XXXXIIVV FFEESSTTIIVVAALL TTEERRRRAA DDEE TTRROOBBAADDOORRSS DDEE CCAASSTTEELLLLÓÓ DD’’EEMMPPÚÚRRIIEESS
22001144
www.terradetrobadors.cat
www.castello.cat
APH LCF/jca
2
XXXXIIVV FFEESSTTIIVVAALL
TTEERRRRAA DDEE TTRROOBBAADDOORRSS
“““LLLAAA MMMÚÚÚSSSIIICCCAAA AAA LLL’’’EEEDDDAAATTT MMMIIITTTJJJAAANNNAAA”””
CCaasstteellllóó dd’’EEmmppúúrriieess,,
1122,, 1133 ii 1144 ddee sseetteemmbbrree ddee 22001144
APH LCF/jca
3
APH LCF/jca
4
Explicació ............................................................................. Pàg. 5 El XXIV Festival Terra de Trobadors 2014 ................... Pàg. 8 Actes principals ................................................................ Pàg. 21 Principals novetats ........................................................... Pàg. 33 Participació i assistència ............................................... Pàg. 57 Programació 2014 ............................................................ Pàg. 60
APH LCF/jca
5
EEXXPPLLIICCAACCIIÓÓ
APH LCF/jca
6
EL FESTIVAL TERRA DE TROBADORS.
El Festival Terra de Trobadors és l’esdeveniment cultural i festiu més
important de Castelló d’Empúries que té lloc cada any durant el segon cap de
setmana de setembre, un certamen en què els castellonins i castellonines
recuperen i reviuen amb entusiasme i amb l’esperit obert a la festa el seu
passat i l’esplendor comtal de l’Edat Mitjana, quan la capital del comtat
d’Empúries era Terra de trobadors i els comtes d’Empúries eren protectors
i mecenes de trobadors i joglars, o fins i tot autors de composicions líriques
seguint l’art de trobar, com és el cas del comte Ponç Hug IV (1277-1313) i
posteriorment l’Infant Pere I (1325-1342).
El Festival Terra de Trobadors està considerat actualment com un dels
festivals més important del país dins l’àmbit de les commemoracions de fets i
de recreació històrica, un bé immaterial que forma part del patrimoni humà
dels castellonins. És un projecte viu de dinamització cultural, de participació
ciutadana i de promoció turística del municipi. El Festival Terra de Trobadors
va néixer a partir dels vincles culturals amb la Catalunya Nord i les terres
occitanes. Sorgeix l’any 1991 a partir d’una proposta d’un grup de músics
trobadors amb el nom de CREMM-TROBAR (Centre de Recherche et
d’Expression des Musiques Médiévales-Trobar) de Carcassona, amb la
col�laboració de la Région Languedoc-Roussillon, amb la cooperació de la
Direcció General de Promoció Cultural del Departament de Cultura de la
Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Girona.
El ressò mediàtic i la magnitud del festival l’ha convertit en una marca
cultural i esdeveniment important en l’àmbit nacional català. Ha traspassat
fronteres pel fet de ser convidat a participar en altres festivals nacionals i
europeus, amb coproduccions internacionals, a participar en jornades
medievals programades per universitats catalanes i ha estat en portada en
les revistes més importants de divulgació medieval. En les dues últimes
edicions, el Terra de Trobadors ha comptat també amb el suport del
cofinançament dels Fons Europeus de Desenvolupament Regional (FEDER) de
la Unió Europea a través del projecte transfronterer TERTROB EFA 172/11.
APH LCF/jca
7
Els eixos del festival es basen en:
I. La recerca que s’ha de posar de manifest en les actuacions.
II. Els estudis que han de portar una historicitat de les realitzacions.
III. La pedagogia que ha de facilitar la divulgació i la comprensió general i
afavorir-la.
TERRA DE TROBADORS és un espai cultural-festiu multidisciplinar
dedicat a la cultura, a la festa i a la commemoració històrica en el qual s’ha
de posar de manifest el treball i la investigació i recerca de la identitat
històrica local i catalana d’una manera didàctica, simpàtica i divulgativa, però
no, per això, menys rigorosa. El Festival Terra de Trobadors és un aparador
en el qual milers de persones i de visitants forans veuen exposats els valors
culturals, patrimonials, socials, econòmics i identitaris de Castelló d’Empúries
en el moment present.
TERRA DE TROBADORS, en el marc de la vila comtal de Castelló d’Empúries i
durant els dies establerts, ha de ser per gaudir:
• D’una trobada:
- intel�lectual (Cicle de conferències “Miquel Pujol Canelles”, exposicions)
- artística (concerts, actuacions musicals, teatre)
- lúdica (animacions i actes massius)
• D’un joc:
- cultural
- alegre
- festiu
- fidel a la història
- de qualitat
APH LCF/jca
8
El XXIV TdT 2014
APH LCF/jca
9
EL XXIV FESTIVAL TERRA DE TROBADORS 2014.
Enguany la 24ena edició del festival està dedicat temàticament a la “La
Música a l’Edat Mitjana” i centrarà la seva atenció en els diversos gèneres
i manifestacions artístiques musicals a la baixa edat mitjana, amb un especial
èmfasi en la música culta i monòdica dels trobadors i joglars, que deixarà pas
durant el segle XIV a la nova sensibilitat musical de l’ars nova i de l’ars
subtilior, moment en què la producció musical es trasllada dels centres
religiosos a les corts de comtes i reis, entre les quals la del comte Joan I
d’Empúries.
Per a la XXIV Festival Terra de Trobadors 2014 s’ha escollit l’època i la figura
del comte Joan I d’Empúries (1364-1396), fill de l’Infant Ramon
Berenguer i de Blanca de Tàrent. El comte Joan I, dit el Vell, fou un brillant
personatge del seu temps cèlebre per la seva il�lustració, fastuositat i amb un
esperit pre-renaixentista que desitjà fer de la capital comtal una veritable
ciutat amb catedral i seu episcopal; a ell correspon la glòria de l’acabament
de les obres de la “Catedral” de Castelló d’Empúries. El seu temps coincidí
amb els regnats dels reis Pere III el Cerimoniós (1336-1387) i de Joan I el
Caçador (1387-1396), i es casà en primeres núpcies l’any 1364 amb Blanca
de Sicília; l’any 1373 es casà fastuosament a Barcelona en segones núpcies
amb Joana d’Aragó, filla del rei Joan.
TEMÀTICA. LA MÚSICA A L’EDAT MITJANA
La música és una de les manifestacions artístiques que van tenir un
desenvolupament cultural i social molt important durant l’època medieval. En
el cas de l’art musical, en les seves dues vessants més destacades (la
religiosa i la profana), Castelló d’Empúries va sobresortir en la producció i en
l’ensenyament de música durant l’edat mitjana, ja que una de les primeres
referències a educació musical a la vila data de 1279 i el 1319 s’esmenta ja
les Escoles de Cant castellonines. La música també va ser un mitjà
d’expressió dels joglars, que utilitzaven diversos instruments per explicar
històries i llegendes, per cantar i per recitar poesia biogràfica, èpica i
finalment la poesia lírica.
APH LCF/jca
10
Segons Miquel Pujol Canelles, poques poblacions han disposat d’un marc històric i
cultural tan idoni pel desvetllament i foment del fenomen musical com és Castelló
d’Empúries. D’una banda la condició de capital del comtat d’Empúries comportava
l’existència d’una cort que, tot i ser modesta, pretenia irradiar cultura, inclosa la
música. D’una altra banda, la catedralitat de la seva església que, malgrat no haver
aconseguit erigir-se en seu episcopal, constituïa un altre factor no menys
determinant de l’art musical. No és estrany doncs, que la música tant instrumental
com coral fes ben aviat la seva aparició a Castelló d’Empúries, més encara si es té en
compte que a Catalunya durant els segles X al XII existeixen nombroses referències
a llibres de cant necessaris per a la litúrgia i al culte. Les primeres notícies
relacionades amb el cant a Castelló d’Empúries són del segle XIII. En efecte, consta
que l’any 1279 Bernat Mercer era precentor de l’església de Santa Maria i que el
1287 la precentoria tenia directes sobre un camp de conreu prop de la vila.
Del primer terç del segle XIV consta la reclamació feta pels administradors de
l’església de Santa Maria d’un seient de cor que el castelloní Guerau de Cocó s’havia
compromès a subvencionar; aquesta dada ajuda a situar l’època en què fou construït
el cor de la nova església gòtica de Santa Maria, que era de fusta tallada en estil
gòtic. De fet, la construcció del cor tenia lloc pocs anys després de la consagració de
l’altar major (1316), una vegada bastit l’absis i el creuer. Uns dos-cents anys més
tard, quan la resta de l’obra de la fàbrica havia assolit la seva compleció total, el cor
fou desplaçat vers el centre del temple. Tanmateix el cor apareix com un símbol de
l’intens moviment litúrgic i coral que afloria ja aleshores. Gràcies a haver superat
l’anomenada Lex Romana durant els períodes visigot i mossàrab en vigor a
Catalunya durant l’alta Edat Mitjana, a la Provincia Tarraconsensis s’impulsava el
cant litúrgic oferint una notació típica i autòctona. Però allò interessant és que
d’aquest impuls nasqueren unes escoles de cant, l’existència de les quals a Castelló
d’Empúries es documenta a principis del segle XIV.
L’Escola de Cant era estretament vinculada a la precentoria, que regentava el
precentor –primer cantor–, anomenat també cabiscol (caput schole) o xantre. EL 27
de juny de 1319, Berenguer de Puig en qualitat de procurador del precentor de
l’església de Santa Maria, Bernat de Socarrats, arrenda per un any al preu de cent
sous melgoresos les Escoles de Cant als clergues castellonins Pere Batlle, Bernat
Jover i Pere Torroella. Així doncs incumbia als precentors o cabiscols la cura de les
Escoles de Cant, conegudes en la documentació medieval com scole cantus et
psalmorum. L’arrendament d’aquestes suposava l’existència del succentor –
APH LCF/jca
11
subcantor– o substitut que, per aquesta raó, estava obligat a ocupar en el cor el
seient del titular i entonar i fer tot el que incumbia al cabiscol.
El cant consistia en el cant pla, més conegut pel nom de cant gregorià, i el cant
d’orgue o música a veus, és a dir, cant polifònic. Cal dir que la polifonia era
coneguda i practicada als monestirs de Ripoll i de Sant Miquel de Cuixà ja des del
segle XI, i molt abans del segle IX ja havia estat introduïda als temples d’Europa. La
pràctica d’ambdós tipus de cant a l’església de Santa Maria és reflectida en les
citacions de determinats llibres litúrgics. Consta que l’any 1384 el prevere-beneficiat
Nicolau Gori posseïa en pergamí un preciós Breviari de Música, un llibre anomenat
Ars cantus i així mateix un recull de cants propis de cor. Hi ha abundants referències
del mateix moment o posteriors a llibres de cor i altres breviaris en pergamí que
posseïen diversos oficials i beneficiats eclesiàstics castellonins.
Durant la primera meitat i part de la segona del segle XV es produirà el gran
moment de l’art sumptuari a l’església de Santa Maria de Castelló d’Empúries i, per
exemple, a la visita pastoral de l’any 1437 consta que hi havien estat erigits trenta-
dos altars i en molts d’ells amb benefici propi. Nogensmenys contribuïa a l’esplendor
del culte l’element musical, reforçat per instruments de l’època, principalment per
l’orgue. La primera notícia documentada que actualment tenim de l’existència d’un
orgue a l’església de Santa Maria és del 3 de març de 1420, en què el mestre
orguener barceloní Alfons Gonçal cobra diferents quantitats a compte d’una suma
total per haver construït un orgue destinat a l’esmentada església, que amb molta
probabilitat seguiria una composició i distribució instrumental molt semblant a la de
l’orgue del monestir dels monjos dominics de Barcelona, obrat pel mateix mestre
orguener i que serví de model per realitzar, tres anys més tard, l’orgue del convent
de Sant Domènec de Girona. Intervingueren en l’execució del moblatge de fusta els
fusters castellonins Pere Cugunyada, Jaume Oliver i Anton Rovira, i el conjunt de
l’orgue tindria molt probablement la forma de castell amb tres torres, decorat pel
pintor també castelloní Mateu Codony. L’organista de l’església de Castelló
d’Empúries havia de tocar l’orgue per contracte quibus in catedralibus ecclesiis
solitum et moris est organa sonari (tots els diumenges i en dies i hores tan festius
com ferials, tal com és costum de tocar l’orgue a les esglésies catedrals), i així
mateix a les completes dels dissabtes i durant la missa, com també tots els dies
ressenyats en la Consueta. Paral�lelament a la música estrictament religiosa, també
la música profana o popular tingué la seva manifestació des del principi a Castelló
d’Empúries. Per tenir una idea aproximada de la influència a casa nostra, cal
APH LCF/jca
12
retrocedir a l’àpoca dels comtes d’Empúries que, com la resta de senyors feudals de
la Catalunya Vella, solien assistir a les festes de consagracions d’esglésies i a les
celebracions de catedrals i monestirs, on tenien ocasió de sentir la música que s’hi
interpretava. Normalment es tractava de música litúrgica, però també hi tenia lloc la
música profana i fins i tot popular. Això permeté als nobles, comtes i monarques
traslladar la música i el cant als seus respectius palaus i castells. Als palaus solia
haver-hi, per divertiment dels senyors i llur cort, histrions i joglars, és a dir, músics
que per bé que illetrats posseïen traça suficient com per interpretar melodies al gust
de l’època.
