-
te estat de funcionament, es
van començar a construir el
setembre de 2003 i van entrar
en funcionament a finals de
2006. Comprenen una zona de
molls (Costa, Llevant i Lleida)
amb un perímetre una mica
superior al quilòmetre i una zo-
na comercial en la que s’ubi-
quen 6 edificis dissenyats per
Ricard Bofill, el que en total fa
uns 12.000 m2 d’espais desti-
nats a oficines i locals comer-
cials.
Finalment disposem d’un espai
de 4.000 m2 destinats a apar-
cament públic.
Quins són els projectes i ob-
jectius de Port Tarraco per
aquest 2013? Són diversos.
Per una banda, treballem en
obrir, donar a conèixer i inte-
grar més Port Tarraco al terri-
tori, per la qual cosa mantenim
contactes amb l’Ajuntament de
Tarragona i oferim el nostre es-
pai com una part més de la ciu-
tat on desenvolupar activitats
en benefici de la ciutadania.
D’altra banda, treballarem en
diverses obres per adaptar les
nostres instal·lacions a les ne-
cessitats dels vaixells de grans
dimensions, ja que és el sector
en el qual tenim més demanda.
També estem desenvolupant
una gran inversió en publicitat i
màrqueting per donar a conèi-
xer les nostres instal·lacions
dins del sector dels grans vai-
xells d’esbarjo.
Per això tenim presència a una
quinzena d’esdeveniments a
nivell mundial aquest 2013,
com poden ser a Mònaco, Flo-
rida, Dubai, Moscou, etc.
En el marc actual, l’empresa
ha notat els greuges de la cri-
si econòmica que estem vi-
vint? Evidentment ho notem,
ningú no n’és aliè, tot i així, tre-
ballem amb il·lusió per tal de
millorar i contribuir, en la me-
sura de les nostres possibili-
tats, a superar aquesta situa-
ció. D’altra banda, tenim la
sort de treballar en una gran
instal·lació ubicada en un en-
torn immillorable i amb el re-
colzament d’una gran empresa
al darrere.
Quin és el perfil del client de
Port Tarraco? Els nostres
clients són vaixells d’esbarjo
principalment amb bandera
estrangera, els més grans a dia
d’avui provenen de països d’O-
rient Mitjà, com poden ser Qa-
tar o els Emirats Àrabs Units.
També tenim clients de pro-
cedència de Rússia i països de
la seva influència.
Quina és la relació amb l’Au-
toritat Portuària i amb el ba-
rri del Serrallo? La relació és
excel·lent, immillorable.
Mantenim una estreta col·labo-
ració amb l’Autoritat Portuària,
de qui en som concessionaris.
Hi treballem en el dia a dia i
hem constatat que són una or-
ganització molt dinàmica i
competent que gestiona un
dels ports més importants de
la península, al mateix temps
que ens són molt propers.
Amb el barri del Serrallo, del
qual ens en sentim part, també
hi mantenim molt bones rela-
cions, al mateix temps que
gaudim dels seus espais i som
usuaris del seu sector comer-
cial i de restauració.
Quin creu que és el principal
encant del barri? Personal-
ment, la seva empremta de ba-
rri pescador, de segles de tra-
dició marinera, com a tants
d’altres pobles de la costa ca-
talana. El meu avi era pescador
en un petit poble de la Costa
Brava, i jo mateix visc en un pe-
tit poble de pescadors.
I què creu que hauria de mi-
llorar o canviar en un futur?
Crec que el sector pesquer en
general, i com a motor princi-
pal del barri, ha de trobar la
manera d’adaptar-se a la nova
realitat i al moment que vivim
per avançar i seguir sent motor
al Serrallo.
Ara fa un any i mig, des del mes de juliol del 2011, QD Marina Tarragona es va fer càrrec dela concessió portuària de les instal·lacions de Port Tarraco. Les seves instal·lacions ofereixenamarrament per a embarcacions d’esbarjo
Marc CollsMànager de Port Tarraco
002VIUTar.qxp:Maquetación 1 14/1/13 14:16 Página 28
002VIUTar.qxp:Maquetación 1 14/1/13 14:16 Página 29
30 I VIU Tarragona
Quins són els orígens de La
Puda? Tota la meva família
eren pescadors i, en aquella
època, aquí hi havia poc peix,
pel que moltes temporades ha-
vien d’anar-se’n a Mallorca i
això suposava passar moltes
temporades fora. Per motius
de l’època, un tiet de la família
va emigrar a Mèxic, allí va fer
diners i al tornar va muntar el
restaurant amb els seus ger-
mans. D’aquesta manera va
garantir un negoci de la família
al barri on vivien.
Què hi trobem, al restaurant?
Sobretot peix, peix d’aquí.
Com heu vist canviar el barri
durant aquests anys? D’un
barri purament pescador a un
La Puda, amb 50 anys d’història, és un delsrestaurants més antics del barri. És unnegoci familiar que ha passat de pares a fills
RamonLlambrichEncarregat delrestaurant La Puda
barri amb un Passeig Marítim
on ve molta gent a passejar-
hi...abans era un barri brut i de-
sordenat, i ara està molt més
polit i endreçat. Quan va co-
mençar La Puda al barri només
hi havia un parell o 3 de restau-
rants. Actualment n’hi ha molts
més, però això ens enriqueix a
tots els qui ens dediquem a la
restauració, és bo per a nosal-
tres, ja que propicia que molta
gent vingui al barri a menjar.
I com ha canviat La Puda, en
aquests anys? Abans el res-
taurant era més bar, bar de
pescadors que s’adaptava to-
talment als seus horaris. Obria
a les 5 del matí i venia princi-
palment pa, patates i ceba, ja
que les barques sortien de ma-
tinada a pescar. La Puda també
servia molts esmorzars...ara
diríem que és més restaurant.
És a dir, també es serveixen es-
morzars però, sobretot, dinars i
sopars.
Què és el que més us agrada
del barri? L’ambient de poble i
la relació amb la gent, els qui
som d’aquí de tota la vida ens
coneixem tots.
Algú que ve al Serrallo no pot
marxar sense... Fer un passeig
per Voramar.
EL SERRALLO CIUTAT
002VIUTar.qxp:Maquetación 1 14/1/13 14:17 Página 30
002VIUTar.qxp:Maquetación 1 14/1/13 14:17 Página 31
32 I VIU Tarragona Gener-Febrer 2013
L’Onada té uns 15 anys de vi-
da aproximadament. Com és
que van decidir instal·lar-se al
Serrallo? Bé, els meus avis ja
tenien un bar restaurant al Se-
rrallo als anys seixanta que
més tard va tancar, així que la
meva família mai hem marxat
del barri. L’any 1997 vam deci-
dir obrir el restaurant l’Onada a
primera línia de mar al costat
de l’església.
Què hi podem menjar, a L’O-
nada? Principalment, peix i
marisc de Tarragona, tot tipus
d’arrossos, una àmplia selecció
de plats a la carta i tapes mari-
neres... bàsicament, cuina me-
diterrània i de mercat.
L’Onada va guanyar la forqui-
lla d’or de la 4a edició del “Ta-
rragona de tapes”. Què va sig-
nificar aquesta distinció? La
distinció ens va suposar molta
alegria, ja que havíem treballat
fort i es tractava d’un plat úni-
cament elaborat per nosaltres,
així que el fet que a la gent li
agradés ens va fer molt con-
tents.
Com heu vist canviar el barri
durant els anys que fa que
sou aquí? En aquests 15 anys
el barri ha canviat molt, sobre-
tot, el que és la primera línia de
mar. Al meu parer, pel que fa a
la part interior del barri es va
perdre l’oportunitat de fer-la
més atractiva a les darreres
obres que s’hi van dur a terme.
Així doncs, què creieu que
hauria de millorar? Si ens fi-
xem amb els carrers de l’inte-
rior del barri, no hi ha hagut un
canvi significatiu.
El Serrallo té essència de poble
i a la part interior s’hauria de
fer-hi tot el que es fa als pobles
mariners, és a dir, no només
procurar que la primera línia de
mar sigui atractiva, sinó que tot
el seu conjunt sigui bonic.
Això faria que la gent s’hi pas-
segés més. També crec que al
barri li falten comerços per
equilibrar l’oferta. Al Serrallo hi
ha les típiques botigues d’a-
bastiment, però hi falta diversi-
ficació. Ara bé, no crec que això
passi si l’entorn no es fa més
atractiu.
D’altra banda, a nivell de co-
merciant cal trobar una solució
perquè la gent pugui comprar
còmodament i aparcar sense
problemes.
Bàsicament, penso que la gent
que baixa al Serrallo ho fa atre-
ta principalment pels restau-
rants.
Què és el que més us agrada
del barri?Jo sóc un nostàlgic
del barri perquè he nascut aquí
i m’agrada tot. Sobretot, la per-
sonalitat de la gent que tenim
“aquí baix”.
L’Onada va guanyar la forquilla d’or a la darrera edició del Tarragona dTapes. És unrestaurant on hi podem menjar principalment, peix i marisc de Tarragona. Albert Mañé vanéixer al barri i li agrada la personalitat dels seus veïns i veïnes
Albert Mañé,Propietari del restaurant L’Onada
EL SERRALLO CIUTAT
002VIUTar.qxp:Maquetación 1 14/1/13 14:17 Página 32
002VIUTar.qxp:Maquetación 1 14/1/13 14:17 Página 33
EL SERRALLO CIUTAT
Actualment, quants establi-
ments formen part de l’Asso-
ciació de Restaurants i Co-
merciants del Serrallo? Tren-
ta-cinc, els quals representen
el 80% dels establiments del
barri. Tot i això, en els bons
moments del marc econòmic
n’havien estat 45.
A què es dedica, l’Associació?
És un organisme que promo-
ciona els establiments de res-
tauració i comerç del barri i
que organitza esdeveniments
com ara les “Jornades del Ro-
mesco”, les “Jornades del peix
blau” i el “Serrallo ve de gust”.
Aquests s’organitzen conjunta-
ment amb el patrocini de l’Au-
toritat Portuària, Ajuntament,
Diputació i altres organismes, i
hi col·laboren l’Associació de
Veïns del barri, la Confraria de
Pescadors i d’altres entitats del
Serrallo.
També representem el barri
davant dels organismes i enti-
tats. Per exemple, per Santa
Tecla, vam aconseguir que
s’organitzessin activitats de les
festes al barri: “Santa Tecla al
Serrallo”.
De quina activitat organitza-
da des de l’Associació es sent
més orgullós? De les Jornades
del Romesco. Les vam crear
del no-res i tenen molt de futur.
Algú que vingui al Serrallo no
pot marxar sense... Menjar en
un restaurant del barri ni veure
la subhasta de peix,
Ha estat durant 3 anys president del’Associació fins que al novembre passat vadeixar el càrrec
Matías LeandroAntic president del’Associació ARCS
002VIUTar.qxp:Maquetación 1 14/1/13 14:17 Página 34
002VIUTar.qxp:Maquetación 1 14/1/13 14:17 Página 35
36 I VIU Tarragona Gener-Febrer 2013
Foto
s en
bla
nc i
negr
e ce
dide
s pe
r: R
osa
Sans
EL SERRALLO CIUTAT
El Serrallo és un barri mariner
que ha canviat molt al llarg dels
darrers anys. S’hi han dut a
terme importants projectes: la
inauguració del Moll de Costa,
l ’arranjament de la façana
marítima i dels carrers, el canvi
de clavegueram, el soterrat del
cablejat elèctric..., que han
canviat la vida al barri i l’han
obert a la resta de la ciutat.
Els seus veïns i veïnes i la gent
que hi treballa se senten orgul-
losos del seu passeig marítim i
de la seva gastronomia, i coin-
cideixen en afirmar que la vida
al Serrallo -per als qui hi han
viscut tota la vida- és la vida
d’un poble on tothom es
coneix.
El Serrallo
002VIUTar.qxp:Maquetación 1 14/1/13 14:17 Página 36
002VIUTar.qxp:Maquetación 1 14/1/13 14:17 Página 37
CULTURAACTIVITATS_EXPOSICIONS_FESTES_MÚSICA
002VIUTar.qxd:Maquetación 1 14/1/13 12:42 Página 38
TeatreTarragona
arragona ha incorporat
un nou espai per a la cul-
tura i els seus ciutadans
al seu mapa d’equipaments
culturals. El nou teatre se su-
ma els dos espais escènics pú-
blics: el Teatre Metropol i el Te-
atre Auditori Camp de Mart. El
Teatre Tarragona ofereix un
nou ventall de possibilitats al
projecte cultural, escènic i mu-
sical de la ciutat, sobretot pel
que fa a la programació estable
de les temporades de tardor,
hivern i primavera.
El teatre, que s’ha convertit en
el recinte teatral més gran de
la ciutat, compta amb platea i
amfiteatre, un escenari de 220
metres quadrats i té aforament
per a gairebé 700 localitats
(698). Va ser construït l’any
1924, i després de vàries eta-
pes i vicissituds, uns anys en
desús i 4 d’obres, va tornar a
obrir les portes a la ciutat el
mes passat. Es tracta d’un edi-
fici de nova planta obra de l’ar-
quitecte tarragoní Xavier Cli-
ment situat al capdamunt de la
Rambla Nova. La sala compta
amb un volum i acústica ajus-
tats al teatre de paraula.
L’ús principal de l’edifici és el
de la producció i exhibició pú-
blica d’espectacles de tots els
gèneres en format frontal a
més d’altres activitats comple-
mentàries com ara concerts,
projeccions, presentacions i
xerrades. Al gran vestíbul s’hi
oferirà informació cultural,
venda d’entrades, bar i també
s’hi podran realitzar exposi-
cions, xerrades, fòrums i es-
pectacles i concerts de format
petit.
Amb la inauguració del Teatre
es va cloure de manera oficial
l’any en el qual Tarragona ha
estat Capital de la Cultura Ca-
talana. La cloenda de la Capi-
talitat va tenir lloc durant el de-
senvolupament de l’espectacle
inaugural del Teatre Tarragona,
una representació 100% tarra-
gonina sota la direcció artística
de Sergi Guasch.
I Anna Escolà, periodista I
El nou equipamentcultural per alsciutadansEl Teatre va aixecar el teló al desembre. És el3r teatre de la ciutat i, amb ell, Tarragonamillora el parc d’equipaments culturals
T
TEATRE CULTURA
002VIUTar.qxd:Maquetación 1 14/1/13 12:42 Página 39
Gener-Febrer 2013
TEATRE CULTURA
Un nou espai per a la cultura
Els dos espais - el Teatre Tarra-
gona i el Metropol- es comple-
mentaran i coordinaran per
continuar treballant al voltant
de quatre grans eixos: l’exhibi-
ció; la dinamització; l’educació
i la formació.
ATarragona es planteja un únic
programa cultural desenvolu-
pat en aquests dos espais dife-
rents i, en funció de les neces-
sitats dels espectacles,
aquests es fan a un teatre o a
l’altre. El Teatre Camp de Mart
continua centrant la seva acti-
vitat durant els mesos d’estiu.
Amb la incorporació del nou
Teatre Tarragona, la ciutat arri-
ba – tenint en compte l’afora-
ment dels tres teatres públics
– a la xifra de les 3.000 locali-
tats. Un cop inaugurat, el Tea-
tre ha ofert jornades de portes
obertes i visites per tal que tot-
hom pugui conèixer-lo. Les jor-
nades es van celebrar el de-
sembre, i per fer les visites es
pot sol·licitar informació a:
El Teatre Tarragona i el Teatre Metropol són a partir d’ara dos espais diferents per a unprojecte compartit. A la ciutat es planteja un únic programa cultural desenvolupat enaquests dos teatres en funció de les necessitats dels espectacles
La regidora de Cultura de l’A-
juntament de Tarragona, Car-
me Crespo, considera que la
ciutat guanya amb el Teatre Ta-
rragona, un equipament per a
la cultura fet per i per a la ciu-
tat. Crespo afirma que la inau-
guració del nou teatre, junta-
ment amb les sales privades i
resta d’equipaments culturals,
ha contribuït a que la ciutat
ocupés el lloc que ja li pertoca-
va dins el món de la cultura ca-
talana.
Segons la regidora, l’objectiu
és que els ciutadans siguin els
principals protagonistes d’a-
quest nou equipament cultural,
un teatre al servei de la ciuta-
dania que pensa en les genera-
cions joves i on tothom hi té el
seu paper.
Carme Crespo subratlla que el
Teatre Tarragona, juntament
amb d’altres projectes cultu-
rals, ha omplert un buit llarga-
ment esperat d’equipaments
culturals de la ciutat.
Gràcies al nou teatre, la ciutat
de Tarragona pot oferir més
servei i un equip escènic per
acollir espectacles de gran for-
mat a més a més d’un equip
tècnic polivalent.
Crespo: “La ciutat hi guanya”Per a la segona Tinenta d’Alcalde de Cultura,Patrimoni i Festes, els ciutadans són els principalsprotagonistes del nou equipament cultural
002VIUTar.qxd:Maquetación 1 14/1/13 12:42 Página 40
002VIUTar.qxd:Maquetación 1 14/1/13 12:42 Página 41
MÚSICA CULTURA
Nou disc delsBongo Botrako
l mes de novembre va
sortir el vostre 2n disc
al carrer, “Revoltosa”.
Per què aquest nom i què hi
trobem? És un disc diferent,
hem canviat una mica tot i se-
guir mantenint l’essència. “Re-
voltosa” és una crida a la revol-
ta personal, a lluitar pel que ca-
dascú creu. Aquesta “crida” és
un fil conductor de totes les
cançons, una línia que trobem
a tot el disc que reflecteix la si-
tuació actual que estem vivint.
Quin paper social creus que
té la música en els moments
actuals? Fonamental. De fet,
no em podria imaginar un disc
on no hi hagués reflectit el meu
punt de vista. Em sorprèn (tot i
que ho respecto) que a la músi-
ca més propera, a Catalunya,
no hi trobem aquest sentiment
de neguit i “d’emprenyament”.
Jo no seria capaç de fer-ho d’u-
na altra manera. Si no ho fes,
sentiria com si em mentís a mi
mateix.
La gira d’aquest nou disc us
ha portat a Barcelona, Ma-
drid, Bilbao... per què heu es-
collit aquestes ciutats? Teniu
la intenció d’ampliar fronte-
res? La presentació oficial va
ser a Barcelona perquè és l’epi-
centre del moviment musical i
cultural que tenim més a prop.
De Barcelona, juntament amb
Madrid i Bilbao, en tenim una
experiència molt bona. La nos-
tra intenció és presentar el nou
disc a la península i més enllà,
sortir fora. El 2012 vam estar a
França, Itàlia, Bèlgica i Holan-
da, va anar molt bé i esperem
repetir-hi i seguir ampliant
fronteres. M’agradaria desta-
car que l’experiència amb la
gent d’aquests països va ser
boníssima malgrat el llenguat-
ge, tot i que als concerts inten-
to dirigir-me amb la llengua del
país on ens trobem tant com
em sigui possible. De fet, ens
sentim sorpresos de com arri-
ba el missatge a la gent i de la
intensitat amb el que el reben.
Us agradaria fer “les Amèri-
ques”? Sí, ens encantaria. I a
nivell personal em fa molta
il·lusió anar a Sud-Amèrica,
“Revoltosa” és el nou treball de la bandaEl disc del grup tarragoní, editat pel segell Kasba Music, està produït per Amparo Sánchez icompta amb la col·laboració, entre d’altres, de Canteca de Macao, Joan Garriga (La TrobaKung – Fú), el cantant Benjammin o el trompetista Jose Alberto Varona
A
” Fotografia cedida perNoemi Elias
002VIUTar.qxd:Maquetación 1 14/1/13 12:42 Página 42
Gener-Febrer 2013 VIU Tarragona I 43
però no podem córrer. El repte
és difícil, així que hem d’espe-
rar l’oportunitat. Actualment
amb els països llatinoameri-
cans hi ha molta connexió, per
la qüestió cultural, la llengua...
tenim ganes d’anar-hi i conèi-
xer-los.
Quin és el vostre públic més
fidel? El nostre públic més fi-
del és el de casa, el de Catalun-
ya. També tenim un públic molt
fidel al País Basc, de fet, des-
prés de Catalunya és el lloc on
més hem tocat. Estem al·luci-
nant de la rebuda tan calorosa
que hem rebut a tot arreu. L’es-
tiu passat, comptàvem l’a-
fluència de públic de desenes
de milers en desenes de mi-
lers... però, de fet, som cons-
cients que no hi ha res que cai-
gui del cel. Ara ja fa uns anys
que estem als escenaris...
Qui són Bongo Botrako? Com
i quan va néixer el projecte?
Doncs va ser fa ara uns 4 anys
d’una manera molt modesta,
aquí a Tarragona. Vam co-
mençar un grup d’amics d’en-
tre Tarragona i Reus a tocar en
concerts, centres socials, bar
petits... i, de fet, tot va anar
molt ràpid. Vam començar a
distribuir la maqueta de mane-
ra gratuïta a través de la xar-
xa... i això ens va obrir moltes
portes. No ens ho haguéssim
imaginat mai, però estem gau-
dint moltíssim. I esperem que
això duri molts anys. Ens sen-
tim molt a gust al món de la
música i sentim que tenim
moltes coses a dir.
El paper d’Internet, les noves
tecnologies, aplicacions per a
la telefonia mòbil... tot això us
ha beneficiat o perjudicat? Si
se’n fa un bon ús, he de re-
conèixer que a nosaltres ens ha
ajudat molt, fins i tot ens ha be-
neficiat. Gràcies a Internet hem
arribat a molts llocs o a indrets
que potser ens haguessin tar-
dat molt més a conèixer, ja que
hem arribat a països on els
nostres discos encara no s’han
distribuït, com ara alguns paï-
sos europeus o llatinoameri-
cans. Ara, amb el segon disc,
tindrem distribució física a paï-
sos que fins ara no n’ havíem
tingut, per exemple. I totes les
noves tecnologies i aplicacions
fan que la relació amb el públic
sigui més càlida.
Amb tot això no estic alabant el
fet que es venguin menys dis-
cos, però sí que reconec que és
una situació normal que no po-
dem evitar. Tampoc no sé,
però, en quina mesura tot això
fa que la gent no compri el
disc, perquè hi ha persones
que se’l descarreguen i des-
prés potser se’l compren o de-
cideixen venir al nostre con-
cert, i això també és bo.
