1714. Cada terra un Rei

  • View
    159

  • Download
    0

Embed Size (px)

Text of 1714. Cada terra un Rei

  • http://www.youtube.com/watch?v=6ENSxKKXdsUhttp://www.youtube.com/watch?v=WKC_31oOsyg%23t=34

  • El rei encantat, Carles II -1700Carles II fou descrit pel nunci papal de la segent forma:

    El rei s ms aviat baix, no mal format, lleig de rostre; t el coll llarg, la cara llarga i com encorbada cap dalt; el llavi inferior tpic dels ustria; ulls no gaire grans, de color blau turquesa i cutis fi i delicat. El cabell s ros i llarg, i el porta pentinat enrere, de manera que les orelles li queden al descobert. No pot redrear el seu cos quan camina, a menys que s'estintoli en una paret, taula o una altra cosa. El seu cos s tan dbil com la seva ment. De tant en tant, dna senyals d'intelligncia, de memria i de certa vivacitat. Normalment, t un aspecte lent i indiferent, pocatraa i indolent, semblant estupefacte. Es pot fer amb ell el que es vulgui, ja que manca de voluntat prpia. [1]Aix la repblica de les Set Provncies Unides es quedava una part del comtat de Flandes; Anglaterra es quedava Or, Gibraltar i Cuba; Frana la Guipscoa, Npols, Siclia i la resta de Flandes; i el Sacre Imperi Romanogermnic es quedava el Ducat de Mil. Les colnies dAmrica i darreu queden lligades a la corona de Castella.Segons el concepte de lAntic Rgim, cada terra havia de tenir un rei. Per aix, preveient la mort sense descendncia de Carles II de Castella, l'ltim Habsburg hispnic, les principals potncies europees van proposar com a rei de les Espanyes el fill dun prncep elector de Baviera, i el conseqent repartiment de possessions europees entre aquestes potncies.

  • Els amos dEuropaLnea del temps

  • Felip V, el pretendent escollit -1701Per Josep Ferran de Baviera, el prncep elector, mor el 1699. Carles II en el darrer testament abans de morir, lany 1700, proposa el Borb neurastnic Felip d'Anjou, amb la condici que fos un regne separat de Frana. Per el regnat de Felip V est tutelat pel seu avi, Llus XIV de Frana, qui el proclama rei, Felip V entra a Barcelona el 2 doctubre de 1701 i jura les Constitucions Catalanes.

  • Carles III, pretendent obviat -1702El Sacre Imperi Romanogermnic considera que l'Arxiduc Carles d'ustria, segon fill de l'emperador Leopold I, tenia ms drets al tron com a membre de la dinastia Habsburg, que Carles II havia obviat.

  • La reina britnica es malfia de tothom - 1703El 1701 es forma la Gran Aliana de lHaia: Anglaterra, Portugal, la repblica de les Set Provncies Unides i el Sacre Imperi declararen la guerra a Frana i a Espanya. El 1703 declaren la guerra a Llus XIV . Obtenen victries contra Frana a tot Europa. A Espanya les victries sacaben el 1707 (derrota dAlmansa).

  • Els catalans volen decidir - 1705Felip V actua com un rei absolutista noms darribar al poder i incompleix tot el que havia acordat amb els catalans a les Corts de 1701.

    Els catalans se nadonen i a les Corts de 1702 ja es forma un nucli constitucionalista que el 1703 proclama rei de Catalunya lArxiduc Carles dustria. Com a Carles III dEspanya adopta lescut darmes de Carles II i es compromet a jurar les constitucions prpies de cada territori.

    Un consell de guerra format per la Diputaci del General (Generalitat) i del Consell de Cent (Ajuntament de Barcelona) amb els coronels dels exrcits catalans acorda signar el tractat Gnova (1705) amb Anglaterra i els pasos austriacistes.

  • Carles, hereu imperial, es desentn dels catalans -17111711. Mor Josep I i el seu germ, larxiduc Carles (+1740), fill de Leopold I, s nomenat emperador del Sacro Imperi Romanogermnic. Les tropes austriacistes es retiren , romanen alguns voluntaris que senquadren en el regiment de Sant Narcs. Girona s assetjada i es rendeix a les tropes borbniques (1711).

