Les activitats econòmiques al llarg del temps.Itinerari: Les activitats econòmiques i el sector

primariAutor/a: Montserrat Alsius

Les activitats econòmiques al llarg del temps

Nom alumne/a:Data:

Introducció a l’activitatFarem un repàs de com van evolucionar les activitats econòmiques al llarg de la història. Primer heu de fer les activitats que hi ha a continuació i, tot seguit, l’activitat 2 que consisteix en elaborar una línia del temps.

ACTIVITATS

LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES EN LA PREHISTÒRIA

Completa els text següent. Per fer-ho pots trobar informació a l’adreça adjunta:http://xtec.cat/aulanet/viatge/credit2/01/repro21a.htm

El paleolític i el mesolític

Els grups humans del paleolític havien de lluitar constantment per la seva .........................i per l’adaptació a .................................. Aquests grups, que encara no havien desenvolupat la criança d’animals, ni el conreu de la terra, obtenien els..................... principalment de la .............................i, en segon terme, de la cacera i la pesca.

Aquesta economia depredadora, és a dir, ..................................... dels béns que consumien, obligava a tenir una forma de.................................., seguint els ramats d’animals salvatges o buscant cacera en nous territoris quan escassejava.

Quan un grup creixia i no disposava de prou .................................., podia recórrer a diferents accions d'adaptació:

-......................la dieta amb animals i plantes fins aleshores exclosos.

-......................a noves zones amb més recursos.

-......................la natalitat.

-Introduir...................................... en la indústria lítica, aprofitant l’ús del foc o perfeccionant les armes i tècniques de cacera.

Tanmateix, van ser els grups que van fer el pas de la ........................ a la ........................ d’aliments, és a dir, de la caça i la .......................a la ramaderia a l’........................, els que van adaptar els recursos disponibles de l’entorn. La disponibilitat d’aliments va permetre el creixement ..........................

1

LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES EN L’EDAT ANTIGA

Completa els text següent. Per fer-ho pots trobar informació a l’adreça adjunta:http://xtec.cat/aulanet/viatge/credit2/02/repro22a.htm

Pròxim Orient

Cap a l’any 4000 aC les comunitats .....................neolítiques que vivien a les terres altes de la zona del ................................. van haver de fer front a un canvi climàtic a la zona que va comportar una escassetat de pluges, a més d’una pèrdua de ......................... del sòl . Una part de la població d’aquests grups va haver d’..................... cap als marges dels grans rius de la regió: el Tigris i l’Eufrates . Aquests rius eren envoltats per unes terres molt ............... però de tipus pantanós, per la qual cosa no eren gens fàcils de conrear i van ser necessàries obres de .................. per a eliminar l’excés d’aigua. Les terres drenades eren molt fèrtils i van possibilitar l’augment de la ................... agrícola. La població va créixer i es van colonitzar noves terres de les valls, fent-hi arribar aigua mitjançant tècniques d’irrigació.

El control i domini de l’aigua dels rius va ser fonamental en l’...................de les civilitzacions sumèria, assíria i .................... L’augment de producció agrícola i el posterior excedent de productes van provocar l’aparició de les primeres ciutats.

A Mesopotàmia, i també a ............................, es van construir les primeres ciutats de la història. Urbs amb milers d’habitants que realitzaven activitats no relacionades amb l’....................., van esdevenir centres econòmics, de producció ................. i intercanvis comercials. Mitjançant el transport fluvial arribaven mercaderies a les ciutats, provinents de diferents indrets: va ser l'inici del ................ 

A les ciutats, els artesans s’agrupaven en barris i fabricaven tota mena de ................... per després vendre’ls o ......................... Els intercanvis es realitzava als mercats ............... i, encara que no s’encunyaven ...................., a Mesopotàmia s’utilitzaven unes peces petites de................ amb una marca que indicava el seu pes.

LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES EN L’EDAT MITJANA

Busca la frase final de cada fragment i escriu-ne el número corresponent a la columna de l’esquerra. Per fer-ho pots trobar informació a l’adreça adjunta: http://xtec.cat/aulanet/viatge/credit2/03/repro23a.htm

Cap al final de l’imperi Romà hi va haver un procés de ruralització de la societat. El declivi de l’economia i la paralització del comerç feien que a les ciutats hi hagués mancança d’aliments pels problemes de subministrament.

1.

i els senyors feudals van anar assumint funcions administratives, legislatives i econòmiques.

D’aquesta manera, petites comunitats camperoles sobrevivien...

2.La gent deixava les ciutats i buscava lloc per a poder viure a les grans explotacions agràries.

Els reis germànics no tenien prou recursos per a administrar, controlar i defensar tot el seu territori. Llavors van concedir als nobles terres i propietats, a vegades regions senceres, com a pagament per la defensa de la població.

3.Com a sistema econòmic va perdurar fins al segle XVIII i en alguns països fins ben entrat el segle XIX.

2

A partir del segle IX, el feudalisme a l’Europa occidental ja és una realitat.

4.gràcies a les feines del camp i la cria de bestiar.

