La Segona República i la Catalunya autònoma1.1 Les eleccions i el govern provisional

El 12 d’Abril de 1931 es van dur a terme unes eleccions municipals a tot Espanya.

Aquestes van tenir una alta participació i van donar la victòria a tots els que

formaven part del Pacte de San Sebastià (republicans, socialistes i nacionalistes).

Això va donar pas a un canvi de règim, i es va abandonar la monarquia per

proclamar la Segona República Espanyola el 14 d’abril de 1931. Es va implantar

un govern provisional que va dur a terme un seguit de mesures immediates, com per

exemple, l’amnistia dels presos polítics.

En el cas de Catalunya, el triomf de les eleccions va ser per Esquerra Republicana

de Catalunya, que en aquells moments era governada per Francesc Macià que

compartia el seu càrrec amb Lluís Companys. El 14 d’abril del 1931, un cop sabuts

els resultats, Francesc Macià va proclamar la República pels balcons de la

Generalitat a la plaça Sant Jaume de Barcelona.

Anàlisi de documents

1. Les eleccions municipals a Espanya

Font: llibre de text : Història, ed. Vicens Vives (pàg.244) (Tot i que nosaltres hem

extret del document d’aquest llibre, va ser publicat per F. Garcia de Cortázar, Atlas

de Historia de España, 2005.)

Aquest gràfic sectorial ens mostra els resultats obtinguts en les eleccions

municipals del 12 d’Abril de 1931 a Espanya. Els resultats de les eleccions, com

podem veure, van donar una victòria clara a tots aquells que formaven part del

Pacte de Sant Sebastià, és a dir, nacionalistes, socialistes i republicans. El sistema

polític que en el moment de les eleccions imperava era una monarquia

parlamentària, i per tant, els resultats van deixar entreveure que el poble no estava

satisfet amb aquest sistema polític i que volia un canvi. Per altre banda, la reacció

del rei va ser d’acceptació, és a dir, ell oferia l’oportunitat al poble de començar un

nou sistema polític, però en el cas que les eleccions generals mostressin un

resultats favorables per la monarquia, ell tornaria.

Com podem veure, el gràfic sectorial està dividit en 4 parts: els Republicans (tots

aquells que formen part del Pacte de Sant Sebastià), els Indefinits, els Monàrquics

alfonsins i Altres conservadors. Les dades que utilitza el gràfic són percentatges de

vots al conjunt d’Espanya i si ens hi fixem, hi ha una clara victòria dels Partits

Republicans, és a dir, tots aquells que formaven part del Pacte de Sant Sebastià

(48,97%), seguits pels Altres conservadors (23,4%), els Monàrquics alfonsins

(18,7%) i els Indefinits (9,3%).

Com podem veure hi ha una clara tendència cap al republicanisme. Aquesta

tendència va fer que Alfons decidís marxar d’Espanya i deixés en mans del poble la

decisió de continuar o no amb la monarquia. La seva intenció mai va ser la de fer

una guerra per tant va abandonar el seu tron.

2. Text d’Alfons XIII quan va abandonar el tron

Font: Aquest text està extret de llibre de text: Història, ed. Vicens Vives (pàg. 244).

El document està extret del Comunicat d’Alfons XIII,del 14 d’abril del 1931 traduït del

castellà.

Aquesta font primària es tracta d’un text tipus polític, més concretament un

comunicat. Aquest va ser fet per Alfons XIII, el 14 d’Abril del 1931, una vegada

guanyades les eleccions municipals espanyoles pels republicans.

El tema del text és la renúncia del tron d’Alfons XIII al veure la impossibilitat de

recuperar-lo i el seu desig de marxar vers el rebuig que va tenir per part de la

població. Aquest rebuig es va manifestar amb els resultats de les eleccions

municipals, és a dir, que en aquest es va poder veure que el poble preferia el bàndol

republicà.

L’autor del text és el mateix monarca Alfons XIII, rei de la dinastia dels borbons que

va regnar des del 1900 fins el 1931, any en què va ser proclamada la Segona

República Espanyola pels partits signats del Pacte de Sant Sebastià.

