1. E L T E R R I T O R I H O L A N D S A p r o x i m a c i t o p o g r f i c a Els Pasos Baixos es troben limitats a l'est amb Alemanya i al sud-oest amb Blgica, les seves costes banyades pel mar del Nord la separen al nord-oest de Gran Bretanya. T una superfcie de ms de 40.000 km2. Com el seu nom indica, el territori del pas est format per terres baixes de les quals, aproximadament, la meitat estan situades per sota 1 metre sobre el nivell del mar. Alhora, la meitat d'aquesta superfcie es troba sota el nivell martim. La capa geolgica de tot el pas consisteix majoritriament d'una capa homognia sota una superfcie de sediments. Les terres altes sn crestes muntanyoses (fins a ms de 100 m d'alada) formades prehistricament pel moviment de glaceres per les valls. A l'era de les glaciacions part del mar roman sec, el vents del nord porten sorres i, conjuntament amb la sedimentaci dels rius, es configura la capa superficial de les terres baixes. Amb la variaci del nivell mar a causa desgla es formen bancs de sorra al lmit costaner; les dunes velles. Les dunes joves, ms elevades (20-40 m), es formen durant el sX aC. Posteriorment amb les filtracions d'aiges es generen llacs i terrenys pantanosos darrere aquesta protecci costanera. La secci topogrfica mostra com a les terres baixes, s'utilitzen llargs pilots -tradicionalment de fusta, per ara de formig- pels fonaments d'edificis, viaductes, etc. Esquema topogrfic Secci topogrfica 7 0 20 40 80 120 200 Km Mar del Nord Alemanya Blgica Evoluci d'assecat de l'aigua del territori holands. Terres polderitzades entre 1201-1600 Nord d'Holanda en 1575, mig segle abans del comenament de l'edat daurada Terres sense polderitzar L'ascensi del nivell del mar desprs de l'ltima Era Glacial influencia en gran manera l'evoluci de la lnia costanera del pas. El Zuyder Zee, amb la seva mxima extensi al voltant de 1250 dC, es forma d'aquesta manera. La primera lluita portada a terme pels habitants de les terres baixes contra el mar s purament de carcter defensiu. Es construeixen cases i pobles sobre monticles. La uni d'aquests mitjanant dics permet la possibilitat de mantenir el sl sec. Un sistema de guanyar terres al mar que s'utilitza des del 1200 aprofita l'aportaci natural de sorres grcies a les marees. Desprs d'un lent procs es protegien les terres aportades rodejant-les amb dics. Els avenos de la tcnica, amb la construcci de molins de vent, permet als habitants passar de la defensa a l'atac. Al sXVII es comencen a drenar els primers llacs. Les causes sn l'augment de demanda d'aliments de les poblacions creixents, el capital i negocis dels comerciants, la potncia de la tcnica i la temeritat a inundacions. El procs continua fins ben entrat en sXIX quan els molins sn substituts per bombes a vapor. Entrat el sXX la reclamaci de terres al mar es realitza a ms gran escala amb bombes diesel i elctriques.

2. P o l d e r i t z a c i d e l t e r r i t o r i h o l a n d s Terres polderitzades entre 1601-1900 Terres polderitzades entre 1902-1970 Terres previstes de ser polderitzades Pintura del Canal del Nord que uneix el Mar del Nord amb el Zuider-Cee 9 3. I T I N E R A R I S U R B A N S Tots els itineraris parteixen d'un punt com, l'estaci central, i el seu traat s'ha realitzat de forma transversal a l'evoluci de la ciutat. L'objectiu s travessar de forma seqencial les diferents etapes en cada recorregut. Els quatre itineraris s'han pensat per fer amb bicicleta, medi de transport bsic per la cultura holandesa degut a la plana topografia del seu territori. Itinerari 1- Centre _ Sloterplas Centre, Tres Canals, Jordaan, Pijp, Extensi Oest, Sloter-Meer, Osdorp, Sloter-Vaart. Itinerari 2- Centre _ Buitenveldert Centre, Tres Canals, Pijp, Zuid Plan, Buitenveldert. Itinerari 3- Centre _ Bijlmer-Meer Centre, Tres Canals, Pijp, Frankendael, Bijlmer-Meer. Itinerari 4- Centre _ Amsterdam Nord Centre, Borneo, Amsterdam Nord 17 0 400 800 1600 2400 4000 I t i n e r a r i 1 - C e n t r e _ S l o t e r p l a s C e n t r e T r e s C a n a l s G e o m e t r i e s Z u i d P l a n A U P 0 200 400 800 1200 2000 Seqncia de tipologies Centre, Tres Canals, Jordaan, Pijp, Extensi Oest, Sloter-Meer, Osdorp, Sloter-Vaart. 