Aquest plantejament permet explicar, segons afirma Miquel Pujol, que la cultura i la
música litúrgica que el mecenatge dels reis i senyors havia fomentat, fos substituïda
o convisqués durant els segles XII i XIII pel cant i la poesia dels trobadors. Estem
parlant dels gloriosos temps de la monodia vocal i instrumental dins els palaus i a les
places públiques. Cal dir que d’aquests remots temps no ha quedat rastre de la
música profana a veus ni de l’acompanyament musical, com tampoc podem formar-
nos una idea suficient de la música cortesana trobadoresca d’aquells dies.
Més coneguda és l’afecció d’alguns dels nostres comtes per l’art de trobar, art que
incloïa la música. El comte Joan I havia convertit la seva cort en un centre de luxe i
cavallerositat, on el conreu de les arts i de les lletres pretenia rivalitzar amb la dels
mateixos reis. Ja avançat el segle XIV, Ramon de Cornet havia dedicat el tractat
poètic Doctrinal de trobar a l’Infant Pere I, comte d’Empúries i oncle de Joan I,
reputat com a distingit poeta. És inqüestionable que el mecenatge dels nostres
comtes a favors dels trobadors, joglars i ministrers propicià en aquest període
l’ambient musical d’art profà i de música instrumental a la nostra vila. Consta que
l’any 1384 Nicolau Gori, de Castelló, posseïa a casa seva entre altres les Regles de
trobar de Jofre de Foixà, i cal tenir en compte que la lírica provençal havia estat
composta no per romandre escrita, sinó per ser cantada als palaus i residències
comtals, però també a les places i carrers dels pobles.
La música composta pels trobadors era monòdica, és a dir, d’una sola línia de cant, a
diferència de la polifonia, que en té dues o més. Només s’han conservat unes 260
melodies diferents en un reduït nombre de manuscrits, però no s’han conservat cap
notació per a acompanyament instrumental, i a les miniatures no és freqüent
l’aparició del trobadors amb un instrument. No obstant això, sabem que els
trobadors i joglars s’acompanyaven amb instruments de corda amb arc o polsada,
APH LCF/jca
13
com per exemple la viola o el rebec, etc. La unitat melòdica comprenia només una
cobla o estrofa, música que es va repetint a cada nova cobla; l’estructura mètrica era
el vincle formal d’unió entre el text i la música. L’origen d’aquest repertori rau en el
tropus musical llatí –origen etimològic de la paraula trobador–, i per tant en la
tradició religiosa d’aquest repertori. Es tracta, doncs, d’una música culta, a l’igual
que els textos, tot i que no es descarta la influència de repertoris o de la lírica i el
folklore popular de tipus tradicional.
Si a les corts d’Hug IV i de Ponç Hug III l’estil musical predominant fou el moviment
trobadoresc, a finals del segle XIII aquest món cau en decadència per donar pas a
l’ars nova i posteriorment a l’ars subtilior. Fins i tot la figura del joglar queda
relegada com a sinònim de titellaire per donar pas als ministrers (instrumentistes) i
als xantres (cantants). El segle XIV coneix el naixement del primer humanisme; a
partir d’aquest moment, els aspectes profans comencen a prendre un paper
dominant en el món de les arts. A diferència de l’ars antiqua, gran part de la
producció musical es trasllada dels centres religiosos a les cases de la noblesa.
Coneixem amb força precisió la música a la cort del rei Pere III (i per proximitat la
de la Joan I d’Empúries). Amant de les arts i mecenes de músics, per la cort
desfilaren els ministrers i chantres més brillants de l’època fins a convertir la Corona
d’Aragó en un dels punts de referència de les manifestacions musicals europees.
Durant el regnat de Pere III el Cerimoniós, a part de la mateixa capella de músics, hi
havia la de la reina, i la dels infants Joan i Martí. Els músics, procedents de tots els
racons d’Europa, van facilitar que les principals innovacions musicals s’escampessin
arreu dels dominis de la corona. L’ars nova i després l’ars subtilior eclipsaren la
tradició trobadoresca, i les noves formes musicals –sobretot balades i rondells– foren
les més emprades pels compositors dels segles XIV i XV a també a la Corona
d’Aragó. És tan important l’ambient artístic al principat en aquests moments que l’ars
subtilior, estil musical derivat de l’ars nova francesa, neix i es desenvolupa sobretot
en tres corts meridionals: la cort papal d’Avinyó, la dels reis d’Aragó (la cort de Pere
III i sobretot la de Joan I) i la cort del comte de Foix (1378-1394).
Guillaume de Machaut, el màxim representant de l’ars nova francesa, era un dels
autors admirats a la cort d’Aragó: el 1380 l’Infant Joan demana a la seva sogra,
duquessa de Bar, un «romanç de Machaut», i diverses cartes de Violant entre 1386 i
1390 ens presenten una reina lectora de Machaut i posseïdora de llibres seus. En
aquests moments, segons els documents de la Corona un tal Jaquet de Boluyna,
APH LCF/jca
14
ministrer de corda italià, estigué al servei de Pere III el Cerimoniós. Per les dades
que tenim, és molt probable que aquest personatge fos Jacopo da Bologna, un dels
compositors de més renom del trecento italià, admirat per la qualitat de les seves
obres. Difícilment sabrem si Jacopo de Bologna vingué mai a Castelló d’Empúries
acompanyant els comtes o el rei Pere, però ben segur que la seva música com la
dels altres grans noms del moment s’interpretà en els salons de la noble gent de la
capital comtal.
- Comte i cronologia:
EL COMTE JOAN I D’EMPÚRIES (1364-1396).
El comte Joan I el Vell era fill del comte Infant Ramon Berenguer i de Blanca
de tàrent; fou un brillant personatge del seu temps, cèlebre per la seva
il�lustració i fastuositat; el seu temps coincidí amb els regnats dels reis Pere
III el Cerimoniós (1336-1387) i Joan I el Caçador (1387-1396). El seu
epistolari amb el Papa, els reis de França, Castella i Anglaterra, el duc de
Berri, el duc de Borgonya o el comte d’Armagnac palesa una remarcable
elegància literària ensems que les relacions d’un gran magnat i home de
món, i les seves compres de joies i vaixella o el caprici de fer-se edificar l’any
1370 una habitació en el niu d’àligues del castell de Sant Salvador de
Verdera1, els gustos refinats d’un pre-renaixentista.
L’inquisidor gironí fra Nicolàs Eimeric li dedicà un dels seus tractats (versus qui
determinatum diem consummationis saeculi contingunt) el 25 de març de 1395, que
segons un còdex contemporani amb tretze tractats d’aquest autor duia per títol
Contra prefigentes certum tempus finis mundi. El seu conseller, fra Bernat Estruch,
abat de Roses, de Sant Pere de Rodes i de Banyoles, li dedicà també un altre tractat
contra alquimistes. I, des d’un altre punt de vista, al comte Joan correspon la glòria
de l’acabament de la magnífica catedral. El comte volia fer de Castelló una veritable
ciutat amb catedral i seu episcopal, però novament, com uns quants anys abans amb
el seu oncle l’Infant Pere I, l’oposició del bisbat de Girona, ciutat del rei, trencà
d’arrel les seves il�lusions.
1 El comte Joan I acabà comprant la castlania del castell de Sant Salvador de Verdera a Albert Satrilla per 6.000 sous el 21 de desembre de 1374 (MONTSALVATGE, 1917, 198).
APH LCF/jca
15
Donació atorgada l’any 1345 per l'Infant Ramon Berenguer a favor del seu fill Joan del comtat d'Empúries. ADM, Fons comtat d’Empúries, doc. 329 vº (1345).
APH LCF/jca
16
Fill del seu temps, aquest magnat fastuós i refinat tenia encara quelcom de feudal i va
donar el sorprenent espectacle de la darrera lluita del comtat d’Empúries contra la
monarquia, tot i que ell, a més de cunyat i cosí germà, era el propi gendre del sobirà.
En efecte, vidu de Blanca de Sicília, amb qui s’havia casat l’any 1364, filla del rei Pere
de Sicília i germana de la reina Elionor, muller de Pere III, es casà en segones núpcies
amb Joana, filla d’aquest darrer. El casament es celebrà a Barcelona amb grans festes
l’any 1373 i el comte Joan sempre havia donat mostres de la seva lleialtat, sobretot
quan el 1364 lluità valentament a València i a Aragó contra la invasió castellana. Però,
com si el contacte amb la terra empordanesa hagués acabat per empeltar-lo d’aquell
esperit independentista i rebel dels comtes de la primera raça, Joan I reproduí amb
remarcable exactitud la vella i tràgica història de Ponç Hug I, gosant enfrontar-se amb
un dels reis més enèrgics i puixants de la Corona d’Aragó. També ara, com dos-cents
cinquanta anys enrere, l’afer començà (1381) per un conflicte amb un petit senyor del
comtat, Bernat Alemany d’Orriols, i segurament no hauria arribat a tenir més
importància que la d’un senzill incident entre senyor i vassall si no hagués estat la
circumstància de ser el d’Orriols parent de la novella reina, l’empordanesa Sibil�la de
Fortià. El rei Pere III va intervenir en ajuda de Bernat Alemany i obligà el comte a
acceptar una treva humiliant en el seu castell de Bellcaire.
Però el comte Joan, com abans Ponç Hug I, cercà la revenja i va creure arribada la
seva hora tres anys més tard, en ocasió de negar-li Bernat Alemany certes obligacions
feudals pel castell de Foixà. Joan I d’Empúries va combatre aquesta força emprant
àdhuc, i qui sap si per primera vegada a l’Empordà, bombardes. Ja declarat en franca
rebel�lia, acollí els germans Cervelló, perseguits pel monarca com a culpables de la
mort d’un seu conseller, Castelló de Mallorques, i va desoir els requeriments de les
Corts, que havien imposat una treva entre els combatents. Mobilitzats contra ell els
pobles de l’Empordà, només obeí les ordres del rei la vila de Torroella de Montgrí, i el
comte va poder vèncer fàcilment aquesta petita host. Llavors el mateix sobirà es
presentà ràpidament a Figueres amb la reina Sibil�la i un bon acompanyament militar.
El rei cità el comte a la seva presència; però, en lloc d’obeir, Joan d’Empúries va enviar
ambaixades als ducs de Berry i Armagnac, al vescomte de Castellbò i fins al Papa
d’Avinyó cercant la seva aliança, mentre l’exèrcit reial anava ocupant una a una les
viles i forces de l’Empordà. Aleshores la comtessa Joana intentà un acostament entre
el seu pare i el seu marit, o, almenys, aconseguir del primer unes condicions menys
dures per al segon. Es presentà, doncs, davant el seu pare a Figueres, però les seves
paraules varen exasperar el vell i bronquinós monarca, fins al punt de donar una forta
bufetada a la seva filla en presència de la Cort. La comtessa devia estar malalta, o
potser havia heretat del seu pare el temprament colèric, propens als cops de sang. El
APH LCF/jca
17
fet és que va morir tot just arribada a Castelló, i el seu marit, desesperat, va jurar-li
en el seu llit de mort que “metria [al rei] tants xiripeus que ell serà envaït e per aquest
cap tu hi veuràs la Corona”, paraules que, si són certes, reflectirien en Joan
d’Empúries unes ambicions de molt més ampla volada.