Aquest text és de l’any 1931, però perquè s’entengui millor explicarem el que va

passar anteriorment. Quan la dictadura de Primo de Rivera va fracassar, el monarca

va decidir implantar un govern provisional. Aquest govern primer va ser portat per

Berenguer, però vist el fracàs d’aquest el rei va decidir substituir-lo per Aznar. El

govern d’Aznar va decidir convocar unes eleccions municipals. Els resultats

d’aquestes van deixar entreveure que la monarquia havia fracassat, a causa del

suport que havia ofert a la dictadura, i que el poble sentia un rebuig enorme per

aquesta. Al veure aquests resultats, Alfons XIII va decidir abandonar el seu país a

mans del poble a l’espera de les eleccions generals que mostrarien la veritable

decisió del poble.

La finalitat d’aquest text va ser principalment mostrar al poble el seu desig de marxar

i alhora la pena que sentia en abandonar-lo.

Com podem veure el destinatari d’aquest text és tota la població espanyola.

En el text podem trobar una seguit de frases que són de important rellevància:

“Llançar un compatriota contra un altre”

Amb aquesta frase el que ens intenta dir és que tot i que ell no vulgui renunciar al

tron, no duria a terme cap guerra per recuperar-lo, ja que això suposaria que els

espanyols lluitessin contra ells mateixos. Per tant ,el que volia era evitar que

passessin coses així.

“Espero a conèixer l’autèntica expressió de la consciència col·lectiva”

Aquesta frase ens mostra el desig d’Alfons XIII per saber, a posteriori, les

conseqüències que ocasionarien, a llarg termini, la victòria dels republicans.

“No renuncio a cap dels meus drets, perquè més que no pas meus són dipòsit

acumulat per la història”

El rei no pensava renunciar ni a les seves pertinències, drets, riqueses...ja que més

que seus eren com patrimoni de la Monarquia, és a dir, com que des de sempre els

borbons havien gaudit d’aquests avantatges ara no els volien perdre encara que les

eleccions municipals haguessin estat guanyades pel bàndol republicà.

En conclusió, després d’haver fet una anàlisi més detallat, podríem dir que aquest

text marca el inici d’una nova etapa republicana i deixa enrere la monàrquica.

3. Text de Macià proclamant la República

Font: Aquest text està extret del llibre de text de Història de Vicens Vives (pàg. 244)

El document està extret de l’ Al·locució de Macià del 14 d’Abril del 1931.

Aquesta font primària és un text de tipus polític, més concretament es tracta d’una

al·locució de Francesc Macià, que en aquell moment era president del partit

Esquerra Republicana. Macià va llegir aquest text des del balcó de la Generalitat a

la plaça Sant Jaume de Barcelona i anava dirigit al poble.

El tema del text és bàsicament la proclamació de la Segona República Catalana.

Aquest text és del dia 14 d’Abril de 1931, quan després de les eleccions fetes dos

dies abans es va veure la clara victòria del bàndol republicà, més concretament

d’Esquerra Republicana. El goig que va sentir la població i també, és evident, Macià

i Companys, va portar a Macià a proclamar la República, tot i que de fet no era el

que estava pactat en el pacte de Sant Sebastià.

En aquest text podem trobar diversos aspectes a analitzar. El primer es troba al

segon paràgraf. En aquest, Macià comunica al poble que, tot i que la llibertat ha

estat donada per ells mateixos, ja que han estat ells els que han votat, aquests han

de saber fer-se dignes de la llibertat que se’ls hi dóna i també expressa que, entre

l’ajuda de tots, serà possible establir justícia. Com a base per aconseguir la justícia

utilitzarà els drets dels homes i de les dones. A més deixa constància que aquests

no es poden perdre mai, encara que fins i tot haguéssim de morir per ells: “(...)i,

morint si tot calgués, no podem perdre”.

Seguidament podem analitzar el últim paràgraf en que Macià expressa que al

proclamar la Segona República li agradaria rebre el suport de tots els pobles:

“(...)fem arribar la nostra veu a tots els pobles d’Espanya i del món, demanant-los

que espiritualment estiguin al nostre costat”.

Com a conclusió final podem dir que Macià, tot i l’alegria que va sentir, es va

precipitar proclamant la República però que tot i així aquesta proclama va ser un pas

endavant per Catalunya.

4. Primera declaració del govern provisional de la

República

Font: Aquest text està extret del llibre de text d’història de l’editorial Claret (pàg.173)

El document és un decret publicat a la Gaceta de Madrid del dia 15 d’abril de 1931

Aquesta font primària és un text periodístic, ja que va ser publicat per la Gaceta

(diari de Madrid) el dia 15 d’abril de 1931.

El text tracta sobre la Primera declaració del govern provisional de la República, on

es fa una breu ressenya d’alguns decrets del govern.

