Embed Size (px)
Citation preview
8. AUGUST DE
PRIMA PORTA
8. AUGUST DE
PRIMA PORTA
CATALOGACIÓ
Títol: August de Prima Porta.
Autor: Desconegut.
Comitent: Senat de Roma, escultura
triada possiblement per la seva dona
Lívia.
Cronologia: Original bronze del
segle I aC (19 aC); còpia marbre del
14 dC (any de la mort d’August) o 19
dC.
Estil: Romà imperial (alt imperi).
Influència republicana (retrat) i
idealisme hel·lenitzant.
Localització d’origen: A la vil·la
romana Ad Gallinas Albas (propietat
de Lívia), a Prima Porta, nord de
Roma.
Localització actual: Museu del
Vaticà, Roma (Braccio Nuovo).
ANÀLISI FORMAL
Tipologia: Escultura, RETRAT i RELLEU
HISTÒRIC a la cuirassa, estàtua honorífica.
Forma o tipus: Escultura exempta, dempeus.
Material: Original de bronze. Còpia en marbre
de Luni (Carrara) i amb restes de policromia.
Tècnica: Original: Fosa. Còpia: Talla.
Cromatisme: Policromada.
Dimensions: 2’04 m (alt).
Tema: August és representat com a
emperador en tota la seva glòria, com a
home, amb un rostre molt més jove que el que
li corresponia quan va morir, i com a militar
genial: a la cuirassa hi ha detallats els èxits a
Hispània i a la Gàl·lia, que ell pacificà
(l’original fou esculpit per commemorar el fi de
les Guerres Pàrtiques i inici de la Pax
Augustae).
FITXA TÈCNICA (documentació general)
8
AUGUST DE PRIMA PORTA
(original bronze s. I aC, 19 aC; còpia
marbre 14 dC, any mort August, o 19 dC)
DESCONEGUT
MUSEU VATICÀ (Braccio Nuovo).
ROMA. ITÀLIA
1.- INSERCIÓ EN EL
CONTEXT HISTÒRIC (1p)
1.- CONTEXT HISTÒRIC
• Després de la fundació de Roma, el 753 aC, la civilització romana es pot dividir
en tres grans períodes històrics:
• 1r) Monarquia etrusca (segles VIII-VI aC, 753-509 aC).
Periodització • 2n) República (segles VI-I aC, 509-27 aC).
• 3r) Imperi (segles I aC -V dC, 27 aC-476 dC).
Pompeu (cap al 55-50 aC). Marbre (25 cm).
Anònim. (0461) Còpia del segle I.
Ny Carlsberg Glyptotek, Copenhague.
Lloba Capitolina (ss. V-IV aC).
Bronze. Vespasià.
• El retratat en aquesta escultura, Octavi
August, fou el primer emperador de Roma
(del 27 aC al 14 dC), qui va posar fi a las
guerres de conquesta, a partir del qual
comença un període de pau que, excepte
guerres esporàdiques, va durar dos segles
(Pax romana).
1.- CONTEXT HISTÒRIC
Hispània
Gàl·lia
1.- CONTEXT HISTÒRIC
• August és representat com a
emperador en tota la seva glòria,
com a home, amb un rostre molt
més jove que el que li corresponia
quan va morir, i com a militar
genial: a la cuirassa hi ha detallats
els èxits a Hispània i a la Gàl·lia,
que ell pacificà (l’original fou
esculpit per commemorar el fi de
les Guerres Pàrtiques i inici de la
Pax Augustae).
Guerrer bàrbar persa, un part de la frontera de
l’Eufrates, retorna els emblemes, les àguiles
preses a les legions de Cras (derrotades el 53 aC),
i més tard en altra derrota a Antonino.
Hispània Hispània
Gàl·lia Gàl·lia
Guerrer bàrbar persa, un part de la frontera
de l’Eufrates, retorna els emblemes, les
àguiles preses a les legions de Cras
(derrotades el 53 aC), i més tard en altra
derrota a Antonino.
Hispània
Gàl·lia
Guerrer bàrbar persa,
un part de la frontera
de l’Eufrates
Hispània
Gàl·lia
Guerrer bàrbar
persa, un part
de la frontera
de l’Eufrates
• Per als romans les arts figuratives (escultura i pintura) tingueren sempre un
marcat caràcter realista. És més, sembla que el principal objectiu de la seva obra
plàstica és la representació verídica. I aquesta és una de les constants que
perviuen, fins avui, en la cultura mediterrània.
