W. E. RETANA
RIZALNOTICIES BIOGRÀFIQUES
BARCELONA
BIBLIOTECA POPULAR DE «L'AVENÇ»
1910
W. E. RETANA
RIZALNOTICIES BIOGRÀFIQUES
BARCELONA
BIBLIOTECA POPULAR DE «L'AVENÇ»
1910
ALS LLEGIDORS
En JO de Desembre de 19°7, fa jamés de dos anys, l'eximi escriptor castellàD. W. E. Retana va donar en el «Centre
Nacionalista Republicà», de Barcelona) da
vant un nornbrosissim auditori, una magnífi
ca conferencia, aplaudidissima, sobre la Vida
y: escritos del DL José Rizal.
Aquest volumet n'es un extracte fet pel
mateix autor. Gracies a ramabilitat exqui
sida del nostre amic Sr. Retana) podem
publicar-lo, traduit en català, en la nostra
BIBLIOTECA POPULAR. La figura den Rízal
ressurt esplendent en aquestes curtes pàgines.Siga) el publicar-les) un petit tribut d'admi
ració al gran martre de la Patria Filipina.
J. CASES - CARBÓ
ALS LLEGIDORS
En JO de Desembre de 19°7, fa jamés de dos anys, l'eximi escriptor castellàD. W. E. Retana va donar en el «Centre
Nacionalista Republicà», de Barcelona) da
vant un nornbrosissim auditori, una magnífi
ca conferencia, aplaudidissima, sobre la Vida
y: escritos del DL José Rizal.
Aquest volumet n'es un extracte fet pel
mateix autor. Gracies a ramabilitat exqui
sida del nostre amic Sr. Retana) podem
publicar-lo, traduit en català, en la nostra
BIBLIOTECA POPULAR. La figura den Rízal
ressurt esplendent en aquestes curtes pàgines.Siga) el publicar-les) un petit tribut d'admi
ració al gran martre de la Patria Filipina.
J. CASES - CARBÓ
Antecedents histories. - Naixença den Rizal. - La sevainfancia. - Fa'l batxillerat a l'Ateneu dels jesui.tes de Manila. - Estudia Filosofia i Lletres a l'Uni·versi tat de Manila.
LA conquista de les Isles Filipines nos'assembla a cap altra de les conquis
tes dels espanyols fetes per la força de lesarmes. Les Filipines varen esser guanyadesDer la persuasió, i lés va guanyar un vellescriva que's deia Legazpi, un dels gransrepresentatius, com ara's diu, de les Vastongades. L'obra den Legazpi fou obra depau, no de guerra. La vida de la colonia vatranscórrer, a travers del temps, d'una manera molt trista: el país no era ric; se trobavaa milers de llegües de la metropoli: alH no
Antecedents histories. - Naixença den Rizal. - La sevainfancia. - Fa'l batxillerat a l'Ateneu dels jesui.tes de Manila. - Estudia Filosofia i Lletres a l'Uni·versi tat de Manila.
LA conquista de les Isles Filipines nos'assembla a cap altra de les conquis
tes dels espanyols fetes per la força de lesarmes. Les Filipines varen esser guanyadesDer la persuasió, i lés va guanyar un vellescriva que's deia Legazpi, un dels gransrepresentatius, com ara's diu, de les Vastongades. L'obra den Legazpi fou obra depau, no de guerra. La vida de la colonia vatranscórrer, a travers del temps, d'una manera molt trista: el país no era ric; se trobavaa milers de llegües de la metropoli: alH no
8 Retana
hi anaven gairebé altra gent que'ls que sobraven de Mexic. Les ordres religioses, que hifeien un paper important desde 'I començament de la dominació espanyola, van acabarper imposar-se, venirita esser la classe directora, sobre tot en lo referent a la vida socialdels indigenes: el frare va arribar a esser elgovernant absolut de la conciencia filipina.El periode dit constitucional va importaren el país algunes llibertats; però aquestesdesaparegueren per sempre en 1824, en queva quedar abolida la gloriosa constitució del'any 12, Sobrevingué una gran reacció,s'establí amb gran rigor la censura previad'impremta, i, naturalment, s'extengué'lmalcontentament, el qual, sense exteriorisar-se, cada dia s'enfondia en el cor delsoprimits.
En 1872, un motí militar que esclata aCavite (motí molt digne d'estudi) va portarcom conseqüencia'l sacrifici de tres capellans dels més inteligents i caracterisats,i que fossin deportats molts filipins quehavien sobressortit per la llur cultura i perllur amor a les'idees lliberals. Aquells sacrificis i aquellsexils varen deixar llevar; el
8 Retana
hi anaven gairebé altra gent que'ls que sobraven de Mexic. Les ordres religioses, que hifeien un paper important desde 'I començament de la dominació espanyola, van acabarper imposar-se, venirita esser la classe directora, sobre tot en lo referent a la vida socialdels indigenes: el frare va arribar a esser elgovernant absolut de la conciencia filipina.El periode dit constitucional va importaren el país algunes llibertats; però aquestesdesaparegueren per sempre en 1824, en queva quedar abolida la gloriosa constitució del'any 12, Sobrevingué una gran reacció,s'establí amb gran rigor la censura previad'impremta, i, naturalment, s'extengué'lmalcontentament, el qual, sense exteriorisar-se, cada dia s'enfondia en el cor delsoprimits.
En 1872, un motí militar que esclata aCavite (motí molt digne d'estudi) va portarcom conseqüencia'l sacrifici de tres capellans dels més inteligents i caracterisats,i que fossin deportats molts filipins quehavien sobressortit per la llur cultura i perllur amor a les'idees lliberals. Aquells sacrificis i aquellsexils varen deixar llevar; el
Ri!{al 9
temps passava, i en tant que 'Is espanyolsviviem sense recordar allò de Cavi/e, els filipins, pensant-hi, acariciaven un ideal deredempció. Calia un home que l'encarnés,un home que fos simbol de l'ideal; i aquesthome aparegué; aquest home fou en Ri4al,la vida del qual vaig a relatar.
En Josep Rizal va néixer el r 9 de Jun y der86r en un poblet que's deia Calamba, dela provincia de La Laguna, pertanyent a laregió tagala. Desde molt petit se va singularisar, no solament per la seva gran inteligencia, sinó per l'amor, veritablement religiós, que sentia per Ja seva patria. Els seuspares e! van portar a Manila, i allí, desprésd'haver viscut algun temps en la mateixacasa ont visqué'l P. Burgos, - un dels capellans filipins executats en r872, - va passara l'Ateneu dels jesuites, en qualitat d'intern.La tragedia del 72 no li fugia de la memoria,com no n'hi fugien certes injusticies quehavia vist en el seu poble, i que ell refereixen un dels seus articles en aquests termes:
«Sobre la fina arena de las orillas de!lago de Bay hemos pasado largas horas denuestra niiiez pensando y soñando en lo
2
Ri!{al 9
temps passava, i en tant que 'Is espanyolsviviem sense recordar allò de Cavi/e, els filipins, pensant-hi, acariciaven un ideal deredempció. Calia un home que l'encarnés,un home que fos simbol de l'ideal; i aquesthome aparegué; aquest home fou en Ri4al,la vida del qual vaig a relatar.
En Josep Rizal va néixer el r 9 de Jun y der86r en un poblet que's deia Calamba, dela provincia de La Laguna, pertanyent a laregió tagala. Desde molt petit se va singularisar, no solament per la seva gran inteligencia, sinó per l'amor, veritablement religiós, que sentia per Ja seva patria. Els seuspares e! van portar a Manila, i allí, desprésd'haver viscut algun temps en la mateixacasa ont visqué'l P. Burgos, - un dels capellans filipins executats en r872, - va passara l'Ateneu dels jesuites, en qualitat d'intern.La tragedia del 72 no li fugia de la memoria,com no n'hi fugien certes injusticies quehavia vist en el seu poble, i que ell refereixen un dels seus articles en aquests termes:
«Sobre la fina arena de las orillas de!lago de Bay hemos pasado largas horas denuestra niiiez pensando y soñando en lo
2
lO Retana
que habia mas alia, al otro lado de las olas.En nuestro pueblo veiamos, todos los diascasi, al teniente de la guardia civil, al alcaldecuando lo visitaba, apaleando é hiriendo alinerme y pacíficovecino que no se descubria y saludaba desde lejos. En nuestropueblo veíamos la fuerza desenfrenada, lasviolencias y otros excesos cometidos por losque estaban encargados de velar por la pazpublica; y, fuera, el bandolerismo, los tulisanes, contra los cuales eran impotentes nuestras autoridades. Delltro tmíamos la tiranía yfitera el cautiverio. Y me preguntaba entonces si en los paises que habia alia, al otrolado del lago, se vivía de la misma manera;si alla se atormentaba con duros y cruelesazotes alcampesino sobre quien recaia unasimple sospecha; si alia se respetaba el hogar;si para vivir en paz habia que soborna( atodos los tiranos ... »
Del talent i aplicació den Rizal com estudiant bastara dir que les vintidues assignatures del batxillerat les guanya totes amb lanota de sobresaliente. Al mateix temps queestudiava, i per passatemps, va anar exercitant-se en el dibuix, en l'esculptura i en la
lO Retana
que habia mas alia, al otro lado de las olas.En nuestro pueblo veiamos, todos los diascasi, al teniente de la guardia civil, al alcaldecuando lo visitaba, apaleando é hiriendo alinerme y pacíficovecino que no se descubria y saludaba desde lejos. En nuestropueblo veíamos la fuerza desenfrenada, lasviolencias y otros excesos cometidos por losque estaban encargados de velar por la pazpublica; y, fuera, el bandolerismo, los tulisanes, contra los cuales eran impotentes nuestras autoridades. Delltro tmíamos la tiranía yfitera el cautiverio. Y me preguntaba entonces si en los paises que habia alia, al otrolado del lago, se vivía de la misma manera;si alla se atormentaba con duros y cruelesazotes alcampesino sobre quien recaia unasimple sospecha; si alia se respetaba el hogar;si para vivir en paz habia que soborna( atodos los tiranos ... »
Del talent i aplicació den Rizal com estudiant bastara dir que les vintidues assignatures del batxillerat les guanya totes amb lanota de sobresaliente. Al mateix temps queestudiava, i per passatemps, va anar exercitant-se en el dibuix, en l'esculptura i en la
II
poesia. Als disset anys era batxiller i teniaperfectalJ1ent definides les seves variadesaptituts.
L'elecció de carrera'l va fer vacilar: vaoptar primer per la de Filosofia i Lletres;despres se va matricular en el preparatoride Medecina. Totes dues facultats se cursaven en l'Universitat de Manila, l'unica en elpais, regida per frares dominics. En Rizal vanotar tot seguit el cambi en la manera d'ensenyar. Es just dir que 'Is jesuites eren meshabils i mes considerats: tractaven als llursdeixebles carínyosament, mentre que 'Is dominics solien tractar-los amb menyspreu, peròsobre tot als indigenes que donaven senyalsde posseir el preat tresor de la dignitat, i enRizal el tenia en alt grau. Sovint, sentint-seferit, i veient les humiliacions que tenien depassar alguns companys, va concebir l'idead'anar-se'n a Espanya. Per aquell temps, esa dir, essent estudiant, va escriure una sarsuela que va esser representada en el teatreque 'Is jesuites tenien en llur Ateneu i vaconcórrer a un certamen amb una oda queli va valer el primer premi. En aqueixa oda,l'autor es el primer filipí que escriu la frase
II
poesia. Als disset anys era batxiller i teniaperfectalJ1ent definides les seves variadesaptituts.
L'elecció de carrera'l va fer vacilar: vaoptar primer per la de Filosofia i Lletres;despres se va matricular en el preparatoride Medecina. Totes dues facultats se cursaven en l'Universitat de Manila, l'unica en elpais, regida per frares dominics. En Rizal vanotar tot seguit el cambi en la manera d'ensenyar. Es just dir que 'Is jesuites eren meshabils i mes considerats: tractaven als llursdeixebles carínyosament, mentre que 'Is dominics solien tractar-los amb menyspreu, peròsobre tot als indigenes que donaven senyalsde posseir el preat tresor de la dignitat, i enRizal el tenia en alt grau. Sovint, sentint-seferit, i veient les humiliacions que tenien depassar alguns companys, va concebir l'idead'anar-se'n a Espanya. Per aquell temps, esa dir, essent estudiant, va escriure una sarsuela que va esser representada en el teatreque 'Is jesuites tenien en llur Ateneu i vaconcórrer a un certamen amb una oda queli va valer el primer premi. En aqueixa oda,l'autor es el primer filipí que escriu la frase
12 Retana
PATRIA MEVA. POC temps després hi va haveru n altre certamen literari; però en aquest, adiferencia de l'altre (en el qual als espanyolsse 'ls havia judicat apart), va establir·se quehi hauria un sol premi per a peninsulars ifilipins, i aq neix primer premi se -I va enduren Rizal, per un treball en prosa en honorde Cervantes. Què no li devia an en Rizalla victoria? I això que'l jurat era compostd'espanyols exclusivament.
En Rizal va sentir-se superior als blancs;al menos, igual als blancs superiors. I, ambtot i amb això, el factor raça, en el seu país,semblava com si peses sobre d'ell com unam'lledicció. De què li servia derrotar alsespanyols en un certamen public, si erailldio? Ell no oblidava la tragedia del 72;però tampoc oblidava que, trobant-se en elseu poble, de vacacions, una nit va rebreuna escopetada per l'esquena. Era que haviapassat aprop d'un guarda civil i no l'haviasal udat! Si en Rizal hagues estat espanyolno hauria rebut l'escopetada.
12 Retana
PATRIA MEVA. POC temps després hi va haveru n altre certamen literari; però en aquest, adiferencia de l'altre (en el qual als espanyolsse 'ls havia judicat apart), va establir·se quehi hauria un sol premi per a peninsulars ifilipins, i aq neix primer premi se -I va enduren Rizal, per un treball en prosa en honorde Cervantes. Què no li devia an en Rizalla victoria? I això que'l jurat era compostd'espanyols exclusivament.
En Rizal va sentir-se superior als blancs;al menos, igual als blancs superiors. I, ambtot i amb això, el factor raça, en el seu país,semblava com si peses sobre d'ell com unam'lledicció. De què li servia derrotar alsespanyols en un certamen public, si erailldio? Ell no oblidava la tragedia del 72;però tampoc oblidava que, trobant-se en elseu poble, de vacacions, una nit va rebreuna escopetada per l'esquena. Era que haviapassat aprop d'un guarda civil i no l'haviasal udat! Si en Rizal hagues estat espanyolno hauria rebut l'escopetada.
Ri~al
11
13
La seva anada a Espanya i desembare a Barcelona. S'estableix a Madrid, ant cOlitinua -ls seus esrullis.
Ple d'amargor al mateix temps que ansiósd'estudiar amb entera llibertat les ciencies iles lletres, va decidir-se a venir a Espanya,i pel Juny de r882 va desembarcar a Barcelona. En Rizal venia ja perfectament definit: era, pel seu cor, un gran nacionalista,i era, pels seus antecedents personals, ungran malcontent. Amb tot, el seu nacionalisme se sobreposava a tota altra cosa; el seuardent amor a la patria era la seva devocióobsessió. I el seu primer article escrit aBarcelona, als pocs dies d'haver desembarcat,el va titolar El amor paIria. Com l'exalta!I quina unció posa en les frases! « El amora la patria no se borra ¡amas, una vez haentrado en el corazón, porq ue lleva en si unseIlo divino que Ie hace eterna, imperecedero.» I tot seguit, com si volgués infondre-I en les persones a qui consagrava'I seutreball: « Se ha dicho siempre qnc ci amorha sida el móviI nüs poderoso de las accio-
Ri~al
11
13
La seva anada a Espanya i desembare a Barcelona. S'estableix a Madrid, ant cOlitinua -ls seus esrullis.
Ple d'amargor al mateix temps que ansiósd'estudiar amb entera llibertat les ciencies iles lletres, va decidir-se a venir a Espanya,i pel Juny de r882 va desembarcar a Barcelona. En Rizal venia ja perfectament definit: era, pel seu cor, un gran nacionalista,i era, pels seus antecedents personals, ungran malcontent. Amb tot, el seu nacionalisme se sobreposava a tota altra cosa; el seuardent amor a la patria era la seva devocióobsessió. I el seu primer article escrit aBarcelona, als pocs dies d'haver desembarcat,el va titolar El amor paIria. Com l'exalta!I quina unció posa en les frases! « El amora la patria no se borra ¡amas, una vez haentrado en el corazón, porq ue lleva en si unseIlo divino que Ie hace eterna, imperecedero.» I tot seguit, com si volgués infondre-I en les persones a qui consagrava'I seutreball: « Se ha dicho siempre qnc ci amorha sida el móviI nüs poderoso de las accio-
Retana
nes mas sublimes. Pues bien: entre todoslos amores, el de la patria es el que ha producido las mas grandes, mas heroicas y masdesinteresadas. Leed la Historia ... » Després d'alguns paragrafs molt sentits i moltraonats, afegeix: « Vosotros los que habéisperdido el ideal de vuestras almas; los que,heridos en el corazón, visteis desapareceruna a una vuestras ilusiones, y, semejantesa los iu'boles en otoño, os encontrais sinflores y sin hojas, y, deseosos de amar, nohaWtÏs nada digno de vosotros, ahi tenéis lapatria. ¡Amadla! jAmadla! jOh, si! Pera noya como la amaban en otro tiempo, practicando virtudes feroces, negadas y reprobadas por una verdadera moral y por la madreNaturaleza; no hadendo gala de fanatismo,de destrucci6n y de crueldad; no: mas risueñaaurora aparece en el horizot/te, de llices suavesy pacificas, mensajera de la vida y de ·la paz;la aurora, en fin, del Cristianismo, presagiode dias felices y tranquilos. Deber nues/rosera seguir los aridos pero pacíficos y produc/ivossenderos de la Ciencia, que conducen al Progreso, y de ahi a la Ul1ióll deseada .y pedida por/csucris/o ell la t/oche de .IU dolor».
Retana
nes mas sublimes. Pues bien: entre todoslos amores, el de la patria es el que ha producido las mas grandes, mas heroicas y masdesinteresadas. Leed la Historia ... » Després d'alguns paragrafs molt sentits i moltraonats, afegeix: « Vosotros los que habéisperdido el ideal de vuestras almas; los que,heridos en el corazón, visteis desapareceruna a una vuestras ilusiones, y, semejantesa los iu'boles en otoño, os encontrais sinflores y sin hojas, y, deseosos de amar, nohaWtÏs nada digno de vosotros, ahi tenéis lapatria. ¡Amadla! jAmadla! jOh, si! Pera noya como la amaban en otro tiempo, practicando virtudes feroces, negadas y reprobadas por una verdadera moral y por la madreNaturaleza; no hadendo gala de fanatismo,de destrucci6n y de crueldad; no: mas risueñaaurora aparece en el horizot/te, de llices suavesy pacificas, mensajera de la vida y de ·la paz;la aurora, en fin, del Cristianismo, presagiode dias felices y tranquilos. Deber nues/rosera seguir los aridos pero pacíficos y produc/ivossenderos de la Ciencia, que conducen al Progreso, y de ahi a la Ul1ióll deseada .y pedida por/csucris/o ell la t/oche de .IU dolor».
Ri:{al 15
Molt aviat se va dirigir a Madrid, en laqual Universitat va rependre 'Is seus estndisde Filosofia i Medecina; en totes dues Facul·tats se distingí, però mes en la primera queen la segona. En Medecina va obtenir algunssobresalientes i nolab/es; però en Filosofia,no solament sobresalienle en totes les assignatures (salvat en dues, que va guanyarnotable, sinó premis d'honor en oposicionsrenyides. En llengües va descollar d'unamanera especial. Al savi catedratic Amadorde los Ríos li vaig sentir dir que no haviatingut cap deixeble d'arab com en Rizal;i al professor d'idiomes Mr. Hughes, queno havia conegut mai cap jove de majorsaptituts per apendre idiomes. Com de fet,en Rizal, en plena joventut, va arribar aparlar i escriure en castella, en francès, eninglès i en alemany; traduía de l'italia, delportuguès, de l'holandès i del suec; teniaprofans coneixements de llatí, grec, arabi hebreu; va saber un poc de sanscrit i dexinesc, i va acabar per apendre'l rus; i,trobant-se en el Japó, ne va tenir prou ambuna mica mes d'un mes per a apendre de lallengua japonesa lo suficient per a enten-
Ri:{al 15
Molt aviat se va dirigir a Madrid, en laqual Universitat va rependre 'Is seus estndisde Filosofia i Medecina; en totes dues Facul·tats se distingí, però mes en la primera queen la segona. En Medecina va obtenir algunssobresalientes i nolab/es; però en Filosofia,no solament sobresalienle en totes les assignatures (salvat en dues, que va guanyarnotable, sinó premis d'honor en oposicionsrenyides. En llengües va descollar d'unamanera especial. Al savi catedratic Amadorde los Ríos li vaig sentir dir que no haviatingut cap deixeble d'arab com en Rizal;i al professor d'idiomes Mr. Hughes, queno havia conegut mai cap jove de majorsaptituts per apendre idiomes. Com de fet,en Rizal, en plena joventut, va arribar aparlar i escriure en castella, en francès, eninglès i en alemany; traduía de l'italia, delportuguès, de l'holandès i del suec; teniaprofans coneixements de llatí, grec, arabi hebreu; va saber un poc de sanscrit i dexinesc, i va acabar per apendre'l rus; i,trobant-se en el Japó, ne va tenir prou ambuna mica mes d'un mes per a apendre de lallengua japonesa lo suficient per a enten-
16 Retana
dre-Ia i fer-s'hi entendre. En certa ocasió,trobant-se a Londres, va tenir l'humoradade consultar un frenoleg, el qual, desprésd'haver-lo examinat, li va preguntar:
- Sab gaires idiomes, vostè?- Alguns, - va respondre en Rizal.- Anava a aconsellar-li que's dediqués
a poliglota, - va afegir el frenoleg.A Madrid feia una vida molt modesta
i recollida. Seguia amb molt profit totesdugues carreres, i les estones de lleure,que un altre xicot menos seriós que ellhauria dedicat a divertir-se, ell les consagrava a la pintura, a l'esculptura i a escriure.A Madrid va esser ant va traçar les primeresquartilles de la novela que havia d'immortalisar-Io: Noli me tangel·e.
He tingut la sort que arribés a les mevesmans un diari intim den Rizal. En Rizal eramolt metodic, i dia per dia anotava quèfeia i quant gastava, i sovint qué sentia.No fumava; i de la seva modesta pensióseparava tot lo que li era possible per adquirir llibres. Va arribar una ocasió en que 'Isgastos de" menjar els va reduir a sis ralsdiaris, i hi va haver dia que no va dinar.
16 Retana
dre-Ia i fer-s'hi entendre. En certa ocasió,trobant-se a Londres, va tenir l'humoradade consultar un frenoleg, el qual, desprésd'haver-lo examinat, li va preguntar:
- Sab gaires idiomes, vostè?- Alguns, - va respondre en Rizal.- Anava a aconsellar-li que's dediqués
a poliglota, - va afegir el frenoleg.A Madrid feia una vida molt modesta
i recollida. Seguia amb molt profit totesdugues carreres, i les estones de lleure,que un altre xicot menos seriós que ellhauria dedicat a divertir-se, ell les consagrava a la pintura, a l'esculptura i a escriure.A Madrid va esser ant va traçar les primeresquartilles de la novela que havia d'immortalisar-Io: Noli me tangel·e.