Podem situar aquest text un dia després de les eleccions municipals, quan ja s’havia

vist una clara victòria republicana (concretament del Pacte de Sant Sebastià).

Aquestes eleccions van ser dutes a terme per el govern provisional, el mateix que va

redactar l’escrit que estem analitzant. Amb el text el que es pretén és mostrar al

poble que es deixa enrere la monarquia i es comença una nova etapa republicana.

La finalitat d’aquest decret va ser donar constància de totes les noves mesures que

va instaurar el govern provisional fruit de la proclamació de la Segona República.

Aquest document anava destinat a tota la població espanyola.

En el primer paràgraf, el que expressa és que, el nou govern no seguirà els passos

de la monarquia, sinó que per el contrari, intentarà establir un govern amb bases

democràtiques i unes mesures de justícia pel poble espanyol.

A partir del primer paràgraf es descriuen les declaracions que va fer el govern, que

són: que es respectarà la llibertat del individu pel que fa a la creença i al culte, la

llibertat sindical i corporativa, defensa també la propietat privada i que aquesta tan

sols es podrà expropiar en cas d’urgència i per a ús públic, també, en aquesta part

del decret especifica que en el cas que la terra estigui abandonada i no s’utilitzi es

podrà expropiar ja que aquesta sempre ha de tenir un ús social, és a dir, les terres

que són per conrear s’han d’utilitzar segons la seva funció. Per últim el govern

provisional declara que abandonar la República seria un crim per la població

espanyola a causa de l’esforç que ha suposat als republicans aconseguir-la.

Com a conclusió podem dir que el govern provisional tenia l’objectiu d’establir

mesures per a millorar les condicions del poble espanyol i fer-lo un poble

democràtic.

5. Fotografia proclamació de la Segona República

Font: Anònima, no sabem ni la procedència ni l’autor ( L’hem extret de internet.)

En aquesta fotografia podem apreciar l’alegria que sentí la població espanyola en

proclamar-se la II República el dia 14 d’abril de 1931 a Barcelona. En primer pla,

podem veure un grup de gent que es troben més amunt que tots els altres onejant la

bandera republicana. En segon pla, podem apreciar tota una multitud de gent que

els rodeja i que aclama l’alçament d’aquesta bandera.

Aquesta fotografia va ser feta per donar a conèixer la proclamació de la Segona

República al poble un cop els republicans van obtenir la victòria en les eleccions

municipals.

Els personatges que podem veure en la fotografia són tots aquells republicans que

eren partidaris d’establir un govern republicà.

La intenció que podria haver tingut l’autor en captar aquesta escena, era la de

mostrar l’alegria i satisfacció de la població republicana, un cop guanyades les

eleccions municipals.

Com a símbol principal podem destacar la bandera republicana situada al centre de

la fotografia

6. Fotografia

Font: Agustí Centelles, Lluís Companys aclamat pel poble, el 14 d’Abril del 1931.

Aquesta fotografia ens mostra l’alegria de la població catalana en guanyar les

eleccions Esquerra Republicana liderada per Lluís Companys i Francesc Macià.

L’exaltació els va dur a alçar a Lluís Companys, que era el president d’Esquerra

Republicana i candidat a alcalde de Barcelona, quan aquest es dirigia cap a la

Generalitat per proclamar la República.

En primer pla, podem observar la multitud de gent que es congrega per celebrar la

victòria d’ Esquerra Republicana en les eleccions municipals catalanes i per aclamar

a Lluís Companys, mentre que en segon pla, observem una sèrie d’edificis que

envolten la plaça Sant Jaume de Barcelona. Podríem dir que en aquesta fotografia

el símbol és Lluís Companys, ja que és el que es troba al centre i perquè a més

aquest, com hem dit, era un dels presidents del partit vencedor. Si ens hi fixem,

també, és el punt on es claven totes les mirades.

L’objectiu que va tenir el seu autor, Agustí Centelles, en fer-la va ser captar un

moment de suma felicitat per a la població catalana i d’orgull al aconseguir allò que

tant de temps s’havia esperat: La República.

7. Francesc Macià

Francesc Macià va néixer a Vilanova i la Geltrú el 21 de setembre de 1859 i va morir

el 25 de desembre de 1933. Macià va néixer dins d’una família amb un nivell

econòmic alt però tot i així sempre va ser una persona humil. Va estudiar el

batxillerat i una vegada acabat, va decidir dur a terme estudis militars a Guadalajara.