No us agrada que us etique-
tin, però com definiu el vostre
estil? És difícil, de fet barre-
gem sense pietat totes les in-
fluències que tenim. Hi ha qui
ens diu que seguim un estil que
ha sorgit i que s’anomena
“punkparranda” que barreja el
sentiment de compromís so-
cial, de revolta i de remoguda
de consciència amb l’esperit
festiu i alegre. El nou disc par-
teix molt del reggae d’una ma-
nera “impurista”, però de fet
cada cançó ens pot suggerir
moltes influències. Sincera-
ment, de moment encara no
hem trobat cap estil amb el
que ens sentim identificats.
En quina mesura influeix Ta-
rragona en les vostres
cançons? Tarragona és casa
nostra i això es nota. Sempre
diem d’on venim i això no s’ha
de perdre. La ciutat de Tarrago-
na ens ha donat suport, caliu, i
sempre busquem tornar a ca-
sa. De fet, hi toquem un parell
de vegades l’any. En moltes de
les nostres cançons hi ha re-
ferències a Tarragona (a la
plaça de l’alegria), que és on
vam començar a tenir les nos-
tres primeres experiències
com a grup. Tarragona, encara
que no sigui d’una manera ex-
plícita, sempre hi és.
Aquest nou disc inclou una
cançó en català, “Lluna”. Tení-
eu pendent cantar en català?
De fet la cançó va sortir d’una
manera natural. Sóc de mare
manxega i pare català, i he vis-
cut sempre amb naturalitat les
dues llengües. El procés de
creació ha de ser lliure i no
hauria de respondre a altres
coses. De fet, és possible que
surti un disc tot en català...
Us molesta que us coneguin
com “els del chipiron”? No
ens molesta, de fet és com-
prensible. El fet que ens cone-
guin com “els del chipiron”, ha
estat moltes vegades una por-
ta d’entrada per conèixer el
grup i els nostres missatges.
“Revoltosa”, el noudisc, és una crida ala revolta personal, a
lluitar pel quecadascú creu
Foto
graf
iace
dida
perN
oem
iElia
s
MÚSICACULTURA
002VIUTar.qxd:Maquetación 1 14/1/13 12:42 Página 43
44 I VIU Tarragona Gener-Febrer 2013
NOTÍCIES CULTURA
La Sala Trono ofereix una pro-
gramació d’hivern de qualitat
coincidint amb el seu 10è ani-
versari. Entre aquestes s’hi
troben “El Don de las Sirenas”,
de Pere Riera; “Inhumans”, di-
rigit per Teresa Urroz; “El ár-
bol de la ciencia”, dirigit per
Txell Roda; o “Laura a la ciutat
dels sants” de Miquel Llor.
Tot i que el 2012 va ser un any
complicat per a la Sala,
aquesta va incrementar els
seus espectadors en un 40%
(un total de 4.814 persones
van assistir als espectacles).
Ara mateix però, la Sala es
troba davant d’un panorama
incert, ja que pel 2013 encara
no s’ha signat cap conveni i
no se sap si es comptarà amb
subvencions públiques.
10è aniversari SALA TRONOLa programació d’hivern de la Sala inclou deuobres de teatre durant gener, febrer i març
La Fundació ha iniciat la pro-
gramació d’hivern que consta
de gairebé una trentena d’ac-
tivitats entre les quals hi tro-
bem: cicles infantils, música
clàssica i actual, cinema en
versió original i documentals.
D’entre les activitats que es
duran a terme els pròxims
tres mesos, destaca com a
novetat el Festival De Prop, en
el qual es presentaran pro-
postes representatives del ta-
lent musical de l’escena ac-
tual i que ha estat molt ben
acollit a Barcelona. Encetarà
el cicle el músic, compositor i
productor barceloní, Pau Vall-
vé amb la presentació del seu
2n disc, “De bosc”. Durant el
mes s’han iniciat les noves
temporades de cicles ja con-
solidats com el cicle de músi-
ca “Clàssica a l’Auditori”, La
programació incorpora tam-
bé la continuïtat d’activitats
acollides amb gran èxit: el ci-
cle d’espectacles infantils
“Matins en Família”, el cicle de
cinema en versió original
“Versió Original a l’Auditori” o
“El documental del mes”.
Fundació Caixa TarragonaPrograma una trentena d’activitats culturals per al’hivern adreçades a tot tipus de públic
Organitzada per Òmnium Cul-
tural, l’Ajuntament i la Diputa-
ció de Tarragona, la Nit de
Santa Llúcia va arribar a la se-
va 62a edició amb Tarragona
com a ciutat acollidora.
La Nit de Santa Llúcia és una
vetllada literària i artística que
esdevé la Festa de les Lletres
Catalanes. De caràcter itine-
rant i tradicionalment cele-
brada pels volts de Santa Llú-
cia, aquesta vegada va cele-
brar-se el dia 14 de desembre
al nou Teatre Tarragona.
En el transcurs de l’ acte es
van lliurar, entre d’altres, els
premis Sant Jordi de novel·la,
que va ser per a Màrius Serra
amb “Plans de futur”; el pre-
mi Carles Riba de poesia per
a Francesc Garriga amb “Tor-
nar és lluny”; el Premi Mercè
Rodoreda de contes i narra-
cions per a Tina Vallès amb
“El parèntesi més llarg” i el
Premi de Comunicació al pro-
grama El Món a RAC1.
62a Nit de Santa LlúciaLa Nit de Santa Llúcia, la Festivitat dedicada a lesLletres Catalanes, es va celebrar a Tarragona
La Cooperativa Obrera va
inaugurar la Sala d’exposi-
cions amb l’exposició de pin-
tures a l’oli “ORIGENS” de Ro-
sario J. Sánchez. L’acte es va
realitzar al Teatre el Magat-
zem coincidint amb la 1a acti-
vitat programada “Quatre po-
etes per superar la crisi :
March, Baudelaire, Eliot i Fe-
rrater”, a càrrec de l’escriptor
Adam Manyé, que va iniciar la
programació d’ “El magatzem
de les lletres”. La sala, un es-
pai obert per donar cabuda a
artistes novells o d’altres amb
una dilatada experiència pro-
fessional, disposa d’una pro-
gramació estable dividida en
tres cicles. Tardor-Nadal, hi-
vern i primavera i sala d’expo-
sicions. A l’Aula d’arts escèni-
ques de la COT s’hi realitzen
diferents tal lers i cursos
anuals. A la Sala també hi ha
diferents entitats allotjades
que funcionen de manera in-
dependent.
Sala d’exposicions de la COTAl novembre la COT va inaugurar la sala i va donarel tret de sortida a la programació
002VIUTar.qxd:Maquetación 1 14/1/13 12:42 Página 44
002VIUTar.qxd:Maquetación 1 14/1/13 12:42 Página 45
Olga Xirinacs
Per Magi Sunyer
Seria un acte de justícia pro-
moure, amb criteris serio-
sos, una revisió a fons de l’o-
bra literària d’Olga Xirinacs.
Convindria que una sèrie
d’estudiosos qualificats s’o-
cupessin de manera mo-
nogràfica de la seva obra,
l ’ordenessin per centres
d’interès i fessin ressaltar
tot allò que, com és natural,
es presenta desordenat en
un corpus extens i variat pu-
blicat durant molts anys. Ja
en fa uns quants que em
vaig fixar, per a l’elaboració
d’una molt peculiar ruta li-
terària, en la part de les se-
ves narracions relacionades
amb la por, el terror i els es-
deveniments extraordinaris i
crec que l’abundància i l’in-
terès dels materials, aïllats
del conjunt de l’obra de l’es-
criptora, va sorprendre més
d’una persona. El que en
aquella ocasió es va fer per
a un dels elements de narra-
tiva, s’hauria d’estendre als
altres, i a la poesia, que ara
tenim reunida en un gruixut
volum, ja desbordat per
nous lliuraments. Si l’exerci-
ci d’ordenació i de subratllat
és necessari per a qualsevol
escriptor, encara ho és més
per als d’expressió i publica-
ció abundant. Es tracta de
presentar al lector una obra
d’una manera més lògica
que no pas com la rep en la
successió de novetats edito-
rials, podríem dir que es
tracta de mostrar l’estructu-
ra interna del pensament i
de les emocions de l’escrip-
tora, les seves obsessions,
els seus interessos més im-
mediats i més íntims... sem-
pre com es manifesten en la
literatura, és clar. Semblava
que enguany hauríem pogut
atendre aquesta urgència,
però no ha estat possible. La
tan esmentada crisi, que so-
vint serveix d’excusa per es-
corxar projectes consolidats
de cost mínim mentre en
mantenen despeses molt
més quantioses, de caràcter
frívol i que no proporcionen
guanys de cap mena per a la
ciutat o el país que les assu-
meix, ha liquidat les jorna-
des anuals dedicades als es-
criptors del Camp, just quan
preparàvem sessions sobre
l’obra d’Olga Xirinacs. Ara
que tant es parla d’estructu-
res d’Estat, potser no es té
en compte que una de les
vertebrals és la cultural i,
dintre de la cultural, la cons-
trucció d’una tradició literà-
ria ben afermada. Olga Xiri-
nacs ha dedicat articles,
cartes, discursos i novel·les
a la queixa —de vegades a la
denúncia— de no rebre un
tracte adequat la vàlua i les
dimensions de la seva obra.
No és aquest l’espai ade-
quat per valorar aquesta
qüestió, però sí que sembla
excessiu que una escriptora
guardonada amb els millors
premis de la nostra literatu-
ra no hagi estat estudiada.
És evident que som davant
d’uns estalvis que fan malbé
les estovalles. Hauria resul-
tat adequat en el marc de la
celebració a la ciutat de la
Nit de Santa Llúcia. Recor-
dem que Olga Xirinacs ha
guanyat els premis més
prestigiosos i que va ser pre-
sidenta d’Òmnium Cultural.
Magí Sunyer dedica un article a l’escriptora tarragonina.Sunyer és escriptor multidisciplinari i Dr. en Filologia Catalanai professor titular de literatura catalana de la URV
S’hauria depromoure unarevisió a fons del’obra literària de
Xirinacs
El Serrallo, ahir i avuiEdició produïda i dissenyadapel Port de TarragonaHomenatge
a la història
del barri.
Plasma
l’ànima de
l’exposició
“El Serrallo,
ahir i avui”
que es va
presentar el desembre al Museu
del Port.
50 anys de JoventutsMusicals de TarragonaJoanBertranUn recorregut
exhaustiu per
tota la història
d’aquesta
entitat sense
ànim de lucre,
des dels seus
orígens fins
l’actualitat.
Ous ferrats i altrescontesEl llibre recull el
conte premiat
en el 15è premi
de narrativa
curta per
Internet Tinet
(Premis
Literaris Ciutat
de Tarragona
2011- 12) i una
selecció dels
millors relats que s’hi van
presentar.
Llibres sobreTarragona
Gatos RumberosFerran GerhardNovel·la de
gènere de ficció
de Gerhard,
vallenc
llicenciat en
Ciències de la
Informació per
la UAB que ha
treballat en
premsa, ràdio i
televisió.
LLIBRES CULTURA
002VIUTar.qxd:Maquetación 1 14/1/13 12:43 Página 46
002VIUTar.qxd:Maquetación 1 14/1/13 12:43 Página 47
Gener-Febrer 2013
TEATRE CULTURA
Un nou espai per a la cultura
Els dos espais - el Teatre Tarra-
gona i el Metropol- es comple-
mentaran i coordinaran per
continuar treballant al voltant
de quatre grans eixos: l’exhibi-
ció; la dinamització; l’educació
i la formació.
A Tarragona es planteja un únic
programa cultural desenvolu-
pat en aquests dos espais dife-
rents i, en funció de les neces-
sitats dels espectacles,
aquests es fan a un teatre o a
l’altre. El Teatre Camp de Mart
continua centrant la seva acti-
vitat durant els mesos d’estiu.
Amb la incorporació del nou
Teatre Tarragona, la ciutat arri-
ba – tenint en compte l’afora-
ment dels tres teatres públics
– a la xifra de les 3.000 locali-
tats. Un cop inaugurat, el Tea-
tre ha ofert jornades de portes
obertes i visites per tal que tot-
hom pugui conèixer-lo. Les jor-
nades es van celebrar el de-
sembre, i per fer les visites es
pot sol·licitar informació a:
El Teatre Tarragona i el Teatre Metropol són a partir d’ara dos espais diferents per a unprojecte compartit. A la ciutat es planteja un únic programa cultural desenvolupat enaquests dos teatres en funció de les necessitats dels espectacles
La regidora de Cultura de l’A-
juntament de Tarragona, Car-
me Crespo, considera que la
ciutat guanya amb el Teatre Ta-
rragona, un equipament per a
la cultura fet per i per a la ciu-
tat. Crespo afirma que la inau-
guració del nou teatre, junta-
ment amb les sales privades i
resta d’equipaments culturals,
ha contribuït a que la ciutat
ocupés el lloc que ja li pertoca-
va dins el món de la cultura ca-
talana.
Segons la regidora, l’objectiu
és que els ciutadans siguin els
principals protagonistes d’a-
quest nou equipament cultural,
un teatre al servei de la ciuta-
dania que pensa en les genera-
cions joves i on tothom hi té el
seu paper.
Carme Crespo subratlla que el
Teatre Tarragona, juntament
amb d’altres projectes cultu-
rals, ha omplert un buit llarga-
ment esperat d’equipaments
culturals de la ciutat.
Gràcies al nou teatre, la ciutat
de Tarragona pot oferir més
servei i un equip escènic per
acollir espectacles de gran for-
mat a més a més d’un equip
tècnic polivalent.
Crespo: “La ciutat hi guanya”Per a la segona Tinenta d’Alcalde de Cultura,Patrimoni i Festes, els ciutadans són els principalsprotagonistes del nou equipament cultural
002VIUTar.qxd:Maquetación 1 14/1/13 20:15 Página 40
002VIUTar.qxd:Maquetación 1 14/1/13 20:15 Página 41
EMPRESAINNOVACIÓ_COMERÇ_NOTÍCIES
Emprendre en tempsdifícilsL’emprenedoria com a sortida de la crisi
002VIUTar.qxd:Maquetación 1 14/1/13 12:45 Página 48
EMPRENEDORIA EMPRESA
Amb l’entrada del nou any, neix
una nova secció dedicada a l’e-
conomia i l’empresa de la ciu-
tat de Tarragona. Unes pàgines
per parlar de tot allò que té a
veure amb l’activitat econòmi-
ca de la ciutat, centrada princi-
palment en el teixit empresarial
en general i en les empreses en
particular.
Encetem aquesta nova secció
parlant d’emprenedoria, i és
que malgrat la crisi i la compli-
cada situació econòmica, hi ha
qui decideix arriscar-se i apos-
tar per endegar el seu projecte.
Es tracta de persones que en
temps de crisi aposten per
crear el seu propi negoci.
Sembla que la inseguretat del
món laboral anima a moltes
persones a emprendre el seu
somni o el seu projecte, ja sigui
gent que es troba a l’atur o
gent que decideix fer un canvi
de feina i ampliar horitzons.
En aquest marc, a finals de l’a-
ny passat va néixer “Tarragona
Impulsa”, el nou servei de l’A-
juntament de Tarragona que
s’adreça a treballadors i treba-
lladores que vulguin millorar la
seva qualificació professional,
tant si estan a l’atur com si tre-
ballen, com a persones empre-
nedores que vulguin crear la
seva empresa o a empreses
que estan en fase de consolida-
ció o ja consolidades.
A Viu Tarragona en parlem amb
una entrevista a Javier Villa-
mayor, Tinent d’Alcalde de Tre-
ball, Activitat Econòmica i Jo-
ventut.
Finalment entrevistem a una
jove emprenedora, que a finals
de l’any passat va inaugurar el
seu propi estudi de fotografia i
disseny al carrer Unió de Tarra-
gona, Iolanda Domènech.
I Anna Escolà, periodista I
Malgrat la complicada situació econòmica, hi ha qui decideix arriscar-se i iniciar un nouprojecte. Es tracta de gent que aposta per crear el seu propi negoci, ja sigui perquè s’està al’atur o per ampliar horitzons dins el món laboral
©.s
hock
-Fot
olia
.com
002VIUTar.qxd:Maquetación 1 14/1/13 12:45 Página 49
50 I VIU Tarragona
NOTÍCIES EMPRESA
Tarragona ImpulsaEl nou servei de l’Ajuntament neix a partir de la unió del Servei Municipal d’Ocupació i el Viverd’empreses amb l’objectiu de desenvolupar tots els programes relacionats amb lespolítiques actives d’ocupació, la creació d’empreses i la dinamització del teixit empresarial
Javier Villamayor,Tinent d’Alcalde de Treball, Activació Econòmica i Joventut
El mes de novembre passat es
va presentar aquest servei, la
seu del qual es troba en unes
noves instal·lacions a l’Espai
Tabacalera.
Els serveis de Tarragona Impul-
sa s’adrecen a treballadors i
treballadores que vulguin mi-
llorar la seva qualificació pro-
fessional – tant si estan a l’atur
com si treballen -; a persones
emprenedores que vulguin
crear la seva empresa o a em-
preses en fase de consolidació
o ja consolidades.
A l’espai Tarragona Impulsa hi
ha serveis més personalitzats i
adaptats a les noves tendèn-
cies i a les necessitats dels tre-
balladors i treballadores i de
les persones emprenedores,
A les instal·lacions s’hi troba la
borsa de treball -on l’usuari pot
utilitzar els materials que es
posen a la seva disposició i re-
bre el suport dels tècnics d’o-
rientació -; un espai dedicat a
l’empresa – on es dóna servei
d’assessorament a l’emprene-
dor i a l’empresa i on es gestio-
nen projectes per a emprene-
dors i s’imparteix formació re-
lacionada amb l’empresa i
l’emprenedoria-; aules de for-
mació; espais per a emprene-
dors com ara despatxos o es-
pai coworking.
Tarragona Impulsa també dis-
posa d’instal·lacions al Viver
d’Empreses Pau Delclòs amb
despatxos i sales de reunions a
la disposició de les empreses
de nova creació.
Es tracta d’un servei de lloguer
d’espais amb preus públics per
facilitar la implantació de no-
ves empreses. Tarragona Im-
pulsa també ofereix a la ciuta-
dania un nou web on s’hi troba
tota la informació dels seus
serveis: www.tarragonaimpul-
sa.tarragona.cat.
Com neix Tarragona Impulsa?
Tenint en compte el context
econòmic i social actual, amb
una taxa d’atur que supera
qualsevol previsió i un alt índex
de tancament d’empreses,
crec que la potenciació de ser-
veis com els que ofereix Tarra-
gona Impulsa és més necessà-
ria que mai. Des de l’ inici de la
legislatura, el consistori ha
mantingut el seu compromís
de vetllar per l’ocupació, la re-
activació econòmica i generar
nous llocs de feina a la ciutat.
És un projecte liderat única-
ment per l’Ajuntament de la
ciutat? Des del consistori cre-
iem que els governs locals te-
nim el compromís d’actuar
d’intermediadors laborals de
totes les persones que no te-
nen feina, i també vetllar per-
què les empreses noves comp-
tin amb el suport de l’Ajunta-
ment. De totes maneres, és al-
guna cosa que no podem fer
sols, sinó que hem de treballar
conjuntament amb d’altres ad-
ministracions.
És un servei que s’ofereix úni-
cament als veïns i veïnes de
Tarragona? No, s’ofereix a tota
la gent del territori. Creiem en
la integració laboral en clau
territorial.
Tarragona Impulsa estrena
noves instal·lacions a l’Espai
Tabacalera. La nova seu ve
acompanyada de més nove-
tats? La nova seu representa
un avenç en serveis i instal·la-
cions. D’altra banda, estrenem
un nou website amb tota la in-
formació dels serveis de Tarra-
gona Impulsa estructurat en
diferents apartats segons les
necessitats dels usuaris: for-
mació, ocupació, empresa i
desenvolupament local. Una al-
tra novetat és la disposició d’a-
judar a les noves empreses a
consolidar-se, volem evitar que
l’empresa de nova creació mori
aviat...Volem que hi hagi nous
serveis durant els primers 2 o
3 anys de projecte empresarial
És un bon moment per fer-se
emprenedor/a? És una sortida
que pot ajudar a disminuir l’a-
tur juvenil de la nostra societat.
Som conscients que generar
llocs de treball és difícil, però
intentem ser el més a prop
possible d’empreses i no treba-
lladors. Normalment, el perfil
d’una persona emprenedora és
algú que acostuma a tenir l’a-
tur capitalitzat. El que fem nos-
altres és assessorar-lo i acom-
panyar-lo en funció de l’àmbit o
entorn del seu sector.
Quins són aquests serveis
d’assessorament i acompa-
nyament que s’ofereixen a les
persones emprenedores? Hi
ha un servei a nivell de grup
que s’ofereix a les persones
que volen constituir una em-
presa, i després hi ha un asses-
sorament individual que con-
sisteix en acompanyar una per-
sona des de l’ inici del seu pro-
jecte fins a la materialització.
L’acompanyem físicament a fer
alguns tràmits i, si compleix
una sèrie de característiques,
també li facilitem un espai al vi-
ver d’empreses (de fet, hem
abaratit les tarifes del viver en
un 27%).
002VIUTar.qxd:Maquetación 1 14/1/13 12:45 Página 50
MÀRQUETING EMPRESA
Benvinguts al territori del Màr-
queting! Aquest és el claim que
defineix aquesta emprenedora
agència de màrqueting i respon
perfectament a la seva àmplia
trajectòria.
Fundada el 2004 per José Ma-
rín compta amb l’experiència
acumulada en l’àmbit del màr-
queting i la publicitat dels seus
16 integrants (12 a Tarragona i
4 a Madrid).
Marketing Land ha sabut ex-
portar la seva filosofia de tre-
ball, creativitat i Know How
més enllà del seu territori i gua-
nyar-se la confiança de clients
com Nintendo, Pernod Ricard,
Ecoembes o Brockman’s gin.