  • La reina Anna de la Gran Bretanya, davant la possibilitat que lArxiduc Carles arribs a aplegar els regnes hispnics i limperi Romanogermnic: limperi de Carles V , abandon Carles i Catalunya (1712) a canvi de Gibraltar i Menorca, que asseguraven als anglesos el seu predomini a la Mediterrnia occidental.

    La pau europea se signa a Utrecht l'abril de 1713. Felip V s'assegura el tron dEspanya i els pasos de la Gran Aliana es reparteixen els territoris europeus dominats per la corona de Castella.La traci anglesa 1712

    Utrecht 1713

    Europa repartida Catalunya desemparada

  • alataccatal - 1713Les tropes imperials abandonen Catalunya en secret. Es queden algunes companyies de voluntaris.

    Alguns coronels catalans abandonen el pas i deixen els soldats a la seva sort.

    La Junta de Braos, La Diputaci del General i el Consell de Cent acorden continuar la guerra i la resistncia a ultrana contra els exrcits borbnics que apleguen les tropes castellanes i franceses.

    Antoni de Villarroel s nomenat comandant general de lexrcit catal

  • Alguns herois catalansRafael de Casanova i Comes

    Conseller en Cap del Consell de Cent. Governador del Principat de Catalunya i de la plaa darmes de Barcelona. Coronel de La CoronelaAntoni de Villarroel i Pelez

    Comandant suprem de les forces catalanes

    Josep Moragues i Mas

    general de batalla i governador de Castellciutat subcomandant de les tropes militars catalanes fora de Barcelona

  • Frana i Castella contra Barcelona1714Les tropes borbniques, comandades pel duc de Ppuli, arriben davant les muralles de Barcelona (juliol 1713).El duc de Berwick sincorpora al setge de Barcelona (juliol 1714).Mor Anna dAnglaterra. Jordi I de Hannover nou rei (agost 1714). Pau de Viena entre Felip V i lemperador Carles VI: punt i final definitiu al plet de la Guerra de Successi (1726)

  • La Cort castellana va aconsellar al monarca de bandejar la llengua catalana de les institucions del nou poder establert amb la Nova Planta:

    Acabar con los fueros ser cuestin de das, pero lidiar con gente apasionada de su patria, que solamente habla en su lengua nativa, va a costar meses o quizs aos. Por de pronto, ya se ha ordenado prohibir los libros en lengua catalana y se ha dictado orden para que deje de utilizarse en las escuelas. [...] con la sola diferencia, que como antes todo lo Judicial se actuaba en Lengua Catalana, se escriba en adelante en Idioma Castellano, o Latn, como ya as la Real Junta lo practica; pues se lograr la inteligencia de cualesquiera Jueces Espaoles, sin haber de estudiar en lo inusitado de la Lengua de este Pas [...] Nada mejor que distribuir jueces castellanos por todo el Principado para que las sentencias y juicios se realicen en nuestra lengua. (Jos Patio, ministre de Felip V)Instrucci dirigida als corregidors recomanant que els judicis, lensenyament i leducaci religiosa es fessin exclusivament en llengua castellana:

    La importancia de hacer uniforme la lengua se ha reconocido siempre por grande y es una seal de dominacin o superioridad de los prncipes o naciones []. Pero como a cada nacin parece que seal la naturaleza su idioma particular, tiene en esto mucho que vencer el arte y necesita tiempo para lograrlo, y ms cuando el genio de la nacin, como el de los catalanes, es tenaz, altivo y amante de las cosas de su pas. (1716, Jos Rodrigo Villalpando, fiscal del Consell de Castella)La nacin la forma, no el nmero de individuos, sino la unidad de voluntades, de las leyes, de las costumbres y del idioma que las encierra y mantiene de generacin en generacin []. El cataln fue en una palabra, una lengua nacional, y no una xerga territorial, desde el siglo XII hasta principios del presente []. Un idioma provincial muerto hoy para la repblica de las letras. (Antoni de Capmany, ciutad illustrat)Repressi fins avui dia