Abstracció

Tècniques d’Expressió Graficoplàstica

IES Torre del Palau

1r Batxillerat Arts

De la Figuració a l’Abstracció

Tècniques graficoplàstiques IES Torre del Palau 1r Batxillerat Arts

Abstracció

Tornava de fer esbossos, encaparrat enels meus pensaments, quan, a l’obrir laporta de l’estudi, vaig trobar-me davantd’un quadre de bellesa indescriptible iincandescent. Perplex, vaig aturar-memirant-lo. El quadre no tenia cap tema,no descobria cap mena d’objecteidentificable i estava compost totalmentde taques brillants de color. Finalment,m’hi vaig acostar més, i aleshores vaigreconéixer què era allò realment: el meupropi quadre posat de costat damunt delcavallet… Aquell fet va posar demanifest que l’objectivitat, la descripciód’objectes, no era necessària en lesmeves pintures i, de fet, les perjudicava.

Vassily Kandinsky, 1908.

És considerat el primer pintor del segle XX que va fer unaobra deliberadament abstracta.

V. Kandinsky. Primera aquarel·la Abstracta. 1910


Abstracció

El terme art abstracte es pot aplicar en el sentit més ampli, a qualsevol tipus d’art que norepresenti objectes reconeixibles (molt art decoratiu, per exemple) però que méscorrentment s’aplica a aquelles formes de l’art del segle XX en que s’abandona laconcepció europea tradicional de l’art com a imitació de la natura.

Què és l’art abstracte?

Leonardo Da Vinci. Sta. Anna, la Mare deDéu i el Nen.

Art figuratiu

Banys àrabs. Alhambra de Granada

Art decoratiu abstracte

Barnett Newman. Dionysius. 1949

Art abstracte modern


Abstracció

Tot i que l’art abstracte modern s’ha desenvolupat en molts moviments i “ismes” diversos,s’hi poden reconèixer tres tendències bàsiques:


Constantin Brancusi. Ocell a l ’espai. 1932-40

1) la reducció o síntesi de lesaparences naturals a formesradicalment simplificades,com en el cas de l’obra deBrancusi;

3) l’expressió “lliure”espontània, com ara enl’action painting.

2) la construcció d’objectesd’art a partir de formesbàsiques no figuratives, comara en els relleus de BenNicholson;

Ben Nicholson. Relleu.

Jackson Pollock. Watery paths. 1947


Abstracció

Habitualment s’atribueix a Kandinsky el fet d’haver realitzat , vers el 1910, el primerquadre plenament no figuratiu.

Els moviments d’avantguarda de la primera meitat del segle XX es van caracteritzar per lavoluntat de trencar amb les formes artístiques del passat. El paper de l’art i de l’artista sónreplantejats. L’expressió personal de les emocions, i les idees subjectives dels creadors esconvertiren en la seva principal motivació. En contraposició, la necessitat de representarde manera imitativa la realitat externa va perdre interès.

Es “ismes” es succeïen molt ràpidament. Les experimentacions realitzades pels artistesd’aquests moviments, van anar obrint el camí vers l’abstracció.



Abstracció

Les primeres avantguardes (1900-1940)

Destrucció de la representació perspectiva vigentdes del Renaixement. Es combinen múltiples puntsde vista en una sola imatge.

Cromatisme reduit a tonalitats neutres.

Geometrització de les formes.

Predomini de formes i colors plans.

Més diversitat cromàtica. Major síntesi formal.

Desapareix qualsevol indici de clarobscur.

Ús del collage.

Cubisme Analític

(1907-1912)

Cubisme Sintètic

(1912-1917)

Cubisme

Aportacions

Violència cromàtica (tons purs i saturats). Taquesplanes i extenses. Els colors són independents delsde la realitat. Línies de contorn gruixudes.Absència d’efectes lumínics.

Període

1905-1907

Moviment

Fauvisme


Abstracció

Trencament amb l’art del passat. Voluntat de crearun art adaptat als nous temps: les màquines, elmoviment de la ciutat, la velocitat… Expressen elmoviment mitjançant repeticions seqüencials de laimatge. Fragmentació i descomposició dels volums.

Milà. (1909-1916)

Futurisme

Aportacions

Intensitat cromàtica. Representació de les angoixesinteriors humanes. Formes anguloses idistorsionades. Crítica social. Atracció per l’artprimitiu. Colors independents dels de la realitat.

Recerca de l’autenticitat, del més essencial de larealitat. Reducció del naturalisme fins a l’abstracció.

Període

Die Brücke.Dresden.

(1905-1913)

Der BlaueReiter. Munic.

