Informe  sobre  el  deute  públic  a  Catalunya    Elaborat  col·∙lec,vament  per  la    

Plataforma  Auditoria  Ciutadana  del  Deute    15  d’Octubre  de  2014  

 

Què  trobareu  a  l’informe?  •  Quant  devem  i  com  ha  evolucionat?    •  Perquè  creix  el  deute?  (dèficit,  ingressos  i  fiscalitat,  despeses,  pagaments  

diferits,  deute  comercial  …)  •  A  qui  devem?  (amb  noms  i  cognoms)  •  Com  es  genera  el  deute  públic  a  Catalunya?  (emissions  en  mercats  

financers,  bons  patriò:cs,  préstecs  i  crèdits,  mecanismes  de  liquiditat)  •  Deute  d’empreses  públiques  •  Els  deutes  amagats  (avals)  •  Els  altres  deutes  del  territori  (ajuntaments,  diputacions  ...)  •  Il·∙legi,mitat  del  deute  català      Annexos  •  I.  El  descens  dels  ingressos  i  l’endeutament  públic  •  II.  A  qui  devem?  •  III.  Emissions  detallistes  •  IV.  Deute  de  les  en,tats  públiques  •  V.  Alterna,ves  al  pagament  del  deute  i  experiències  històriques  

Què  no  trobareu  a  l’informe?  

•  No  és  una  auditoria  ciutadana  del  deute  -­‐>  és  un  treball  col·∙lec:u  de  recerca  ac:vista  per  a  poder  facilitar  processos  d’auditoria  ciutadana  

•  No  hi  ha  llistes  ni  càlcul  de  quin  deute  és  legí:m  i  quin  il·∙legí:m  -­‐>  apunta  evidències  d’il·∙legi:mitat  

•  No  tenim  el  nivell  de  transparència  desitjat  -­‐>  accés  limitat  a  les  dades,  no  tenim  contractes,  no  hi  ha  una  interlocució  directa  ...  

•  No  és  un  material  pedagògic  -­‐>  de  l’informe  han  de  sor:r  eines  més  pedagògiques,  és  un  treball  tècnic  i  rigorós  que  serveixi  com  a  base  per  a  campanyes,  denúncies  i  formació.    

Quant  devem  i  com  ha  evolucionat?    

Deute  al  nostre  entorn  

Deute  per  càpita  

2002   2003   2004   2005   2006   2007   2008   2009   2010   2011   2012   2013  Deute/Càpita  Esp   7.767     7.613     7.759     7.624     7.382     7.074     8.052     10.571     11.930     13.491     16.468     17.940    

Deute/Càpita  Cat   1.687         1.663         1.827         2.120         2.125         2.202         2.864         3.485         4.739         5.911         7.049         7.666        

Total   9.454     9.276     9.586     9.744     9.507     9.276     10.916     14.057     16.669     19.402     23.517     25.606    

Mitjana  Esp   9.281     9.095     9.115     9.044     8.874     8.520     9.584     12.303     13.993     15.986     19.164     20.486    

 -­‐            

 5.000        

 10.000        

 15.000        

 20.000        

 25.000        

 30.000        

Font:  Elaboració  pròpia  a  par:r  de  les  dades  del  Banc  d’Espanya  i  l’INE.    

Perquè  creix  el  deute?    Els  arguments  oficials  són  que  el  deute  creix  per:    •  L’increment  del  dèficit,  degut  a:    

   -­‐  El  descens  dels  ingressos  (per  la  crisi  econòmica)      -­‐  L’increment  de  la  despesa  social  (per  la  crisi  i                    l’augment  de  la  població)      -­‐  L’increment  de  la  despesa  d’interessos  de  deute      -­‐  Els  compromisos  de  pagaments  diferits  per            infraestructures  

•  Pels  canvis  del  mode  de  càlcul  del  deute  (imposats  per  l’Eurostat)  

•  La  inclusió  de  deute  comercial  (amb  proveïdors)  en  la  xifra  de  deute  pel  Pla  de  proveïdors  

Dèficit  

15.000,00

17.000,00

19.000,00

21.000,00

23.000,00

25.000,00

27.000,00

29.000,00

31.000,00

33.000,00

35.000,00

2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

Despeses no financeres Ingressos no financers

Font.  Generalitat  de  Catalunya.  Execució  del  Pressupost  2007  –  2013.    