Un escamot de 500 gascons arribà, en efecte, a Castelló, i el rei hagué de fugir
precipitadament a Besalú. Però els auxiliars del comte, malgrat que havien jurat
solemnement a l’església de Verges captenir-se amb correcció, cometeren tota mena
d’excessos. Molts pobles com Gualta, Sobrestany, Sant Feliu de Boada, etc. Foren
destruïts. Torroella fou presa a l’assalt per les forces del comte i Ullastret ho fou a
sang i foc per les del rei. Poblacions que no pertanyien al comte com Cruïlles,
Peratallada i Begur, que eren del senyor de Cruïlles, es declararen contra el rei, la qual
cosa sembla demostrar que la causa comtal era popular entre els empordanesos. Per
la primavera, un reforç de 1500 ultrapirinencs fou desfet pel primogènit, el futur rei
Joan I, el capteniment del qual durant els mesos anteriors havia estat sospitós. En el
procés que es seguí al comte hi ha proves d’una comprometedora relació entre l’Infant
i ell. Més tard, però, el seu pare degué fer-lo canviar d’opinió, i ara el seu triomf
damunt els auxiliars estrangers del comte féu girar la sort de la guerra. Durant l’estiu,
molts pobles es donaren al rei i finalment fou assetjada la capital, mentre el comte
fugia a Roses i embarcava cap a Avinyó a la recerca de nous reforços. Però els
castellonins, esgotats tots els mitjans de resistència, varen capitular després d’una
heroica defensa i amb la promesa de conservació de llurs privilegis. Pere III declarà el
comtat incorporat a la Corona d’Aragó, però un any més tard, a precs del Sant Pare i
altres amics del comte, el perdonà i li retornà el comtat (1387).
Mort el rei aquest mateix any, el seu fill Joan I va instruir un nou procés contra Joan
d’Empúries, qui sap si per punir-lo de les acusacions de complicitat que havia llançat
contra ell en les seves declaracions judicials. A començaments de l’any 1388 el rei
Joan es disposava a envair el comtat davant la negativa del comte a comparèixer en
judici. El sobirà comptava amb les hosts de Catalunya i 200 mercenaris estrangers, i
tenia a Castelló “espies bones e feels” a sou del veguer de Girona. Malgrat tot, la
sentència del 1389 fou favorable al comte, i va seguir, llavors, una època de bona
amistat entre ell i el sobirà. Aquell ajudà el rei a rebutjar la invasió armanyaguesa i en
l’organització de l’expedició de Sardenya que per aquest temps preparava Joan I
sembla que havia d’embarcar el mateix hereu del comte d’Empúries. Pel mes de maig
de 1395 el rei convocava el seu exèrcit a Figueres per dirigir-se contra el comte “per
fer execució que per justícia devem fer”, i que el 1396, en produir-se la invasió de
Mateu de Foix, el comte Joan I, sospitós de complicitat amb ell, fou pres i conduït a
Castellví de Rosanes, on va morir captiu per l’abril de 1398.
APH LCF/jca
18
Una il�lustració manuscrita de la Biblioteca Medicea Laurenziana de
Florència, la imatge promocional del XXIV Festival Terra de Trobadors
2014.
La imatge procedeix del Còdex Squarcialupi, una important antologia de
composicions musicals de l’època medieval. L’Ajuntament de Castelló
d’Empúries, conjuntament amb la Coordinadora Municipal del Festival Terra de
Trobadors, ha escollit per a la XXIV edició del Festival Terra de Trobadors 2014
dedicat enguany a “La Música a l’Edat Mitjana” una imatge manuscrita del
Còdex Squarcialupi, un manuscrit il�luminat que es conserva a la Biblioteca
Medicea Laurenziana de Florència, a Itàlia.
El Còdex Squarcialupi és l’antologia musical més gran i més refinada de l'ars
nova italià i conté més de 350 composicions, la major part de les quals són
cançons seculars (ballata, caccia i madrigal) datades entre 1340 i 1415. El
còdex fou elaborat amb la voluntat de recollir un repertori artístic i musical que
en el moment de la còpia del manuscrit ja estava caient en l’oblit i és, en
aquest sentit, el gran testimoni amb una amplitud sense precedents fins al
moment de l’obra dels compositors del Trecento italià, l’estil musical del
predominant durant el segle XIV, amb autors com Francesco Landini, Giovanni
da Cascia, Jacopo da Bologna o Gherardello da Firenze, entre molts altres, que
influí en els nous estils musicals que operaven a la Corona d’Aragó i també a la
cort dels comtes d’Empúries durant el segle XIV, entre els quals el comte
d’Empúries Joan I el Vell (1364-1396).
Compilat a Florència al monestir de Santa Maria degli Angeli al voltant dels
anys 1410-1415, probablement sota la supervisió de Paolo dóna Firenze, el
codi pren el nom d'un dels seus propietaris, el famós organista de la catedral
de Florència Antonio Squarcialupi. Posteriorment el còdex passà a la Biblioteca
Palatina i finalment a la Biblioteca Medicea Laurenziana de Florència on es
conserva en l’actualitat. Les il�luminacions del còdex estan fetes en or, vermell,
blau i porpra, i la imatge escollida pertany a un dels darrers folis del manuscrit
que va ser preparat i pautat per a contenir l’obra d’un altre autor. Les imatges
i il�lustracions, encara que idealitzades, aporten molta informació dels autors,
ja que segons el tipus de vestit es pot saber si pertanyien o no al clergat.
APH LCF/jca
19
L’Ajuntament de Castelló d’Empúries destaca l’especial col�laboració dels
responsables de la Biblioteca Medicea Laurenziana de Florència, que han
facilitat la tasca per a obtenir el permís corresponent per a publicar la imatge
manuscrita del Còdex Squarcialupi per al XXIV Festival Terra de Trobadors
2014, enguany dedicat a l’art musical durant l’època medieval en temps del
comte Joan I.
(Firenze, Biblioteca Medicea Laurenziana, Ms. Med. Palat. 87, c. 195v - MiBACT)
APH LCF/jca
20
APH LCF/jca
21
ACTES PRINCIPALS
APH LCF/jca
22
SOPAR MEDIEVAL.
El Sopar Medieval és una de les activitats més conegudes del Festival Terra de
Trobadors, ja que des dels seus inicis ha encapçalat el programa d’activitats i
ha captat l’atenció de milers de persones des de fa 23 anys. El marc
incomparable de l’antic Palau dels Comtes i Convent de Sant Domènec esdevé
anualment l’escenari del sopar encapçalat pels Comtes d’Empúries. El sopar
compta amb un espectacle sense fi: comtes, cavallers, dames, trobadors,
joglars, malabaristes i bufons teatralitzen un autèntic sopar d’època on no hi
pot faltar la màgia i l’encant d'un passat ja molt llunyà. El pati del Palau comtal
acull a més de quatre-cents convidats d’honor i comensals forans que, vestits
obligatòriament de l’època medieval, gaudiran d’una experiència inoblidable.
El sopar medieval intenta recrear de la millor manera possible els grans àpats i
sopars que durant els segles medievals els comtes i senyors feudals oferien
per festejar qualsevol esdeveniment important del comtat d’Empúries. El sopar
medieval és una activitat organitzada per l’entitat castellonina Comissió de
Reis, els membres de la qual cuinen, serveixen i vetllen perquè en tot moment
el sopar sigui tot un èxit.
APH LCF/jca
23
MERCAT MEDIEVAL.
La Llotja, la plaça de la Basílica de Santa Maria i la Plaça Jaume I, en ple
centre històric, són els escenaris del cèlebre Mercat Medieval del Festival Terra
de Trobadors de Castelló d'Empúries. Una gran quantitat de parades
d'artesans i comerciants posen a la venda els seus productes de l'època amb el
sistema de pagament de l'època, la moneda medieval comtal d'Empúries, un
requisit imprescindible per poder adquirir tota mena de productes del comtat
d'Empúries a l'Edat Mitjana.
El visitant pot bescanviar els diners d'or, el mig diner d'or, els diners de
bronze, el mig diner i la peça petita, reproduccions de la moneda en ús durant
la baixa edat mitjana a la capital del comtat d'Empúries. El Mercat Medieval és
sense dubte un dels actes més atractius, característics i multitudinaris del
festival.
APH LCF/jca
24
APH LCF/jca
25
APH LCF/jca
26
ATUACIONS DE CARRER.
El Festival Terra de Trobadors compta cada any amb un gran nombre
d’actuacions de carrer. L’Ajuntament de Castelló d’Empúries i l’organització del
festival mantenen els grups capdavanters i més valorats en edicions passades
del festival, com són: Berros de la Cort, Alma Cubrae, Excalibur, L’Os Pedrer,
etc. En les darreres edicions, s’ha prioritzat la diversificació i distribució
equitativa de les actuacions i dels llocs corresponents, i s’ha passat d’una
estructura lineal (tres places) a una estructura amb forma de teranyina que
engloba molts més sectors físics del centre històric, tot millorant la vialitat i
evitant les aglomeracions.
APH LCF/jca
27
APH LCF/jca
28
APH LCF/jca
29
ENTITATS LOCALS.
Cal destacar també com a tret distintiu del Festival Terra de Trobadors, la
participació i la implicació de les diverses entitats culturals noves de la vila en
l’organització i realització del festival. Cal destacar que el gran èxit de Terra de
Trobadors es deu, en bona part, a la gran participació, implicació i col�laboració
ciutadana, sobretot al gran nombre d’entitats i associacions que hi participen
activament, juntament amb la seva oferta cultural i el seu rigor històric. Les
entitat que en les darreres edicions han participat al festival, ja sigui
organitzant activitats o col�laborant són les següents:
AEiG Xot’s, AMPA Escola Ruiz Amado, Arquers del Comtat, Associació Cultural i
d’Esbarjo, Bugaderes, Club Futbol Esplais, Club Handbol Esplais, Club Esportiu
Empuriabrava, Club Rem Empuriabrava, Colla Gegantera, Comerç Vila de Castelló
d’Empúries, Comissió de Reis, Coral Castellonina, Cort Comtal, El Tamariu, Els Senyors
del Foc, Esbart Dansaire, Grup Cavallista, Grup Cultural Comtat d’Empúries, Grup de
Dones Somni, Oncolliga Girona, Parròquia de Santa Maria, Penya Madridista, Serfs de
la Gleva, Taverna dels Ximples, Templers de Castelló, Tequatre, Vailets de l’Empordà,
Veïns de la Plaça de la Llana.
APH LCF/jca
30
APH LCF/jca
31
APH LCF/jca
32
APH LCF/jca
33
PRINCIPALS NOVETATS
APH LCF/jca
34
1. LA PARTICIPACIÓ I IMPLICACIÓ DELS VEÏNS I VEÏNES I DE LES
ENTITATS I ASSOCIACIONS, CLAU DEL FESTIVAL TERRA DE
TROBADORS.
L’essència i l’èxit del Festival TERRA DE TROBADORS radica en la gran
implicació dels castellonins i castellonines en l’organització i el
desenvolupament del festival, així com en la participació d’un gran nombre
d’entitats i associacions del municipi presents en la Coordinadora Municipal
d’Entitats del Festival Terra de Trobadors. Un total de 32 entitats i
associacions castellonines participen activament en el XXIV Festival Terra de
Trobadors, algunes de les quals hi tenen un paper destacat gràcies a la llarga
trajectòria i l’experiència d’anys d’organització d’alguns dels actes principals
del festival, com el Sopar Medieval (Comissió de Reis), el Torneig Medieval
(Grup Cavallista) o actuacions com la de l’entitat Esbart Dansaire:
AEiG Xots
Arquers del Comtat
Associació Cultural i d’Esbarjo
Associació Cultural El Bruel
Associació Tequatre
Bugaderes
C. F. Esplais-Castelló
Càrites Parroquial
Club de Rem Empuriabrava
Club Esportiu Empuriabrava
Club Handbol Esplais
Colla Castellera Vailets de l’Empordà
Colla Gegantera
Comerç Vila de Castelló d’Empúries
Comissió de Reis
Coral Castellonina
Cort Comtal
El Paller
Els Senyors del Foc
El Tamariu
Esbart Dansaire de Castelló
Grup Cavallista
Grup Cultural Comtat d’Empúries
Grup de Teatre Esplais
Llar de Jubilats
Oncolliga Girona
Parròquia de Santa Maria
Penya Madridista “Pasión Blanca”
Serfs de la Gleva
Taverna dels Ximples
Templers de Castelló
Veïns Plaça de la Llana
APH LCF/jca
35
2. RENOVACIÓ I ROTACIÓ DE GRUPS D’ACTUACIÓ I D’ANIMACIÓ DE
CARRER.
