Activitat 1. marc legal

Activitat 1:L’Educació Secundària en la L.O.E.

Elisabet Espinach CamposMarta Blasco AhicartRafa Merino Benavent

Aprenentatge i ensenyament

de les Ciències Experimentals i la

Tecnologia SAP104

ÍNDEX Comparativa de les generalitats entre Reial

Decret 1631/2006 d’estudi d’ESO i el Reial Decret 1467/2007 d’estudis de Batxillerat

Reial Decret 1631/2006 Annex I: Competències bàsiques Annex II: Matèries de l’ESO

Reial Decret 1467/2007

Principis generals (article 1)

Principis generals (article 1)

Articles comuns

Finalitats (article 2)

Finalitats (article 2)

Articles comuns

Objectius de l’ESO (article 3)

Articles comuns

Objectius del batxillerat (art. 3)

Articles comuns

Currículum (article 6) Currículum (article 9)

Articles comuns

Objectius, continguts i criteris d’avaluació (article 8)

Objectius, continguts i criteris d’avaluació (annex 1) (article 10)

Articles comuns

horari (article 9) Horari (article 11)

Articles comuns

Avaluació (article 10) Avaluació (article 12)

BATXILLERAT

Articles comuns

ESO Promoció (article 11)

Articles comuns

BATXILLERAT

Promoció (article 13)

Articles comuns

ESOTítol de graduat en ESO ( article 15)

1. Els alumnes que en acabar l’educació secundària obligatòria hagin assolit les competències bàsiques i els objectius de l’etapa obtenen el títol de graduat en educació secundària obligatòria

2. Els qui superin totes les matèries de l’etapa obtenen el títol de graduat en educació secundària obligatòria.Així mateix poden obtenir aquest títol aquells que hagin finalitzat el curs amb avaluació negativa en una o

dues matèries, i excepcionalment en tres, sempre que l’equip docent consideri que la naturalesa i el pes d’aquestes matèries en el conjunt de l’etapa no els ha impedit assolir les competències bàsiques i els objectius de l’etapa.

3. Els alumnes que cursin programes de diversificació curricular obtenen el títol de graduat en educació secundària obligatòria si superen tots els àmbits i matèries que integren el programa. Així mateix poden obtenir aquest títol aquells que, havent superat els dos àmbits, tinguin avaluació negativa en una o dues matèries, i excepcionalment en tres, sempre que segons el parer de l’equip docent hagin assolit les competències bàsiques i els objectius de l’etapa.

4. Les administracions educatives poden establir que els qui en finalitzar l’etapa no hagin obtingut el títol de graduat en educació secundària obligatòria i tinguin l’edat màxima a què fa referència l’article 1.1 disposin durant els dos anys següents d’una convocatòria anual de proves per superar les matèries pendents de qualificació positiva, sempre que el nombre d’aquestes matèries no sigui superior a cinc.

5. Els alumnes que hagin cursat un programa de qualificació professional inicial obtenen el títol de graduat en educació secundària obligatòria si han superat els mòduls a què fa referència l’article 30.3.c) de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació.

6. Els alumnes que cursin l’educació secundària obligatòria i no obtinguin el títol reben un certificat d’escolaritat en què constin els anys i les matèries cursats

Articles comuns

BATXILLERATTítol de batxillerat (article 15)

1. Els que cursin satisfactòriament el batxillerat en qualsevol de les seves modalitats rebran el títol de batxiller, que té efectes laborals i acadèmics.

2. Per obtenir el títol de batxiller és necessària l’avaluació positiva en totes les matèries dels dos cursos de batxillerat.

3. D’acord amb el que estableix l’article 50.2 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, l’alumnat que finalitzi els ensenyaments professionals de música i dansa, obtindrà el títol de batxiller si supera les matèries comunes del batxillerat.

Articles comuns

Articles comuns

ESOAutonomia dels centres (art. 17)1. En establir el currículum de l’educació secundària obligatòria, les administracions educatives han de fomentar l’autonomia pedagògica i organitzativa dels centres, afavorir el treball en equip del professorat i estimular l’activitat investigadora a partir de la pràctica docent.

2. Els centres docents han de desenvolupar i completar el currículum i les mesures d’atenció a la diversitat establertes per les administracions educatives, adaptantles a les característiques de l’alumnat i a la seva realitat educativa amb la finalitat d’atendre tot l’alumnat, tant el que té més dificultats d’aprenentatge, com el que té més capacitat o motivació per aprendre. Així mateix, han d’arbitrar mètodes que tinguin en compte els diferents ritmes d’aprenentatge de l’alumnat, afavoreixin la capacitat d’aprendre per si mateixos i promoguin el treball en equip.

3. Els centres també han de promoure compromisos amb les famílies i amb els mateixos alumnes en què s’especifiquin les activitats que uns i altres es comprometen a desenvolupar per facilitar el progrés educatiu.

4. Els centres, en l’exercici de la seva autonomia, poden adoptar experimentacions, plans de treball, formes d’organització o ampliació de l’horari escolar en els termes que estableixin les administracions educatives,sense que, en cap cas, s’imposin aportacions a les famílies ni exigències per a les administracions.

Autonomia dels centres (art. 16)

BATXILLERAT1. En establir el currículum del batxillerat, les administracions educatives han de fomentar l’autonomia pedagògica i organitzativa dels centres, afavorir el treball en equip del professorat i estimular l’activitat investigadora a partir de la seva pràctica docent.

2. Els centres docents han de desenvolupar i completar el currículum adaptant-lo a les característiques de l’alumnat i a la seva realitat educativa.

3. Els centres han de promoure, així mateix, compromisosamb l’alumnat i amb les seves famílies en què s’especifiquinles activitats que uns i altres es comprometen a dur a terme per facilitar el progrés educatiu.

4. Els centres, en l’exercici de la seva autonomia, poden adoptar experimentacions, plans de treball, formes d’organització o ampliació de l’horari escolar en els termesque estableixin les administracions educatives, sense que, en cap cas, s’imposin aportacions a les famílies ni exigències per a les administracions educatives.

ESOOrganització dels tres primers cursos (article 4)

1. D’acord amb el que estableix l’article 24.1 i 3 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, les matèries dels cursos primer a tercer de l’educació secundària obligatòria són les següents:

2. En cadascun d’aquests tres primers cursos, d’acord amb el que estableix l’article 24.2 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, tots els alumnes han de cursar les matèries següents:

ESO

ESO3. En un dels tres primers cursos tots els alumnes han de cursar la matèria d’educació per a la ciutadania i els drets humans, en què s’ha de posar especial atenció a la igualtat entre homes i dones.

4. Les administracions educatives poden disposar, en aplicació de l’article 24.4 de la Llei orgànica 2/2006, de3 de maig, d’educació, que a tercer curs la matèria de Ciències de la naturalesa es desdobli en Biologia i geologia,d’una banda, i Física i química de l’altra. En tot cas, aquesta matèria manté el caràcter unitari als efectes depromoció.

5. En cadascun dels cursos primer i segon els alumnes cursen un màxim de dues matèries més que en l’últim cicle d’educació primària.

6. Així mateix, en el conjunt dels tres cursos, els alumnes poden cursar alguna matèria optativa d’acord amb el marc que estableixin les administracions educatives. L’oferta de matèries en aquest àmbit d’optativitat ha d’incloure una segona llengua estrangera i cultura clàssica. Les administracions educatives poden incloure la segona llengua estrangera entre les matèries a què es refereix l’apartat 1 d’aquest article.

7. Sense perjudici del tractament específic en algunes de les matèries de l’etapa, la comprensió lectora, l’expressió oral i escrita, la comunicació audiovisual, les tecnologies de la informació i la comunicació, i l’educació en valors s’han de treballar a totes les matèries.

8. Els programes de reforç que organitzin els centres en virtut del que disposa l’article 24.8 de la Llei orgànica2/2006, de 3 de maig, d’educació, han d’anar dirigits a l’alumnat a què es refereix l’esmentat article i a aquells altres que ho requereixin. Els programes tenen com a fi assegurar els aprenentatges bàsics que els permetin seguir amb aprofitament els ensenyaments d’aquesta etapa.

Organització del quart curs (article 5)

ESO

1. D’acord amb el que estableix l’article 25.1 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, tots els alumnes han de fer en aquest curs les matèries següents:

ESO2. A més de les matèries esmentades a l’apartat anterior, d’acord amb el que estableix l’article 25.2 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, els alumnes han de cursar tres matèries d’entre les següents:

3. Les administracions educatives poden disposar que la matèria de Matemàtiques s’organitzi en dues opcions en funció del caràcter terminal o propedèutic que aquesta matèria tingui per a cada alumne.

