LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

La Revolució industrial• Inici entre 1780 i 1860 a la Gran Bretanya• Transformació radical de l’economia i de l’organització social.• S’escampa per altres països europeus durant el segle XIX:

Bèlgica, França, Alemanya...• Pas d’una economia agrària a una economia industrialitzada.• Predomini de la producció de bens manufacturats• Creixement sostingut de la producció• Onada d’avenços tècnics• Canvis en l’organització de la feina• Gran Bretanya: centre industrial i financer del món.• Capitalisme: nou sistema de producció i de treball• Principis teòrics: liberalisme econòmic• Nova organització social: noves classes socials, burgesia i

proletariat• Augment de la renda per habitant• Dures condicions laborals del proletariat• Dificultats sobre els sectors tradicionals : pagesos i artesans.

1.Transformacions agràries i creixement demogràfic

1.1 La Revolució agrícola

• Transformacions en l’agricultura que van fer possible un augment important de la producció i van permetre alimentar més població.

• Canvis en el sistema de conreu:- Rotació de conreus (sistema Norfolk)- Nous mètodes de sembrada (Jethro Tull)- Nous conreus: patates, blat de moro- Nous fertilitzants: guano...

• Introducció de màquines noves:- Noves eines: Arada de Rotherham, trilladores

mecàniques...• Nova estructura de la propietat• Tancament de les terres comunals (openfields)• Lleis de tancament (Enclosure Acts)

1.1 La Revolució Agrícola:

• Causes: – pujada dels preus dels cereals. Els grans propietaris volen

apropiar-se de les terres d’ús col·lectiu per poder produir més i augmentar els beneficis.

• Conseqüències de la privatització de les terres: - Millora dels sistemes de conreu i augment de la

producció destinada al mercat.

- Concentració de la propietat, que va perjudicar els

petits propietaris i els pagesos pobres, que es van

convertir en jornalers assalariats.

- Emigració de molts pagesos pobres cap a les ciutats.

1.2 L’augment de la població

• Creixement demogràfic elevat per l’augment de la producció d’aliments.

• Augment de la natalitat fins la segona meitat del segle XIX

• Causes: millora de la situació econòmica de les famílies

• Disminució de la mortalitat• Causes: millora de l’alimentació, avenços

mèdics i d’higiene• Augment de l’esperança de vida

La transició demogràfica

La transició demogràfica• És el procés de canvi demogràfic que es produeix a partir

d’una mortalitat i natalitat altes, propi de societats primitives o subdesenvolupades fins arribar al cicle demogràfic modern caracteritzat per una natalitat i mortalitat baixes.

•

2. Desenvolupament de la industria

El desenvolupament de la industria

Tres elements fonamentals pel procés d’industrialització:

• La fàbrica com a lloc de producció

• La mecanització del procés productiu

• L’ús generalitzat de la màquina de vapor

2.1 La mecanització i el sistema fabril• Ús de màquines• Substitució de les fonts animades d’energia ( treball humà i

animals) per fonts inanimades ( hidràulica i carbó )• Concentració dels obrers en edificis destinats a la producció

(fàbriques)• Ruïna de molts artesans• Producció individualitzada (artesans) substituïda pel sistema

fabril (producció en sèrie)• Mecanització iniciada al sector tèxtil• Llançadora volant de John Kay (1733)• Noves filadores (Spinning Jenny, Mule, Water Frame)• Telers mecànics• Energia hidràulica per moure aquestes noves màquines: inici

del canvi• La màquina de vapor de James Watt (1769) va provocar el

salt definitiu cap a la revolució industrial.• Augment de la producció i de la productivitat• Abaratiment dels costos i baixada dels preus.

La màquina de vapor

2.2 La industria cotonera

• Sector emblemàtic de la RevolucióIndustrial

• Expansió sense precedents de la industria del cotó a Gran Bretanya.

