IES BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història

  

D'ALCOSSEBRE A TORRENOSTRA  PER CALES, MARJALS I SERRADALS. 

Distància: 10 km Desnivell: 10 mts Dificultat: fàcil Temps: 3 hores

IES BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història

Descripció del recorregut: El recorregut comença al port esportiu de les Fonts. Des d'ací hem de seguir pel camí de l’Atall que recorre el litoral. Este és el camí que seguien els atalladors, encarregats de vigilar la costa entre les torres de guaita que vigilaven la mar. El camí asfaltat disposa d’un pas de vianants pel costat que unit al poc de trànsit ajuda a circular sense problemes seguint la costa baixa fins a la platja del Carregador. Ací cal deixar enrere la urbanització de les Fonts per arribar a l’antic poblet de pescadors d’Alcossebre, ara desvirtuat pel creixement urbanístic desmesurat de les darreres dècades. El poble se situa davant la platja del Carregador on antigament carregaven i descarregaven les barques i on van fer-se les cases dels pescadors que han donat lloc al poble actual que conserva poc més que el nom de l'antic poble medieval abandonat al segle XV. Per la vora de la mar hi ha un camí entre barrots de fusta que passant pel Roquer de Martí porta per la vora de la platja de la Romana i la del Moro fins a la Roca del Moro on hi ha un mirador sobre la costa. El caminal acaba a les Tres Platges, des d'on continua el camí l'Atall, camí que coincideix amb la carrerassa o assegador de l'Atall que va seguint la costa cap al sud fins a Orpesa. Des d’ací cal seguir-lo fins a Cap i Corb. El camí passa per davant de les Tres Platges que més bé són tres caletes quasi unides, separades tan sols per roques que entren cap a dins la mar i continua passant per davant la platja que s'obre davant el campament Jaume I de conselleria. Ací encara queda un bon tros de pinar a vora mar en una zona que, a partir d'ací, ha escapat parcilament al desori urbanístic de les dos darreres dècades. Quan el camí fa una volta a la desembocadura del barranc d'Estopet cal travessar al recte l'arena retallant este tros. Este és el barranc que naix entre els dos braços que forma la serra d'Irta a la banda sud Després del barranc es troba la platja de Manyetes, també anomenada Tropicana pel nom del càmping que hi ha al davant. Cal travessar-la tota fins que acaba a un alteró de roques dalt del qual hi ha un vèrtex geodèsic. Passat el vèrtex es troba la platja del Serradal que, com el seu nom indica, està separada de la mar per un cordó de grava (o serradal). És per això que esta denominació és tan freqüent a tota la costa baixa valenciana on el serradal (serrallo, serratella, ...) separa la mar de les marjals interiors. Tot seguit hi ha la gola del riu de les Coves o de Sant Miquel, que forma un con al·luvial que se n'entra a la mar anomenat d'antic Cap i Corb i que, pròpiament, rep el nom de Sòl de Riu. Encara que el riu de les Coves arribe sec, a la gola es forma un estanyol on sempre hi ha aigua, vorejat de vegetació palustre. A la dreta del camí hi ha també l'antiga torre de Cap i Corb, envoltada d'unes basses semiartificials i reconvertida en segona residència tot i què conserva l'estructura antiga de torre de vigilància costanera.

IES BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història

Un tros més avant el camí passa per la vora de l'ermita de Sant Antoni on van fer carrers en una urbanització il·legal que ara estan plens de matolls. Ací només trobem uns xicotets apartaments fets a finals dels 80 hi ha a la vora de les poques cases que s'agrupen al costat de l’antiga duana/magatzem de sal del segle XVIII reconvertida en discoteca. A partir d'ací l'asfalt continua cap a dins passant pel Campàs, una gran finca agrícola explotada encara, just a la vora de la mar i que sortosament sembla que s'ha salvat també de l'especulació urbanística i la destrucció del territori que han caracteritzat la primera dècada del segle XXI que de ben segur serà recordada com la més funesta per a la costa valenciana pels nostres descendents que, ens ho podran tirar en cara amb raó. Cal seguir per vora mar, pel serradal que separa el Campàs de la mar i on fa pocs anys encara es podien trobar les ovelles pasturant als rostolls del cereal, just a la voreta de la mar. Ací es pot vore clarament com la mar se n'entra i és que bona part de la costa valenciana és de subducció i ja de forma natural hi ha una important transgressió marina, accentuada ara per l'augment de la temperatura de la mar i la manca de sediments aportats pels rius arran la construcció d'embassaments. Això encara es pot vore de forma més clara al Prat i d'esta regressió només escapen les platges “urbanitzades" on s'han fet esculleres per mirar de frenar l’erosió que el mateix home ha fet trencant l'equilibri natural. Deixant enrere el Campàs i passem per la vora del Clot de Tomàs, zona de marjal que malgrat això no està protegida encara que la urbanització prevista no s'ha construït i amb molta sort pot ser escaparà a la destrucció del litoral que amb l'excusa del turisme encara hi ha gent que té en ment. S’arriba finalment als primers carrers de Torrenostra, el barri marítim de Torreblanca on van anar fent-se algunes casetes d'estiueig al voltant de la torre de defensa que li dona el nom. Casetes que van deixar pas als blocs d'apartaments a partir dels anys 80 i que a primers de segle van doblar la seua extensió tant per la banda de la mar com cap a l'interior. Cal passar primer per la vora d'una urbanització fantasma amb carrers plens de brossa i només algunes construccions on hi ha un xicotet espai a manera d'un parc on un gran cartell informa dels ecosistemes existents, els mateixos que s'han destruït per a fer-lo i que sí hem pogut observar abans d'arribar ací. Des d'ací cal continuar pel llarg passeig marítim de Torrenostra, passant per la torre que li dona nom, ofegada per les construccions que s'han alçat adossades a ella, punt on clou la ruta costanera.