4. I t i n e r a r i 2 - C e n t r e _ B u i t e n v e l d e r t 19 C e n t r e T r e s C a n a l s A U P G e o m e t r i e s Z u i d P l a n 0 200 400 800 1200 2000 Centre, Tres Canals, Pijp, Zuid Plan, Buitenveldert. Seqncia de tipologies I t i n e r a r i 3 - C e n t r e _ B i j l m e r - M e e r C e n t r e T r e s C a n a l s G e o m e t r i e s A U P 0 200 400 800 1200 2000 Centre, Tres Canals, Pijp, Frankendael, Bijlmer-Meer. Seqncia de tipologies I j - P l a i n 5. I t i n e r a r i 4 - C e n t r e _ A m s t e r d a m N o r d 21 C e n t r e 0 200 400 800 1200 2000 Centre, Borneo, Amsterdam Nord Seqncia de tipologies I j - P l a i n 6. E V O L U C I U R B A N A 23 Etapa 1 Centre 1342 - 1593 1850 - 1873 1875 - 1921 1612 - 1850 1934 - 1957 Etapa 3 Geometries Etapa 4 Zuid Plan i ext. Etapa 2 Tres Canals Etapa 5 AUP Index 23 27 31 37 43 Evoluci cronolgica del teixit urb 0 500 1000 2000 3000 5000 Imatge aria del centre de la ciutat 7. E t a p a 1 - C e n t r e 1 3 4 2 - 1 5 9 3 Les restes arqueolgiques mes antigues que s'han trobat en la zona d'Amsterdam daten del perode rom: monedes i pocs objectes que fan pensar que hi va haver certs pobles, per no va haver assentaments degut que el terreny estava format per llacs vorejats per sorres movedisses i pantans. Aix, podem dir que la ciutat d'Amsterdam neix al final del segle XII quan uns grangers i pescadors arribaren a la zona pujant el riu Amstel fins arribar a la seva desembocadura. Per fer habitable la regi havien de controlar les dificultats del terreny pantans i per aix van construir preses i dics, dels quals el ms antic s el que es troba a la plaa Dam, l'actual centre de la ciutat, on van construir una esglsia de fusta, la Oude Kerk, dedicada a Sant Nicolau. Aquest poblat primitiu es va anomenar en un principi Amstel-Dam, dic al riu Amstel, per concloure finalment en Amsterdam. Per la seva ubicaci estratgica, en la ruta comercial entre el sud d'Europa i els pasos del Mar Bltic, i el Mar del Nord, el petit poblat es va desenvolupar rpidament. Va rebre el ttol de ciutat a l'any 1300 i es va comenar a construir a l'altre vora del riu. Cap el 1500, la ciutat ja contava amb 30.000 habitants i disposava de port interior i un sistema de canals i preses per controlar el nivell del riu i de les marees. 25 Centre 0 50 100 200 300 500 S i s t e m a d e c a n a l s i e s p a i s v e r d s e : 1 / 6 5 0 0 0 E t a p a 1 - C e n t r e 1 3 4 2 - 1 5 9 3 E v o l u c i d e l t e i x i t u r b e : 1 / 6 5 0 0 0 0 500 1000 2000 3000 5000 8. T i p o l o g i a C e n t r e 27 9. E t a p a 2 - T r e s C a n a l s 1 6 1 2 - 1 8 5 0 29 Durant el segle XVII Amsterdam va viure la seva poca daurada fruit de la seva expansi arreu del mn. Es va crear la primera borsa a l'any 1602, que va funcionar com mercat dels productes colonials. La ciutat va arribar a tenir 200.000 habitants i no deixava de crixer. Tres nous canals concntrics, Herengracht, Keizersgracht i Prinsengracht, es van construir convertint la ciutat en una mena de fortificaci amb una complexa xarxa de 90 illes, 10 quilmetres de canals i 400 ponts de pedra. La prosperitat i el poder de la ciutat es van manifestar clarament amb la construcci del palau de l'ajuntament en la Plaa Dam. L'poca d'esplendor va deixar una rica herncia cultural: Rembrandt es va installar a la ciutat personatges com Rembrandt, Spinoza i Descartes. Tres Canals 0 50 100 200 300 500 E t a p a 2 - T r e s C a n a l s 1 6 1 2 - 1 8 5 0 1 P a r k A r t i s E v o l u c i d e l t e i x i t u r b e : 1 / 6 5 0 0 