4. En la matèria d’Educació eticocívica s’ha de posar especial atenció a la igualtat entre homes i dones.

5. Sense perjudici del tractament específic en algunes de la matèries d’aquest curs, la comprensió lectora, l’expressió oral i escrita, la comunicació audiovisual, les tecnologies de la informació i la comunicació, i l’educació en valors s’han de treballar a totes les matèries.

6. Els alumnes poden cursar una o més matèries optatives, d’acord amb el marc que estableixin les administracions educatives.

7. Els centres han d’informar i orientar l’alumnat amb la finalitat que l’elecció de matèries a què es refereix l’apartat 2, així com l’elecció de matèries optatives a què fa referència l’apartat 6, facilitin tant la consolidació d’aprenentatges fonamentals, com la seva orientació educativa posterior o la seva possible incorporació a la vida laboral.

8. Els centres han d’oferir la totalitat de les matèries a què es refereix l’apartat 2 d’aquest article. Amb la finalitat d’orientar l’elecció de l’alumnat, poden establir agrupacions d’aquestes matèries en diferents opcions.

9. Només es pot limitar l’elecció de matèries i opcions de l’alumnat quan hi hagi un nombre insuficient d’alumnes per a alguna d’aquestes, a partir de criteris objectius establerts prèviament per les administracions educatives.

ESO

1. A l’annex I d’aquest Reial decret es fixen les competències bàsiques que els alumnes i les alumnes han d’haver adquirit al final d’aquesta etapa.

2. Els ensenyaments mínims que estableix aquest Reial decret contribueixen a garantir el desenvolupament de les competències bàsiques. Els currículums establerts per les administracions educatives i la concreció dels mateixos currículums que els centres realitzin en els seus projectes educatius s’han d’orientar, així mateix, a facilitar l’adquisició d’aquestes competències.

3. L’organització i el funcionament dels centres, les activitats docents, les formes de relació que s’estableixin entre els integrants de la comunitat educativa i les activitats complementàries i extraescolars poden facilitar també l’assoliment de les competències bàsiques.

4. La lectura constitueix un factor primordial per al desenvolupament de les competències bàsiques. Els centres han de garantir en la pràctica docent de totes les matèries un temps dedicat a la lectura en tots els cursos de l’etapa.

Competències bàsiques (article 7)

ESO

Atenció a la diversitat (article 12)

1. L’educació secundària obligatòria s’organitza d’acord amb els principis d’educació comuna i d’atenció a la diversitat de l’alumnat. Les mesures d’atenció a la diversitat en aquesta etapa estan orientades a respondre a les necessitats educatives concretes de l’alumnat i a la consecució de les competències bàsiques i els objectius de l’educació secundària obligatòria i no poden suposar, en cap cas, una discriminació que els impedeixi assolir els objectius esmentats i la titulació corresponent.

2. Les administracions educatives han de regular les diferents mesures d’atenció a la diversitat, organitzativesi curriculars, que permetin als centres, en l’exercici de la seva autonomia, una organització dels ensenyaments adequada a les característiques de l’alumnat.

3. Entre aquestes mesures s’han de preveure els agrupaments flexibles, el suport en grups ordinaris, els desdoblaments de grup, l’oferta de matèries optatives, les mesures de reforç, les adaptacions del currículum, la integració de matèries en àmbits, els programes de diversificació curricular i altres programes de tractament personalitzat per a l’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu.

4. La integració de matèries en àmbits, destinada a disminuir el nombre de professors i professores queintervenen en un mateix grup, ha de respectar els objectius, continguts i criteris d’avaluació de totes les matèries que s’integren, així com l’horari assignat al seu conjunt. Aquesta integració té efectes en l’organització dels ensenyaments però no en les decisions associades a la promoció.

ESO

5. Les administracions educatives, amb la finalitat de facilitar l’accessibilitat al currículum, han d’establir els procediments oportuns quan sigui necessari fer adaptacions que s’apartin significativament dels continguts i els criteris d’avaluació del currículum, a fi d’atendre l’alumnat amb necessitats educatives especials que les requereixin, a què es refereix l’article 73 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació. Les adaptacions s’han de fer buscant el màxim desenvolupament possible de les competències bàsiques; l’avaluació i la promoció han d’adoptar com a referent els criteris d’avaluació que fixen les adaptacions esmentades.L’escolarització d’aquests alumnes en l’etapa d’educació secundària obligatòria en centres ordinaris es pot prolongar un any més, sempre que això afavoreixi l’obtenció del títol a què fa referència l’article 15 i sense detriment del que disposa l’article 28.6 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació.

6. L’escolarització de l’alumnat que s’incorpora tardanament al sistema educatiu s’ha de fer atenent lesseves circumstàncies, coneixements, edat i historial acadèmic. Quan presentin greus carències en la llengua d’escolarització del centre, han de rebre una atenció específica que ha de ser, sempre, simultània a la seva escolarització en els grups ordinaris, amb els quals han de compartir el màxim temps possible de l’horari setmanal.Els qui presentin un desfasament en el seu nivell de competència curricular de dos anys o més poden ser escolaritzats en un o dos cursos inferiors al que els correspondria per edat, sempre que l’escolarització els permeti completar l’etapa en els límits d’edat establerts amb caràcter general. Per a aquest alumnat s’han d’adoptar les mesures de reforç necessàries que facilitin la seva integració escolar i la recuperació del seu desfasament i els permetin continuar amb aprofitament els estudis.

7. L’escolarització de l’alumnat amb altes capacitats intel·lectuals, identificat com a tal pel personal amb ladeguda qualificació i en els termes que determinin les administracions educatives, s’ha de flexibilitzar, en els termes que determina la normativa vigent, de manera que es pugui anticipar la seva incorporació a l’etapa o reduir-se’n la durada quan es prevegi que és el més adequat per al desenvolupament del seu equilibri personal ila seva socialització.

8. Les mesures d’atenció a la diversitat que adopta cada centre formen part del seu projecte educatiu, de conformitat amb el que estableix l’article 121.2 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació.

ESO

Programes de diversificació curricular (article 13)

1. els centres poden organitzar-los després de l’avaluació oportuna, requereixi una organització dels continguts, activitats pràctiques i matèries del currículum diferent de l’establerta amb caràcter general i d’una metodologia específica per assolir els objectius i les competències bàsiques de l’etapa i el títol de graduat en educació secundària obligatòria.

2. Poden participar els alumnes i les alumnes des de tercer curs d’educació secundàriaobligatòria. Així mateix, ho poden fer els qui, una vegada cursat segon, no estiguin en condicions de promocionar a tercer i hagin repetit una vegada en l’etapa. En tot cas la seva incorporació requereix l’avaluació tant acadèmica com psicopedagògica i la intervenció de l’Administracióeducativa, en els termes que aquesta estableixi, i s’ha de fer una vegada escoltats l’alumne i la seva família.

3. Les administracions educatives han d’establir el currículum d’aquests programes en el qual s’han d’incloure dos àmbits específics, un d’aquests amb elements formatius de caràcter lingüístic i social, i un altre amb elements formatius de caràcter cientificotecnològic i, almenys, tres matèries de les establertes per a l’etapa no previstes en els àmbits anteriors, que l’alumnat ha de cursar preferentment en un grup ordinari. Es pot establir, a més, un àmbit de caràcter pràctic.

L’àmbit lingüístic i social ha d’incloure, com a mínim, els aspectes bàsics del currículum corresponents a les matèries de Ciències socials, geografia i història, Llengua castellana i literatura i, si n’hi ha, llengua cooficial i literatura.

L’àmbit cientificotecnològic ha d’incloure, com a mínim, els corresponents a les matèries de Matemàtiques, Ciències de la naturalesa i Tecnologies. Quan la Llengua estrangera no s’inclogui en l’àmbit lingüístic i social s’ha de cursar com una de les tres matèries establertes al paràgraf anterior. En el cas d’incorporar-se un àmbit de caràcter pràctic, pot incloure els contingutscorresponents a Tecnologies

ESO

4. Cada programa de diversificació curricular ha d’especificar la metodologia, els continguts i els criteris d’avaluació que garanteixin l’adquisició de les competències bàsiques, en el marc del que estableixin les administracions educatives.

5. L’avaluació de l’alumnat que cursi un programa de diversificació curricular ha de tenir com a referent fonamental les competències bàsiques i els objectius de l’educació secundària obligatòria, així com els criteris d’avaluació específics del programa.

6. L’alumnat que en finalitzar el programa no estigui en condicions d’obtenir el títol de graduat en educació secundària obligatòria i compleixi els requisits d’edat que estableix l’article 1.1 pot

romandre un any més en el programa.