1.- CONTEXT HISTÒRIC
Junio Lucio Brutus (segle III aC, 300-250). Anònim. (0416) Musei Capitolini. Roma.
• Però, la cultura romana no es pot sostreure, en absolut, de la influència grega,
tot i que l’art hel·lènic tendeix més cap a l’abstracció i la idealització (BELLESA
IDEALITZADA).
1.- CONTEXT HISTÒRIC
• En l’art romà i en concret en l’escultura, també, va haver importants canvis, si en
l’època republicana dominava el realisme extrem, durant l’Imperi, i fins els Flavis,
la forta influència grega es denota en els retrats dels emperadors, que eren
idealitzats (se’ls confereix un caràcter diví) i resumien totes les virtuts que havia de
tenir qualcú excepcional per a governar tan vast imperi (retrats de Cèsar i d’August).
1.- CONTEXT HISTÒRIC
Vell Torlònia (cap el 70-60 aC). Retrats d’Octavi August (segle I aC).
1.- CONTEXT HISTÒRIC
Retrats de Juli Cèsar.
Cèsar Chiaramonti (27-20 aC). Marbre (26cm).
Musei Vaticani. Roma.
Retrats de Juli Cèsar (cap al 50 aC).
1.A.- L’AUTOR
I LA SEVA OBRA
• L’autor és anònim i va començar una nova
tradició, el retrat, que té l’origen o es remunta al
culte dels avantpassats i als retrats funeraris
de tradició etrusca.
Retrats August
• L’estàtua tractada rep el nom tant del personatge retratat, August, primer
emperador romà, com del lloc, Prima Porta, on va ser trobada el 20 d’abril de
1863, al nord de Roma, concretament a la vil·la romana Ad Gallinas Albas,
propietat de Lívia i on es va retirar quan va enviudar d’August. Actualment, es
troba en el Braccio Nuovo dels Museus del Vaticà, Roma.
1.A.- L’AUTOR I LA SEVA OBRA
2.- ANÀLISI TÈCNICA
I FORMAL (1p)
• És una còpia de marbre de Luni (Carrara), del
14 dC (any de la mort d’August) o del 19 dC, d’un
original de bronze, fet trenta anys abans (segle I
aC, probablement del 19 aC) i actualment perdut.
• La còpia encara conserva restes de daurat,
púrpura i blau, entre d’altres colors, en què fou
policromada.
2.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL
• Aquest retrat inaugura
un tipus d’escultura que es
caracteritza per la fidelitat
a la fisonomia, que els
emperadors adoptaren per
ser retratats.
• És una estàtua honorífica de mides lleugerament superiors al natural, 2’04 m,
que mostra l’emperador Octavi August com un general victoriós.
2.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL
• Es pot observar des de diferents perspectives, tot i que cal destacar que la
part posterior de l’estàtua ha estat toscament treballada, cosa que indica
que probablement es trobava dins una fornícula oberta en el mur.
2.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL
• L’escultura és un retrat exempt o d’embalum
rodó de cos sencer, que representa a
l’emperador Octavi August amb túnica i cuirassa
(thoracata), esculpida amb relleus que fan
al·lusió als èxits militars d’August a Hispània i
a la Gàl·lia. Per tant, apareix personificat com a
thoracatus, amb els atributs de cònsol, és a dir,
caracteritzat com a cap suprem de l’exèrcit romà
en el moment d’arengar les tropes.
• August apareix dempeus, representat com un
jove d’aspecte idealitzat amb el peu dret
avançat, que en suporta tot el pes, mentre
flexiona i fa retrocedir la cama esquerre
adoptant una postura de contraposto, que
recorda la del Dorífor de Políclet (escultura que
crea diagonals entre els membres tensos i els
relaxats, tret característic de l’escultura clàssica
grega).
2.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL
RITME ALTERNANT: Les extremitats inferiors són la major representació del caminar de l’heroi. L'estàtua descarrega el seu pes sobre la cama dreta (que es manté recta). Com la cama dreta suporta tot el pes del cos, el maluc s’aixeca. Tota la postura del cos depèn d’aquesta acció. Per contra, doblega la cama esquerra, en posició d’aixecar el peu en una tímida actitud d’iniciar el pas i d’avançar. La cama esquerra, com que no aguanta cap pes, fa que baixi el maluc. Les lleugeres inclinacions dels malucs i les espatlles compensen la tensió anterior. El braç dret penja i es presenta relaxat, i l'esquerre es doblega per sostenir una llança.
