Emi Mateo Cafemn Illa de Rodes 2013-2014

Els accidents Disbàrics són conseqüència de la realització de qualsevol activitat en un medi sotmès a pressió diferent a la habitual que pot provocar una amplia varietat de trastorns.

Són poc freqüents, però poden ser molt greus inclús extremadament greus, un accident disbàric ha de ser conduït el més depresa possible “a la cambra hiperbàrica més propera”.

A Espanya es produeixen anualment uns 100-150 accidents de busseig del quals un 35% seran greus.

A Catalunya es produeixen cada any al voltant de 50 accidents disbàrics de busseig. D’ells el 60 % passen en aigües de la Costa Brava, d’aquest casos reben tractament hiperbàric a l’hospital de Palamós, al CRIS (Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines) de Barcelona i a Perpinyà.

TIPUS DE BUSSEIG

BUSSEIG PROFESSIONAL : A poca o mitjana profunditat.

BUSSEIG RECREATIU O ESPORTIU: La major part de l’activitat té lloc a la Costa Brava (Girona).

BUSSEIG EN APNEA: A gran profunditat i durant moltes hores, pot provocar trastorns disbàrics.

ACCIDENTS NO DISBÀRICS: Inherents a la immersió en el mitjà aquàtic; amb independència de la pressió o profunditat assolida (hipotèrmia, xoc termodiferencial, traumes aquàtics).

ACCIDENTS DISBÀRICS: Ocasionats per un canvi en la pressió ambiental.

CLASSIFICACIÓ DELS ACCIDENTS:

ACCIDENTS DISBÀRICS

DISBARISME BAROTRAUMÀTIC: És degut a un increment relatiu de pressió que la caixa toràcica manté quan un bussejador ascendeix de forma molt ràpida sense eliminar el sobrant de gas pulmonar, és la Síndrome d’Hiperpressió Intratoràcica (SHI): l’aire impulsat per la major pressió del tòrax en relació la pressió ambiental, penetra per espais virtuals, causant símptomes toracopulmonars i, a vegades, embolisme gasós a les arteries cerebrals. Aquest síndrome és independent de la durada de l’immersió i es pot produir a poca profunditat, apareixent durant el procés d’ascens o poc temps després.

DISBARISMES DESCOMPRESSIUS: És degut a la sobresaturació que el gas respiratori (Nitrogen) experimenta en alguns teixits durant la immersió. Durant el retorn a la superfície, aquest excés de gas dissolt ha de retornar a uns valors acceptables per l’organisme. Per aquest motiu el bussejador ha de seguir un procediment descompressiu d’acord amb unes taules de descompressió o un descompressímetre.

En funció del temps d’estada al fons, de la profunditat màxima assolida, de factors individuals, del protocol descompressiu adoptat, l’excés de gas dissolt pot canviar d’estat de forma brusca i formar bombolles dins els teixits, sobretot a la medul.la lumbar. Els símptomes apareixen a les 4-6 hores posteriors a l’immersió i fins a 72 hores més tard.

SIMPTOMATOLOGIA

● AFECTACIONS NEUROLÒGIQUES

- Quadre hipòxic-isquèmic: Monoparèsia, parestèsies (33,2%), paraplegia (4%), hemiplegia, tetraplegia (1,5%).

- Xoc medul.lar.

- Síndrome vertiginosa no coclear. (18,3%)

- Síndrome cerebel.lósa, marxa atàxica (29,5%)

- Retenció urinària.

● QUADRE REOLÒGIC-HEMODINÀMIC

- Coagulopatia de consum.

- Hemoconcentració (1,2%)

- Estat d’hipercoagulabilitat.

● SÍMPTOMES TORACOPULMONARS

- Pneumomediastí

- Pneumotòrax (7,6%)

- Pneumopericadi

● SÍMPTOMES MUSCULARS

- Dolor muscular erràtic (45%) que afecta sobretot a espatlles, extremitats superiors i regió lumbar.

● SÍMPTOMES CUTANIS

- Erupció en tronc i extremitats.

MESURES A ADOPTAR EN EL LLOC DE L’ACCIDENT

SUPORT VITAL BÀSIC (SPV) a càrrec dels companys de busseig i acompanyants o AVANÇAT (SPA) si hi ha un equip d’assistència i transport primari d’emergències (ATPE) en la zona de l’accident.

Valoració de l’estat neurològic i del possible compromís hemodinàmic.

Desnitrogenació: Administració d’oxigen normobàric al 100%, per eliminar l’excés de gas insert, frenar la formació de bombolles i disminuir la mida dels èmbols gasosos.

Col.locar l’accidentat en posició de decúbit supí o posició lateral de seguretat, evitar la posició de Trendelenburg.

Protecció tèrmica (manta d’alumini).

Rehidratar al pacient (mig got d’aigua cada 5 minuts) o amb cristal.loids o dextran de baix pes molecular.

En cas de sospita de lesió medul.lar aplicar el protocol corresponent.

Segons la valoració inicial trasllat a un centre de medicina hiperbàrica. A Catalunya hi ha l’hospital de la Creu Roja de Barcelona i l’Hospital de Palamós.

RECOMANACIONS ESPECÍFIQUES PEL TRASLLAT

El destí i el mitjà de transport varia segons l’estat clínic del pacient. És molt aconsellable que el company d’immersió acompanyi sempre a l’accidentat per tal de facilitar la informació tècnica de l’accident.

Evitar acceleracions brusques i forces centrífugues que poden provocar migració dels èmbols gasosos.

El trasllat aeri s’ha de realitzar en les condicions baromètriques més properes al nivell del mar:

- Cabina pressuritzada de l’avió.

- Vol visual a baixa cota.

CONCLUSIONS

Els accidents disbàrics de busseig constitueixen una autèntica emergència mèdica, requereix una atenció preferent i especialitzada. Sempre és necessari consultar a un Centre de Medicina Hiperbàrica, en la majoria de casos, serà imprescindible la recompressió en cambra hiperbàrica.

BIBLIOGRAFIA

1.- Ruano M. Tomo C. Manual de soporte vital avanzado. Ed. Masson 2003.

2.- Lloret J.Muñoz. Protocolos terapéuticos de Urgencias. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Ed. Masson 2004.

3.- Desola Alá J. Enfermedades disbáricas. Rec Clin Esp 1995: 195: 741-743

http://www.apunts.org/watermark/ctl_servlet?_f=10&pident_articulo=13105785&pident_usuario=0&pident_revista=278&fichero=278v36n135a13105785pdf001.pdf&ty=3&accion=L&origen=apunts&web=www.apunts.org&lan=es

http://www.webprofessionals.serviciosmedicos.es/index.php%3Foption%3Dcom_rubberdoc%26view%3Ddoc%26id%3D22%26format%3Draw%26Itemid%3D131&prev=/search%3Fq%3Daccidents%2Bdisb%25C3%25A0rics%26biw%3D1366%26bih%3D651

VIDEO RESCAT DE SUBMARINISTES DEL GRAE

https://www.youtube.com/watch?v=qhMfj9biXGI