Enguany, l’organització del festival ha apostat per la renovació de la major
part dels grups d’actuació i d’animació de carrer per tal de no caure en la
repetició i reiteració de les actuacions artístiques en carrers i places, alhora
que s’ha recuperat grups de fora de Catalunya que havien estat presents en
anteriors edicions del festival (p. ex. Acibreira). Alhora, s’intenta també
potenciar mitjançant les actuacions l’eix de les places principals de la vila,
que són: plaça Mn. Cinto Verdaguer (de la Basílica de Santa Maria) –
plaça dels Homes – plaça Jaume I. En total, el festival de 2014 comptarà
amb un total de 248 actes.
Enguany, alguns dels grups que participen al XXIV FESTIVAL TERRA DE
TROBADORS són:
Berros de la Cort
Drakonia
Festinamus
Lo Sacaire del Llobregat
L’Os Pedrer
Xarop de Canya
Tomàs el Trobador
Sidral
Improvistos
Doctor Sensaloni
El Ball de San Vito
Alma Cubrae
DoNimus Tecum
Maria Remeiera
Vox Populi
Veus Aspres
Acibreira
APH LCF/jca
36
3. ESPECTACLES I ACTIVITATS PER AL GRAN PÚBLIC (SOPAR,
TORNEIG ESPECTACLE DE FOC, CLOENDA, CERCAVILES NOCTURNES).
Enguany com a novetats pel que fa als grans actes i espectacles dirigits al
públic majoritari, pel que fa al Sopar Medieval l’associació Cort Comtal
assumeix enguany la direcció escènica del sopar per tal de coordinar les
actuacions i representacions teatralitzades durant l’espectacle, que torna a
acollir més de 400 comensals vestits d’època.
> Divendres 12 de setembre de 2014, a les 22 h al claustre del Palau dels Comtes.
Cal destacar també els canvis en el format del Torneig Medieval, en què s’ha
renovat completament el guió d’actuació per part de l’entitat Cort Comtal i el
Grup Cavallista, i s’ha optat enguany per fer més estret el camp d’actuació del
Torneig per tal d’afavorir les actuacions i la proximitat del públic.
> Dissabte 13 de setembre de 2014, a les 18 h al camp de l’Hort d’en Negre.
Es recupera també l’Espectacle de foc del dissabte a la nit (Drakonia) i
també les Cercaviles nocturnes (divendres i dissabte) a càrrec de les
Bruixes. I també s’introdueixen novetats en la Cloenda del festival, ja que des
de l’organització del festival es pretén que tots els grups i entitats participants
en el XXIV FESTIVAL TERRA DE TROBADORS participin també en l’acte de la
cloenda enlloc d’assistir-hi com en les darreres edicions.
En general, El XXIV FESTIVAL TERRA DE TROBADORS 2014 suposa un retorn
als orígens del festival i a l’esperit de les primeres edicions de TERRA DE
TROBADORS, per tal de mantenir el rigor històric, la qualitat cultural i la
qualitat dels espectacles que han caracteritzat TERRA DE TROBADORS al
llarg de les 23 edicions (1991-2013) i que l’han convertit en un dels
esdeveniments culturals i festius de recreació històrica amb més èxit i de
referència de Catalunya i model per altres poblacions i festivals catalans.
Castelló d’Empúries i TERRA DE TROBADORS recuperen i mostren al visitant el
seu passat medieval esplendorós, quan Castelló d’Empúries era la capital
d’un territori sobirà independent, el Comtat d’Empúries, que acollia les
novetats culturals de l’època.
APH LCF/jca
37
4. RENOVACIÓ DEL WEB DEL FESTIVAL (www.terradetrobadors.com)
L’Ajuntament de Castelló d’Empúries, a través de l’Àrea de Noves Tecnologies,
de l’Àrea de Cultura i Festes i de l’Àrea de Patrimoni Històric, ha dut a terme la
renovació completa de la pàgina web del festival
(www.terradetrobadors.com) com a eina fonamental de difusió i promoció
del TERRA DE TROBADORS. El web presenta cinc grans apartats: FESTIVAL,
CULTURA, ACTIVITATS i INFORMACIÓ, a més de dues altres seccions, la
de PREMSA i la GALERIA FOTOGRÀFICA, que contenen les diferents
seccions amb la tota la informació, notes de premsa, programació i continguts
de la 24ena edició del Festival, amb l’objectiu de facilitar la consulta i l’accés a
la informació per part de l’usuari.
El primer apartat, FESTIVAL, conté les seccions d’Origen, Evolució, Temàtica,
Cartells i 20 anys del Festival (1990-2010) en què es pot trobar tota la
informació sobre els primers anys i l’evolució del festival al llarg de les 23
edicions anteriors.
A l’apartat de CULTURA hom troba la informació i dades corresponents als
actes i activitats que conformen l’oferta cultural de TERRA DE TROBADORS, el
rigor i la qualitat de les quals han configurat la marca cultural del festival: Cicle
de Conferències, Concerts, Museus, Exposicions culturals, Publicacions
culturals, Curs de Música, Mostra de cinema i Seminari Internacional.
L’apartat d’ACTIVITATS conté la informació dels actes d’animació de carrer
dirigits sobretot al públic majoritari, familiar i infantil: Programació, Sopar
Medieval, Torneig Medieval, Mercat Medieval, Taller Coreogràfic d’Esgrima
Teatral-Medieval, Espectacles de carrer, Concurs Instagram @MusicMedieval,
Visites guiades i Cloenda.
Finalment, a l’apartat INFORMACIÓ es pot trobar fàcilment tot aquell tipus
d’informació necessària per visitar el festival i per poder organitzar l’estada del
visitant durant el festival: Plànol del festival, Situació, Com arribar, On dormir,
On menjar, Lloguer de vestits, Organització del Festival i El Municipi (enllaç al
web municipal, www.castello.cat).
APH LCF/jca
38
4. PROMOCIÓ I DIFUSIÓ PRÈVIA DEL FESTIVAL.
Per a la difusió i promoció del XXIV FESTIVAL TERRA DE TROBADORS 2014,
l’Ajuntament de Castelló d’Empúries ha editat 3 tipus de programa:
- Un flyer promocional del Festival, amb una tirada de 5.000 unitats.
- Un llibre-programa oficial, amb una tirada de 10.000 unitats.
- Un programa de mà desplegable del festival, amb una tirada de 15.000
unitats.
Durant l’any 2014 fins a l’inici del festival, l’Ajuntament de Castelló d’Empúries
ha dut a terme una intensa campanya de promoció del XXIV FESTIVAL TERRA
DE TROBADORS en mitjans de comunicació, premsa escrita, emissores de
ràdio, campanyes online, revistes especialitzades, Oficines de Turisme,
Patronat de Turisme Girona-Costa Brava, Turisme de Catalunya, fires de
turisme, Universitats, Arxius, Biblioteques, etc.
De forma especial i tenint en compte l’èxit assolit i el nivell de satisfacció pels
resultats obtinguts, l’Ajuntament de Castelló d’Empúries ha dut a terme i ha
estat present en campanyes de promoció turística del XXIV FESTIVAL
TERRA DE TROBADORS i del municipi de Castelló d’Empúries en diverses Fires
Turístiques de França (Toulouse, Carcassona, Narbona) i de Catalunya amb
l’objectiu d’atraure un tipus de turisme familiar francès i català situat a un radi
relativament proper (2 hores) de Castelló d’Empúries aprofitant les noves
infraestructures d’AVE fins a l’Estació de Figueres-Vilafant.
APH LCF/jca
39
5. EL MERCAT MEDIEVAL CASTELLONÍ, SIGNE DISTINTIU DE TERRA DE
TROBADORS.
El Mercat Medieval del Festival TERRA DE TROBADORS és un dels actes
principals i també un dels puntals del festival i, juntament amb el Sopar
Medieval i el Torneig Medieval, representen els actes més consolidats i de
referència per al públic visitant del festival i que destaca pel seu rigor i
minuciositat en els productes per a la venda. El Mercat Medieval és un dels
grans atractius del festival pel fet de disposar de les reproduccions de
diverses monedes medievals en curs al comtat d’Empúries durant l’Edat
Mitjana i encunyades en temps dels comtes d’Empúries. L’adquisició de la
moneda per part del visitant és un requisit imprescindible per poder comprar
productes a les diverses parades del mercat.
Enguany, com a novetat cal destacar l’obertura i ampliació de l’horari del
Mercat Medieval fins a les 24 h el dissabte 13 de setembre, la recuperació de
la mostra d’oficis i es conserva les dues ubicacions del mercat: plaça Mn. Cinto
Verdaguer (Basílica) i plaça Jaume I, així com també la renovació de la
infraestructura de les parades. En total, hi haurà 62 parades de tot tipus de
productes medievals.
> Dissabte 13 i diumenge 14 de setembre, tot el dia pl. Mn. Cinto Verdaguer i Jaume I
APH LCF/jca
40
6. CONCURS D’INSTAGRAM
L’Ajuntament de Castelló d’Empuries organitza dos concursos a la xarxa
social Instagram amb motiu del XXIV FESTIVAL TERRA DE TROBADORS
2014 de Castelló d’Empuries #terradetrobadors.
1) Un sobre música medieval tenint en compte la temàtica de l’edició
d’enguany del festival, “La Música a l’Edat Mitjana”, amb el hashtag
#musicmedieval.
I per això us proposem que les vostres fotografies facin referència al més de
centenar d’actuacions musicals que es faran al carrer durant tot el festival
cada trenta minuts en diversos indrets del municipi amb el mateix hashtag.
El jurat triarà les tres fotografies que consideri més representatives del tema
música medieval, i a més premiarà amb un sopar medieval a la
#selfiemedieval més simpàtica.
Bases del concurs al web del festival (www.terradetrobadors.cat).
2) I un altre concurs d’Instagram, organitzat en col�laboració amb el Patronat
de Turisme Costa Brava – Girona, sobre la cultura jueva i el patrimoni
jueu, tenint compte que el XXIV FESTIVAL TERRA DE TROBADORS 2014
coincideix enguany amb la XV JORNADA EUROPEA DE LA CULTURA JUEVA
2014 durant el diumenge 14 de setembre, amb el hashtag
#culturajueva2014.
Els participants poden pujar les seves fotografies fetes amb dispositius mòbils
durant tots els dies del festival: 12, 13, 14 i fins un dia després el 15 de
setembre. Bases del concurs a www.costabrava.org.
Més informació: 972 15 62 33 / [email protected]
APH LCF/jca
41
7. EL CICLE DE CONFERÈNCIES “MIQUEL PUJOL CANELLES”, AMB
RECONEIXEMENT DE CRÈDITS DE LLIURE ELECCIÓ PER LA
UNIVERSITAT DE GIRONA.
L’Ajuntament de Castelló d’Empúries, a través de l’Àrea de Patrimoni Històric,
potencia any rere any l’oferta cultural del Festival Terra de Trobadors i molt
especialment el Cicle de Conferències “Miquel Pujol Canelles”. Per aquest
motiu, l’Àrea de Patrimoni Històric i la Secció Francesc Eiximenis de l’Institut
de Llengua i Cultura Catalanes (ILCC) de la Universitat de Girona coorganitzen
per catorzè any consecutiu el cicle de conferències, un dels actes culturals
més importants i de referència del festival.
Enguany i per tercer any consecutiu, l’assistència al Cicle de Conferències del
XXIV Festival Terra de Trobadors compta amb el reconeixement de 0,5
crèdit de lliure elecció (equivalent a 15 hores lectives) per part de la
Universitat de Girona; les ponències aniran a càrrec de destacats professors
universitaris, medievalistes i musicòlegs que centraran les seves conferències
en aspectes històrics i culturals al voltant de la temàtica del festival, “La
Música a l’Edat Mitjana”.
El divendres 12 de setembre de 2014 a les 18 h a la capella de Santa Clara
tindrà lloc l’acte inaugural del XXIV Festival Terra de Trobadors de Castelló
d'Empúries amb la conferència “La música medieval en temps del comte
Joan I d’Empúries (1364-1396)”, a càrrec de la Dra. Maricarmen Gómez
Muntané, professora de la Universitat Autònoma de Barcelona. Tot seguit
tindrà lloc la presentació del número 13 de la revista Mot so razo a càrrec de la
Dra. Miriam Cabré Ollé, professora de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes
de la Universitat de Girona.
El dissabte 13 de setembre al matí tindran lloc dues conferències més: a les 11
h, la xerrada “Iconografia musical medieval de Castelló d’Empúries” a
càrrec del musicòleg castelloní Oriol Casadevall Crespo, màster
d’interpretació de música antiga (ESMUC-UAB) i director de l’Escola Municipal
de Música “Antoni Agramont” de Castelló d’Empúries. I tot seguit, a les 12 h la
conferència “El Cant de la Sibil�la: dels orígens medievals de la Corona
APH LCF/jca
42
d’Aragó a Patrimoni de la Humanitat” pel Dr. Francesc Vicens Vidal,
professor del CESAG, centre adscrit a la Universitat Pontifícia de Comillas.