10.6 Anàlisi formal i tècnica COMPOSICIÓ, POSTURA NATURAL I RITME ALTERNANT:
• L’emperador té el braç dret aixecat,
en el moment de màxima autoritat, un
gest de comandament, en actitud
d’orador o d’un home que guia i arenga
les seves tropes i es mostra victoriós
(posició com l’escultura etrusca de
l’Orador, de bronze, que representa
un home que pronuncia un discurs i és
el seu precedent etrusc), mentre que
el braç esquerre, que es correspon
amb la posició de la cama del mateix
costat, sosté el ceptre consular i
recull la túnica o paludamentum.
Està representat en el
moment de donar un
discurs a l’exèrcit.
L’orador realitzat en bronze,
representa un home que pronuncia
un discurs. Precedent etrusc.
2.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL
• Mentre que la posició
de la mà esquerre indica
clarament que hi portava
una llança o un bastó de
comandament.
• El braç esquerre aguanta i recull els plecs d’un
mantell (la túnica o paludamentum), on
l’abundància de plecs, magistralment treballats,
creen un ric efecte de clarobscur i moviment.
Naturalisme dels
plecs de la roba
2.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL
2.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL
• El braç dret alçat, i el braç esquerra
sosté la túnica i porta una llança o un
bastó de comandament.
• La vertical marca clarament el centre
de l’escultura.
2.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL
• Presenta la postura del contraposat,
on el braç dret, alçat, es correspon
amb la cama dreta que es troben en
tensió, en canvi el braç esquerra està
doblegat com la cama esquerra, més
relaxada, ambdós més enrere.
2.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL
• La postura dels
braços no és pas
exactament la
mateixa del Dorífor,
però l’August de
Prima Porta troba,
igualment, l’equilibri.
Un art aristocràtic. August de Prima Porta i Dorífor de Políclet.
2.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL
Alexandre Magne August
• Referent al rostre de l’emperador,
observem, també, les característiques
pròpies dels retrats oficials d’August, la
idealització de les faccions, ell cabells
cauen lleugerament revoltats i recorden
els d’Alexandre Magne.
2.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL
• Al seus peus, l’escultura del dofí de Venus
amb Eros (un nin que cavalca sobre el dofí),
ubicada en el pedestal, resol el problema de la
sustentació de l’estàtua de marbre, figura que
no existia a l’estàtua de bronze original, i serveix
també per recordar l’origen diví de l’emperador
i la seva immortalitat, donat que, com a membre
de la gens Julia, era descendent d’Enees, fill
de la deessa Venus (ICONOGRAFIA).
2.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL
“Còpia” en marbre de Luni (Carrara)
2’04 m
Dempeus
Com un general victoriós
Mant vermell de general
“paludamentum”
Cuirassa molt cenyida
Descalç
Eros/Cupido
i dofí de Venus
Ceptre
Braç dret alçat
. Signe d’autoritat, gest de comandament
. Actitud d’orador
. Guia de les tropes (legions)
Durant l’època d’August els
artistes s’inspiren en els
models grecs
CONTRAPPOSTO
Pes equilibrat
És la romanització del
Dorífor de Policlet
2.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL
3.- ASPECTES
ICONOGRÀFICS (1p)
• August de Prima Porta és la
romanització del Dorífor de Policlet.
3.- ASPECTES
ICONOGRÀFICS
• EL DOFÍ DE VENUS AMB EROS. El nin/Eros que cavalca sobre el dofí de
Venus serveix, també, per recordar l’origen diví de l’emperador i la seva
immortalitat, donat que, com a membre de la gens Julia, era descendent
d’Enees, fill de la deessa Venus.
3.- ASPECTES ICONOGRÀFICS
• El peu que sosté l’estàtua és un dofí,
al·lusió a la victòria naval d’Actium (31 aC),
en què la flota d’Octavi desfà les forces de
Marc Antoni i Cleopatra, eliminant el darrer
obstacle per a la proclamació de l’Imperi.