(1913-1919)

Moviment

Expressionisme


Abstracció

Els moviments revolucionaris que culminaren el1917, van impulsar una nova estètica, arraconantl’art burgès. El suprematisme s’endinsa per primercop en l’abstracció geomètrica pura (formesgeomètriques i colors plans).

El constructivisme és un art al servei de larevolució i del poble, que defensa la integració deles arts: pintura, escultura, fotografia, cartellisme,disseny i arquitectura. Formes deslligades de larepresentació. Predomini geomètric i lineal.

Rússia

(1915-1925)Suprematisme iConstructivisme

Aportacions

Negació de l’art convencional. Anti-art. Rebel·lia.Qüestiona l’existència de l’art. Defensa la llibertat,l’atzar, la contradicció, el caos. Fomenta laprovocació. Fotomuntatges. Ús d’objectesindustrials i de materials de rebuig.

Període

(1916-1920)

Moviment

Dadaísme


Abstracció

Escola de disseny, arquitectura i indústria. Modelde les escoles d’art i disseny fins avui.

Investigació de formes pures que donaren lloc al’estètica del racionalisme. Els artistes Kandinsky,Klee, Albers –entre d’altres- en fóren professors.

Els nazis van clausurar la Bauhaus.

Alemanya

(1919-1933)Racionalisme.Bauhaus

Aportacions

Recerca d’una nova estètica d’ordre universal.Depuració de la forma fins alló que és essencial:plans i linies, colors plans i saturats. Composicionsque cerquen l’harmonia i l’equilibri dinàmic.

Període

Holanda.

(1917-1939)

Moviment

Neoplasticisme.De Stijl


Abstracció

Aportacions

Defensen l’automatisme psíquic, lliure del controlde la raó. L’inconscient i els somnis, temescentrals. Investigació de noves tècniques: frottage,grattage, decalcomania, pintura automàtica…

Dins del grup, el corrent automatista (Miró,Masson) és el que s’apropa més a l’abstracció.

Període

(1924-1939)

Moviment

Surrealisme

La Segona Guerra Mundial posa punt i final a molts dels primers movimentsd’avantguarda.

Un nombre important d’artistes i arquitectes europeus emigren als EUA, esdevenintimpulsors de l’art contemporani nord-americà.

A partir dels anys quaranta, l’abstracció, d’una manera o una altra, està plenamentincorporada al llenguatge artístic contemporani, a banda i banda de l’Atlàntic.


Abstracció

Les segones avantguardes (1945-1970)

Llenguatge expressiu fonamentat en l’abstracció,però lluny del rigor geomètric. Émfasi en lamaterialitat pictòrica, en les textures. Incorporacióde nous materials (sorra, grava, fusta…) Expressiódel món interior de l’artista (sensacions, emocions,estats d’ànim). Experimentació, llibertat, intuició.

Europa

(1945-1960)

Informalisme

Aportacions

Absència de relació amb l’objectivitat. Expressiólliure i subjectiva de l’inconscient. Espontaneïtat.Exploració de l’atzar com a recurs creatiu.Importància en el procés i en l’acte de creaciópictòrica. Grans formats. Gran llibertat en l’ús delcolor. Molta diversitat estètica: grans superfícies decolor pla; gestualitat, taques, gotejos; composicionssimbòliques…

PeríodeEUA.

(1942-1955)

Moviment

Expressionismeabstracte


Abstracció

Incorporació del moviment –real o virtual- com aelement plàstic dominant. Fonamentat en les lleisde la percepció. Estructures de repetició, figuresambigües. Ús d’altres suports i materials (plàstics,circuits elèctrics, reflectants…). Sovint impliquen laintervenció activa de l’observador.

(1955-1970)Art cinètic.Op-Art

Aportacions

Simplicitat formal. Superfícies i contorns nítids,sense efectes tàctils ni il·lusió de volum. Color ple.Predomini de la simetria. Sèries d’obres ambafinitats formals.

PeríodeEUA.

(1959-1966)

Moviment

Nova Abstracciónord-americana

L’art del segle XX



Piet Mondrian. Arbre vermell. 1908. Oli sobre tela. 70 x 99 cm Piet Mondrian. Arbre gris. 1911. Oli sobre tela. 78,5 x 107,5 cm.

Les imatges següents són reproduccions d’obres del pintor holandès Piet Mondrian.

Pretenen mostrar una trajectòria interpretativa que parteix d’un referent objectual figuratiu, que ésconduït fins a l’abstracció.



Piet Mondrian. Arbres florits.1912. Oli sobre tela. 65 x 75cm.

Piet Mondrian.Composició Arbres II.1912. Oli sobre tela.

Piet Mondrian.Composicióoval (Arbres).1913. Oli sobretela. 93 x 78cm. .