El diumenge 14 de setembre a les 19 h, coincidint amb la XV Jornada Europea
de la Cultura Jueva 2014, la capella de Santa Clara acollirà la conferència “Ser
dona i jueva a l’edat mitjana” a càrrec d’Irene Llop Jordana, professora
de la Universitat de Vic.
APH LCF/jca
43
El Cicle de Conferències du el nom del filòleg, medievalista i investigador
castelloní Miquel Pujol Canelles (1927-2011), reconegut estudiós
especialista en el món dels trobadors, en la història local i en la de la
comunitat jueva castellonina, autor d’una important obra bibliogràfica local
amb títols com La poesia occitanocatalana de Castelló d’Empúries. Recull de
poemes de final del segle XIII i primer terç del XIV o La conversió dels jueus
de Castelló d’Empúries, entre altres obres.
Enguany, les conferències del festival compten amb el suport del
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que ha concedit
a l’ajuntament de Castelló d’Empúries una subvenció econòmica a través de
l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural (OSIC). Els estudiants universitaris
que assisteixin al Cicle de Conferències del festival tindran dret a rebre 0,5
crèdit de lliure elecció equivalent a 15 hores lectives per part de la
Universitat de Girona. Per a més informació, podeu trucar al 972 25 08 59 o bé
al web del festival www.terradetrobadors.cat/cultura/CicledeConferencies.
APH LCF/jca
44
8. PUBLICACIONS CULTURALS: REVISTA MOT SO RAZO (núm. 13) I LA
NOVEL�LA ELS AMORS DE NA LOBA I HUG D’EMPÚRIES (LLIBRE
TÈRRAS - TERRES DE TROBADORS).
El divendres 12 de setembre de 2014 després de la conferència inaugural del
festival, està prevista la presentació del número 13 de la revista MOT SO
RAZO, una important publicació cultural periòdica coeditada entre la
Universitat de Girona (Institut de Llengua i Cultura Catalanes, secció Francesc
Eiximenis) i l’Ajuntament de Castelló d’Empúries, que en els darrers anys s’ha
consolidat com una de les revistes filològiques més especialitzades i
alhora divulgatives en l’àmbit universitari català.
Aquest darrer número de la publicació, el número 13 de la revista, conté sis
articles en total i dedica el dossier central enguany a la figura del
desaparegut filòleg i medievalista català Martí de Riquer i Morera
(Barcelona, 1914 - 2013), destacat especialista en l’àmbit internacional sobre
la producció literària trobadoresca i sobre la vida dels trobadors catalans, de
qui enguany es compleix el centenari del seu naixement. El dossier el formen
dos articles a càrrec de Carlos Alvar i de la filla de Riquer, Isabel de Riquer.
Els altres articles i treballs del número 13 de la revista tracten temes i
aspectes diversos relacionats amb la literatura medieval a càrrec de William
D. Paden; de la figura de la comtessa d’Empúries Marquesa, dels Cabrera, a
càrrec d’Alexandre Martínez; i sobre “Els jueus catalans i les traduccions de
la Bíblia”, un interessant i rigorós article que recull la conferència que el Dr.
Pere Casanellas, president de la Societat Catalana d’Estudis Hebraics (filial
de l’Institut d’Estudis Catalans) va oferir a Castelló d’Empúries amb motiu del
XXII Festival Terra de Trobadors 2012 dedicat al “Temps de Sefarad”.
Finalment, destaca també l’article “Modest Prats i la llengua catalana” de
Francesc Feliu en homenatge a la figura del filòleg i sacerdot castelloní Modest
Prats i Domingo (Castelló d’Empúries, 1936 - Girona, 2014) recentment
desaparegut. Igualment, la revista dedica una secció final a ressenyes
bibliogràfiques de les darreres novetats editorials i publicacions relacionades
amb la investigació especialitzada literària i filològica medieval.
APH LCF/jca
45
La publicació d’aquest número de la revista ha comptat amb el suport
econòmic del FEDER de la Unió Europea a través del POECTEFA 2007-2013 en
el marc del projecte TERTROB EFA 172/11. La presentació del número 13
de la revista tindrà lloc el divendres 12 de setembre de 2014 a les 19 h de
la tarda a la capella de Santa Clara de Castelló d’Empúries, a continuació de la
conferència inaugural del XXIV Festival Terra de Trobadors, i anirà a càrrec de
la Dra. Miriam Cabré, professora del Departament de Filologia i membre de
l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes (ILCC, Secció Francesc Eiximenis) de
la Universitat de Girona.
APH LCF/jca
46
També l’Àrea de Patrimoni Històric de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries
organitza amb motiu del XXIV Festival Terra de Trobadors 2014 i com a
novetat la presentació de la novel�la Els amors de Na Loba i Hug
d’Empúries de l’escriptor Josep Torrent Alabau, una novel�la històrica
ambientada en la cort del comte Hug IV d’Empúries en temps de la batalla de
Muret i de la croada albigesa. L’acte de presentació de la novel�la tindrà lloc a
la capella de Santa Clara el diumenge 14 de setembre a les 11.30 h del matí, i
anirà a càrrec de l’autor i del medievalista Andreu Pérez Mingorance. La
presentació de la novel�la s’inclou també en la XV Jornada Europea de la
Cultura Jueva 2014.
La novel�la està inclosa en el llibre Tèrras - Terres de Trobadors del Centre
d’Escriptura Occitano-Catalana, la darrera activitat del projecte cultural
transfronterer TERTROB entre Castelló d’Empúries i Pennautier (Llenguadoc-
Rosselló, Aude) amb el suport del FEDER de la Unió Europea, que conté també
la creació literària La Controvèrsia de Puègnautier dels escriptors occitans
Miquèla Stenta i Miquèl Decòr.
APH LCF/jca
47
9. MAJOR NOMBRE (7) D’EXPOSICIONS CULTURALS.
Amb motiu del XXIV Festival Terra de Trobadors 2014 l'Ajuntament,
museus i entitats organitzen les següents set exposicions i mostres
culturals, d’acord amb el context cultural i històric del festival:
El Museu d’Història Medieval de la Cúria-Presó, s. XIV acull amb motiu del
XXIV Festival Terra de Trobadors l’exposició “El Comtat d’Empúries a l’Edat
Mitjana”, que posa de manifest l’evolució històrica i cronològica del territori
del comtat d’Empúries des de les primeres referències històriques conegudes
(segles VIII-IX) i el temps d’esplendor del comtat i de la capital, la vila de
Castelló d’Empúries, fins a la seva incorporació a la Corona d’Aragó l’any 1402
per part del rei Martí I l’Humà, així com la confluència de cultures durant el
període medieval. La mostra complementa la col�lecció permanent del museu
dedicada al call jueu i la col�lecció lapidària hebrea local.
A l’Ecomuseu-Farinera es podran visitar dues exposicions durant el XXIV
Festival Terra de Trobadors: “Paisatge latent: closes, cortals i cortalers” i
“Via Catalana: Tram 696”, en horari de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h.
L’entitat castellonina Serfs de la Gleva organitza l’exposició “Els jueus del
comte d’Empúries”, que es podrà veure pel preu d’entrada d’1 € a la Casa
Sanllehí els dies 13 i 14 de setembre de 10 h a 13 h i de 17 h a 20 h.
A la Casa de Cultura del Convent de Santa Clara (tercera planta, accés amb
ascensor), l’Associació Cultural El Bruel organitza l’exposició “Aparells de
tortura medievals” d’11 h a 14 h i de 17 h a 20 h, amb entrada gratuïta.
L’exposició “Paisatges de l’Empordà” es podrà visitar a l’apARTament
(Passatge Toribi Duran II, 11) el dissabte de 18 h a 21 h, i el diumenge de 12
h a 14 h i de 18 – 20 h.
Finalment, al claustre del Convent de la Mercè l’associació Club Handbol
Esplais organitza la mostra “Eines antigues del camp”, una exposició
d’eines i d’objectes relacionats amb el món del treball i de les feines agrícoles
APH LCF/jca
48
d’altres temps passats, quan gairebé totes les feines es feien amb la força dels
braços i amb l’ajuda dels animals de tir, que romandrà oberta durant de 10 h a
20 h el cap de setmana del XXIV Festival Terra de Trobadors 2014.
També durant el festival es podrà visitar el Museu del Tresor de la Basílica
de Santa Maria, el divendres i el dissabte en horaris de 10 h a 13 h i de 16 h a
20 h; i el diumenge 14 de setembre, de 13 h a 14 h i de 16 h a 20 h.
APH LCF/jca
49
10. SEMINARI INTERNACIONAL I CURSOS DE FORMACIÓ
RELACIONATS AMB EL FESTIVAL TERRA DE TROBADORS.
Coincidint amb el XXIV FESTIVAL TERRA DE TROBADORS 2014 dedicat a “La
Música a l’Edat Mitjana”, el dilluns 30 de juny va tenir lloc a Castelló
d’Empúries una jornada completa dedicada al llegat dels trobadors a Catalunya
en el marc d’un SEMINARI INTERNACIONAL “ELS TROBADORS I EL
PATRIMONI CULTURAL”, organitzat per la UNIVERSITAT DE STANDFORD
de Califòrnia (EUA) i adreçat a estudiants universitaris nord-americans i
coordinat pel musicòleg Gérard Zuchetto i la musicòloga Marisa Galvez,
professora del Departament de Francès i Italià de la Standford University.
La jornada va incloure la conferència “The music legacy of the
troubadours in the crown of Aragon” (“El llegat musical dels trobadors a la
Corona d’Aragó”) a càrrec de la Dra. Maricarmen Gómez Muntané,
professora de Musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), qui
oferirà també la conferència inaugural del XXIV Festival Terra de Trobadors el
dia 12 de setembre de 2014, coincidint amb la temàtica cultural de l’edició del
Festival d’enguany dedicat a “La Música a l’Edat Mitjana”.
La jornada es va completar amb una visita al centre històric de la vila, a la
Basílica de Santa Maria, al Museu d’Història Medieval de la Cúria-Presó i al call
jueu, llocs on els estudiants nord-americans van mostrar el seu interès en
conèixer els detalls dels diferents elements del patrimoni històric local.
La celebració d’aquesta jornada a Castelló d’Empúries del Seminari
Internacional de la Standford University, que té una durada prevista de tres
setmanes en diferents poblacions de Catalunya i Occitània, donarà peu a
l’organització d’altres activitats culturals conjuntes relacionades amb el llegat
cultural dels trobadors.
APH LCF/jca
50
APH LCF/jca
51
Durant els mesos de maig i juny de 2014, l’Ajuntament de Castelló d’Empúries
a través de l’Escola Municipal de Música “Antoni Agramont” ha organitzat el
CURS “COM SONA LA MÚSICA MEDIEVAL”, en base a la temàtica i a
l’edició del XXIV Festival Terra de Trobadors 2014.
APH LCF/jca
52
També s’ha organitzat un TALLER COREOGRÀFIC D’ESGRIMA TEATRAL-
MEDIEVAL per a la creació d’una coreografia per a representar-la durant el
XXIV Festival Terra de Trobadors de Castelló d’Empúries
EDAT: A partir de 16 anys (menors acompanyats del pare, mare o tutor)
PREU: Gratuït. Places limitades
NIVELL: Obert a tothom. No cal formació prèvia, però sí un mínim de
condicions físiques i no patir malalties respiratòries o cardiovasculars
TALLER: 25, 27, 29 d’agost, 1, 3, 5 i 9 de setembre de 20h a 22h. Sala
Municipal de Castelló d’Empúries (mapa)
REPRESENTACIONS: 12 -nit-, 13 i 14 de setembre, durant el Festival Terra
de Trobadors (passis pactats al primer dia del Taller) –
www.terradetrobadors.com
PROFESSOR: Isaac Morera (Actor i Coreògraf d’Esgrima Teatral) –
www.isaacmorera.com/esgrima-teatral/coreografies
COMPROMÍS: Tot i ser una activitat voluntària, s’exigeix rigor absolut i
compromís d’assistència, ja que el resultat del taller formarà part dels
espectacles durant el XXIV Festival Terra de Trobadors. Qualsevol dubte abans
de la inscripció, contacteu prèviament amb Isaac Morera: 678.049.537
MATERIAL: Les espases seran a càrrec de l’organització. Cal portar guants de
pell o cuir, calçat esportiu tancat i roba còmoda i soferta
APH LCF/jca
53
11. MOSTRA DE CINEMA OCCITÀ 20014
Castelló d’Empúries acollirà durant el XXIV Festival Terra de Trobadors la
Mòstra de Cinèma Occitan organitzada per la Direcció General de Política
Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, amb la
col�laboració del Consell Comarcal de l’Alt Empordà (CNL).