• Es presenta a Cupido/Eros, l’ajudant de
Venus, cavalcant sobre el dofí, amb
connotacions religioses, fent referència a
l’origen diví de la família Júlia, per tant,
atribuint a August un origen diví emparentat
amb la deessa Venus.
• L’emperador apareix amb els peus
descalços com un heroi olímpic, la qual cosa
fa datar l’obra després de la seva mort (14
dC), en el moment de la seva divinització.
• Els peus descalços simbolitzen l’entrada d’August a l’Olimp (divinització) i l’inici
del seu culte, del qual la seva dona Lívia fou sacerdotessa.
3.- ASPECTES ICONOGRÀFICS
2.- ANÀLISI TÈCNICA I FORMAL
Escultura sedent de Lívia Drusila, dona d’August (principis segle I dC).
• La cuirassa, molt cenyida al cos i que, seguint la tècnica dels draps mullats,
deixa entreveure un tors musculós, il·lustra una rica iconografia, plena de relleus
que lloen les victòries militars d’August.
3.- ASPECTES ICONOGRÀFICS
• En el centre, a la dreta, apareix
un guerrer bàrbar persa, un
dels parts de la frontera de
l’Eufrates, que retorna els
emblemes, les àguiles que
havien pres a les legions de
Cras, quan les van derrotar i
humiliar (el 53 aC, una generació
abans d’esculpir l’estàtua), i més
tard en l’altra derrota a
Antonino; per tant, simbolitza la
recuperació dels estendards que
els parts havien robat, és a dir,
August aconsegueix recuperar
l’honor de les legions i de la
pròpia Roma: “Res Publica
Restaurata”.
3.- ASPECTES ICONOGRÀFICS
Hispània
Gàl·lia
Guerrer bàrbar persa,
un part de la frontera
de l’Eufrates
• En el relleu, Tiberi, en el que és una acció propagandística en la cuirassa del seu
padastre, acut a la trobada amb l’emissari dels parts, acompanyat de la Lloba
capitolina i envoltat per una sèrie de divinitats, que donen un valor mític a
l’esdeveniment. S’aprofita el prestigi d’August per a promocionar a Tiberi, futur
emperador, i se’l fa partícip dels triomfs del seu padastre.
• Qui rep les insígnies de Roma, amb
casc i situat a l’esquerre, és el símbol
del mateix déu Mart, déu de la guerra,
acompanyat de la Lloba Capitolina,
personificat amb Tiberi (fill de Lívia), dos
símbols dels orígens de Roma, amb el
que vol vincular-se August.
• Possiblement, Lívia va triar aquesta
escena per a la cuirassa de l’estàtua, que
havia de representar August en el seu
aspecte diví, perquè fou Tiberi, el seu fill
preferit, qui va anar a recollir els
trofeus.
3.- ASPECTES ICONOGRÀFICS
Tiberi i Lloba
capitolina
Tiberi i la Lloba capitolina
Hispània
Gàl·lia
1.- CONTEXT HISTÒRIC
• August Al costat hi figuren les
dues províncies pacificades i
humiliades: Hispània i la Gàl·lia.
• A la nostra esquerra, Hispània,
figura tombada amb aspecte afligit,
la província derrotada per August i
incorporada totalment a l’imperi
després de la derrota dels
càntabres, que lliura la típica
espasa hispana, la “glaudius
hispaniensis” en senyal de
derrota. I a la dreta, al costat
oposat, la personificació de la
Gàl·lia, pacificada després de les
guerres de Juli Cèsar i també
incorporada totalment, que lliura
els símbols de la seva província, la
trompeta zoomorfa i un porc
senglar.
Hispània Hispània
Gàl·lia Gàl·lia
Hispània
Gàl·lia
Guerrer bàrbar persa,
un part de la frontera
de l’Eufrates
Hispània
Gàl·lia
Guerrer bàrbar
persa, un part
de la frontera
de l’Eufrates
“glaudius hispaniensis”
trompeta zoomorfa i un
porc senglar
• En la part inferior Apol·lo i Diana,
August sentia devoció per a aquestes
divinitats.
• Apol·lo sobre un monstre alat (grifo)
amb la lira (símbol de cultura,
refinament, coneixements d’aritmètica,
harmonia i altres arts, que s’havien de
dominar per a tocar-la bé); August
seria el protector de les arts i Apol·lo
el protector del seu govern,
s’identificava amb el déu amb la virtut
de sanador perquè havia salvat a Roma
de la guerra civil.