ESO

Programes de qualificació professional inicial (article 14)

1. Les administracions educatives han d’organitzar i, si s’escau, autoritzar programes de qualificació professional inicial amb la finalitat d’afavorir la inserció social, i laboral dels joves de més de setze anys, complerts abans del 31 de desembre de l’any de l’inici del programa, que no hagin obtingut el títol de graduat en educació secundària obligatòria.

2. Excepcionalment, i amb l’acord d’alumnes i pares o tutors, aquesta edat es pot reduir a quinze anys per a aquells que una vegada cursat segon no estiguin en condicions de promocionar a tercer i hagin repetit una vegada en l’etapa. En tot cas la seva incorporació requereix l’avaluació tant acadèmica com psicopedagògica i la intervenció de l’Administració educativa, en els termes que aquesta estableixi, i el compromís per part del’alumne de cursar els mòduls a què fa referència l’article 30.3.c) de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació.

3. Els programes de qualificació professional inicial han de respondre a un perfil professional expressat a través de la competència general, les competències personals, socials i professionals, i la relació de qualificacions professionals i, si s’escau, unitats de competència de Nivell 1 del Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals incloses en el programa.

4. Els programes de qualificació professional inicial inclouen tres tipus de mòduls: mòduls específics que desenvolupen les competències del perfil professional i que, si s’escau, preveuen una fase de pràctiques als centres de treball, respectant les exigències derivades del Sistema Nacional de Qualificacions Professionals i Formació Professional; mòduls formatius de caràcter general que possibiliten el desenvolupament de les competències bàsiques i afavoreixen la transició des del sistema educatiu al món laboral, i mòduls que condueixen a l’obtenció del títol de graduat en educació secundària obligatòria.

ESO

5. D’acord amb el que disposa l’article 30.4 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, les certificacions acadèmiques expedides per les administracions educatives als qui superin els mòduls obligatoris d’aquests programes donen dret, als qui ho sol·licitin, a l’expedició dels certificats de professionalitat corresponents per l’Administració laboral competent.

6. Els mòduls conduents a l’obtenció del títol de graduat en educació secundària obligatòria tenen caràcter voluntari, excepte per a l’alumnat a què es refereix l’apartat segon d’aquest article, i són impartits en centres degudament autoritzats per l’administració educativa competent

7. Els mòduls conduents a l’obtenció del títol de graduat en educació secundària obligatòria s’organitzen de forma modular al voltant de tres àmbits: àmbit de comunicació, àmbit social i àmbit cientificotecnològic.

8. L’àmbit de comunicació inclou els aspectes bàsics del currículum recollits a l’annex II d’aquest Reial decret referits a les matèries de Llengua castellana i literatura i Primera llengua estrangera i incorpora, si n’hi ha, la Llengua cooficial i literatura.

L’àmbit social inclou els que es refereixen a les matèries de Ciències socials, geografia i història, Educació per a la ciutadania, els aspectes de percepció recollits en el currículum d’educació plàstica i visual i Música.

L’àmbit cientificotecnològic inclou aquells referits a les matèries de Ciències de la naturalesa, Matemàtiques, Tecnologies i als aspectes relacionats amb la salut i el medi natural recollits en el currículum d’Educació física. Les administracions educatives poden incorporarar als àmbits corresponents, si així ho consideren convenient, aspectes curriculars de les restants matèries a les quals fan referència els articles 24 i 25 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació.

ESO

9. Les administracions educatives poden establir procediments que permetin reconèixer els aprenentatges adquirits tant en l’escolarització ordinària en l’educació secundària obligatòria, com la resta dels mòduls del programa, per als joves que hagin de cursar els mòduls conduents a títol.

10. L’oferta de programes de qualificació professional inicial pot adoptar modalitats diferents amb la finalitat de satisfer les necessitats personals, socials i educatives de l’alumnat.

11. D’acord amb el que estableix l’article 75.1 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, entre aquestes modalitats s’ha d’incloure una oferta específica per a joves amb necessitats educatives especials que, tenint un nivell d’autonomia personal i social que els permetiaccedir a un lloc de treball, no es puguin integrar en una modalitat ordinària.

Documents i informes d’avaluació (article 16)

El Ministeri d’Educació i Ciència, amb l’informe previ de les comunitats autònomes, ha de determinar els elements dels documents bàsics d’avaluació, així com els requisits formals derivats del procés d’avaluació, que siguin necessaris per garantir la mobilitat de l’alumnat.

ESO

Avaluació de diagnòstic (article 18)

1. L’avaluació de diagnòstic, regulada a l’article 29 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, que han de fer tots els alumnes en finalitzar el segon curs de l’educació secundària obligatòria no té efectes acadèmics, té caràcter formatiu i orientador per als centres i informatiu per a les famílies i per al conjunt de la comunitat educativa.

2. En el marc de les seves competències respectives, les administracions educatives han de proporcionar als centres els models i suports pertinents, a fi que tots puguin fer de manera

adequada aquestes avaluacions.

3. Els centres han de tenir en compte la informació provinent d’aquestes avaluacions per organitzar, entre altres coses, les mesures i els programes necessaris dirigits a millorar l’atenció de l’alumnat i a garantir que assoleixi les corresponents competències bàsiques. Aixímateix, aquests resultats permeten, juntament amb l’avaluació dels processos d’ensenyament i la practica docent, analitzar, valorar i reorientar, si és procedent, les actuacions desenvolupades en els dos primers cursos de l’etapa.

Tutoria i orientació (article 19)

Correspon a les administracions educatives promoure les mesures necessàries perquè la tutoria personal de l’alumnat i l’orientació educativa, psicopedagògica i professional, constitueixin un element fonamental en l’ordenació d’aquesta etapa.

ESO

batxilleratAccés (article 4)

batxilleratEstructura ( article 5)

1. D’acord amb el que estableix l’article 34.1 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, les modalitats del batxillerat són les següents:

2. El batxillerat s’organitza en matèries comunes, matèries de modalitat i matèries optatives.

3. La modalitat d’arts s’organitza en dues vies, una de les quals es refereix a arts plàstiques, disseny i imatge i l’altra a arts escèniques, música i dansa

4. Les modalitats de ciències i tecnologia i d’humanitats i ciències socials tenen una estructura única. No obstant això, dins de cadascuna es poden organitzar blocs de matèries, i fixar en el conjunt dels dos cursos un màxim de tres matèries d’entre les que configuren la modalitat respectiva.

5. En tot cas, els alumnes i les alumnes poden elegir entre la totalitat de les matèries de la modalitat que cursin. A aquests efectes, els centres han d’oferir la totalitat de les matèries i, si s’escau, vies. Només es pot limitar l’elecció de matèries per part de l’alumnat quan hi hagi un nombre insuficient d’aquests, segons criteris objectius establerts prèviament per les administracions educatives. Quan l’oferta de matèries en un centre quedi limitada per raons organitzatives, les administracions educatives han de facilitar que es pugui cursar alguna matèria mitjançant la modalitat d’educació a distància o en altres centres escolars.

6. Quan l’oferta de vies de la modalitat d’arts en un mateix centre quedi limitada per raons organitzatives, el que regula l’apartat anterior s’ha d’entendre aplicable a les matèries que integren la via que s’ofereix

7. Les administracions educatives han d’establir les condicions en què un alumne o alumna que hagi cursat el primer curs de batxillerat en una determinada modalitat pot passar al segon en una modalitat diferent.

batxillerat

batxilleratMatèries comunes (article 6)

1. Les matèries comunes del batxillerat tenen com a finalitat aprofundir en la formació general de l’alumnat, augmentar la seva maduresa intel·lectual i humana i aprofundir en les competències que tenen un caràcter més transversal i afavoreixen seguir aprenent.

2. D’acord amb el que estableix l’article 34.6 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, les matèries comunes del batxillerat són les següents:

3. Amb la finalitat de facilitar l’homogeneïtat de les proves regulades a l’article 38 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, almenys les matèries d’història de la filosofia, història d’Espanya, llengua castellana i literatura i llengua estrangera s’han d’impartir a segon de batxillerat.

batxilleratMatèries de modalitat (article 7)

1. Les matèries de modalitat del batxillerat tenen com a finalitat proporcionar una formació de caràcter específic vinculada a la modalitat elegida que orienti en un àmbit de coneixement ampli, desenvolupi les competències amb més relació amb aquest, prepari per a una varietat d’estudis posteriors i afavoreixi la inserció en un determinat camp laboral.