IES BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història

Llocs d'interés: Alcossebre: Alcossebre és un nucli turístic costaner del municipi d'Alcalà de Xivert amb tres nuclis diferenciats: les Fonts, Alcossebre i Cap i Corb. En el litoral s'estenen les grans platges de la Romana, el Moro, les Fonts, el Carregador, Tres Platges i Manyetes; en l'àrea de Ribamar hi ha nombroses cales com cala Mundina i cala Blanca. Hi ha un port esportiu en el nucli de les Fonts on els ullals brollen enmig de la platja. Al nord de la població s'estén el Parc Natural de la Serra d'Irta. En la rodalia hi ha nombrosos jaciments arqueològics com el d'El Tossalet. El 1260, després de la conquesta cristina, els Templers van atorgar la Carta Pobla al nucli per afavorir el seu poblament. La mesura no tingué èxit, de manera que van atorgar una segona Carta Pobla l'any 1320, per la qual la població es lligava a la jurisdicció del castell de Xivert. La incorporació al municipi d'Alcalà de Xivert va tenir lloc l'any 1583. La proximitat de la mar va facilitar els atacs de pirates berberescs durant el segle XVI i el segle XVII: per evitar-los es van bastir algunes torres de guaita com la torre d'Ebri (molt deteriorada) i la torre de Cap i Corb (en molt bon estat). El poble va restar deshabitat entre els segles XVI i XIX quan va aparèixer un reng de cases de pescadors, origen del poble actual. No va ser fins als anys 70 i 80 quan l’antic poble de pescadors va donar pas a les urbanitzacions turístiques actuals. L'economia s'ha basat en l'activitat agrària i la pesca dels rics caladors del Fang (davant la costa del prat de Cabanes i Torreblanca). Actualment, l'activitat pesquera comercial ha desaparegut i el turisme és el motor econòmic de la població. Prop de la carretera que uneix el nucli amb Alcalà hi ha un baixador del ferrocarril de València a Barcelona, que va ser clausurat durant els anys 90. Prop de la població, en un cim que domina l'extrem sud de la serra d'Irta, hi ha l'ermita de Sant Benet i Santa Llúcia. Cap i Corb Capicorb o Cap i Corb és el cap que s'endinsa a la mar a la desembocadura del riu de les Coves o de Sant Miquel, i que destaca dins la gran badia formada entre l'extrem sud de la serra d'Irta i el cap d'Orpesa. Com a tal apareix a la cartografia marina des dels portulans medievals. El nom fa referència també a la partida litoral d'Alcossebre, actualment pertanyent a Alcalà de Xivert i on es va bastir al 1427 una torre de guaita que encara es conserva tot i què reconvertida en vivenda particular. Al mateix cap hi ha també una ermita dedicada a Sant Antoni el 1773 per honrar a una imatge del sant trobada a la platja el 1690. Vora l'ermita hi ha també un antic magatzem de sal fortificat del segle XVIII actualment reconvertit en una discoteca amb l'afegit d'uns

IES BROCH I LLOP Departament de Geografia i Història

més que discutibles merlets. Tradicionalment deshabitada no serà fins al començament del segle XX quan comencen a instal·lar-se en casetes i masos dispersos dedicats a una agricultura de secà complementat amb xicotetes hortetes regades per sènies. Als inicis del segle XXI a l'empara de l'auge urbanístic es construeixen alguns edificis i urbanitzacions turístiques que, sortosament, encara no han fet malbé el caràcter rural i tradicional de la contrada. Torrenostra A partir de la torre de guaita de Torrenostra, bastida al segle XVI dins el programa de defensa i guarda de la costa valenciana davant els atacs dels turcs i barbarescos. Esta torre, de planta quadrada rematada amb quatre troneres a les cantoneres, és l'origen de l'actual Torrenostra. En línia de la torre va formar-se el reng de cases de Torrenostra, al cordó litoral que separa la mar de la marjal litoral, bastides a partir del segle XIX quan ja el perill d'atacs havia passat. En un primer moment fou un poblat mariner conformat per cases menudes, de planta baixa i amb un «seti» o pati al darrere. Ací vivien els pescadors que eixien cada dia a pescar, peix que venien als pobles veïns i consumien a casa, complementant la dieta amb els productes d'horta de la marjal. A finals del segle XIX amb la introducció del gel industrial que permet conservar el peix, i la construcció del ferrocarril de València a Barcelona, el peix va poder comercialitzar-se a les ciutats incrementant el nombre de pescadors i les cases del poblat de manera que es va construir fins i tot una església a la Mare de Déu del Carme (posteriorment enderrocada i substituïda per l'actual). No fou però fins la dècada de 1960 que va canviar la seua funció de poblat mariner a lloc d'estiueig dels torreblanquins, primer, i de gent de fora, més tard. Però no serà fins al tombant de segle quan realment s'urbanitze el que, fins a eixe moment, només era un tros de marjal, convertint-se en una típica platja urbanitzada destinada a un turisme estival que, fora de la temporada turística, és poc més que una ciutat fantasma. Bibliografia:

● Prades Bel, Juan Emilio «Torrenostra historia» dins Torrenostra.blogspot.es <http://torrenostra.blogspot.com.es/2013/02/torrenostra-historia.html>

● Diversos autors Mainhardt <https://www.amicsdemainhardt.eu/> ● Giner Moya, Juan Francisco (2007) Historia de Alcocebre Ed. Diputació de Castelló