Piet Mondrian. ComposicióNúm 8. 1914. Oli sobre tela.94,4 x 55,6 cm

Piet Mondrian.Composició en blau,gris i rosa. 1913. Olisobre tela.

Piet Mondrian. Composicióamb gris i marró c lar 1918.Oli sobre tela. 80,2 x 49,9cm.



Piet Mondrian. Composició amb vermell, groc i blau.1921. Oli sobre tela. 39,5 x 35 cm.

Piet Mondrian. Composició amb vermell, groc i blau. 1921. Olisobre tela.



Piet Mondrian. Composició. 1933. Oli sobre tela. 41.2 x 33.3 cm.

Piet Mondrian. Composició II amb línies negres. 1930. Oli sobre tela.



Piet Mondrian. Broadway Boogie Woogie. 1942-1943. Oli sobre tela. 127 x 127 cm



Edouard Manet. Dinar damunt l ’herba. 1863. Oli sobre tela. 214 x 270 cm



Pablo Picasso. Dinar damunt l ’herba. 1960 Pablo Picasso. Dinar damunt l ’herba. 1960

Pablo Picasso. Dinar damunt l ’herba. 1960 Pablo Picasso. Dinar damunt l ’herba. 1960



Pablo Picasso. Dinar damunt l ’herba. 1962



Diego Velázquez. Las Meninas, o La família de Felip IV.1656. Oli sobre tela. 318 x 276 cm. Museu del Prado,Madrid.



Pablo Picasso. Las Meninas. 1957. Museu Picasso. Barcelona



Pablo Picasso. Las Meninas. 1957. Museu Picasso. Barcelona Pablo Picasso. Las Meninas. 1957. Museu Picasso. Barcelona


Proposta de treball

Metodologia:

Seleccionar una de les tres imatges presentades, corresponents a tres obres d’art figuratiu.

Analitzar els elements que integren la imatge: formes, colors, textures, relacions de mides, centresd’interès visual, línies de força, ritmes, estructures compositives…

Determinar quin o quins dels elements analitzats constituirà el principal argument de síntesi, i quin oquins dels moviments artístics d’avantguarda presentats, esdevindran referent estètic.

Fases i condicions del treball:

Fer una sèrie d’esbossos a color –proporcionals al format definitiu-, que mostrin un procés de síntesicap a l’abstracció (mitjançant simplificació formal, o mitjançant la geometrització, o tendint a la llibertatexpressiva i espontània).

Seleccionar un mínim de 4 esbossos. Ordenar-los.

Elaborar una imatge final sobre un suport de fusta prèviament imprimat. Tècnica: tremp de cola,preparant artesanalment el material pictòric. El producte definitiu ha d’estar ben acabat, i serà laculminació del procés d’abstracció iniciat amb els esbossos.

Proposta de treball: Síntesi d’una imatge, de la figuració a l’abstracció.


Proposta de treball

Proposta de treball: Síntesi d’una imatge, de la figuració a l’abstracció.

Pel que fa a l’ús del color, no es podrà aplicar ni blanc ni negre purs, i es triarà una de les següentsopcions:

Predomini de colors anàlegs (harmonia cromàtica fent variacions de matisos d’un to)

Contrast de doble complementaris (dues parelles de tons o matisos complementaris)

Contrast de colors ternaris (3 tons equidistants en el cercle cromàtic)

Fer una memòria escrita -pot estar acompanyada d’indicacions gràfiques-, argumentant tota la presa dedecisions :

Explicar quins referents i criteris estètics s’han tingut en compte en el plantejament del treball.

Descriure el procés de síntesi, comentant la seqüència d’esbossos preparatoris.

Fer una justificació argumentada dels recursos expressius i tècnics adoptats (formes, opciócromàtica, composició, ús del material i dels instruments...)

Autocrítica i conclusions dels resultats obtinguts.


Proposta de treball

Opció Imatge A. Edward Hopper. Diumenge. 1926. Oli sobre tela. 73,6 x 86,3. Phill ips Collection, Washington, EUA.


Proposta de treball

Opció Imatge B. Edward Hopper. Ocells nocturns. 1942. Oli sobre tela. 72,2 x 144. Chicago Art Institute, EUA.


Proposta de treball

Opció Imatge C. Edward Hopper. Mar de fons. 1939. Oli sobre tela. 91,4 x 127. Corcoran Gallery of Art, Washington, EUA.


Proposta de treball

Cercle cromàtic

1

1 1

22

2

Escala de saturacióEscala de lluminositat

Tons complem

entaris

Ma

tiso

s d

e c

olo

rsa

nà

leg

s

Education

Abstracció