2. Les matèries de la modalitat d’arts són les següents:

a) Arts plàstiques, imatge i disseny. b) Arts escèniques, música i dansa.

batxillerat3. Les matèries de la modalitat de ciències i tecnologia són les següents:

batxillerat4. Les matèries de la modalitat d’humanitats i ciències socials són les següents:

5. Els alumnes i les alumnes han de cursar en el conjunt dels dos cursos del batxillerat un mínim de sis matèriesde modalitat, de les quals almenys cinc han de ser de la modalitat elegida.

6. Les administracions educatives han de distribuir les matèries de modalitat en els dos cursos que componen el batxillerat garantint que les matèries que, en virtut del que disposa l’annex I, requereixin coneixements inclosos en altres matèries que s’ofereixin amb posterioritat. Només es poden cursar aquestes matèries després d’haver cursat les matèries prèvies amb què es vinculen o haver acreditat els coneixements necessaris.

Matèries optatives (article 8)

1. Les matèries optatives en el batxillerat contribueixen a completar la formació de l’alumnat aprofundint en aspectes propis de la modalitat elegida o ampliant les perspectives de la pròpia formació general.

2. Les administracions educatives han de regular les matèries optatives del batxillerat, de tal manera que l’alumne o l’alumna pugui elegir també com a matèria optativa almenys una matèria de modalitat. L’oferta de matèries optatives ha d’incloure una segona llengua estrangera i tecnologies de la informació i la comunicació.

batxillerat

batxilleratPermanència d’un any més en el mateix curs (article 14)

1. Els alumnes i les alumnes que no promocionin a segon curs han de romandre un any més a primer, que han de cursar de nou en la seva totalitat si el nombre de matèries amb una avaluació negativa és superior a quatre.

2. Els que no promocionin a segon curs i tinguin una avaluació negativa en tres o quatre matèries poden optar per :

-repetir el curs en la seva totalitat.

-matricular-se de les matèries de primer amb avaluació negativa i ampliar la matrícula esmentada amb dues o tres matèries de segon en els termes que determinin les administracions educatives.

En tot cas aquestes matèries de segon no poden requerir coneixements inclosos en matèries de primer curs no superades, ja sigui en funció del que disposa l’annex I d’aquest Reial decret o del que disposin les administracions educatives per a les matèries comunes i optatives. La matrícula en aquestes matèries de segon té caràcter condicionat, i és necessari estar en condicions de promocionar a segon dins el curs escolar perquè aquestes matèries puguin ser qualificades. L’alumnat menor d’edat ha de disposar de l’autorització dels seus pares o tutors per a aquest règim singular d’escolarització.

3. Els alumnes i les alumnes que en acabar el segon curs tinguin una avaluació negativa en algunes matèries s’hi poden matricular sense necessitat de cursar de nou les matèries superades.

Reial Decret 1631/2006 d’estudis d’ESO

Annexe I

Reial Decret 1631/2006 (ESO)

Competències bàsiques

Posar l’accent en aquells aprenentatges que es consideren imprescindibles per a:

• Assolir la realització personal• Exercir una ciutadania activa• Incorporar-se a la vida

adulta de manera satisfactòria

• Aprenentatge continu al llarg de la vida

Les competències bàsiques s’assoleixen com a conseqüència del treball en diferents matèries 8 competències

bàsiques


Competències bàsiques

Competència de comunicació lingüística

Competència matemàtica

Competència Coneixement i la interacció amb el

món físic

Tractament de la informació i competència

digitalCompetència social i ciutadana

Competència cultural i artística

Competènciaper a aprendre a

aprendre

Autonomia i iniciativa personal



Reial Decret 1631/2006 d’estudis d’ESO

Annex II


Matèries de l’ESO

Terra en l’Univers

Energia

Unitat i diversitat de la matèria

Cos humà

Mecànica i química orgànica

Teories biològiques i geològiques


Competències bàsiques a assolirExperiment

s

càlculs

TICs

Evolució història de la ciència

Terminologia específica

Mètode científic


Objectius Conèixer i valorar les interaccions de la ciència amb la societat

Reconèixer el caràcter creatiu de les ciències

1

2

3

4

5

6

7

8

9


Continguts i criteris d’avaluació

Bloc 1. Continguts comuns

- Familiarització amb las característiques bàsiques del treball Científic para comprendre millor els fenòmens naturals y resoldre els problemes que el seu estudio planteja.

- Utilització dels mitjans de comunicació y les tecnologies de la informació per seleccionar informació sobre el medi natural.

- Interpretació de dades i informacions sobre la naturalesa i utilització de dita informació per conèixer-la.

- Reconeixement del paper del coneixement científic en el desenvolupament tecnològic i en la vida de les persones.

- Utilització dels materials i instruments bàsics de’un laboratori i respecte per les normes de seguritat en el mateix.



1r ESO: Ciències de la natura

L’Univers i el Sistema Solar.-L’Univers, estrelles i galàxies, Via Làctia, SistemaSolar.- La Terra como planeta. Los fenòmens naturals relacionats amb el moviment de los astres- Utilització de tècniques de’orientació. Observaciódel cel diürn y nocturn.- El lloc de la Terra en l’Univers: el pas del geocentrisme al heliocentrisme como primera y gran revolució científica.La matèria en l’Universo.- Propietats generales de la matèria.- Estats en els que se presenta la matèria en l’univers i les seves característiques. Canvis d’estat.- Reconeixement de situacions i realització de experiències senzilles en les que se manifesten les propietats generals de sòlids, líquids y gasos.- Identificació de mescles i substancies.- Utilització de tècniques de separació de substancies.- Un Univers format pels mateixos elements.

Bloc 2. La Terra en l’Univers



La atmosfera.- Caracterització de la composició i propietats de la atmosfera. - Fenòmens atmosfèrics. Distinció entre temps i clima.- Maneig d’instruments per mesurar diferents magnitudsLa hidrosfera.- La importància del aigua en el clima- Estudio experimental de las propietats de l’aigua.- L’aigua en la Terra en forma líquida, sòlida y gasosa.- El cicle de l’aigua en la Terra y la seva relació amb el Sol com fuent de energia.- Reserves d’aigua dolça en la Terra: importància de la seva conservació- La contaminació, depuració y cura de l’aigua.

Bloc 3. Materials terrestres

La geosfera.-Diversitat de roques i minerals i característiques que permeten identificar-los.- Importància i utilitat dels minerals.- Observació i descripció de les roques més freqüents. - Utilització de claus senzilles per identificar minerals i roques.- Importància i utilitat de las roques.- Introducció a la estructura interna de la Terra.




- Factors que fan possible la vida en la Terra.- Característiques dels éssers vius. Interpretació de les seves funcions vitals.- El descobriment de la cèl·lula. Introducció al estudi de la biodiversitat. La classificació dels éssers vius: els cinc regnes.- Utilització de claus senzilles d’identificació de éssers vius.- Els fòssils i la història de la vida.- Utilització de la lupa i el microscopi òptic per la observació i descripció de diferents organismes.- Valoració de la importància de mantenir la diversitat de los éssers vius. Anàlisis dels problemes associats a la seva pèrdua.

Bloc 4. Els éssers vius i la seva diversitat




Criteris d’avaluació

1. Elaboració de models senzills del sistema solar.2. Comprendre els principals arguments que justifiquen el

desenvolupament de les teories astronòmiques i l’evolució històrica.

3. Interpretar quantitativa i qualitativament algunes propietat de la matèria. Ús d’instrumental científic.

4. Ús de materials en la construcció d’objectes amb propietats determinades.

5. Obtenir i analitzar dades de diferents variables meteorològiques usant instruments de mesura adequats. Coneixement dels greus problemes de contaminació.

6. Interpretar i elaborar problemes sobre el cicle de l’aigua. Reducció del consum i èmfasis en la reutilització dels recursos.

7. Distingir entre els diferents tipus de roques i minerals.8. Reconèixer i descriure les característiques de

l’estructura, organització i funció dels éssers vius.




2n ESO: Ciències de la natura

L’energia i els sistemes materials-Energia com a concepte fonamental per a estudiar els canvis. Valoració del paper de l’energia en les nostres vides.-Anàlisis i valoració de les diferents fonts d’energia, renovables i no renovables.-Problemes associats amb l’obtenció, transport i ús de l’energia.-Prendre consciència de la importància de l’estalvi d’energia.

Bloc 2. Matèria i Energia

Calor i temperatura.- El calor como agent productor de canvis. Distincióentre calor i temperatura.- Reconeixement de situacions i realització de experiències senzilles en les que se manifesten els efectes del calor sobre els cossos.- Interpretació del calor com a forma de transferència d’energia.- Valoració de les aplicacions de la utilització pràcticadel calor.Llum i so- Llum i visió: els objectius com fonts secundaries de llum.- Propagació rectilínia de la llum en totes direccions.- Reconeixement de situacions i realització d’experiències senzilles per posar-la de manifest. Ombres i eclipsis.- Estudi qualitatiu de la reflexió i de la refracció.- Descomposició de la llum: interpretació dels colors.- So i audició. Propagació i reflexió del so.- Valoració del problema de la contaminació acústicai lumínica.