He tingut la sort que arribés a les mevesmans un diari intim den Rizal. En Rizal eramolt metodic, i dia per dia anotava quèfeia i quant gastava, i sovint qué sentia.No fumava; i de la seva modesta pensióseparava tot lo que li era possible per adquirir llibres. Va arribar una ocasió en que 'Isgastos de" menjar els va reduir a sis ralsdiaris, i hi va haver dia que no va dinar.
Ri~al 17
I, no obstant, comptava amb una bona
biblioteca, que va anar adquirint a força de
sacrificis. _Per a donar una idea del seu caracter res
millor que recollir una de les notes intimes
del seu diari. Que lluny degué estar de que
algun dia aquesta nota's faria publica! El 3 I
de Març de 1884 va visitar a una familia
filipina. En Rizal va escriure:
« Hoy he vista a la familia de V. Al ha
blanne de mi pais, se han despertada en mi
corazón dormidos recuerdos. De cuanda en
cuando me suele suceder que se apodera de
mi una vaga melancolia que hace se desplic
gue ami vista toda el pasado. Esta, que me
sucedia a menuda cuando niño, lo experi
mento ahora raras veces, si, pera con nm
cha intensidad.» « Mis dias corren con velo
cidad y encuentro que say muy viejo (asi
me llaman muchos) para mi edad. Me falta
la alegria de los corazones jóvenes, el risue
ño semblante de los corazones tranquilos y
satisfechos, la animación de los que confian
en sn porvenir; y, sin embargo, creo que no
he hecho nada que no esté bien pensada y
querido. Creo que say honrada: nada me
Ri~al 17
I, no obstant, comptava amb una bona
biblioteca, que va anar adquirint a força de
sacrificis. _Per a donar una idea del seu caracter res
millor que recollir una de les notes intimes
del seu diari. Que lluny degué estar de que
algun dia aquesta nota's faria publica! El 3 I
de Març de 1884 va visitar a una familia
filipina. En Rizal va escriure:
« Hoy he vista a la familia de V. Al ha
blanne de mi pais, se han despertada en mi
corazón dormidos recuerdos. De cuanda en
cuando me suele suceder que se apodera de
mi una vaga melancolia que hace se desplic
gue ami vista toda el pasado. Esta, que me
sucedia a menuda cuando niño, lo experi
mento ahora raras veces, si, pera con nm
cha intensidad.» « Mis dias corren con velo
cidad y encuentro que say muy viejo (asi
me llaman muchos) para mi edad. Me falta
la alegria de los corazones jóvenes, el risue
ño semblante de los corazones tranquilos y
satisfechos, la animación de los que confian
en sn porvenir; y, sin embargo, creo que no
he hecho nada que no esté bien pensada y
querido. Creo que say honrada: nada me
18 Retana
remuerde la conciencia sina es el habermeprivada de muchos placeres. Siento que micorazón no ha perdido nada de su vigor deamar ~ sólo que no hallo a quién amar. Hegastada poca este sentimiento. »
En Rizal estava enamorat de la seva patria. No's dedueix altra cosa de la lecturadels seus escrits, en els quals, certament, aeada pas s'invoca a Déu; tenia una gran feen la Providencia, i d'ella esperava la redem pció. De tal manera exercia l'apostolat,que era apostol adhuc en les seves cartesfamiliars: així Antoni Luna, que devinguédesprés un dels seus més grans admiradors,pogué escriure, referint-se a l'epoca en queen Luna era estudiant:
« Para nosotros, estudiantes de quinee aveinte años, en Filipinas en r884, que resultabamos cobardes é hipócritas, como sifuera un crimen el amor a la patria, nos pareda Rizal como un hombre extraordinarioque alia, en lontananza, sobre el pedestallabrado por su actividad, nos enseñaba elcamino del progreso. Vientos de fraternidad,como a las hojas el huracan, nos lIevaba, detarde en tarde, trozos de su pluma, y los
18 Retana
remuerde la conciencia sina es el habermeprivada de muchos placeres. Siento que micorazón no ha perdido nada de su vigor deamar ~ sólo que no hallo a quién amar. Hegastada poca este sentimiento. »
En Rizal estava enamorat de la seva patria. No's dedueix altra cosa de la lecturadels seus escrits, en els quals, certament, aeada pas s'invoca a Déu; tenia una gran feen la Providencia, i d'ella esperava la redem pció. De tal manera exercia l'apostolat,que era apostol adhuc en les seves cartesfamiliars: així Antoni Luna, que devinguédesprés un dels seus més grans admiradors,pogué escriure, referint-se a l'epoca en queen Luna era estudiant:
« Para nosotros, estudiantes de quinee aveinte años, en Filipinas en r884, que resultabamos cobardes é hipócritas, como sifuera un crimen el amor a la patria, nos pareda Rizal como un hombre extraordinarioque alia, en lontananza, sobre el pedestallabrado por su actividad, nos enseñaba elcamino del progreso. Vientos de fraternidad,como a las hojas el huracan, nos lIevaba, detarde en tarde, trozos de su pluma, y los
RiJ{al
ltiamos con admirad6n, los escnchabamoscon sagrado recogimiento, asimilandonosaquellos conceptos, pesando los pensamientos, entusiasmill1donos fitcilmente, porquetambién entre nosotros un eco habia que,aunque tímido, respondia asu voz.»
El dia 25 de Juny de 1884 en Rizal vaguanyar en l'oposició'l primer premi degrec, i aquell dia va apuntar en el seu diari:"Hoy no he comido por no tener dinero». Peró al vespre va menjar. Aquell vespre's va donar un banquet en honor delpintor Joan Luna, l'autor del Spoliarium;al dinar hi assistiren alguns palitics qualificats, ent1'e ells els senyors Moret i Labra.Els tilipins hi portaren en Rizal, i en Rizalaprofita aquella conjuntura per a pronunciarel seu primer discurs, ratificant-se solemnialment en els seus sentiments nacionalistes. Iper primera vegada a Espanya's va sentirparlar del concepte de patriotisme en unaforma novissima: en Rizal va vei1ir a dir:"Som dos pobles, som dugues races,. volemviure units, peró amb els mateixos drets quevosaltres». Com que allavors no s'afinava enaquestes materies tant com després ha vingut
RiJ{al
ltiamos con admirad6n, los escnchabamoscon sagrado recogimiento, asimilandonosaquellos conceptos, pesando los pensamientos, entusiasmill1donos fitcilmente, porquetambién entre nosotros un eco habia que,aunque tímido, respondia asu voz.»
El dia 25 de Juny de 1884 en Rizal vaguanyar en l'oposició'l primer premi degrec, i aquell dia va apuntar en el seu diari:"Hoy no he comido por no tener dinero». Peró al vespre va menjar. Aquell vespre's va donar un banquet en honor delpintor Joan Luna, l'autor del Spoliarium;al dinar hi assistiren alguns palitics qualificats, ent1'e ells els senyors Moret i Labra.Els tilipins hi portaren en Rizal, i en Rizalaprofita aquella conjuntura per a pronunciarel seu primer discurs, ratificant-se solemnialment en els seus sentiments nacionalistes. Iper primera vegada a Espanya's va sentirparlar del concepte de patriotisme en unaforma novissima: en Rizal va vei1ir a dir:"Som dos pobles, som dugues races,. volemviure units, peró amb els mateixos drets quevosaltres». Com que allavors no s'afinava enaquestes materies tant com després ha vingut
20 Relana
a afinar-se, els encarregats de pendre notesdels discursos d'aquell vespre no varen donar importancia a les paraules den Rizal,paraules verament trascendentals, ja queamb elles va donar a entendre que si l'Espanya i10 volia viure en la més perfectaarmonia espiritual amb la seva colonia,podrien sobrevenir amargues conseqüencies.Va esser aquesta vegada, com tantes altres,noble interpretador de les aspiracions delseu país, i, com tantes, profetisa esdeveni·ments que per desgracià tingueren lloc.
III
Se ]licencía en Filosofia i Lletres i's doctora en Medecina. - La seva anada a París, a Heidelberg i aBerlín. - Imprimeix la seva noveJa Noli 1I1e tan·gere, qne es prohibida a Filipines. - Assumpte de lanoveJa. - Judicis que ha merescut.
L'any següent se llicencía en Filosofia i' sdoctora en Medecina. I, després d'una lleugera excursió per Valencia i Andalusia, se'nva anar a l'extranger, establint-se a París.Allí va conseguir formar part de Ja clin ica
20 Relana
a afinar-se, els encarregats de pendre notesdels discursos d'aquell vespre no varen donar importancia a les paraules den Rizal,paraules verament trascendentals, ja queamb elles va donar a entendre que si l'Espanya i10 volia viure en la més perfectaarmonia espiritual amb la seva colonia,podrien sobrevenir amargues conseqüencies.Va esser aquesta vegada, com tantes altres,noble interpretador de les aspiracions delseu país, i, com tantes, profetisa esdeveni·ments que per desgracià tingueren lloc.
III
Se ]licencía en Filosofia i Lletres i's doctora en Medecina. - La seva anada a París, a Heidelberg i aBerlín. - Imprimeix la seva noveJa Noli 1I1e tan·gere, qne es prohibida a Filipines. - Assumpte de lanoveJa. - Judicis que ha merescut.
L'any següent se llicencía en Filosofia i' sdoctora en Medecina. I, després d'una lleugera excursió per Valencia i Andalusia, se'nva anar a l'extranger, establint-se a París.Allí va conseguir formar part de Ja clin ica
Ri~al !lI
del celebre oftalmoleg Dr. W ecker, al costatdel qual va aixamplar considerablerilent elsseus coneixements. AI cap d'alguns mesosva marxar cap a Alemal1ia: l'hi portava'ldesig de perfeccionar-se en la llengua deSchiller. Fixà la seva residencia a Heidelberg,i en venint l'istiu se'n va anar a un poblet dela montanya d'Odel1wald, al nord de Heidelberg, ant se dedicà principalment a observarla vida pagesa. N'obtingué, com esperava,conseqücncies que'l dugueren a afirmar-semés i més en la seva convicció que en lo essencial no hi havia diferencia entre les raceshumanes, Ell no cmpleava mai la paraularaça en sentit antropologic, sinó social; i lesdiferencies que trobava entre les unes i lesaltres les atribuía a l'educació i indubtablement als antecedents de la vida historica.Després d'una curta residencia a Leipzig, vamarxar cap a Berlín, ont va acabar la sevanovela Noli me tangere, que havia començata Madrid i continuat a París; i a Berlín la vafer imprimir, gracies a la generositat del seuamic D. Maxim Viola, que'n va pagar l'edició,
Aleshores en Rizal tenia vinticinc anys.Crec qne's va trobar molt lluny de sospitar
Ri~al !lI
del celebre oftalmoleg Dr. W ecker, al costatdel qual va aixamplar considerablerilent elsseus coneixements. AI cap d'alguns mesosva marxar cap a Alemal1ia: l'hi portava'ldesig de perfeccionar-se en la llengua deSchiller. Fixà la seva residencia a Heidelberg,i en venint l'istiu se'n va anar a un poblet dela montanya d'Odel1wald, al nord de Heidelberg, ant se dedicà principalment a observarla vida pagesa. N'obtingué, com esperava,conseqücncies que'l dugueren a afirmar-semés i més en la seva convicció que en lo essencial no hi havia diferencia entre les raceshumanes, Ell no cmpleava mai la paraularaça en sentit antropologic, sinó social; i lesdiferencies que trobava entre les unes i lesaltres les atribuía a l'educació i indubtablement als antecedents de la vida historica.Després d'una curta residencia a Leipzig, vamarxar cap a Berlín, ont va acabar la sevanovela Noli me tangere, que havia començata Madrid i continuat a París; i a Berlín la vafer imprimir, gracies a la generositat del seuamic D. Maxim Viola, que'n va pagar l'edició,
Aleshores en Rizal tenia vinticinc anys.Crec qne's va trobar molt lluny de sospitar
Retana
que '1 seu llibré tindria gran ressonancia i unatrascendencia immensa. Noli me tangere esuna sintesi fidelissima de l'estat en que's trobava aleshores Filipines; en aquelles paginesse contrastava'[ sofriment dels filipins amb elsabusos dels espanyols. No hi ha cap personatge que's pugui qualificar de fals, ni unsol fet que no sigui més o menos cert; peròen Rizal va escriure amb esprit massa sistematic, i això va produir grossissima irritacióa la crítica genuinament espanyola. Va arribar el llibre a Filipines, i els primers que '1llegiren foren els frares; i com que allí no 'spodien introduir impresos sense l'autorisacióprevia del Govern i an aquest l'aconsellavenels frares, va sense dir que an el Noli metangere se li posà immediatament el veto.L'Arcabisbe va enviar la novela a l'Universitat; l'Universitat va designar tres frares perquè la judiquessin, i aquests declararen ... queera filibustera, volteriana, etc. L'Arcabisbeva trasmetre aquest dictamen al Governadorgeneral, i el Governador general, desitjós delligar bé tots els caps, va encarregar un noujudici a la Comissió permanent de Censura,composta de frares' i de seglars, la qual
Retana
que '1 seu llibré tindria gran ressonancia i unatrascendencia immensa. Noli me tangere esuna sintesi fidelissima de l'estat en que's trobava aleshores Filipines; en aquelles paginesse contrastava'[ sofriment dels filipins amb elsabusos dels espanyols. No hi ha cap personatge que's pugui qualificar de fals, ni unsol fet que no sigui més o menos cert; peròen Rizal va escriure amb esprit massa sistematic, i això va produir grossissima irritacióa la crítica genuinament espanyola. Va arribar el llibre a Filipines, i els primers que '1llegiren foren els frares; i com que allí no 'spodien introduir impresos sense l'autorisacióprevia del Govern i an aquest l'aconsellavenels frares, va sense dir que an el Noli metangere se li posà immediatament el veto.L'Arcabisbe va enviar la novela a l'Universitat; l'Universitat va designar tres frares perquè la judiquessin, i aquests declararen ... queera filibustera, volteriana, etc. L'Arcabisbeva trasmetre aquest dictamen al Governadorgeneral, i el Governador general, desitjós delligar bé tots els caps, va encarregar un noujudici a la Comissió permanent de Censura,composta de frares' i de seglars, la qual
Ri~al
designa com ponent fra Salvador Font. Segons la censura de fra Salvador Font, lanovela den Rizal es una pedregada d'atacs,que classifica en aquesta forma:
Atacs a la religió de l'Estat;Atacs a 1'Administració, als espanyols em
pleats del Govern i Tribunals de Justicia,'Atacs al cos de la Guarda civil;Atacs... Fra Font qualifica d'atacs una es
cena ünt se descriuen les tortures a que forensotmesos uns tulisans dels quals se volia arrancar la delació de que Ibarra, protagonistade la novela, els havia induit a que assaltessinla casa-quarter de la Guarda civil. I diu fraFont, per via de comentari en una nota queva a la pagina 29 del seu folletí:
«Filipi/tas: Problema jundamental.) «Solamente por esta circunstancia debió ser presa yllevada tÍ los tribunales el autol' ... que se paseaba tranquilo por las calles cuando llegó el libratÍ las islas. »
I com si aquestes pietoses paraules nodiguessin prou,afegeix el censor:
«Si el mesticillo Ri'{al hubiera llegada alArchipiélago mandando las Islas el generalMarianes, hubiera hallado su merecido. )
Ri~al
designa com ponent fra Salvador Font. Segons la censura de fra Salvador Font, lanovela den Rizal es una pedregada d'atacs,que classifica en aquesta forma:
Atacs a la religió de l'Estat;Atacs a 1'Administració, als espanyols em
pleats del Govern i Tribunals de Justicia,'Atacs al cos de la Guarda civil;Atacs... Fra Font qualifica d'atacs una es
cena ünt se descriuen les tortures a que forensotmesos uns tulisans dels quals se volia arrancar la delació de que Ibarra, protagonistade la novela, els havia induit a que assaltessinla casa-quarter de la Guarda civil. I diu fraFont, per via de comentari en una nota queva a la pagina 29 del seu folletí:
«Filipi/tas: Problema jundamental.) «Solamente por esta circunstancia debió ser presa yllevada tÍ los tribunales el autol' ... que se paseaba tranquilo por las calles cuando llegó el libratÍ las islas. »
I com si aquestes pietoses paraules nodiguessin prou,afegeix el censor:
«Si el mesticillo Ri'{al hubiera llegada alArchipiélago mandando las Islas el generalMarianes, hubiera hallado su merecido. )
Retana
Noli me tallger~ es una novelasimbolica.Els seus personatges principals són dos:Elias, sintesi de la massa popular que sofreixi no té medis d'exteriorisar les seves queixes,i ]uan Crisostom Jbarra, que es e! mateixRizal, sintesi de la classe ilustrada, plenade civisme i de bon desig. Ibarra, en tornantd'un llarg viatge d'estudi per Europa, seproposa invertir una bona part de la sevafortuna en el foment de la cultura del país;els frares s'interposen en el seu camí; licreen dificultats i li porten la desgracia.Elies vol aprofitar la desesperació d'lbarra, icontinuament l'excita a que dirigeixi un moviment revolucionari, a la qual cosa s'oposaconstantment l'Ibarra. La religió, medi empleat sovint, en aquell temps, a Filipines pera tenir sotmès el poble, juga un importantpaper en els dialegs d'Elies arnb l'lbarra;vet-aquí un fragment de! que en certa ocasiódiu el plebeu:
«- Señor, - repuso (Elias) con vozgrave; - acusais de ingratitud al puebJo.Permitid que yo, uno del pueblo que sllfre,lo defienda. Los favores que se hacen paraque tengan derecho al reconocimiento, nece-
Retana
Noli me tallger~ es una novelasimbolica.Els seus personatges principals són dos:Elias, sintesi de la massa popular que sofreixi no té medis d'exteriorisar les seves queixes,i ]uan Crisostom Jbarra, que es e! mateixRizal, sintesi de la classe ilustrada, plenade civisme i de bon desig. Ibarra, en tornantd'un llarg viatge d'estudi per Europa, seproposa invertir una bona part de la sevafortuna en el foment de la cultura del país;els frares s'interposen en el seu camí; licreen dificultats i li porten la desgracia.Elies vol aprofitar la desesperació d'lbarra, icontinuament l'excita a que dirigeixi un moviment revolucionari, a la qual cosa s'oposaconstantment l'Ibarra. La religió, medi empleat sovint, en aquell temps, a Filipines pera tenir sotmès el poble, juga un importantpaper en els dialegs d'Elies arnb l'lbarra;vet-aquí un fragment de! que en certa ocasiódiu el plebeu:
«- Señor, - repuso (Elias) con vozgrave; - acusais de ingratitud al puebJo.Permitid que yo, uno del pueblo que sllfre,lo defienda. Los favores que se hacen paraque tengan derecho al reconocimiento, nece-
Ril{al
sitan ser desinteresados. Hagamos caso omisade la misión, de la caridad cristiana, tanmanoseada; prescindamos de la Historia;no preguntemos qué ha hecho España delpueblo judío, que ha dada a toda Europa unlibro, una religión y un Dios; qué ha hechodel puebla arabe, que le ha dada cultura, hasida tolerante con sn religión y ha desper.tado su amor propio nacional, aletargado,destruido casi durante la dominación romanay goda. ¿DecÍs que nos han dada la fe y noshan sacada del error? ¿Llamais fe a esaspracticas exteriores, religión a ese comerciode correas y escapularios, verdad a esosmilagros y cuell tos que oimos todos los días ?¿Es ésta la ley de ]esucristo? Para esta 110necesitaba un Dios dejarse crucificar ni nosotrosobligarnos a una gratitud eterna: la superstición existia mucha antes: sólo necesitabaperfeccionarla, y subir el precio de las mercancÍas. Me diréis qu~, por imperfecta quefuese lmestra religión de ahora, es preferiblea la que teníamos: lo creo y convengo enella; pera es demasiado cara, pues por ellahemos rellut/ciado tÍ t/uestra nacionalidad, tÍnuestra independencia; por ella hemos dado
3
Ril{al
sitan ser desinteresados. Hagamos caso omisade la misión, de la caridad cristiana, tanmanoseada; prescindamos de la Historia;no preguntemos qué ha hecho España delpueblo judío, que ha dada a toda Europa unlibro, una religión y un Dios; qué ha hechodel puebla arabe, que le ha dada cultura, hasida tolerante con sn religión y ha desper.tado su amor propio nacional, aletargado,destruido casi durante la dominación romanay goda. ¿DecÍs que nos han dada la fe y noshan sacada del error? ¿Llamais fe a esaspracticas exteriores, religión a ese comerciode correas y escapularios, verdad a esosmilagros y cuell tos que oimos todos los días ?¿Es ésta la ley de ]esucristo? Para esta 110necesitaba un Dios dejarse crucificar ni nosotrosobligarnos a una gratitud eterna: la superstición existia mucha antes: sólo necesitabaperfeccionarla, y subir el precio de las mercancÍas. Me diréis qu~, por imperfecta quefuese lmestra religión de ahora, es preferiblea la que teníamos: lo creo y convengo enella; pera es demasiado cara, pues por ellahemos rellut/ciado tÍ t/uestra nacionalidad, tÍnuestra independencia; por ella hemos dado
3
Retana
tÍ sus sam'dotes Iluestros mejores pueblos, Ilues
tros campos y dall/os aÚIl nuestras eco/lomías call
la compra de objetús religiosos. Se nos ha intrc
ducido un articulo de industria extranjera,
10 pagamos bien y estamos en paz ... »
Ibarra (o sia en Rizal) es constantment el
fre de l'impetuós Elies; a cada moment li
recomana calma: sobre tot li fa veure que
cap poble mereix disfrutar d'absoluta lliber
tat mentre no s'elevi per si mateix al grau de
cultura que li es indispensable... La divisa
d'Ibarra es: esperar. An això, en una de les
seves exaltacions, replica Elies:
«--¡Esperar, esperar equivale a sufrir!» ...
« Solos, en verdad somas nada; pera tomad
la causa del pue1o, unios al pueblo, no desoi
gais sus voces, dad ejemplo a los demas,
dad la idea de lo que se llama UNA PATRIA!J> .. ,
« ¿No veis como todo despierta? El sueño
duró siglos, pera un dia cayó el rayo, y el
rayo, al destruir, lIamó la vida; desde enton
ces (aludeix als executats en 1872) nueva's
tendencias trabajan los espí ritus, y esas ten
dencias, hoy separadas, se uniran un dia
guiadas por Dios. Dios no ha faltada a los
otros pueblos» ... « Sin lucha no hay liber-
Retana
tÍ sus sam'dotes Iluestros mejores pueblos, Ilues
tros campos y dall/os aÚIl nuestras eco/lomías call
la compra de objetús religiosos. Se nos ha intrc
ducido un articulo de industria extranjera,
10 pagamos bien y estamos en paz ... »
Ibarra (o sia en Rizal) es constantment el
fre de l'impetuós Elies; a cada moment li
recomana calma: sobre tot li fa veure que
cap poble mereix disfrutar d'absoluta lliber
tat mentre no s'elevi per si mateix al grau de
cultura que li es indispensable... La divisa
d'Ibarra es: esperar. An això, en una de les
seves exaltacions, replica Elies:
«--¡Esperar, esperar equivale a sufrir!» ...