Des que el 2006 inicià la col·la-
boració amb Nintendo, l’agèn-
cia tarragonina no ha parat de
créixer. Aquesta relació amb
Nintendo els ha portat a ser
responsables dels llançaments
promocionals de gairebé tots
els productes, consoles i jocs,
de la marca nipona a Espanya i
Portugal, incloent el de la nova
consola de sobretaulaWii U.
Segons Marketing Land no hi
ha una sola clau per aconsegu-
ir la confiança de clients de la
talla de Nintendo, però sí un
conjunt de variables que són
determinants. Més enllà de
I’estratègia, la creativitat i de
poder garantir-ne I’execució, el
més important és que cada
projecte assoleixi I’objectiu.
Els clients volen resultats, però
també servei i implicació per
part de l’agència.
Per aquests “apassionats del
Màrqueting” cadascun dels
projectes és un nou repte que
assumeixen com a propi, sense
perdre de vista els objectius.
Tant se val si es tracta d’una
campanya integral o d’una
part, si és per a una gran marca
comercial o per a un client lo-
cal. En qualsevol cas, cal tenir
una visió global de les diferents
disciplines del màrqueting i
cercar la integració de cada
proposta amb l’estratègia ge-
neral del client.
Aquesta manera de treballar,
basada en l’experiència dels
seus integrants, els ha portat a
guanyar concursos per a mar-
ques com Beefeater, Ron Ritual
de Havanna Club, la farmacèu-
tica Almirall o el gegant espa-
nyol del reciclatge Ecoembes.
Com a mostra, Marketing Land
ha creat les festes de degusta-
ció de Gin & Tonics de Beefea-
ter, coordinant, produint i ex-
ecutant-ne més de 400.
Són els responsables del llan-
çament a Espanya de la marca
premium Brockmans Gin o han
estat els encarregats, de la mà
de Grey Barcelona, de disseny-
ar i produir I'stand de la farma-
cèutica Almirall per a la presen-
tació europea a Viena del seu
nou medicament Eklira Genu-
air.
Amb la campanya ¿Dónde te lo
dejo? per a l’empresa Ecoem-
bes l’agència ha estat inclosa
en el prestigiós anuari “Estrate-
gias 2012 IPMARK”.
Però Marketing Land no només
treballa per a marques globals.
A nivell local ha desenvolupat
projectes per: Borges, Ticnova,
BASF, Parc Central, Yzaguirre,
Port Aventura, les botigues Ap-
ple Intecat de Tarragona i Reus
o més recentment ha estat l’es-
collida per a l’Ajuntament de
Tarragona per dur a terme la
campanya del Concurs de Cas-
tells, entre molts d'altres pro-
jectes.
L’agència de Tarragona, des de la seva ubicació local, ofereix serveis globals per a clients alterritori, a Espanya, a Portugal i, recentment, fins i tot a Àustria. Fundada el 2004, comptaamb l’experiència en màrqueting i publicitat dels seus 16 integrants
Marketing LandL’agència de màrqueting “glocal”
Ha estat l’agènciaescollida per dur aterme la campanyadel Concurs de
Castells
Marketing Land ésl’agència de
promocions deNintendo per
Espanya i Portugal
002VIUTar.qxd:Maquetación 1 14/1/13 12:45 Página 51
52 I VIU Tarragona
ENTREVISTA EMPRESA
l novembre vas inaugu-
rar l’estudi. Quin ba-
lanç en fas? Doncs te-
nint en compte els temps que
corren, no em puc queixar. Vaig
tenint feina i encàrrecs, i espe-
rem que poc a poc la gent em
conegui i encara pugui fer més
coses.
Com ha estat l’experiència
d’obrir el teu propi negoci en
temps difícils? Els inicis van
ser molt durs, però era cons-
cient que o ho tirava endavant
o, si tenia por de la situació
d’inseguretat i de crisi, potser
mai em decidiria ni trobaria el
moment. Tot i així, abans d’o-
brir l’estudi havia començat a
fer-ne promoció per diversos
barris de la ciutat i també a
través de les xarxes socials. Ai-
xò em va ajudar una mica, ja
que aquesta publicitat va facili-
tar que em sorgissin encàr-
recs, de manera que vaig po-
der inaugurar l’estudi ja amb
previsió d’algunes feines.
Avui dia, ser jove emprenedo-
ra t’obre més portes? Vaig
anar a assessorar-me al viver
d’empreses de la ciutat. Allí
vaig assistir a un curs per a jo-
ves emprenedors. Quan vaig fi-
nalitzar-lo vaig començar un
assessorament personalitzat
on em van ensenyar a fer i se-
guir un pla d’empresa. A banda
de tot això, no hagués pogut
realitzar el meu somni sinó ha-
gués estat amb molt d’esforç i
amb l’ajuda de la meva família.
Com va néixer la idea de tenir
el teu propi estudi? De fet, to-
ta la vida havia tingut present
que volia tenir el meu propi ne-
goci, era el meu somni. Profes-
sionalment, sempre m’havia
dedicat al disseny i a la fotogra-
fia a compte d’altri, fins que
vaig decidir que ja tocava fer-
ho per mi. Va ser l’estiu passat
quan vaig començar a plante-
jar-m’ho més seriosament i
vaig començar a moure els fils
del projecte. Una de les coses
que tenia més clares és que vo-
lia ubicar-me al centre.
A qui tingui la il·lusió de co-
mençar un projecte nou, quin
consell li donaries? Que inten-
ti tenir diners estalviats...els
moments que estem vivint són
complicats, però si creus en al-
guna cosa, la faràs realitat.
A quin tipus de fotografia et
dediques? A la fotografia pu-
blicitària, reportatge social i al
retrat infantil. Tot i que faig tot
tipus de fotografies, fa més
d’un any que em vaig comen-
çar a dedicar especialment a
fer fotografies artístiques als
nadons.
Quins serveis de disseny ofe-
reixes al teu estudi? Imatge
corporativa per a l’empresa:
anuncis per a campanyes pro-
mocionals; assessorament
gràfic i il·lustració d’estil pop i
vintage.
Professionalment, et dedi-
ques únicament a l’estudi?
No, també ho compagino amb
feines puntuals de fotògrafa i
de dissenyadora . És qüestió de
no desaprofitar oportunitats.
Qui deixaries que et fes una
fotografia? Russel James.
I Anna Escolà, periodista I
Nascuda a Ulldemolins fa 33 anys, viu a Tarragona des dels 20.A finals del mes de novembreva inaugurar el seu estudi de fotografia i disseny “Iolanda Domènech”al carrer Unió. L’estudiofereix serveis d’imatge corporativa, assessorament gràfic i il·lustració
Iolanda DomènechEmprenedora, dissenyadora i fotògrafa
A
002VIUTar.qxd:Maquetación 1 14/1/13 12:45 Página 52
002VIUTar.qxd:Maquetación 1 14/1/13 12:45 Página 53
ESPORTSEXERCICIS_MANTENIMENT_FITNESS_NOTÍCIES
La pràctica delTennis a Tarragona
a pràctica del tennis mo-
dern tal i com el conei-
xem avui es va originar al
Regne Unit a finals del segle
XIX. En un primer moment es
va fer popular entre les classes
altes dels països angloparlants
i es va estendre per tot el món
al segle XX.
A diferència de la majoria d'es-
ports, el tennis fou dels pri-
mers que permeté competir a
les dones. La primera competi-
ció en què prengueren part fou
el 1879 a Dublín.
Tot i que al principi es concebia
com un esport de classes, va
haver-hi un “boom” que va fer
que la “febre” del tennis s’ex-
pandís arreu de la geografia es-
panyola, i a Tarragona va arri-
bar a l’any 1908 a la finca de
Josep Maria Iglesias a prop de
la muntanyeta de l´Oliva. En
aquesta finca però, s’hi jugaven
competicions amb públic molt
selecte que només hi podia ac-
cedir per rigorosa invitació.
L´any 1913 ja existia el primer
camp de tennis i estava situat
al camí de l´Arrabassada, da-
vant del cementiri dels Jans.
Fins llavors, el tennis encara
estava considerat com un es-
port aristocràtic, però l’any
1915 el tarragoní Lluis Bonet,
qui tenia una gran afició pels
esports, fa fundar el “Law Tenis
Club Tarragona” i va aconsegu-
ir que s’inauguressin dues pis-
tes al carrer Estanislau Figue-
res de la ciutat.
(FONT: Arxiu històric Club Ten-
nis Tarragona).
La secció d’esports d’aquest
número la dediquem al tennis i
alguns clubs de la ciutat on el
podem practicar - Club Tennis
Tarragona, Club Tennis Nàstic i
Tennis Park-.
I Anna Escolà, periodista I
Breu història d’aquest esport a la ciutat
L
El Tennis va arribar a Tarragona a principis del segle XX com un esport aristocràtic.Actualment, el Club Tennis Tarragona, el Club Tennis Nàstic i el Tennis Park són alguns delsclubs de la ciutat on podem practicar-lo
002VIUTar.qxd:Maquetación 1 14/1/13 13:25 Página 54
©ku
nath
-Fot
olia
.com
002VIUTar.qxd:Maquetación 1 14/1/13 13:25 Página 55
TENNIS ESPORTS
Club Tennis Tarragona
Les instal·lacions del Club Ten-
nis Tarragona, situades a cala
Romana, ofereixen 11 pistes de
terra batuda de tennis, 5 de pà-
del, gimnàs, piscina i bar-res-
taurant.
Els seus socis també poden
gaudir dels serveis de fisioterà-
pia, perruqueria, estètica, un
parc infantil i servei de guarde-
ria els mesos d’estiu.
Actualment el club compta
amb 1.900 socis, la majoria
dels quals són de la ciutat de
Tarragona. El perfil del soci del
club és principalment familiar.
El Club té l’Escola de Tennis
que actualment compta amb
300 alumnes i l’Escola de Pà-
del que en té 80. A l’Escola s’hi
pot començar des dels 4 anys i
s’hi fan tots els nivells - inicia-
ció, perfeccionament, competi-
ció i adults -.
Els socis també tenen la possi-
bilitat de fer classes particulars
i activitats dirigides (running).
L’Escola, d’altra banda, organit-
za activitats fora de l’àmbit pu-
rament esportiu com ara fes-
tes, excursions, etc. A l'estiu es
fan estades i campus de tennis
per a nens/es de 4 a 16 anys i,
al gimnàs, classes dirigides de
spinning, tonficació, ioga, etc.
El Club organitza campionats
socials i d’altres oberts. També
participa a campionats de Ca-
talunya i d’arreu de l’estat es-
panyol.
És un dels clubs més antics de la ciutat. Situat a la Cala Romana, compta amb 1.900 socis,la majoria dels quals són de Tarragona. El club ofereix 11 pistes de terra batuda de tennis i 5de pàdel i compta amb Escola d’ambdós esports
002VIUTar.qxd:Maquetación 1 14/1/13 13:25 Página 56
002VIUTar.qxd:Maquetación 1 14/1/13 13:26 Página 57
Gener-Febrer 2013
TENNIS ESPORTS
El Club Tennis Park, situat en-
mig de la platja llarga de Cala
Romana i Boscos, a 150m. de la
platja llarga, compta amb 4 pis-
tes de tennis, 7 de pàdel, 2
d’squash, gimnàs (amb sala de
fitness i aules d’activitats dirigi-
des), piscina exterior i cafeteria
-restaurant. El club té uns 700
socis (dels quals gairebé tots
es coneixen i més de la meitat
fan vida al club), la majoria de
Tarragona però també de po-
blacions properes.
Tennis Park té Escola de Tennis
i de Pàdel amb alumnes infan-
t i ls (a partir dels 4 anys) i
adults. A l’escola es poden fer
els nivells d’iniciació, perfeccio-
nament, tecnificació i competi-
ció. També s’ofereixen classes
particulars. El club organitza
campionats socials i participa
en campionats per equips pro-
vincials i d’àmbit català. També
participa en un torneig de ten-
nis escolar amb col·laboració
del Consell Esportiu del Tarra-
gonès.
Actualment Tennis Park dispo-
sa d’una lliga en la qual hi parti-
cipen 350 jugadors repartits en
14 categories.
A banda organitza activitats ex-
traordinàries com ara tornejos
-barbacoa i tornejos de tennis-
pàdel, en els quals es combina
el menjar amb l’esport; sorti-
des amb kayak des de la platja
llarga; classes de raquetball;
sortides en mountain bike pels
boscos de cala romana, etc.
Club TennisParkAl club esportiu Club Tennis Park s'hi podenpracticar tots els esports de raqueta en unentorn privilegiat.
A les instal·lacions del Club
Tennis Nàstic, també un dels
més antics de la ciutat, els
seus socis poden practicar-hi
tennis, pàdel, fer ús del gimnàs
i participar a activitats lúdiques
com ara pilates, ioga o country.
El club té uns 450 socis perquè
compta només un soci per fa-
mília, sinó es calcula que n’hi
ha al voltant dels 600.
L’Escola del Club té alumnes
des dels 4 fins als 18 anys i es-
cola d’Adults.
Els seus alumnes poden fer els
nivells de mini-tennis, iniciació,
pre-competició, perfecciona-
ment i competició individual i
per equips. L’Escola va iniciar
un nou projecte ara fa 2 anys
amb un nou director, Ricard
Mas, qui havia estat entrena-
dor de jugador s d’elit.
Entre d’altres coses, per prime-
ra vegada s’ha organitzat un ci-
cle de xerrades tècniques per a
aquest curs 2012-2013 a càr-
rec de nutricionistes, fisiòlegs i
psicòlegs esportius i està pre-
vist fer sortides a la muntanya
on pares i fills puguin practicar-
hi esports d’aventura plegats.
El Club Tennis Nàstic organitza
campionats socials i participa
a totes les competicions de la
província de Tarragona i d’ar-
reu de Catalunya.
D’altra banda, també organitza
estades d’estiu, festes a la pis-
cina de les instal·lacions, festes
en motiu del final de curs, cal-
çotades, “sopars a la fresca”,
entre molts altres.
Qui no sigui soci del club però
vulgui fer ús de les instal·la-
cions pot fer-ho, sempre i quan
es vagi com a convidat d’un al-
tre soci.
Club TennisNàsticL’Escola del Club va iniciar un nou projecteara fa 2 anys al capdavant del qual hi ha Ri-card Mas, el nou director
002VIUTar.qxd:Maquetación 1 14/1/13 13:26 Página 58
002VIUTar.qxd:Maquetación 1 14/1/13 13:26 Página 59
ENTREVISTA ESPORTS
David, quan vas començar a
jugar a tennis? Fa molts anys,
quan en tenia 4, i als 8 ja vaig
començar a competir. Els
meus pares eren aficionats i
venien aquí al club... he jugat
gairebé tota la meva vida.
Quantes hores entrenes al
dia? Entreno 6 hores al dia 5
dies a la setmana. L’entrena-
ment compagina la pràctica
del tennis amb entrenament fí-
sic.
T’agrada? Sí, de fet, si no t’a-
grada, et tornes boig, perquè
són tantes hores... al principi
comences per divertir-te, però
arriba un moment que ja co-
mences a plantejar-te un fu-
tur...
Segueixes alguna dieta espe-
cial? No, no segueixo cap dieta
en especial. Esmorzo cada dia
un entrepà i procuro menjar
molts hidrats de carboni, prin-
cipalment pasta i arròs. I porto
una vida sana.
Ho compagines amb feina o
estudis? Sí, estic estudiant pri-
mer d’Administració d’Empre-
David Jordà, del Club Tennis Tarragona, participa en campionats absoluts, tant nacionalscom internacionals, i ho fa en competicions individuals i per equips. Actualment estàclassificat en la posició número 170 del rànquing espanyol
David JordàDe Tarragona, 18 anys. Tennista professional
ses a Reus.
Entreno cada dia fins a dos
quarts de sis de la tarda, i des-
prés vaig a la universitat fins a
les 9 de la nit. De moment ho
puc compaginar, més endavant
ja ho veurem... sóc conscient
que ser jugador professional és
molt difícil, així que els estudis
són un suport.
Quins són els teus objectius
de la temporada? Els tornejos
internacionals per entrar al
rànquing internacional (ATP).
Quina és la teva fita de la qual
et sents més orgullós? La
d’haver estat finalista del cam-
pionat d’Espanya júnior a Cà-
ceres l’any 2011.
002VIUTar.qxd:Maquetación 1 14/1/13 13:26 Página 60
Gener-Febrer 2013 VIU Tarragona I 61
ESPORTS
002VIUTar.qxd:Maquetación 1 14/1/13 13:26 Página 61
62 I VIU Tarragona Gener-Febrer 2013
Parlem dels híbrids
l sistema Hybrid Synergy
Dirve ha estat dissenyat
específicament per a ser
modular i, com que pot adap-
tar-se a diferents fonts d’ener-
gia, pot fer-se servir fàcilment
en vehicles híbrids que es pu-
guin endollar (PHEV - Plug-in
Hybrid Electric Vehicles-); vehi-
cles elèctrics (EV-Electric Vehi-
cles) i vehicles de pila d’hidro-
gen (FCV -Fuel Cell Vehicles).
En el cas del PHEV, l’estructura
del sistema híbrid combinat
Full Hybrid i la seva àmplia au-
tonomia, segueix sent bàsica-
ment la mateixa amb una bate-
ria més potent, de càrrega ex-
terna que incrementa notable-
ment l’autonomia en model
elèctric. El disseny del motor
EV es serveix d ‘una estructura
simplificada del sistema HSD
sense motor de gasolina que es
compensa amb un motor elèc-
tric més potent i una bateria
amb energia suficient perquè
el vehicle funcioni durant và-
ries hores sense haver de pre-
cisar de recàrrega externa. Fi-
nalment, en el FCV -que també
es serveix d’un motor elèctric
més potent-, el motor de gaso-
lina del sistema HSD es substi-
tueix per la tecnologia de pila
d’hidrogen. Les piles de com-
bustible generen electricitat
per carregar la bateria, pel que
el FCV no requereix recàrrega
externa, sinó que es proveeix d’
hidrogen líquid.
Els vehicles PHEV i EV de Toyo-
ta desenvoluparan un paper
significatiu en la consecució
d’una societat més respectuo-
sa amb el Medi.
Tot i així, si molts vehicles ca-
rreguen les seves bateries al
mateix moment del dia, po-
drien donar lloc a un augment
de la demanda.
És per això que Toyota està tre-
ballant en el concepte de “xar-
xa intel·ligent”, una xarxa elèc-
trica en la qual l’oferta i la de-
manda es controlen per asse-
gurar un subministrament
elèctric estable i un estalvi òp-
tim d’energia.
Amb el llançament del nou
Prius plug-in hybrid, el nou buc
insígnia de la família Prius,
aquest es converteix en el pri-
mer vehicle híbrid combinat
Full Hybrid amb una completa
gamma demodels.
Toyota Prius plug-in hybridEl llançament d’aquest cotxe representa una aplicació més del sistema Hybrid SynergyDrive®, la plataforma tecnològica central de Toyota per al futur. El Prius, híbrid pioner, és elvehicle híbrid més venut del món
E
El sistema HybridSynergy Drive potadaptar-se adiferents fontsd’energia
MOTORCIRCULACIÓ_VEHICLES_ACCESSORIS_DISSENY
002VIUTar.qxd:Maquetación 1 14/1/13 15:15 Página 62
TOYOTA llança al mercat el nou
AURIS 2013. Aquest nou model
incorpora, com la versió ante-
rior, una variant híbrida en la
qual la marca nipona és pione-
ra amb un disseny més atrevit.
El nou Auris reflecteix la deter-
minació de crear vehicles més
atractius, dinàmics i segurs. El
seu exterior, amb un disseny
frontal més baix i una reducció
de l’alçada, li proporciona un
excel·lent coeficient aerodinà-
mic que millora l’estabilitat i re-
dueix notablement el consum.
En els temps difícils actuals,
com es rep la notícia del
llançament d’un nou model?
Rebre un nou model a la nostra
gamma sempre és motiu d’ale-
gria. L’Auris és un dels nostres
vehicles estrella, que en aques-
ta versió 2013 hem adaptat a
les necessitats del mercat. Això
ens assegura arribar a un pú-
blic major del que ja ho fèiem .
Toyota ha treballat molt en el
disseny i l’ha fet més atrevit
per arribar a un públic poten-
cialment més jove però sense
perdre la seva essència: un bon
espai interior, motors ecolò-
gics, cost de propietat baix, ni-
vell de seguretat elevadíssim i
acabats de qualitat. Aquestes
són les premisses principals
per a la nostra marca que es
segueixen mantenint al nou
Auris 2013 en una línia en la
qual poques marques del mer-
cat avui dia poden posicionar-
se.
Com defineix la marca Toyo-
ta? Una marca de futur, avan-
guardista i tecnològica.
En la versió 2013 també hi
haurà l’opció d’escollir el mo-
tor híbrid. Podríem dir que es
tracta d’un sistema fiable? El
sistema híbrid té funcionament
senzill. El motor de gasolina és
un motor convencional, i el sis-
tema incorpora un segon mo-
tor elèctric que ajuda a que el
consum del motor de gasolina
sigui realment baix. Aquests
dos motors poden funcionar
junts o per separat un de l’altre
i poden arribar a una potència
de 136 cv. El motor elèctric ob-
té la seva energia d’una bateria
que es carrega mitjançant el
propi ús del cotxe, Depenent
de les situacions, es pot decidir
quin és el motor més adequat
per a cada situació, encara que
també existeix l’opció de circu-
lar en mode 100% elèctric a
menys de 50 km/h. Pel que fa
a la fiabilitat, després de més
de 4 milions de vehicles híbrids
venuts per TOYOTA arreu del
món i comercialitzant aquesta
tecnologia des de l’any 1997,
podem dir que avui, comprar
un híbrid no és una aposta
arriscada. Ja no estem com-
prant cotxes del futur sinó del
present, amb una gamma que
compta amb 4 models dife-
rents als quals s’hi ha d’afegir
la nostra marca Premium: LE-
XUS.
Creu que la incidència del
Plan Pive ha estat important
aquest darrer trimestre? Sens
dubte, sí. L’aparició de qualse-
vol ajuda per part del govern,
per petita que sigui, incentiva
d’alguna manera la compra
d’aquelles persones que potser
no canviarien de cotxe. Tot i
això, el que tenim clar des de
les empreses del sector és que
la caiguda esperada en les ven-
tes de lúltim quatrimestre s’ha
vist clarament amortitzada per
aquesta subvenció/ajuda. De la
mateixa manera, vam aconse-
guir rejovenir el parc de cotxes
eliminant vehicles que repre-
sentaven un perill a les nostres
carreteres i pel Medi Ambient.