Per aquest motiu, el dissabte 13 de setembre de 2014 a les 18 h de la tarda
(entrada gratuïta) la capella de Santa Clara acollirà la projecció del
documental Frédéric Mistral, un curtmetratge de ficció documental sobre la
vida i obra del poeta occità Frederic Mistral (Provença, 1830 - 1914), fundador
del moviment cultural Felibritge, autor de Tresaur dau Felibritge, el diccionari
més complet de la llengua occitana i Premi Nobel de Literatura l’any 1904, de
qui precisament enguany es celebra l’Any Mistral en commemoració del
centenari de la seva mort l’any 1914.
La Mòstra de Cinèma Occitan 2014 ofereix una visió panoràmica de la llengua i
la cultura occitanes a través de creacions audiovisuals i contribueix a bastir
una xarxa d’exhibició pública, a Catalunya i a Occitània, amb la col�laboració
d’institucions i empreses catalanes i occitanes.
Aquesta setena edició de la Mòstra arriba a 31 localitats catalanes i occitanes i
ofereix un mostruari de creacions, fetes des de sensibilitats i propostes
artístiques ben diferents, que es vehiculen a través d’un autèntic ventall de
varietats lingüístiques, que van del gascó al vivaro-alpí, del llenguadocià al
llemosí o del provençal a l’alvernès. Totes elles són formes d’expressió pròpies
dels diferents territoris occitans i de les persones que les parlen.
El documental es projectarà en versió original en occità, amb subtítols en
català. L’assistència a la projecció comptarà amb el reconeixement de crèdits
de lliure elecció per part de la Universitat de Girona. Més informació al telèfon
972 25 08 59 (Àrea de Patrimoni Històric) o bé a l’enllaç corresponent de la
pàgina del festival (www.terradetrobadors.com/cultura/mostra-de-cinema).
APH LCF/jca
54
APH LCF/jca
55
12. CONCERT “SELVAGGIA FERA. LA MÚSICA I EL VERS COM A MIRALL
DE LA SOCIETAT” DEL GRUP LOCUS DESPERATUS.
Una altra novetat cultural de la 24ena edició del Festival TERRA DE
TROBADORS 2014 és el concert “Selvaggia Fera. La música i el vers com a
mirall de la societat” (diumenge 14, 17 h) a càrrec del grup Locus Desperatus,
que ja va oferir un concert l’any 2013 amb motiu del XXIII Festival Terra de
Trobadors. Aquesta vegada, la novetat rau en el fet que el concert oferirà un
repertori de música italiana del segle XIV i textos del llibre de bestiari Zoo de
l’escriptor empordanès Carles Fages de Climent.
Aquest concert s’inclou en els actes de la Comissió Fages de Climent de
l’Ajuntament de Castelló d’Empúries, que coordina aquesta comissió cultural
juntament amb l’Ajuntament de Figueres, la Càtedra de Patrimoni Literari
Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona, els
filòlegs responsables de l’edició de l’obra inèdita del poeta i Brau Edicions.
Aquesta Comissió té com a objectiu editar l’obra encara inèdita de Carles
Fages de Climent i elaborar un programa d’actes culturals al voltant de la
figura i obra fagesiana de cares a organitzar l’Any Fages de Climent el 2018
per commemorar els cinquanta anys de la mort del poeta (1968-2018).
APH LCF/jca
56
APH LCF/jca
57
PARTICIPACIÓ I ASSISTÈNCIA
APH LCF/jca
58
XXIII FESTIVAL TERRA DE TROBADORS 2013 Relació d’assistència i comparació amb l’assistència de 2012: 2013 2012 SOPAR MEDIEVAL
pagament 180 360 convidats (protocol/premsa) 76 72
Pennautier 13 18 artistes 30 -
ENTAULATS 299 450 personal 20 110
servei 52 52 TOTAL 371 612 -39,37%
CONCERTS DE MÚSICA
gratuïts capella Santa Clara 170 (2) 155
dissabte 7, basílica gratuït 200 200 coral
castellonina
diumenge 8, basílica gratuït 750 750 missa
gregoriana
diumenge 8, basílica (capella Dolors) gratuït 60 - Veus Aspres
TOTAL 1.180 1.105 6,78 %
MUSEU CÚRIA-PRESÓ + EXPOSICIÓ “CAMINS DE TROBAR” dijous 5 - 22
divendres 6 54 54 dissabte 7 92 357
diumenge 8 119 680 TOTAL 265 1.113 -76,19 %
ALTRES EXPOSICIONS
“1213, la batalla de Muret” - Alma Cubrae 1.000 - “Silencios. Capitán Trueno” - Biblioteca 50 -
“Eines antigues del camp” - CHE 500 500 TOTAL 1.550 - -
ECOMUSEU-FARINERA
TOTAL 247 168 47,02%
MUSEU PARROQUIAL BASÍLICA
TOTAL 159 154 3,24 %
APH LCF/jca
59
OFICINES MUNICIPALS DE TURISME dijous 6 173 179
divendres 7 496 436 dissabte 8 751 638
diumenge 9 640 676 TOTAL 2.060 1.929 +6,79%
VISITES GUIADES OMT
TOTAL 100 40 +150%
RECAPTACIÓ OMT
entrades Museu Cúria-Presó 400,00 € 820,00 €
venda material 85,00 € 58,00 €
visites guiades 100,00 € 30,00 €
TOTAL 585,00 € 908,00 € -35,57%
CICLE DE CONFERÈNCIES
1a, dijous 5 58 66
2a, divendres 6 36 33
3a, dissabte 7 matí 18 42
4a, diumenge 8 tarda 72 34
TOTAL 184 175 +5,14%
Estudiants reconeix. crèdits lliure elecció UdG 5 4 +25%
PERSONAL AJUNTAMENT Organització, atenció i cobertura actes
Cultura/Festes 2 2 Patrimoni Històric 1 1
OMT 6 7 Alcaldia 2 2
Gestió d’Espais Públics 8 9 Altres àrees 5 5
TOTAL 24 26 -7,69%
APH LCF/jca
60
PROGRAMACIÓ
APH LCF/jca
61
DIVENDRES, 12 DE SETEMBRE
• Espai : 11 Tot el dia Convent de la Mercè X Trobada d’Ànimes Errants
• Espai : 5 Tot el dia Taverna dels Ximples Retrats Medievals
• Espai : E – L Tarda Plaça Joan Alsina i Plaça de la Moneda Activitats infantils
• Espai : F 17 h Biblioteca Ramon Bordas i Estragués Contes Medievals amb Joan de Bover “Bouí”
• Espai : F 18 h Casa de Cultura del Convent de Santa Clara Conferència inaugural “La música medieval en temps del comte Joan I d’Empúries (1364-1396)” A càrrec de la Dra. Maricarmen Gómez Muntané (UAB) Cicle de Conferències “Miquel Pujol Canelles” Reconeixement de crèdits de lliure elecció (UdG)
APH LCF/jca
62
• Espai : F 19 h Casa de Cultura del Convent de Santa Clara Presentació del número 13 de la revista Mot so razo A càrrec de la Dra. Miriam Cabré Ollé (UdG) Reconeixement de crèdits de lliure elecció (UdG)
• Espai : I 20 h Plaça dels Homes Festinamus
• Espai : J 20 h Plaça Mossèn Cinto Verdaguer Xarop de Canya
• Espai : 11 20 h Convent de la Mercè Sopar dels Mercedaris Obertura del claustre
• Espai : I 20.30 h Plaça dels Homes Improvistos
• Espai : J 20.30 h Plaça Mossèn Cinto Verdaguer L’Os Pedre
APH LCF/jca
63
• Espai : J 21 h Plaça Mossèn Cinto Verdaguer Rebuda dels comtes d’Empúries Berros de la Cort, Coreografia d’espases, Cort Comtal, Dansa oriental, Drakonia, Esbart Dansaire, Festinamus, Grup de teatre Esplais, Improvistos, Lo Sacaire del Llobregat, Os Pedrer, Senyors del Foc, Xarop de Canya i Vilatans i Vilatanes Cort Comtal
• Espai : J 21.30 h Plaça Mossèn Cinto Verdaguer Espectacle de foc a càrrec de Drakonia Cort Comtal
• Espai : J 21.45 h Plaça Mossèn Cinto Verdaguer Inici de la cercavila cap al Sopar Medieval Berros de la Cort, Coreografia d’espases, Cort Comtal, Dansa oriental, Drakonia, Esbart Dansaire, Festinamus, Grup de teatre Esplais, Improvistos, Lo Sacaire del Llobregat, Os Pedrer, Senyors del Foc, Xarop de Canya i Vilatans i Vilatanes Cort Comtal
• Espai : C 22 h Pati del Palau dels Comtes Sopar Medieval Berros de la Cort, Coreografia d’espases, Cort Comtal, Dansa oriental, Drakonia, Esbart Dansaire, Festinamus, Grup de teatre Esplais, Improvistos, Lo Sacaire del Llobregat, Os Pedrer, Senyors del Foc, Xarop de Canya i Vilatans i Vilatanes 30,00 € Cort Comtal
APH LCF/jca
64
• Espai : N 22 h Museu d’Història Medieval de la Cúria-Presó, s. XIV Visita guiada nocturna teatralitzada Reserves al 972 156 233 [email protected] Places limitades Col�labora: Serfs de la Gleva 2,00 €
• Espai : 11 24 h Convent de la Mercè Música de Comtesses amb Tomàs el Trobador
• Espai : 11 2 h Convent de la Mercè Música medieval al claustre
DISSABTE, 13 DE SETEMBRE
Espai : 9
Tot el dia -
Campament d’Arquers del Comtat
Viatges amb rucs i someres
4,00 €
APH LCF/jca
65
Espai : B – L
Tot el dia
Plaça Joan Alsina i Plaça Jaume I
Mercat Medieval
Ús de moneda comtal
Espai : E – L
Tot el dia
Plaça Joan Alsina i Plaça de la Moneda
Activitats infantils Espai : 9
Tot el dia
Campament d’Arquers del Comtat
Tir amb arc i jocs infantils
Espai : 11
Tot el dia
Convent de la Mercè
X Trobada d’Ànimes Errants 5
APH LCF/jca
66
Tot el dia
Taverna dels Ximples
Retrats medievals
9
9 – 12 h
Campament d’Arquers del Comtat
Tallers d’armes infantils
M
10 – 13 h
casa Sanllehí
Exposició “Els jueus del comte d’Empúries”
Organitza: Serfs de la Gleva
1,00 €
13
10 – 13 h
Actuació d’esoterisme i tarot a càrrec de Maria la Remeiera
APH LCF/jca
67
D
10.30 h
Plaça del Joc de la Pilota
Doctor Sensaloni I
10.30 h
Plaça dels Homes
Jordi Jubany “El retaule de Sant Joan Pispa” B
10.30 h
Plaça Jaume I
Improvistos D
11 h
Plaça del Joc de la Pilota
Alma Cubrae “L’Arnés Blanc” I
11 h
Plaça dels Homes
Dansa oriental B
11 h
Plaça Jaume I
APH LCF/jca
68
Xarop de Canya J
11 h
Plaça Mossèn Cinto Verdaguer
Berros de la Cort
3
11 h
Taverna de la dansa
Taller de danses medievals amb L’Os Pedrer
F
11 h
Casa de Cultura del Convent de Santa Clara
Conferència “Iconografia musical medieval de Castelló d’Empúries”
A càrrec d’Oriol Casadevall Crespo, Màster d’Interpretació de música antiga (ESMUC-UAB) Cicle de Conferències “Miquel Pujol Canelles” Reconeixement de crèdits de lliure elecció (UdG)
G
11 h
APH LCF/jca
69
Ecomuseu-Farinera
La revolució dels sabors!