« Solos, en verdad somas nada; pera tomad
la causa del pue1o, unios al pueblo, no desoi
gais sus voces, dad ejemplo a los demas,
dad la idea de lo que se llama UNA PATRIA!J> .. ,
« ¿No veis como todo despierta? El sueño
duró siglos, pera un dia cayó el rayo, y el
rayo, al destruir, lIamó la vida; desde enton
ces (aludeix als executats en 1872) nueva's
tendencias trabajan los espí ritus, y esas ten
dencias, hoy separadas, se uniran un dia
guiadas por Dios. Dios no ha faltada a los
otros pueblos» ... « Sin lucha no hay liber-
------_._-_._~- . __ ...------~-------
tad» ... «Sin libertad no hay luz» ... «El COl11
bate comienza en la ~sfera de las ideas paradescender a la arena, que se leñirtí en sallgrf;aiga la voz de Dios, Iay de los que quieran resistirle! i Para ellos no se ha escrilo laHistoria! »
Tant-de-bo 'ls governants espanyols hohaguessin tingut en compte L.. Ibarra, perultim, es victima dels odis dels sens enemies: aquests consegueixen complicar-lo enuna trama grollera i el fan ficar a la presó.Elies el salva. I tots dos, en una canoa, remonten el riu de Manila i van a raure a unallacuna, ant els descobreixen els carrabiners,que disparen contra la canoa. Ibarra conscgncix arribar a la platja, però ferit; pressentque se li acosta la mort: aixi ho diu a un noide llom Basili, que troba per allí; i, girant lacara cap a Orient, Ibarra exclama Ci aquestaes la frase amb la qual acaba la l1ovela):«~ Moro sense veure brillar l'aurora sobre lameva paIria. Vosaltres, que l'heu de veure, saludeu-la. RECORDEU-VOS D'AQUELLS QUE HAN CAr
GUT DURANT LA NIT».
Noli me tangere ha cridat l'atenció de
------_._-_._~- . __ ...------~-------
tad» ... «Sin libertad no hay luz» ... «El COl11
bate comienza en la ~sfera de las ideas paradescender a la arena, que se leñirtí en sallgrf;aiga la voz de Dios, Iay de los que quieran resistirle! i Para ellos no se ha escrilo laHistoria! »
Tant-de-bo 'ls governants espanyols hohaguessin tingut en compte L.. Ibarra, perultim, es victima dels odis dels sens enemies: aquests consegueixen complicar-lo enuna trama grollera i el fan ficar a la presó.Elies el salva. I tots dos, en una canoa, remonten el riu de Manila i van a raure a unallacuna, ant els descobreixen els carrabiners,que disparen contra la canoa. Ibarra conscgncix arribar a la platja, però ferit; pressentque se li acosta la mort: aixi ho diu a un noide llom Basili, que troba per allí; i, girant lacara cap a Orient, Ibarra exclama Ci aquestaes la frase amb la qual acaba la l1ovela):«~ Moro sense veure brillar l'aurora sobre lameva paIria. Vosaltres, que l'heu de veure, saludeu-la. RECORDEU-VOS D'AQUELLS QUE HAN CAr
GUT DURANT LA NIT».
Noli me tangere ha cridat l'atenció de
:l8 Retana
molts pensadors. Als Estats-Units aquest llibre s'ha estudiat profondament per a coneixerper ell les aspiracions dels filipins. Quinadiferencia entre la crítica americana i l'espanyola! Moltes són les conclusions que'spoden deduir de la gran novela den Rizal;però n'hi ha una que's presta més que capaltra a la meditació: quin pitjor filibusterismequd .filibusterisme de la desesperació? Però anels filipins qui 'ls arrastrava an aquest .filibusterisme? Ibarra era un home ple de bon desig,ansiós d'aixecar el progrés intelectual delseu país, i solament per això se'l consideravafilibuster!
Ja s'ha dit com fou judicada l'obra aFilipines. Ara afegiré que ho va esser tambéa la Metropoli, i no menys com en el Congrési en el Senat, La judica en el Senat D, FerranVida, sense coneixer de la mateixa altra cosaquC'1s judicis dels frares; i la judicà en elCongrés el senyor general Panda, dient-neque era plena de verí. M'inclino a creureque'! senyor Panda no havia llegit el llibre.En quant al senyor Sagasta, president delConsell, i al senyor Becerra, allavors ministre d'Ultramar, nO'1 van llegir, com no
:l8 Retana
molts pensadors. Als Estats-Units aquest llibre s'ha estudiat profondament per a coneixerper ell les aspiracions dels filipins. Quinadiferencia entre la crítica americana i l'espanyola! Moltes són les conclusions que'spoden deduir de la gran novela den Rizal;però n'hi ha una que's presta més que capaltra a la meditació: quin pitjor filibusterismequd .filibusterisme de la desesperació? Però anels filipins qui 'ls arrastrava an aquest .filibusterisme? Ibarra era un home ple de bon desig,ansiós d'aixecar el progrés intelectual delseu país, i solament per això se'l consideravafilibuster!
Ja s'ha dit com fou judicada l'obra aFilipines. Ara afegiré que ho va esser tambéa la Metropoli, i no menys com en el Congrési en el Senat, La judica en el Senat D, FerranVida, sense coneixer de la mateixa altra cosaquC'1s judicis dels frares; i la judicà en elCongrés el senyor general Panda, dient-neque era plena de verí. M'inclino a creureque'! senyor Panda no havia llegit el llibre.En quant al senyor Sagasta, president delConsell, i al senyor Becerra, allavors ministre d'Ultramar, nO'1 van llegir, com no
Ri!{al
l'havia llegit l'antecessor de D. Manuel Becerra, D. Victor Balaguer. Sabien tots ells, aixósí, pels frares, que'lllibre den Rizal era moltdo/ml, i s'acontentaren amb aquest judici!
A Berlín, al poc temps de publicada lanovela, -que, per la mateixa raó que eraprohibida a i'Arxipelag, fou llegida amb mésaviditat per aquells que tingueren la sortd'adquirir-ne algun exemplar ,-féu en Rizalalguns treballets de caracter literari, en francès, en inglès i diverses traduccions de l'alemany. Després realisa noves excursions perAlemanya; visita l'Austria i la Bohemia; vatractar, trobant-se a Leitmeritz, el savi professor Blumentritt, el primer filipilloleg delmón, establint-se entre tots dos desde allavorsuna amistat fraternal; i després viatja perItalia i per Suiça, anant-se'n, per ultim, aMarsella, ont s'embarca cap al seu país. Vaarribar a Manila en Agost de 1887.
Ri!{al
l'havia llegit l'antecessor de D. Manuel Becerra, D. Victor Balaguer. Sabien tots ells, aixósí, pels frares, que'lllibre den Rizal era moltdo/ml, i s'acontentaren amb aquest judici!
A Berlín, al poc temps de publicada lanovela, -que, per la mateixa raó que eraprohibida a i'Arxipelag, fou llegida amb mésaviditat per aquells que tingueren la sortd'adquirir-ne algun exemplar ,-féu en Rizalalguns treballets de caracter literari, en francès, en inglès i diverses traduccions de l'alemany. Després realisa noves excursions perAlemanya; visita l'Austria i la Bohemia; vatractar, trobant-se a Leitmeritz, el savi professor Blumentritt, el primer filipilloleg delmón, establint-se entre tots dos desde allavorsuna amistat fraternal; i després viatja perItalia i per Suiça, anant-se'n, per ultim, aMarsella, ont s'embarca cap al seu país. Vaarribar a Manila en Agost de 1887.
3° Retana
IV
Torna a Manila en Agost de 1887.-Deixa Manila enFebrer de 1888; se.·n va a la Xina, i després al Japoi als Estats Units. - La seva estada a Londres.
Va tenir sort a la seva arribada, perquè aldavant del Govern suprem de la Colonia·strobava·l general Terrera, que en aquellaocasió'l tenia poc menos que entregat a treshomens eminentment liberals: en QuirogaBallesteros, director civil; D. Josep Centena,governador de Manila, i D. Josep Sainz deBaranda, secretari del Govern general. Totstres varen tractar en Rizal amb la degudaconsideració. Si no haguessin estat aquestshomens lliberals i sensats els que's trobarenal davant dels destins del pais, potser s'hauriaportat a cap amb en Rizal alió que·l P. Fontdemanava en la nota del dictamen. Ambtot, en Rizal va esser vigilat, li varenposar al costat un tinent de la Guarda civil,D. Josep Faviel de Andrade. I va succeir alióque raonablement havia de succeir: que alcap de quatre dies en Rizal i el seu cancerbereren molt bons amics. En Rizal, a la seva
3° Retana
IV
Torna a Manila en Agost de 1887.-Deixa Manila enFebrer de 1888; se.·n va a la Xina, i després al Japoi als Estats Units. - La seva estada a Londres.
Va tenir sort a la seva arribada, perquè aldavant del Govern suprem de la Colonia·strobava·l general Terrera, que en aquellaocasió'l tenia poc menos que entregat a treshomens eminentment liberals: en QuirogaBallesteros, director civil; D. Josep Centena,governador de Manila, i D. Josep Sainz deBaranda, secretari del Govern general. Totstres varen tractar en Rizal amb la degudaconsideració. Si no haguessin estat aquestshomens lliberals i sensats els que's trobarenal davant dels destins del pais, potser s'hauriaportat a cap amb en Rizal alió que·l P. Fontdemanava en la nota del dictamen. Ambtot, en Rizal va esser vigilat, li varenposar al costat un tinent de la Guarda civil,D. Josep Faviel de Andrade. I va succeir alióque raonablement havia de succeir: que alcap de quatre dies en Rizal i el seu cancerbereren molt bons amics. En Rizal, a la seva
Ri"al 3/
gran cultura, juntava l'afabilitat de caracteri l'elevació de les idees; el tinent era Ull
perfecte cavaller, posseía un bon sentit i eraen el fons un artista com en Rizal: així esque tots dos van simpatisar i 's van professarmutualment amistat sincera.
Però an en Rizal se li feia impossible lavida en el seu país, en el seu poble deCalamba sobre tot, ant existia un greu problema per resoldre, i al qual ell no podiaesser indiferent. Va voler arreglar-ho i vatopar immediatament amb l'oposició delsfrares. Enutjat, desesperançat, va resoldreausentar·se de la seva patria, i a primers deFebrer de 1888 s'embarcà a Manila cap a laXina. Va estar a Hong-Kong i a Macao; vaemplear els seus lleures estudiant costums isobre tot el teatre dels xinesos, tant interessant com poc conegut. De la Xina se n'anàal Japó, ant romangué un mes si fa no fa,veient-ho tot i observant-ho tot. Tot seguitse va adonar del creixent progrés que hihavia aJlí... i això que lJO hi havia frares! lse'lJ va anar als Estats-Units, ant va trobarun progrés molt més gran, sense tampocl'intervenció de les ordres religioses; i, per
Ri"al 3/
gran cultura, juntava l'afabilitat de caracteri l'elevació de les idees; el tinent era Ull
perfecte cavaller, posseía un bon sentit i eraen el fons un artista com en Rizal: així esque tots dos van simpatisar i 's van professarmutualment amistat sincera.
Però an en Rizal se li feia impossible lavida en el seu país, en el seu poble deCalamba sobre tot, ant existia un greu problema per resoldre, i al qual ell no podiaesser indiferent. Va voler arreglar-ho i vatopar immediatament amb l'oposició delsfrares. Enutjat, desesperançat, va resoldreausentar·se de la seva patria, i a primers deFebrer de 1888 s'embarcà a Manila cap a laXina. Va estar a Hong-Kong i a Macao; vaemplear els seus lleures estudiant costums isobre tot el teatre dels xinesos, tant interessant com poc conegut. De la Xina se n'anàal Japó, ant romangué un mes si fa no fa,veient-ho tot i observant-ho tot. Tot seguitse va adonar del creixent progrés que hihavia aJlí... i això que lJO hi havia frares! lse'lJ va anar als Estats-Units, ant va trobarun progrés molt més gran, sense tampocl'intervenció de les ordres religioses; i, per
Retana
ultim, a Inglaterra, ont, igualment sense necessitat del predomini d'aquelles, els inglesosprogressaven ... I amb tot i amb això, elsfrares de Filipines obstinats en qne, graciesan ells, Filipines,era'l pais més prosperdel món!
Establert a Londres, se va dedicar preferentment a l'estudi del passat de la sevapatria; cada dia consagrava hores i hores aestudiar en el Museu Britanic els llibresantics que feien referencia al seu pais. Eltemps que li sobrava l'invertia en fer altresestudis, i especialment en pintar i modelar.A Londres va fer algunes de les seves principals esculptures. AlIi va esser ant se va donarcompte de la sanya amb que'l perseguien elsfrares de Filipines, que van acabar per empendre una veritable creuada contra'l Nolime tangere i el seu autor. Alli va rebre algunsfolletets ant se deia mal d'ell; alli va saberque'ls frares, desde la trona, el posaven comun drap brut ... Entre 'ls que més se distingiren en aquesta campanya anti·rizalina va sobressortir l'agusti fra ]oseph Rodriguez, delqual se pot dir, sense ofendre la seva memoria, que era. un ser inferior, un veritable
Retana
ultim, a Inglaterra, ont, igualment sense necessitat del predomini d'aquelles, els inglesosprogressaven ... I amb tot i amb això, elsfrares de Filipines obstinats en qne, graciesan ells, Filipines,era'l pais més prosperdel món!
Establert a Londres, se va dedicar preferentment a l'estudi del passat de la sevapatria; cada dia consagrava hores i hores aestudiar en el Museu Britanic els llibresantics que feien referencia al seu pais. Eltemps que li sobrava l'invertia en fer altresestudis, i especialment en pintar i modelar.A Londres va fer algunes de les seves principals esculptures. AlIi va esser ant se va donarcompte de la sanya amb que'l perseguien elsfrares de Filipines, que van acabar per empendre una veritable creuada contra'l Nolime tangere i el seu autor. Alli va rebre algunsfolletets ant se deia mal d'ell; alli va saberque'ls frares, desde la trona, el posaven comun drap brut ... Entre 'ls que més se distingiren en aquesta campanya anti·rizalina va sobressortir l'agusti fra ]oseph Rodriguez, delqual se pot dir, sense ofendre la seva memoria, que era. un ser inferior, un veritable
Ri:{al 33
ignorant. Va publicar tota una serie de folletets contra en Rizal. La simple enumeraciódels epigrafs basta per a judicar aquell agustinià. Vet-aquí la llista d'aquests epigrafs,precedits tots ells del general: Cuestiones desumo interés:
¿ Por qué no los he de leer?i Guardaos de ellos! ¿ Por qué?Y ¿qué me dice V. de la peste?¿ Por qué triunfau los impíos ?¿ Cree V. que de veras no hay purgatorio?¿ Ray ó 110 injienlO?¿ Qué le parece a V. de esos libelos?O confesión ó condenación.A Londres va escriure en Rizal per a La
Solidaridad, quinzenari que en 1889 fundarenels filipins a Barcelona. Els seus articles forenmolts i bons. No s'ha de passar per alt l'intitulat Una profanació.
A Calamba havien mort del colera, almateix temps, un cunyat den Rizal i un altreveí del poble. Tots dos moriren sense confessió. I el rector de Calamba va telegrafiarla n~Jticia a l'Arcabisbe en aquests termes:« Mariana Herbosa, cunyat deu Rizal, ha mortsense confessió. Que faig ?». Au això respon-
Ri:{al 33
ignorant. Va publicar tota una serie de folletets contra en Rizal. La simple enumeraciódels epigrafs basta per a judicar aquell agustinià. Vet-aquí la llista d'aquests epigrafs,precedits tots ells del general: Cuestiones desumo interés:
¿ Por qué no los he de leer?i Guardaos de ellos! ¿ Por qué?Y ¿qué me dice V. de la peste?¿ Por qué triunfau los impíos ?¿ Cree V. que de veras no hay purgatorio?¿ Ray ó 110 injienlO?¿ Qué le parece a V. de esos libelos?O confesión ó condenación.A Londres va escriure en Rizal per a La
Solidaridad, quinzenari que en 1889 fundarenels filipins a Barcelona. Els seus articles forenmolts i bons. No s'ha de passar per alt l'intitulat Una profanació.
A Calamba havien mort del colera, almateix temps, un cunyat den Rizal i un altreveí del poble. Tots dos moriren sense confessió. I el rector de Calamba va telegrafiarla n~Jticia a l'Arcabisbe en aquests termes:« Mariana Herbosa, cunyat deu Rizal, ha mortsense confessió. Que faig ?». Au això respon-
34 Relana
gué l'Arcabisbe: «Essent veritat aixà, neguemsepultura en cementiri eclesiastic». A l'altreveí' I van enterrar en sagrat, i al cunyat denRiz.lll el van enterrar en mig d'un camp, comun goç. Fins an aquest punt se perseguia'lnom den Rizal a Filipines!
Els enemics den Rizal, no podent-sevenjar en el doctor, perquè 's trobava a Inglaterra, se venjaven en el cadavre d'un parent!l, per si això era poc, els pares den Rizal, elsseus germans i els seus amics més qualificats,eren deportats a les isles més insanes del sudde l'Arxipeleg I Què devia pensar en Rizal detot això? Se '1 va posar al marge de la desesperació, Qui dubta que'ls espanyols empenyien en Rizal a esser filibuster? Tenia o nomotius per esser-ne? Doncs no ho era I Vaportar la seva abnegació fins al punt que,immediatament després de tant iniqües persecucions contra les persones més estimades delseu cor, publicava un article en el qual deiaque no volia l'expulsió dels frares: que'scontentava amb la llur secularisació. «Elnostre país - deia - es generós: no fara ambels frares allò que Espanya va fer l'any trentai tants.»
34 Relana
gué l'Arcabisbe: «Essent veritat aixà, neguemsepultura en cementiri eclesiastic». A l'altreveí' I van enterrar en sagrat, i al cunyat denRiz.lll el van enterrar en mig d'un camp, comun goç. Fins an aquest punt se perseguia'lnom den Rizal a Filipines!
Els enemics den Rizal, no podent-sevenjar en el doctor, perquè 's trobava a Inglaterra, se venjaven en el cadavre d'un parent!l, per si això era poc, els pares den Rizal, elsseus germans i els seus amics més qualificats,eren deportats a les isles més insanes del sudde l'Arxipeleg I Què devia pensar en Rizal detot això? Se '1 va posar al marge de la desesperació, Qui dubta que'ls espanyols empenyien en Rizal a esser filibuster? Tenia o nomotius per esser-ne? Doncs no ho era I Vaportar la seva abnegació fins al punt que,immediatament després de tant iniqües persecucions contra les persones més estimades delseu cor, publicava un article en el qual deiaque no volia l'expulsió dels frares: que'scontentava amb la llur secularisació. «Elnostre país - deia - es generós: no fara ambels frares allò que Espanya va fer l'any trentai tants.»
Ri:¡al
Fruit de la seva estada a Londres vaesser la reimpressió d'un llibret rarissimd'historia, els Sucesos de las Islas Filipinas,pe! Dr. Antoni de Marga, ant se narren e!sfets esdevinguts durant els primers anys dela nostra dominació. En Rizal reimprimiaquest llibre amb gran abundancia de notes,inspirades en lo que'n podriem dir laborantisme cientific, semblant al que anys endarrera havien empleat certs americans erudits.La tendencia de les notes den Rizal eraexaltar l'antiga ci vilisacié5 filipina i rebaixarlo fet pels espanyols; peró cal regoneixerque, mes bé o més malament, en Rizal provaamb textes tot allò que soste. Va sense dirque també aquesta obra, no obstant e! seucaracter d'erudició, va esser prohibida a Filipines.
I termino amb la seva estada a Londresfent notar un fet que es un nou dato sobrela noblesa de l'ànima den Rizal. Vivia enRizal a dispesa en una casa particular, anthi havia una familia composta de matrimonii tres filles, a les quals va fer el bust. EnRizal va poder notar que una d'elles se fixavamolt en ell. Va pod.er observar que ell no li
Ri:¡al
Fruit de la seva estada a Londres vaesser la reimpressió d'un llibret rarissimd'historia, els Sucesos de las Islas Filipinas,pe! Dr. Antoni de Marga, ant se narren e!sfets esdevinguts durant els primers anys dela nostra dominació. En Rizal reimprimiaquest llibre amb gran abundancia de notes,inspirades en lo que'n podriem dir laborantisme cientific, semblant al que anys endarrera havien empleat certs americans erudits.La tendencia de les notes den Rizal eraexaltar l'antiga ci vilisacié5 filipina i rebaixarlo fet pels espanyols; peró cal regoneixerque, mes bé o més malament, en Rizal provaamb textes tot allò que soste. Va sense dirque també aquesta obra, no obstant e! seucaracter d'erudició, va esser prohibida a Filipines.
I termino amb la seva estada a Londresfent notar un fet que es un nou dato sobrela noblesa de l'ànima den Rizal. Vivia enRizal a dispesa en una casa particular, anthi havia una familia composta de matrimonii tres filles, a les quals va fer el bust. EnRizal va poder notar que una d'elles se fixavamolt en ell. Va pod.er observar que ell no li
Relana
era indiferent an ella. An ell, per altra part,li agradava aq uella noia. Peró en Rizal sedevia a la seva patria, l'amor dels seus amors; apart de que en Rizal, com un altre DonQuixot, tenia tahl'bé la seva Dulcinea en elcor, ulla paisana seva ... Ell va compendre quesi agafava relacions amb l'inglesa era infidelals seus més elevats sentiments, i va pendrela resolució d'abandonar la ciutat ont vivia.•I va marxar cap a Paris. I a Paris va esseront va treure a la llum el llibre de Morga d'onts'ha parlat més amunt.
vTorna a Madrid a miljans de 1890. - S'estableix després
a Ganl, DnI publica la seva uovela El Filibuslerismo.- Assumple de l'obra.
Alguns mesos després, a mitjans de 1890,en Rizal va marxar cap a Madrid, ont s'estavauna nodrida i intelligent colonia filipina, ambel seu orgue propri, La Solidat'idad, que deBarcelona trasportaren a Madrid. Allavorsen Rizal se va moure molt, desitjós d'obtenir per a la seva patria les reformes que
Relana
era indiferent an ella. An ell, per altra part,li agradava aq uella noia. Peró en Rizal sedevia a la seva patria, l'amor dels seus amors; apart de que en Rizal, com un altre DonQuixot, tenia tahl'bé la seva Dulcinea en elcor, ulla paisana seva ... Ell va compendre quesi agafava relacions amb l'inglesa era infidelals seus més elevats sentiments, i va pendrela resolució d'abandonar la ciutat ont vivia.•I va marxar cap a Paris. I a Paris va esseront va treure a la llum el llibre de Morga d'onts'ha parlat més amunt.
vTorna a Madrid a miljans de 1890. - S'estableix després
a Ganl, DnI publica la seva uovela El Filibuslerismo.- Assumple de l'obra.
Alguns mesos després, a mitjans de 1890,en Rizal va marxar cap a Madrid, ont s'estavauna nodrida i intelligent colonia filipina, ambel seu orgue propri, La Solidat'idad, que deBarcelona trasportaren a Madrid. Allavorsen Rizal se va moure molt, desitjós d'obtenir per a la seva patria les reformes que
Ri~al 37
considerava més urgents; va tractar algunspolitics, entre ells el savi Pi i Margall, delqual va esser amic i admirador profon. Percert que' I fill del venerable Pi conservacom una reliqnia un exemplar de Noli metal1gere amb una dedicatoria autografa denRizal. També va tractar a D. Emili ]unoy,qne va conèixer en Rizal intimament i varenyir verdaderes batalles per a defensar l'espanyolisme de l'apostol filipí. Però en Rizalera un somniador; el seu esprit altruista,ple d'unció, no encaixava bé en el de componendes que solia informar elcle la majorpart dels seus compatriotes; i desenganyat,persuadit que' I Govern de la Metropoli nofaria res de fonament que servís per a redimir el poble filipí, resolgué allunyar-se deMadrid, i a partir de llavors va deixar decolaborar en La Solidaridad. Va esser tantprudent, que no va exteriosisar gens ni mica '1dissentiment que l'obligava a separar-se delsseus compatriotes i companys: volia treballarsol, pel seu compte i a la seva manera. l se'nva anar cap a París, ant va estar poc; deParís a Brusseles, ant tampoc estigué gaire;i de Brusscles a Gant, ont se va establir.