Tenen previst treure més mo-
dels híbrids al mercat? En un
futur no molt llunyà veurem
molts TOYOTA híbrids. Les pre-
visions de la marca són que a
l’any 2020 tots els nostres mo-
dels comercialitzats disposin
d’una versió de propulsió híbri-
da. Això ens dóna una clara
idea de quin és el nostre objec-
tiu: menys contaminació i cot-
xes més respectuosos amb el
Medi en el moment de fabrica-
ció. En el cas del Prius, el 90%
del vehicle és reciclable.
Pons ens parla dels híbrids i ens presenta elnou AURIS 2013 de Toyota, el nou modelque incorpora una variant híbrida
Joaquin PonsGerent i propietarid’Autoforum S.A.
Avui dia, comprarun híbrid no és unaaposta arriscada. Nosón cotxes del futursinó del present
002VIUTar.qxd:Maquetación 1 14/1/13 15:15 Página 63
64 I VIU Tarragona Gener-Febrer 2013
El 2012 anava camí de ser un
dels pitjors anys respecte a la
venda de vehicles, i la posada
en marxa de l’anomenat Pla PI-
VE ha ajudat a rellançar el mer-
cat. A més d’aquest incentiu de
2.000 euros per a la compra de
cotxes, les pròpies marques
han completat l’ajuda amb al-
gunes promocions que han fet
interessant l’adquisició d’un
vehicle, i alguns particulars
s’han decidit per la seva com-
pra ara. Segons explica Ernest
Plana, el president de CORVE,
“s’ha notat molta més afluèn-
cia de persones a les exposi-
cions sectorials interessant-se
pels cotxes i això és bo, aporta
moviment i genera expectati-
ves al sector, que en aquests
últims mesos ha patit una da-
vallada molt acusada”.
Aquest incentiu arriba en un
moment molt delicat per al
sector de l’automòbil, que pa-
teix l’augment de l’IVA i està
molt castigat per la feble situa-
ció econòmica. Plana assegura
que “sense dubte el PIVE ha
suposat una fórmula per a con-
trarestar-ho, i si més no per a
mantenir el mercat i evitar la
deriva en la que estàvem im-
mersos en aquesta últims me-
sos”.
Això coincideix en un moment
en què l’envelliment del parc
automobilístic s’ha convertit en
un seriós problema per a la se-
guretat a la carretera. Els estu-
dis demostren que un vehicle
vell no està tan ben cuidat i que
mai rebrà les mateixes aten-
cions que un de nou. “
La gent pensa que a un ele-
ment vell només s’hi ha de des-
tinar el mínim, pensant que
quan sigui possible ja en com-
praran un de nou”, argumenta
Plana.
L’envelliment dels vehicles no
és només un problema de se-
guretat vial, sinó també me-
diambiental. Si bé és cert que
un cotxe vel l i amb un mal
manteniment és un perill per-
què té més possibilitats de pa-
tir sinistres (rodes en mal es-
tat, frens, suspensions, ele-
ments de visibilitat), també
contamina molt més. I no no-
més per les seves característi-
ques tècniques, ja que en els
darrers anys els vehicles han
evolucionat molt en aquest
sentit, sinó també perquè amb
un mal manteniment el vehicle
també consumeix i contamina
més, degut al mal funciona-
ment dels tubs d’escapament i
els filtres.
L’envelliment delparc d’automòbilsés un seriós
problema per a laseguretat vial
Un pla que ha salvat un mal anyA l’octubre va entrar en vigor el Programa d’Incentius per Vehicles Eficients (PIVE), ambl’objectiu de retirar de les carreteres 75.000 vehicles de més de 12 anys. L’ajuda consta de2.000 euros, que suporten a mitges entre l’estat i els propis fabricants de cotxes
NOVETATSMOTOR
002VIUTar.qxd:Maquetación 1 14/1/13 15:15 Página 64
Imatge del Concessionari Nikko Center de Reus Exposició Concessionari Nikko Center Motors de Tarragona
Còmode, pràctic, segur, permet desplaçaments sense problemes d’espaii compta amb una gran capacitat al maleter.El Nissan NV200 s’ha convertit en el taxi de ciutats com ara Reus, Barcelona, Londres i NovaYork. A més a més, serà el vehicle exclusiu de la flota novaiorquesa, ja que Nova York haescollit a Nissan per dissenyar i fabricar la pròxima generació de taxis, els “taxis del demà”.
Vine a informar-te de les promocions i descomptes, si ets professionaldel transport, a qualsevol dels nostres concessionaris
El Nissan NV200,el taxi del demàEl Nissan NV200,el taxi del demà
NIKKO CENTERconcessionari oficialNissan a Tarragona
NIKKO CENTER
Autovia Reus-Tarragona, s/n Mas Abelló43204 · REUS
Tel. 977 772 197
NIKKO CENTER MOTORS
Ctra.València, 20643006 · TARRAGONA
Tel. 977 549 560
002VIUTar.qxd:Maquetación 1 14/1/13 15:15 Página 65
NOTÍCIESMOTOR
Nou León, passió pel dissenyEl nou Seat León, després d’unmeditat procés de redisseny, va ser presentat davant tots elsconcessionaris Seat de Catalunya a la localitat gironina de Platja d’Aro. El trobaràs alsconcessionaris amb la seva versió de cinc portes, carregada de grans detalls
El 23 de novembre va tenir lloc
a Platja d’Aro la presentació del
nou Seat León, en el transcurs
de la reunió entre membres
dels concessionaris Seat de
Catalunya, Aragó i Balears.
L’acte va ser presentat per Jau-
me Roura, president d’Ancosat
(Associació Nacional de Con-
cessionaris Seat), que recent-
ment ha estat nomenat també
president de Faconauto, la pa-
tronal estatal de totes les mar-
ques de distribució, i va comp-
tar amb la presència del direc-
tor general de Seat España, Mi-
kel Palomera i el president de
Volkswagen Finance España,
LuztWitkoswski.
El nou Seat Leon és un produc-
te que destaca per la seva alta
qualitat i seguretat, així com
per les innovacions tecnològi-
ques que incorpora, exclusives
en els vehicles del seu seg-
ment. Es presenta com un se-
riós competidor del Golf -cosí
germà del grup- i aspira a lide-
rar el segment tan aviat com es
disposi de les tres versions de
cinc portes, que seran les pri-
meres en sortir al mercat.
Aquestes, aniran seguides de
la versió tres portes, a partir
del proper mes de juny, i la ST
Familiar, que començarà a cir-
cular a partir del novembre
2013. La producció d’aquests
nous vehicles a la factoria de
Seat de Martorell significa el
manteniment de centenars de
llocs de treball d’aquesta im-
portant factoria catalana.
La màxima precisió i l'atenció
als detalls han estat les guies
de tot el procés de disseny,
tant de l'interior com de l'exte-
rior i de la gamma de colors del
León. Gràcies a aquest treball,
el nou model representa a la
perfecció el nou ADN de dis-
seny de la marca. Des del 13 de
desembre el nou León, amb la
seva versió cinc portes, ja es
pot trobar a tots els concessio-
naris de la demarcació.
002VIUTar.qxd:Maquetación 1 14/1/13 15:15 Página 66
002VIUTar.qxd:Maquetación 1 14/1/13 15:15 Página 67
TENDÈNCIESMODA_ESTÈTICA_COMPLEMENTS
Temps de rebaixesLes rebaixes són del 7 de gener al 6 de març
002VIUTar.qxd:Maquetación 1 14/1/13 13:29 Página 68
ust el dia després de
Reis és tradició que co-
menci el període de les
rebaixes d’hivern. El gener es
converteix en un mes d’intens
consum on molta gent intenta
aprofitar-se de les importants
reduccions en els preus.
Enguany van començar el dia 7
de gener i duren fins el 6 de
març.
Segons l’OCUC, l’Organització
de Consumidors i Usuaris de
Catalunya, són “vendes que es
realitzen amb la finalitat de do-
nar sortida als articles que ro-
manen a l’establiment un cop
transcorreguda la temporada”.
Els sectors que tradicional-
ment apliquen més descomp-
tes són el tèxtil, la sabateria i
complements.
Les rebaixes són voluntàries,
és a dir, els establiments no es-
tan obligats a realitzar-les.
S’ha de tenir en compte que no
són rebaixes les modalitats de
vendes a preus inferiors tals
com: les ofertes (vendes per
promocionar un producte); les
vendes en liquidació (vendes a
preu més baix per tancament o
canvi d’orientació del negoci) i
els saldos (vendes d’articles
passats de moda o deterio-
rats).
Abans “d’anar de rebaixes”,
està bé fer-se una llista amb
aquelles coses que necessitem
i que fa temps que teníem pre-
vist aprofitar per comprar-les
en temps de rebaixes.
D’aquesta manera, s’eviten les
compres compulsives que po-
den fer que arribem a casa
amb productes que no neces-
sitàvem però que hem com-
prat simplement perquè esta-
ven rebaixats i ens sortien mi-
llor de preu.
IAnna Escolà, periodista I
Quan comencen les rebaixes és bo conèixeralguns consells pràctics i tenir en comptealguns requisits
J
REBAIXES TENDÈNCIES
©pr
essm
aste
r-Fo
tolia
.com
002VIUTar.qxd:Maquetación 1 14/1/13 13:29 Página 69
REBAIXES TENDÈNCIES
©O
du
aIm
ages
-Fo
tolia
.com
Consells per anar de rebaixes
A l’hora d’anar de rebaixes,
hem de tenir en compte que
els productes que s’ofereixen
al públic mai poden presentar
defectes o tares, ja que la re-
ducció en el preu no pot afec-
tar a la qualitat.
Els productes han de recollir el
preu rebaixat al costat del preu
de temporada, i mai poden
presentar defectes.
Els establiments han de tenir
prou quantitat o stock de pro-
ductes rebaixats que ha de ser
proporcional en relació a la du-
rada de la venda anunciada i a
la importància de la publicitat.
Alguns consells pràctics que
poden ajudar-nos a l’hora
d’anar a comprar són:
-Distingir entre les rebaixes i al-
tres tipus de vendes especials.
El preu rebaixat o el tant per
cent que es descompta, han de
figurar a l'etiqueta de l'article
juntament amb el preu no re-
baixat.
-S'han de comprovar especial-
ment les talles, cremalleres,
botons, etc.
-Cal informar-se sobre la possi-
bilitat de canviar l'article com-
prat. El comerciant només està
obligat a fer-ho si l'article és
defectuós o bé si ha anunciat
aquesta possibilitat.
-Cal conservar les factures, ti-
quets, etiquetes per si s'ha de
formular qualsevol reclamació.
-En el mateix establiment po-
den haver articles rebaixats
juntament amb d'altres que no
ho estiguin, sempre i quan es
diferenciïn clarament.
I pel que fa als requisits que
han de complir els establi-
ments són els següents:
-El preu de temporada ha de
constar al costat del preu re-
baixat.
-Està prohibida la venda sota el
nom de rebaixa d'articles dete-
riorats o adquirits especial-
ment per a aquesta finalitat.
-S'ha de tenir prou quantitat o
stock de productes rebaixats,
que ha de ser proporcional en
relació a la durada de la venda
anunciada i a la importància de
la publicitat.
-Les condicions de venda en
època de rebaixes han de ser
les mateixes que durant la res-
ta de l'any.
A part de fer-se una llista amb els productes que volem comprar, també s’haurien deconservar els tiquets, factures i etiquetes per si hem de fer qualsevol reclamació. També calinformar-se sobre la possiblitat de tornar l’article que hem comprat
Les condicions devenda en rebaixes
han de ser lesmateixes que durant
la resta de l’any
002VIUTar.qxd:Maquetación 1 14/1/13 13:29 Página 70
Gener-Febrer 2013 VIU Tarragona I 71
TENDÈNCIES
002VIUTar.qxd:Maquetación 1 14/1/13 13:29 Página 71
JOIES TENDÈNCIES
’iniciatives com aques-
ta i del sector de la joie-
ria en general en par-
lem amb Salva Minguella, pro-
pietari de la botiga ZAIDA, una
joieria emblemàtica de Tarra-
gona que va obrir les seves
portes l’any 1965.
És la primera vegada que feu
una promoció com aquesta?
Una que estigui relacionada
amb els nuvis i el seu enllaç, sí.
El sector de la joiera és molt
tradicional, és a dir, normal-
ment els fills van a la joieria on
sempre han anat els seus pa-
res. Tot i així, en el moment que
un/a decideix casar-se i formar
una nova família, aquest és el
moment d’entrar a Zaida. És
per això que hem endegat
aquesta promoció relacionada
amb les aliances de casament i
anells de compromís.
Ara bé, en d’altres ocasions
hem organitzat diferents pro-
mocions a través de les xarxes
socials entre els amics de Zai-
da. En aquestes iniciatives, a
vegades sortegem joies,
d’altres rellotges, etc.
La promoció és vàlida en dife-
rents tipus d’anells? És vàlida
tant en aliances d’or com en
anells de compromís.
Quin tipus d’anells es venen,
actualment, tant pel que fa a
les aliances com als anells de
compromís? L’aliança d’or
continua fent-se, ja sigui en or
groc, blanc o rosa, tant en estil
clàssic o més modern, on hi ha
més matisos i combinacions
de dos tipus d’or. Pel que fa a
l’anell de compromís, l’aliança
de brillants pot ser sencera,
mitja o bé el solitari.
Entre quins preus oscil·len els
preus d’aquests anells? Una
aliança d’or oscil·la entre els 70
i els 400€, i una de compromís
pot anar des d’uns 800 o 900€
en endavant.
Zaida està oberta des de fa
més de 40 anys. Què heu ob-
servat durant aquestes dèca-
des de negoci? Durant l’època
que hi havia més vendes (al
principi de l’any 2000) el factor
moda influïa moltíssim a la
joiera. En canvi, ara s’ha tornat
una mica a la tendència clàssi-
ca. Primer es venia or groc,
després va venir l’or blanc i ara
es venen tots dos. Pel que fa al
diamant, aquest no ha passat
de moda, però ha evolucionat
en el seu tall.
Actualment podríem dir que
s’ha tornat una mica a la joieria
tradicional, hem tornat a la
tendència clàssica actualitza-
da, i crec que serà així uns
quants anys més.
Què hi trobem a la joieria?
Joies de tots els preus, des de
30 o 40 € en amunt.
Quin moment està vivint el
sector? Està complicat com
tots els sectors, però es tracta
d’intentar anar aguantant. Hi
ha marques de luxe que estan
aguantant molt bé aquests mo-
ments difícils com ara Rolex.
Després de tants anys, comp-
teu amb la fidelització dels
vostres clients? Sí, tenim un
client molt fidel que confia en
La joieria tarragonina sorteja un viatge a la capital francesa entre les persones que hicomprin els seus anells de compromís o les aliances del casament. El sorteig es realitzarà eldia 13 de setembre d’ enguany
Anells de compromís i aliancesLa joieria Zaida sorteja un viatge a París
D
Actualment s’hatornat a la joieriatradicional, a la
tendència clàssicaactualitzada
002VIUTar.qxd:Maquetación 1 14/1/13 13:29 Página 72
Gener-Febrer 2013
nosaltres, el que representa
una qüestió molt important en
aquest sector. Per mantenir
aquesta fidelització, normal-
ment patrocinem campionats
de pàdel i golf amb la marca
Rolex (que és la nostra princi-
pal marca de rellotges) i també
organitzem un parell de festes
anuals per mantenir el contac-
te amb els nostres clients, ge-
neralment una a l’estiu i una al-
tra a l’hivern. En aquests esde-
veniments, que els celebrem
en diferents llocs, també apro-
f item per presentar noves
col·leccions.
T’agrada el sector? Sí, és un
sector molt bonic i amb molt
de glamour... la veritat, és que
si comparem aquest entorn
amb d’altres, he de dir que és
molt agradable.
JOIERIA ZAIDA
Rambla Nova, 35
43003 Tarragona
www.joyeriazaida.com
La confiança quedemostra un clientés molt importanten el sector de la
joieria
002VIUTar.qxd:Maquetación 1 14/1/13 13:30 Página 73
74 I VIU Tarragona Gener-Febrer 2013
ULLERES TENDÈNCIES
©K
urh
an-
Foto
lia.c
om
Generalment, els rostres de les
persones s’identifiquen amb
les formes següents:
Rostre rodó: En aquest cas, la
muntura de les ulleres no hau-
ria de ser més ampla que el
rostre. És una bona opció es-
collir formes lleugerament an-
guloses, quadrades, el·líptiques
o una combinació d’aquestes.
Si s’escull una forma oval, hem
de tenir en compte que els cos-
tats exteriors siguin ascen-
dents per tal d’estilitzar el ros-
tre. Hauríem d’evitar muntures
petites, primes o amb varetes
decoratives.
Rostre ovalat: Aquesta forma
és considerada la perfecta per
l’equilibri de les seves propor-
cions. Per tal de mantenir
aquest equi l ibri natural ,
s’haurien de buscar muntures
que siguin tan amples com la
part més ampla de la cara. Les
formes rectangulars poden ser
una bona opció però s’hauria
d’evitar que les varetes siguin
baixes o massa elaborades.
Rostre rectangular: Una cara
triangular tendeix a ser més
llarga que ampla i, a vegades,
va associada a un nas gros. Per
aconseguir una cara més curta
i equilibrada, poden ser una bo-
na opció les muntures que tin-
guin més profunditat que am-
plada i amb un pont baix que
resti llargada al nas. Poden
quedar bé les formes ovalades
i allargades dels costats.
Rostre triangular: La part infe-
rior d’aquest rostre és ampla
amb una part estreta que
s’eixampla a l’alçada de les gal-
tes i la barbeta. En aquest cas
estaria bé escollir muntures
primes lleugerament més am-
ples a la zona de les temples
per compensar la prominència
maxil·lar i amb detalls a la vare-
ta. Queden millor les ulleres
amb formes rectangulars i for-
ma de papallona.
Rostre triangular invertit: En
aquest cas, la part ampla de la
cara és superior. Per minimit-
zar aquesta amplada, estaria
bé provar ulleres en les quals
l’amplada de la muntura sigui
lleugerament més estreta que
els límits de les temples, amb
colors i materials suaus o amb
muntures a l’aire.
Rostre diamant: Aquestes són
les cares estretes a l’alçada
dels ulls i la mandíbula amb les
galtes amples. Per accentuar
els ulls i suavitzar els pòmuls,
pot ser una bona idea provar
amb muntures que d’amplada
siguin lleugerament allargades
de forma, rectangulars o amb
línies ascendents.
Rostre quadrat: Són els rostres
amb una forta línia a l’alçada
de la mandíbula i del front i que
tenen la mateixa proporció de
llargada i amplada. Per allargar
aquest tipus de rostre i suavit-
zar-ne els angles, es recomana
escollir estils allargats i ovals
dels costats i evitar muntures
que sobresurtin del rostre.
A part de la forma de la nostra
cara, hi ha altres factors que
determinen el color de les ulle-
res que ens quedarà millor.
Aquests són el color de la pell,
dels ulls i del cabell.
Segons la forma que tingui el nostre rostre, ovalada, rodona, rectangular... i també el nostrecolor de pell i cabell pot haver-hi un tipus d’ulleres que ens quedin millor que unes altres. Al’hora de comprar-nos-en unes, ens pot ajudar saber quines ens afavoriran més
Ulleres segons el nostre rostreCom sabem quines ens poden quedar bé?
El color de la pell,dels ulls i del cabell
també ens potajudar a l’hora de
decidir
002VIUTar.qxd:Maquetación 1 14/1/13 13:30 Página 74
Gener-Febrer 2013 VIU Tarragona I 75
TENDÈNCIES
©K
urh
an-
Foto
lia.c
om
002VIUTar.qxd:Maquetación 1 14/1/13 13:30 Página 75
INTERIORISMEDISSENY_DECORACIÓ_MOBLES_REFORMES
002VIUTar.qxd:Maquetación 1 14/1/13 13:40 Página 76
REPORTATGE INTERIORISME
Arquitectura efímerai esdeveniments
l passat mes de novem-
bre va celebrar-se el so-
par benèfic “II Sopar so-
l idari contra el càncer i la
leucèmia en favor de la Lliga
Contra el Càncer de les Comar-
ques de Tarragona i Terres de
l’Ebre i la Fundació Josep Ca-
rreras” en el qual hi van partici-
par cuiners i restaurants de re-
nom, entre ells els restaurants
Estrella Michelin Can Bosch,
Rincón de Diego i Villa Retiro.
Mermeladadexocolate, un es-
tudi de disseny especialitzat en
arquitectura efímera, va enca-
rregar-se de l’ambientació del
sopar. A partir d’un missatge
molt clar “gràcies”, va elaborar
el disseny global de l’esdeveni-
ment, des de la imatge gràfica
del cartell fins a la invitació, els
flyers, les minutes del sopar...
Era la segona vegada que mer-
meladadexocolate col·laborava
en l’ambientació d’aquesta
trobada, i va treballar amb l’ob-
jectiu d’aconseguir un resultat
emotiu i impactant.
Per difondre el missatge d’a-
graïment es va fer un puzle
amb 2.500 cubs que, a la vega-
da, eren petites capsetes.
La disposició dels clubs sobre
les taules lineals va aconseguir
que la paraula “gràcies” envaís
completament l’espai...
A més a més, gràcies als cubs,
la paraula es disgregava i es
convertia en quelcom interac-
tiu amb el que els assistents hi
podien jugar.
Tal i com afirmen les seves dis-
senyadores, la Laura i la Victo-
ria, Mermeladadexocolate bus-
ca despertar l’emoció amb els
seus dissenys, i per com va es-
devenir tot, van aconseguir-ho.
Els assistents al sopar van po-
der jugar amb els cubs de la
paraula “gràcies” muntant-los,
desmuntant-los, emportant-
se’ls a casa... Tot gràcies a un
disseny fresc i dinàmic.
A banda d’aquests propòsits, la
idea conceptual també tenia
un altre objectiu: “vestir” l’espai
on es celebrava el sopar i anar
amb consonància amb el men-
jar. D’altra banda, per arrodonir
la idea de continuïtat, la minuta
de cada comensal era un altre
cub -capseta on hi deia nova-
ment gràcies i on en cada late-
ral s’hi trobava el menú del so-
par-.