• Diana, a la dreta, és invocada com a
mare de la nova generació de
romans que viurà en pau gloriosa i
procurarà força, serà la protectora dels
nins.
• Tot dos, déus del sol i la lluna, dels
joves i de les al·lotes.
Apol·lo Diana
3.- ASPECTES ICONOGRÀFICS
Diana
Apol·lo
Apol·lo
• Totes les escenes emmarcades
per un marc cosmològic, el Cel i
Gea, la Terra.
• A dalt, sobre els pectorals de la
cuirassa, està Caelus, desplega
els seu mantell que cobreix el món
per albergar als mortals, i per
aquesta volta celestial, el Sol amb
la seva quadriga renova la seva
carrera cada dia, aportant llum i
calor a l’Univers, i il·luminant les
passes d’August. Per davant del
carro vola la personificació de la
Rosada (rocío), que du a la mà
esquerra la gerra fumejant, al seu
darrere està el Llumí (Fòsfor,
Lucifer, estel de la matinada), i
junt al carro l’Aurora que anuncia
el nou dia, companya inseparable
del Sol. Gea
Caelus
3.- ASPECTES ICONOGRÀFICS
Llumí
Rosada
Aurora
Caelus
Caelus
Gea
Gea
Rosada Aurora
Aurora Rosada
Llumí
Llumí
• A sota en la vertical del melic de la
cuirassa, Tellus, anomenada en
Roma Terra Mater, tombada i amb els
emblemes de la fertilitat, entre els
que destaca la banya de
l’abundància, per la qual la humanitat
rep els fruits del sòl. La Terra
assimilada, sovint, a Ceres, del que
deriva el nom dels cereals.
• Si es mira amb cura es veu sota els
seus braços, dos nins, tal vegada,
Ròmul i Rem, els bessons
amamantats per la lloba.
• Les ombreres de la cuirassa
representen altres esfinxs alades,
iconografia clàssica i comú que
acompanyen, sovint, les al·legories
militares (en arquitectura als
carcanyols o “enjutes”, les victòries
alades).
Gea /Ceres
3.- ASPECTES ICONOGRÀFICS
Esfinxs
alades
Ròmul/Rem
Esfinxs
alades
Ròmul/Rem Ròmul/Rem
Gea /Ceres
Fertilitat: banya abundància
3.- ASPECTES ICONOGRÀFICS
3.- ASPECTES ICONOGRÀFICS
1. L’Aurora guiant la
quadriga del Sol.
2. Caelus (Sol).
3. Fòsfor (Lucifer, estel de
la matinada).
4. La Rosada (rocío), junt a
Llumí (3), precedeix
l’Aurora.
5. Hispania.
6. Apol·lo sobre el grifo.
7. La Terra nutrícia, amb
dos fills i la Cornucòpia.
8. Diana sobre un cerv.
9. Gàl·lia.
10. Mart i la Lloba Capitolina
reben les ensenyes
romanes que retorna un
guerrer de l’Imperi part.
3.- ASPECTES ICONOGRÀFICS
3.- ASPECTES ICONOGRÀFICS
3.- ASPECTES ICONOGRÀFICS
1. Apol·lo sobre el grifo.
2. La Terra nutrícia, amb dos
fills i la Cornucòpia.
3. Diana sobre un cerv.
4. Tiberi / Mart i la Lloba
Capitolina reben les
ensenyes romanes que
retorna un...
5. ... guerrer de l’Imperi part.
6. Hispania.
7. Gàl·lia.
8. L’Aurora guiant la quadriga
del Sol.
9. Quadriga de Caelus.
10. La Rosassa (rocío), junt a
Llumí (Fòsfor, Lucifer,
estel de la matinada),
precedeix l’Aurora.
11. Caelus (Sol).
3.- ICONOGRAFIA
Ròmul/Rem
Fertilitat: banya abundància
Tiberi Acció
propagandística de
Lívia, aprofitant el
prestigi d’August
per promocionar al
seu fill Tiberi
Caelus, Cel, en grec Urà
Terra mater
Hispània
vençuda
Gàl·lia vençuda
Àguiles Insígnies de
les legions
Rosada i llumí Aurora
Apol·lo Diana
Part Poble bàrbar
de les
fronteres de
l’Eúfrates
I
C
O
N
O
G
R
A
F
I
A
C
U
I
R
A
S
S
A Ròmul i Rem
• Reconstrucció de la policromia. Els
retrats romans es policromaren fins al
segle II. En imposar-se la monocromia, neix
el costum de fer una incisió en la pupil·la
amb el trepà (Colós de Constantí).