Ri~al 37
considerava més urgents; va tractar algunspolitics, entre ells el savi Pi i Margall, delqual va esser amic i admirador profon. Percert que' I fill del venerable Pi conservacom una reliqnia un exemplar de Noli metal1gere amb una dedicatoria autografa denRizal. També va tractar a D. Emili ]unoy,qne va conèixer en Rizal intimament i varenyir verdaderes batalles per a defensar l'espanyolisme de l'apostol filipí. Però en Rizalera un somniador; el seu esprit altruista,ple d'unció, no encaixava bé en el de componendes que solia informar elcle la majorpart dels seus compatriotes; i desenganyat,persuadit que' I Govern de la Metropoli nofaria res de fonament que servís per a redimir el poble filipí, resolgué allunyar-se deMadrid, i a partir de llavors va deixar decolaborar en La Solidaridad. Va esser tantprudent, que no va exteriosisar gens ni mica '1dissentiment que l'obligava a separar-se delsseus compatriotes i companys: volia treballarsol, pel seu compte i a la seva manera. l se'nva anar cap a París, ant va estar poc; deParís a Brusseles, ant tampoc estigué gaire;i de Brusscles a Gant, ont se va establir.
38 Relana
Va esser a Gant ant va treure a llum la sevaI1ovela, segona part del Noli me tangere,titoJada El Filibusterismo.
El Filibusterismo havia estat esboçat aLondres. Quanèl va publicar va tenir elferm proposit de que no ·1 llegissin els espanyols. L'experiencia li havia demostrat que 'Isespanyols no tenien en compte la literaturarizalina sinó per a condemnar-la i execrar-la.Doncs, no va posar a la venda pública aquestllibre. El va tito lar El Filibmterismo i vatenir el valor - un valor certament molthonrat - de dedicar-lo a la memoria delstres sacerdots filipins escanyats en 1872;als quals el que aIlavors era Arcabisbe deManila (que no era frare) se va negar adegradar, sens dubte perquè va adquirir elple convenciment de que no eren culpablesdel crim que se 'Is imputava. l en Rizal vatenir la valentia de dir en aqueixa -dedicatoria, aludint an aquells tres capellans martirs: « Qualsevol que sense proves evidentsataqui la vostra !pemoria, que en la vostrasang se taqui Icsmans!».
E I Filibusterismo es el llibre més nacionalista que he I1egit en ma vida. Com sc pot
38 Relana
Va esser a Gant ant va treure a llum la sevaI1ovela, segona part del Noli me tangere,titoJada El Filibusterismo.
El Filibusterismo havia estat esboçat aLondres. Quanèl va publicar va tenir elferm proposit de que no ·1 llegissin els espanyols. L'experiencia li havia demostrat que 'Isespanyols no tenien en compte la literaturarizalina sinó per a condemnar-la i execrar-la.Doncs, no va posar a la venda pública aquestllibre. El va tito lar El Filibmterismo i vatenir el valor - un valor certament molthonrat - de dedicar-lo a la memoria delstres sacerdots filipins escanyats en 1872;als quals el que aIlavors era Arcabisbe deManila (que no era frare) se va negar adegradar, sens dubte perquè va adquirir elple convenciment de que no eren culpablesdel crim que se 'Is imputava. l en Rizal vatenir la valentia de dir en aqueixa -dedicatoria, aludint an aquells tres capellans martirs: « Qualsevol que sense proves evidentsataqui la vostra !pemoria, que en la vostrasang se taqui Icsmans!».
E I Filibusterismo es el llibre més nacionalista que he I1egit en ma vida. Com sc pot
RiJ(al 39
recordar, l'Ibarra, el protagonista del Noli metangere, quan acabava la novela's trobava moribunde. L'impressió que les ultimes paraules seves prod ueix al lector es que l'Ibarramor. Peró l'Ibarra no va morir .. Se salva, ifuig de Filipines. l aqueix Ibarra rediviu,dient-se Simoun, torna al seu pais, conver·tit en comerciant de joies al cap d'algunsanys. Torna enterament desfigurat: ningú'lregoneix; la gent el prenien per un malabarde diners; ningú podia sospitar que fosl'Ibarra, ja que en tot el pais se consideravacom cosa positivament certa que ¡'Ibarra haviaestat 1110rt pels carrabiners. Simoun torna alseu pais amb el proposit de fer la revolució:l'inspirava un ideal essencialment anarquista.« El pais - pensava - està podrit; peró noh o està prou: vui esser jo qui contribueixi ala seva més absoluta corrupció, del germende la qual sobrevindrà'l remei.» La casua·litat va fer que aquell noiet que's deia Basili,amb el qual l'Ibarra va parlar quan s'estavamorint, va sOl'pendre a Simoun sense ulleresi el va regonéixer. Aquell noi de la conclusió del Noli me lallgere es ara un jove quasibéhome fet, que estudia medecina. Simoun,
RiJ(al 39
recordar, l'Ibarra, el protagonista del Noli metangere, quan acabava la novela's trobava moribunde. L'impressió que les ultimes paraules seves prod ueix al lector es que l'Ibarramor. Peró l'Ibarra no va morir .. Se salva, ifuig de Filipines. l aqueix Ibarra rediviu,dient-se Simoun, torna al seu pais, conver·tit en comerciant de joies al cap d'algunsanys. Torna enterament desfigurat: ningú'lregoneix; la gent el prenien per un malabarde diners; ningú podia sospitar que fosl'Ibarra, ja que en tot el pais se consideravacom cosa positivament certa que ¡'Ibarra haviaestat 1110rt pels carrabiners. Simoun torna alseu pais amb el proposit de fer la revolució:l'inspirava un ideal essencialment anarquista.« El pais - pensava - està podrit; peró noh o està prou: vui esser jo qui contribueixi ala seva més absoluta corrupció, del germende la qual sobrevindrà'l remei.» La casua·litat va fer que aquell noiet que's deia Basili,amb el qual l'Ibarra va parlar quan s'estavamorint, va sOl'pendre a Simoun sense ulleresi el va regonéixer. Aquell noi de la conclusió del Noli me lallgere es ara un jove quasibéhome fet, que estudia medecina. Simoun,
40 Re/ana
veient-se descobert, acaba per confessar aBasili la veritat, i li explica com ha tomat aFilipines amb el proposit de corrompre deltot al país, a fi de que forçosament sorgeixi d'abaix eslalltuna revolució que hocapgiri tot.
Tota l'obra es d'un interes crcixent. Peròen el ben entès que aquest inten::s no es elIlovelesc: l'intcrès es en la doctrina que a cada·IlI0111CIII va escampant en Rizal. En el Nolime Il/l1gere, en Rizal se mostra partidariresolt de la difusió dc la llengua castellana:cn El Filibuslerismo sosté la conveniellciaque s'afirmi la llengua nacional. Din a proposit d'això Simoun, discutint amb Basili,que era gran partidari de que'l castellà vingués asser l'idioma general de Filipincs:
« - El español nunca ser:'t lenguajc general en el país; el pucblo nUllca lo hablar:i,porque pam las concepciones de su cerebro y lossenlimienlos de .IU corazón 110 lime frases eseidioma: cada pueblo tiene el suyo, como lime.IU manera de senlir. ¿Què vais aconseguircon el castellano los pocos que lo habéis dehablar? lVialar vueslra originalidad, subordinarvuestros· pensamimlos li olros cer~bros, y, en vez
40 Re/ana
veient-se descobert, acaba per confessar aBasili la veritat, i li explica com ha tomat aFilipines amb el proposit de corrompre deltot al país, a fi de que forçosament sorgeixi d'abaix eslalltuna revolució que hocapgiri tot.
Tota l'obra es d'un interes crcixent. Peròen el ben entès que aquest inten::s no es elIlovelesc: l'intcrès es en la doctrina que a cada·IlI0111CIII va escampant en Rizal. En el Nolime Il/l1gere, en Rizal se mostra partidariresolt de la difusió dc la llengua castellana:cn El Filibuslerismo sosté la conveniellciaque s'afirmi la llengua nacional. Din a proposit d'això Simoun, discutint amb Basili,que era gran partidari de que'l castellà vingués asser l'idioma general de Filipincs:
« - El español nunca ser:'t lenguajc general en el país; el pucblo nUllca lo hablar:i,porque pam las concepciones de su cerebro y lossenlimienlos de .IU corazón 110 lime frases eseidioma: cada pueblo tiene el suyo, como lime.IU manera de senlir. ¿Què vais aconseguircon el castellano los pocos que lo habéis dehablar? lVialar vueslra originalidad, subordinarvuestros· pensamimlos li olros cer~bros, y, en vez
· Ri?(al 41
de ham'os libres, i haceros verdaderamente esclavos I Nueve por diez de los que presumís dei1ustrados, sois renegados de vuestra patria.El que de entre VQsotros habla ese idioma,descuida de tal manera el suyo, que ni loescribe ni lo entiende, y j cuantos he visto yoque afectan no saber de elIo una sola palabra!Por fortuna tenéis un Gobierno imbécil. Mientras la Rusia, para esciavizar a la Polonia, leimpone el ruso; mientras la Alemania prohibe el francés etl las provincias conquistadas, vuestro Gobierno pugna por conservarosel vuestro, y vosotros, en cambio, pueblomaravilloso bajo un gobierno increible,i vosotros os esforz.ais en despojaros de vuestranacionalidadl Uno y otro os olvidais de quemientras un pueblo conserva su idioma, conservala prenda de su libertad, como el hombre suilldependencia mientras conserva su ·manera depensar. EL IDIOMA ES EL PENSAMIENTO DE LOSPUEBLOS. Feliz.mmte vuestra independmcia estaasegurada: i LAS PASIONES HUMANAS VELAN PORELLA! ... »
Precisament els representants del governtenien obligació de fomentar el castella, jaque 'ls frares hi posaven les més grans traves
4
· Ri?(al 41
de ham'os libres, i haceros verdaderamente esclavos I Nueve por diez de los que presumís dei1ustrados, sois renegados de vuestra patria.El que de entre VQsotros habla ese idioma,descuida de tal manera el suyo, que ni loescribe ni lo entiende, y j cuantos he visto yoque afectan no saber de elIo una sola palabra!Por fortuna tenéis un Gobierno imbécil. Mientras la Rusia, para esciavizar a la Polonia, leimpone el ruso; mientras la Alemania prohibe el francés etl las provincias conquistadas, vuestro Gobierno pugna por conservarosel vuestro, y vosotros, en cambio, pueblomaravilloso bajo un gobierno increible,i vosotros os esforz.ais en despojaros de vuestranacionalidadl Uno y otro os olvidais de quemientras un pueblo conserva su idioma, conservala prenda de su libertad, como el hombre suilldependencia mientras conserva su ·manera depensar. EL IDIOMA ES EL PENSAMIENTO DE LOSPUEBLOS. Feliz.mmte vuestra independmcia estaasegurada: i LAS PASIONES HUMANAS VELAN PORELLA! ... »
Precisament els representants del governtenien obligació de fomentar el castella, jaque 'ls frares hi posaven les més grans traves
4
Retana
possibles; per això l'exclamació den Rizal:«teniu un govern imbecil!».
Simoul1 concebeix dos plans per posaren practica la seva ansia aniquiladora, peròtots dos fracasse'n. El segon era netamentanarquista. Havia de celebrar-se a Manilauna boda d'upa. El governador general, padrídels nuvis, els regala una luxosa lampara,que havia d'estrenar-se en el dinar de noces.Aquesta lampara la va construir Simoun, ien nom del governador la va portar i la vacolocar en el saló del menjador. La lamparaera plena de nitro-glicerina i disposada detal sort que, debilitant-se aviat la llum, caliatocar un ressort de la metxa; però aquestressort, apenes tocat, faria esclatar la bomba.Aquest era'l present que'1capità general oferiaals nuvis, al casament dels quals concorriatot lo més granat de Manila, inclosos algunsfrares dels més importants. Simoun va arribar a la casa, trobant-se aquesta plena degom a gom; va colocar la lampara i vasortir. Però davant de la porta de la casa 'sva topar amb un jove que's deia Isagarri,antic promes de la que's casava, i, com quel'estimava, li va aconsellar que se n'apartés,
Retana
possibles; per això l'exclamació den Rizal:«teniu un govern imbecil!».
Simoul1 concebeix dos plans per posaren practica la seva ansia aniquiladora, peròtots dos fracasse'n. El segon era netamentanarquista. Havia de celebrar-se a Manilauna boda d'upa. El governador general, padrídels nuvis, els regala una luxosa lampara,que havia d'estrenar-se en el dinar de noces.Aquesta lampara la va construir Simoun, ien nom del governador la va portar i la vacolocar en el saló del menjador. La lamparaera plena de nitro-glicerina i disposada detal sort que, debilitant-se aviat la llum, caliatocar un ressort de la metxa; però aquestressort, apenes tocat, faria esclatar la bomba.Aquest era'l present que'1capità general oferiaals nuvis, al casament dels quals concorriatot lo més granat de Manila, inclosos algunsfrares dels més importants. Simoun va arribar a la casa, trobant-se aquesta plena degom a gom; va colocar la lampara i vasortir. Però davant de la porta de la casa 'sva topar amb un jove que's deia Isagarri,antic promes de la que's casava, i, com quel'estimava, li va aconsellar que se n'apartés,
Ri:{al 43
que se n'anés lluny: Isagarri 's va resistir;Simoun va insistir a demanar-li que s'allunyés, i el jove Isagarri no se'n va voler anarde cap de les maneres, Allavors Simoun liva dir la veritat: que havia colocat unabomba-lampara, la qual no trigaria a esclatar,fent una destroça terrible. l com que Isagarri va persistir en la seva actitut, Simounel va abandonar a la seva sort. Apenes Si·moun havia donat quatre passes, quan Isa·garri, mogut per un sentiment de pietat, seva ficar a la casa com un boig, se'n va anarde dret a la 1ampara, i, agafant-la amb lesseves propries mans, la va tirar a l'aigua aun estany que hi havia al costat mateix dela casa. l això va evitar l'hecatomba, Mentrestant, en aquells moments de confusió,corria de mà en mà una targeta ont se llegia,manuscrit, el nom de Joan Crisos/om lbana.Un dels frares, veient la lletra, va quedarestabornit. La targeta l'havia deixada en Simoun al temps de retirar-se.
En Simoun, veient fracassat el seu plan,fuig de Manila, emportant-se'n en una maleta d'acer, preparada per endavant, totes lesseves riqueses; i va a refugiar-se a casa
Ri:{al 43
que se n'anés lluny: Isagarri 's va resistir;Simoun va insistir a demanar-li que s'allunyés, i el jove Isagarri no se'n va voler anarde cap de les maneres, Allavors Simoun liva dir la veritat: que havia colocat unabomba-lampara, la qual no trigaria a esclatar,fent una destroça terrible. l com que Isagarri va persistir en la seva actitut, Simounel va abandonar a la seva sort. Apenes Si·moun havia donat quatre passes, quan Isa·garri, mogut per un sentiment de pietat, seva ficar a la casa com un boig, se'n va anarde dret a la 1ampara, i, agafant-la amb lesseves propries mans, la va tirar a l'aigua aun estany que hi havia al costat mateix dela casa. l això va evitar l'hecatomba, Mentrestant, en aquells moments de confusió,corria de mà en mà una targeta ont se llegia,manuscrit, el nom de Joan Crisos/om lbana.Un dels frares, veient la lletra, va quedarestabornit. La targeta l'havia deixada en Simoun al temps de retirar-se.
En Simoun, veient fracassat el seu plan,fuig de Manila, emportant-se'n en una maleta d'acer, preparada per endavant, totes lesseves riqueses; i va a refugiar-se a casa
44 Relana
d'un capellà filipi, parent d'Isagarri, ques'estava en un poblet de la contra-costa deLuzon. Molt poc després d'haver arribat,el capellà reb un avis escrit del tinent de laguarda civil: «Me diuen-li adverteix-quea casa de voste hi ha amagat el joier Simoun.Tinc ordre d'agafar-lo. Li'u dic per a quel'hoste no hi sigui quan jo vagi a agafar-lo».Aquestes consideracions amb en Simouns'expliquen, perquè publicament se deia queera'l més intim confident del Capità General. Però Simoun no va fugir: s'emmetzinai's disposa a morir. Quines pagines mésadmirables les d'aquella ultima confessió!El capellà invoca a Déu, i Simoun li pn~
gunta: «Quin Déu es aq ueix ?)). Va començar certa discussió, i el capellà acabadient lo que va copiat més avall; i enaquestes paraules se troba la sintesi de totel pensament den Rizal. Cal remarcar bé 'lsconceptes: amb això 'S veurà com en Rizalera un gran nacionalista que al mateix tempsabominava'l separatisme per la violencia.Va dir el capellà:
«-Un Dios justo, Sr. Simoun; un Diosque castiga nuestra falta de fe, nuestros
44 Relana
d'un capellà filipi, parent d'Isagarri, ques'estava en un poblet de la contra-costa deLuzon. Molt poc després d'haver arribat,el capellà reb un avis escrit del tinent de laguarda civil: «Me diuen-li adverteix-quea casa de voste hi ha amagat el joier Simoun.Tinc ordre d'agafar-lo. Li'u dic per a quel'hoste no hi sigui quan jo vagi a agafar-lo».Aquestes consideracions amb en Simouns'expliquen, perquè publicament se deia queera'l més intim confident del Capità General. Però Simoun no va fugir: s'emmetzinai's disposa a morir. Quines pagines mésadmirables les d'aquella ultima confessió!El capellà invoca a Déu, i Simoun li pn~
gunta: «Quin Déu es aq ueix ?)). Va començar certa discussió, i el capellà acabadient lo que va copiat més avall; i enaquestes paraules se troba la sintesi de totel pensament den Rizal. Cal remarcar bé 'lsconceptes: amb això 'S veurà com en Rizalera un gran nacionalista que al mateix tempsabominava'l separatisme per la violencia.Va dir el capellà:
«-Un Dios justo, Sr. Simoun; un Diosque castiga nuestra falta de fe, nuestros
Ri:;.at 4S
VICIOS, el poca aprecio que };acemos de la dignidad, de las uirtudes cívicas... Toleramosyn9s hacemos cómplices del vicio, a veces loaplaudimos; justo es, justísimo, que suframossus consecuencias y las sufran tambien nuestros hijos. Es el Dios de libertad, Sr. Simoun,que nos obliga a amaria haciendo que nossea pesada el yugo; un Dios de misericordia,de equidad, que al par que nos castiga nosmejora, y sólo concede el bienestar al quese lo ha merecido por sus esfuerzos: la escuela del sufrimiento templa; la drena del combate vigoriza las almas. Yo no quiero decirque n uestra libertad se con quiste a filo deespada: la espada,'entra por muy poca ya ell losdestinos tflodernos; pei-o sí la hemos de cOllquistarmereciéndola, elevando la razón y la dig11idaddel individuo, amando lo justo, lo bueno, lograllde, HASTA MORIR POR ÉL; Y cuando unpueblo llega a esa altura, Dios suministra elarma, y caen los ídolos, caen los tiranos comocastillo de naipes, y brilla .la libertad con laprimera aurora.. Nuestro mal lo debemos anosotros mismos: no echemos la culpa a nadie.Si España nos viese menos complacientesCOI1 la tirania y mas dispuestos a luchar y a
Ri:;.at 4S
VICIOS, el poca aprecio que };acemos de la dignidad, de las uirtudes cívicas... Toleramosyn9s hacemos cómplices del vicio, a veces loaplaudimos; justo es, justísimo, que suframossus consecuencias y las sufran tambien nuestros hijos. Es el Dios de libertad, Sr. Simoun,que nos obliga a amaria haciendo que nossea pesada el yugo; un Dios de misericordia,de equidad, que al par que nos castiga nosmejora, y sólo concede el bienestar al quese lo ha merecido por sus esfuerzos: la escuela del sufrimiento templa; la drena del combate vigoriza las almas. Yo no quiero decirque n uestra libertad se con quiste a filo deespada: la espada,'entra por muy poca ya ell losdestinos tflodernos; pei-o sí la hemos de cOllquistarmereciéndola, elevando la razón y la dig11idaddel individuo, amando lo justo, lo bueno, lograllde, HASTA MORIR POR ÉL; Y cuando unpueblo llega a esa altura, Dios suministra elarma, y caen los ídolos, caen los tiranos comocastillo de naipes, y brilla .la libertad con laprimera aurora.. Nuestro mal lo debemos anosotros mismos: no echemos la culpa a nadie.Si España nos viese menos complacientesCOI1 la tirania y mas dispuestos a luchar y a
Retana
sufrir por nuestros derechos, España seda laprimera en damos la libertad; porque cuandoel fmto de la concepción llega a su madurez,i desgraciada la madre que lo quiera ahogar!En tanta, mientfas el pueblo filipina notenga suficiente energia para proclamar, altala frente y desnudo el pecho, su derecho ala vida social y garantirlo con su sacrificio,con su sangre misma; mientras veamos anuestros paisanos m la vida privada sentirverguenza de sí, oir rugiendo la voz de laconciencia, que se rebela y protesta, y m lavida pública callarse, hacer coro. al que abusapara burlarse del abusado; mientras los veamos encerrarse en su egoísmo y alabar conforzada sonrisa los actas mas inicuos, mendigando con los ojos una parte del bodn,¿ li qué dades libertad? Con España y sinEspaña sedan siempre los mismos, y acaso,i acaso peores! ¿Aque la independencia, SI LOS
ESCLAVOS DE HOY SERAN LOS TIRANOS DE
MAÑANA? Y lo seran, sin duda, porque i AMA
LA TIRANÍA QUIEN SE SOMETE A ELLA! Sr. Simonn, mientras nuestro pueblo no esté preparada, mimtras vaya li la lucba engañado óempujado, sin clara conciencia de lo que ha de
Retana
sufrir por nuestros derechos, España seda laprimera en damos la libertad; porque cuandoel fmto de la concepción llega a su madurez,i desgraciada la madre que lo quiera ahogar!En tanta, mientfas el pueblo filipina notenga suficiente energia para proclamar, altala frente y desnudo el pecho, su derecho ala vida social y garantirlo con su sacrificio,con su sangre misma; mientras veamos anuestros paisanos m la vida privada sentirverguenza de sí, oir rugiendo la voz de laconciencia, que se rebela y protesta, y m lavida pública callarse, hacer coro. al que abusapara burlarse del abusado; mientras los veamos encerrarse en su egoísmo y alabar conforzada sonrisa los actas mas inicuos, mendigando con los ojos una parte del bodn,¿ li qué dades libertad? Con España y sinEspaña sedan siempre los mismos, y acaso,i acaso peores! ¿Aque la independencia, SI LOS
ESCLAVOS DE HOY SERAN LOS TIRANOS DE
MAÑANA? Y lo seran, sin duda, porque i AMA
LA TIRANÍA QUIEN SE SOMETE A ELLA! Sr. Simonn, mientras nuestro pueblo no esté preparada, mimtras vaya li la lucba engañado óempujado, sin clara conciencia de lo que ha de
Rj~al 47
hacer, FRACASARAN LAS MAS SABIAS TENTATIVAS;
Y mas vale que fracasen; p01'q ue ¿a qué entregar al novia la esposét si no la ama bastall/e,si no esta dispuesto a morir por ella?»