Bloc 3. Transferència d’energia



Bloc 4. Transformacions geològiques degut a l’energia interna de la Terra

Transferència d’energia en l’interior de la Terra.- Les manifestacions de l’energia interna de la Terra: erupcions volcàniques i terratrèmols.- Valoració de los riscs volcànics i sísmics i importància de la seva prevenció.- Identificació de roques magmàtiques i metamòrfiques i relació entre la seva textura i el seu origen.- Manifestacions de la geodinàmica interna en el relleu terrestre.




Bloc 5. La vida en acció

Les funcions vitals- La nutrició: obtenció i ús de matèria i energia pels éssers vius. Nutrició autòtrofa i heteròtrofa. La importància de la fotosíntesis en la vida de la Terra.- La respiració en els éssers vius.- Las funciones de relació: percepció, coordinació i moviment.- Característiques de la reproducció sexual i asexual.- Observació i descripció de cicles vitals en animals i plantes.

Bloc 6. El medi natural

- Biosfera, ecosfera y ecosistema.- Identificació dels components d’un ecosistema. Influencia dels factorsabiòtics i biòtics en els ecosistemes.- Ecosistemes aquàtics d’aigua dolça i marins.- Ecosistemes terrestres: els biomes.- El paper que desenvolupen els organismes productors, consumidors i descomponedors en l’ecosistema.- Realització d’indagacions senzilles sobre algun ecosistema de l’entorn.





1. Relacionar el concepte d’energia amb la capacitat de realitzar canvis.

2. Importància del calor i les seves aplicacions.3. Ús de termes com la reflexió i la refracció per explicar

fenòmens naturals.4. Concepció dinàmica de la natura. Transformacions que

poden existir entre diferents roques.5. Reconèixer i interpretar adequadament els principals

riscs geològics interns.6. Funcions vitals dels éssers vius, les diferències entre la

nutrició d’éssers autòtrofs i heteròtrofs, característiques de la reproducció i la funció de relació.

7. Concepte d’ecosistema i els elements que el onformen.




3r ESO: Física i Química

La naturalesa corpuscular de la matèria- Contribució de l’estudio dels gasos al coneixement de l’estructura de la matèria.- Construcció del model cinètic per explicar les propietats dels gasos.- Utilització del model per la interpretació i estudi experimental de les lleis dels gasos.- Extrapolació del model cinètica dels gasos a altres estats de la matèria.- La teoria atòmica-molecular de la matèria.- Revisió dels conceptes de mescla i substància. - Procediments experimentals per determinar si un materiales una mescla o una substància. La seva importància en la vida quotidiana.- Substàncies simples i compostes. Experiències de separació de substàncies d’una mescla. Distinció entre mescla i substància composta. Introducció de conceptes per mesurar la riquesa de substàncies en mescles.- La hipòtesis atòmica-molecular per explicar la diversitat de les substàncies: introducció del concepte d’lement químic.

Bloc 2. Diversitat i unitat en l’estructura de la matèria




Bloc 3. Estructura interna de les substàncies

Propietats elèctriques de la matèria.- Importància de la contribució de l’estudi de l’electricitat al coneixement de l’estructura de la matèria.- Fenòmens elèctrics.- Valoració de les repercussions de l’electricitat en el desenvolupament científic i tecnològic amb en les condicions de vida.Estructura de l’àtom.- Models atòmics de Thomson y de Rutherford.- Caracterització dels isòtops. Importància de les aplicacions de les substàncies radioactives i valoració de les repercussions del seu ús per als éssers vius i el medi ambient.

Bloc 4. Canvis químics i les seves repercusions

Reaccions químiques i la seva importància.- Interpretació macroscòpica de la reacció química com processos de transformació de unes substàncies en altres. Realització experimental de alguns canvis químics.- Descripció del model atòmic-molecular para explicar les reaccions químiques. Interpretació de la conservació de la massa. Representació simbòlica.- Valoració de les repercussions de la fabricació iús de materials i substàncies freqüents en la vida quotidiana.




1. Capacitat de buscar bibliografia sobre temes científics2. Propietats dels gasos, model cinètic, representació i

interpretació de gràfiques...3. Diferència entre substància o mescla, tècniques de

separació, concentració...4. Elements químics i la seva abundància.5. Experiències electrostàtiques6. Models atòmics i com han evolucionat.7. Introducció a la reactivitat química.




4t ESO: Física i Química

Bloc 2. Forces i moviments

- Les forces com a causa dels canvis de moviment.- Caràcter relatiu del moviment. Estudi qualitatiu dels moviments rectilinis i curvilinis.- Estudi quantitatiu del moviment rectilini i uniforme. Acceleració. Galileu i l’estudi experimental de la caiguda lliure.- Els principis de la Dinàmica com a superació de la física «del sentit comú». Identificació de les forces que intervenen en la vida quotidiana: formes de interacció. Equilibri de forces.- La pressió. Principi fonamental de l’estàtica de fluids. La pressió atmosfèrica: disseny i realització d’experiències per posar-la de manifest. La superació de la barrera cel-Terra: Astronomia i gravitació universal- La Astronomia: implicacions pràctiques i el seu paper en les idees sobre l’Univers.- El sistema geocèntric. El seu qüestionament i el sorgiment del model heliocèntric.- Copèrnic i la primera gran revolució científica. Valoració i implicacions del enfrontament entre dogmatisme i llibertat d’investigació. Importància del telescopi de Galileu i les seves aplicacions.- Ruptura de la barrera cel-Terra: la gravitació universal.- La Concepción actual de l’univers. Valoració d’avanços científics i tecnològics. Aplicacions dels satèl·lits.



4t ESO: Física i QuímicaBloc 3. Aprofundiment en l’estudi dels

canvisTreball, potència i energia mecànica.- Concepte de treball. Unitats. Treball mecànic. Aplicació a màquines i ferramentes. Concepte de potència.- L’energia mecànica i les formes que té. El treball com a transferència d’energia mecànica. Principi de conservació de l’energia mecànica.Calor i energia tèrmica.· Concepte de temperatura. Energia tèrmica.· Transferència d’energia per efecte de diferències de temperatura.· Conservació i degradació de l’energia. Efectes de la calor sobre els cossos.L’energia de les ones: llum i so.· Concepte d’ona. Tipus i característiques de les ones.· Transferència d’energia sense transport de matèria.· La llum i el so. Propietats de la seua propagació. Espectre lumínic i espectre acústic.




Bloc 4. Estructura i propietats de les substàncies. Iniciació a l’estudi de la

química orgànicaL’àtom i les propietats de les substàncies.· L’estructura de l’àtom.· La taula periòdica dels elements químics.Classificació de les substàncies segons les seues propietats. Estudi experimental.· L’enllaç químic: enllaços iònics, covalent i metàl·lic.· Interpretació de les propietats de les substàncies.· Introducció a la formulació i nomenclatura inorgànica segons les normes de la IUPAC.Les reaccions químiques.· Tipus de reaccions químiques.· Relacions estequiomètriques i volumètriques en les reaccions químiques.· Calor de reacció. Concepte d’exotèrmia i endotèrmia.· Velocitat d’una reacció química. Factors que hi influïxen.

La química dels compostos del carboni.· El carboni com a component essencial dels sers vius. El carboni i la gran quantitat de compostos orgànics. Característiques dels compostos de carboni.· Descripció dels compostos orgànics més senzills: hidrocarburs i la seua importància com a recursos energètics. Alcohols. Àcids orgànics.Polímers sintètics.· Fabricació i reciclatge de materials plàstics.· Macromolècules: importància en la constitució dels sers vius.· Valoració del paper de la química en la comprensió de l’origen i desenrotllament de la vida




Bloc 5. La contribució de la ciència a un futur sostenible

El desafiament mediambiental.· El problema de l’increment de l’efecte hivernacle: causes i mesures per a la prevenció.· Canvi climàtic.· Contaminació sense fronteres.· Esgotament de recursos.· Reducció de la biodiversitat.Contribució del desenrotllament cientificotècnic a la sostenibilitat.· Importància de l’aplicació del principi de precaució i de la participació ciutadana en la presa de decisions.· Energies netes.· Gestió racional dels recursos naturals.· Valoració de l’educació científica de la ciutadania com a requisit de societats democràtiques sostenibles.· La cultura científica com a font de satisfacció.





