ACCENTUACIÓ

LA SÍL·LABA

La síl.laba és cadascun dels cops de veu que fem quan diem una paraula.

Tres, set-ze

El nucli de la síl·laba és sempre una vocal.

En general una paraula té tantes síl.labescom vocals:

ca-sa, ca-di-ra

1 síl·laba = monosíl·laba2 síl·labes = bisíl·laba3 síl·labes = trisíl·laba+3 síl·labes = polisíl·laba

L’ACCENT GRÀFICHi ha dos tipus d’accent gràfic:

Obert `Tancat ´

Les vocals poden dur accent gràfic:

SISTEMA VOCÀLIC

En estudiar els sons vocàlics, cal tenir en compte, per una banda, les diferències que hi ha entre les vocals tòniques i les àtones.

SISTEMA DE LES VOCALS TÒNIQUES DEL CATALÀ

∂ (è)

o

∂

ui

SISTEMA DE LES VOCALS ÀTONES DEL CATALÀ

mòbil

sabata

ulleres

mocador

VOCALS TÒNIQUES

SONS /ɑ/ /ɛ/ /∂/ /e/ /ɔ/ /o/ /i/ /u/oberta E

obertaE

neutraE

tancadaO

obertaO

tancadatancada tancada

GRAFIES I ACCENTS à è è é ò ó í ú

EXEMPLES mà cel verd vell sol ros pi mut

VOCALS ÀTONES /∂/ S’escriu A o E /o/ /i/ /u/

EXEMPLES maneta celístia verdet vellet solet rossa pinar muda

ACCENTUACIÓLes paraules poden ser:

Agudes, si la síl·laba tònica és la darrera.

cla-tell ge-noll a-mics

Planes, si la síl·laba tònica és la penúltima.

col-ze es-pat-lla pes-ta-nya

Esdrúixoles, si la síl·laba tònica és l’antepenúltima.

llà-gri-ma pàl·li-da tò-ni-ca

NORMES D’ACCENTUACIÓ

NO s’accentuen si acaben en i o u que forma part d’un diftong:

re-mei a-vui ca-çau

•S’accentuen les paraules AGUDES que acaben en: •vocal

•vocal+s •–en •–in.

a, e, i ,o, uas, es, is, os, us

–en

–in•S’accentuen les paraules PLANES que NO acaben en:

ma-tí pa-ra-dís de-pèn

plà-tan cèr-col ú-nic

S’accentuen si acaben en i o u que forma part d’un diftong:re-me-nà-veu ser-vís-siu

Sempre accentuam les paraules esdrúixoles:

fí-si-ca mú-tu-a his-tò-ri-a

L’ACCENT GRÀFIC DE LA E

Excepcions més usuals:

De paraules esdrúixoles: església, llémena.

De paraules planes: cérvol, préssec, feréstec, ésser, néixer, créixer, prémer, esprémer, témer, érem, éreu.

De les agudes: - clixé, consomé, jaqué, peroné, ximpanzé, rebé, també, abecé, després, només - Les que fan el plural en –essos com congrés (congressos), ingrés (ingressos), exprés, succés... (llevat de xerès, interès i espès).

Les terminacions verbals, exemple: vindré, tinguéssiu... (llevat de reté (retenir), manté (mantenir), encén (encendre), entén (entendre), estén (entendre), estén (estendre), i pretén (pretendre).

En general tant siguin agudes, planes o esdrúixoles l’accent és sempre obert: è

L’ACCENT GRÀFIC DE LA O

Si la paraula és esdrúixola o plana l’accent serà obert: òSi la paraula és aguda, l’accent serà tancat: ó

ò __ __ __ ò __ __ __ ó

Excepcions més usuals:

De les esdrúixoles: fórmula, pólvora, tómbola, tórtora.De les planes: estómac, furóncol, córrer (i derivats).De les agudes: arròs, espòs, repòs, talòs, terròs, això, allò, però...Compostes amb monosíl·labs: rebò, retrò, reclòs, capgròs, semitò, ressò, debò...