Als vint-i-tres anys va ser ascendit a capità. Als vint-i-nou anys es va casar amb

Eugènia Lamarca. La seva vida política va començar a arran d’uns assalts a les

redaccions del diaris catalans “La veu de Catalunya”i “Cu-cut!”per uns oficials i sots-

oficials de la guarnició de Barcelona. A partir de llavors, va decidir defensar la seva

postura republicana i alguns partits com Solidaritat Catalana li va oferir formar part

de la seva candidatura. Va ser elegit diputat de Barcelona. Va fundar dos partits :

Federació Democràtica Catalana i Estat Català.

Durant la dictadura de Primo de Rivera va haver d’exiliar-se a causa de la seva

mentalitat republicana i d’esquerres i va tornar quan aquest va dimitir.

El 1931 s’integrà a Esquerre Republicana de Catalunya i va ser-ne escollit a causa

de la gran popularitat que havia guanyat. L’any 1933, quan Macià morí, va ser

succeït per Lluís Companys que va ocupar el seu càrrec de president tot i que

Companys ja feia temps que estava dins del partit.

L’any 1931 va ser l’encarregat de proclamar la República pels balcons de la

Generalitat a la plaça Sant Jaume de Barcelona. Va ser escollit president de la

Generalitat aquell mateix any fins l’any de la seva mort.

Per últim destacar la importància de Macià en la història catalana, i sobretot

remarcar els seus ideals tan sòlids.

8. Mapa sobre els resultats de les eleccions municipals de

l’abril de 1931

Font: llibre de text: Història, ed. Teide, pàg. 287

Aquest mapa de coropletes ens vol mostrar la participació que va haver-hi en les

eleccions municipals del 14 d’abril del 1931.

El territori que mostra és Espanya dividida per províncies.

Com podem veure hi ha dues llegendes. La primera (a la part esquerra superior del

mapa) està composta per diversos colors que mostren la intensitat de la participació

dels votants en les eleccions municipals de l’abril de 1931. El colors més forts ens

indiquen una participació més elevada (com per exemple Badajoz) i els més clars

ens mostren una participació escassa (com per exemple Osca). Dins del grup del

més del 80 % de participació tenim Badajoz, Madrid, Barcelona, Tarragona i

Granada. A continuació, amb entre un 71-80 % , trobem la Corunya, Pontevedra,

Lleó, Girona, Màlaga i Palma de Gran Canària. Seguidament, i amb entre un 61-

70%, trobem Cadis, Sevilla Córdoba, Jaén, Alacant, Castelló de la Plana, Lleida,

Saragossa, Logronyo, Oviedo i Santa Cruz de Tenerife. Finalment els dos últims

colors, com que no mostren una distinció clara, hem decidit agrupar-les en un mateix

grup, i per tant, amb entre un 50-60% i menys de 50% trobem Huelva, Múrcia,

Almeria, Ciudad Real, Conca, Càceres, Toledo, Salamanca, Àvila, Segòvia,

Valladolid, Zamora, Palència, Burgos, Sòria, Guadalajara, Terol, Osca, Burgos,

Zamora, Ourense, Lugo, Pamplona, Santander, Bilbao, Vitòria i San Sebastián. La

segona (a la part dreta inferior) ens mostra tres aspectes diferents: capital de

província amb majoria republicano-socialista, capital de província monàrquica (a

causa de la manca de color se’ns fa impossible distingir els dos aspectes i per tant

no podem posar un exemple de cadascú) i capital de província amb circumscripció

pròpia com Bilbao, Saragossa, Barcelona, València, Madrid, Múrcia, Granada,

Córdoba, Sevilla, Màlaga i Ceuta i Melilla.

Concretament, el mapa fa referència al que va succeir el dia 14 d’abril de 1931 pel

que fa als resultats de les eleccions municipals espanyoles.

Espanya, en aquells moments, es trobava en plena agitació a causa de la victòria

del Pacte de Sant Sebastià en les eleccions, fet que indicava la fi de la monarquia

d’Alfons XIII i el inici de la Segona República.

Com a conclusió, podem extreure que aquelles províncies que mostren una alta

participació eren aquelles que tenien més activitat antimonàrquica i d’esquerres i

que, a més, concentraven un nombre molt més elevat de persones amb rebuig

social a la monarquia (obrers, estudiants, polítics d’esquerra...)