1. Plantejar-se i resoldre qualitativament problemes relacionats amb el moviment i les magnituds que el caracteritzen.

2. Comprendre idea de força, associar-la al moviment i distingir entre els diferents tipus de forces.

3. Gravitació, pes i moviment dels planetes.4. Concepte de treball, energia i les seves relacions.5. Distribuir els electrons dels àtoms per capes, justificar

l’estructura de la taula periòdica i aplicar la regla de l’octet.6. Diferents possibilitats de combinació de l’àtom de carboni.7. Reconeixement dels diferents tipus de combustibles fòssils i els

problemes que ocasionen en el medi ambient.8. Conscienciar-se de l’esgotament de recursos naturals, la

contaminació i buscar possibles solucions.

Reial Decret 1467/2007 d’estudis de Batxillerat

Annex I


Matèries competents a l’especialitat de Física i Química

CIÈNCIES PER AL MÓN CONTEMPORANI


Matèria dedicada a:-Conèixer avanços científics actuals que generen controvèrsia-Conèixer aplicacions de la ciència a la vida quotidiana-Donar mitjans per a prendre decisions reflexives i fonamentades sobre temes cientificsotècnics.


Objectius

Conèixer el significat qualitatiu d’alguns conceptes, lleis i teories

Reconèixer en alguns exemples concrets la influència recíproca entre el desenvolupament científic i tecnològic i l’entorn.

1

2

3

4

5

6

7

8



Distinció entre les qüestions que es poden resoldre mitjançant respostes basades en observacions i dades científiques d’aquelles altres que no es poden solucionar des de la ciència.

Recerca, comprensió i selecció d’informació científica rellevant de diferents fonts per donar resposta als interrogants, diferenciant les opinions de les afirmacions basades en dades.

Anàlisi de problemes cientificotecnològics d’incidència i interès social, predicció de la seva evolució i aplicació del coneixement en la recerca de solucions a situacions concretes.

Disposició a reflexionar científicament sobre qüestions de caràcter científic i tecnològic per prendre decisions responsables en contextos personals i socials.

Reconeixement de la contribució del coneixement cientificotecnològic a la comprensió del món, a la millora de les condicions de vida de les persones i dels éssersvius en general, a la superació de l’obvietat, a l’alliberament dels prejudicis i a la formació de l’esperit crític.

Reconeixement de les limitacions i errors de la ciència i la tecnologia, d’algunes aplicacions perverses i de la seva dependència del context social i econòmic, a partir de fets actuals i de casos rellevants en la història de la ciència i la tecnologia.



Bloc 2. El nostre lloc a l’Univers

– L’origen de l’Univers. La gènesi dels elements: pols d’estrelles. Exploració del sistema solar.

– La formació de la Terra i la diferenciació en capes. La tectònica global.

– L’origen de la vida. De la síntesi prebiòtica als primers organismes: hipòtesis principals.

– Del fixisme a l’evolucionisme. La selecció natural darwiniana i la seva explicació genètica actual.

– Dels homínids fòssils a l’Homo sapiens. Els canvis genètics condicionants de l’especificitat humana.

Bloc 3. Viure més, viure millor

– La salut com a resultat dels factors genètics, ambientals i personals. Els estils de vida saludables.

– Les malalties infeccioses i no infeccioses. L’ús racional dels medicaments. Trasplantaments i solidaritat.

– Els condicionaments de la recerca mèdica. Les patents. La sanitat als països amb un nivell de desenvolupamentbaix.

– La revolució genètica. El genoma humà. Les tecnologies de l’ADN recombinant i l’enginyeria genètica. Aplicacions.

– La reproducció assistida. La clonació i les seves aplicacions. Les cèl·lules mare. La bioètica.



Bloc 4. Cap a una gestió sostenible del planeta

– La sobreexplotació dels recursos: aire, aigua, sòl, éssers vius i fonts d’energia. L’aigua com a recurs limitat.

– Els impactes: la contaminació, la desertització, l’augment de residus i la pèrdua de biodiversitat. El canvi climàtic.

– Els riscos naturals. Les catàstrofes més freqüents. Factors que incrementen els riscos.

– El problema del creixement il·limitat en un planeta limitat. Principis generals de sostenibilitat econòmica, ecològica i social. Els compromisos internacionals i la responsabilitat ciutadana.

Bloc 5. Noves necessitats, nous materials

– La salut com a resultat dels factors genètics, ambientals i personals. Els estils de vida saludables.

– Les malalties infeccioses i no infeccioses. L’ús racional dels medicaments. Trasplantaments i solidaritat.

– Els condicionaments de la recerca mèdica. Les patents. La sanitat als països amb un nivell de desenvolupament baix.

– La revolució genètica. El genoma humà. Les tecnologies de l’ADN recombinant i l’enginyeria genètica. Aplicacions.

– La reproducció assistida. La clonació i les seves aplicacions. Les cèl·lules mare. La bioètica.



Bloc 6. El veïnatge universal.

– Processament, emmagatzematge i intercanvi de la informació. El salt de l’analògic al digital.

– Tractament numèric de la informació, del senyal i de la imatge.

– Internet, un món interconnectat. compressió i transmissió de la informació. Control de la privacitat i protecció de dades.

– La revolució tecnològica de la comunicació: ones, cable, fibra òptica, satèl·lits, ADSL, telefonia mòbil, GPS, etc. Repercussions en la vida quotidiana.



CRITERIS D’AVALUACIÓ

1. Obtenir, seleccionar i valorar informacions sobre diferents temes científics i tecnològics de repercussió social i comunicar conclusions i idees en diferents suports a públics diversos.

2. Analitzar algunes aportacions cientificotecnològiques

3. Realitzar estudis senzills sobre qüestions socialsamb base cientificotecnològica d’àmbit local.

4. Valorar la contribució de la ciència i la tecnologia a la comprensió i resolució dels problemes de les persones i de la seva qualitat de vida

5. Identificar els principals problemes ambientals,les causes que els provoquen i els factors que els intensifiquen

6. Conèixer i valorar les aportacions de la ciència i la tecnologia a la mitigació dels problemes ambientals

7. Diferenciar els tipus de malalties més freqüents, identificant alguns indicadors, causes i tractaments més comuns

8. Conèixer les bases científiques de la manipulació genètica i embrionària, valorar els pros i contres de les seves aplicacions


ELECTROTÈCNIA


Matèria dedicada a relacionar ciència i tècnica:-Fonaments científics-Solució a problemes-Experimentació


Objectius

1

2

3

4

5

6

7

8

9


Bloc 1. Conceptes i fenòmens elèctrics bàsics

– Magnituds i unitats elèctriques. Diferència de potencial. Força electromotriu. Intensitat i densitat de corrent. Resistència elèctrica.

– Condensador. Càrrega i descàrrega del condensador.

– Potència, treball i energia.

– Efectes del corrent elèctric.

– Mesures en circuits. Mesura de magnituds de corrent continu i corrent altern.

– Instruments. Procediments de mesura.

Bloc 2. Conceptes i fenòmens electromagnètics

– Imants. Intensitat del camp magnètic. Inducció i flux magnètic.

– Camps i forces magnètiques creats per corrents elèctrics. Forces electromagnètica i electrodinàmica. Força sobre un corrent en un camp magnètic.

– Propietats magnètiques dels materials. Circuit magnètic. Força magnetomotriu. Reluctància.

– Inducció electromagnètica. Lleis fonamentals.Inductància. Autoinducció.



Bloc 3. Circuits elèctrics

– Circuit elèctric de corrent continu. Resistències i condensadors. Característiques. Identificació. Piles i acumuladors.

– Anàlisi de circuits de corrent continu. Lleis i procediments. Acoblaments de receptors. Divisor de tensió i intensitat.

– Característiques i magnituds del corrent altern. Efectes de la resistència, autoinducció i capacitat en el corrent altern. Reactància. Impedància. Variació de la impedància amb la freqüència. Representació gràfica.

– Anàlisi de circuits de corrent altern monofàsics. Lleis i procediments. Circuits simples. Potència en corrent altern monofàsic. Factor de potència i correcció. Representació gràfica. Sistemes trifàsics: generació, acoblament,tipus i potències.

– Semiconductors. Díodes, transistors, tiristors. Valors característics i la seva comprovació.

– Seguretat en instal·lacions elèctriques.

Bloc 4. Màquines elèctriques

– Transformadors. Funcionament. Constitució. Pèrdues. Rendiment.

– Màquines de corrent continu. Funcionament. Tipus. Connexions.

– Màquines de corrent altern. Funcionament. Tipus. Connexions.

– Eficiència energètica dels dispositius electrònics.




1. Explicar qualitativament el funcionament de circuits simples destinats a produir llum, energia motriu o calor i assenyalar les relacions i interaccions entre els fenòmens que hi tenen lloc.

