7- Conclusió

A mi quan em van presentar aquest projecte per una banda em va semblar una bona oportunitat perquè aprendre a fer un bloc és molt útil i per l’altre em va semblar massa feina, sobretot per primer de batxillerat. Però després de pensar-m’ho molt vaig acceptar i crec que vaig fer una bona elecció.Jo em pensava que el treball de recerca seria molt difícil i havia de ser molt llarg tot i que ens deixaven molt poc temps per fer-lo. Però quan ens van explicar què era em vaig adonar que no era tan difícil i em vaig tranquil·litzar. Aquest treball ja l’he fet pensant en l’exposició ja que he buscat moltes coses curioses molt visuals per captar l’atenció dels espectadors. En la meva opinió tant treballar en grup com individualment té avantatges i inconvenients. Treballant en grup tens menys feina perquè et pots partir el treball i uns us podeu anar corregint als altres però si algun dels membres del grup no treballa hi ha baralles o s’acaba apropiant un treball que no ha fet. Individualment això no passa però, per exemple, a l’hora d’exposar estàs molt més nerviós perquè ningú et podrà ajudar si t’equivoques o et quedes en blanc. Aquesta setmana, encara que cadascú fes el seu treball, hem tingut una dinàmica que m’ha agradat molt ja que tots els companys estaven disposats ajudar-te i d’aquesta manera tots hem fet d’alumnes i de professors. He de dir que quan vaig saber que vindrien alumnes de batxillerat a ensenyar-nos em va semblar que encara seria més difícil entendre com controlar els diferents programes ja que ells no estaven tan acostumats com els professor a explicar però, al final, ho vaig entendre tot i també vaig poder preguntar alguns dubtes que tenia de batxillerat. És molt bona idea que alumnes que han tingut la mateixa experiència que nosaltres ens facin de professors. Jo a vegades xafardejava alguns blocs però jo mai n’havia tingut un. Em prou feines sabia què era i tampoc sabia com utilitzar-lo i no m’imaginava que fos tant fàcil d’utilitzar. Jo vull utilitzar el bloc com si fos un arxivador digital on cada setmana posaré alguna

cosa relacionada amb el tema del llenguatge corporal i així ja tindré informació per el treball de recerca de batxillerat. Jo no coneixia cap dels programes que ens han ensenyat a controlar aquesta setmana però em seran molt útils perquè són molt visuals. El que més he utilitzat ha sigut l’ slideshare ja que gràcies a ell he pogut penjar les diferents parts del meu treball. Com ja he dit l’ambient de treball ha sigut molt bona ja que tots hem tingut oportunitat de ser

alumnes i professors. I, com que érem una classe amb tant poca gent, el Francisco ha pogut estar més per nosaltres quan hem necessitat ajuda. El principal problema ha sigut que he tingut molt poc temps i sempre em donava la sensació que anava contra rellotge. A més el tema que he triat és molt extens i

m’hauria agradat desenvolupant-lo més. A part d’això m’ha agradat molt aquesta dinàmica de treball que mai havia utilitzat. també m’ha agradat el bloc com a suport, els diferents programes que hem utilitzat alguns que no coneixia com el slideshare i altres que coneixia però que no sabia com utilitzar com el prezi i també que ens expliquéssim els alumnes com utilitzar-lo. Les conclusions que he tret d’aquest treball és que a través de la mirada que fa una persona es pot saber què pensa, com es sent i fins i tot quin és el seu caràcter. També he pogut resoldre un dels meus principals objectius que era saber si el llenguatge corporal és igual per tothom. I he tret la conclusió que no podem estar completament segurs. La majoria de gent fa les mateixes posicions per determinat sentiment o pensament però hi ha excepcions. Per aquesta raó abans de treure conclusions hem de saber el patró que segueix aquella persona. Això ho descobrim fent preguntes com : de quin color és casa teva? O com t’imagines la teva casa de quan siguis gran?