Experiència literària i sensorial per descobrir els nous ingredients de Catalunya al llarg de la història A càrrec de l’actriu Anna Casals Activitat familiar, sense inscripció Edat recomanada: 6 a 12 anys
Activitat gratuïta
F
11 – 14 h
Casa de Cultura del Convent de Santa Clara (tercera planta)
Exposició “Aparells de tortura medieval”
Organitza: Associació Cultural El Bruel
D
11.30 h
Plaça del Joc de la Pilota
Xarop de Canya I
11.30 h
Plaça dels Homes
Acibreira
APH LCF/jca
70
B
11.30 h
Plaça Jaume I
Jordi Jubany “El retaule de Sant Joan Pispa”
J
11.30 h
Plaça Mossèn Cinto Verdaguer
Sidral
8
11.30 – 12.30 h
Taller de nusos i estrops
5
11 – 11.45 h
Taverna dels Ximples
La cabana dels sabons
Taller de destil�lacions aromàtiques d’essències
APH LCF/jca
71
11 – 22 h
Centre històric
Actuacions musicals i teatrals
Alma Cubrae, doNimus Tecum, Lo Sacaire del Llobregat, Vox Populi, Festorum de 5, Entitats locals i Vilatans i Vilatanes
5
11.45 – 12.30 h
Taverna dels Ximples
Taller Extracció de la mel al llarg del temps
Fabricació d’una espelma a càrrec de Pau Noguera, apicultor
D
12 h
Plaça del Joc de la Pilota
Os Pedrer
I
12 h
Plaça dels Homes
APH LCF/jca
72
El Ball de Sant Vito “Les trobes de la taranta”
B
12 h
Plaça Jaume I
Festinamus
F
12 h
Casa de Cultura del Convent de Santa Clara
Conferència “El Cant de la Sibil�la: dels orígens medievals de la Corona d’Aragó a Patrimoni de la Humanitat”
A càrrec del Dr. Francesc Vicens Vidal, professor del CESAG (centre adscrit a la Universitat Pontifícia de Comillas) Cicle de Conferències “Miquel Pujol Canelles” Reconeixement de crèdits de lliure elecció (UdG)
13
12 h
Taverna del Foc
Contacontes infantil amb l’Ulldistret
APH LCF/jca
73
9
12 h
Campament d’Arquers del Comtat
Exhibició i torneig d’Arquers
1
12 – 14 h
Taverna dels Vailets
Jocs infantils i medievals
D
12.30 h
Plaça del Joc de la Pilota
Sidral
2
12.30 h
Taverna dels Gegants
Ballada de gegants i capgrossos
Organitza: Colla Gegantera
APH LCF/jca
74
3
12.30 h
Taverna de la dansa
Taller de dansa oriental
5
12.30 – 14.30 h
Taverna dels Ximples
Espectacle Tastets medievals a càrrec dels Grallers del Batre
D
13 h
Plaça del Joc de la Pilota
Acibreira
I
13 h
Plaça dels Homes
Improvistos
APH LCF/jca
75
B
13 h
Plaça Jaume I
Lo Sacaire del Llobregat
J
13 h
Plaça Mossèn Cinto Verdaguer
Espectacle de lluita a càrrec de Drakonia
D
13.30 h
Plaça del Joc de la Pilota
Doctor Sensaloni
I
13.30 h
Plaça dels Homes
APH LCF/jca
76
Os Pedrer
J
13.30 h
Plaça Mossèn Cinto Verdaguer
Xarop de Canya
D
14 h
Plaça del Joc de la Pilota
Festinamus
I
14 h
Plaça dels Homes
Berros de la Cort
I
15.30 h
Plaça dels Homes
APH LCF/jca
77
Doctor Sensaloni
B
15.30 h
Plaça Jaume I
Xarop de Canya
J
15.30 h
Plaça Mossèn Cinto Verdaguer
Improvistos
D
16 h
Plaça del Joc de la Pilota
Os Pedrer
I
16 h
Plaça dels Homes
APH LCF/jca
78
Acibreira
B
16 h
Plaça Jaume I
Sidral
J
16 h
Plaça Mossèn Cinto Verdaguer
Alma Cubrae “Pas d’Armes”
F
16 h
Casa de Cultura del Convent de Santa Clara
Concert de música medieval a càrrec de doNimus Tecum
Concert Instrumental de Música Antiga. Segles XIII-XVI
8
16 h
APH LCF/jca
79
Estirada de corda
1
16 – 18 h
Taverna dels Vailets
Jocs infantils i medievals
9
16 – 19 h
Campament d’Arquers del Comtat
Tallers d’armes infantils
D
16.30 h
Plaça del Joc de la Pilota
Jordi Jubany “El retaule de Sant Joan Pispa”
I
16.30 h
APH LCF/jca
80
Plaça dels Homes
Festinamus
J
16.30 h
Plaça Mossèn Cinto Verdaguer
Berros de la Cort 2
16.30 h
Taverna dels Gegants
Ballada de gegants i capgrossos
Organitza: Colla Gegantera
C
16.45 h
Pati del Palau dels Comtes
Concentració i cercavila fins al Torneig Medieval (Passant per la Plaça de la Basílica i el rentador)
Acibreira, Cort Comtal, L’Os Pedrer, Vox Populi, Entitats locals, i Vilatans i Vilatanes
Cort Comtal
APH LCF/jca
81
D
17 h
Plaça del Joc de la Pilota
Doctor Sensaloni
J
17 h
Plaça Mossèn Cinto Verdaguer
Danses medievals amb l’Esbart Dansaire i amb L’Os Pedrer Cort Comtal
A
17 h
Camp de l’Hort d’en Negre
Divertiments previs al Torneig Medieval
El Sidral, Improvistos, Grup Cavallista, Hípica Aiguamolls i Arquers del Comtat
11
17 h
Convent de la Mercè
APH LCF/jca
82
Taller infantil de jocs
F
17 – 20 h
Casa de Cultura del Convent de Santa Clara
Exposició “Aparells de tortura medieval”
Organitza: Associació Cultural El Bruel
I
17.30 h
Plaça dels Homes
Jordi Jubany “El retaule de Sant Joan Pispa”
J
17.30 h
Plaça Mossèn Cinto Verdaguer
Espectacle de lluita a càrrec de Drakonia
13
APH LCF/jca
83
17 – 20 h
Actuació d’esoterisme i tarot a càrrec de Maria la Remeiera
M
17 – 20 h
casa Sanllehí
Exposició “Els jueus del comte d’Empúries”
Organitza: Serfs de la Gleva
1,00 €
3
17.30 h
Taverna de la dansa
Taller de dansa oriental
H
17.30 – 19 h
Rentador
Demostració de bugaderia Cort Comtal
APH LCF/jca
84
D
18 h
Plaça del Joc de la Pilota
Festinamus
B
18 h
Plaça Jaume I
Doctor Sensaloni
A
18 h
Camp de l’Hort d’en Negre
Torneig Medieval – Memorial “Fernando Arnau”
Acibreira, Cort Comtal, El Sidral, Improvistos, Grup Cavallista, Hípica Aiguamolls, L’Os Pedrer, Arquers del Comtat, Vox Populi, Entitats locals, i Vilatans i Vilatanes
Cort Comtal
F
APH LCF/jca
85
18 h
Casa de Cultura del Convent de Santa Clara
Mostra de Cinema Occità Projecció del documental Frédéric Mistral
Col�labora: Consell Comarcal de l’Alt Empordà (CNL) Reconeixement de crèdits de lliure elecció (UdG)
13
18 h
Taverna del Foc
Contacontes infantil amb l’Ulldistret 8
18 h
Estirada de corda
5
18 – 19 h
Taverna dels Ximples
Taller Extracció de la mel al llarg del temps
Fabricació d’una espelma a càrrec de Pau Noguera, apicultor
APH LCF/jca
86
I
18.30 h
Plaça dels Homes
Berros de la Cort
J
18.30 h
Plaça Mossèn Cinto Verdaguer
Alma Cubrae “Torneig d’herois”
D
19 h
Plaça del Joc de la Pilota
Doctor Sensaloni
B
19 h
Plaça Jaume I
Jordi Jubany “El retaule de Sant Joan Pispa”
APH LCF/jca
87
J
19 h
Plaça Mossèn Cinto Verdaguer
Festinamus
5
19 – 20 h
Taverna dels Ximples
La cabana dels sabons
Taller de destil�lacions aromàtiques d’essències
D
19.30 h
Plaça del Joc de la Pilota
Os Pedrer
I
19.30 h
Plaça dels Homes
Improvistos
APH LCF/jca
88
B
19.30 h
Plaça Jaume I
Dansa oriental
J
19.30 h
Plaça Mossèn Cinto Verdaguer
Espectacle de lluita a càrrec de Drakonia
3
19.30 h
Taverna de la dansa
Nissaga Comtal V
A càrrec de Xarop de Canya i l’Esbart Dansaire
11
19.30 h
APH LCF/jca
89
Convent de la Mercè
Concert a càrrec de Graiatus
I
20 h
Plaça dels Homes
El Ball de Sant Vito “Les trobes de la taranta”
B
20 h
Plaça Jaume I
Berros de la Cort
J
20 h
Plaça Mossèn Cinto Verdaguer
Sidral
5
20 – 22 h
APH LCF/jca
90
Taverna dels Ximples
Espectacle Tastets medievals a càrrec dels Grallers del Batre
D
20.30 h
Plaça del Joc de la Pilota
Jordi Jubany “El retaule de Sant Joan Pispa”
B
20.30 h
Plaça Jaume I
Os Pedrer
J
20.30 h
Plaça Mossèn Cinto Verdaguer
Acibreira
D
21 h
APH LCF/jca
91
Plaça del Joc de la Pilota
Festinamus
B
21 h
Plaça Jaume I
Sidral
K
21 h
Basílica de Santa Maria
Concert de música medieval dels segles XIV i XV
A càrrec de la Coral Castellonina i la Coral Flor de Lis (Montblanc)
Cort Comtal
D
21.30 h
Plaça del Joc de la Pilota
Improvistos
APH LCF/jca
92
I
21.30 h
Plaça dels Homes
Acibreira
13
21.45 h
Taverna del Foc
Contacontes per a adults amb l’Ulldistret
3
22 h
Taverna de la dansa
Nissaga Comtal V
A càrrec de Xarop de Canya i l’Esbart Dansaire
11
22 h
Convent de la Mercè
APH LCF/jca
93
Música de Comtesses amb Tomàs el Trobador 13
22.30 h
Taverna del Foc
Trobada de percussió pels carrers de la vila
J
23 h
Plaça Mossèn Cinto Verdaguer
Espectacle de foc a càrrec de Drakonia
12
23.30 h
Taverna dels Reis
Actuacions medievals
11
0.30 h
Convent de la Mercè
APH LCF/jca
94
Concert Cançons en temps de conquesta amb D-Gremlins
11
2 h
Convent de la Mercè
Justa Medieval Els DJ’s trobadors del Comtat
DIUMENGE, 14 DE SETEMBRE
9
Tot el dia
Campament d’Arquers del Comtat
Viatges amb rucs i someres
4,00 €
B – L
Tot el dia
Plaça Joan Alsina i Plaça Jaume I
Mercat Medieval
Ús de moneda comtal
APH LCF/jca
95
E – L
Tot el dia
Plaça Joan Alsina i Plaça de la Moneda
Activitats infantils 5
Tot el dia
Taverna dels Ximples
Retrats medievals
9
Tot el dia
Campament d’Arquers del Comtat
Tir amb arc i jocs infantils
11
Tot el dia
Convent de la Mercè
X Trobada d’Ànimes Errants
APH LCF/jca
96
9
9 – 12 h
Campament d’Arquers del Comtat
Tallers d’armes infantils
M
10 – 13 h
casa Sanllehí
Exposició “Els jueus del comte d’Empúries”
Organitza: Serfs de la Gleva
1,00 €
13
10 – 13 h
Actuació d’esoterisme i tarot a càrrec de Maria la Remeiera
D
10.30 h
Plaça del Joc de la Pilota
Xarop de Canya
APH LCF/jca
97
I
10.30 h
Plaça dels Homes
Sidral B
10.30 h
Plaça Jaume I
Jordi Jubany “El retaule de Sant Joan Pispa” J
10.30 h
Plaça Mossèn Cinto Verdaguer
Os Pedrer D
11 h
Plaça del Joc de la Pilota
Doctor Sensaloni
I
11 h
Plaça dels Homes
Festinamus
APH LCF/jca
98
B
11 h
Plaça Jaume I
Dansa oriental
J
11 h
Plaça Mossèn Cinto Verdaguer
Espectacle de lluita a càrrec de Drakonia
3
11 h
Taverna de la dansa
Taller de danses medievals amb L’Os Pedrer
8
11 – 12 h
Taller de nusos i estrops
APH LCF/jca
99
F
11 – 14 h
Casa de Cultura del Convent de Santa Clara (tercera planta)
Exposició “Aparells de tortura medieval”