La terra era la font de riquesa principal, i l’agricultura, la base econòmica de la societat medieval. La ramaderia i l’explotació dels boscos eren les altres dues activitats econòmiques més importants,

5.També pagaven al senyor un arrendament de la terra que treballaven i eren objecte d'un seguit de pràctiques desfavorables per part dels nobles, anomenades a Catalunya "mals usos".

Els camperols anomenats serfs van ser la base de l’agricultura feudal. Estaven lligats a la terra que conreaven, i totalment sotmesos als senyors feudals. Els serfs havien de lliurar part de la collita al senyor i una desena part (el delme) a l’Església, havien de pagar per utilitzar el molí, el forn, la ferreria o la premsa del vi; havien de treballar gratuïtament per al castell i formar part de l’exèrcit del senyor en cas de guerra.

6. i, per tant, permetien una productivitat baixa.

Entre els segles V i X no es van produir gaires canvis respecte a l’agricultura de l’època romana; encara es feia servir l’arada romana , o bé arades amb rella de fusta endurida al foc que no permetien obrir solcs profunds.

7.mentre que l’artesania i el comerç es van reduir molt

LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES EN L’EDAT MODERNA

Subratlla les idees principals de cada text, resumeix el contingut de cada paràgraf i escriu-lo a la columna de la dreta. Per fer-ho pots trobar informació a l’adreça adjunta:http://xtec.cat/aulanet/viatge/credit2/04/repro24a.htm

Els descobriments geogràfics que els europeus van dur a terme al final del segle XV i al segle XVI van influir directament en l’activitat comercial. El comerç oriental, va trobar una altra via de comunicació gràcies als portuguesos, que establiren una nova ruta comercial circumnavegant el continent africà. Orient va esdevenir una prioritat en els interessos comercials europeus. Dins d’aquesta situació, Cristòfor Colom , amb el suport de Castella, va dirigir-se cap a l’oest, travessant l’oceà Atlàntic, per establir-hi una nova ruta. El que va trobar va ser quelcom inesperat: Amèrica, un nou continent.

D’Amèrica, els colonitzadors castellans van obtenir-ne or i plata. Aquests nous recursos econòmics van possibilitar la creació d’un mercat d’abast mundial. Al nou continent es va imposar el treball forçat. L’organització del territori es feia en encomiendas, per les quals els colonitzadors rebien terres on havien de gestionar l’explotació agrícola i se’ls encomanava un grup d’indis . Els encomenderos podien exigir tributs als nadius, i ells, en canvi, els havien de mantenir, protegir i adoctrinar en la fe cristiana.

3

El sistema de treball establert s’anomenava mita i consistia en l’aportació per part de cada comunitat indígena, d’un grup de treballadors durant un cert temps, en canvi d’un petit sou. Aquests treballadors extreien or i plata de les mines.

L’arribada massiva de plata americana va provocar l’anomenada revolució dels preus, ja que els europeus disposaven de més moneda i, per tant, va augmentar la demanda de productes. L’oferta de productes, però, no es va incrementar i els preus es van disparar.

Gràcies als descobriments geogràfics es van obrir noves possibilitats per al comerç i els negocis. D’una banda, s’obtenia or, argent i espècies en grans quantitats. De l’altra, les manufactures europees trobaven nous mercats a les colònies. Aquesta activitat econòmica afavoria principalment a la burgesia que era la que fabricava i transportava les mercaderies que es venien a Orient, Amèrica o Àfrica. En aquesta època els burgesos van obtenir enormes beneficis i van acumular grans fortunes.

Al segle XVIII es va establir un tipus de ruta que rep el nom de comerç triangular: els vaixells europeus salpaven amb destinació a les costes occidentals de l’Àfrica subsahariana amb productes poc valuosos que intercanviaven per esclaus. Als mateixos vaixells, els esclaus eren portats i venuts a les plantacions americanes de cotó i sucre. Finalment, les naus tornaven al continent europeu amb carregaments de productes tropicals com cotó, sucre, cafè, cacau i tabac.

Es calcula que, entre el segle XVI i el final del segle XIX, van ser portats al continent americà més de 15 milions d’esclaus, la meitat dels quals aproximadament van morir durant el viatge. El comerç triangular va ser el més rendible i el que més beneficis econòmics va aportar durant l’edat moderna.

El comerç intercontinental era en mans de grans companyies, resultat de les unions de conjunts de mercaders i dels seus capitals. Com que el cost dels viatges era molt elevat, sovint havien de demanar préstecs als banquers, que ja existien des de l’edat mitjana, per a poder finançar els seus negocis. Els bancs van anar adquirint un gran prestigi i disposaren de sucursals o representants als llocs principals de les rutes comercials. L’activitat financera es desenvolupà molt ràpidament, i borses de valors i agents de canvi també van fer aparició en aquesta època. Els monarques, conscients de la importància econòmica de les companyies, van establir lleis per a protegir-les i van prendre mesures per a reforçar la indústria i el comerç a cada estat.