I Anna Escolà, periodista I
Dissenys que desperten emocionsLa paraula “gràcies” va ser la protagonista del II Sopar solidari contra el càncer i la leucèmiacelebrat a Tarragona el novembre passat. L’ambientació del sopar va ser al voltant d’aquestgest de gratitud mitjançant un disseny que convidava a interactuar-hi
E
002VIUTar.qxd:Maquetación 1 14/1/13 13:40 Página 77
Gener-Febrer 2013Projecte “colors " per a la
cadena de botiguesHappening de Barcelona.
ENTREVISTA INTERIORISME
La Laura Cot i la Victoria Casti-
llo són dissenyadores i es van
conèixer a l’Escola d’Art i Dis-
seny de Reus fa 6 anys. La Lau-
ra venia d’una família vinculada
de sempre al disseny i a l’inte-
riorisme i la Victoria venia del
món empresarial, tot i que
sempre havia sabut que el que
l’apassionava era el disseny.
Ambdues són “mermeladade-
xocolate”, l’estudi de disseny
que va encarregar-se de l’am-
bientació del “II Sopar solidari
contra el càncer i la leucèmia
en favor de la Lliga Contra el
Càncer de les Comarques de
Tarragona i Terres de l’Ebre i la
Fundació Josep Carreras”.
Quan va néixer mermeladade-
xocolate? Laura - Va ser a l’Es-
cola d’Art. Sempre fèiem els
treballs juntes i vam adonar-
nos que connectàvem, que te-
níem afinitat, i així va ser com
va néixer “mermeladadexoco-
late”, a partir d’un projecte que
ens van encarregar mentre en-
cara estàvem estudiant. El
nom va sortir-nos sense voler,
però ens va agradar. Un cop
vam acabar els estudis i vam
decidir establir-nos com a em-
presa, sempre que buscàvem
noms nous ens tornava a venir
el de mermeladadexocolate. Va
ser una aposta arriscada i ens
ha agradat. El nom és un mix
entre el castellà i el català, ja
que la Victoria és manxega i jo
sóc de Reus.
Què us en diu, la gent, del
nom? L’identifiquen amb un
estudi de disseny? Victoria - A
la gent li agrada, ha agradat
tant a homes com a dones. És
un nom que suscita comenta-
ris, i és fàcil de recordar perquè
crida l’atenció. Generalment
s’associa al món femení, i tren-
ca perquè la gent tendeix a re-
lacionar-lo amb el món de la
gastronomia.
A què es dedica, mermelada-
dexocolate? Laura – La nostra
especialitat és l’arquitectura
efímera, però treballem tot el
que està relacionat amb el
món del disseny. Per exemple,
si parlem d’un establiment co-
mercial, ens encarreguem de
tot el que fa referència a la se-
La Laura i la Victoria es van conèixer fa 6 anys a l’Escola d’Art i Disseny de Reus. Elles sónMermeladadexocolate, un estudi de disseny especialitzat en “arquitectura efímera”,projectes de poca durada que deixen un llarg record a la memòria
MermeladadexocolateLaura Cot i Victoria Castillo, dissenyadores
Arquitecturaefímera, imatged’establiments
comercials i dissenyglobal de projectes
002VIUTar.qxd:Maquetación 1 14/1/13 13:40 Página 78
002VIUTar.qxd:Maquetación 1 14/1/13 13:40 Página 79
ENTREVISTA INTERIORISME
va imatge: l’interiorisme del lo-
cal, el logotip, el cartell comer-
cial.. tot el que forma part del
fil conductor de l’establiment
que comença des que algú veu
la targeta del nou local fins que
el visita. Ens agrada treballar la
globalitat dels projectes oferint
un disseny assequible a totes
les butxaques.
Quins serveis oferiu? Victoria
- Assessorament de tot tipus,
disseny d’espais comercials,
disseny d’esdeveniments, apa-
radorisme, platós de televisió,
escenografia...
Per qui no hi estigui familia-
ritzat, què entenem per arqui-
tectura efímera? Laura - Ar-
quitectura efímera vol dir dis-
senyar tot allò que faci un im-
pacte visual tant fort que per-
duri en la memòria. Efímer per-
què és de poca durada. L’efí-
mer et permet ser més creatiu
i ha de fer que la gent se’n re-
cordi. Com que és efímer, pro-
picia el treball amb “materials
pobres” que requereixen esme-
rar-se més en el disseny i cen-
yir-se a uns ajustos econòmics.
Es pot fer un muntatge per no-
més dos dies amb materials
tals com paper o plàstic. Com
diem nosaltres, “materials po-
bres per aconseguir un resultat
ric”.
De tot el que feu, què és el
que més us agrada? Victoria -
Ens agrada tot, gaudim fent la
nostra feina: des de dissenyar
un aparador o un estand fins al
disseny d’una casa o d’un es-
deveniment. El que procurem
és oferir un disseny i una aten-
ció molt personalitzats que di-
fonguin un missatge ben clar.
Què heu fet fins ara i a qui
heu assessorat? Laura - Hem
fet una mica el que anomenarí-
em un “pica pica”, una mica de
tot que ens ha enriquit molt i
que ens ho ha fet passar molt
bé. Hem assessorat a empre-
ses, particulars, comerços.
MERMELADADEXOCOLATE
Disseny d’interiors iarquitectura efímera
Tel. 659 432 119 · 626 144 [email protected]
Ambientació d’un casament dut a terme per Mermeladadexococolate.Es van fer més de 400 gavines de paper a mà. Foto cedida per: Joan Duch.
002VIUTar.qxd:Maquetación 1 14/1/13 13:40 Página 80
002VIUTar.qxd:Maquetación 1 14/1/13 13:40 Página 81
SALUTBENESTAR_SANITAT_QUALITAT DE VIDA_CONSELLS
002VIUTar.2qxp.qxp:Maquetación 1 14/1/13 13:44 Página 82
s típic que entre la llista
de nous propòsits de ca-
ra al nou any, juntament
amb el de deixar de fumar o
apuntar-se al gimnàs, hi consti
el de posar-se a dieta amb l’ob-
jectiu de perdre alguns kilos.
Ara bé, cal tenir en compte que
a l’hora d’aprimar-se s’han de
seguir els consells d’un espe-
cialista, ja sigui un nutricionista
o un dietista.
D’aquesta manera, aconsegui-
rem el nostre objectiu sense
posar en risc la nostra salut. I
és que existeix una gran multi-
tud de dietes l’objectiu princi-
pal de les quals és perdre pes,
però no totes són adequades a
l’hora d’aconseguir-ho.
Per a què una dieta sigui afecti-
va i no suposi un risc per a la
nostra salut ha de complir una
sèrie de requisits que és bo
conèixer.
D’altra banda, a través dels
mitjans de comunicació cada
vegada s’anuncien més dietes
miracle que prometen una rà-
pida pèrdua de pes sense gai-
rebé cap esforç. Cal tenir en
compte que aquestes dietes
són sovint prescrites per per-
sones que no tenen coneixe-
ments científics ni professio-
nals en el camp de la nutrició.
En aquesta secció dedicada a
la salut dediquem les pàgines a
parlar de la importància de
mantenir una dieta sana; dels
riscos de seguir una dieta sen-
se la supervisió d’un professio-
nal; del tipus de dieta que se-
gueixen els esportistes i entre-
vistem a la dietista, nutricionis-
ta i coach Marta Begoña.
I Anna Escolà, periodista I
Posar-sea dietaPer fer-ho bé, calconsultar unespecialistaMoltes vegades, la voluntat de perdre unskilos a l’inici del nou any ve motivada per unexcés de menjar durant les festes
É
©Yu
riAr
curs
-Fot
olia
.com
DIETÈTICA I NUTRICIÓ SALUT
002VIUTar.2qxp.qxp:Maquetación 1 14/1/13 13:44 Página 83
84 I VIU Tarragona Gener-Febrer 2013
DIETÈTICA I NUTRICIÓ SALUT
Alimentació saludable
A l’hora de posar-se a dieta
amb l’objectiu d’aprimar-se
s’hauria de seguir una dieta
efectiva i que no suposi un risc
per a la nostra salut que s’hau-
rien de conèixer.
Per exemple, els especialistes
diuen que s’ha de buscar una
pèrdua de pes moderada i gra-
dual i ens aconsellen tenir en
compte uns certs requisits a
l’hora de consumir productes
dirigits a la pèrdua de pes.
D’altra banda, cada vegada
apareixen més dietes miracle
que prometen una ràpida pèr-
dua de pes sense gairebé cap
esforç. Cal tenir en compte que
aquestes dietes són sovint
prescrites per persones que no
tenen coneixements científics
ni professionals en el camp de
la nutrició.
A banda dels riscos que això
pot comportar per al nostre or-
ganisme, s’hi suma el proble-
ma afegit que moltes d’aques-
tes dietes afavoreixen una re-
cuperació molt ràpida del pes
perdut (conegut com l’efecte
rebot o io-io).
També cal tenir en compte que
el sobrepès o obesitat que ens
poden portar a fer una dieta
són situacions que es generen
després d’un temps prolongat
de mantenir una alimentació
inadequada i d’abandonar la
pràctica habitual d’activitat fí-
sica. És per això que no es re-
comana fer dieta només du-
rant un període curt de temps i
després tornar a la nostra ali-
mentació habitual, sinó que es
tractaria de modificar els nos-
tres hàbits alimentaris i procu-
rar mantenir-los.
Aquests consells poden ajudar-
nos a seguir una alimentació
més saludable:
-Quanta més varietat d’ali-
ments tingui el que mengem,
més garantia de que la nostra
alimentació sigui equilibrada i
que contingui els nutrients ne-
cessaris.
-Esmorzar cada dia de la ma-
nera més completa possible:
mai hauríem de prescindir d’un
esmorzar que tingui làctics, pa,
cereals i fruita.
Els especialistes recomanen buscar una pèrdua de pes moderada i gradual. Si seguim unaalimentació inadequada, cal modificar els nostres hàbits alimentaris i procurar manternir-los. A banda, s’haurien de conèixer els riscos que poden comportar les “dietes miracle”
Els esportistes, tant professio-
nals com aficionats, saben que
una alimentació adequada per-
met optimar el rendiment físic i
retardar la fatiga. La dieta ha
de ser equilibrada i ajustada a
les necessitats de cada espor-
tista, al tipus i durada de l'exer-
cici, al moment (entrenament o
competició) i a les condicions
en què es realitza.
A l’hora de cobrir les necessi-
tats nutritives, cal tenir en
compte el següent: pel que fa
als hidrats de carboni, són els
que han de tenir més pes a la
dieta de l’esportista. Respecte
als greixos, les quantitats que
han d’ingerir els esportistes en
període d’entrenament són els
que es recomanen a la població
en general. En quant a les pro-
teÏnes, les necessitats protei-
ques dels esportistes són lleu-
gerament superiors a les que
tenen les persones sedentà-
ries, però amb els aliments
proteics que s'inclouen en l'ali-
mentació diària n'hi ha prou
per a cobrir aquestes necessi-
tats. Si la dieta és equilibrada,
variada i adequada, inclou una
quantitat suficient de vitami-
nes i minerals. Així doncs, no-
més caldrà aportar suplements
en casos específics i de la mà
d'un professional.
Amb la pràctica de l'exercici fí-
sic augmenta la sudoració i, si
l'organisme està hidratat, el
rendiment, la velocitat i la re-
sistència física no es veuran
afectats ni hi haurà cap risc
d'hipertèrmia.
Les necessitats de líquids de-
penen de la durada i la intensi-
tat de l'exercici i de les condi-
cions climàtiques.
Esportistes:una bona dieta optimitza el rendiment
-Els cereals (pa, pasta, arròs,
etc.) especialment els inte-
grals, les patates i els llegums
han de constituir la base de la
nostra alimentació i represen-
tar un terç dels aliments que
ingerim diàriament.
-Es recomana que les grasses
no superin el 30% de les men-
jades diàries. S’ha de reduir el
consum de grasses d’origen
animal (mantegues, embotits,
formatges...)
-Les proteïnes han d’aportar
entre el 10% i el 15% de les ca-
lories totals combinant proteï-
nes d’origen animal i vegetal.
-S’ha de procurar incrementar
el consum diari de fruites, ver-
dures i hortalisses fins arribar,
mínim als 400 grams al dia.
Això vol dir consumir com amí-
nim 5 racions al dia de tots
aquests aliments.
-Limitar el consum de produc-
tes rics en sucre com ara llami-
nadures, dolços i refrescos.
-Evitar picar entre menjades.
-Reduir la sal a les menjades, i
utilitzar preferentment sal io-
dada.
-Intentar calmar la set amb ai-
gua i intentar beure entre un i
dos litres d’aigua al dia
-Procurar fer com a mínim mit-
ja hora d’activitat física d’inten-
sitat moderada (com ara pas-
sejar, anar en bicicleta, etc.)
-Limitar l’ús de l’automòbil i
procurar caminar sempre que
ens sigui possible a l’hora de
desplaçar-nos.
©Ja
cek
Cha
bras
zew
ski-
Foto
lia.c
om
Hauríem deprocurar esmorzarcada dia de lamanera més
completa possible
002VIUTar.2qxp.qxp:Maquetación 1 14/1/13 13:44 Página 84
©Ja
cek
Cha
bras
zew
ski-
Foto
lia.c
om
002VIUTar.2qxp.qxp:Maquetación 1 14/1/13 13:44 Página 85
86 I VIU Tarragona Gener-Febrer 2013
Quines dietes són les més co-
munes? La gent que es posa a
dieta per ella mateixa sense ri-
gor professional i fan dietes mi-
racle pensant que s’aprimaran
i que després no recuperaran
el seu pes. Les dietes no edu-
quen, en tot cas qui ho fa és el
professional. El tractament no
té fi, sinó que és una modifica-
ció d’hàbits alimentaris i d’estil
de vida per sempre. En canvi,
una dieta miracle sí que té un
inici i un fi després del qual el
pacient torna a recuperar el
pes perdut. Per tot això, el que
recomanem a l’hora d’iniciar
una dieta és posar-se a mans
d’un especialista que tingui les
competències per fer dietes o
un Dietista - Nutricionista.
Quin és el perfil de persona
que es posa a dieta? Majorità-
riament, podríem parlar de dos
perfils. Un és el de la dona que
es troba en època de la meno-
pausa, augmenta de pes i vol
recuperar el pes anterior. L’al-
tre, és el de persones amb ma-
lalties associades (augment
del colesterol, augment dels
triglicèrids, apnea, problemes
de mobilitat que minven la qua-
litat de vida, diabetis, tensió ar-
terial elevada, etc.). Després
també venen a la consulta es-
portistes, dones en processos
d’embaràs, pacients infantils,
etc.
Quins perills té no fer-ho sota
la supervisió d’un Dietista-
Nutricionista? En són molts,
per exemple, el conegut com
l’efecte io-io (perdre i recupe-
rar pes); l’alentiment del meta-
bolisme; la desnutrició o dèficit
de micronutrients; empitjorar
les malalties cardiovasculars
(augment del colesterol, tensió
elevada); l’afavoriment de tras-
torns de conducta alimentària
(bulímia, etc. ); convertir els
mals hàbits en crònics...
Com podem identificar una
“dieta miracle”? La que ens
prometi uns resultat ràpids i
màgics, ens prohibeixi algun
grup alimentari, ens doni un
llistat d’aliments bons i dolents
o bé ens permet quantitats lliu-
res... També la podem identifi-
La Marta Peroy ens explica quins perills té no posar-se a dieta sota la supervisió d’unDietista-Nutricionista. També ens ajuda a identificar una “dieta miracle” i ens dóna els seusconsells per dur una alimentació saludable
Marta PeroyDietista-Nutricionista iCoach. Vocal del’Associació Catalana deDietistes-Nutricionistes
ENTREVISTA SALUT
Totes les “dietesmiracle” tenen elperill de l’efecte
rebot ja que no hi haeducació nutricional
002VIUTar.2qxp.qxp:Maquetación 1 14/1/13 13:44 Página 86
002VIUTar.2qxp.qxp:Maquetación 1 14/1/13 13:44 Página 87
ENTREVISTA SALUT
©El
ena
Schw
eitz
er-F
otol
ia.c
om
car si dóna molta importància
a suplements o que es deslli-
guen d’efectes adversos.
Seguir una dieta aconsellada
per un nutricionista és sinò-
nim d’èxit? Seguir una dieta
implica un treball en equip per
part del professional i del pa-
cient. És un treball de dia a dia,
i no és per un temps limitat. Al
principi és un procés tutelat i,
després, amb una bona educa-
ció alimentària, pots mantindre
els teus resultats.
Cada persona és individual
amb uns objectius diferents i
unes característiques perso-
nals diferents, per això es fan
els estudis personalitzats.
Quan hem de posar-nos a die-
ta? Tothom pot posar-se a die-
ta encara que sigui per millorar
la seva alimentació i adquirir
recomanacions alimentàries
que podrà seguir tota la seva
vida. Sobretot, gent que detec-
ta un empitjorament de la seva
salut (augment de pes, del co-
lesterol, de la tensió, dels tri-
glicèrids...). De fet, encara hi ha
poca conscienciació social pel
que fa a la prevenció de la sa-
lut, i només ens en recordem
d’ella quan ens falla.
Les dietes no només són per
aprimar-se, sinó per procurar
menjar bé. Hem de tenir en
compte que els ritmes de vida
han canviat, i que molta gent o
no sap cuinar, o bé no té temps
per fer-ho i recorre a menjars
precuinats.
I quan hem de deixar-la? Tot
tractament té un principi i un fi
depenent dels objectius de ca-
da pacient. Si la dieta la fem
per perdre pes, hauríem de
mantenir aquest pes i compa-
ginar la dieta de manteniment
amb la nostra vida personal i
social.
Quins consells donaries a al-
gú que n’ha començat moltes
i que no ha aconseguit aca-
bar-ne cap? Que es dirigeixi a
un bon professional, perquè la
dieta s’ha d’adaptar a la perso-
nal, no la persona a la dieta.
Seguir una dieta no hauria de
ser una batalla, sinó que s’hau-
ria d’incorporar als hàbits de
cadascú.
I, per davant de tot, ha de ser
una educació nutricional, ja
que la dieta serveix per guan-
yar salut.
I a algú que no segueix cap
dieta però que vol dur una ali-
mentació saludable? Una ali-
mentació saludable és aquella
que conté cinc o sis àpats al
dia, amb cinc racions de fruita
o verdura, de quatre a sis ra-
cions de farinacis (patates,
arròs, llegums, pasta i pa), dos
racions de proteics (majorità-
riament carns blanques i peix) i
dos de làctics, i hauríem d’a-
postar per l’oli d’oliva. Pel que
fa als embotits i a la brioixeria
bàsica, l’hauríem de limitar a
un cop a la setmana.
“Una alimentaciósaludable hauria de
contenir cincracions de fruita iverdura al dia”
002VIUTar.2qxp.qxp:Maquetación 1 14/1/13 13:44 Página 88
©El
ena
Schw
eitz
er-F
otol
ia.c
om
002VIUTar.2qxp.qxp:Maquetación 1 14/1/13 13:44 Página 89
Gener-Febrer 2013
Si un dels nostres propòsits és
deixar de fumar, hem de ser
conscients que aquesta deci-
sió comportarà un procés difi-
cultós, però ens hem de con-
vèncer que ho aconseguirem.
Quan algú deixa de fumar per-
cep ràpidament molts benefi-
cis – i els del seu entorn tam-
bé- i observa millores en la se-
va qualitat de vida, com ara:
s’estalvien diners; es té més
capacitat per a fer exercici; es
millora l’alè; la pell està més hi-
dratada; millora l’olor de la ro-
ba, del cotxe i de casa; aug-
menta la capacitat pulmonar;
etc. Si el que ens proposem
aquest any que iniciem és fer
més activitat física, hem de
pensar que l’exercici és un bon
remei contra la tristor, l’ansie-
tat i la depressió.
En general, es recomana que
les persones adultes facin
trenta minuts d’activitat física
5 dies o més a la setmana. No
cal fer la mitja hora seguida,
s’hi pot arribar fent períodes
d’uns 10 minuts.
Així doncs, podem fer 150 mi-
nuts a la setmana d’activitat fí-
sica moderada o bé 75 minuts
d’activitats aeròbica d’intensi-
tat vigorosa. Entenem per mo-
derada aquella que no ens dei-
xa esgotats, com ara anar al
gimnàs a fer exercicis d’aigua o
practicar algun tipus de ball. A
l’hora de fer exercici hem d’evi-
tar deshidratar-nos i que ens
augmenti la temperatura cor-
poral, per això és important
dur la roba adequada per fer
esport i líquid per anar bevent.
D’altra banda, hi ha alguns
consells que ens poden ajudar
a millorar i augmentar el nos-
tre exercici: utilitzar les escales
enlloc de l’ascensor; procurar
anar a peu a tot arreu on ens
sigui possible, entre d’altres.
Propòsits pelnou anyEl mes de gener pot ser un bon moment perproposar-nos deixar de fumar i fer més es-port per dur un estil de vida més saludable
-Fixar una data i complir-la-Canviar la nostra rutina: recu-perar activitats que havíemdeixat de fer...-Aparcar les excuses: qualsevoldia és bo per deixar de fumar-No fumar cap cigarret-Pensar en positiu: buscar-hiels avantatges i recórrer alsuport de la família, amics,companys...
-Fer exercici per mantenir-seen actiu-Beuremolts líquids: mínim 1, 5litres al dia i evitar l’alcohol-Controlar el que mengem: evi-tar menjars que puguin fer-nos engreixar i apostar per lesverdures-Aprofitar l’ajuda de profes-sionals especialitzats: asso-ciacions, metges, entitats,...