Organitza: Associació Cultural El Bruel
11 – 21 h
Centre històric
Animacions de carrer
Alma Cubrae, doNimus Tecum, Lo Sacaire del Llobregat, Vox Populi, Festorum de 5, Entitats locals i Vilatans i Vilatanes
D
11.30 h
Plaça del Joc de la Pilota
Improvistos
I
11.30 h
APH LCF/jca
100
Plaça dels Homes
Acibreira
J
11.30 h
Plaça Mossèn Cinto Verdaguer
Berros de la Cort
2
11.30 h
Taverna dels Gegants
Ballada de gegants i capgrossos
Organitza: Colla Gegantera
F
11.30 h
Casa de Cultura del Convent de Santa Clara
Presentació de la novel�la Els amors de Na Loba i Hug d’Empúries de Josep Torrent Alabau, inclosa en el llibre Tèrras – Terres de Trobadors del Centre d’Escriptura Occitano-Catalana (Projecte TERTROB)
APH LCF/jca
101
A càrrec de l’autor i d’Andreu Pérez Mingorance Reconeixement de crèdits de lliure elecció (UdG) Acte inclòs en la XV Jornada Europea de la Cultura Jueva
5
11.30 – 12.30 h
Taverna dels Ximples
Taller Extracció de la mel al llarg del temps
Fabricació d’una espelma a càrrec de Pau Noguera, apicultor
D
12 h
Plaça del Joc de la Pilota
Jordi Jubany “El retaule de Sant Joan Pispa”
I
12 h
Plaça dels Homes
El Ball de Sant Vito “Les trobes de la taranta”
B
APH LCF/jca
102
12 h
Plaça Jaume I
Festinamus
K
12 h
Basílica de Santa Maria
Missa Gregoriana a càrrec de la Coral Castellonina
13
12 h
Taverna del Foc
Contacontes infantil amb l’Ulldistret 9
12 h
Campament d’Arquers del Comtat
Exhibició i torneig d’Arquers
1
12 – 14 h
APH LCF/jca
103
Taverna dels Vailets
Jocs infantils i medievals
D
12.30 h
Plaça del Joc de la Pilota
Alma Cubrae “L’Arnés Blanc”
C
12.30
Pati del Palau dels Comtes
Concentració i cercavila cap a la Basílica per celebrar la Coronació del comte Joan I d’Empúries, el casament amb Blanca de Sicília i l’ordenació de cavallers
Acibreira, Entitats locals, i Vilatans i Vilatanes
Cort Comtal
3
12.30 h
Taverna de la dansa
Taller de dansa oriental 8
APH LCF/jca
104
16 h
Fideuada popular
5
12.30 – 13.30 h
Taverna dels Ximples
La cabana dels sabons
Taller de destil�lacions aromàtiques d’essències
D
13 h
Plaça del Joc de la Pilota
Os Pedrer
I
13 h
Plaça dels Homes
Xarop de Canya
B
APH LCF/jca
105
13 h
Plaça Jaume I
Improvistos
K
13 – 14 h
Basílica de Santa Maria
Museu del Tresor de la Basílica
2,00 € (jubilats 1,50 €)
K
13.15 h
Basílica de Santa Maria
Coronació de Joan I d’Empúries, casament amb Blanca de Sicília i ordenació de cavallers Cort Comtal
F
13.15 h
Casa de Cultura del Convent de Santa Clara
APH LCF/jca
106
Concert de les Veus Aspres “Polifonies tradicionals del Mediterrani Occidental, antigues o més recents”
D
13.30 h
Plaça del Joc de la Pilota
Lo Sacaire del Llobregat
I
13.30 h
Plaça dels Homes
Doctor Sensaloni
B
13.30 h
Plaça Jaume I
Berros de la Cort B
14 h
Plaça Jaume I
Sidral
APH LCF/jca
107
3
14 h
Taverna de la dansa
Danses ètniques amb l’Esbart Fontcoberta de Banyoles i l’Esbart de Castelló
3
15 h
Taverna de la dansa
Taller de dansa oriental
D
15.30 h
Plaça del Joc de la Pilota
Espectacle de lluita a càrrec de Drakonia
I
15.30 h
Plaça dels Homes
APH LCF/jca
108
Doctor Sensaloni
B
15.30 h
Plaça Jaume I
Xarop de Canya
J
15.30 h
Plaça Mossèn Cinto Verdaguer
Improvistos
D
16 h
Plaça del Joc de la Pilota
Jordi Jubany “El retaule de Sant Joan Pispa”
I
16 h
Plaça dels Homes
APH LCF/jca
109
Acibreira
B
16 h
Plaça Jaume I
Sidral
J
16 h
Plaça Mossèn Cinto Verdaguer
Alma Cubrae “Pas d’Armes”
8
16 h
Estirada de corda
1
16 – 18 h
Taverna dels Vailets
Jocs infantils i medievals
APH LCF/jca
110
9
16 – 19 h
Campament d’Arquers del Comtat
Tallers d’armes infantils
D
16.30 h
Plaça del Joc de la Pilota
Os Pedrer
I
16.30 h
Plaça dels Homes
Improvistos J
16.30 h
Plaça Mossèn Cinto Verdaguer
Festinamus
APH LCF/jca
111
2
16.30 h
Taverna dels Gegants
Ballada de gegants i capgrossos
Organitza: Colla Gegantera
D
17 h
Plaça del Joc de la Pilota
Doctor Sensaloni
I
17 h
Plaça dels Homes
Xarop de Canya
B
17 h
Plaça Jaume I
Acibreira
APH LCF/jca
112
J
17 h
Plaça Mossèn Cinto Verdaguer
Jordi Jubany “El retaule de Sant Joan Pispa”
11
17 h
Convent de la Mercè
Taller infantil de jocs
F
17 h
Casa de Cultura del Convent de Santa Clara
Concert de Locus Desperatus “Selvaggia fera. La música i el vers com a mirall de la societat” Música italiana del s. XIV i textos del Zoo de Carles Fages de Climent Inclòs en els actes de la Comissió Carles Fages de Climent
3
17 h
APH LCF/jca
113
Taverna de la dansa
Taller de danses medievals amb L’Os Pedrer
H
17 – 19 h
Rentador
Demostració de bugaderia
F
17 – 20 h
Casa de Cultura del Convent de Santa Clara (tercera planta)
Exposició “Aparells de tortura medieval”
Organitza: Associació Cultural El Bruel
M
17 – 20 h
casa Sanllehí
Exposició “Els jueus del comte d’Empúries”
Organitza: Serfs de la Gleva
APH LCF/jca
114
1,00 €
13
17 – 20 h
Actuació d’esoterisme i tarot a càrrec de Maria la Remeiera
D
17.30 h
Plaça del Joc de la Pilota
Festinamus
I
17.30 h
Plaça dels Homes
Improvistos
B
17.30 h
Plaça Jaume I
Dansa oriental
APH LCF/jca
115
J
17.30 h
Plaça Mossèn Cinto Verdaguer
Berros de la Cort
D
18 h
Plaça del Joc de la Pilota
Sidral
I
18 h
Plaça dels Homes
Os Pedrer
B
18 h
Plaça Jaume I
Doctor Sensaloni
APH LCF/jca
116
3
18 h
Taverna de la dansa
Danses ètniques amb l’Esbart Fontcoberta de Banyoles i l’Esbart de Castelló
D
18.30 h
Plaça del Joc de la Pilota
Jordi Jubany “El retaule de Sant Joan Pispa”
I
18.30 h
Plaça dels Homes
Berros de la Cort B
18.30 h
Plaça Jaume I
Festinamus
J
APH LCF/jca
117
18.30 h
Plaça Mossèn Cinto Verdaguer
Espectacle de lluita a càrrec de Drakonia
D
19 h
Plaça del Joc de la Pilota
Xarop de Canya
I
19 h
Plaça dels Homes
El Ball de Sant Vito “Les trobes de la taranta”
B
19 h
Plaça Jaume I
Os Pedrer
APH LCF/jca
118
J
19 h
Plaça Mossèn Cinto Verdaguer
Sidral
F
19 h
Casa de Cultura del Convent de Santa Clara
Conferència “Ser dona i jueva a l’edat mitjana a Catalunya”
A càrrec d’Irene Llop Jornada (UVIC) Acte inclòs en la XV Jornada Europea de la Cultura Jueva Cicle de Conferències “Miquel Pujol Canelles” Reconeixement de crèdits de lliure elecció (UdG)
D
19.30 h
Plaça del Joc de la Pilota
Improvistos
B
19.30 h
APH LCF/jca
119
Plaça Jaume I
Jordi Jubany “El retaule de Sant Joan Pispa”
J
19.30 h
Plaça Mossèn Cinto Verdaguer
Acibreira
D
20 h
Plaça del Joc de la Pilota
Festinamus
I
20 h
Plaça dels Homes
Os Pedrer
B
20 h
APH LCF/jca
120
Plaça Jaume I
Sidral
J
20 h
Plaça Mossèn Cinto Verdaguer
Alma Cubrae “Torneig d’herois”
11
20 h
Convent de la Mercè
Sopar de clausura del claustre
D
20.30 h
Plaça del Joc de la Pilota
Acibreira
I
20.30 h, Plaça dels Homes Doctor Sensaloni
APH LCF/jca
121
B
20.30 h
Plaça Jaume I
Xarop de Canya
J
21 h
Plaça Mossèn Cinto Verdaguer
Cloenda del Festival
Tots els grups participants, Entitats locals i Vilatans i Vilatanes - Cort Comtal
APH LCF/jca
122
EXPOSICIONS
N
13 i 14
Museu d’Història Medieval de la Cúria-Presó, s. XIV
Exposició “El Comtat d’Empúries a l’Edat Mitjana”
Obert de 10 – 14 i de 16 – 20 h
G
13 i 14
Ecomuseu-Farinera
Exposició “Paisatge latent. Closes, cortals i cortalers”
Oberta de 10 – 14 i de 16 – 20 h
G
13 i 14
Ecomuseu-Farinera
Exposició “Via catalana. Tram 696″
Oberta de 10 – 14 i de 16 – 20 h Organitza: ANC Castelló d’Empúries
APH LCF/jca
123
M
13 i 14
casa Sanllehí
Exposició “Els jueus del comte d’Empúries”
Oberta de 10 – 13 i de 17 – 20 h Organitza: Serfs de la Gleva
1,00 €
F
13 i 14
Casa de Cultura del Convent de Santa Clara (tercera planta, ascensor)
Exposició “Aparells de tortura medieval”
Oberta d’11 – 14 i de 17 – 20 h
Entrada gratuïta Organitza: Associació Cultural El Bruel
11
13 i 14
Convent de la Mercè
Exposició “Eines antigues del camp”
APH LCF/jca
124
Oberta de 10 – 22 h Organitza: Club Handbol Esplais
XX
13 i 14
L’apARTament (Passatge Toribi Duran II, 11)
Exposició “Paisatges de l’Empordà”
Oberta dissabte de 18 – 21 h i diumenge de 12 a 14 h i de 18 – 20 h
Organitza: L’apARTament
MUSEUS
N
12, 13 i 14
Museu d’Història Medieval de la Cúria-Presó, s. XIV
Cúria i Presó medieval
Obert de 10 – 14 i de 16 – 20 h
1,00 €
G
APH LCF/jca
125
12, 13 i 14
Ecomuseu-Farinera
Fàbrica de farines medieval
Oberta de 10 – 14 i de 16 – 20 h
3,70 € (oferta 2×1 entrada al museu)
K
12, 13 i 14
Museu Parroquial de la Basílica de Santa Maria
Tresor de la Basílica
Obert: divendres i dissabte, 10 – 13 i 16 – 20 h; diumenge, 13 – 14 i 16 – 20 h
2,00 € (jubilats 1,50 €)
Concurs Instagram #MusicMedieval #CastelloMedieval #TerradeTrobadors Bases i Premis a www.terradetrobadors.cat Concurs Instagram #CulturaJueva2014 #CastelloMedieval #TerradeTrobadors Bases i Premis www.costabrava.org
APH LCF/jca
126
AJUNTAMENT DE CASTELLÓ D’EMPÚRIES Plaça del Joc de la Pilota, 1
Telf. +34 972 25 04 26 [email protected]
www.castello.cat www.castelloempuriabrava.cat
Àrea d’Alcaldia i Gestió Corporativa Telf. +34 972 25 01 30 [email protected] [email protected]
Àrea de Cultura i Festes
C/ Carbonar, s/n (Convent de Santa Clara) Telf. +34 972 25 04 29
Àrea de Patrimoni Històric Plaça Jaume I, s/n (Cúria-Presó)
Telf. +34 972 25 08 59 [email protected]
www.terradetrobadors.cat
facebook.com/festivalterradetrobadors facebook.com/ajuntamentcastello
facebook.com/castellodempuriesturisme facebok.com/empuriabravaturisme
twitter.com/Castello_Emp