TEMA 2ART CLÀSSIC: GRÈCIA

TEMPORITZACIÓ DE L’ART GREC

Macedonia

L’Àtica

Peloponès

La cultura pre-helènica la trobem a les zones insulars. Creta i les illes cíclades.

Figura d’ídol femení (2800-2300 a.C)

Econòmicament es dediquen al

comerç.

Estan en contacte amb altres cultures

El palau està pensat com una ciutat

Descobert per Sir Arthur Evans

Es creia que havia sigut el palau del rei

Minos

S’ordena a partir d’un pati central

Estances asimètriques i sense

disposició ordenada.

Vivenda, fortalesa

Rep influència de la cultura egípcia i

Mesopotàmica.

Tribuna d’accés al pati central

Equí de motllura convexa

Àbac quadrat

-

+

• Aquestes construccions són precursores de

l’art arcaic grec.

• Estaven decorades amb baixos relleus i

pintures al fresc.

• A nivell temàtic destaca:

• Vida quotidiana

• Naturalesa

• Formes geomètriques

Tauromàquia, palau de Cnossos La parisina, Es troba a un passadís d’accés al pati central.

ART MICÉNIC

EntradaPropileus

PatisMégaron

Muralla

Planta del Palau de Tirinto

Palau de Micenas

Aparell ciclopi

Necessitat defensiva

Funció apotropàica

DromosTholos

TRESOR D’ATREO, MICENAS

Màscara de Agamenón 1550-1500 a.C

L’ART GREC

FONAMENTS DE L’ART GREC

• Visió atropocèntrica Protàgores “l’home és la mesura de totes les coses”

MonumentalitatDesproporcióVerticalitat

HarmoniaProporcióHoritzontalitat

• Naturalisme La natura com a model (en molts casos és un naturalisme idealitzat)

Triada de Micerinos (aprox 2500 a.C) Atenea i Marsias (època hel·lenística)

Raó El coneixement com a font de sabiessa. L’ordre a partir de la bellesa i l’equilibri.

• Es realitzen estudis arquitectònics i escultòrics previs.

• Existeix una reflexió al voltant de cada creació.

• Cal conèixer les lleis que fan entendre el món i intentar exposar-les a l’obra.

La filosofia en aquet sentit serà un referent constant en l’art grec.

Un exemple el tenim al Partenó. La seva

façana correspon al que es coneix com

un rectangle auri.

Les mides s’estructuren a partir de la

lletra grea φ “Fi” que mesura 1,6083...

aprox.

Així si fesim:AB/CD = φ AC/AD = φCD/CA = φ

• Harmonia i proporció Totes les parts han d’estar en harmonia en sí mateixes, en conjunt i

amb el seu entorn. Guardant una proporció perfecte entre elles i sempre basades en el

model humà.

Els pitagòrics creien que els humans havien de

reflectir l’equilibri existent en l’Univers, model d’ordre i

mesura.

• Bellesa Basat en cànons. Normes de bellesa i proporcions.

Kouros de Melos

ARBRE GENEOLÒGIC DEL PANTEÓ GREC

• La religió: Tema principal de l’art grec.

L’ART GREC: L’ ARQUITECTURA

Pel tipus de columna els temples poden ser: Dòric, Jònic o Corinti

TIPUS DE TEMPLES

1

Megaron

Dípter

Tholos

En funció del número de columnes que tenen al costat curt els temples són:

Dípter

Tetràstil

Hexàstil

Octàstil

DecàstilTemple de Zeus a Olimpia

El doble +1

NaosPronaos Opistòdom o opisthódomos

Parts d’un temple grec

• Zona amb una orografia complexa per a l’agricultura (oli i vi)

• Expansió comercial pel mediterrani (Magna Grècia i territoris de la Península Ibèrica)

• Ciutats-Estats (Polis grega)

• Acròpolis

• Àgora

• Es consolides dues formes d’entendre la política:

• La tirania monàrquica. Ex: Esparta

• Democràcia d’Atenes

• Els JJOO = la figura del Atleta

• Homero : Íliada i l’Odissea

Arquitectura.ÈPOCA ARCAICA (VII-475 a.C): L’APRENENTATGE D’UN NOU LLENGUATGE

Context històric

Leonardo da Vinci, 1510-1515

Leda

La gran guerra d’aquest període és la Guerra de

Troia. La mitologia explica que Leda va ser

seduïda per Zeus convertit en Cigne i aquella

mateixa nit va tenir relacions amb el seu marit

Tiíndar. El resultat és que van néixer 4 fills de

dos ous. Una parella eren fills de Zeus

(immortals) Pòlux i Helena i els altres eren

mortals fills de Tíndar, Clitemnestra o Càstor.

Quan Helena va ser gran el seu pare Tínder va

escollir a Menelao com a marit per ella. París en

visita al palau de Menelau s’enamora d’Helena i

la segresta per portar-la a la seva ciutat Troia.

Models del santuari d’Hera Acrea en Percacora.

• Els primers temples seran en fusta i adob. Tenien una cambra on es posaven les ofrenes i els ex-vots.