En Simoun s'anava acabant, i el capellaprosseguia:
«- ¿Dónde esta la juventud que ha deconsagrar sus rosadas horas, sus ilusionesy entusiasmo al bien de su patria? ¿ Dóndeesta la que ha de verter generosa su sangrepara lavar tantas vergüenzas, tantos crímenes,tanta abominación? I Pura y sill mallcha hade ser la víctima para que el holocausto seaaceptable!... ¿Dónde estais, jóvenes quehabéis de encarnar en vosotros el vigor dela vida que ha huldo de nuestras venas, lapureza de las ideas que se ha manchado ennuestros cerebros y el fuego del entusiasmoque se ha apagada en nuestros corazones? ..Os esperamos, i oh jóvenes!; veuid, que osesperamos. })
Que conceptuós es tot això! Com enRizal, un cop més, pressent que la redempciódel seu país necessitava una víctima, pura isense macula, i que aquesta victima haviad'esser ell! En Simoul1, extrenyeut la mà del
Rj~al 47
hacer, FRACASARAN LAS MAS SABIAS TENTATIVAS;
Y mas vale que fracasen; p01'q ue ¿a qué entregar al novia la esposét si no la ama bastall/e,si no esta dispuesto a morir por ella?»
En Simoun s'anava acabant, i el capellaprosseguia:
«- ¿Dónde esta la juventud que ha deconsagrar sus rosadas horas, sus ilusionesy entusiasmo al bien de su patria? ¿ Dóndeesta la que ha de verter generosa su sangrepara lavar tantas vergüenzas, tantos crímenes,tanta abominación? I Pura y sill mallcha hade ser la víctima para que el holocausto seaaceptable!... ¿Dónde estais, jóvenes quehabéis de encarnar en vosotros el vigor dela vida que ha huldo de nuestras venas, lapureza de las ideas que se ha manchado ennuestros cerebros y el fuego del entusiasmoque se ha apagada en nuestros corazones? ..Os esperamos, i oh jóvenes!; veuid, que osesperamos. })
Que conceptuós es tot això! Com enRizal, un cop més, pressent que la redempciódel seu país necessitava una víctima, pura isense macula, i que aquesta victima haviad'esser ell! En Simoul1, extrenyeut la mà del
Retana
capella, va morir sense pronunciar una paraula. l el capella, veient-lo ja mort, exclama:(( - Déu tinga pietat dels que han torçat elcamil); la frase més senzilla i més trascendental de la novela,perque amb ella va volerdir aquell bon sacerdot indigena: Déu tinguipietat d'aquells que, causant la desesperació detants que van néixer per al bé, els impulsen aesset· .filibusters!
En Simoun portava sempre amb ell unamaleta que guardava una riquesa considerable: el tresor de la revolució. Doncs, ambaquesta maleta a la ma,el sacerdot se'n vaanar a la vora del mar, que era molt prop decasa seva mateix. Però escolteu la descripcióden Rizal; amb ella s'acaba la novela; esuna pagina beIlissima:
(( El padre Florentina miró a sus pies.AlIa abajo se veían las obscuras olas delPacífico batir las concavidades de la roca,produciendo sonoros truenos, al mismatiempo que, heridas por un rayoè1e luna, ola~
y espumas brillaban como chispas de fuego,como puñado de brilIantes que arrojase alaire aJgún genio del abismo. Miró en derredar suyo. Estaba solo. La soIitaria costa se
Retana
capella, va morir sense pronunciar una paraula. l el capella, veient-lo ja mort, exclama:(( - Déu tinga pietat dels que han torçat elcamil); la frase més senzilla i més trascendental de la novela,perque amb ella va volerdir aquell bon sacerdot indigena: Déu tinguipietat d'aquells que, causant la desesperació detants que van néixer per al bé, els impulsen aesset· .filibusters!
En Simoun portava sempre amb ell unamaleta que guardava una riquesa considerable: el tresor de la revolució. Doncs, ambaquesta maleta a la ma,el sacerdot se'n vaanar a la vora del mar, que era molt prop decasa seva mateix. Però escolteu la descripcióden Rizal; amb ella s'acaba la novela; esuna pagina beIlissima:
(( El padre Florentina miró a sus pies.AlIa abajo se veían las obscuras olas delPacífico batir las concavidades de la roca,produciendo sonoros truenos, al mismatiempo que, heridas por un rayoè1e luna, ola~
y espumas brillaban como chispas de fuego,como puñado de brilIantes que arrojase alaire aJgún genio del abismo. Miró en derredar suyo. Estaba solo. La soIitaria costa se
Ri~al 49
perdía a lo lejos en vaga lleblina, que la Junadesvanecía hasta confundirla con el horizonte. El bosque murmuraba voces ininteligibles. El anciano entonces, con el esfuerzode sus hercúleos brazos, lanzó la maletaal espacio, arrojandola al mar. Giró variasveces sobre sí misma, y descendió rapidamente trazando una pequeña curva, reflejando sobre sn pulimentada superficie algunos palidos rayos. El anciano vió saltar gotas,oyó un mido quebrado, y el abismo se cerrótragandose el tesoro. Esperó algunos instantes para ver si el abismo devolvía alga; perala ala volvió a cerrarse tan misteriosa comoantes, sin aumentar en un pliegue mas su rizada superficie, como si en la inmensidad delmar sólo hubiera caído un pequeño. pedrusca.
»-j Que la naturaleza te guarde entre losprafundos abismos,entre los corales y perlasde sus eternos mares! - dijo entonces elclérigo, extendiendo solemnemente la mano.-Cuando para un fin santo y sublime loshombres te necesiten, Dios sabra sacarte delseno de las olas ... Mientras tanta, ahí 110
hallarits el mal, no torcerits el derecho, no(omentarits avaricias ... ))
Ri~al 49
perdía a lo lejos en vaga lleblina, que la Junadesvanecía hasta confundirla con el horizonte. El bosque murmuraba voces ininteligibles. El anciano entonces, con el esfuerzode sus hercúleos brazos, lanzó la maletaal espacio, arrojandola al mar. Giró variasveces sobre sí misma, y descendió rapidamente trazando una pequeña curva, reflejando sobre sn pulimentada superficie algunos palidos rayos. El anciano vió saltar gotas,oyó un mido quebrado, y el abismo se cerrótragandose el tesoro. Esperó algunos instantes para ver si el abismo devolvía alga; perala ala volvió a cerrarse tan misteriosa comoantes, sin aumentar en un pliegue mas su rizada superficie, como si en la inmensidad delmar sólo hubiera caído un pequeño. pedrusca.
»-j Que la naturaleza te guarde entre losprafundos abismos,entre los corales y perlasde sus eternos mares! - dijo entonces elclérigo, extendiendo solemnemente la mano.-Cuando para un fin santo y sublime loshombres te necesiten, Dios sabra sacarte delseno de las olas ... Mientras tanta, ahí 110
hallarits el mal, no torcerits el derecho, no(omentarits avaricias ... ))
50 Retana
Tal es la darrera admirable pagina d'ElFilibusterismo. En Rizal, en opinió del fiscalque anys més tard el va judicar, no sabiapensar, ni sabia escriure, ni era ningú!
VI
El problema· social de Calamba. - En Rizal se trasladaa Hong.Kong. - Torna després a Manila. - La«Lliga Filipina ».
Amb la publicació d'El Filibuslerismocoincideix l'agravació del problema social deCalamba, el poble den Rizal. La jurisdicciód'aquest poble pertanyia integrament als frares dominics, els quals contractaven de talmanera amb els seu~ colons, que, consentintlos edificar, no 'Is cedien mai, a cap preu, elsolar; de manúa que quan sobrevenia undeshauci, el llogater se veia obligat. .. a emportar-se'n la seva propria casa... per a deixardesembraçat el solar! Encara que sembli increible, era així. El plet que'ls rízalistes sostenien contra 'Is frares, que com aquell quino fa re anaven pujant el cànon tot sovint,el van guanyar aquests; i l'Audiencia va de-
50 Retana
Tal es la darrera admirable pagina d'ElFilibusterismo. En Rizal, en opinió del fiscalque anys més tard el va judicar, no sabiapensar, ni sabia escriure, ni era ningú!
VI
El problema· social de Calamba. - En Rizal se trasladaa Hong.Kong. - Torna després a Manila. - La«Lliga Filipina ».
Amb la publicació d'El Filibuslerismocoincideix l'agravació del problema social deCalamba, el poble den Rizal. La jurisdicciód'aquest poble pertanyia integrament als frares dominics, els quals contractaven de talmanera amb els seu~ colons, que, consentintlos edificar, no 'Is cedien mai, a cap preu, elsolar; de manúa que quan sobrevenia undeshauci, el llogater se veia obligat. .. a emportar-se'n la seva propria casa... per a deixardesembraçat el solar! Encara que sembli increible, era així. El plet que'ls rízalistes sostenien contra 'Is frares, que com aquell quino fa re anaven pujant el cànon tot sovint,el van guanyar aquests; i l'Audiencia va de-
Rif{al 51
cretar el deshauci d'una porció de llogaters.
l a l'arribar an aquest punt me veig obligat a
fer una rectificació d'allò que vaig escriure en
la meva obra sobre la vida den Rizal (recti
ficació que dec a la bondat del meu distingit
amic el competent lletrat senyor Comte d'Al·
bay): els deshauciats anunciaren en tota
regla, tal com la llei disposa, que posarien
recurs davant del Suprem; i, no obstant i
això, la sentencia's va executar, i una porció
de çases dels calambenys foren barbrement
arrasades, i vinticinc dels més caracterisats
calambenys condemnats a deportació. La
familia den Rizal va esser la que més ne va
patir. Els que no podien venjar-se en l'es
criptor, perquè's trobava lluny del seu pais,
se varen venjar, una vegada més, en els seus
parents i amics.AJlavors va esser quan en Rizal va tras
ladar-se desde Europa a Hong-Kong, ont se
va establir, concebint el proposit de fundar
una colonia al nord de Borneo, per a la
qual cosa comptava amb el consentiment del
govern inglès. Amb aquest motiu en Rizal
va fer, desde Hong.Kong, una expedició a
Borneo, tornant després novament a Hong-
Rif{al 51
cretar el deshauci d'una porció de llogaters.
l a l'arribar an aquest punt me veig obligat a
fer una rectificació d'allò que vaig escriure en
la meva obra sobre la vida den Rizal (recti
ficació que dec a la bondat del meu distingit
amic el competent lletrat senyor Comte d'Al·
bay): els deshauciats anunciaren en tota
regla, tal com la llei disposa, que posarien
recurs davant del Suprem; i, no obstant i
això, la sentencia's va executar, i una porció
de çases dels calambenys foren barbrement
arrasades, i vinticinc dels més caracterisats
calambenys condemnats a deportació. La
familia den Rizal va esser la que més ne va
patir. Els que no podien venjar-se en l'es
criptor, perquè's trobava lluny del seu pais,
se varen venjar, una vegada més, en els seus
parents i amics.AJlavors va esser quan en Rizal va tras
ladar-se desde Europa a Hong-Kong, ont se
va establir, concebint el proposit de fundar
una colonia al nord de Borneo, per a la
qual cosa comptava amb el consentiment del
govern inglès. Amb aquest motiu en Rizal
va fer, desde Hong.Kong, una expedició a
Borneo, tornant després novament a Hong-
52 Retana
Kong. El seu tracte amb un vell filipí que'sdeia D. Josep Basa'l va moure a redactarels Estatuts i Reglaments de la « Lliga Filipina», que 'S creu va esser ideada den Basa;la qual Lliga no venia a esser altra cosa queuna associació de protecció mutual, d'inteIigencia mutual entre 'Is filipins de certacultura o de certa posició; una cosa així comuna solidaritat social, comercial i en certamanera politica, en res partidaria del separatisme. Aquesta Lliga, no obstant, va esseramalgamada quatre anys més tard, pel Fiscal,amb el Katípullan, i el fet de que en Rizalhagués estat el fundador de la Lliga (queper cert apenes va viure), se va considerarl'argument principal perquè en Rizal foscondemnat a mort.
En Rizal se trobav; a Hong-Kong. Peró,no podent resistir per més temps els sofriments i persecucions que patien els seus, vadecidir tornar al seu país, a veure si aixÍ'svenjaven en ell i deixaven estar els seus parents i amics. Abans d'empendre'l viatge,que va realisar a ultims de Juny de 1892, vadepositar en mans del Dr. Llorenç PereyraMarques, de Macao, tres documents, en els
52 Retana
Kong. El seu tracte amb un vell filipí que'sdeia D. Josep Basa'l va moure a redactarels Estatuts i Reglaments de la « Lliga Filipina», que 'S creu va esser ideada den Basa;la qual Lliga no venia a esser altra cosa queuna associació de protecció mutual, d'inteIigencia mutual entre 'Is filipins de certacultura o de certa posició; una cosa així comuna solidaritat social, comercial i en certamanera politica, en res partidaria del separatisme. Aquesta Lliga, no obstant, va esseramalgamada quatre anys més tard, pel Fiscal,amb el Katípullan, i el fet de que en Rizalhagués estat el fundador de la Lliga (queper cert apenes va viure), se va considerarl'argument principal perquè en Rizal foscondemnat a mort.
En Rizal se trobav; a Hong-Kong. Peró,no podent resistir per més temps els sofriments i persecucions que patien els seus, vadecidir tornar al seu país, a veure si aixÍ'svenjaven en ell i deixaven estar els seus parents i amics. Abans d'empendre'l viatge,que va realisar a ultims de Juny de 1892, vadepositar en mans del Dr. Llorenç PereyraMarques, de Macao, tres documents, en els
Hi!{al
quals feia en Rizalla declaració de que aquest
viatge li costaria la vida; però es que s'esti
mava mes perdre-la que no pas que'ls seus
continuessin patint. Per que aquest pressenti
ment den Rizal? Quin crim havia comes o
pensava cometre? Ah! Es que en Rizal sabia
que solament pel fet d'haver dit grans ve
ritats en les seves obres els seus enemics tin
drien de venjar-se. Es cert que en Rizal,
abans de tornar a Filipines, havia ofert al
general DespujolllO ficar-se en poli/ica. Aquí,
entre nosaltres, es D. Isabelo de los Reyes,
que ho sab. Però en Rizal va oferir allò que
no podia complir; perque, donada la seva
significació en el seu país, tota paraula seva,
per innocenta que fos, havia de tenir un
valor politic.l va arribar a Manila en Rizal. El visi
taren poca gent, perque tots els filipins sa
bien que pel mer fet de parlar-hi un moment
serien tots ells senyalats com filibusters, i
eren molt pocs els que gosaven exposar-se
a rebre aquest qualificatiu ignominiós. En
Rizal, en uns quants dies, va realisar alguns
viatges i celebra dues reunions, en les quals
se va limitar a aconsellar que s'afirmes la
Hi!{al
quals feia en Rizalla declaració de que aquest
viatge li costaria la vida; però es que s'esti
mava mes perdre-la que no pas que'ls seus
continuessin patint. Per que aquest pressenti
ment den Rizal? Quin crim havia comes o
pensava cometre? Ah! Es que en Rizal sabia
que solament pel fet d'haver dit grans ve
ritats en les seves obres els seus enemics tin
drien de venjar-se. Es cert que en Rizal,
abans de tornar a Filipines, havia ofert al
general DespujolllO ficar-se en poli/ica. Aquí,
entre nosaltres, es D. Isabelo de los Reyes,
que ho sab. Però en Rizal va oferir allò que
no podia complir; perque, donada la seva
significació en el seu país, tota paraula seva,
per innocenta que fos, havia de tenir un
valor politic.l va arribar a Manila en Rizal. El visi
taren poca gent, perque tots els filipins sa
bien que pel mer fet de parlar-hi un moment
serien tots ells senyalats com filibusters, i
eren molt pocs els que gosaven exposar-se
a rebre aquest qualificatiu ignominiós. En
Rizal, en uns quants dies, va realisar alguns
viatges i celebra dues reunions, en les quals
se va limitar a aconsellar que s'afirmes la
Retana
vida de la « Lliga Filipina», i a infondre sentiments de dignitat. La presencia den Rizala Manila va sense dir que's considerà intolerable. Urgia, doncs, un pretext per fer-lodesaparèixer de l'escena, i aqneix pretext seva trobar. S'ha de fer justicia al general Despujol: era un cavaller; però 'I varen enganyar. Vet-aquí com. Amb en Rizal va tornaral seu país una germana seva, en l'equipatgede la qual, més ben dit,en un farcell del seuequipatge, foren trobats alguns exemplarsd'unes fulles amb el retol de i Pobres frailes!¿Es verossimil que un home del talent denRizal cometés l'imprudencia d'esser portador d'uns papers que sabia que podienfer-li molt mal? Doncs bé: el descobrimentd'aquests papers va esser el pretext que hiva haver per agafar en Rizal i deportar-loimmediatament. El periadic Plaridel, de MaIaIos, del 17 de Juliol de 1907, publica untreball del meu amic el sabent escriptorS. Epifania de los Santos; i en aquest treballse diu qui va esser el que va ficar les fullesen l'equipatge de la germana den RizaI. Nodec estampar-ne'l nom! Solament diré quequi va presenciar la proesa va esser, segons se
Retana
vida de la « Lliga Filipina», i a infondre sentiments de dignitat. La presencia den Rizala Manila va sense dir que's considerà intolerable. Urgia, doncs, un pretext per fer-lodesaparèixer de l'escena, i aqneix pretext seva trobar. S'ha de fer justicia al general Despujol: era un cavaller; però 'I varen enganyar. Vet-aquí com. Amb en Rizal va tornaral seu país una germana seva, en l'equipatgede la qual, més ben dit,en un farcell del seuequipatge, foren trobats alguns exemplarsd'unes fulles amb el retol de i Pobres frailes!¿Es verossimil que un home del talent denRizal cometés l'imprudencia d'esser portador d'uns papers que sabia que podienfer-li molt mal? Doncs bé: el descobrimentd'aquests papers va esser el pretext que hiva haver per agafar en Rizal i deportar-loimmediatament. El periadic Plaridel, de MaIaIos, del 17 de Juliol de 1907, publica untreball del meu amic el sabent escriptorS. Epifania de los Santos; i en aquest treballse diu qui va esser el que va ficar les fullesen l'equipatge de la germana den RizaI. Nodec estampar-ne'l nom! Solament diré quequi va presenciar la proesa va esser, segons se
Ri~al 55
llegeix en aquest article, el majordom del vapor Don Iuan, Florentí Vidal. Vet-aquí' Ipretext que hi va haver per desqualificar enRizal i per deportar-lo!
A proposit de papers subrepticis, me limitaré a dir que en el poble de Malabon,immediat a Manila, els frares agustins tenienuna impremta, i afegiré que a proposit depapers subrepticis s'ha escrit:
«Se ha probado después que éstos (impresos) ó semejantes hojas subversivas hansido impresas por el establecimiento tipografico de los padres Agustinos de Malabon,para atribl1irlas luego alos progresistas filipinos. El juez Sr. Rodríguez Berriz sorprendió los mismos moldes, y no sabemos enqué ha venido a parar el expediente quehabía incoado de acuerdo con Despujol »'.
Com aquesta nota que acabo de llegir,ne podria llegir algunes més. N'hi ha quetenen dotze i catorze anys d'antiguitat, i entot aquest temps ningú les ha rectificades.
La veritat es que'ls frares eren els amos en
I) S. Isabela de los Reyes: La Sensacional Memoria,pago 64, nota.
Ri~al 55
llegeix en aquest article, el majordom del vapor Don Iuan, Florentí Vidal. Vet-aquí' Ipretext que hi va haver per desqualificar enRizal i per deportar-lo!
A proposit de papers subrepticis, me limitaré a dir que en el poble de Malabon,immediat a Manila, els frares agustins tenienuna impremta, i afegiré que a proposit depapers subrepticis s'ha escrit:
«Se ha probado después que éstos (impresos) ó semejantes hojas subversivas hansido impresas por el establecimiento tipografico de los padres Agustinos de Malabon,para atribl1irlas luego alos progresistas filipinos. El juez Sr. Rodríguez Berriz sorprendió los mismos moldes, y no sabemos enqué ha venido a parar el expediente quehabía incoado de acuerdo con Despujol »'.
Com aquesta nota que acabo de llegir,ne podria llegir algunes més. N'hi ha quetenen dotze i catorze anys d'antiguitat, i entot aquest temps ningú les ha rectificades.
La veritat es que'ls frares eren els amos en
I) S. Isabela de los Reyes: La Sensacional Memoria,pago 64, nota.
56 Retana
tot, principalment en lo referent a l'admissióde llibres en el pais. No fa gaire que he tret allum un extret de les actes originals de laComissió permanent de Censura, i en aqueixtreball se podrà veure que Don Quijote circulava tatxat; que les Doloras de Campoamoreren prohibides; que ho eren totes les noveles d'autors famosos; quasi bé tots els llibresde filosofia i d'historia; que ho era un tractatde Geografia solament perquè l'autor noacceptava l'universalitat del Diluvi ...
Per què seguir? I, en cambi, la censuradonava '1 permis a obretes indigestes, d'autorsignorants, que solament servien per atrofiarla mentalitat dels filipins. ¿Quina culturapodia haver-hi en el pais, ni quin amorpodien tenir an els frares els filipins quèansiaven instruir-se?
56 Retana
tot, principalment en lo referent a l'admissióde llibres en el pais. No fa gaire que he tret allum un extret de les actes originals de laComissió permanent de Censura, i en aqueixtreball se podrà veure que Don Quijote circulava tatxat; que les Doloras de Campoamoreren prohibides; que ho eren totes les noveles d'autors famosos; quasi bé tots els llibresde filosofia i d'historia; que ho era un tractatde Geografia solament perquè l'autor noacceptava l'universalitat del Diluvi ...
Per què seguir? I, en cambi, la censuradonava '1 permis a obretes indigestes, d'autorsignorants, que solament servien per atrofiarla mentalitat dels filipins. ¿Quina culturapodia haver-hi en el pais, ni quin amorpodien tenir an els frares els filipins quèansiaven instruir-se?
Ri!{al
VII
Presó den Rizal. - De¡Jortació a Dapitan. - Programade reformes den Rizal.
En Rizal, a conseqüencia d'aqueixes fulles de que he parlat, va esser agafat el 7 deJuliol de 1892. El van portar al castell deSantiago, que venia a esser 'per Manila 10que'l castell de Montjuïc es per Barcelona.En Rizal no va saber per què se'l ficava a lapresó, per què se 'I desqualificava; no se liformà procés; no va esser interrogat. Perquè servia -I Codi?
Solament va saber que als pocs dies,conduit per un vaixell de guerra, se veiadeportat a Dapitan, en l'illa de Mindanao,i tatxat de filibuster per gran part de laprempsa... I dic gran part, perquè hi vahaver periadics, entre ells La Publicidad, deBarcelona, i El Globo, de Madrid, i altres, querebutjaren el suposat filibusterisme den Riza1.De cap dels escrits den Rizal se desprènaltra cosa que un amor immens al seu país iansia infinida de dignificar-lo i elevar-lo,
5
Ri!{al
VII
Presó den Rizal. - De¡Jortació a Dapitan. - Programade reformes den Rizal.
En Rizal, a conseqüencia d'aqueixes fulles de que he parlat, va esser agafat el 7 deJuliol de 1892. El van portar al castell deSantiago, que venia a esser 'per Manila 10que'l castell de Montjuïc es per Barcelona.En Rizal no va saber per què se'l ficava a lapresó, per què se 'I desqualificava; no se liformà procés; no va esser interrogat. Perquè servia -I Codi?
Solament va saber que als pocs dies,conduit per un vaixell de guerra, se veiadeportat a Dapitan, en l'illa de Mindanao,i tatxat de filibuster per gran part de laprempsa... I dic gran part, perquè hi vahaver periadics, entre ells La Publicidad, deBarcelona, i El Globo, de Madrid, i altres, querebutjaren el suposat filibusterisme den Riza1.De cap dels escrits den Rizal se desprènaltra cosa que un amor immens al seu país iansia infinida de dignificar-lo i elevar-lo,
5
S8 Retana
per marxar amb Espanya paralelament i enla millor armonia. En Rizal era un granmistic, i com tal sentia una repugnancia invencible per tot procediment de violencia.Si en el fons de la ,seva anima va batre algunavegada l'ideal de l'emancipació, aquesta nola volía sinó per llei natural historica, a laqual donava pas la Providencia mateixa.