•  És  cert  que  “la  Generalitat  fa  dèficit  des  de  fa  força  temps  i  cada  dèficit  representa  acumulació  del  deute”.  Però:  

•  Si  aquest  increment  del  dèficit  i  de  deute  s’u:litcés  per  generar  més  ac:vitat  econòmica  i  per  tant  més  ingressos  fiscals,  seria  possible  trencar  l’espiral  deficitària  i  d’endeutament.    

•   El  ritme  de  creixement  del  deute  és  superior  al  del  dèficit  -­‐>  endeutament  per  cobrir  pagament  del  deute  

0,00%  

1,00%  

2,00%  

3,00%  

4,00%  

5,00%  

2004   2005   2006   2007   2008   2009   2010   2011   2012   2013  (prov.)  

Font.  Dades  2004  a  2009  Informes  Financers  Anuals  de  la  Generalitat  de  Catalunya.  Dades  2010  a  2013  Dèficit  Liquidat.  Ministerio  de  Hacienda  y  Administraciones  Públicas.  

Ingressos  

24.932   24.898   27.322  23.917   22.410   23.031   22.993  

2.561   4.290  5.456   9.740   12.290   12.345   15.194  

27.493   29.188  32.778   33.657   34.700   35.376  

38.187  

0  

5.000  

10.000  

15.000  

20.000  

25.000  

30.000  

35.000  

40.000  

2007   2008   2009   2010   2011   2012   2013  

Milion

s  d'euros  

Op.  No  Financers   Op.  Financers   Ingressos  totals  

La  reducció  d’ingressos  (2010)  ha  implicat  un  augment  de  dèficit,  i  d’endeutament,  però  no  està  únicament  lligada  a  la  crisi  econòmica  (IRPF  i  IVA),  sinó  a  decisions  polí:ques,  adreçades  a  mantenir  uns  privilegis,  un  sistema  fiscal  regressiu  i  uns  ingressos  dependents  de  l’endeutament  i,  per  tant,  dels  mercats.    

Font.  Generalitat  de  Catalunya.  Execució  del  Pressupost  2007  -­‐  2013  

Com  ens  financem?  

Ingressos  patrimonials  

0,13%  

Alienacions  d'Inversions  Reals  

0,57%  

Transferències  corrents  14,03%  

Transferències  de  capital  1,37%  

Ac:us  Financers  1,33%  

Passius  Financers  (Deute)  38,46%  

Impostos  propis  0,71%  

Impostos  Cedits  Totalment  6,02%  

Impostos  Cedits  Parcialment  37,39%  

Impostos  44%  

Font.  Quadre  d'ingressos  liquidats  de  la  Generalitat  de  Catalunya.  CERES-­‐CCOO  

A  tenir  en  compte  ...  

En  el  capítol  d’ingressos  hem  de  tenir  en  compte  que:  •  Les  arques  públiques  catalanes  han  deixat  d’ingressar  a  causa  del  frau  fiscal  16  mil  milions  d’euros  a  l’any.    

•  Més  enllà  del  frau  fiscal,  s’ha  de  tenir  en  compte  també  allò  que  es  deixa  d’ingressar  per  elusió  fiscal  a  paradisos  fiscals  .  

•  Les  balances  fiscals  de  Catalunya  respecte  la  resta  de  l’Estat  també  ha  afectat  nega:vament  a  l’increment  de  l’endeutament.    

Despeses  

Font.  Generalitat  de  Catalunya.  Execució  del  Pressupost  2007  –  2013    

Retallades  

De  2009  a  2013  les  retallades  en  Salut,  Educació,  Protecció  i  Promoció  social  i  altres  par:des  sumen  7.696,4  milions  d’euros.  En  el  mateix  període  el  pagament  del  deute  s’ha  incrementat  en  més  de  9.569  milions  d’euros.    

Font.  Generalitat  de  Catalunya.  Execució  del  Pressupost  2007  –  2013    

Pagament  del  deute  S’ha  entrat  en  un  cercle  en  espiral  d’increment  del  deute  per  fer  front  al  pagament  d’interessos  i  del  deute  acumulat.      El  propi  deute  és  una  de  les  causes  de  l’increment  de  l’endeutament.      