Consells per adeixar de fumar
©Ku
rhan
-Fot
olia
.com
©M
iner
vaSt
udio
-Fot
olia
.com
PROPÒSITS SALUT
002VIUTar.2qxp.qxp:Maquetación 1 14/1/13 13:45 Página 90
Gener-Febrer 2013 VIU Tarragona I 91
SALUT
©Ku
rhan
-Fot
olia
.com
©M
iner
vaSt
udio
-Fot
olia
.com
002VIUTar.2qxp.qxp:Maquetación 1 14/1/13 13:45 Página 91
GASTRONOMIACRÍTICA_RECEPTES_CONSELLS DE CUINA
©M
IMOHE
-Fot
olia.com
Temps de calçots
l proper 27 d’aquest mes
es celebrarà una nova
edició de la “Gran Festa
de la Calçotada de Valls”, una
diada emblemàtica que desta-
ca pel seu caràcter festiu, po-
pular i tradicional.
A Valls fa més de cent anys que
es celebren les calçotades, i el
calçot d’aquesta local itat
compta amb el distintiu de
qualitat IGP (Indicació Geogrà-
fica Protegida).
Des de finals del segle XIX, la
tradició calçotaire ha anat pas-
sant de generació en genera-
ció; per això, Valls és coneguda
com la capital d’aquesta horta-
lissa. Tot i això, la tradició de
celebrar calçotades s’ha estès
arreu del territori català (prin-
cipalment a la província de Ta-
rragona), i la temporada de ce-
lebrar calçotades s’allarga fins
ben entrat el mes d’abril. Les
calçotades s’han convertit en
referent de la gastronomia na-
cional.
Gaudir d’una calçotada és molt
més que degustar un plat sin-
gular i exquisit, perquè la calço-
tada agermana gastronomia,
paisatge i tradició.
En aquestes pàgines hi troba-
reu articles relacionats amb les
calçotades i el seu component
festiu, tradicional i familiar; el
calçot de Valls i el distintiu IGP
(Indicació Geogràfica Protegi-
da) amb el que compta; re-
ferències de restaurants que
n’organitzen i també unes pàgi-
nes dedicades a propostes de
receptes culinàries relaciona-
des amb el calçot.
I Anna Escolà, periodista I
La temporada s’estén de novembre a abrilLa tradició de celebrar calçotades s’ha estès arreu del territori català, principalment a laprovíncia de Tarragona. A la localitat de Valls fa més de cent anys que se’n celebren, i elproper 27 d’aquest mes tindrà lloc la 32a edició de la “Gran Festa de la Calçotada”
E
002VIUTar.qxd:Maquetación 1 14/1/13 15:43 Página 92
©M
IMOHE
-Fot
olia.com
002VIUTar.qxd:Maquetación 1 14/1/13 15:43 Página 93
94 I VIU Tarragona
CALÇOTADES GASTRONOMIA
Calçotades: una festa tradicional
La calçotada és un art culinari
que va més enllà de la gastro-
nomia. És una bona excusa per
gaudir d’un dia amb la família i
amics i assaborir els calçots i
compartir aquesta tradició tan
tan arrelada.
Per qui encara no ho conegui,
la calçotada consisteix en una
ceba dolça (el calçot) cuita a
foc viu, acompanyada per una
salsa especial feta a base de
fruits secs, tomàquet i alls es-
calivats, oli d’oliva i altres in-
gredients, un bon pa de pagès,
vi negre del territori, carn a la
brasa... i, per acabar, una cre-
ma cremada o una taronja.
Segons la llegenda, aquest plat
de procedència humil va ser
descobert per un pagès de
Valls, “Xat de Benaiges”, coent
els grills tendres nascuts de la
ceba vella.
Posteriroment, durant la sego-
na meitat del segle XX, el seu
consum es va fer popular entre
les famílies de Valls i, a partir
d’aquí, es va estendre arreu de
Catalunya.
La tradició de celebrar calçota-
des ha anat passant de genera-
ció en generació. El calçot de
Valls compta amb el distintiu
de qualitat IGP. A més de les
característiques i condicions
establertes pel Consell Regula-
dor de la IGP, el gust especial
del calçot de Valls es deu a la
terra argilenca del Camp de Ta-
rragona i el clima, que perme-
ten desenvolupar el calçot en
condicions més dures que en
altres zones.
Celebrar una calçotada és alguna cosa més que una trobada gastronòmica. El plat va serdescobert per un pagès de Valls a finals del segle XIX. Actualment, el calçot d’aquestalocalitat compta amb el distintiu de qualitat IGP (Indicació Geogràfica Protegida)
Els Calçots de Valls es reconei-
xen perquè van lligats amb un
fil blau amb una etiqueta nu-
merada que n’identifica el pro-
ductor. Aquesta etiqueta amb
el logotip de la IGP és el distin-
tiu de qualitat amb el qual la
Unió Europea distingeix certs
productes de qualitat.
L’àrea de producció del Calçot
de Valls està constituïda per
l’Alt Camp, el Baix Camp, el Ta-
rragonès i el Baix Penedès.
El calçot és fruit d’un any de
conreu a la terra i s’ha cultivat
seguint la tradició de fa més de
cent anys.
Només poden acollir-se a la
IGP els calçots tendres i fres-
cos que compleixin els requi-
sits de la normativa vigent.
Els calçots identificats amb la
IGP Calçot de Valls es troben al
mercat amb feixos de 25 o 50
unitats, lligats amb cinta blava.
En el moment de ser venuts,
hauran de ser sencers, sans; no
hauran de tenir humitats exte-
riors anormals, ni olors, ni gus-
tos estranys; hauran d’estar
nets, però mai rentats.
A més a més, hauran de pre-
sentar les qualitats que exigeix
la IGP.
Valls celebra la Gran Festa de la
Calçotada, aquesta celebració
és una diada festiva, tradicional
i promocional entorn del calçot
que impregna els carrers i pla-
ces de la ciutat de Valls.
La festa ofereix un variat pro-
grama d’actes populars, festius
i concursos relacioants amb el
calçot: cercaviles, demostra-
cions de coure calçots a la gra-
ella, concursos de cultivadors
de calçots, de salsa de la calço-
tada, de menjar calçots, degus-
tacions, etc.
La localitat de Valls fa més de
cent anys que celebra calçota-
des, per això és coneguda com
la “Capital del Calçot”.
El “Calçot de Valls”El calçot és fruit d’un any de conreu a la terra
Els calçotsidentificats amb la
IGP es troben almercat en feixos de
25 o 50 unitats
002VIUTar.qxd:Maquetación 1 14/1/13 15:43 Página 94
Gener-Febrer 2013 VIU Tarragona I 95
PUBLIREPORTATGE GASTRONOMIA
Calçotades exclusives a la Boella
La tradició de la calçotada, té
un lloc especial on gaudir-la: La
Boella. El complex, situat entre
Reus i Tarragona, en una antiga
masia del S. XII, en mig d’una
finca de 150 hectàrees d’olive-
res, organitza, de forma exclu-
siva, calçotades durant tots els
caps de setmana de febrer i
març.
La Boella organitza les calçota-
des de forma exclusiva pel seu
privilegiat entorn que permet
realitzar-les com antany, gau-
dint de productes d’alta quali-
tat amb un servei impecable...
Una oferta irresistible!
La Boella ha preparat un menú
molt especial on els aperitius, i
els calçots es mengen a l’aire
lliure, gaudint d’un ampli jardí
(5.000 m2) que envolta la ma-
sia. Els calçots es preparen,
com no, a l’estil tradicional. Els
plats forts es serveixen al Gran
Pavelló: botifarra i botifarró del
Perol, costelles de xai, patates
de Prades al caliu, carxofes del
Prat i saltat de mongetes.
El menú inclou també postres. I
per a regar aquestes delícies
un bon vi del Montsant i cava
Carles Andreu.
El preu del menú és de 43€, i
10€ pels més petits (de 2 a 12
anys).
Aquesta deliciosa tradició es converteix enúnica, gràcies al servei, la qualitat dels pro-ductes i l’entorn de La Boella
Ubicada a la localitat de La Ca-
nonja, a només 10 minuts de
Tarragona i Reus, la finca La
Boella és un dels resorts oleo-
turístics més especials i singu-
lars de la zona. Les seves 110
hectàrees d’oliveres i jardins al-
berguen un luxós hotel-bouti-
que de 13 suites, un restaurant
de cuina mediterrània i de pro-
ximitat d’alta escola, un dels
millors centres de convencions
del país, un molí d’oli on s’ela-
bora l’oli verge extra de La Boe-
lla, un celler amb producció
pròpia de vins i una vinoteca i
botiga gourmet equipada amb
una moderna sala de degusta-
cions on es desenvolupen acti-
vitats gastronòmiques.
IINNFFOORRMMAACCIIÓÓ
II RREESSEERRVVEESS:: 997777 7777 1155 1155
002VIUTar.qxd:Maquetación 1 14/1/13 15:44 Página 95
96 I VIU Tarragona
CALÇOTADES GASTRONOMIA
“La Gran Festa de la Calçotada”
El programa de la “Gran Festa
de la Calçotada” també inclou
concursos relacionats amb el
calçot, a més de cercaviles, de-
mostracions de coure calçots i
un renovat mercat de la calço-
tada. La Calçotada de Valls, un
àpat basat en el calçot, la seva
salsa i els seus complements,
mou cada temporada riuades
de gent entre els mesos de no-
vembre i abril.
L'autèntica Calçotada, com diu
la tradició una “Calçotada amb
àngel”, ha de tenir com a teló
de fons la Serralada de Mira-
mar i com escenari, la ciutat de
Valls.
A més d’aquesta celebració po-
pular, la ciutat ofereix tot un se-
guit de rutes turístiques que
permeten combinar celebrar la
calçotada i visitar la ciutat.
Rutes que permeten conèixer
els tresors del Barri Antic o
també una sala medieval gòti-
ca amagada sota terra que va
ser porta d'entrada d'un refugi
durant la Guerra Civil.
Recentment s'ha afegit una no-
va ruta guiada, en aquest cas al
símbol arquitectònic principal
de la ciutat: el campanar de
l'església de Sant Joan Baptis-
ta. El campanar de Valls és
considerat el més alt de les es-
glésies parroquials de Catalun-
ya amb 74 metres d'alçada.
Pujar-hi és tota una experièn-
cia ja que la vista sobre la ciu-
tat de Valls, dels perfils dels po-
bles de 6 comarques diferents i
del mar és espectacular.
La visita consta d'una explica-
ció de la història i característi-
ques arquitectòniques del
campanar per part d'un guia
expert que desgrana la seva
narració mentre es pugen els
més de 300 graons fins al replà
de les campanes. Des d'allà, els
visitants podran gaudir d'una
vista panoràmica impressio-
nant sobre la ciutat de Valls i la
comarca de l'Alt Camp.
A l'horitzó podran divisar les
principals poblacions d'aques-
ta comarca, però també els
cims i els pobles de les 5 co-
marques limítrofes: Baix Camp,
Tarragonès, Baix Penedès,
Anoia i Conca de Barberà.
Aquesta ruta conclou amb una
degustació d'una tapa feta a
partir de productes de la terra
acompanyades d'un vi o d'un
cava de l'Alt Camp en un dels
establiments col·laboradors de
la rutes turístiques, situats en
el Barri Antic de la ciutat.
El preu d'una visita guiada amb
degustació d'una tapa és de
8,5 euros per persona i en el
cas dels majors de 65 anys, el
preu és de 4,5 euros per perso-
na.
La tarifa per a grups d'estu-
diants es de 3 euros sense de-
gustació.
Aquesta celebració de Valls esdevé una diada festiva, popular i tradicional entorn del calçotque impregna els carrers i places de la localitat d'un ambient ple de tipisme. Valls ofereix unvariat programa d'actes tradicionals i festius i rutes turístiques
A més de lacelebració, la ciutat
també ofereix lapossibilitat de fer-hi
rutes turístiques
002VIUTar.qxd:Maquetación 1 14/1/13 15:44 Página 96
002VIUTar.qxd:Maquetación 1 14/1/13 15:44 Página 97
Foto cedida per: Laia Estrada (Cambra de Comerç de Valls)
Foto cedida per: Laia Estrada (Cambra de Comerç de Valls)
Aquest any, el concurs de culti-
vadors de calçots compleix 25
anys. Durant aquest quart de
segle la qualitat i el bon conreu
del calçot han anat augmen-
tant, i cal dir que en aquest
procés de millora hi han contri-
buït la denominació de qualitat
Calçot de Valls i la IGP Calçot
de Valls. El concurs i la indica-
ció geogràfica han influït molt
en la qualitat i salubritat del
calçot -que s’obté d’una varie-
tat de ceba-. La gran Calçotada
és una festa gastronòmica po-
pular viscuda al centre de Valls.
Constitueix un dels menjars
més típics i coneguts de Cata-
lunya. Al voltant d'una taula
"calçotaire", es viu un ambient
de diàleg, d'amistat i de festa.
Cultivadorsde calçots
CALÇOTADES GASTRONOMIA
002VIUTar.qxd:Maquetación 1 14/1/13 15:44 Página 98
002VIUTar.qxd:Maquetación 1 14/1/13 15:44 Página 99
RECEPTES GASTRONOMIA
INGREDIENTS
• 12 plaques de caneló bullides
• 400 g de gambes pelades
• 1/2 kg de rap sense espines tallat a trossets petits
• 6 filets de llenguado tallat a trossets petits
• 600 g de musclos o cloïsses
• 20 calçots
• 1/2 litre de llet
• Sal
• 300 g de pastanaga
• 300 g d’espinacs
• 1/2 litre de salsa de tomàquet.
© Yve
s Ro
land
- Fo
tolia
.com
Canelons decalçot, peix iverdures
Primerament, en una cassola
sofregim 10 calçots i pastana-
ga, tot a tallets petits. Hi afe-
gim el peix i els espinacs i ho
coem tot junt, ho rectifiquem
de sal i ho reservem.
Tallem els calçots restants i els
sofregim també amb una mica
de mantega. Quan estiguin
cuits hi afegim dues cullerades
soperes de farina i ho reme-
nem bé, tot seguit hi afegim el
1/2 litre de llet, deixem bullir, hi
afegim la salsa de tomàquet i
rectifiquem de sal. Així obtin-
drem la beixamel de calçots
amb tomàquet.
A continuació omplim les pla-
ques de caneló amb la farsa de
peix que hem fet i emplatem
com si d’uns canelons es trac-
tés. Finalment, ho cobrim amb
la beixamel, hi posem formatge
ratllat i ho gratinem al forn.
La recepta la pots trobar a: El
calçot a la cuina de Masia Bou
(Llibre Editat per La Torratxa)
Una opció molt completa ideal en tempsd’hivern que tant ens pot servir de primerplat com de segon
Elaboració:
002VIUTar.qxd:Maquetación 1 14/1/13 15:44 Página 100
© fo
toyg
rafix
- Fo
tolia
.com
• 1 kg de bacallà
• 7 calçots
• 300 g decréixens
• 1 llimona
• oli
• sal
• farigola
INGREDIENTS
Carpaccio decalçots i bacallà
Tallem el bacallà i els calçots a
làmines tan fines com sigui
possible.
A banda, preparem una vina-
greta amb suc de llimona, oli i
farigola. Ho rectifiquem de sal
si cal.
Posem el calçot i el bacallà ta-
llat a un recipient amanit amb
la vinagreta i el deixem reposar
una mitja hora aproximada-
ment. Finalment, posem unes
làmines de bacallà i calçot en
un plat i el decorem amb els
créixens per donar-hi un toc de
color.
Font:“El calçot a la cuina
de Masia Bou”
(Llibre Editat per La Torratxa)
Un entrant fred que li dóna un toc diferent imolt gustós al tradicional carpaccio de ba-callà
Elaboració:
002VIUTar.qxd:Maquetación 1 14/1/13 15:44 Página 101
RECEPTES GASTRONOMIA
• 1/2 kg. de calçots
• 1/2 kg de sucre
• pell d’una llimona
• 1 pal de canyella.
INGREDIENTS
Melmelada de calçots
Comencem pelant els calçots i
els escaldem en una olla amb
aigua bullent durant cinc mi-
nuts. Un cop passat aquest
temps, els escorrem i retirem.
En una altra cassola hi posem
la resta d’ingredients -el sucre,
la pell de llimona i el pal de
canyella- amb un got d’aigua
de la cocció anterior. Ho dei-
xem coure durant tres quarts
d’hora i retirem la pell de llimo-
na i el pal de canyella.
Una vegada fets tots aquests
passos, triturem la melmelada
i ho deixem refredar.
És important que quan nete-
gem els calçots deixem una
petita part verda de les fulles,
ja que això ens donarà un agra-
dable color verdós a la melme-
lada.
La recepta la pots trobar a:
El calçot a la cuina
de Masia Bou
(Llibre Editat per La Torratxa)
Per als més llaminers, us proposem una melmelada molt fàcil d’elaborar per treure-li sucals calçots. És un producte dolç ideal com a acompanyament de pernil, formatges curats(d’ovella i de cabra), carns, caça, pasta i alguns peixos
Elaboració:
© A
nton
io G
rava
nte - F
otol
ia.com
002VIUTar.qxd:Maquetación 1 14/1/13 15:44 Página 102
© A
nton
io G
rava
nte - F
otol
ia.com
002VIUTar.qxd:Maquetación 1 14/1/13 15:45 Página 103
RECEPTES GASTRONOMIA
© M
IMOHE
- Fot
olia.com
© n
ito -
Foto
lia.com
• 100 g d’ametlla torrada pelada
• 30 gr d’avellana torrada i pelada
• 5 tomacons madurs escalivats
• 1 cabeça d’alls escalivada
• Una gra d’all cru
• 80 cl d’oli d’oliva suau
• Una llesca de pa remullada en vinagre de vi i la polpa
d’una nyora.
• 1/2 cabeça d’alls escalivats
• 4 tomàquets escalivats
• un pebrot del romesco escaldat
• 1/2 culleradeta de pebre vermell dolç
• 1 bitxo
• 100 gr. d’ametlles torrades
• 100 gr. d’avellanes torrades i 2 galetes Maria.
INGREDIENTS
INGREDIENTS
Salsa de calçots
En un morter o batedora posa-
rem els fruits secs i els alls. Ho
picarem bé i hi afegirem la pol-
pa de la nyora i la llesca de pa.
Quan ho tinguem aixafat i ho-
mogeni, posem el tomàquet
passant- lo per un colador
xinès, així separarem la pell i
les llavors que no les volem.
Anem remenant i afegint-hi l’oli
a poc a poc fins que ens lligui
bé la salsa. Rectificarem de sal
i pebre negre i ja ho tindrem
llest per servir.
Aquesta salsa seria la bàsica.
A partir d’aqui hi ha multitud
de variants, per exemple, hi ha
qui hi afegeix una culleradeta
de pebre vermell dolç i hi posa
menys tomàquet per fer una
salsa menys atomacada. En
lloc de pa xopat amb vinagre el
que es pot fer és fregir la llesca
de pa i afegir el vinagre a la sal-
sa.
El complement perfecte per assaborir elscalçots i que no pot faltar a les nostrescalçotades
Elaboració:
Salsa Romesco
Poseu en una batedora els
tomàquets sense pell ni llavors,
els alls pelats, la carn dels pe-
brots, les ametlles i avellanes,
el pebre vermell, el bitxo i les
galetes.
Tritureu-ho tot i aneu-hi incor-
porant oli, un raig de vinagre,
sal i pebre.
Variacions:
Els alls i els tomàquets es po-
den fregir en comptes d’escali-
var. Enlloc de pebrot del ro-
mesco s’hi pot posar nyora, i
també es pot espessir la salsa
amb pa sec fregit.
Una altra opció és afegir-hi una
punta d’all cru, i es pot fer amb
ametlla o avellana sola.
Tot i que aquesta salsa serveix
per acompanyar tot tipus de
plats, els més típics són els
calçots o la xatonada.
La salsa romesco, originària del barri delSerrallo i típica de la ciutat de Tarragona,s’adiu per acompanyar una infinitat de plats
Elaboració:
002VIUTar.qxd:Maquetación 1 14/1/13 15:45 Página 104
© M
IMOHE
- Fot
olia.com
002VIUTar.qxd:Maquetación 1 14/1/13 15:45 Página 105
106
REIAL CLUB NÀUTICRESTAURANT
eial Club Nàutic de Tarragona es
va fundar el 1878 i, en la seva es-
pecialitat, és el més antic d’Espan-
ya. En els seus orígens el Club, que treballa
per fomentar els esports nàutics i poten-
ciar el coneixement i el respecte al mar, va
ser conegut com el Club dels “xiflats”, ja
que la gent no entenia com els joves poden
divertir-se remant i navegant com els pes-
cadors. Als 60 inaugurà l’Escola de Mari-
neria per promoure l’afecció als esports de
mar i aquesta tasca li va donar un reconei-
xement esportiu. El Reial Club Nàutic de
Tarragona va tenir vàries ubicacions, i des
del 1920 va construir un nou edifici al barri
del Serrallo i actualment la seva seu social,
inaugurada el 1977, es troba al port espor-
tiu.
Al juny del 2005 es va inaugurar la nova
etapa del restaurant en la nova seu social.
El restaurant del Reial Club Nàutic de Ta-
rragona, situat en un marc incomparable
ofereix unes vistes excepcionals de la ciu-
tat de Tarragona i del mar. A l’estiu disposa
de Terrassa i servei de cocktelería.
CUINA MEDITERRÀNIA MARINERA
Especialitat: Arrossos
Preu menú: 17,50 €
Preu carta: 17 - 20 €
Horari: Obert tots els migdies.
Divendres i dissabtes nit
Port esportiu, edif.nàuticC/Dic de Llevant, s/nTarragona977 225 824
R
002VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 14/1/13 15:24 Página 106
107
Autovia Reus-TarragonaT-11, km 12
La Canonja977 77 15 15
LA BOELLAMAS & RESTAURANT
n restaurant íntim i acollidor ubicat
entre Tarragona i Reus a l’interior
d’una masia del segle XII. Ofereix
producte de proximitat i de la millor quali-
tat: cuina tradicional marinera de Cam-
brils, receptes d’interior elaborades amb
les verdures i espècies de l’hort i olis de la
pròpia finca, rebosteria feta al seu propi
obrador... En definitiva, una carta que evo-
ca el paisatge a la cassola en un marc in-
comparable.
La Boella és un dels resorts més especial i
singulars de la zona. Compta amb més de
110 hectàrees d’oliveres i jardins que alber-
guen un boutique-hotel amb 13 suites, el
restaurant a la carta, un dels millors cen-
tres de convencions de la zona, un molí
d’oli on s’elaboren els olis d’oliva de finca,
un celler que produeix vins de la DO Tarra-
gona i una vinoteca equipada amb una
moderna sala de tasts on es desenvolupen
activitats entorn al món de la gastronomia.