Ja tenim en Rizal en la deportació. Quanta devia esser la tristesa d'aquest home,' el prototip de l'home cavallerós i digne!
El comandant de la nau havia rebut l'ordred'entregar en Rizal als jesuites, i, en cas queaquests no'1 volguessin rebre, al governadorpolítico-militar de Dapüan. Els jesuites, per arebre en Rizal, exigien d'ell que abdiqués deles seves idees politico~filosofiques i religioses, cosa a la qual en Rizal no podia prestar-se dignament; i així's va quedar a viureamb el governador político-militar, D. Ricart Carnicero, que actualment se troba decomandant de plaça en la ciutat de Lleida. Iva succeir allò que havia de succeir: enRizal tenia l'encís de tots els homes superiors. Així com va saber fer-se simpatic altinent de la guarda civil D. Josep Taviel
S8 Retana
per marxar amb Espanya paralelament i enla millor armonia. En Rizal era un granmistic, i com tal sentia una repugnancia invencible per tot procediment de violencia.Si en el fons de la ,seva anima va batre algunavegada l'ideal de l'emancipació, aquesta nola volía sinó per llei natural historica, a laqual donava pas la Providencia mateixa.
Ja tenim en Rizal en la deportació. Quanta devia esser la tristesa d'aquest home,' el prototip de l'home cavallerós i digne!
El comandant de la nau havia rebut l'ordred'entregar en Rizal als jesuites, i, en cas queaquests no'1 volguessin rebre, al governadorpolítico-militar de Dapüan. Els jesuites, per arebre en Rizal, exigien d'ell que abdiqués deles seves idees politico~filosofiques i religioses, cosa a la qual en Rizal no podia prestar-se dignament; i així's va quedar a viureamb el governador político-militar, D. Ricart Carnicero, que actualment se troba decomandant de plaça en la ciutat de Lleida. Iva succeir allò que havia de succeir: enRizal tenia l'encís de tots els homes superiors. Així com va saber fer-se simpatic altinent de la guarda civil D. Josep Taviel
RiJ{al 59
de Andrade, a Calamba, de Ja mateixa manera va saber guanyar-se immediatament lasimpatia del capità D. Ricart Carnicero. Elgran delicte den Riza'l consistia en. no esseramic dels frares; per fortuna, no ho eratampoc en Can~icero: un motiu més perquèsimpatisessin i s'agafessin afecció mutual.
. La proscripció den Rizal va durar quatre
.anys, durant els quals va viure sota la mésestreta vigilancia, primer del citat senyorCarnicero, i després del successor d'aquest,el capità D, Joan Sitges (crec que d'origencatalà), al qual he tractat. A tots dos dignissims militars vaig demanar informes sobre enRizal, referentment a la seva vida en la proscripció, que ells pogueren observar atentament, i tots dos coincidiren ell el judici:en Rizal era Ull home superior, profondamentromantic i altruista, exquisidamênt educat,d'una correcció social, adhuc en els detallsmés minims, irreprotxable. Exercia la medecina gratuïtament; va fundar un hospital anttot corria de compte seu. Solament cobravaals forasters rics A un inglès al qual extirpàuna catarata li va posar un compte de500 duros, quantitat que va invertir en Rizal
RiJ{al 59
de Andrade, a Calamba, de Ja mateixa manera va saber guanyar-se immediatament lasimpatia del capità D. Ricart Carnicero. Elgran delicte den Riza'l consistia en. no esseramic dels frares; per fortuna, no ho eratampoc en Can~icero: un motiu més perquèsimpatisessin i s'agafessin afecció mutual.
. La proscripció den Rizal va durar quatre
.anys, durant els quals va viure sota la mésestreta vigilancia, primer del citat senyorCarnicero, i després del successor d'aquest,el capità D, Joan Sitges (crec que d'origencatalà), al qual he tractat. A tots dos dignissims militars vaig demanar informes sobre enRizal, referentment a la seva vida en la proscripció, que ells pogueren observar atentament, i tots dos coincidiren ell el judici:en Rizal era Ull home superior, profondamentromantic i altruista, exquisidamênt educat,d'una correcció social, adhuc en els detallsmés minims, irreprotxable. Exercia la medecina gratuïtament; va fundar un hospital anttot corria de compte seu. Solament cobravaals forasters rics A un inglès al qual extirpàuna catarata li va posar un compte de500 duros, quantitat que va invertir en Rizal
60 Retana
en dotar a Dapitan d'iJluminació pública, queno 'n tenia.
Va acabar per disfrlltar de llibertat absolnta dins la isla, i emprenia expedicions queduraven fins a vuit dies. Va tenir moltes ocasions per fugir; però mai ho va intentar.Era esclau del seu honor, i pel seu honorhavia promès no abusar de la llibertat que'!governador li dava. Gran naturalista, aquestes excursions tingueren per fruit el descobriment d'especies noves de l'Historia Natural.Formava coleccions de petxines, moluscs iinsectes i bestioles rares, que enviava als savisd'Europa, els quals li corresponien amb llibres de ciencia, medicaments i instruments decirurgia. Entre les troballes s'han inventariatdugues novedats: una granota, que ha romasdins l'Historia Natural amb el nom de Rhacophorus Ritalix, i un coleopter, que ha estatbatejat amb el nom d'Apogenia Ritali. Demanera que en Rizal, entre les seves glories,compta la d'haver associat el seu nom a unatant important branca de la cieneia com l'Historia Natural.
En Carnicero sostenia eorrespondenciareservada, sobre en Rizal, amb el general
60 Retana
en dotar a Dapitan d'iJluminació pública, queno 'n tenia.
Va acabar per disfrlltar de llibertat absolnta dins la isla, i emprenia expedicions queduraven fins a vuit dies. Va tenir moltes ocasions per fugir; però mai ho va intentar.Era esclau del seu honor, i pel seu honorhavia promès no abusar de la llibertat que'!governador li dava. Gran naturalista, aquestes excursions tingueren per fruit el descobriment d'especies noves de l'Historia Natural.Formava coleccions de petxines, moluscs iinsectes i bestioles rares, que enviava als savisd'Europa, els quals li corresponien amb llibres de ciencia, medicaments i instruments decirurgia. Entre les troballes s'han inventariatdugues novedats: una granota, que ha romasdins l'Historia Natural amb el nom de Rhacophorus Ritalix, i un coleopter, que ha estatbatejat amb el nom d'Apogenia Ritali. Demanera que en Rizal, entre les seves glories,compta la d'haver associat el seu nom a unatant important branca de la cieneia com l'Historia Natural.
En Carnicero sostenia eorrespondenciareservada, sobre en Rizal, amb el general
Ri:{al 61
Despujo!. l així que'! senyor Carnicero comprengué que inspirava an en Rizal absolutaconfiança, el va sondejar en materia poIitica.Vol saber-se quins eren els somnis den Rizal,quin era' I seu programa de reformes? Constaen una carta den Caruicero an en Despujol;carta que, com les demés sobre aquest as·sumpte, he tingut en les meves mans i copíoen el meu llibre. Vegi-s el programa d'aquellfilibuster:
«En primer terme, donar al país represeutació en les Corts, amb la qual cosa cessarienels abusos que per alguns se cometen.
» Secularisar els frares, fent cessar la tutelaque amb ei Govern i el país exerceixenaquests senyors, distribuint les parroquies,a mesura que vaquessin, entre' Is clergues,que tant podrien esser insulars com peninsulars.
» Reformar l'Administració en tots elsrams.
» Fomentar l'instrucció primaria, llevanttota intervenció als frares, dotant els mestresi institutrius de sou més gros.
» Donar per meitat els empleus del país apeninsulars i insulars.
Ri:{al 61
Despujo!. l així que'! senyor Carnicero comprengué que inspirava an en Rizal absolutaconfiança, el va sondejar en materia poIitica.Vol saber-se quins eren els somnis den Rizal,quin era' I seu programa de reformes? Constaen una carta den Caruicero an en Despujol;carta que, com les demés sobre aquest as·sumpte, he tingut en les meves mans i copíoen el meu llibre. Vegi-s el programa d'aquellfilibuster:
«En primer terme, donar al país represeutació en les Corts, amb la qual cosa cessarienels abusos que per alguns se cometen.
» Secularisar els frares, fent cessar la tutelaque amb ei Govern i el país exerceixenaquests senyors, distribuint les parroquies,a mesura que vaquessin, entre' Is clergues,que tant podrien esser insulars com peninsulars.
» Reformar l'Administració en tots elsrams.
» Fomentar l'instrucció primaria, llevanttota intervenció als frares, dotant els mestresi institutrius de sou més gros.
» Donar per meitat els empleus del país apeninsulars i insulars.
Retana
» Moralisar l'Administració.» Crear en les capitals de provincia de
més de 1'6.000 habitants Escoles d'Arts id'Oficis.
» Llibertat religiosa i llibertat d' impremta. »
Demanava la representació en el Parla:'ment,no solament perquè ja l'havia tingudaFilipines, sinó perquè a la Metropoli se sapignés la veritat de les aspiracions d'aquellpoble. Demanava la llibertat d'impremtaper a que'l pensament pogués exposar-se ambsinceritat. Demanava secularitzar els fraresperquè, trencant la força social que'ls donava'l vot corporatiu, no fossin absorbents itirans com eren aleshores. Demanava allòque alguns espanyols demanaven a la Metropali sense esser tractats de filibusters. Mesembla que això que en Rizal demanavà eraalguna Cosa menos de lo que'ls catalans handemanat en el programa minim del Tivoli.
Al poc temps d'arribar Rizal a Mindanaova tenir la sort de repartir-se amb en Carni·cero i un altre espanyol el premi segon de laloteria: 20,000 duros. Ell Rizal va consagrargran part d'aquells diners a adquirir terres,
Retana
» Moralisar l'Administració.» Crear en les capitals de provincia de
més de 1'6.000 habitants Escoles d'Arts id'Oficis.
» Llibertat religiosa i llibertat d' impremta. »
Demanava la representació en el Parla:'ment,no solament perquè ja l'havia tingudaFilipines, sinó perquè a la Metropoli se sapignés la veritat de les aspiracions d'aquellpoble. Demanava la llibertat d'impremtaper a que'l pensament pogués exposar-se ambsinceritat. Demanava secularitzar els fraresperquè, trencant la força social que'ls donava'l vot corporatiu, no fossin absorbents itirans com eren aleshores. Demanava allòque alguns espanyols demanaven a la Metropali sense esser tractats de filibusters. Mesembla que això que en Rizal demanavà eraalguna Cosa menos de lo que'ls catalans handemanat en el programa minim del Tivoli.
Al poc temps d'arribar Rizal a Mindanaova tenir la sort de repartir-se amb en Carni·cero i un altre espanyol el premi segon de laloteria: 20,000 duros. Ell Rizal va consagrargran part d'aquells diners a adquirir terres,
transformant amb la seva inteligencia lespràctiques rutinaries de l'agricultura de Mindanao. Va sembrar cacau, cafè, canya, etc., iultimament somniava en devenir un agricultor i no res més. Amb tot i amb això, estavaple d'ama.rgor i d'incertitut. Procurava allunyar del seu pensament tota idea politica,recordant els sofriments que .amb les sevespredicacions havia ocasionat a la seva familia; se distreia escrivint de tot i adhuc actuant de pedagog, donant ensenyances alsnois pobres, que ell mateix examinava, premiant als més aplicats; va treballar amb moltdalit en una gramatica tagala comparada, queno va arribar a finir. Però l'incertitut no'1deixava viure tranq uil: així, el veiem tantaviat desitjant fundar a Sindangan una colonia agrícola, com trasladar-se a llocos, comvenir a Espanya i solicitar, com va fer-ho,passar a Cuba en qualitat de metge militarprovisional, al servei de l'exèrcit que lluitavaen aquella ¡sia.
transformant amb la seva inteligencia lespràctiques rutinaries de l'agricultura de Mindanao. Va sembrar cacau, cafè, canya, etc., iultimament somniava en devenir un agricultor i no res més. Amb tot i amb això, estavaple d'ama.rgor i d'incertitut. Procurava allunyar del seu pensament tota idea politica,recordant els sofriments que .amb les sevespredicacions havia ocasionat a la seva familia; se distreia escrivint de tot i adhuc actuant de pedagog, donant ensenyances alsnois pobres, que ell mateix examinava, premiant als més aplicats; va treballar amb moltdalit en una gramatica tagala comparada, queno va arribar a finir. Però l'incertitut no'1deixava viure tranq uil: així, el veiem tantaviat desitjant fundar a Sindangan una colonia agrícola, com trasladar-se a llocos, comvenir a Espanya i solicitar, com va fer-ho,passar a Cuba en qualitat de metge militarprovisional, al servei de l'exèrcit que lluitavaen aquella ¡sia.
Retana
VIU
En Riz~l demana passar a Cnba com metge militar. Opinió del general'· Blanca sobre en Riza1. - Sedescobreix el « Katipunan 'l. - Ql1è era'l « Katipunan». - En Rizal havia reprovat l'objecte del «Katipunan» i rebutjat tota participació en ell. - Partença den Rizal cap a Barcelona a bord del Pana)'.
Peró en Rizal era perseguit per la fatali·tat. Va solicitar passar a Cuba, i l'expedientva estar empantanegat mesos i mesos. Finalment, quan va arribar la concessió, a mitjansde 1896, en tot pensava en Rizal menos enanar a Cuba. D'aquell gran roman tic, el qualva tractar el general Blanca en una de lesseves expedicions a Mindanao, me va dir encerta ocasió '1 citat general:
«-En Rizal era un somniador, un homebo, ple de filantropia i altruisme. Va esserverdaderament per a ell una desgracia immensa que arribés tant tard l'ordre concedint-lipassar a Cuba. De totes maneres jo no l'hauriafusellat. Amic Retana, li demano - m'ho vadir sovint el general B1anco - que faci cons-
Retana
VIU
En Riz~l demana passar a Cnba com metge militar. Opinió del general'· Blanca sobre en Riza1. - Sedescobreix el « Katipunan 'l. - Ql1è era'l « Katipunan». - En Rizal havia reprovat l'objecte del «Katipunan» i rebutjat tota participació en ell. - Partença den Rizal cap a Barcelona a bord del Pana)'.
Peró en Rizal era perseguit per la fatali·tat. Va solicitar passar a Cuba, i l'expedientva estar empantanegat mesos i mesos. Finalment, quan va arribar la concessió, a mitjansde 1896, en tot pensava en Rizal menos enanar a Cuba. D'aquell gran roman tic, el qualva tractar el general Blanca en una de lesseves expedicions a Mindanao, me va dir encerta ocasió '1 citat general:
«-En Rizal era un somniador, un homebo, ple de filantropia i altruisme. Va esserverdaderament per a ell una desgracia immensa que arribés tant tard l'ordre concedint-lipassar a Cuba. De totes maneres jo no l'hauriafusellat. Amic Retana, li demano - m'ho vadir sovint el general B1anco - que faci cons-
Ri~al 65
tar, sempre que'n tingui ocasió, que jo 1/0
l'hauria fusellat.»An en Rizal, repeteixo, el perseguia la fa
talitat. Va arribar l'ordre concedint-li passar aCuba; en Rizal, en vintiquatre hores, ho vaabandonar tot i 's va trasladar a Manila; i vaarribar a Manila. amb tant poca sort, que uneshores abans havia salpat cap a Barcelona ·1vapor-correu. Tenia, doncs, d'esperar vintivuit dies, la marxa del proxim vapor-correu.l, donant una mostra de previsió i de correcció, no va voler, trobant-se a la badia de Manila, saltar en terra: desde la nau ant haviavingut de Mindanao va solicitar den Blancaromandre en badia incomunicat. En Blancava disposar que en Rizal passés a un vaixellde guerra, i en aquest vaixell, el creuer Castilla, isolat de tothom menos de la seva familia, va esperar. .. Als pocs dies, el 17 d'Agostde 1896, se descobreix el Katipuuan.
El Katipu~an exigeix quatre mots. Erauna associació profondament revolucionaria iexclusivament plebea. Se fundà -I 7 de Juliolde 1892, es a dir, el mateix dia que' s va publicar el decret den Despujol descalifica'nt enRizal i condemnant-lo a deportació. Aquella
Ri~al 65
tar, sempre que'n tingui ocasió, que jo 1/0
l'hauria fusellat.»An en Rizal, repeteixo, el perseguia la fa
talitat. Va arribar l'ordre concedint-li passar aCuba; en Rizal, en vintiquatre hores, ho vaabandonar tot i 's va trasladar a Manila; i vaarribar a Manila. amb tant poca sort, que uneshores abans havia salpat cap a Barcelona ·1vapor-correu. Tenia, doncs, d'esperar vintivuit dies, la marxa del proxim vapor-correu.l, donant una mostra de previsió i de correcció, no va voler, trobant-se a la badia de Manila, saltar en terra: desde la nau ant haviavingut de Mindanao va solicitar den Blancaromandre en badia incomunicat. En Blancava disposar que en Rizal passés a un vaixellde guerra, i en aquest vaixell, el creuer Castilla, isolat de tothom menos de la seva familia, va esperar. .. Als pocs dies, el 17 d'Agostde 1896, se descobreix el Katipuuan.
El Katipu~an exigeix quatre mots. Erauna associació profondament revolucionaria iexclusivament plebea. Se fundà -I 7 de Juliolde 1892, es a dir, el mateix dia que' s va publicar el decret den Despujol descalifica'nt enRizal i condemnant-lo a deportació. Aquella
66 Retana
gran lUJusttcla va produir immediatamentl'indignació popular, i fruit d'aquesta indignació va esser la creació d'aqueixa terriblesocietat, el lema de la qual no era altre quefer una espantosa hecatomba. Tant lluny setrobava en Rizal de participar dels ideals delsdel Katipunan, que n'hi ha prou amb aquestdato. A l'Abril del96 el Katipunan va delegarel metge D. Piu Valenzuela per a que anés aDapitan, pretextant una consulta facultativa,i explorés l'esprit den Rizal sobre la necessitat qud Katipunan sentia de fer immediatament la revolució. En Valenzuela va arribar aMindanao, va tenir un abocament amb enRizal, i li va dir:
- Es impossible contenir el poble: el poble's daleixper llençar-se a la revolució.Vinc a demanar-li'l seu parer en nom delKatipunan.
En Rizal li va respondre:- He sostingut en tots els meus escrits
que un poble no pot gojar dels beneficis de lallibertat mentre no tingui la cultura i la preparació que s6n indispensables; no solamentrebutjo l'idea que sosté'l Katipunan, sinóque m'oposo decididament a que s'associi '1
66 Retana
gran lUJusttcla va produir immediatamentl'indignació popular, i fruit d'aquesta indignació va esser la creació d'aqueixa terriblesocietat, el lema de la qual no era altre quefer una espantosa hecatomba. Tant lluny setrobava en Rizal de participar dels ideals delsdel Katipunan, que n'hi ha prou amb aquestdato. A l'Abril del96 el Katipunan va delegarel metge D. Piu Valenzuela per a que anés aDapitan, pretextant una consulta facultativa,i explorés l'esprit den Rizal sobre la necessitat qud Katipunan sentia de fer immediatament la revolució. En Valenzuela va arribar aMindanao, va tenir un abocament amb enRizal, i li va dir:
- Es impossible contenir el poble: el poble's daleixper llençar-se a la revolució.Vinc a demanar-li'l seu parer en nom delKatipunan.
En Rizal li va respondre:- He sostingut en tots els meus escrits
que un poble no pot gojar dels beneficis de lallibertat mentre no tingui la cultura i la preparació que s6n indispensables; no solamentrebutjo l'idea que sosté'l Katipunan, sinóque m'oposo decididament a que s'associi '1
meu nom a qualsevol moviment que s'intenti.l's va extendre després en consideracions
sobre això, però amb tal veemencia, que enValenzuela, que hi havia anat amb el proposit de passar un mes a Dapitan, va tenird'anar-se'n a les vintiquatre hores. Eu Valenzuela va tornar a Manila; va donar, noticia de l'actitut den Rizal, tant resoltamentoposat a que's portés a cap la revolució, i enRizal fou qualificat de covard. Se vol mésdésgracia per en Rizal? Pels filipins exaltats,covard; pels espanyols insensats, filibuster.
Tornem al 17 d'Agost de 1896. Enaqueix dia'1 frare agustí Mariano Gil, tenintn9ticia per una confidencia de l'existenciadel Katipunan, va comunicar-ho immediatament a les autoritats. Els compromesos,veient-se descoberts, se varen llençar al campa vendre cara la vida. La revolució la tenienpreparada per al Setembre; però fra Gil va ferque l'esclat del Katipunan ressonés abans. Elpanic i l'indignació s'escamparen per Manila.En Rizal, isolat dins un vaixell de guerra, setrobava prop de Manila, d'ont no havia trepitjat la terra desde'l 7 de Juliol de 1892.L'opinió publica espanyola de Manila se va
meu nom a qualsevol moviment que s'intenti.l's va extendre després en consideracions
sobre això, però amb tal veemencia, que enValenzuela, que hi havia anat amb el proposit de passar un mes a Dapitan, va tenird'anar-se'n a les vintiquatre hores. Eu Valenzuela va tornar a Manila; va donar, noticia de l'actitut den Rizal, tant resoltamentoposat a que's portés a cap la revolució, i enRizal fou qualificat de covard. Se vol mésdésgracia per en Rizal? Pels filipins exaltats,covard; pels espanyols insensats, filibuster.
Tornem al 17 d'Agost de 1896. Enaqueix dia'1 frare agustí Mariano Gil, tenintn9ticia per una confidencia de l'existenciadel Katipunan, va comunicar-ho immediatament a les autoritats. Els compromesos,veient-se descoberts, se varen llençar al campa vendre cara la vida. La revolució la tenienpreparada per al Setembre; però fra Gil va ferque l'esclat del Katipunan ressonés abans. Elpanic i l'indignació s'escamparen per Manila.En Rizal, isolat dins un vaixell de guerra, setrobava prop de Manila, d'ont no havia trepitjat la terra desde'l 7 de Juliol de 1892.L'opinió publica espanyola de Manila se va
68 Retana
fixar en en RizaI. El capita general Blanco vamostrar aliavars gran serenitat. I va escriurean en Rizal una atenta carta amb la qual n'hienviava dues, d'eficaç recomanació, per alsministres de la Guerra i d'Ultramar. Totesdugues tenien el mateix text. La dirigida alministre de la Guerra diu així:
«El Capitan General de Filipinas. - Particular. Mauila, .)0 de agosto de r896.
» Excma. Sr, D. Marcelo de Azcarraga.»Mi apreciable geueral y distinguido amigo: Reco·
miendo a nsted con verdadera interés al Dr. D, José Rizal, qne marcha a la Península a dísposición del Gabierno, siempre deseoso de prestar sus servicios como médicoen el Ejército de Cnba.
}) Su comporiamienio,durante los cuairo años que hapermanecido en Dapiian, ha sida ejemplar; y es, a mijuicio, tanta mas digno de perdón y benevolencia, cuanto que NO RESULTA EN MANERA ALGUNA COMPLICADa EN LAINTENTONA QUE ESTOS DÍAS LAMENTAMOS, ni en conspiración ni en sóeiedad seereia ninguna de las que la venían iramando.
