11
LES PLANTES DE LES ILLES BALEARS

4 flora

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: 4 flora

LES PLANTES DE LES ILLES

BALEARS

Família ANACARDIACEAE MATAGènere Pistacia  Nom: Pistacia lentiscus.Nom comú en Català : Mata. Llentiscle. Llentrisca.

Page 2: 4 flora

Nom comú en Castellà: Lentisco.Distribució per illes: A totes les Illes Balears.Hàbitat: Totes les garrigues, boscs i brolles. Endèmica: No.

Característiques per reconeixer-la: La mata o llentiscle és un arbust que pot arribar a fer-se un arbret; és molt abundant a les garrigues i sotoboscs dels pinars i alzinars. Són molt característiques les fulles compostes amb folíols coriacis, així com l'aroma resinós que fa tota la planta.

Família COMPOSITAE MARGALIDETAGènere Bellis  

Nom: Bellis sylvestris Cyr.

Nom comú en Català : Primavera. Margalida. Margalideta. Margaridoia.

Nom comú en Castellà: Margarita. Bellorita. Consuelda menor.

Distribució per illes: Mallorca, Menorca.Hàbitat: Prats herbosos i ombrívols.Endèmica: No.

Característiques per reconeixer-la: Aquesta margalida que floreix a l'hivern i que viu a les zones forestals, especialment als pinars, té una roseta de fulles bassals, i el capítol aixecat a sobre d'un llarg peduncle.

Família COMPOSITAE MARGALIDA

Gènere Chrysanthemum  Nom: Chrysanthemum coronarium.Nom comú en Català : Margalides. Moixos. Sordonaia. Bolitx. Bolic.Nom comú en Castellà: Antimano. Manzanilla

Page 3: 4 flora

de flor dorada. Mirabeles. Ojo de buey.Distribució per illes: Ma Me Ei Fo Ca.Hàbitat: Voreres de camps i camins, terrenys erms. Endèmica: No.Característiques per reconeixer-la: Potser aquesta és la "mala herba" més abundant al nostres camps. Arriba a formar comunitats monoespecífiques a camps abandonats i llocs una mica alterats. Les seves inflorescències són ben característiques: el disc central de color groc, les lígules també grogues o parcialment color crema. A uns indrets predominen les plantes de flors grogues, a altres predominen les de lígules blanques.

Família MALVACEAE MALVAGènere Lavatera  Nom: Lavatera maritima.Nom comú en Català : Malva. Vauma. Malva de roca.Nom comú en Castellà: Malvarisco falso. Distribució per illes: Ma Me Ei Ca. Hàbitat: Roquisars assoleiats vora la mar, però també es pot trobar més cap a l'interior.Endèmica: No.

Característiques per reconeixer-la: Aquest petit arbust es troba a zones litorals o d'influència marítima sempre a llocs calents amb molta llum; té les fulles i branques d’un color gris blanquinós que no té cap altre malvàcia, a més les flors són d'un rosa pàl·lid que també és molt característic.

Família MALVACEAEMALVA

SILVESTREGènere Malva  Nom: Malva sylvestris.Nom comú en Català : Malva. Vauma. Nom comú en Castellà: Malva silvestre. Distribució per illes: Ma Me Ei Fo Ca.Hàbitat: Voreres de camps i camins. Endèmica: No.Característiques per reconeixer-la: La

Page 4: 4 flora

calícula és petita i lineal i el color dels pètals és morat vermellós.

Família CISTACEAE ESTEPA BLANCAGènere Cistus  Nom: Cistus albidus.Nom comú en Català : Estepa blanca. Estèpera blanca. Estepa d´escurar.

Nom comú en Castellà: Estepa fina. Estepa margalidera. Estepa blanca. Jaguarzo blanco.

Distribució per illes: Ma Me Ei Fo Ca.

Hàbitat: Boscos aclarits, voreres i matolls.Endèmica: No.Característiques per reconeixer-la: L'estepa blanca té les flors roses, però les fulles són d'un verd molt clar. Només es pot confondre amb Cistus incanus, que a les Balears viu exclusivament a Menorca, però aquest últim té les fulles de color verd fosc i amb pecíol; tots les altres estepes tenen flors de color blanc.