2. Seleccionar elements o components de valor adequat i connectar-los correctament per formar un circuit, característic i senzill.

3. Explicar qualitativament els fenòmens derivatsd’una alteració en un element d’un circuit elèctric senzill i descriure les variacions que s’espera que tinguin els valors de tensió i corrent.

4. Calcular i representar vectorialment les magnituds bàsiques d’un circuit mixt simple, compost per càrregues resistives i reactives i alimentat per un generador sinusoïdal monofàsic.

5. Analitzar plànols de circuits, instal·lacions i equips elèctrics d’ús comú

6. Representar gràficament en un esquema de connexions o en un diagrama de blocs funcionals la composició i el funcionament d’una instal·lació o equip elèctric senzill i d’ús comú.

7. Interpretar les especificacions tècniques d’un element o dispositiu elèctric i determinar les magnituds principals del seu comportament en condicions nominals.

8. Mesurar les magnituds bàsiques d’un circuit elèctric

9. Interpretar les mesures efectuades sobre circuits elèctrics o sobre els seus components per verificar-ne el correcte funcionament, localitzar avaries i identificar-ne les possibles causes.

10. Utilitzar les magnituds de referència de formacoherent i correcta



Matèria dedicada a:-Formar i preparar als alumnes per a estudis cientifics i tècnics-Enriquir la imatge de la ciència


Objectius

1

2

3

4

5

6

7

8

9



– Utilització d’estratègies bàsiques de l’activitat científica com ara el plantejament de problemes i la presa de decisions sobre la conveniència o no del seu estudi; la formulació d’hipòtesis, l’elaboració d’estratègies de resolució i de dissenys experimentals i l’anàlisi dels resultats i de la fiabilitat.

– Recerca, selecció i comunicació d’informació i de resultats utilitzant la terminologia adequada.

Bloc 2. Interacció gravitatòria

– Una revolució científica que va modificar la visió del món. De les lleis de Kepler a la Llei de gravitació universal. Energia potencial gravitatòria.

– El problema de les interaccions a distància i la superació mitjançant el concepte de camp gravitatori. Magnituds que el caracteritzen: intensitat i potencial gravitatori.

– Estudi de la gravetat terrestre i determinació experimental de g. Moviment dels satèl·lits i els coets.



Bloc 3. Vibracions i ones

– Moviment oscil·latori: el moviment vibratori harmònic simple. Estudi experimental de les oscil·lacions de la molla.

– Moviment ondulatori. Classificació i magnitudscaracterístiques de les ones. Equació de les ones harmòniques planes. Aspectes energètics.

– Principi de Huygens. Reflexió i refracció. Estudi qualitatiu de difracció i interferències. Ones estacionàries. Ones sonores.

– Aplicacions de les ones al desenvolupament tecnològic i a la millora de les condicions de vida. Impacte en el medi ambient.

– Contaminació acústica, les seves fonts i efectes.

Bloc 4. Òptica

– Controvèrsia històrica sobre la naturalesa de lallum: models corpuscular i ondulatori. Dependència de la velocitat de la llum amb el medi. Alguns fenòmens que es produeixen amb el canvi de medi: reflexió, refracció, absorció i dispersió.

– Òptica geomètrica: comprensió de la visió i formació d’imatges en miralls i lents primes. Petites experiències amb aquestes. Construcció d’algun instrument òptic.

– Estudi qualitatiu de l’espectre visible i dels fenòmens de difracció, interferències i dispersió. Aplicacions mèdiques i tecnològiques.



Bloc 5. Interacció electromagnètica

– Camp elèctric. Magnituds que el caracteritzen: intensitat de camp i potencial elèctric.

– Relació entre fenòmens elèctrics i magnètics.Camps magnètics creats per corrents elèctrics. Forces magnètiques: llei de Lorentz i interaccions magnètiques entre corrents rectilinis. Experiències amb bobines, imants, motors, etc. Magnetisme natural. Analogies i diferències entre camps gravitatori, elèctric i magnètic.

– Inducció electromagnètica. Producció d’energia elèctrica, impactes i sostenibilitat. Energia elèctrica de fonts renovables.

– Aproximació històrica a la síntesi electromagnètica de Maxwell.

Bloc 6. Introducció a la física moderna

– La crisi de la física clàssica. Postulats de la relativitat especial. Repercussions de la teoria de la relativitat.

– L’efecte fotoelèctric i els espectres discontinus: insuficiència de la física clàssica per explicar-los. Hipòtesi de De Broglie. Relacions d’indeterminació. Valoració del desenvolupament científic i tecnològic que va suposar la física moderna.

– Física nuclear. L’energia d’enllaç. Radioactivitat: tipus, repercussions i aplicacions. Reaccions nuclears de fissió i fusió, aplicacions i riscos.




1. Analitzar situacions i obtenir informació sobrefenòmens físics utilitzant les estratègies bàsiques del treball científic.

2. Valorar la importància de la llei de la gravitació universal i aplicar-la a la resolució de situacions problemàtiques d’interès.

3. Construir un model teòric que permeti explicar les vibracions de la matèria i la seva propagació

4. Utilitzar els models clàssics (corpuscular i ondulatori) per explicar les diferents propietats de la llum.

5. Fer servir els conceptes de camp elèctric i magnètic per superar les dificultats que planteja la interacció a distància, calcular els camps creats per càrregues i corrents rectilinis i les forces que actuen sobre càrregues i corrents

6. Explicar la producció de corrent mitjançant variacions del flux magnètic i alguns aspectes de la síntesi de Maxwell.

7. Utilitzar els principis de la relativitat especial per explicar una sèrie de fenòmens: la dilatació del temps, la contracció de la longitud i l’equivalència massa-energia.

8. Conèixer la revolució cientificotecnològica que va tenir l’origen en la recerca de solució als problemes plantejats pels espectres continus i discontinus, l’efecte fotoelèctric, etc., i que va donar lloc a la física quàntica i a noves i notables tecnologies.

9. Aplicar l’equivalència massa-energia per explicar l’energia d’enllaç dels nuclis i la seva estabilitat, les reaccions nuclears, la radioactivitat i les seves múltiples aplicacionsi repercussions.



Matèria dedicada a:-Continuar facilitant la impregnació en la cultura científica-Formar alumnat per a la seva participació com a ciutadans en la presa de decisions sobre els greus problemes a què s’enfronta la humanitat


Objectius

1

2

3

4

5

6

7

8





Bloc 2. Estudi del moviment

– Importància de l’estudi de la cinemàtica en la vida quotidiana i en el sorgiment de la ciència moderna.

– Sistemes de referència inercials. Magnituds necessàries per a la descripció del moviment. Iniciació al caràcter vectorial de les magnituds que hi intervenen.

– Estudi dels moviments rectilini uniformement accelerat i circular uniforme.

– Les aportacions de Galileu al desenvolupament de la cinemàtica i de la ciència en general. Superposició demoviments: tir horitzontal i tir oblic.

– Importància de l’educació viària. Estudi de situacions cinemàtiques d’interès, com l’espai de frenada, la influència de la velocitat en un xoc, etc.



Bloc 3. Dinàmica

– De la idea de força de la física aristotelicoescolàstica al concepte de força com a interacció.

– Revisió i aprofundiment de les lleis de la dinàmica de Newton. Quantitat de moviment i principi de conservació. Importància de la gravitació universal.

– Estudi d’algunes situacions dinàmiques d’interès: pes, forces de fricció, tensions i forces elàstiques. Dinàmica del moviment circular uniforme.

Bloc 4. L’energia i la seva transferència: treball i calor.

– Revisió i aprofundiment dels conceptes d’energia, treball i calor i les seves relacions. Eficàcia en la realització de treball: potència. Formes d’energia.

– Principi de conservació i transformació de l’energia. Primer principi de la termodinàmica. Degradació de l’energia.



Bloc 5. Electricitat

– Revisió de la fenomenologia de l’electrització i la naturalesa elèctrica de la matèria ordinària.

– Introducció a l’estudi del camp elèctric; concepte de potencial.

– El corrent elèctric; llei d’Ohm; associació de resistències. Efectes energètics del corrent elèctric. Generadors de corrent.

– L’energia elèctrica a les societats actuals: aprofundiment de l’estudi de la seva generació, consum i repercussions de la seva utilització.

Bloc 6. Teoria atomicomolecular de la

màtèria

– Revisió i aprofundiment de la teoria atòmica de Dalton. Interpretació de les lleis bàsiques associades al seu establiment.

– Masses atòmiques i moleculars. La quantitat desubstància i la seva unitat, el mol. Equació d’estat dels gasos ideals.