" Con este motivo tengo el gusto de repetirme deusted, etc. -RAMÓN BLANca.})
El dia 3 de Setembre, a bord del Panay,marxa en Rizal cap a Barcelona. Al cap desis dies el Panay toca a Singapor, i en Rizal,
68 Retana
fixar en en RizaI. El capita general Blanco vamostrar aliavars gran serenitat. I va escriurean en Rizal una atenta carta amb la qual n'hienviava dues, d'eficaç recomanació, per alsministres de la Guerra i d'Ultramar. Totesdugues tenien el mateix text. La dirigida alministre de la Guerra diu així:
«El Capitan General de Filipinas. - Particular. Mauila, .)0 de agosto de r896.
» Excma. Sr, D. Marcelo de Azcarraga.»Mi apreciable geueral y distinguido amigo: Reco·
miendo a nsted con verdadera interés al Dr. D, José Rizal, qne marcha a la Península a dísposición del Gabierno, siempre deseoso de prestar sus servicios como médicoen el Ejército de Cnba.
}) Su comporiamienio,durante los cuairo años que hapermanecido en Dapiian, ha sida ejemplar; y es, a mijuicio, tanta mas digno de perdón y benevolencia, cuanto que NO RESULTA EN MANERA ALGUNA COMPLICADa EN LAINTENTONA QUE ESTOS DÍAS LAMENTAMOS, ni en conspiración ni en sóeiedad seereia ninguna de las que la venían iramando.
" Con este motivo tengo el gusto de repetirme deusted, etc. -RAMÓN BLANca.})
El dia 3 de Setembre, a bord del Panay,marxa en Rizal cap a Barcelona. Al cap desis dies el Panay toca a Singapor, i en Rizal,
Ri~al 69
amb altres passatgers, desembarca a Singapor.No va faltar qui li va aconsellar que, ja que'strobava lliure i fòra de la jurisdicció espanyola, que's quedés; però ell va replicar: «-No:fugitiu, no». Portava tranquila la conciencia:qué tenia que veure amb l'obra del Katipul1all?l va continuar tranquilament el viatge, desembarcant en els demés punts d'escala. A lasortida de Pord·Said, un bon espanyol, donJoan Utor, que havia intimat amb en Rizaldurant la travessia, li va donar la noticia quetelegraficament s'havia rebut l'ordre de quel'agafessin en arribant a Barcelona. L'Utor,quan ho conta, exclama: «En Rizal, qLlan vasentir això, va plorar, abraçat amb mi ... »
En la gran causa que s'estava instruint aManila, el nom den Rizal, durant els seusquatre anys de deportació, havia sortit diferents cops, sempre amb referencies vagues,i totes elles anteriors al Juliol de 1892. l araerem al Setembre de 1896, i es d'advertirque en Rizal, durant els quatre anys de deportació, havia observat, segQns declaravenles autoritats per boca del general Blanca,«una conducta exemplar ».
Ri~al 69
amb altres passatgers, desembarca a Singapor.No va faltar qui li va aconsellar que, ja que'strobava lliure i fòra de la jurisdicció espanyola, que's quedés; però ell va replicar: «-No:fugitiu, no». Portava tranquila la conciencia:qué tenia que veure amb l'obra del Katipul1all?l va continuar tranquilament el viatge, desembarcant en els demés punts d'escala. A lasortida de Pord·Said, un bon espanyol, donJoan Utor, que havia intimat amb en Rizaldurant la travessia, li va donar la noticia quetelegraficament s'havia rebut l'ordre de quel'agafessin en arribant a Barcelona. L'Utor,quan ho conta, exclama: «En Rizal, qLlan vasentir això, va plorar, abraçat amb mi ... »
En la gran causa que s'estava instruint aManila, el nom den Rizal, durant els seusquatre anys de deportació, havia sortit diferents cops, sempre amb referencies vagues,i totes elles anteriors al Juliol de 1892. l araerem al Setembre de 1896, i es d'advertirque en Rizal, durant els quatre anys de deportació, havia observat, segQns declaravenles autoritats per boca del general Blanca,«una conducta exemplar ».
7° Retana
IX
Causa contra en Rizal. - Es condemnat a mort. - Elfusellament. - Con$eqüencies de la mort den Rizltl.
Quina causa la causa contra en Rizal! Laconec a fons; i no fiant-me del propri judici,perquè no soc advocat, he apel'lat al judicid'alguns jurisconsults eminents. Quina causala causa contra en Rizal! El fiscal discorria aixís: « En Rizal va fundar la Lliga Filipina; laLliga Filipina refosa en el Katipunan, ha fetla revolució: doncs en Rizal es l'ànima de larevolució, i, per consegüent, ha d'esser condemnat a mort». Quina logica! La Lliga,eminentment burgesa, va esser fundada en elprimer semestre de 1892; els seus fins noeren revolucionaris, i virtualment va moriramb la deportació den Rizal: el Katipunan,eminentment plebeu, se va fundar sensecomptar per res amb en Rizal, va viure aespatlles den Rizal, i els seus fins eren de toten tot diferents dels de la Lliga. Ultra això,no constava en la causa com en Rizal varebutjar de tot en tot l'embaixada que va por-
7° Retana
IX
Causa contra en Rizal. - Es condemnat a mort. - Elfusellament. - Con$eqüencies de la mort den Rizltl.
Quina causa la causa contra en Rizal! Laconec a fons; i no fiant-me del propri judici,perquè no soc advocat, he apel'lat al judicid'alguns jurisconsults eminents. Quina causala causa contra en Rizal! El fiscal discorria aixís: « En Rizal va fundar la Lliga Filipina; laLliga Filipina refosa en el Katipunan, ha fetla revolució: doncs en Rizal es l'ànima de larevolució, i, per consegüent, ha d'esser condemnat a mort». Quina logica! La Lliga,eminentment burgesa, va esser fundada en elprimer semestre de 1892; els seus fins noeren revolucionaris, i virtualment va moriramb la deportació den Rizal: el Katipunan,eminentment plebeu, se va fundar sensecomptar per res amb en Rizal, va viure aespatlles den Rizal, i els seus fins eren de toten tot diferents dels de la Lliga. Ultra això,no constava en la causa com en Rizal varebutjar de tot en tot l'embaixada que va por-
tar en Valenzuela? Es també dolorós haverde dir que aqueix mateix fiscal, en un delsseus escrits, afirma que havia fet un acuratestudi de la persona den Riz.al. Massa provesconsten en la meva obra per les quals se potveure que-I fiscal que afirmava aixà, ultraque desconeixia la psicol0gia den Rizal, nohavia llegit els seus principals escrits; cosaque no m'extranya, pus jo mateix, bibliofili especialista en aquest punt, he trigat anyssencers a conèixer la bibliografia den Rizal.
En Rizal, tornat a Manila, pres en el castell de Santiago, es invitat a que nomenidefensor, per la qual cosa li presenten unallista d'un centenar d'oficials subalterns del'exèrcit. Els seus ulls recorregueren la llista i 's deturaren davant la linia: Don Luis Taviel de Andrade, i va elegir aquest. Don LluísTaviel de Andrade, dignissim lloctinent d'artilleria allavores, era germà del, don JoséTaviel de Andrade que, com lloctinent de laguarda civil, havia tractat intimament enRizal, a Calamba, alguns anys abans. El defensor den Rizal va redactar un informe digne d'esser llegit: quant a fons va ficar·se enl'ànima den Rizal! Va tenir lloc el consell
tar en Valenzuela? Es també dolorós haverde dir que aqueix mateix fiscal, en un delsseus escrits, afirma que havia fet un acuratestudi de la persona den Riz.al. Massa provesconsten en la meva obra per les quals se potveure que-I fiscal que afirmava aixà, ultraque desconeixia la psicol0gia den Rizal, nohavia llegit els seus principals escrits; cosaque no m'extranya, pus jo mateix, bibliofili especialista en aquest punt, he trigat anyssencers a conèixer la bibliografia den Rizal.
En Rizal, tornat a Manila, pres en el castell de Santiago, es invitat a que nomenidefensor, per la qual cosa li presenten unallista d'un centenar d'oficials subalterns del'exèrcit. Els seus ulls recorregueren la llista i 's deturaren davant la linia: Don Luis Taviel de Andrade, i va elegir aquest. Don LluísTaviel de Andrade, dignissim lloctinent d'artilleria allavores, era germà del, don JoséTaviel de Andrade que, com lloctinent de laguarda civil, havia tractat intimament enRizal, a Calamba, alguns anys abans. El defensor den Rizal va redactar un informe digne d'esser llegit: quant a fons va ficar·se enl'ànima den Rizal! Va tenir lloc el consell
Retana
de guerra; se va llegir l'extracte de Ja causa,
l'acusació i la defensa; en Rizal hi va afegir
algunes consideracions que duia escrites; i en
Rizal, sense que hi hagués prova plena del
seu separatisme, sense tenir la més petita
participació en el moviment revolucionari,
que ell va execrar privadament i publicament,
va esser condemnat a mort. 1 el dia 28 de
Desembre'l general Polavieja decretava, des
prés d'haver informat l'auditor:
« Manila, 28 de dicicmbre de 1896. - Conforme Call el
anterior dictamen, apruebo la sentellcia diclada por el COllse
io de Guerra ordillario de plaza mIa presellte causa, en virtud
de la cual se impone la pena de muerte al rea JosÉ RIZAL
MERCADO, la que se ejecutaní pasandole por las annas a las
siele de la mañana del dia treinta del actual, en el campo de
.Bagumbazan Y COll las jòrmalíàades que la ¡ey previene.
Para su cumplimien;o y demas que eon-esponda, vuelva al
Juez instructor, capildn D. Rafael Domillguez. - CAMILO
G. DE POLAVIEJA)}.
Aquest document historic es el més tras·
cendental de tots els que figuren en la causa.
El procedir den Polavieja reqnereix esser exa
minat amb calma. En Polavieja, quan va fi.r
mar-lo, portava en el pais dotze o catorze dies
solament; va anar-hi amb el compromis de
Retana
de guerra; se va llegir l'extracte de Ja causa,
l'acusació i la defensa; en Rizal hi va afegir
algunes consideracions que duia escrites; i en
Rizal, sense que hi hagués prova plena del
seu separatisme, sense tenir la més petita
participació en el moviment revolucionari,
que ell va execrar privadament i publicament,
va esser condemnat a mort. 1 el dia 28 de
Desembre'l general Polavieja decretava, des
prés d'haver informat l'auditor:
« Manila, 28 de dicicmbre de 1896. - Conforme Call el
anterior dictamen, apruebo la sentellcia diclada por el COllse
io de Guerra ordillario de plaza mIa presellte causa, en virtud
de la cual se impone la pena de muerte al rea JosÉ RIZAL
MERCADO, la que se ejecutaní pasandole por las annas a las
siele de la mañana del dia treinta del actual, en el campo de
.Bagumbazan Y COll las jòrmalíàades que la ¡ey previene.
Para su cumplimien;o y demas que eon-esponda, vuelva al
Juez instructor, capildn D. Rafael Domillguez. - CAMILO
G. DE POLAVIEJA)}.
Aquest document historic es el més tras·
cendental de tots els que figuren en la causa.
El procedir den Polavieja reqnereix esser exa
minat amb calma. En Polavieja, quan va fi.r
mar-lo, portava en el pais dotze o catorze dies
solament; va anar-hi amb el compromis de
Rit.al 73
procedir a l'inrevés de com havia procedit enBlanca, la prudencia del qual l'havia fet impopular entre 'Is espatiyols. En Polavieja, ademés, arribant a Manila, va trobar-se amb unaatmosfera ja feta, molt densa, contra en RizaI.En Polavieja no coneixia en Rizal ni estava alcorrent dels seus antecedents. A Manila regnava un panic espantós, i ,era creencía general que fusellant en Rizal i altres filipins degran reputació tot quedaria en calma.
En Polavieja va reunir la Junta d'autori·tats, i ni nna sola d'aquestes (incloent-hil'arcabisbe Nozaleda) va deixar d'aconsellar el fusellament den Riul: el demanava ·1fiscal, el demanava'l consell de guerra, l'aconsellava l'auditor general. .. Més encara: en Ri·zal estava en capella, i ningú, fóra de la sevafamilia, va solicitar l'indult, ni tant solamenten Nozaleda! Es cert que en Polavieja hauriapogut sobreposar-se a tothom; peró si enPoIavieja l'hagués indultat s'hauria guanyat immediatament una més gran impopularitat encara (entre' Is espanyols) que no pasla que en Blanco s'havia guanyat amb la sevaprudencià. La culpa d'aqueixa sentencia demort va esser de tothom, inclós dels filipins,
6
Rit.al 73
procedir a l'inrevés de com havia procedit enBlanca, la prudencia del qual l'havia fet impopular entre 'Is espatiyols. En Polavieja, ademés, arribant a Manila, va trobar-se amb unaatmosfera ja feta, molt densa, contra en RizaI.En Polavieja no coneixia en Rizal ni estava alcorrent dels seus antecedents. A Manila regnava un panic espantós, i ,era creencía general que fusellant en Rizal i altres filipins degran reputació tot quedaria en calma.
En Polavieja va reunir la Junta d'autori·tats, i ni nna sola d'aquestes (incloent-hil'arcabisbe Nozaleda) va deixar d'aconsellar el fusellament den Riul: el demanava ·1fiscal, el demanava'l consell de guerra, l'aconsellava l'auditor general. .. Més encara: en Ri·zal estava en capella, i ningú, fóra de la sevafamilia, va solicitar l'indult, ni tant solamenten Nozaleda! Es cert que en Polavieja hauriapogut sobreposar-se a tothom; peró si enPoIavieja l'hagués indultat s'hauria guanyat immediatament una més gran impopularitat encara (entre' Is espanyols) que no pasla que en Blanco s'havia guanyat amb la sevaprudencià. La culpa d'aqueixa sentencia demort va esser de tothom, inclós dels filipins,
6
74 Relana
que covardament i falsament embolicaren an"en Rizal en el gran procés.
En Rizal va entrar en capella '129 de Desemb're, entre sis i set del matí ; li van llegir lasentencia, se'l va invitar per a que firmés l'enterat, i en Rizal va posar al peu de la sevasentencia de mort la firma més segura, mésclara i més bonica que havia escrit en sa vida.Tot el temps que va estar en capella, vint·iquatre hores, va conservar una serenitat prodigiosa: ni un moment va perdre la calma.Sens dubte pensava que'! sacrifici de la sevavida implicava la redempció del seu pais, i ellper aquesta redempció n'hauria donat nouna, sinó cent, de vides. Per ultim, la realitatdel fet venia a confirmar, d'una manera tra·gica, allò que ell havia pressentit en els seusllibres. Cal no oblidar que morir per la Patria havia estat conceptuat per en Rizal unaobsessió: cal no oblidar que donar la vida perla Patria havia estat conceptuat per en Rizalcom la més excelsa de les glories. Els fraresno's van deixar veure a la capella. Els jesuites,els que l'havien educat a l'Ateneu, si; i vanfer tots els seus esforços per a cOl!vertir-lo:sostingueren amb ell, en aquelles hores su-
74 Relana
que covardament i falsament embolicaren an"en Rizal en el gran procés.
En Rizal va entrar en capella '129 de Desemb're, entre sis i set del matí ; li van llegir lasentencia, se'l va invitar per a que firmés l'enterat, i en Rizal va posar al peu de la sevasentencia de mort la firma més segura, mésclara i més bonica que havia escrit en sa vida.Tot el temps que va estar en capella, vint·iquatre hores, va conservar una serenitat prodigiosa: ni un moment va perdre la calma.Sens dubte pensava que'! sacrifici de la sevavida implicava la redempció del seu pais, i ellper aquesta redempció n'hauria donat nouna, sinó cent, de vides. Per ultim, la realitatdel fet venia a confirmar, d'una manera tra·gica, allò que ell havia pressentit en els seusllibres. Cal no oblidar que morir per la Patria havia estat conceptuat per en Rizal unaobsessió: cal no oblidar que donar la vida perla Patria havia estat conceptuat per en Rizalcom la més excelsa de les glories. Els fraresno's van deixar veure a la capella. Els jesuites,els que l'havien educat a l'Ateneu, si; i vanfer tots els seus esforços per a cOl!vertir-lo:sostingueren amb ell, en aquelles hores su-
Ri:{al
premes, carinyoses controversies. El van haver de deixar: no cedia. En aquest interval vaesser quan en Rizal va escriure algunes cartesde comiat i aquells celebres versos que tantesvegades s'han reproduit, els més notables, enopinió de la crítica mundial, de tots els ques'han escrit en circumstancies analogues.Els jesuites van tornar a insistir. I, com diumolt bé l'insigne Unamuno, conseguiren perultim, enternint en Rizal, treure a flor el nenque duia en el fons de la seva ànima. Limostraren el Cor de Jesús que en Rizal haviaesculpit a l'Ateneu. En Rizal, romantic detota la seva vida, per un moviment sentimental va estar d'acord amb els jesuites:redactà i suscrigu~ l'abjuració, i 's va disposar a monr.
Els seus uItims moments són realmentinteressants.
Desde la presó al quadro, va recórrer eltrajecte a peu. Anava amb una serenitat tantgran, amb una naturalitat tant natural, quesorprenia a tothom que va poder observar-lo.Va arribar al quadro, i, després de despedir-sedel seu defensor, el cavallerós D. Lluís Taviel de Andrade, i dels jesuites, a un dels
Ri:{al
premes, carinyoses controversies. El van haver de deixar: no cedia. En aquest interval vaesser quan en Rizal va escriure algunes cartesde comiat i aquells celebres versos que tantesvegades s'han reproduit, els més notables, enopinió de la crítica mundial, de tots els ques'han escrit en circumstancies analogues.Els jesuites van tornar a insistir. I, com diumolt bé l'insigne Unamuno, conseguiren perultim, enternint en Rizal, treure a flor el nenque duia en el fons de la seva ànima. Limostraren el Cor de Jesús que en Rizal haviaesculpit a l'Ateneu. En Rizal, romantic detota la seva vida, per un moviment sentimental va estar d'acord amb els jesuites:redactà i suscrigu~ l'abjuració, i 's va disposar a monr.
Els seus uItims moments són realmentinteressants.
Desde la presó al quadro, va recórrer eltrajecte a peu. Anava amb una serenitat tantgran, amb una naturalitat tant natural, quesorprenia a tothom que va poder observar-lo.Va arribar al quadro, i, després de despedir-sedel seu defensor, el cavallerós D. Lluís Taviel de Andrade, i dels jesuites, a un dels
Relana
quals va dir: «Perdono a tothom: moro sensetenir el més petit ressentiment contra ningú»,va demanar al capita que manava'l quadroquC'1 fnsellés de cara.
- Tinc ordre de fer-ho per l'esquena, li va respondre '1 militar.
I an això en Rizal va replicar:- Jo no he estat traidor a la meva patria
ni a la nació espanyola.El capita li va manifestar quC'1 seu deure
era complir alió quC'1s sens superiors lihavien ordenat. En Rizal no va insistir més,i va disposar-se per a esser fusellat, conseguintque li respectessin el cap, això es, que'lstrets fossin dirigits al cor. Donava l'esquenaal piquet, compost de vuit filipins; pus, comremarca un brillant escriptor del seu país, enRizal, com Jesús, havia de morir a mansd'homes de la seva propria raça, I en el moment en que's trobava quadrat, en la posicióde firmes, mentre 'ls soldats preparaven lesarmes, el metge militar Sr, Ruiz Castillo seva acostar an en Rizal i li va dir:
- Company: me permeteu el pols?En Rizal va extendre 'I braç esquerre. En
Ruiz Castillo 'I va pulsar, i va afegir:
Relana
quals va dir: «Perdono a tothom: moro sensetenir el més petit ressentiment contra ningú»,va demanar al capita que manava'l quadroquC'1 fnsellés de cara.
- Tinc ordre de fer-ho per l'esquena, li va respondre '1 militar.
I an això en Rizal va replicar:- Jo no he estat traidor a la meva patria
ni a la nació espanyola.El capita li va manifestar quC'1 seu deure
era complir alió quC'1s sens superiors lihavien ordenat. En Rizal no va insistir més,i va disposar-se per a esser fusellat, conseguintque li respectessin el cap, això es, que'lstrets fossin dirigits al cor. Donava l'esquenaal piquet, compost de vuit filipins; pus, comremarca un brillant escriptor del seu país, enRizal, com Jesús, havia de morir a mansd'homes de la seva propria raça, I en el moment en que's trobava quadrat, en la posicióde firmes, mentre 'ls soldats preparaven lesarmes, el metge militar Sr, Ruiz Castillo seva acostar an en Rizal i li va dir:
- Company: me permeteu el pols?En Rizal va extendre 'I braç esquerre. En
Ruiz Castillo 'I va pulsar, i va afegir:
77
- El teniu molt bé.l ·s va apartar.En Rizal va fer un lleuger arronçament
d'espatlles, i en això va rebre la descàrrega.Però no va caure de cara, com sembla va natural: com si un suprem esforç de la voluntat e! fes girar, va caure de tal sort que·s vaquedar mirant e! sól, el só!!, en el qual semprehavia vist ell el simbol de la Llibertat.
Iml11ediatament de caure en Rizal, se vasentir un visca a Espanya! un altre a la Justicia, i, al sò de la Marxa de CétdiZ, desfilarenles tropes per davant de! cadavre. El periodicdels frares, donant compte aquell vespred'aquell inic fusellament; deia:
« Y sólo así, barriendo la mala semilla,segmldo las mieses secas del campo, se ha deevitar el daño que a si mismo se han hecholos ignorantes y pérfidos desleales que otrosmas malvados han lanzado en armas contra lamadre patria, y a quienes a la rebelión y aldescreimiento empujaron las protervas doctrinas del médico mestizo chino.»
Perquè ·ls enemics den Rizal, per a menysprear-lo, l'anomenaven :sempre mestiç XiIlO,com si l'home fos responsable de l'antecedent etnic dels seus predecessors!
77
- El teniu molt bé.l ·s va apartar.En Rizal va fer un lleuger arronçament
d'espatlles, i en això va rebre la descàrrega.Però no va caure de cara, com sembla va natural: com si un suprem esforç de la voluntat e! fes girar, va caure de tal sort que·s vaquedar mirant e! sól, el só!!, en el qual semprehavia vist ell el simbol de la Llibertat.
Iml11ediatament de caure en Rizal, se vasentir un visca a Espanya! un altre a la Justicia, i, al sò de la Marxa de CétdiZ, desfilarenles tropes per davant de! cadavre. El periodicdels frares, donant compte aquell vespred'aquell inic fusellament; deia:
« Y sólo así, barriendo la mala semilla,segmldo las mieses secas del campo, se ha deevitar el daño que a si mismo se han hecholos ignorantes y pérfidos desleales que otrosmas malvados han lanzado en armas contra lamadre patria, y a quienes a la rebelión y aldescreimiento empujaron las protervas doctrinas del médico mestizo chino.»
Perquè ·ls enemics den Rizal, per a menysprear-lo, l'anomenaven :sempre mestiç XiIlO,com si l'home fos responsable de l'antecedent etnic dels seus predecessors!