0 1 0 500 1000 2000 3000 5000S i s t e m a d e c a n a l s i e s p a i s v e r d s e : 1 / 6 5 0 0 0 10. T i p o l o g i a T r e s C a n a l s 31 11. E t a p a 3 - G e o m e t r i e s 1 8 5 0 - 1 8 7 3 33 A meitat del segle XIX es va comenar a construir fora muralles. Un dels primers plans redactats per ampliar ms enll d'aquests lmits va esser escrit per Van Niftrik en 1867. Part d'aquesta proposta fou refusada per l'ajuntament, construint noms el nord-est de la ciutat, el barri Pijp. A l'any 1876 es va redactar el Plan Kalff, que consistia en crear un anell de barris nous que envoltarien la ciutat. Es composa de Van Lennepbuurt, Da Costabuurt, Helmersbuurt, Frederik Hendrikbuurt, Staatsliedenbuurt, Spaarndammerbuurt, Oosterparkbuurt i una gran part de Pijp-Noord. Aquestes intervencions foren el principi de l'expansi de la ciutat. Jordaan Pijp 0 50 100 200 300 500 1 P a r k A r t i s 2 V o n d e l p a r k 3 S a r p h a t i P a r k 4 O o s t e r P a r k E t a p a 3 - G e o m e t r i e s 1 8 5 0 - 1 8 7 3 E v o l u c i d e l t e i x i t u r b e : 1 / 6 5 0 0 0 2 3 4 1 0 500 1000 2000 3000 5000S i s t e m a d e c a n a l s i e s p a i s v e r d s e : 1 / 6 5 0 0 0 12. Jordaan Pijp T i p o l o g i a G e o m e t r i e s 35 13. P a r c s . V o n d e l p a r k i O s s t e l p a r k 0 50 100 200 300 500 Quan la ciutat va comena a quedar-se petita per desenvolupar-se, les muralles constituen un impediment, arran d'aquesta necessitat va sorgir la idea de crear una anella verda que envolts la zona medieval, exercint de nexe entre la zona consolidada amb la zona d'expansi. Aquesta anella vindria formada per un seguit de parcs, zones de lleure i divertiment. Tan sols es van acabar construint dos parcs, que actualment representen un punt estratgic de comunicaci de la ciutat. Vondel-Park Oosterpark 14. Etapa 4 - Z u i d P l a n i E x t e n s i O e s t 1875-1921 39 A principis del segle XX la ciutat no havia sobrepassat gaireb els seus lmits establerts pels tres canals. Per la poblaci havia crescut enormement i les condicions de vivenda eren molt dolentes. A l'any 1901 s'aplica una llei de vivenda que comena a regular el creixement de la ciutat i la qualitat de les vivendes; a ms va obligar a totes les ciutats holandeses a projectar i dirigir les seves ampliacions. El Pla Sud (Zuid Plain) de Berlage s el primer que es realitza sota aquesta llei. s el primer on el disseny urb dona al barri una qualitat urbana molt superior a les ampliacions anteriors que va tenir la ciutat. Berlage crea un ambient propi i una estructura que trenca amb els anells concntrics tpics del centre d'Amsterdam. Ubica avingudes i diagonals a l'estil de Pars creant perspectives dissenyades, i omple la resta de l'estructura amb una trama geomtrica ortogonal de blocs tancats d'habitatges. L'arquitectura dels edificis s molt homognia. Els blocs no sobrepassen les cinc altures i tots sn construts amb ma vermell. Zuid Plan Extensi Oest 0 50 100 200 300 500 E t a p a 4 - Z u i d P l a n 1 8 7 5 - 1 9 2 1 1 P a r k A r t i s 2 V o n d e l p a r k 3 S a r p h a t i P a r k 4 O o s t e r P a r k 5 W e s t e r p a r k 6 E r a s m u s p a r k 7 B e a t r i x p a r k 8 M a r t i n L u t h e r K i n g P a r k E v o l u c i d e l t e i x i t u r b e : 1 / 6 5 0 0 0 2 3 4 6 5 7 8 1 0 500 1000 2000 3000 5000S i s t e m a d e c a n a l s i e s p a i s v e r d s e : 1 / 6 5 0 0 0 15. Extensi Oest T i p o l o g i a Z u i d P l a n i E x t e n s i O e s t 41 16. E t a p a 5 - A U P 1 9 3 4 - 1 9 5 7 45 La incorporaci de Cornelis van Eesteren al Departament de Desenvolupament Urb en 1929, just quan la ciutat afronta l'elaboraci del nou Pla d'Extensi, va significar un important canvi en la forma de plantejar i resoldre el problemes urbanstics de la ciutat. La principal aportaci de Van Eesteren s l'elaboraci i experimentaci d'un nou mtode de projectar, i