– Determinació de fórmules empíriques i moleculars.

– Preparació de dissolucions de concentració determinada: ús de la concentració en quantitat de substància.



Bloc 7. L’àtom i els seus enllaços

– Primers models atòmics: Thomson i Rutherford. Distribució electrònica en nivells energètics. Els espectres i el model atòmic de Bohr. Introducció qualitativa al model quàntic.

– Abundància i importància dels elements en la naturalesa. El sistema periòdic.

– Enllaços iònic, covalent, metàl·lic i intermoleculars. Propietats de les substàncies.

– Formulació i nomenclatura dels compostos inorgànics, seguint les normes de la IUPAC.

Bloc 8. Estudi de les transformacions químiques

– Importància de l’estudi de les transformacions químiques i les seves implicacions.

– Interpretació microscòpica de les reaccions químiques. Velocitat de reacció. Factors dels quals depèn: hipòtesis i posada a prova experimental.

– Estequiometria de les reaccions. Reactiu limitant i rendiment d’una reacció.

– Química i indústria: primeres matèries i productes de consum. Implicacions de la química industrial.

– Valoració d’algunes reaccions químiques que, per la seva importància biològica, industrial o repercussió ambiental, tenen més interès a la nostra societat. El paper de la química en la construcció d’un futur sostenible.



Bloc 9. Introducció a la química orgànica

– Orígens de la química orgànica: superació de la barrera del vitalisme. Importància i repercussions de les síntesis orgàniques.

– Possibilitats de combinació de l’àtom de carboni. Introducció a la formulació dels compostos de carboni.

– Els hidrocarburs, aplicacions, propietats i reaccions químiques. Fonts naturals d’hidrocarburs. El petroli i les seves aplicacions. Repercussions socioeconòmiques, ètiques i mediambientals associades a l’ús de combustibles fòssils.

– El desenvolupament dels compostos orgànics de síntesi: de la revolució dels nous materials als contaminants orgànics permanents. Avantatges i impacte sobre la sostenibilitat.




1. Analitzar situacions i obtenir informació sobrefenòmens físics i químics utilitzant les estratègies bàsiques del treball científic.

2. Aplicar estratègies característiques de l’activitat científica a l’estudi dels moviments estudiats: uniforme, rectilini i circular, i rectilini uniformement accelerat.

3. Identificar les forces que actuen sobre els cossos, com a resultat d’interaccions entre aquests, i aplicar el principi de conservació de la quantitat de moviment, per explicar situacions dinàmiques quotidianes.

4. Aplicar els conceptes de treball i energia, i lesseves relacions, a l’estudi de les transformacions i el principi de conservació i transformació de l’energia en la resolució de problemes

5. Interpretar la interacció elèctrica i els fenòmens associats

6. Interpretar les lleis ponderals i les relacions volumètriques de Gai-Lussac, aplicar el concepte de quantitat de substància i la seva mesura, i determinar fórmules empíriques i moleculars.

7. Justificar l’existència i evolució dels models atòmics i conèixer el tipus d’enllaç que manté unides les partícules constituents de les substàncies de manera que se’n puguin explicar les propietats.

8. Reconèixer la importància de l’estudi de les transformacions químiques i les seves repercussions, interpretar microscòpicament una reacció química, emetre hipòtesis sobre els factors dels quals depèn la velocitat d’una reacció, sotmetent-les a prova, i fer càlculs estequiomètrics en exemples d’interès pràctic.

9. Identificar les propietats físiques i químiques dels hidrocarburs i saber formular-los i nomenar-los aplicant les regles de la IUPAC.



Matèria dedicada a:-Aprofundir en la familiarització amb la naturalesa de l’activitat científica i tecnològica-Contribuir a la formació crítica del paper de la química en la societat


Objectius

2

3

4

5

6

7

1





Bloc 2. Estructura atòmica i classificació periòdica dels

elements– De l’àtom de Bohr al model quàntic. Importància de la mecànica quàntica en el desenvolupament de la química.

– Evolució històrica de l’ordenació periòdica dels elements.

– Estructura electrònica i periodicitat. Tendències periòdiques en les propietats dels elements.



Bloc 3. Enllaç químic i propietats de les

substàncies– Enllaços covalents. Geometria i polaritat de molècules senzilles.

– Enllaços entre molècules. Propietats de les substàncies moleculars.

– L’enllaç iònic. Estructura i propietats de les substàncies iòniques.

– Estudi qualitatiu de l’enllaç metàl·lic. Propietats dels metalls.

– Propietats d’algunes substàncies d’interès biològic o industrial en funció de l’estructura o enllaços característics d’aquesta.

Bloc 4. Transformacions energètiques en les reaccions

químiques– Energia i reacció química. Processos endo i exotèrmics. Concepte d’entalpia. Determinació d’una calor de reacció. Entalpia d’enllaç i interpretació de l’entalpia de reacció.

– Aplicacions energètiques de les reaccions químiques. Repercussions socials i mediambientals.

– Valor energètic dels aliments: implicacions per a la salut.

– Condicions que determinen el sentit d’evolució d’un procés químic. Conceptes d’entropia i d’energia lliure.



Bloc 5. L’equilibri químic

– Característiques macroscòpiques de l’equilibri químic. Interpretació submicroscòpica de l’estat d’equilibri d’un sistema químic. La constant d’equilibri. Factors que afecten les condicions de l’equilibri.

– Les reaccions de precipitació com a exemples d’equilibris heterogenis. Aplicacions analítiques de les reaccions de precipitació.

– Aplicacions de l’equilibri químic a la vida quotidiana i a processos industrials.

Bloc 6. Àcids i bases

– Revisió de la interpretació del caràcter àcid-base d’una substància. Les reaccions de transferència de protons.

– Concepte de pH. Càlcul i mesura del pH en dissolucions aquoses d’àcids i bases. Importància del pH en la vida quotidiana.

– Volumetries àcid-base. Aplicacions i tractament experimental.

– Tractament qualitatiu de les dissolucions aquoses de sals com a casos particulars d’equilibris àcid-base.

– Alguns àcids i bases d’interès industrial i en la vida quotidiana. El problema de la pluja àcida i les seves conseqüències.



Bloc 7. Introducció a l’electroquímica

– Reaccions d’oxidació-reducció. Espècies oxidants i reductores. Nombre d’oxidació.

– Concepte de potencial de reducció estàndard. Escala d’oxidants i reductors.– Valoracions redox. Tractament experimental.

– Aplicacions i repercussions de les reaccions d’oxidació reducció: piles i bateries elèctriques.

– L’electròlisi: importància industrial i econòmica. La corrosió de metalls i la seva prevenció. Residus i reciclatge.

Bloc 8. Estudi d’algunes funcions orgàniques

– Revisió de la nomenclatura i formulació de les principals funcions orgàniques.

– Alcohols i àcids orgànics: obtenció, propietats i importància.

– Els èsters: obtenció i estudi d’alguns èsters d’interès.

– Polímers i reaccions de polimerització. Valoració de la utilització de les substàncies orgàniques en el desenvolupament de la societat actual. Problemes mediambientals.

– La síntesi de medicaments. Importància i repercussions de la indústria química orgànica.




1. Analitzar situacions i obtenir informació sobrefenòmens químics utilitzant les estratègies bàsiques del treball científic.

2. Aplicar el model mecanicoquàntic de l’àtom per explicar les variacions periòdiques d’algunes de les seves propietats.

3. Utilitzar el model d’enllaç per comprendre tant la formació de molècules com de vidres i estructures macroscòpiques i utilitzar-lo per deduir algunes de les propietats de diferents tipus de substàncies.

4. Explicar el significat de l’entalpia d’un sistema i determinar la variació d’entalpia d’una reacció química, valorar-ne les implicacions i predir, de forma qualitativa, la possibilitat que un procés químic tingui lloc en determinades condicions o no.

5. Aplicar el concepte d’equilibri químic per predir l’evolució d’un sistema.

6. Aplicar la teoria de Brönsted per reconèixer lessubstàncies que poden actuar com a àcids o bases, saber determinar el pH de les seves dissolucions, explicar les reaccions àcid-base i la importància d’alguna d’aquestes.

7. Ajustar reaccions d’oxidació-reducció i aplicar-les a problemes estequiomètrics. Saber el significat de potencial estàndard de reducció d’un parell redox, predir, de forma qualitativa, el possible procés entre dos parells redox.

8. Descriure les característiques principals d’alcohols, àcids i èsters, i escriure i nomenar correctament les fórmules desenvolupades de compostos orgànics senzills.

9. Descriure l’estructura general dels polímers i valorar el seu interès econòmic, biològic i industrial.


Education

Activitat 1. marc legal