Retana
En Rizal va. esser la personificació d'unideal, i aqnests representatius lla se-ls fusella impunement. En Rizal, en les sevesobres, havia encertat a condensar tot el sofrimenti totes les aspiracions del poble filipí:els seus compatriotes se'l miraven com unidol: així es que'! fusellament d'aquest homeadmirable fou per a la causa d'Espanya a Filipines contraproduent. Fusellat en Rizal, erade tot en tot impossible que's restablissin lescorrents de simpatia entre 'ls filipins i elsespanyols. Adhuc en el suposit que no s'hagués perdut l'Arxipelac, no hi cabia ja, humanament parlant, que-ls filipins haguessinseguit estimant-nos, Vet-aquí per què potafirmar-se que'l fusellament den Rizal haestat l'error més trascendental que'ls espanyols van cometre en aquelles illes,
Tenia en Rizal gran nombre d'admiradorsa Europa, alguns d'ells savis de celebritat, i atots va doldre molt Ja mort del gran tagal. Seli tributaren molts homenatges, essent dignesd'especial menció '1 de la Societat d'Antropologia de Berlin Ca la qual en Rizal haviapertangut), per iniciativa de l'insigne Virchow, i el que li tributaren en la casa de
Retana
En Rizal va. esser la personificació d'unideal, i aqnests representatius lla se-ls fusella impunement. En Rizal, en les sevesobres, havia encertat a condensar tot el sofrimenti totes les aspiracions del poble filipí:els seus compatriotes se'l miraven com unidol: així es que'! fusellament d'aquest homeadmirable fou per a la causa d'Espanya a Filipines contraproduent. Fusellat en Rizal, erade tot en tot impossible que's restablissin lescorrents de simpatia entre 'ls filipins i elsespanyols. Adhuc en el suposit que no s'hagués perdut l'Arxipelac, no hi cabia ja, humanament parlant, que-ls filipins haguessinseguit estimant-nos, Vet-aquí per què potafirmar-se que'l fusellament den Rizal haestat l'error més trascendental que'ls espanyols van cometre en aquelles illes,
Tenia en Rizal gran nombre d'admiradorsa Europa, alguns d'ells savis de celebritat, i atots va doldre molt Ja mort del gran tagal. Seli tributaren molts homenatges, essent dignesd'especial menció '1 de la Societat d'Antropologia de Berlin Ca la qual en Rizal haviapertangut), per iniciativa de l'insigne Virchow, i el que li tributaren en la casa de
Ri!{al 79
Representants de Washington, ant se va ferl'apologia den Rizal, no solament comparantlo a Washington, sinó dient d'ell que era unavictima més que havia fet la Tirania en laterra.
Els filipins no oblidaran mai la memoriaden Rizal: per a ells es la memoria sagradaper excel·lencia.
Un dato curiós. El braç armat de la Revolució fou Andrés Bonifacio; en Rizal se vaoposar a la Revolució, i adhuc la va qualificarde « selvatge» en un document destinat a lapublicitat. Doncs bé : den Bonifacio apenesse recorda ningú; den Rizal se recorda tothom, i el beneeixen i l'exalten, i l'Iglesia filipina independent el proclama sant: ja hi haSant Josep Ri'{al!
No haig de terminar sense dir qud problema politico-social de Filipines va tenir unvident en D. Sinibald de Mas, nat a Ba.rcelona en 1809. Trenta anys tenia quan va estara Filipines, durant alguns mesos, i fruitd'aquella estada va esser una obra lluminosa,en la tercera part de la qual, reservada (peróno tant que jo no conseguís un dels comptadissims exemplars que'n va imprimir), acon-
Ri!{al 79
Representants de Washington, ant se va ferl'apologia den Rizal, no solament comparantlo a Washington, sinó dient d'ell que era unavictima més que havia fet la Tirania en laterra.
Els filipins no oblidaran mai la memoriaden Rizal: per a ells es la memoria sagradaper excel·lencia.
Un dato curiós. El braç armat de la Revolució fou Andrés Bonifacio; en Rizal se vaoposar a la Revolució, i adhuc la va qualificarde « selvatge» en un document destinat a lapublicitat. Doncs bé : den Bonifacio apenesse recorda ningú; den Rizal se recorda tothom, i el beneeixen i l'exalten, i l'Iglesia filipina independent el proclama sant: ja hi haSant Josep Ri'{al!
No haig de terminar sense dir qud problema politico-social de Filipines va tenir unvident en D. Sinibald de Mas, nat a Ba.rcelona en 1809. Trenta anys tenia quan va estara Filipines, durant alguns mesos, i fruitd'aquella estada va esser una obra lluminosa,en la tercera part de la qual, reservada (peróno tant que jo no conseguís un dels comptadissims exemplars que'n va imprimir), acon-
80 Retana
sellava al govern de la Metropoli que anéspreparant l'Arxipelac per a que un dia pogués regir- se a si mateix; i aixi, acabava, elsfili pins podran dir algun dia: « l'Espanya vadescobrir el nostre pais; ¡;Espanya 'ns vacivilitzar i educar; i l'Espanya, després d'haver-nos donat l'ensenyança politica necessaria, ens ha donat la llibertat»,
80 Retana
sellava al govern de la Metropoli que anéspreparant l'Arxipelac per a que un dia pogués regir- se a si mateix; i aixi, acabava, elsfili pins podran dir algun dia: « l'Espanya vadescobrir el nostre pais; ¡;Espanya 'ns vacivilitzar i educar; i l'Espanya, després d'haver-nos donat l'ensenyança politica necessaria, ens ha donat la llibertat»,
Veus-aq ui la celebrada poesia den Rizal,escrita quan estava en capella, hores abansd'executar-lo.
i Adiós, Patria adorada, región del sol querida,perla delmar de Oriente, nuestro perdido edén!A darte voy, alegre, la triste, mustia vida:si fuera mas brillante, mas fresca, mas florida,también por ti la diera, Ü diera por tu bien.
En campos de batalla, luchando con deliria,otl'oS te dansus vidas, sin dudas, sin pesar,El sitio nada importa: ciprés, laurel ó lirio,cadalso ó campo abierto, combate ó cruelmartirio,lo mismo es, si lo piden la Patria yel hogar.
Yo muero cuando veo que el deia se coloray.al fin anuncia el día tras lóbrego capúz :
Veus-aq ui la celebrada poesia den Rizal,escrita quan estava en capella, hores abansd'executar-lo.
i Adiós, Patria adorada, región del sol querida,perla delmar de Oriente, nuestro perdido edén!A darte voy, alegre, la triste, mustia vida:si fuera mas brillante, mas fresca, mas florida,también por ti la diera, Ü diera por tu bien.
En campos de batalla, luchando con deliria,otl'oS te dansus vidas, sin dudas, sin pesar,El sitio nada importa: ciprés, laurel ó lirio,cadalso ó campo abierto, combate ó cruelmartirio,lo mismo es, si lo piden la Patria yel hogar.
Yo muero cuando veo que el deia se coloray.al fin anuncia el día tras lóbrego capúz :
Retana
si grana necesitas para teñir la aurora,¡vierte la sangte mia, demimala en buen hora,y dórela un reflejo de su naciente luz I
Mis sueños cuando apenas niño ó adolescente,mis sueños cuando joven, ya lleno de vigor,fueron el verte un dia, ¡ joya del mar de Oriente I,secos los negros ojos, alta la tersa fren te,sin ceño, sin arrugas, sin manchas do:: rubor.
Ensueño de mi vida, mi ardiente vivo anhelo,Isalud!, te grita el alma que pronto va a partir.¡Salud!... ¡Oh, qué es hermoso caer por darte vuelo,morir por darte vida, morir bajo tu cielo,y en tu encantada tierra la eternidad dormir!
Si sobre mi sepulcre vieres brotar un dia,entre la espesa yerba, senci1la humiIde flor,acércala a tus labios y besa el alma mia,y sienta yo en mi frente, bajo la tumba fria,de tu ternura el soplo, de tu halito el calor.
Deja ala luna verme con luz tranquila y suave,deja que el alba envie su resplandor fugaz,deja gemir al viento con su murmullo grave;y si desciende y posa sobre mi cruz un ave,deja que el ave entone su cantico de paz.
Deia que el sol ardiendo las lluvias evapore,
Retana
si grana necesitas para teñir la aurora,¡vierte la sangte mia, demimala en buen hora,y dórela un reflejo de su naciente luz I
Mis sueños cuando apenas niño ó adolescente,mis sueños cuando joven, ya lleno de vigor,fueron el verte un dia, ¡ joya del mar de Oriente I,secos los negros ojos, alta la tersa fren te,sin ceño, sin arrugas, sin manchas do:: rubor.
Ensueño de mi vida, mi ardiente vivo anhelo,Isalud!, te grita el alma que pronto va a partir.¡Salud!... ¡Oh, qué es hermoso caer por darte vuelo,morir por darte vida, morir bajo tu cielo,y en tu encantada tierra la eternidad dormir!
Si sobre mi sepulcre vieres brotar un dia,entre la espesa yerba, senci1la humiIde flor,acércala a tus labios y besa el alma mia,y sienta yo en mi frente, bajo la tumba fria,de tu ternura el soplo, de tu halito el calor.
Deja ala luna verme con luz tranquila y suave,deja que el alba envie su resplandor fugaz,deja gemir al viento con su murmullo grave;y si desciende y posa sobre mi cruz un ave,deja que el ave entone su cantico de paz.
Deia que el sol ardiendo las lluvias evapore,
Ril{al 85
y al cieIo tornen puras con mi clamor en pos;deja que un ser amigo mi fin temprano Hore,y en las serenas tardes, culmdo por mi aJguien oreora también, loh Patria I, por mi descanso aDios
Ora por todos cuantos murieron sin ventura,por cuantos padecieron tormentos sin igual,por nuestras pobres madres que gimen su amargura,por huérfanos y viudas, por presos en tortura,yora por ti, que veas tu redención final.
Ycuando en noche oscura se envuelva el cementerioy sóJo, sólo muertos queden veJando allí,no turbes su reposo, no turbes el misterio:tal vez acordes oigas de cítara ó salterio:say yo, querida Patria; yo que te carito li ti.
Y cuando ya mi tumba. de todos olvidada,no tenga cruz ni piedra que marquen su lugar,deja que Ja :lre el hombre, la esparza con la azada,y mis cenizas, antes que vuelvan :i la nada,el polvo de tu alfombra que "ayan li formar.
Entonces nada importa me pongas en olvido:tu atmósfera, tu espacio, tus vaHes cruzaré;vibrante y Iimpia nota seré para tu bido;aroma, luz, colores, rumor, canto, gemida,constante repitiendo la esencia de mi fe.
Ril{al 85
y al cieIo tornen puras con mi clamor en pos;deja que un ser amigo mi fin temprano Hore,y en las serenas tardes, culmdo por mi aJguien oreora también, loh Patria I, por mi descanso aDios
Ora por todos cuantos murieron sin ventura,por cuantos padecieron tormentos sin igual,por nuestras pobres madres que gimen su amargura,por huérfanos y viudas, por presos en tortura,yora por ti, que veas tu redención final.
Ycuando en noche oscura se envuelva el cementerioy sóJo, sólo muertos queden veJando allí,no turbes su reposo, no turbes el misterio:tal vez acordes oigas de cítara ó salterio:say yo, querida Patria; yo que te carito li ti.
Y cuando ya mi tumba. de todos olvidada,no tenga cruz ni piedra que marquen su lugar,deja que Ja :lre el hombre, la esparza con la azada,y mis cenizas, antes que vuelvan :i la nada,el polvo de tu alfombra que "ayan li formar.
Entonces nada importa me pongas en olvido:tu atmósfera, tu espacio, tus vaHes cruzaré;vibrante y Iimpia nota seré para tu bido;aroma, luz, colores, rumor, canto, gemida,constante repitiendo la esencia de mi fe.
86 Retana
IMi patria idolatrada, dolor de mis doIores,querida FiIipinas, oye el postrer adiós!Ahí te lo dejo todo; mis padres, mis amores:voy donde no hay esclavos, verdugos ni opresores;donde la fe no mata, j donde el que reina es Dios!
i Adiós, padres, hermanos, trozos del alma mia,amigos deIa infancia en el perdido hogar!IDad gracias, que descanso del fatigoso dia! ...i Adiós, dulce extranjera, mi amiga, mi alegria!i Adiós, queridos seres!. . IMorir es descansar!
86 Retana
IMi patria idolatrada, dolor de mis doIores,querida FiIipinas, oye el postrer adiós!Ahí te lo dejo todo; mis padres, mis amores:voy donde no hay esclavos, verdugos ni opresores;donde la fe no mata, j donde el que reina es Dios!
i Adiós, padres, hermanos, trozos del alma mia,amigos deIa infancia en el perdido hogar!IDad gracias, que descanso del fatigoso dia! ...i Adiós, dulce extranjera, mi amiga, mi alegria!i Adiós, queridos seres!. . IMorir es descansar!
Entre les innombrables poesies que .anen Rizal han dedicat els seus compatriotes,sens dubte la que més ha crldat l'atenció esaquesta que reproduim:
A RIZAL
i Héroe inmortal, eoloso legendario:emerge del abisíno del osarioen que duermes el sueño de la gloria IVen: nuestro amor, que tu reeuerdo inflama,de la sombrosa eternidad te llamapara eeñir de flores tu memoria.
Esta es la feeha, el día funerarioen el cuaI el tirano sanguinariote hizo sufrir el último tormento,
Entre les innombrables poesies que .anen Rizal han dedicat els seus compatriotes,sens dubte la que més ha crldat l'atenció esaquesta que reproduim:
A RIZAL
i Héroe inmortal, eoloso legendario:emerge del abisíno del osarioen que duermes el sueño de la gloria IVen: nuestro amor, que tu reeuerdo inflama,de la sombrosa eternidad te llamapara eeñir de flores tu memoria.
Esta es la feeha, el día funerarioen el cuaI el tirano sanguinariote hizo sufrir el último tormento,
88 Retana
cual, si al romper el anfora de tierra,la esencia que en el anfora se encierrano hubieJ'a acaso de impregnar el viento.
i Cuanto te debeelPueblo I En tu calvarioeras ayer el astrosolitarioque alumbraba los campos de batalla,la dulce aparición, risa del cielo,que infundía a los martires consuelo,valor al héroe y miedo a la canalla.
¿Quién no sintió huïdassus congojasrepasando tu Iibro, en cuyas hojasla popular execración estalla?Hermanando la mofa y el lamento,vibra encarnado en su robusto acentoel silbo agudo de candente tralla.
Quizas en tu ostracismo voluntariojuzgabas que era empeño temerariomanumitir nuestra oprimida raza.Mírala hoy: es virgen arrogante,que con la augusta Libertad, tu amante,
~ en un <lmplexo fraternal se enlaza.
Caiste, como fruta ya amarilla;pero cayó contigo la semilla.Ya es una planta vigorosa: el germenha medrado en el surco de la senda,
88 Retana
cual, si al romper el anfora de tierra,la esencia que en el anfora se encierrano hubieJ'a acaso de impregnar el viento.
i Cuanto te debeelPueblo I En tu calvarioeras ayer el astrosolitarioque alumbraba los campos de batalla,la dulce aparición, risa del cielo,que infundía a los martires consuelo,valor al héroe y miedo a la canalla.
¿Quién no sintió huïdassus congojasrepasando tu Iibro, en cuyas hojasla popular execración estalla?Hermanando la mofa y el lamento,vibra encarnado en su robusto acentoel silbo agudo de candente tralla.
Quizas en tu ostracismo voluntariojuzgabas que era empeño temerariomanumitir nuestra oprimida raza.Mírala hoy: es virgen arrogante,que con la augusta Libertad, tu amante,
~ en un <lmplexo fraternal se enlaza.
Caiste, como fruta ya amarilla;pero cayó contigo la semilla.Ya es una planta vigorosa: el germenha medrado en el surco de la senda,
Ri~al
y, libresya de la mortal contienda,bajo su sombra tus hermanos duermen.
8g
i Duerme en paz en las sombras de la nada,redentor de una Patria escIavizada 1INo llores, de la tU01ba en el O1isterio,del español el triunfo momentaneo;que, si una bala destrozó tu craneo,también tu idea destrozó un imperio 1
i Gloria aRizal! Su nombre sacrosanto,que con incendios de Thabor llamea,en la mente del sabia es luz de Idea,vida en el marmol y en el arpa canto.
Él enjugó de nuestra Patria el llanto;su verbo fué la vengadora teaque encendió en el fragor de la pelealos Iaureles de Otumba y de Lepanto.
i Reverénciale, oh Pueblo redimida 1Llanto del corazón vierte afligidapor el amargo fin del gran Patriota;y hoy, que en los aires la tormenta zumba,i no saiga ni un quejido de su tumbaal verte, oh Pueblo, l1uevamente ilota I
CEeILIO ApÓSTOLManila, ~o Diciembre 1898.
7
Ri~al
y, libresya de la mortal contienda,bajo su sombra tus hermanos duermen.
8g
i Duerme en paz en las sombras de la nada,redentor de una Patria escIavizada 1INo llores, de la tU01ba en el O1isterio,del español el triunfo momentaneo;que, si una bala destrozó tu craneo,también tu idea destrozó un imperio 1
i Gloria aRizal! Su nombre sacrosanto,que con incendios de Thabor llamea,en la mente del sabia es luz de Idea,vida en el marmol y en el arpa canto.
Él enjugó de nuestra Patria el llanto;su verbo fué la vengadora teaque encendió en el fragor de la pelealos Iaureles de Otumba y de Lepanto.
i Reverénciale, oh Pueblo redimida 1Llanto del corazón vierte afligidapor el amargo fin del gran Patriota;y hoy, que en los aires la tormenta zumba,i no saiga ni un quejido de su tumbaal verte, oh Pueblo, l1uevamente ilota I
CEeILIO ApÓSTOLManila, ~o Diciembre 1898.
7
TAULA
Als llegidors.1.'- Antecedents histories. - Naixença den
Rizal.-La seva infancia.-Fa·l batxillerata l'Aleneu dels jesuïtes de Manila.-Estudía Filosofia i Lletres a l'Universitat deManila. 7
II, - La seva anada a Espanya i désembarca Barcelona. - S'estableix a Madrid, antcontinua'ls seus estudis I l
III. - Se llicencia en Filosofia i Lletres i'sdoctora en Medecina. - La seva anada aParís, a Heidelberg i a Berlin.-Imprimeixla seva novela Noli me tangere, que es prohibida a Filipines. - Assumpte de la nove-la. - Judicis que ha merescut 20
IV. - Torna a Manila en Agost de J887.- Deixa Manila en Febrer de 1888; se'nva a la Xina, i després al Japó i als EstiUSUnits. - La seva estada a Londres. 30
V. - Torna a Madrid a mitjans de 1890.- S'estableix després a Gant, ant publica
TAULA
Als llegidors.1.'- Antecedents histories. - Naixença den
Rizal.-La seva infancia.-Fa·l batxillerata l'Aleneu dels jesuïtes de Manila.-Estudía Filosofia i Lletres a l'Universitat deManila. 7
II, - La seva anada a Espanya i désembarca Barcelona. - S'estableix a Madrid, antcontinua'ls seus estudis I l
III. - Se llicencia en Filosofia i Lletres i'sdoctora en Medecina. - La seva anada aParís, a Heidelberg i a Berlin.-Imprimeixla seva novela Noli me tangere, que es prohibida a Filipines. - Assumpte de la nove-la. - Judicis que ha merescut 20
IV. - Torna a Manila en Agost de J887.- Deixa Manila en Febrer de 1888; se'nva a la Xina, i després al Japó i als EstiUSUnits. - La seva estada a Londres. 30
V. - Torna a Madrid a mitjans de 1890.- S'estableix després a Gant, ant publica
Taula
la seva novela El Filibuslerismo.-Asst1mp.te de l'obra ,6
VI. -'- El problema social de Calamba. - EnRizal setrasladaa Hong-Kong. - Tornadesprés a Manila. - La « Lliga Filipina». So
VII. - Presó den RizaI. - Deportació a Dapi-tan.-Programa de reformes den RizaI. 57
VIII. -- En Rizal demana passar a Cuba commetge militar. - Opinió del general Blan.co sobre en RizaI. - Se descobreix el «Ka·tipunall'. -'- Què era'l « Katipunall». Ell Rizal havia reprovat l'objecte del «Ka·tipunan» i rebutjat tota participació enell. - Partença den Rizal cap a Barcelonaa, bord del Panay • 64
IX. - Causa cOlltra en RizaI. - Es condem·nat a mort. - El fusellament. - Conse-qüencies de la mort den Rizal 70
Apendix. - Poesia den Rizal 8,A RizaI. 87
Taula
la seva novela El Filibuslerismo.-Asst1mp.te de l'obra ,6
VI. -'- El problema social de Calamba. - EnRizal setrasladaa Hong-Kong. - Tornadesprés a Manila. - La « Lliga Filipina». So
VII. - Presó den RizaI. - Deportació a Dapi-tan.-Programa de reformes den RizaI. 57
VIII. -- En Rizal demana passar a Cuba commetge militar. - Opinió del general Blan.co sobre en RizaI. - Se descobreix el «Ka·tipunall'. -'- Què era'l « Katipunall». Ell Rizal havia reprovat l'objecte del «Ka·tipunan» i rebutjat tota participació enell. - Partença den Rizal cap a Barcelonaa, bord del Panay • 64
IX. - Causa cOlltra en RizaI. - Es condem·nat a mort. - El fusellament. - Conse-qüencies de la mort den Rizal 70
Apendix. - Poesia den Rizal 8,A RizaI. 87
OBRES DE L'AUTOR
Ptes.
El Indio Batangueño. Estudio etnografiço (ago-
tada) .
Folletos Filipinos. Cuatro vols. (agotados). • •
Avisos y ProJecias. (Política filipina) (agotada) •
Estadismo de las Islas Filipinas, de]. Martínez de
Zúñiga, anotada é ilustrado por W. E. Re·
tana. Dos vols. 25
Un libro de Aniterias (.gotado) .
El Periodismo Filipino . 6
Los antigues Alfabetos de Filipinas 2
La Política de España et! Filipinas. 8 vols., faI. 200
Arcbivo del Bibliófilo Filipino. 5 vols 45
Mando del Gene,'al Wtyle,' en Filipinas 4
Historia de Mindanao y Joló, de F. Combés, pro-
logada y anotada por W. E. Retana (0011 la
colaboraci611 de P. Pastells). 30
Catalogo abreviado de la Biblio/eca Filipina de W.
E. Retalla . )0
La Imprenta en Filipinas • . 10
OBRES DE L'AUTOR
Ptes.
El Indio Batangueño. Estudio etnografiço (ago-
tada) .
Folletos Filipinos. Cuatro vols. (agotados). • •
Avisos y ProJecias. (Política filipina) (agotada) •
Estadismo de las Islas Filipinas, de]. Martínez de
Zúñiga, anotada é ilustrado por W. E. Re·
tana. Dos vols. 25
Un libro de Aniterias (.gotado) .
El Periodismo Filipino . 6
Los antigues Alfabetos de Filipinas 2
La Política de España et! Filipinas. 8 vols., faI. 200
Arcbivo del Bibliófilo Filipino. 5 vols 45
Mando del Gene,'al Wtyle,' en Filipinas 4
Historia de Mindanao y Joló, de F. Combés, pro-
logada y anotada por W. E. Retana (0011 la
colaboraci611 de P. Pastells). 30
Catalogo abreviado de la Biblio/eca Filipina de W.
E. Retalla . )0
La Imprenta en Filipinas • . 10
Ptes.
Aporoto bibliogriÍjico d.la Historia general de Fili-
pinas. 3 vols. en fol. (2,000 pàgs.). 1$0
- La misma obra, en gran papel • 400
Vida y escri/os del Dr. José Rital. . 12
La Censura de Imprenta en Filipinas.
Tablas cronologica y alj~bélica de Imprentas é impre-
sores de Filipinas 6
Ptes.
Aporoto bibliogriÍjico d.la Historia general de Fili-
pinas. 3 vols. en fol. (2,000 pàgs.). 1$0
- La misma obra, en gran papel • 400
Vida y escri/os del Dr. José Rital. . 12
La Censura de Imprenta en Filipinas.
Tablas cronologica y alj~bélica de Imprentas é impre-
sores de Filipinas 6