Pagaments  diferits  La  Generalitat  de  Catalunya  tenia  el  2010  despeses  amb  càrrec  a  exercicis  futurs  per  valor  de  79.502  milions  d'euros,  amb  terminis  que  passen  fins  a  l'any  2108.  Alguns  dels  més  rellevants:    •  IFERCAT  (Infraestructures  Ferroviàries  de  Catalunya  -­‐  L9  de  metro)  

-­‐>  17.058,23  M€  -­‐  2012  a  2055.    •  Construcció  i  concessió  Ciutat  de  la  Jusscia  1.358,48  M  –  fins  2039    •  Carreteres  concessions  viàries  -­‐>    6.399,10  M€    -­‐  fins  204  •  Construcció  i  manteniment  de  comissaries,  jutjats  i  centres  

penitenciaris  -­‐>  2.912,89  M€    -­‐  fins  2042  •  Construcció  i  manteniment  equipaments  com  escoles  -­‐>  4.510,05  

M€    fins  2037.  •  GISA  (htp://www.infraestructures.cat)  -­‐  >1.372,34  M€  -­‐  

2012-­‐2015.    

Pla  de  Pagament  a  Proveïdors  

•  Deute  amb  proveïdors  a  deute  amb  bancs  (Bankinter,  Banco  Popular  Español.  Santander,  Caixabank,  Bankia,  BBVA,  CECABANK,  Banco  Sabadell  o  Banco  Coopera:vo  Español.  )  

A  qui  devem?    

Estat  espanyol  30,92%  

Bancs  Catalans  15,79%  

Bancs  Espanyols  25,04%  

BEI  i  altres  ins:tucions  públiques  9,26%  

Bancs  estrangers  19,09%  

Font.  Candidatura  d’Unitat  Popular  –  Alterna:va  d’Esquerres  Nota:  La  classificació  dels  bancs  com  a  catalans,  espanyols  o  estrangers  s’ha  realitzat  en  funció  de  l’accionariat  majoritari.  Tot  i  això  bona  part  dels  bancs  qualificats  com  a  catalans  o  espanyols  tenen  accionariat  d’altres  nacionalitats.  

A  qui  devem?  (II)  

El  deute  català  està  concentrat  en  molt  poques  mans,  l’Estat  espanyol,  un  grup  de  13  bancs  catalans,  espanyols  i  estrangers,  i  el  BEI  de  la  Unió  Europea.      Quan   parlem  de   deute,   parlem  d’una   cadena   de   poder   dels   creditors  sobre  els  deutors.  Di{cilment  podem  parlar  de  sobirania,  ni  econòmica  ni   polí:ca,   si   les   decisions   del   govern   estan   media,tzades   pel   que  imposin,  directa  o  indirectament,  aquest  pe,t  grup  de  creditors.      L’Estat  espanyol,   la  banca  espanyola   (i  en  menor  mesura  europea)   i   la  Unió   Europea   (a   través   del   BEI),   tenen   la   paella   pel   mànec   en   les  relacions   amb   Catalunya,   doncs   en   el   fons   disposen   de   la   capacitat  d’obrir   o   tancar   l’aixeta   que   pot   fer   funcionar   o   fer   col·∙lapsar   les  finances  de  la  Generalitat.      

Només  desobeint  aquesta  dependència  podrem  parlar  de  sobirania.      

Com  es  genera  el  deute  públic  a  Catalunya?  

Bons,  31%  

Préstecs  (Bancs),  22%  

Préstecs  (mecanismes  Liquiditat),  

47%  

0%  

50%  

100%  

2013   2011   2009  

31%  63%   59%  

22%  

36%   41%  47%  

Préstecs  (mecanismes  Liquiditat)   Préstecs  (Bancs)   Bons  

Font.  Butlle:ns  Emissions  de  Deute  i  Investors  Presenta:on  

Qui  guanya?    Les  comissions  dels  bons  patriò,cs  

Deute  d’empreses  públiques    

2008   2009   2010   2011   2012   set2013  (prov)  

Fundacions   574         513         607         649         632         619        Consorcis   494         544         587         519         487         490        Societats  Par:cipades   961         956         1.505         1.689         2.007         1.685        Ens  Públics  (CCRTV  i  empreses  filials)   1        En:tats  de  Dret  Públic   6.562         8.460         9.120         9.797         9.563         9.231        Deute  Organismes  Comercials,  

Industrials  i  Financers   163         161         191         173         147         134        

Deute  Universitats   24         29        Deute  Generalitat   16.135         20.186         28.096         35.543         42.791         45.536        

 -­‐            

 10.000        

 20.000        

 30.000        

 40.000        

 50.000        

 60.000        

Milion

s  d'euros  

Font.  Generalitat  de  Catalunya,  Departament  d’Economia  i  Coneixement.  Desembre  2013.    