• Mercat interior i exportació• Importació de cotó en floca de l’Índia i

els Estats Units.• Matèria primera barata

2.3 El carbó i el ferro

• Carbó i siderúrgia: sectors decisius de la industrialització.• Carbó: combustible de la màquina de vapor (segle XIX)• Innovacions en la mineria: augment de la productivitat del

carbó (bigues de ferro, rails i vagonetes)• Demanda de ferro per fabricar vaixells, municions i eines

(segona meitat del segle XVIII).• Substitució del carbó vegetal pel carbó de coc, més efectiu i

menys car (Darby 1732).• Creixement extraordinari del sector miner• Alts forns: producció de ferro en gran quantitat• Noves tècniques: pudelació i laminatge del ferro (Cort 1783)• Convertidor Bessemer: permet convertir el ferro en acer (1856)• Nova etapa en la fabricació de maquinària.• Gran demanda de ferro per la construcció de la xarxa

ferroviària (a partir de 1830)

2.4 Altres sectors industrials:

• Industria química: producció d’àcid sulfúric (invent de la cambra de plom per Roebuck 1746). Producció de tints i blanquejadors.

• Industria metal·lúrgica (fabricació de maquinària): gran expansió

• Construcció: ràpida expansió.

2.5 Els nous transports• Millora dels camins• Construcció de canals• Construcció de la xarxa ferroviària: provoca una

revolució del transport• Rapidesa, capacitat de càrrega, cost baix i

seguretat de passatgers i mercaderies.• Invent de la locomotora (Stephenson 1829),

màquina de vapor sobre rails.• Primera línia ferroviària: Liverpool-Manchester

(1830)• Primer vaixell de vapor (1807)• Perspectives de desenvolupament econòmic que

provoquen un boom borsari de les companyies constructores del ferrocarril. Punt màxim el 1846.

2.6 L’impuls del mercat

• S’implanta una economia de mercat: la producció ja no és per l’autoconsum sinóper a la venda.

• Exportació de la producció de Gran Bretanya: mercat atlàntic.

• Desenvolupament d’un mercat interior d’àmbit nacional

• Augment considerable del comerç• Mercat integrat nacional i internacional.

2.7 La industrialització del continent

• Finals segle XVIII i principis del XIX: expansió de la industrialització per Europa.

• Estats Units i Japó també inicien un creixement industrial.• França i Bèlgica (principis segle XIX: explotació dels

jaciments de carbó, agricultura desenvolupada, xarxa de transports i comerç actiu.

• Alemanya (1850-1870) : explotació de mines de carbó i ferro, concentració del sector financer, sector siderúrgic important i industria química.

• Itàlia i Espanya: desigualtats territorials. Àrees molt industrialitzades (Piemont, Catalunya) coexisteixen amb zones agràries endarrerides.

• Europa oriental: vigència de l’Antic Règim durant tot el segle XIX

• Imperi Austrohongarès i Rus: zones industrialitzades incipients.

3. Liberalisme econòmic i capitalisme

3.1 Liberalisme econòmic

• Segle XIX: Consolidació del liberalisme econòmic (doctrina econòmica) i del capitalisme (sistema econòmic).

• Adam Smith, David Ricardo, Thomas Robert Malthus i John Stuart Mill van ser els pensadors i teòrics del liberalisme econòmic. Eren pensadors britànics pertanyents a l’anomenada escola clàssica.

Adam Smith:

• Defensa la supremacia de l’individu.

• L’interès personal de cada individu fa que el mercat produeixi la quantitat que demana.

• Teoria de “la mà invisible”: mitjançant els preus ajusta la oferta i la demanda.

• L’estat no ha d’intervenir en l’economia

• Cal eliminar les barreres proteccionistes i els monopolis, són un obstacle per el creixement de l’economia.

• No descarta la intervenció de l’estat en ambits com l’educació per a adults pobres, la justícia i l’exèrcit.

David Ricardo:

• El treball és una mercaderia molt abundant i per això els salaris no pujarien per sobre del mínim imprescindible per poder subsistir.

Thomas Robert Malthus:

• El creixement de la població pot desequilibrar la relació entre població i recursos i empitjorar el nivell de vida de la majoria de les persones.