L’ACCENT DIACRÍTIC•L’accent diacrític serveix per distingir dues paraules que s’escriuen igual, però tenen un significat diferent.

dona (femení) dóna (de donar)

BÉ/BÉNS (patrimoni o adverbi) BE/BENS (mamífer)

BÓTA/BÓTES (recipient) BOTA/BOTES (calçat o verb BOTAR)

DÉU (divinitat) DEU (cardinal o verb DEURE)

DÓNA/DÓNES (verb DONAR) DONA/DONES (persona)

ÉS/SÓN (verb ESSER)ES/SON (pronom, possessiu o ganes de

dormir)

FÉU (passat verb FER) FEU (present verb FER)

MÀ (extremitat) MA (possessiu)

MÉS (adverbi) MES (conjunció o trenta dies)

MÈU (d’un moix) MEU (possessiu)

MÒLT (verb MOLDRE) MOLT (quantitat)

MÓN (planeta) MON (possessiu)

NÉT/-A/-S/-ES (parentesc NET/-A/-S/-ES (absent de brutor)

ÓS (mamífer) OS (del cos)

PÈL (vellositat) PEL (per+el)

QUÈ (interrogatiu i darrere prepos.)

QUE (altres casos)

SÉ (verb SABER) SE (pronom)

SÍ (afirmació) SI (condició, nota musical o pronom)

SÒL (solar, terra) SOL (la resta de significats)

TÉ (verb TENIR) TE (la resta de significats)

ÚS (verb USAR) US (pronom)

VÉNS/VÉNEN (verb VENIR) VENS/VENEN (verb VENDRE)

VÓS (tractament personal) VOS (pronom feble)

Recorda!

L'accent diacrític es conserva en els compostos:

déu: adéu, pregadéu... féu: desféu, reféu... mòlta: remòlta... món: rodamón... nét: besnét, renét... pèl: contrapèl, repèl... sòl: subsòl...

•Hi ha un seguit de mots que, de vegades, pronunciem malament i això fa que els accentuem malament. Els més importants són:

Mots aguts Mots plans Mots esdrúixols

comitè, fluor, futbol, handbol, heroi, hoquei, interval, iber, oboè, timpà, policrom, poliglot, el Tibet, xassís, xofer

amoníac, atmosfera, austríac, cardíac, leucòcit, magnetòfon, medul·la, míssil, monòlit, omòplat, policíac, pròsper, rèptil, termòstat, tèxtil, torticoli,

aurèola, diòptria, èczema, elèctrode, Etiòpia, Hèlsinki, Himàlaia, olimpíada, període, pneumònia, políedre, Sàhara

Classificau les paraules següents i accentuau-les:

abstinencia, (jo) veure, (ell) vingue, sise, digue portugues, preten verdos, enten relliscos quarante entretingues, eficiencia vindre, plujos veies dissidencia vinte, llegire frances, tinguessiu encen, frances, dese,

Formes verbals: ................................................................................................Numerals: ...........................................................................................................Gentilicis: ...........................................................................................................Adjectius derivats: ..........................................................................................Mots derivats acabats en -ència: ..................................................................Substantius derivats: ......................................................................................

Va bé recordar algunes sèries en que els mots s'accentuen sempre de la mateixa manera:

Formes verbals: veuré, llegiré...; vingué, digué; entretingués, veiés...

Numerals: sisè, desè, vintè, quarantè…

Gentilicis: francès, portuguès, aranès…

Adjectius derivats: verdós, plujós, relliscós…

Mots derivats acabats en -ència: abstinència, eficiència, dissidència...

Substantius derivats: afecció, estimació, impressió, informació...

TÒNICASEPARA SÍL·LABES

AGUDA-PLANA-ESDR.TÒNICA

SEPARA SÍL·LABES

AGUDA-PLANA-ESDR.TÒNICA

SEPARA SÍL·LABES

AGUDA-PLANA-ESDR.

lliço bestia bruixolamuscul  interfon musicacanto bascula aguilaindustria debo matalas(vos.) ereu congres emissioentristissiu merit tombolaningu textil neixercervol espos vindranesglesia resso canviareclos fucsia haguereusere serie biologiazoologic perque hereucantare allo accespagina historia estudiacapgros Antonia sereubalco facil fenomensexamens examen presenciaclinica paciencia esposgreixos  reptil digueaixo arros exitrepos tambe prolegha entes retol espremer(ell) compren modul creixervoste coneixer exclosdespres (generos)

menjarem

(futur)

menjarem

(ahir)despres (no ara) debil volgueavio propia xinescentim prodig cançocorreguerem termic inundacio erem ocorrer autocton

ACCENTUACIÓ OBERTES-TANCADES

ACCENTUACIÓ.

1.- Expliqueu per què s’accentuen aquestes paraules:

Líquid

Avió

Ràdio

Elegància

Fàcil

Família

Tómbola

Cabàs

2.- Expliqueu per què no s’accentuen aquestes paraules:

Roba

Maria

Pinyol

Febrer

Porta

Parlarem

Carrer