Deutes  amagats  

1.939,69  

676,86  

170,59  43,12  

190,42  

1.978,16  

0  

500  

1.000  

1.500  

2.000  

2.500  

3.000  

Organismes  Autònoms  i  Empreses  Públiques  

Altres  

En:tats  de  Dret  Públic   Societats  Par:cipació  Majoritària  Societats  Par:cipació  Minoritària   Consorcis  i  Fundacions  Empreses  Privades   Fons  de  :tulització  d'ac:us  

Altres  deutes  al  territori  

à  h`p://ocmunicipal.net  

Il·∙legi,mitat  del  deute  català  •  La  PACD  considera  que  “un  deute  il·∙legí:m  és  aquell  contret  per  un  govern  que  no  ha  des:nat  els  recursos  generats  per  al  benefici  de  la  població;  aquella  que  ha  propiciat  violacions  dels  drets  humans,  impactes  sobre  el  medi  ambient,  o  aquell  deute  derivat  d’una  polí:ca  fiscal  regressiva  o  permissiva  amb  el  frau  fiscal  que  redueix  els  ingressos  de  l’Estat”    

Il·∙legi8mitat  segons  origen  del  deute  (I)        1-­‐  Decisions  del  govern  que  generen  deutes  que  no  beneficien  l’interès  general  •  Infraestructures  benefici  d’unes  elits    •  Impactes  econòmics,  socials,  de  gènere,  culturals  i  

ambientals  dels  projectes.  •  Priva,tzació  de  serveis  o  empreses  públiques    •  Les  condicions  en  què  s’han  fet  certes  emissions  de  deute  

(“bons  patriò:cs”)    •  Condicions  imposades  per  programes  com  el  Fons  de  

Liquiditat  Autonòmic  o  el  Fons  de  Pagament  de  Proveïdors    •  Les  comissions  il·∙legals  i  d’altres  casos  de  corrupció  •  El  deute  acumulat  per  fer  de  pont  amb  nous  crèdits  a  

tercers  

Il·∙legi8mitat  segons  origen  del  deute  (II)      2-­‐  Mecanismes  que  faciliten  l’endeutament:    •  Sistema  fiscal  regressiu  i  permissiu  amb  el  frau  fiscal    •  Els  sistemes  de  construcció  de  grans  infraestructures,  

basats  en  sistemes  per  diferir  els  pagaments      Il·∙legi8mitat  segons  el  procés  d’endeutament    L’anàlisi  detallat  dels  contractes  de  crèdit  amb  les  en,tats  bancàries  o  de  les  emissions  de  deute  pot  desvetllar  il·∙legi:mitats  per  l’existència  de  clàusules  abusives  o  il·∙legals.  L’anàlisi  dels  contractes  de  construcció  d’infraestructures,  concessions  de  serveis,  priva:tzacions  i  altres.  

Il·∙legi8mitat  segons  l’execució  1-­‐  Estat  de  necessitat  Quan  es  dóna  una  situació  de  “perill  per  a  l’existència  d’un  Estat,  per  a  la  seva  supervivència  polí,ca  o  econòmica”  a  causa  d’assumir  el  pagament  d’un  deute,  aquest  deute  es  converteix  en  il·∙legí:m  i  pot  ser  anul·∙lat.    El  pagament  d’interessos  o  retorn  del  capital  d’un  deute  que  esdevé  excessiu,  impedint  la  despesa  social  de  primera  necessitat  i  causant  l’empobriment  de  la  població,  pot  ser  declarat  il·∙legí:m.        2-­‐  Canvi  fonamental  de  circumstàncies  Considerem  també  il·∙legí:m  el  pagament  del  sobre  cost  generat  per  les  pressions  especula,ves  sobre  el  deute  públic.    

És  el  deute  català  il·∙legí,m?  

Per  a  la  PACD  hi  ha  evidències  suficients  per  qües,onar  la  

legi,mitat  de  part  del  deute  públic  català.  

 #NoDevemNoPaguem  #SeguemCadenes  #SeguemElDeute  

En  conclusió  ...  Tenim    •  Un  creixement  sense  límits  del  Deute  •  Gran  dependència  dels  mercats  per  no  tocar  privilegis  •  Deute  amb  els  bancs  i  amb  l’Estat  espanyol  à  Trencar  les  cadenes  del  deute  és  trencar  amb  els  creditors.    

Volem:  •  Auditories  ciutadanes  per  acabar  amb  l’opacitat  i  la  dependència    

•  Un  nou  sistema  de  finances  públiques  per  una  sobirania  real  

www.independentsdequi.cat  @indepesdequi  

 www.auditoriaciudadana.net  

@auditoriaBCN