3.- ASPECTES ICONOGRÀFICS
ROMA: RETRAT
Colós de Constantí.
3.- ASPECTES ICONOGRÀFICS
Retrat del cap colossal de Constantí (cap al 315 dC). Musei Capitolini.
Basílica de Majenci o Constantí (306-312 dC). Baix Imperi. Fòrum de Roma.
3.- ASPECTES ICONOGRÀFICS
3.- ASPECTES ICONOGRÀFICS
3.- ASPECTES ICONOGRÀFICS
4.- JUSTIFICACIÓ DE L’ESTIL,
MODELS I INFLUÈNCIES (1p)
4.- ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES
• L’escultura romana emfatitza els esdeveniments històrics (relleu històric) i
les personalitats públiques, reforça així el seu sentit propagandístic. Es
caracteritza per un gran realisme, en el qual té un lloc privilegiat el retrat, que
adquireix, en el temps, gran profunditat psicològica (Caracal·la).
Junio Lucio Brutus
(segle III aC, 300-250).
Anònim. (0416) Musei
Capitolini. Roma. Retrat de Caracal·la (cap al 215 dC).
Retrat de Caracal·la (cap al 215 dC).
4.- ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES
• Referent a l’estil, aquest magistral retrat de cos sencer de l’emperador August
recull la influència del retrat republicà, caracteritzat pel seu realisme, perquè
els trets fisonòmics de l’emperador són perfectament identificables, però està més
a prop de l’idealisme hel·lenitzat, que del realisme llatí, perquè malgrat
l’exactitud de les faccions de l’emperador amb la mirada seriosa i els
característics cabells, el rostre tranquil i distant ha estat idealitzat, seguint l’art
grec, també pel contraposto, les proporcions anatòmiques i el drapejat. És una
estàtua inspirada en el Dorífor de Políclet, però té un certa semblança amb cert
retrat romà d’època republicana conegut com l’Orador.
4.- ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES
• És un retrat oficial d’inspiració grega i amb clara
finalitat propagandística (propaganda
governamental típica romana), amb connotacions
polítiques, per una part, en l’escenificació de la
seva tasca pacificadora a la cuirassa, el mateix
August ordenaria la construcció d’un altar dedicat a
la Pau (Ara Pacis Augustae) i, també,
connotacions religioses, atribuint-li un origen
diví emparentat amb la deessa Venus.
4.- ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES
A.- FUNCIÓ
• Escultura encarregada pel Senat
de Roma (comitent) i, possiblement,
triada per la seva dona Lívia, fou
feta per glorificar a August i
marcar la seva entrada a l’Olimp.
• Exalta les gestes d’August com a
fundador i pacificador de l’Imperi.
Instrument, per tant, de propaganda
política, tant de la família d’August
com de l’Imperi, en tots els racons
del qual aparegueren escultures
d’aquest estil. També serví a Lívia
per promocionar la figura del seu
fill, Tiberi, hereu d’August.
• L’art romà tenia una voluntat
històrica que no tenia el grec.
• Volien deixar constància dels seus èxits, sempre glorificant el seu
present i el seu passat (RELLEU HISTÒRIC).
B.- DUES TIPOLOGIES D’ESCULTURA
ROMANA: RETRAT I RELLEU NARRATIU
• En el retrat, el naturalisme físic és
importantíssim, però a aquest naturalisme,
calia sumar-li que el rostre reflectís les
qualitats ètiques i polítiques del personatge.
• a) Reflecteix el trets de
la fisonomia d’August
però embellits.
• b) Retrat idealitzat ple
de serenitat.
• c) Transmet confiança i
un cert aire humanitari.
• d) Cabell arrissat.
• Els relleus reflecteixen l’interès romà per
la història i la glorificació del passat.
a) Relleu narratiu de les gestes de l’emperador i
dels seus déus protectors.