Família CISTACEAE ESTEPA LLIMONENCA

Gènere Cistus  Nom: Cistus monspeliensis.Nom comú en Català : Estepa llimonenca. Estepa negra

Page 5: 4 flora

Nom comú en Castellà: Estepa morisca. Estepa. mosquera. Estepa negra. Jaguarzo negro.

Distribució per illes: Ma Me Ei Fo Ca.Hàbitat: Garrigues, brolles i muntanyes, fins a 900 m.Endèmica: No.

Característiques per reconeixer-la: L'estepa negre té les flors blanques, i les fulles de color verd fosc. És fàcil d'identificar perquè les fulles, que són molt allargades, tenen glàndules que donen un aroma característic i s'aferren entre els dits. A algunes zones amb forta pressió de pastura l'estepa negra pot arribar a ser l'arbust dominant.

Família LILIACEAE PORRASSÍGènere Asphodelus  Nom: Asphodelus fistulosus.Nom comú en Català : Porrassí. Cebollí. Cibolla.Nom comú en Castellà: Gamoncillo. Gamonita. Distribució per illes: Ma Me Ei Fo Ca.Hàbitat: Comú a voreres de camins i camps erms.Endèmica: No.

Característiques per reconeixer-la: Asphodelus fistulosus té fulles semicilíndriques buides a de dins, a diferencia de l'Asphodelus aestivus que les té planes, molt més amples i compactes. Viu a camps i garrigues i floreix al principi de la primavera.

Família OXALIDACEAE VINAGRELLAGènere Oxalis  Nom: Oxalis pes-caprae.Nom comú en Català : Vinagrella. Flor d'Avellana. Fel i vinagre.Nom comú en Castellà: Agrios.Distribució per illes: Ma Me Ei Fo Ca.Hàbitat: Camps, voreres de camins i zones humides.

Page 6: 4 flora

Endèmica: No.

Característiques per reconeixer-la: Aquesta herba d'origen sud-africà ha colonitzat la major part dels camps de conreu de les Illes, i fins i tot se la pot trobar a dintre de les comunitats naturals. Les fulles són inconfusibles, són trifoliades amb folíols amb forma de cor que es troben a sobre d'un pecíol de prop de 20 cm; també és molt característica la seva flor groga, la floració és hivernal.

Família GERANIACEAE AGULLETAGènere Erodium  Nom: Erodium malacoides Nom comú en Català : Rellotges. Agulleta. Forquilles. Bec de cigonya.Nom comú en Castellà: Filamaría.Distribució per illes: Ma Me Ei Fo Ca.Hàbitat: Horts, camps i vores de camins.Endèmica: No.

Característiques per reconeixer-la: Planta herbàcia molt freqüent als camps de conreu i a les garrigues. Les fulles no solen estar profundament lobulades i el bec del fruit és més petit de 3 cm.

Família LILIACEAE PORRASSAGènere Asphodelus  Nom: Asphodelus aestivus.Nom comú en Català : Albó. Porrassa. Caramuixa (planta seca).Nom comú en Castellà: Gamón común. Asfódelo.

Page 7: 4 flora

Distribució per illes: Es troba a totes les Illes Balears.Hàbitat: Indrets secs i pedregosos.Endèmica: No.

Característiques per reconeixer-la: Els albons creixen per tot menys als terreny llaurats, als marges dels camps i a les garrigues poden formar catifes de milers d'individus. Les seves fulles planes amb un nervi central aquillat el diferencia fàcilment del Asphodelus fistulosus, també és molt més gran: la inflorescència pot fer més d'un metre i mig d'alta. Floreix al principi de la primavera.

Família LILIACEAE ALLASSA BLAVAGènere Muscari  Nom: Muscari comosum. Nom comú en Català : Cap de moro. Pipiu blau. Calabruixa. Coll de colom. Allassa blava. All de bruixa. All de culobra. Barralet.Nom comú en Castellà: Jacinto penachudo. Guitarrillo. Nazarenos.Distribució per illes: Ma Me Ei Fo Ca.Hàbitat: Camps cultivats i garrigues.Endèmica: No.Característiques per reconeixer-la: Les fulles que són molt llargues i poc rígides, sovint queden esteses pel terra. La inflorescència està formada per un raïm de flors verdoses en posició més o menys horitzontal; a la part superior de la inflorescència hi ha un grup de flors d'un color blau-lilós intens dirigides cap a munt que criden molt l'atenció i que poden semblar les autèntiques flors. Viu als camps de conreu de secà i clarianes de garrigues. Floreix a la primavera.

