4. Característiques i alteracions de la funció urinària

URÈMIA: Alteració greu de la funció del ronyó

Aspecte

Concentrada: color fosc, poc volum i olor intens.

Diluïda: Groc pàl·lid, abundant i poca olor.

Tèrbola: MO, per infecció o passar una hora sense analitzar.

Quantitat

Oligúria: menys de 500 ml / dia

Poliúria: més de 2500 ml / dia

Anúria: Falta total de diüresi

Alteracions

•Disúria: micció dolorosa o difícil (infecció)

•Polaquiúria: augment de la freqüència de les miccions.

•Incontinència urinària: Incapacitat de controlar el flux d'orina. Per

debilitat de l'esfínter o problema neurològic. Més freqüent en dones.

•Tenesme vesical: sensació d'orinar que no desapareix amb la micció

(infecció en vies urinàries)

•Nictúria: Necessitat anòmala d'orinar a la nit.

•Enuresi: Emissió involuntària d'orina durant durant el son, després dels 3

anys.

• Distensió de la bufeta: per retenció.

Aguda o completa: cal evacuar artificialment

Crònica o incompleta: només s'orina el sobresurt. Sempre queda

orina després de la micció.

• Hematúria: presència de sang.

• Leucocitúria: presència de leucòcits.

• Piúria: presència de pus (>1.000.000 de leucòcits per minut)

• Bacteriúria: presència de bacteris

• Proteïnúria: presència de proteïnes

• Glucosúria: presència de glucosa

• Colúria: presència de bilirubina (color fosc)

5. El pacient incontinent

La incontinència urinària (IU) és la pèrdua de la capacitat de

controlar voluntàriament la funció vesical.

- És involuntària

- És objectiva per part del metge

-A través de la uretra i no per fístules urogenitals

Origina problemes:

• Higiènics

• Psicològics

• Socials

• Econòmics: material absorbent, absentisme laboral, roba...

Tipus de IU:

IU transitòria: Durant un temps limitat. Per infecció deliri, fàrmacs,

restrenyiment, immobilitat. Reversible amb tractament.

IU persistent: No desapareix abans de les 4 setmanes de

tractament.

IU esforç: Pèrdua de petites quantitats per esforç (tossir, riure,

exercici...) o estrès. És puntual. Més freqüent en dones obeses i

multípares.

IU urgència: Contraccions involuntàries del múscul detrusor.

Existeix desig sobtat de miccionar sense esforç. Normalment petites

pèrdues.

IU mixta: Una barreja de les dues anteriors (esforç i urgència)

IU per sobreeiximent: La pressió intravesical supera la

intrauretral, sense activitat del detrusor ni esforç. El pacient

sempre es sent mullat (gota gota) sense ser conscient clarament

de la fuga. Per obstruccions uretrals, problemes neuronals o

fàrmacs.

IU reflexa: Per lesions supramedul·lars o medul·la – còrtex. No

existeix desig de miccionar, la uretra no tanca.

IU funcional: El pacient té la incapacitat física o neuronal per

anar al bany.

5.1. Hàbits que ajuden a prevenir o millorar la IU

Anar al lavabo cada 3h

Facilitar l’accés al lavabo modificant l’entorn

Correcta higiene íntima

Roba còmoda i fàcil de treure

Beure líquids suficients

Afavorir el bon ritme intestinal menjant fibra. El restrenyiment afavoreix la IU.

Evitar la cafeïna, begudes carbonatades i alcohòliques.

Moderar la ingesta de líquids abans d’anar a dormir

No prendre diürètics abans d’anar a dormir.

Si existeixen edemes a les cames, dormir amb aquestes aixecades

Fer exercicis per potenciar la musculatura de la pelvis

No fer pipi-stop com a rehabilitació, només per a diagnòstic.

A. Reforçament dels músculs del sòl pelvià

Exercicis de Kegel

http://www.youtube.com/watch?v=EdUAouXa4ZA

http://www.youtube.com/watch?v=mCFQlThVthk

http://www.youtube.com/watch?v=LpdMLPjHMFA&feature=related

B. Reentrenament de la bufeta

Programar les miccions es tingui o no ganes.

S’inicia amb visites diürnes a wc cada 30-60’. Després es va augmentant

l’interval.

5.2. Tractament farmacològic

Estrògens postmenopausia.

Alfa – adrenèrgics milloren la contracció del coll vesical i uretral.

Anticolinèrgics bloquegen la contracció de la bufeta.

Antidepressius tricíclics Per pacients molt específics amb

depressió.

5.3. Tractament pal·liatiu: BOLQUERS

- Per incontinència urinària, fecal i doble

- Per fugues ocasionals o freqüents

- Han de mantenir la pell seca i ser dermoprotectors

- Tenen una part absorbent interna (cel·lulosa) + part impermeable

externa

- Gran varietat de models en funció de la mida i la necessitat d'absorció

Fugues petites: només taquen el boquer

Fugues mitjanes: amaren el bolquer

Fugues grans: amaren la roba de llit, regalimes per les cames

PROTOCOL DE CANVI DE BOLQUER

1.Escollir el bolquer adequat segons el grau d’incontinència i les

característiques de l’usuari.

2.Preparar el material: bolquers, bosses d'escombraries, material

per a la higiene, tovallola i crema hidratant.

3.Rentar-se les mans i posar-se guants

4.Informar i respectar la seva intimitat. Demanar col·laboració si pot.

5.Observar els indicadors d’humitat

6.Retirar l'absorbent per la part anterior del cos

7.Realitzar la higiene de la zona. Sobretot assecar bé.

8. Plegar el bolquer i posar l’usuari en decúbit lateral.

9. Netejar la zona i assecar bé.

10. Plegar el bolquer i col·locar el nou

11. Canviar el decúbit lateral i retirar el bolquer brut.

12. Col·locar el nou bolquer, ajustant-lo correctament. Cal evitar plecs.

13. Acomodar, recollir i anotar observacions i / o incidències

http://www.youtube.com/watch?v=zKuaj7hzCZU