3.2 Capital, treball i mercat• Capitalisme: sistema en que els instruments de producció (la

terra, les fàbriques i la • maquinària) i el que es produeix són propietat privada.• La burgesia és la classe social que ostenta aquesta propietat

privada (classe capitalista)• Els proletaris són treballadors que lloguen el seu treball a

canvi d’un salari.• El mercat és l’espai de relació entre treballadors i

empresaris.• Uns demanen ocupació i els altres ofereixen feina a canvi

d’un salari.• El preu del salari es fixa segons la llei de l’oferta i la

demanda.• Capitalisme: sistema d’iniciativa lliure no planificat.• L’objectiu és obtenir el màxim benefici econòmic.• Desajustos entre l’oferta i la demanda: crisis econòmiques

periòdiques..• Es corregeixen ajustant els costos o la producció• Només alguns sobreviuen a les crisis i són els que continuen

la innovació per crear productes nous i més competitius.

El proteccionisme i el lliure canvi

• Gran Bretanya va ser partidària del lliure canvi, és a dir, de la no intervenció de l’estat en l’economia.

• La competència dels productes britànics, més barats i de més qualitat va afectar la resta d’Europa, que va aplicar mesures proteccionistes.

• El proteccionisme defensa la imposició d’aranzels als productes estrangers per protegir els productes propis.

• El lliurecanvisme afavoria els països més competitius.

• Tots els estats van mantenir un component proteccionista més o menys intens.

• 1846 Gran Bretanya implanta lleis proteccionistes sobre la importació del blat.

El procés d’urbanització

• La industrialització provoca que els treballadors s’hagin de traslladar a les ciutats per treballar a les fàbriques.

• Creixement i multiplicació de les ciutats• Emigració interior cap a les ciutats des de

les àrees rurals• Afecta Gran Bretanya i també la resta de

països industrialitzats.

La segregació urbana

• Segregació social per barris• Barris residencials per la burgesia• Barris obrers pels treballadors

La nova societat industrial• Transformació profunda de la societat de l’Antic Règim• Petits propietaris rurals es converteixen en jornalers.• Disminució del nombre de pagesos• Els artesans de les ciutats s’arruïnen• Pagesos i artesans formen el proletariat industrial• L’aristocràcia perd rellevància social• Consolidació del mercat i del poder econòmic com a pilar de l’

status social• La burgesia adquireix poder econòmic i prestigi social• Els empresaris, banquers i grans propietaris agrícoles formen

l’alta burgesia• Nous valors burgesos: propietat privada, feina, estalvi,

individualisme.• Els fills de les famílies burgeses poden accedir a l’ensenyament

secundari i a la universitat.• Les elits polítiques, econòmiques i culturals formen part de la

burgesia• La família continua essent el nucli essencial de transmissió del

patrimoni.• Habitatge familiar: símbol de prosperitat i status social.

La nova societat industrial

• Les classes mitjanes eren els treballadors que no exercien feines manuals. Professionals liberals (advocats, metges, professors...) i nous professionals de la industria (tècnics i enginyers) i també funcionaris, militars empleats de banca...

• Els assalariats de les fàbriques patien unes condicions laborals molt dures.

• Van perdre independència i estaven sotmesos a llargues jornades laborals i horaris molt rigids.

• Augment espectacular de la producció i la riquesa però la inmensa majoria de la població vivia al limitde la supervivència.

Les dones a la societat industrial

• Es consolida una clara diferenciació social per gènere• L’esfera pública quedava per els homes• L’esfera domèstica es reservava a les dones• La dona tenia una situació jurídica inferior a l’home.• Les dones de classe mitjana i alta feien vida a la llar• Les dones proletàries treballaven a la fàbrica• Les dones pageses treballaven al camp• L’educació de les dones burgeses no es considerava massa

important. Els seus estudis eren molt bàsics i la seva vida estava orientada al matrimoni i als fills.

• Les dones proletàries i pageses tenien un accés molt limitat a l’educació.

• La societat industrial permetia el treball infantil i aquest condicionava l’educació dels nens i nenes.