El mercantilisme  partia de la base que la riquesa d’un país depenia de la quantitat d’or i argent que pogués posseir. Una nació rica seria una nació poderosa. Es van atorgar subvencions i facilitats fiscals per a modernitzar i crear noves indústries de manufactures a fi

4

d’augmentar la producció de mercaderies. El mercantilisme reforçava el poder absolut de la monarquia, ja que l’estat intervenia i controlava totes les activitats econòmiques.

Una altra política econòmica seguida pels governs va ser elproteccionisme. Consistia a imposar elevats aranzels duaners sobre els productes d’altres països per, així, elevar el seu cost final. En fer-los més cars per a la població, aquesta preferia comprar productes nacionals.

L’expansió del comerç i el desenvolupament de les finances durant l’edat moderna ha estat anomenat capitalismemercantil.

LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES EN L’EDAT CONTEMPORÀNIA

Escriu per a cada apartat d’aquest text informatiu un titular periodístic. Aquest titular ha de tenir: avanttítol, títol i subtítol. En aquesta adreça trobaràs informació sobre què és un titular periodístic: http://www.castellnouedicions.com/appfiles/unitat_mostra/9788498047721UM.pdf

La Revolució Industrial

Els orígens de la revolució

Durant el final del segle XVIII i principi del segle XIX es va produir el segon canvi econòmic profund en la història de la humanitat. Va començar a Anglaterra, tingué lloc quan l’agricultura deixà de ser la principal activitat econòmica per a donar pas a la producció de béns: és el que coneixem com a Revolució Industrial 

La Revolució Industrial transformà les tècniques productives tradicionals. El treball manual va ser substituït per les màquines, i la força humana i animal, així com la dels elements naturals, va deixar pas a les noves fonts d’energia. Les principals indústries afectades van ser la tèxtil, la metal·lúrgica i la química.

5

La Segona Revolució Industrial

La Segona Revolució Industrial es caracteritzà per la millora de la producció gràcies a la incorporació de noves fonts d’energia com l’electricitat i el petroli, l’obtenció de nous materials com l’acer i l’aplicació de noves formes de treball com l’automatització i el treball en cadena . A més, sorgí un nou tipus de capitalisme: el capitalisme financer, fruit de les grans inversions realitzades amb els beneficis que havia aportat el primer esclat industrial i els diners procedents de la banca. 

L’electricitat, que ja havia estat descoberta al segle XVIII, va substituir gradualment el vapor d’aigua com a font d’energia.

El petroli, conegut des de l’antiguitat, va ser estudiat com a font d’energia fins que s’obtingué el combustible de dos nous sistemes de transport: l’automòbil i l’avió. Es va aplicar a la nova indústria del plàstic i en l’obtenció d’energia termoelèctrica. 

A les fàbriques, les formes de treball van canviar; es va passar a centres de treball amb molts operaris i una complexa organització. Per a augmentar la producció s’aplicà la cadena de muntatge.

Al mateix temps es va portar a terme el sistema de producció en sèrie, en què cada fàbrica s’especialitzava en l’elaboració d’unes peces determinades o en el muntatge final d’un producte. 

Amb aquests dos mètodes es va augmentar la producció, es van reduir despeses i es va abaratir el preu final dels productes. 

La banca va finançar el capital que es necessitava per a fabricar màquines cada cop més especialitzades i cares.

La primera crisi capitalista

Entre el 1873 i el 1890 es va produir la primera crisi del sistema capitalista. Els empresaris tendien a produir al màxim amb el mínim cost possible per a poder vendre més que els competidors. Això es feia deixant d’invertir en maquinària moderna i reduint al mínim els salaris dels obrers. Però els salaris massa baixos no permetien als treballadors comprar productes Els productes romanien als magatzems sense poder-se vendre i nombrosos empresaris van fer fallida. Moltes fàbriques van tancar i els seus treballadors van quedar-se a l’atur.

Amb el temps es va comprovar que el capitalisme podia passar per crisis periòdiques ocasionades pel seu propi sistema de producció.

6

Font dels textos: Viatge virtual per les ciències socials ( http://xtec.cat/aulanet/viatge/index.htm )

ACTIVITAT 2

Fes una línia del temps representant les etapes de la història i resumint per a cadascuna el més significatiu de la situació econòmica i que suposi un canvi important respecte l'etapa anterior.

Fes servir l'aplicatiu dipity ( http://www.dipity.com ) o el que sàpigues utilitzar. Quan estigui feta, copia'n l'adreça en el lloc que se t'indica de la fitxa.

Adreces que et poden ser útils:

http://cfavalles.org/recurs/2_un_llarg_04.pdf ( Dossier on pots troba les dates de cada etapa històrica )

http://bachiller.sabuco.com/historia/revolucionesindustriales.pdf ( Dates de la revolució industrial )

Pàgina amb més explicacions sobre com fer-la.http://montse.quintasoft.net/3reso/4activitats_economiques_ha/act_econo_ha.htm

Copia l’adreça de l’enllaç de la línia del temps que has elaborat

7