UCUINA MEDITERRÀNIA DE PROXIMITAT
Especialitat: Cuina tradicional marinera i d’interior
Preu menú: Menú del Mas: 28 € Menú la Boella: 60 €
Preu carta: 50 €
Horari: De 13:30 a 16:00 h i de 21:00 a 23:00 h
002VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 14/1/13 15:24 Página 107
108
GOLOSAITALIARESTAURANT
l restaurant “Golositalia”, situat al
centre de Tarragona, a prop de la
Rambla Nova, ofereix cuina tradi-
cional italiana i, tot i que la seva carta és
variada i hi trobem diversos entrants i dife-
rents tipus de carns i de peix, està especia-
litzat en pizzes i pastes. El restaurant,
d’ambient familiar, ofereix un suggerent i
variat menú autèntic italià i també menús
degustació per a grups. El preu del menú
de migdia de dilluns a divendres oscil·la
entre els 9 i els 11€, i el menú d’ entre set-
mana de nit entre els 15 i els 25 €. Pel que
fa a la seva carta, hi destaquen els antipas-
ti, rissotto, carpaccio,diferents tipus de
pastes, de pizza i postres d’elaboració prò-
pia. “Golositalia” compta amb un saló inde-
pendent adient per a tot tipus de celebra-
cions, actes socials, d’empresa o reunions
de feina. Arran de les peticions de diversos
clients, el restaurant va decidir posar en
marxa un servei a domicili i proporcionar
així l’opció de degustar cuina italiana a la
mateixa llar.
CUINA ITALIANA
Especialitat: Pizzes i pastes
Preu menú: De dilluns a divendres migdia 9-11 €De dilluns a divendres nit 15-25 €
Preu carta: 7 - 15 €
Horari: Dill a dg 13 - 16:30 h / 21 h a 00:30 hDilluns nit tancat
Ramon y Cajal 2243001 TarragonaTel. 664 669 014674 472 116
E
002VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 14/1/13 15:24 Página 108
109
Passeig Jaume I, s/nSalou
977 384 000
ARENARESTAURANT
ituat al passeig Jaume I de Salou,
es consolida definitivament com la
primera direcció gourmet de la zo-
na gràcies a una potent proposta culinària
catalana, tradicional i de proximitat. La
senzillesa, la picada, els contrasts i la mi-
llor matèria prima de l’hort, el mar i el co-
rral defineixen una carta clàssica en la se-
va concepció però que sorprèn inclús al
més gourmand sense necessitat de recó-
rrer a avantguardes ni artificis.
Tot això es pot gaudir en la serenitat d’una
sala oberta al mar amb grans finestrals,
exquisidament decorada, o a la seva te-
rrassa ubicada enmig del passeig marítim,
amb una espectacular panoràmica de la
platja de Llevant i del Mediterrani.
SCUINA MEDITERRÀNIA
Especialitat: Cuina mediterrània de proximitat
Preu menú: Diari - 15 €. Menú arena - 25 €
Preu carta: 25 - 30 €
Horari: De 14 a 16h i de 20,30 a 23h
Tancat dg. nit i dl. Vacances gener i febrer.
002VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 14/1/13 15:24 Página 109
110
LA TAULARODONA
BRASERIA
bicat a la Part Alta de la ciutat, al
carrer la Nau, la braseria “La taula
rodona” ens ofereix cuina catalana
tradicional: plats casolans amb productes
de la terra i amb la carn a la graella com a
principal reclam. És un restaurant d’am-
bient rústic que té una capacitat per a 64
persones i compta amb dues sales, acull
sopars de grup i d’empresa i els caps de
setmana ofereix la possibilitat de fer-hi re-
serves. “La taula rodona” ofereix dos me-
nús, un de 8,90 € i un de 10,90 € (ambdós
amb les postres i la beguda inclosos). El
primer ofereix la possibilitat d’escollir en-
tre escudella i amanida de primer plat i, de
segon, entre conill i mandonguilles amb
sèpia. Els primers plats del segon menú
poden ser amanida tèbia i sopa de ceba i,
els segons, entrecot o rap cremat. Val a dir
que les postres del restaurant són d’elabo-
ració pròpia. Finalment, la braseria també
ofereix esmorzars de forquilla de 8 a 11 del
matí per qui prefereixi iniciar el dia assabo-
rint un plat de bacallà, de peus de porc o
una llonganissa a preus econòmics
CUINA CATALANA CASOLANA
Especialitat: Cargols, amanides, carns a la graella
Preu menú: 8,90 - 10,-90 € (Dill./div.) 13,90 € (Cap de setmana)
Preu carta: Entre 15 - 18 €
Horari: Dill. de 10-16 h, de dim. a diss de 10-16 h i de
20-01:00 h. Dg. de 10-16 i de 20-23 h
C/La Nau, 443003 Tarragona977 24 25 92
U
002VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 14/1/13 15:24 Página 110
111
Ctra Reus a ConstantíKm 5 - Tarragona
977 260 131
MAS FOLCHRESTAURANT
envinguts al restaurant Mas Folch,
un dels racons amb encant de la
comarca. A pocs quilòmetres de
Tarragona i Reus, trobem el restaurant,
ubicat en una masia modernista familiar i
envoltat d'una zona ajardinada amb més
de cent espècies vegetals diferents. El con-
junt forma un entorn exquisit on gaudir
d'una cuina d'autor, barreja de tradició i
creativitat i on el temps s'atura en mans
d'un servei atent i professional. El nostre
servei de cuina és als migdies de dimarts a
diumenge de 13:00 a 16:00 i les nits del di-
vendres i dissabte només per a grups amb
reserva previa, a partir de 20 persones. El
dilluns tenim tancat per descans setmanal.
Durant el mes d'agost el restaurant ro-
mandrà tancat els dilluns, dimarts i dime-
cres.
El restaurant Mas Folch demana als seus
clients que per garantir-li un millor servei
reservin prèviament.
BCUINA D’AUTOR
Especialitat: Cuina tradicional i creativa
Horari: De dimarts a divendres de 13 a 16 h.
Divendres i dissabte només grups..
Reserva prèvia
002VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 14/1/13 15:25 Página 111
112
EL TERRATRESTAURANT
l Terrat Restaurant situat al carrer
Ponts d’Icart 19 de Tarragona ens
ofereix una cuina pròpia de la fu-
sió entre la tradició i la creativitat, sempre
lligat al producte de qualitat de la zona i de
l’estacionalitat del mercat, dins d’un am-
bient càlid, tranquil i acollidor. Decorat
amb un estil jove i fresc, el Terrat Restau-
rant disposa de dues sales i té capacitat
per a 60 persones. Perfecte per acollir
grups de comensals i menjars d’empresa.
Ofereix menú diari de dimarts a divendres
al migdia per 18€ I de dimarts a dijous nit
per 28€ iva i beguda inclosos.
Menú degustació per 38€.
Menú d’autor a 58€.
L’horari de cuina és de 13:30 a 16h i de
20:20 a 23h. Tanca els diumenges a la nit i
els dilluns. El mes d’agost tanca els diu-
menges tot el dia però obre els dilluns.
CUINA D’AUTOR CREATIVA
Especialitat: Cuina mediterrània d’autor
Preu menú: De dimarts a divendres migdia 18 €.
De dimarts a dijous nit 28 €
Horari: De 13,30 a 16 h i de 20,30 23 h
Ponts d’Icart, 19Tarragona972 248 485
E
002VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 14/1/13 15:25 Página 112
113
Camí Mas de Teret43764 El Catllar
629 777 444
MAS DE TERETRESTAURANT & NATURA
bicat enmig de la natura, Mas de
Teret és més que un restaurant, ja
que compta amb àmplies zones
enjardinades ideals per a tot tipus d'activi-
tats: zona esportiva, d'hípica, pista ameri-
cana, zona infantil amb animals de granja i
piscina. Un espai idíl·lic per a tot tipus de
celebracions - bodes, comunions, batejos,
d’empresa, reunions familiars, etc.- on po-
der degustar-hi plats d'una fusió perfecta
entre la cuina tradicional i les noves
tendències. També disposa d’una zona
chill-out, i properament inaugurarà els
seus sopars temàtics. D’altra banda, ofe-
reix les millors instal·lacions per a cele-
brar-hi calçotades amb productes de 1a
qualitat amb calçots recollits especialment
per a l’ocasió cuinats a l’antiga i també so-
pars d’estiu a l’aire lliure. A la vegada, el
restaurant es converteix en l’espai idoni
per als més petits, ja que poden gaudir de
festes d’aniversari en plena natura o fer-hi
excursions amb l’escola per conèixer la
granja escola.
UCUINA TRADICIONAL AMB NOVES TENDÈNCIES
Especialitat: Cuina tradicional i creativa
Preu menú: 24,50 € (IVA no inclòs)
Horari: Obert tot l’any prèvia reserva
002VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 14/1/13 15:25 Página 113
114
L’AMPARITOBAR - RESTAURANT
’especialitat de l’Amparito, bar que
duu el nom del pasdoble que s’ha
convertit en l’himne de les festes
de Santa Tecla, és la cuina catalana de la
terra amb les tapes (a l’Amparito n’hi
diuen tap) com a especialitat. Algunes de
les que hi podem degustar, tant si és en
forma de tapa com de ració, són els ous
fregits amb xistorra i patates, les croque-
tes de pernil ibèric amb melmelada de ca-
rabassó; els bolets amb botifarra negra;
les anxoves sobre base de tomàquet aro-
matitzat; calamarsets i els bunyols de ba-
callà i melmelada de tomàquet. Els seus
productes són de la zona – cenyits a la
temporada- i d’elaboració pròpia. Les es-
pecialitats de la casa són la sopa de farigo-
la, els bolets saltejats amb botifarra negra i
el morro amb sal i pebre. Pel que fa als
postres, hi trobem iogurt amb xarop de
fruites del bosc, músic o formatge fresc
amb melmelada de tomàquet. L’Amparito,
bar acollidor situat al bell mig de la Part Al-
ta de la ciutat, ens ofereix també una peti-
ta selecció de vins i vermuts de Tarragona
exclusius de la província, i una tapa “sor-
presa” d’acompanyament per a cada con-
sumició que hi fem. El local compta amb
una sala que accepta grups reduïts d’unes
deu persones aproximadament
CUINA SABORS DELS PAÍS
Especialitat: Tapes de forquilla
Preu tapa: Des de 1,5 €
Menú selecció: 8,90 €
Horari: Dl. a ds. 19 a 22,30 h. Dimecres tancat.
Ds., dg. de 12 a 15,30 h i de 19 a 22,30 h.
C/ Cavallers, 3Tarragona877 011 295
L
002VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 14/1/13 15:25 Página 114
115
C/ Bisbe Bonet s/nEl Serrallo
43004 Tarragona977 215 053
L’ONADARESTAURANT
l restaurant l’Onada està ubicat al
bell mig del Serrallo davant de les
barques de pesca. Ofereix una cui-
na especialitzada en peix i marisc, del barri
del Serrallo i diferents tipus d’arrossos, així
com una àmplia selecció de plats a la carta
i tapes marineres.
L’Onada compta amb un ampli saló amb
possibilitats de fer-hi tot tipus de celebra-
cions, dinars i sopars d’empresa i per a
grups, també una terrassa per gaudir-hi de
“sopars a la fresca” a l’època del bon
temps. Durant la temporada de calçots
ofereix la temporada marinera.
L’Onada va ser el restaurant guanyador de
“La Forquilla d’Or 2012” del certamen Ta-
rragona Tapes amb la tapa de Trifàsic de
tonyina.
ECUINA DEL SERRALLO
Especialitat: Peix i marisc
Preu menú: De dilluns a divendres 20 €
Preu carta: Des de 30 €
Horari: De dimarts a dissabte 13 a 16 h i 20 a 23 h
Diumenge de 13 a 16 h. Dilluns tancat.
002VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 14/1/13 15:25 Página 115
116
CA VIDALBAR - RESTAURANT
estaurant Ca Vidal, antiga masia
que va ser construïda l'any 1777
com s'indica en la pedra de l'arc
de la porta principal. Al restaurant trobem
diferents espais, a la planta baixa, el vestí-
bul empedrat, l'àmplia cuina amb la llar i la
quadra per les cavalleries. Al primer pis, la
gran sala de respecte i els dormitoris amb
les seves respectives alcoves. I en l'últim
pis, les golfes sota teulada que.disponía de
alambí per a la destil · lació del vi amb la
bassa per refrigerar el serpentí, el molí d'oli
amb la seva premsa i els seus queixals i l'e-
ra per la batuda i el paller.
A Ca Vidal disposen d'un ampli ventall de
plats, repartit en cartes o be menús per a
tot tipus de celebracions, des de batejos a
casaments, passant per menjars d'empre-
sa o sopars de Nadal. Destaquen les calço-
tades de Ca Vidal, on inclouen; degustació
de vermut Yzaguirre, calçots a la brasa
amb salsa romesco, escarola amb olives
arbequines, llonganissa amb mongetes del
ganxet, botifarra negra amb tomàquet al
caliu, xai a la brasa amb patata i carxofa al
caliu, postres, beguda i café. Sigui quina si-
gui l'època de l'any, a Ca Vidal trobarà es-
pecialitats, suggeriments i tot això en un
ambient casolà, còmode i agradable.
CUINA CATALANA
Especialitat: Carns a la brasa/Calçotada
Preu menú: Menú del dia 15 € IVA inclòs
Cap de setmana 26,50 IVA inclòs
Preu carta: 17 - 20 €
Horari: Obert tots els dies per dinar i divendres,
dissabte i vigílies obert per sopar
Plaça de l’Església, 16Perafort977 625 293
R
002VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 14/1/13 15:26 Página 116
117
C/ Natzaret, 14Tarragona
638 900 210
KENNEDY’SBAR - RESTAURANT
ar tradicional irlandès situat al ca-
rrer Nazaret on la seva especialitat
són les hamburgueses irlandeses,
les patates xip i la cervesa Guinness. Ken-
nedys ofereix diferents tipus de cerveses
de barril, la Guinness, la Leffe vermella, la
Franziskaner, la Magners, Heineken i Caf-
feys Irish ale i cerveses nacionals i interna-
cionals. Pel que fa al menjar, l’especialitat
del Kennedys són les costelletes, les aletes
de pollastre, tot tipus d’hamburgueses, na-
chos, patates braves, etc. i cada setmana
s’ofereixen productes frescos. De 6 de la
tarda a les 8 del vespre és “l’hora del pas-
tís” (Cake Club), on cada setmana pot de-
gustar-se una varietat diferent, pastís de
pastanaga, de Guiness.. acompanyat d’un
cafè i a un preu especial. Una de les parti-
cularitats del Kennedys és el menjar per
compartir, on diferents grups de persones
poden asseure’s a la mateixa taula. El bar
compta amb pantalles grans i projector
per poder oferir tots els partits de futbol –
tant de la lliga nacional com de les interna-
cionals i una terrassa.
B
CUINA GASTROPUB
Especialitat: Irish beef burger i Guinness
Preu menú: Màxim 10 €
Horari: De dimarts a divendres de 18 a 1,30 h.
Ds. de 14 a 2 h i dg. de 14 a 23 h
002VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 14/1/13 15:26 Página 117
118
TOCAPERONRESTAURANT
’especialitat del restaurant Toca
Perón, el nom del qual prové d’una
típica expressió de les festes lo-
cals de Tarragona, és la cuina mediterrània
actualitzada a base d’una carta de la qual
el 80% dels productes són de la província
de Tarragona. Els plats del restaurant do-
nen un toc innovador i modern a la tradi-
cional cuina d’aquí i de sempre. Per encà-
rrec, també ofereix carns exòtiques com
ara de nyu, faisà o cangur. El restaurant, a
banda de la carta també ofereix 4 tipus de
menús diferents i un variat assortit de ta-
pes i “montaditos”. El Toca Perón compta
amb un pis superior on hi ha un menjador
que permet celebrar-hi tot tipus de troba-
des. Ubicat davant la plaça de la Font, es-
cenari principal de les festes, n’és un refe-
rent més pels tarragonins i tarragonines
de la ciutat.
CUINA MEDITERRÀNIA ACTUALITZADA
Especialitat: Carns exòtiques
Preu menú: 10,50 € migdia · 14,95 € de dill a dj nitdiss i div nit 16,95 €
Preu carta: 20 - 25 €
Horari: De dill a dg de 12 a 16:30 h / 19 a 01:00 hDill i dg nit tancat
Trinquet nou 7, baixoscant. C/del portaletTarragona977 232 074
L
002VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 14/1/13 15:26 Página 118
119
Plaça Sedassos, 5Tarragona
977 213 489
KENAVOCREPERIE
a Creperie Bretone Kebavo és un
restaurant ubicat al casc antic de
Tarragona, concretament a la Plaça
Sedassos. La seva especialitat, com el seu
nom indica, és l’elaboració de plats típics
de la cuina bretona, tals com són les galle-
tes o les crepes salades a base de farina de
sarraí; una massa apta per a celíacs i rica
en minerals i vitamines varies. Sense obli-
dar-nos de l’autèntica sidra bretona, que
procuren importar dels cellers més distin-
gits, i que és ideal per acompañar als plats
de Kenavo. També la seva cuina ofereix
molta verietat d’entrants pe picar tu sol o
per a compartir. I a tot això hi hem d’afegir
una llarga gamma de postres per acabar
de gaudir d’un àpat complet i deliciós.
Un altre dels encants de l’establiment és la
seva ambientació, enfocada als anys 60,
amb models de l’època, taules de fàrmica,
seients d’escai i llums i cartells propis dels
bistrots parisencs. Tot acompanyat per
una música francesa de fons, que junta-
ment amb l’aire retro del local, fan del res-
taurant un indret melancólic, càlid i acolli-
dor.
L
CUINA BRETANYA FRANCESA
Especialitat: Galettes, creps i amanides
Preu menú: 11 € de dilluns a divendres / 12,50 dissabte
Horari: De dilluns a dissabte de 13:00 a 23:00 h.Diumenge tancat.
002VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 14/1/13 15:26 Página 119
120
MITOSBAR MUSICAL
l bar musical Mitos, situat al carrer
Estanislau Figueres, ofereix durant
els matins servei d’esmorzars va-
riats amb ofertes molt econòmiques ; a les
tardes servei de cerveseria i a les nit servei
de bar-musical amb especialitats en cocte-
leria variada i combinats premium. També
ofereix, sota reserva prèvia, sopars per a
grups.
Cal destacar que disposen de menjar i be-
gudes per persones celíaques.
Mitos organitza varis esdeveniments du-
rant la setmana: dimecres de 22 a 01h
“speaking corner” punt de trobada de con-
versa en anglès on s’hi reuneixen varies
persones per practicar aquest idioma diri-
git pel professor Andrew Dobbin d’English
Tarragona. Els dijous a la nit (fins les 03 de
la matinada) és el dia de les festes univer-
sitàries. I divendres i dissabte a les nit s’or-
ganitzen festes de diferents estils musicals
per a tothom i per a tots els gustos.
CUINA RÀPIDA
Especialitat: Cafeteria, cerveseri i cockteleria variada
Horari: De dl. a dv. de 8 a 14 h i de 17 a 3h.
Dissabtes de 18 a 3 h. Diumenge tancat.
Obert per partits Barça o Madrid,
de 18 a 23 h
Estanislao Figueras, 47Tarragona977 230 313
E
002VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 14/1/13 15:27 Página 120
121
Mèndez Nuñez, 7Tarragona
977 082 132610 468 108
DA MARIORESTAURANT-PIZZERIA
l restaurant compta amb un forn
de llenya on es couen les pizzes de
masa tradicional i elaboració caso-
lana de primera qualitat. A Da Mario, que
duu el nom del seu xef, hi trobem una carta
a base de peix, carn i verdura acompanya-
da de vins catalans, de la resta de l’estat i
italians. Alguns dels plats especials de la
casa són la lasanya, els canelons al forn,
espaguetis al marisc, arrossos de tots ti-
pus...i la pasta, n’hi ha de tipus diferents
d’elaboració pròpia, ja sigui seca, fresca o
al forn. El restaurant també té una barba-
coa per poder fer-hi carn a la brasa a la
llenya, i ofereix un menú de dilluns a diven-
dres pensat especialment per als treballa-
dors. Da Mario acull esdeveniments com
ara casaments i altres trobades socials, ja
que compta amb una sala menjador on hi
caben al voltant de 50 persones i amb una
terrassa amb capacitat per a 35 comen-
sals.
ECUINA ITALIANA
Especialitat: Pizza tradicional al forn de llenya
Preu menú: 9,90 - 14,90 €
Preu carta: 15-18 €
Horari: Dilluns a dissabte 13 a 16,30 h
i de 19,30 a 24 h. Diumenge tancat
002VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 14/1/13 15:27 Página 121
122
LA CASSOLETAD’ARRÒSRESTAURANT
’especialitat de “La cassoleta
d’arròs” -restaurant ubicat a la
Part Alta de Tarragona- és la cuina
relacionada amb els menjars típics del Del-
ta de l’Ebre i, com el seu mateix nom indi-
ca, els plats estrella són el marisc i l’arròs
de collita pròpia. Ambientat com si fos un
vaixell, l’aire mariner no només el trobem
en els seus plats, sinó també en els detalls
del restaurant. Pel que fa a l’arròs, podem
degustar-hi un arròs a banda; de mar i
muntanya; un arròs mariner; amb llamàn-
tol i suquets de peix. D’altra banda, a la
carta del restaurant hi trobem plats típics
com ara l’anguila amb suc, l’anguila fuma-
da, cuixetes de granota, xapadillo o orti-
gues de mar. “La cassoleta d’arròs” també
ofereix menús amb primer plat, segon i les
postres amb beguda inclosa (el preu és de
14 € de dilluns a divendres). Entre les op-
cions del menú cal destacar-hi musclos a
la marinera, calamars de la casa, arròs
amb galeres, arròs amb bacallà i espinacs.
De postres, crema catalana o menjar
blanc.