• En conclusió, aquest retrat és molt
significatiu del sentit pràctic romà,
que veia en el retrat imperial més un
vincle de propaganda que la recerca
del cànon de bellesa ideal, que tant
havia preocupat els grecs.
• El poder polític i religiós
concentrat per August, amb qui
comença el període imperial posant fi a
la república (ESTIL DE L’ALT IMPERI
ROMÀ), queda palès en aquesta
obra artística.
• Així, l’estàtua abandona la tradició hel·lenística que solia
representar els herois en una actitud i una nuesa que els
assimilava a la divinitat, la llança en la tradició grega i la toga
en la primitiva tradició romana republicana. D’aquesta
manera, l’expressió d’August, malgrat la idealització i la
seva divinització, demostra que es tracta d’un ésser humà
i comunica serenitat (REALISME IDEALITZAT).
4.- ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES
• Aquesta escultura va donar lloc a un nou prototip, a partir de les seves
característiques van ser representades moltes màximes autoritats, tot i que
van calçades amb sandàlies perquè fan al·lusió a la grandesa terrenal i no a
l’aspecte diví.
4.- ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES
• Per exemple, aquesta imatge d’August
Prima Porta és una imatge Thoracata, en
qualitat de cap militar absolut.
• També podia ser representat com Pontífex
Maximus: amb un mantell en el cap oficiant
com a cap religió o sumo sacerdot (com el
retrat d’August del Museu de les Termes,
Roma).
• Togatus: representant l’emperador amb
toga senatorial, cap civil absolut (exemple és
el retrat d’August com a pretor, Museu del
Louvre).
• Altres models eren el retrat eqüestre, del
que tan sols conservem un exemple, el de
Marc Aureli a cavall.
• I el retrat l’apoteòsic, que representa
l’emperador seminu, personificant algun déu
romà (en cert aspecte, el retrat d’August
Prima Porta té característiques
apoteòsiques, donat que va descalç).
• Durant l’època imperial es desenvolupen nous models iconogràfics de retrat
imperial:
August divinitzat (Apoteòsic), togat (Pretor) i
amb vel (Pontífex Maximus)
4.- ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES
Pontifex maximus o sumo
sacerdot: amb un mant que li
cobreix el cap i una patena.
Cònsol: amb toga (“togato”,
vestidura militar) i amb el braç
alçat guiant les tropes.
Pretor: amb el rotllo o edicte de les lleis a la mà.
General: amb la cuirassa (“toracato”).
Divinitzat. El poder de
l’emperador va augmentar i
va arribar a la divinització,
sobretot, un pic mort (nou
tipus de retrat): tors
descobert (casi seminu),
corona de llorer al cap i, en
ocasions, atributs divins
com l’àguila de Júpiter.
Eqüestre: reservat als
emperadors (a cavall).
RETRATS
D’EMPERADORS
(diferents moments dels
seus càrrecs)
COM A
4.- ESTIL, MODELS I
INFLUÈNCIES
• Però, el veritable origen de la nova tradició del
retrat romà es trobava en el culte als
avantpassats i als fidelíssims retrats funeraris
de l’art etrusc.
4.- ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES
Junio Lucio Brutus
(segle III aC, 300-250).
Anònim. (0416) Musei
Capitolini. Roma.
• A partir d’aquí i de les innegables influències gregues de l’etapa d’August,
el retrat romà seguirà evolucionant en els sigles posteriors, de vegades seguint
el camí de la idealització, d’altres marcat per un realisme més profund, i unes
altres demostrarà un major interès per la captació psicològica del personatge
retratat (Caracal·la).
4.- ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES
• En realitat, n’hi ha més de vuitanta representacions
d’August en diversos moments de la seva vida (fins i
tot en la seva decrepitud). Tant a la còpia de marbre
(talla), feta quan l’emperador era mort, com a l’original
de bronze (fosa), August és il·lustrat amb un rostre
jove, que en cap cas es correspon a la realitat.
4.- ESTIL, MODELS I INFLUÈNCIES
REALISTA REALISTA HEL·LÈNIC
IDEALITZAT
BAIX IMPERI
(segles IV - V)
SIMPLIFICACIÓ
HIERATISME
REPÚBLICA
(segles VI - I aC)
ALT IMPERI
(segles I - III)
>< EVOLUCIÓ DEL RETRAT
8. AUGUST DE
PRIMA PORTA
Hispània
