REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Blasco, A. & Durban, G. (2011). Competència informacional: Del currículum a l'aula. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat.

Durban, G. (2006). Aprender a usar la información en la BE en secundaria. Educación y Biblioteca, 156, 60‐62.

Merchant, L. & Hepworth, M. (2002). Information literacy of teachers and pupils in secondary schools. Journal of Librarianship and Information Science, 34(2), 81‐ 89.

Rodríguez, M. J.; Olmos, S.; Pinto, M.; Martínez, F. & García, B. (2011). Informational literacy andinformation and communication technologies use by secondary education students in Spain: a descriptive study. Contemporary Issues in Education Research, 4(4), 1‐12.

CONCLUSIONS

Els professors...Confonen conceptes vinculats a l’ALFIN amb d'altres de caire pedagògic (fonts d'informació vs recursos educatius).Desconeixen les fases que constitueixen el procediment de realització d’un treball de recerca o no les aborden a l’aula.Coincideixen en  què aquest aprenentatge déu d’estar consolidat abans d’arribar al Batxillerat emperò no expliquen el procediment.Admeten que, com que  se cenyeixen  al programa d’estudi, gairebé no tenen temps d’abordar aquest aprenentatge a l’aula. 

Davant aquest fet...Hauríem de plantejar‐nos de crear un instrument, no només adreçat a la millora dels hàbits informacionals dels nostres alumnes sinó també dirigit al professorat de secundària perquè, mitjançant un procediment metacognitiu, ensenye els alumnes a desimboldre's dins la societat de la informació per tal d'assolir coneixement. Aquest instrument hauria de comptar amb elements dinàmics i continguts senzills a través dels quals l'aprenentatge ALFIN fóraassequible al jovent d'entre 12 i 18 anys.Cal reivindicar una tasca formativa i de qualitat des de les biblioteques escolars per a la millora de l'ensenyament i l'aprenentatge de la ciutadania del futur.

RESULTATSEls treballs encomanats en major freqüència per més del 40% del professorat potencien la concisió, la comunicació i el pensament

crític entre l'alumnat.El professorat no aprofundeix en les metodologies d'ensenyament de l'ALFIN, degut al poc temps o al desconeixement d'aquest 

aprenentatge.La majoria (70%) del professorat està descontent amb els treballs que presenta l'alumnat, sobretot perquè plagia 

indiscriminadament.El professorat (>40%) espera trobar material didàctic, manuals per a l'elaboració de distints tipus de treballs i una estructura dels 

continguts web atractiva a l'alumnat.

OBJECTIUS1. Identificar les tipologies dels treballs que s’encomanen al’educació secundària.

2. Conèixer les metodologies de treball per al foment del’ALFIN a l’aula.

3. Determinar el grau de satisfacció del professoratrespecte als treballs presentats pels alumnes.

4. Recollir propostes per al desenvolupament d’uninstrument de promoció de l’ALFIN a l’educaciósecundària.

MÈTODE

Entrevista en profunditat a un grup deprofessores i professors d'educació Secundària:

*Ambient distès*Preguntes obertes amb aclariments iexplicacions de conceptes si esqueia

TRACTAMENT DE L’ALFABETITZACIÓ INFORMACIONAL  A L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

Guerrero‐Vives, R.M. ; Sureda‐Negre, J. ; Morey‐López, M. ; Rubio‐Mifsud, M.D.rosamaria.guerrero@uib.cat; jaume.sureda@uib.es; merce.morey@uib.es; madorumi@gmail.com

Universitat de les Illes Balears. Palma. Illes BalearsCol∙legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana

ALFINASECUNDARIA.BLOGSPOT.COM