CUINA TÍPICA DEL DELTA DE L’EBRE
Especialitat: Arrossos i marisc
Preu menú: 14 € de dilluns a divendres
Preu carta: 20 - 25 €
Horari: De dill a dj de 13 a 17h, de div a ds de
13 a 17 h i de 20:30 a 00:00 h
C/ La Nau, 6, baixos43003 Tarragona687 842 545
L
002VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 14/1/13 15:27 Página 122
123
C/ La Cota, s/n43007 Tarragona
977 20 74 63
TENNIS PARKRESTAURANT
Cala Romana, un lloc privilegiat, 2
min. caminat de la platja ,el Res-
taurant del Tennis Park, amb un
entorn inigualable ofereix un complert ven-
tall de possibilitat tant pels socis del club
com els convidats.
Menú diari de cuina mediterrània casolana
i plats combinats de dilluns a dissabte a 12
€, Menus especials per a cel.lebracions,
(Aniversaris, comunions, batejos, dinars i
Sopars de grups..etc) amb una mitja de 24
€. Zona infantil de jocs amb possibilitat de
monitors.
A CUINA MEDITERRÀNIA
Especialitat: Arrossos i fideuàs
Preu menú: 12 €
Horari: De dilluns a dissabte de 13.30 a 16 h
Esdeveniments especials de 9 a 00 h
002VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 14/1/13 15:28 Página 123
124
ELS FOGONSDE L’ISMA
RESTAURANT
ls fogons de l’Isma és un restau-
rant de cuina catalana ubicat a la
Plaça Prim (més coneguda com la
plaça de la “mitja lluna” ) que ens ofereix 3
espais diferenciats: dues terrasses i una
sala interior. La sala té dos nivells, el pri-
mer presenta un ambient chill – out i el se-
gon és una sala menjador. Les terrasses es
troben una ubicada a la mateixa entrada
del local -on es pot gaudir d’un vermut o
un “pica-pica” (tant al migdia com a la nit)-
i, l’altra, a l’àtic, on s’hi pot dinar, sopar o
prendre-hi una copa. El restaurant, que
també organitza nits temàtiques, sessions
de monòlegs i concerts, treballa amb pro-
ductes frescos de la Llotja. Ofereix una
carta variada on podem trobar-hi des d’a-
manida de llagostins i saltejat de faves fins
a carpaccios d’elaboració pròpia i tot tipus
de carn, peix i arrossos. “Els fogons de l’is-
ma” també pot ser la nostra opció si ens
ve de gust un assortit de tapes o degustar-
hi un menú que consta de tres plats i on
els seus productes són del mateix dia.
CUINA CATALANA
Especialitat: Tot tipus de cuina catalana
Preu menú: De dmts a dv 13,90 €
Preu carta: 25 - 30 €
Horari: De dmts a dg de 10 a 16h i de 20 a 02:00 h
Plaça mitja Lluna, 243001 Tarragona687 53 81 05
E
002VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 14/1/13 15:28 Página 124
125
Carretera nacional 340Km. 1168,5Tarragona
977 209 756
EL TRULLBAR - RESTAURANT
ituat al costat de la platja llarga, el
Trull era un antic molí d’oli del se-
gle XVIII del qual es conserva gran
part dels seus components originals. El lo-
cal es converteix així en un lloc on es gau-
deix tant de la cuina com de l’entorn. Dis-
possen d’una amplia carta típica catalana
en la que la utilització d’ingredients de la
terra és imprescindible, combinada amb
plats de la nova cuina moderna. El gruix de
la carta es la carn a la brasa ben equilibra-
da amb una gran varietat d’entrants, pri-
mers plats i diferents tipus de peix. L’avan-
tatge de poder menjar una carn damunt
d’una pissarra calenta es infinita i aquesta
és la manera en la que serveixen entre-
cots, borrassos, espatlles de cabrit i “colet-
xons”. Per acabar no oblidem els postres
casolans on la crema catalana, les trufes,
full de nata, tiramisú… fan un final perfec-
te. Per les calçotades proposen un menú
on la qualitat i la varietat siguin la que es
mereixen, tot això envoltat en un entorn
agradable i familiar.
S
CUINA CATALANA, BRASERIA
Especialitat: Carns a la pissarra
Preu menú: Desde 22 €
Preu carta: 25 € aproximadament
Horari: De 13 a 16 h i de 20 a 23 de dt. a dj.
Dv. i ds., vespre de 20 a 23,30 h
002VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 14/1/13 15:28 Página 125
126
MASIA BOURESTAURANT
n unim la tradició amb el bon fer,
la cuina d'autor amb la cuina re-
gional ~ Ens adaptem als nous
gustos i les noves tècniques, on desta-
quem les nostres calçotades i els nostres
plats de cuina tradicional, renovats a cada
estació i on la caça ocupa un paper prota-
gonista. A Masia Bou tenim més de 70
anys d'experiència amb la celebració d'ac-
tes, banquets i celebracions de tot tipus,
sabem celebrar els esdevenements com a
tu t'agrada. Amb un gran ventall de menus
per escollir, Menu de noces, menú de co-
munions, Menu de celebracions, Esmorçar
per la ruta del císter…Gaudeix a qualsevol
lloc del nostre servei de catering per a bo-
des, convencions i dinars familiars. Sense
preocupar-se de cap detall: mobiliari, vai-
xelles, jocs de taula, tot queda a les mans
de la gent experimentada de Masia Bou.
CUINA D’AUTOR AMB CUINA REGIONAL
Especialitat: Calçots
Preu menú: A consultar
Preu carta: 30 €
Horari: De 13 a 16 h i de 20 a 23 h
Crta. de Lleida, km. 21,543800 Valls972 600 427630 126 298
O
002VIUTarFitxes.qxd:Maquetación 1 14/1/13 15:28 Página 126
FITXES RESTAURANTS
Gener-Febrer 2013 VIU Tarragona I 127
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Peix i marisc
Cuina del SerralloUbicat al cor del Serrallo, al restau-rant l’Onada li oferim l’opció de gau-dir dels nostres plats de la carta o béde la nostra àmplia varietat de tapesmarineres.
C/Bisbe Bonet, s/n (El Serrallo)43004 Tarragona
Tel. 977 215 053 Carta
Dinars, sopars, caps de setmana i festius
L’ONADA
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Creps
Galetes, creps i amanidesLa Creperie Kenavo destaca per unagran varietat de creps freds i ca-lents, dolços i salats, tan bons perberenar com per sopar. Situat alcentre de la ciutat, al casc antic.
Plaça Sedassos, 5 - TarragonaTel. 977 213 489
Menú: 11€ de dilluns a divendres12,50€ dissabte
Obert: De dilluns a dissabte de 13 a 23 h
CREPERIE KENAVO
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Tot tipus de cuina catalana
Cuina catalanaRestaurant de cuina catalana ubicat ala Plaça Prim amb una sala chill-out,menjador i terrassa exterior amb am-bient acollidor i minimalista. Els seusplats son una combinació de tradició imodernisme d’el·laboració pròpia.
Plaça mitja Lluna, 2 - TarragonaTel. 687 538 105
Menú: De dimarts a divendres 13,90 €Carta: 25-30 €
ELS FOGONS DE L’ISMA
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Pizzes i pastes
Cuina italianaOferim als clients un suggerent i variatmenú de dia de dill. a div., menús de-gustació per a grups i una carta varia-da on destaquen els antipasti, rissotto,carpaccio, diferents tipus de pastes,de pizza i postres d’elaboració pròpia.
C/Ramon y Cajal, 22 - TarragonaTel. 664 669 014 i 674 472 116
Menú: Dill. a div. migdia 9-11 €, nit 15-25 €Carta: 7 - 15 €
Dill a dg 13-16:30 h-21 h a 00:30 h Dill nit tancat
GOLOSITALIA
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Tapes
Tapes, plats combinats i menusUn lloc ideal per disfrutar i degustarplats típics de la cuina espanyola,com són les tapes, els “montaditos” iles llesques, en un ambient agrada-ble, cordial i una exel·lent relacióqualitat, preu i quantitat.
C/Alcalde Pere Molas, 6 baix 2 43480 Vilaseca, Tarragona
Tel. 977 396 346 - 663 759 578 Menú: Dimarts 5€ (anticrisi)
Obert: De dilluns a diumnege de 8 a 24h
MELVIN
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Arrossos i marisc
Cuina típica del Delta de l’EbreUbicat a la Part Alta de Tarragona, ofe-reix un tipus de cuina mediterrània iplats tradicionals del delta de l’Ebre,amb especialitat en arrossos ambien-tat dins un marc amb aire mariner.
C/La Nau, 6 - TarragonaTel. 687 842 545
Menú: 14 € de dill a div - Carta: 20-25 €Obert: De dill a dj de 13 a 17 h, de div a ds
de 13 a 17 h i de 20:30 a 00:00 h
LA CASSOLETA D’ARRÒS
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Cargols, amanides, carns a la graella
Cuina catalana casolanaUbicat a la Part Alta de la ciutat, al ca-rrer la Nau, la braseria “La taula rodo-na” ens ofereix cuina catalana tradi-cional: plats casolans amb productesde la terra i amb la carn a la graellacom a principal reclam.
C/La Nau, 4 - TarragonaTel. 977 242 592
Menú: 8,90 €- 10,90 € (dill-div)13,90 € (cap de setmana) - Carta: 15 - 18 €
LA TAULA RODONA
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Tapes de forquilla
Cuina catalana de la terraSituat al bell mig del casc antic deTarragona en un ambient acollidor,l’Amparito ofereix racions o mitgesracions i tapes. Per cada consumicióun “tap sorpresa”.
C/ Cavallers, 3 - TarragonaTel. 877 011 295
Preu tapa: Des de 1,5 €Horari: Dilluns a Dissabte 19 a 22,30 h
Ds., dg. i festius 12 a 15,30 h i 19 a 22,30 h
L’AMPARITO
002VIUTar.qxd:Maquetación 1 14/1/13 13:13 Página 127
FITXES RESTAURANTS
128 I VIU Tarragona Gener-Febrer 2013
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Irish beef burger i Guinness
Cuina Gastropub El bar Kennedy’s, típic bar irlandés,amb cerveses d’importació, menjarscom costelles, aletes i hamburgue-ses i on podràs gaudir cada dia de 6a 8 del Cake Club.
C/ Natzaret, 14 - TarragonaTel. 638 900 210
Menú: Màxim 10 €Horari: Dimarts a divendres de 18 a 1,30 h
Dissabte de 14 a 2 h i diumenge de 14 a 23 h
KENNEDY’S
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Pasta italiana
Cuina italianaLa Tana de Lupo, ofereix una combi-nació d’excel.lents plats típics ita-lians d’el.laboració propia, renovantles típiques receptes italianes ambtocs moderns de la mà del seu xefamb un servei i ambient familiar .
Plaça Ripoll, 6 - 43003 TarragonaTel. 977 211 194
Menú: 12€ - Carta: 25€Obert: De dilluns a diumenge de 13 a 16h
i de 19 a 00.00h
LA TANA DEL LUPO
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Cafeteria, cerveseria i cockteleria
Cuina ràpida Als matins esmorzars, tardes cerve-seria i a les nit servei de bar-musicalamb cocteleria variada i combinats.Dijous nit, festes universitàries icaps de setmana festes variades.
Estanislao Figueras, 47 - TarragonaTel. 977 230 313
Horari: De dilluns a divendres de 8 a 14 h ide 17 a 3 h. Ds. de 18 a 3 h
Dg. tancat. Obert per partits Barça o Madrid
MITOS
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Esmorzars i aperitius
Situat al centre del casc antic, plaçade la Font, ofereix esmorzars i aperi-tius al matí i coctels i copes al ves-pre.
Plaça de la Font, 2 ·baixos - TarragonaHorari: De dilluns a diumenge de 10:00 a
15:00h i de 18:00 a 01:00 h.Dimarts tancat.
BAR MELIC
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Tapes i platillos casolans
Cuina Mediterrània casolanaAl Casc antic podràs gaudir de tapesi racions elaborades amb productesfrescos i de qualitat, amb peix i ma-risc de les llotges de la província deTarragona, i verdures d’agriculturaecològica de proximitat.
Plaça de la Font, 47 - TarragonaTel. 977 21 25 79
Menú de dilluns a divendres: 14 €Horari: D’11:00 a 16:00 h ide 20:00h a
24:00h. Dimarts matí tancat.
LOLA TAPES
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Romesco
Cuina de mercatLocal petit i acollidor situat al cor dela Part Alta, als peus de la catedral.D’estil retro i ambientat amb músicade blues. Cuina de mercat basada enla gastronomia popular catalanaperò sense extravagàncies.
C/Curaleries, 2 - TarragonaTel. 977 220 744
Menú: dill.- div. 14,50 € - diss.- diu. 17 €Menú nit dilluns - dissabte 23,5€
TECLA 60
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Carns a la brasa, cargols a la llauna
Cuina catalanaAl centre de la ciutat podreu degus-tar la millor cuina catalana i un as-sortiment de postres d’elaboraciópròpia. Gaudiu de les seves especia-litats en carns a la brasa, cargols a lallauna i calçotada a la terrassa
C/Estanislau Figueras, 36 - TarragonaTel. 977 23 24 55
Menú diari: 10,5 €. Carta: 19,90 €Horari: De dimarts a diumenge de 13:15 a
16:00h i de 20:15 a 23:30 h
PASSADÍS
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Gambes al whisky
Cuina catalana Situat al casc antic de Tarragona, acasa nostra hi trobareu un tracteproper en un entorn ideal per com-partir un bon àpat en la millor com-panyia.
C/ Cavallers, 12 baixos - TarragonaTel. 977 243 756
Menú: Migdia 15,50 €. Nit i festius 24,50 €Horari: Dilluns a dissabte 13,30 a 16h
i de 21 a 23,30 h. Diumenge tancat
ENTRECOPES
002VIUTar.qxd:Maquetación 1 14/1/13 13:13 Página 128
FITXES RESTAURANTS
Gener-Febrer 2013 VIU Tarragona I 129
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Paelles
Cuina de mercatSituat a la Plaça del Rei, cuina tradi-cional de mercat, productes de qua-litat que podreu gaudir en un am-bient acollidor.
Plaça del Rei, 4 - TarragonaTel. 977 22 45 79
Menú: 15 € de dimarts a divendresHorari: de dimarts a diumenge de 13:00 a
15:30 h i de 20:30 a 22:30 h
CA L’OSCAR
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Tapes i “montaditos”
Cuina casolana i tapesSitual al carrer Major prop de la ca-tedral, podràs gaudir amb els platspreparats al moment. Elaborats ambcor i carinyo, productes frescos i deprimera qualitat a bon preu.
C/ Major, 36 - TarragonaTel. 977 21 80 31
Menú: Des de 12,5 € de dimarts a diu-menge
Horari: De dimarts a diumenge de 11:00 a16:00 h i de 19:30 a 00:00 h.
EL COMPLET
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Bacallà a la catedral
Cuina Mediterrània i tapesRestaurant familiar de cuina catalanad’autor, situat al casc antic aprop laCatedral. Aquest 2013 OFERTA: TOTSEL MONTADITOS QUE PUGUIS MEN-JAR + COPA DE VI 19 € (mínim 2 per-sones).
C/ Les Coques, 1, bis - TarragonaTel. 977 252 121
Menú: 12 € dinarHorari: Dl. matí de 13-16 h. Dimarts tancat.
De dc. a ds. de 13 a 16 h i de 19:30 a 00 h
QUIM QUIMA
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Carns a la pissarra
Cuina catalana, braseriaSituat al costat de la platja llarga, unlloc on es gaudeix tant de la cuinacom de l’entorn acompanyat d’untracte familiar i una terrassa cobertaon poder menjar a l’aire lliure.
Ctra. nacional 340, km. 1168,5 - TarragonaTel. 977 209 756
Menú: Desde 22 €. Carta: 25 € aprox.Horari: De 13 a 16 h i de 20 a 23 h de dt. a dj.
Dv. i ds., de 13 a 16 h i de 20 a 23,30 h
EL TRULL
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Arrossos i foie micuit
Cuina mediterrània d’autor Ubicat a la part alta de Tarragona, elrestaurant compta amb sales i te-rrassa per poder realitzar tot tipusd’esdeveniments, tan privats comprofessionals.
Sant Anna, 3 - Tarragona 43003Tel. 977 241 464
Menú: De dimarts a divendres 15 €Horari: De dt. a dg. 13 a 16h i de 20,30 a 23h
Dilluns tancat
PALAU DEL BARÓ
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Cuina mediterrània
Cuina mediterrània actualitzadaRestaurant situat davant la plaça de laFont, son especialistes en cuina cata-lana i mediterrània, amb un toc inno-vador i modern, on destaquem quetreballen per encàrrec carns exòtiquescon el nyu ,el cangur o la zebra.
C/Trinquet nou, 7 baixos · Cant. C/del portaletTarragona · Tel. 977 232 074
Menú: 10,50 € migdia 14,95 € de dill a dj nitdiss i div nit 16,95 € - Carta: 20-25 €
Obert: De dill a dg de 12 a 16: 30 h / 19 a01:00 h . Dill i dg nit tancat
TOCA PERON
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::“Xuletons” i graellades.
Cuina criollaSiguin benvinguts a la nostra casaon seran atesos en un ambient fa-miliar i podran degustar les carnsmés selectes i els vins de la nostraterra. No hi ha amor més sincer quel’amor al menjar.
C/Major, 11. Part alta Tarragona - TarragonaTel. 972 249 557
Menú: 12,5 € dim. a div. - 15,5 € diss., dium.Obert: de dimarts a dissabte migdia i nit.
Diumenge migdia
CAN BELLOT
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Cuina mediterrània d’autor
Cuina d’autor creativaEl Terrat combina plats d’inspiraciómediterrània amb producte de qua-litat de la zona i de temporada.Ofereix menú diari de dia i de nit,menú degustació i menú d’autor.
Ponts d’Icart, 19 - TarragonaTel. 977 248 845
Menú: De dimarts a divendres migdia 18€De dimarts a dijous nit 28€
Horari: De 13,30 a 16 h i de 20,30 a 23 h
EL TERRAT
002VIUTar.qxd:Maquetación 1 14/1/13 13:14 Página 129
FITXES RESTAURANTS
130 I VIU Tarragona Gener-Febrer 2013
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Brasa i calçotades
Cuina de braseriaEstem especialitzats en cargols a lallauna, pollastres, espatlles i tocinetsa l’ast amb foc de llenya. Menú diari imenjar per emportar.
C/ Cervantes, 14 - TarragonaTel. 977 23 06 49
Menú: 12 € Calçotades: 28 €Horari: 13:00 a 15:30 h i de 20:45 a 23:30 h
PITICUIXA
RestaurantPiticuixa
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Arrossos
Cuina mediterrànea marineraEl restaurant del Reial Club Nàuticde Tarragona, situat en un marc in-comparable ofereix unes vistes ex-cepcionals de la ciutat de Tarragonai del mar. A l’estiu disposa de Terras-sa i servei de cocktelería.
Port esportiu, Edifici nàutic. C/ Dic de Llevant s/n - Tarragona
Tel. 977 225 824 Menú: laborables 17,50€
Obert: Tots els migdies. div. i diss. nit
REAL CLUB NÀUTIC
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Pizza tradicional al forn de llenya
Cuina italianaDa Mario ofereix pizzes de masa tra-dicional i elaboració casolana axícom plats especials de la casa comlasanya, canelons al forn, espaguetisal marisc i arrossos de tots tipus.
Méndez Núñez - TarragonaTel. 977 082 132 / 610 468 108
Menú: 9,90 - 14,90€Horari: De dilluns a dissabte de 13 a 16,30 h
i de 19,30 a 24 h. Diumenge tancat.
DA MARIO
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Cuina tradicional marinera i d’interior
Cuina mediterrània de proximitatUn restaurant íntim i acollidor ubicat al’interior d’una antiga masia del s. XII.Ofereix una cuina mediterrània de pro-ximitat amb productes de la millorqualitat.
Autovia de Reus - TarragonaT-11 km 12, La Canonja
Tel. 977 771 515Menú del Mas: 28 € de dilluns a divendres
Menú la Boella: 60 € Horari: De 13:30 a 16:00 h i de 20:30 a 23:00 h
LA BOELLA
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Cuina mediterrània de proximitat
Cuina Mediterrània Situat al passeig marítim de Salou,combinen les últimes novetats ambla cuina tradicional de la zona. Serveid’alta escola i impecable oferta gas-tronòmica.
Passeig Jaume I, s/n - SalouTel. 977 384 000
Menú Diari: 15 €, Menú Arena: 25 €Horari: De 13 a 16 h i de 20.30 a 23 h
Tancat diumenges vespre i dilluns
ARENA
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Cuina tradicional i creativa.
Cuina tradicional innovadora.Situat en un entorn natural, ofereixaperitius, amb tapes originals, es-morzars de forquilla, dinars de menúdiari o “executiu/esportistes” i unceller amb més de tres mil ampolles.
Camí de Mas Teret - 43764 El CatllarTel. 629 777 444
Menú: 24,5 € (IVA no inclós)de divendres a diumenge
Horari: Obert tot l’any previa reserva
MAS DE TERET
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Cuina tradicional i creativa
Cuina d’autorUbicat en una masia modernista fa-miliar amb zona ajardinada on gau-dir d'una cuina d'autor. Tradició i cre-ativitat en mans d'un servei atent iprofessional.
Crta. de Reus a Constantí, km. 5 - TarragonaTel. 977 260 147
Horari: De dimarts a diumenge de 13 a 16.Divendres i dissabte només grups,
prèvia reserva.
MASIA FOLCH
EEssppeecciiaalliittzzaattss eenn::Calçots
Cuina d’autor amb cuina regionalData de 1929 i es coneix com la "Ca-sa pairal de la calçotada". Cuatre ge-neracions donen sentit a la tradicióon la cuina tradicional i la caça ocu-pen també un paper protagonista.
Crta. de Lleida, km. 21,5 - 43800 VallsTel. 977 600 427 - 630 126 298
Menú: A consultarCarta: 30 €
Horari: De 13 a 16 h i de 20 a 23 h
MASIA BOU
002VIUTar.qxd:Maquetación 1 14/1/13 13:14 Página 130
CONTRA002VIUTar.qxd:Maquetación 1 11/1/13 09:58 Página 131
CONTRA002VIUTar.qxd:Maquetación 1 11/1/13 09:58 Página 132