neix com a resposta a la necessitat d'abordar els problemes urbanstics d'una forma totalment diferent de la desenvolupada fins aquell moment, incls en declarada confrontaci amb aquesta. Van pren d'exemple l'activitat de , en aquells dies mpliament reconegut i de gran influncia en les realitzacions holandeses. A diferncia dels plans que habitualment s realitzaven a les ciutats, l' pren la ciutat en el seu conjunt considerant no noms els habitatges, sin tamb les zones industrials i les infraestructures. Es van planejar els barris, que haurien de tenir un carcter enjardinat, amb un llac artificial de 90 hectrees que serviria com zona recreativa. Cadascun d'aquests barris hauria d'allotjar entre 10.000 a 30.000 persones, haurien d'estar separats entre si per zones verdes i contarien amb les installacions necessries en quant a treball, comer i escoles per tal de no dependre del centre de la ciutat. Frankendael Buiteneldert Osdorp Sloter-Vaart Sloter-Meer 0 50 100 200 300 500 E t a p a 5 - A U P 1 9 3 4 - 1 9 5 7 1 P a r k A r t i s 2 V o n d e l p a r k 3 S a r p h a t i P a r k 4 O o s t e r P a r k 5 W e s t e r p a r k 6 E r a s m u s p a r k 7 B e a t r i x p a r k 8 M a r t i n L u t h e r K i n g P a r k 9 E e n d r a c h t s p a r k 1 0 S l o t e r p a r k 1 1 R e m b r a n d P a r k 1 2 A m s t e l p a r k E v o l u c i d e l t e i x i t u r b e : 1 / 6 5 0 0 0 2 3 4 6 5 7 8 10 11 9 12 1 0 500 1000 2000 3000 5000S i s t e m a d e c a n a l s i e s p a i s v e r d s e : 1 / 6 5 0 0 0 17. Sloter-Meer Osdorp Buitenveldert FrankendaelSloter-Vaart T i p o l o g i a d e l A U P 1 9 3 4 - 1 9 5 7 47 R e m b r a n d t P a r k El Rembrandt Park va ser concebut com un sistema que fa de frontissa entre la ciutat existent i la seva extensi. Es plantetja com un eix urb central, delimitat per la via de connexi territorial en direcci oest, la traa del ferrocarril i dos canals que limiten els polders situats cap a l'oest i al sud de la ciutat. Es diferencien tres zones: nord, centre i sud, en les que la relaci amb la ciutat s diferent. Al nord es proposa una continuitat formal i funcional entre els barris. Al centre una clara fractura fsica entre la part nova i vella de la ciutat: un gran parc i una srie d'edificis en altura alineats a l'est de l'eix central marquen el pas entre la realitat existent i la futura. Al sud es plantetja un altre grup residencial separat de la ciutat per un canal a la part superior i per una petita zona industrial a la part inferior. 18. L'organitzaci de l'extensi oest es realitza al voltant del llac Sloterplas establint la connexi a travs de dos eixos perpendiculars al ferrocarril i per tant a l'eix urb que organitza el Rembrandt Park. Cada una d'elles es desdobla al seu torn en un eix viari i una franja verda de similar importncia. En torn a aquestes lines estructuradores es disposa la residncia formant dos grans bosses al nord i al sud del llac, i dibuixant a l'oest un entrant respecte als polders. D'aquesta manera el territori queda dividit en sectors que alternen espais edificats i mplies zones verdes i aigua, i es descentralitza la concentraci tradicional d'activitats al llarg d'un eix viari i dota d'autonomia prpia a cada un d'ells. Per alhora els integra a una escala superior, amb la seva prpia lgica, per conformar una srie de xarxes (viari, verd, aigua, edificaci) que interactuen entre s. L'arquitecta holandesa Anna Vos, en el seu treball sobre l'anlisi dels barris de l'oest d'Amsterdam, l'ha denominat quadre escocs. El negre (viari), el blau (aigua), el verd (lleure) es relacionen puntualment en trios i parelles per continuar posteriorment cadasc el seu propi cam. La combinaci d'aquets tres colors bsics junt amb el vermell (l'edificaci) genera una rica pluralitat d'espais dins d'una clara i simple trama bsica. S l o t e r p l a s 49 Sloter-Meer Sloter-Vaart Osdorp