Família CRUCIFERAE RAVENISSA BLANCA

Gènere Raphanus  Nom: Raphanus raphanistrum

Page 8: 4 flora

Nom comú en Català : Rafenistre. Citró. Enviana. Raveguissa. Ravenissa.Nom comú en Castellà: Rábano silvestre. Rábano salvaje. Rabanillo. Rabaniza.Distribució per illes: Ma Me Ei Ca. Hàbitat: Terres cultivades.Endèmica: No.

Característiques per reconeixer-la: Herba dels camps de secà i vores de camí. Creix per sobre del mig metre d'alçada. Té unes fulles de tacte aspre, molt dividides amb lòbuls irregulars. Les flors són blanquinoses amb les venes ben marcades de color violaci. El fruit és molt característic. Floreix durant quasi tot l'any.

Família RESEDACEAE CAPIRONATSGènere Reseda  Nom: Reseda alba.Nom comú en Català : Capironats. Enturió. Pebre d'ase.Nom comú en Castellà: Reseda blanca.Distribució per illes: Ma Me Ei.Hàbitat: Camps erms i voreres de camins.

Característiques per reconeixer-la: És molt freqüent als camps abandonats i marges de camins. Es coneix molt fàcilment per la seva inflorescència amb moltes flors petites d'un blanc pur i pètals molt dividits, els fruits són càpsules amb quatre dents.

Família GRAMINEAE CÀRRITXGènere Ampelodesmos  Nom: Ampelodesmos mauritanica Nom comú en Català : Càrritx. Carcera. Carç. Xirca. Fenassa. Faió.Nom comú en Castellà: Carrizo.

Page 9: 4 flora

Distribució per illes: Ma Me Ei Ca. Hàbitat: Bosc i garriga Balear, des de vora la mar fins als cims més alts de la Serra de Tramuntana.

Característiques per reconeixer-la: El càrritx forma part del típic paisatge de les nostres muntanyes. S'ha estès moltíssim afavorida pels incendis que provoquen els pastors per generar pastures per les ovelles. Es tracta d'una gramínia de grans dimensions de fulles aspres al tacte que poden arribar a tallar la pell de les mans si l'agafam sense cura.

Família LABIATAE ROMANÍGènere Rosmarinus  Nom: Rosmarinus officinalisNom comú en Català : Romaní. Romer. Nom comú en Castellà: Romero.Distribució per illes: Ma Me Ei Fo Ca.Hàbitat: Abundant des de vora la mar fins a les muntanyes. Llocs calcàris.Endèmica: No.

Característiques per reconeixer-la: El romaní és una de les plantes mediterrànies més conegudes per la tradició dels seus usos culinaris i medicinals. Les fulles són lineals, dures i amb l'anvers blanquinós. Les flors són blaves. Pot florir tot l'any, però a la natura sol tenir una floració de tardor i una altre al principi de la primavera. Basta olorar-la per reconèixer-la.

Família CRUCIFERAE RAVENISSAGènere Sisymbrium  Nom: Sisymbrium irioNom comú en Català : Matallums. Apagallums. Bufallums. RavenissaNom comú en Castellà: Matacandil. Ireos.

Page 10: 4 flora

Partesana. Oruga leonina. Gebana. Rabanillo amarillo.Distribució per illes: Ma Me Ei Fo Ca.Hàbitat: Prats.Endèmica: No.

Característiques per reconeixer-la: Freqüent als herbassars, sovint a dins d'ambients urbans. Es caracteritza per tenir un raïm a la part de dalt de la tija que creix a mesura que van madurant les flors. Les flors obertes a la part de dalt són diminutes amb pètals grocs; just per davall hi ha els fruit immadurs, aquest són llargs, prims, i estan erectes sobrepassant a les flors que tenen just a sobre. Les fulles són tendres, estan molt retallades. Floreix durant una gran part de l'any, especialment a l'hivern i primavera.