• Poc a poc s’aniran definint els temples i les seves característiques.

Temple d’Hera a Paestum

Arquitectura. ÈPOCA CLÀSSICA (475-323 a.C): DOMINI D’UN ESTIL

Context històric

• Guerres Mèdiques (prin.s.V a.C): Les ciutats-estat gregues s’uneixen contra els Perses liderats per Jerjes.

• L’Atenes de Pericles (495-429 a.C): Atenes esdevé el centre polític, cultural i artístic del Mediterrani. Amb

Pericles s'iniciarà un període d’esplendor que es materialitzarà en la reconstrucció de la ciutat d’Atenes.

• Consolidació de la democràcia. L'assemblea (homes lliures) escollien al seu governador.

• Amb la democràcia sorgeixen noves necessitats (espais per fer justícia, espais per la política i l'oratòria,

espais de reunió, mercat, esbarjo, etc...) = Àgora

• Consolidació del Teatre on cal destacar:

• Esquilo – Sofocles - Eurípides

• Lliga de Delos = unió de diferents ciutats estat sota el comandament d’Atenas per tal de fer front a una

altra invasió Persa. Esparta per la seva banda crearà la Lliga del Peloponès.

• Guerra del Peloponès (431 a.C – 404 a.C: Esparta – Atenas

L’ACROPOLIS D’ATENESSignifica Ciutat Alta (156 m sobre el nivell del mar)

Funció defensiva i de culte o religiosa.

Fideas demanarà la reconstrucció de l’Acropolis on participarà el seu amic Fideas un dels principals escultors i arquitectes de

l’època.

Intentarà donar grandiositat i esplendor a la ciutat.

Es cel·lebren les grans festivitats religioses d’Atenes, es realitzen cultes i ofrenes, etc…

A la vessant de la muntanya trobem el Teatre de Dionís

1- Temple Atenea Niké

2- Propileus

3- Escultura de Palas Atenea

4- Erecteion

5- Partenó

6- Altars1

2

3

45

6

• Mnesicles (437-432 a.C)Havia d’enfrotar-se al desnivell del terreny.

• Marbre del Pentèlic i fusta

• El frontó i taulat estava pintat de blau.

•S’accedeix per una rampa i escales fins arribar als propileus (entrada principal).

•Pericles ordena la reconstrucció dels antics destruïts durant les Guerres Mèdiques.

• Crea 4 estances simètriques dividides per el passadís d'accés.

•La part frontal té formalment una estructura de temple dòric encara que el passadís trobem 6 columnes jòniques.

• Pren com a referència el Partenó

EL PARTENÓFITXA TÈCNICA

AUTORS: Ictinos i Cal·lícrates

CRONOLOGIA: S.V a.C (447-438 a.C)

ESTIL: Clàssic grec

TIPOLOGIA: temple

MATERIALS: marbre del Pentèlic i fusta

LOCALITZACIÓ: Acròpoli d’Atenas

Supervisat per Fideas els principals arquitectes són Ictinos i Calícrates.

Elements formals

El Partenó és un temple:

Dòric, octàstil i perípter

És una arquitectura arquitravada

Descriure els elements formals de la base a l’entaulament.

123

Base

Columnes

Entaulament

El marbre brillant del pentèlic es conjugava amb la pintura (vermellosa, daurada i blava) que es realitzava als capitells, entaulament i frontó

Un cop hem comentats els aspectes de l’alçada cal parlar de la planta.

E (sol)O

1- Parts

2- S'accedeix pel pòrtic hexàstil oriental

o pronaos.3- A la naos trobem l’estatua crisoelefantina

d’Atenea partenos envoltada per una columna

interior de dos pisos en forma de U. El sostre

estava realitzat en fusta.

4- L’opistòdom tenia a l’interior 4 columnes

jòniques. Es guardava el tresor i ofrenes del

temple.

...La estatua en sí está hecha de marfil y oro. En el centro de su casco hay

una figura parecida a la Esfinge... y a cada lado del yelmo hay grifos en

relieve. ... La estatua de Atenea es de pie, con una túnica hasta los pies, y

sobre su pecho la cabeza de Medusa está tallada en marfil. Sostiene una

Victoria de aproximadamente cuatro codos y en la otra mano una lanza; a

sus pies yace un escudo y cerca de la lanza hay una serpiente. Esta

serpiente podría ser Erictonio. Sobre el pedestal está el nacimiento de

Pandora en relieve.

Pausanias (s.II d.C)

Significat, funció i contingut del Partenó

• És l’edifici més elevat de l’Acropolis i realitzat en honor a la deessa Atenea (patrona de la ciutat)

• La reconstrucció de l’Acropòlis després de les Guerres Mèdiques amb els Perses es va iniciar amb aquest

edifici.

• Representa la majestuositat i poder d’Atenas.

• S.VI d.C es cristianitza (dedicat a la Saviessa Divinia)

• S.XIV sota el control de la corona catalanoaragonesa.

• S.XV sota domini dels turcs (es converteix en mesquita)

• S.XVII esdevé un polvorí (bomba veneciana el 1687) = els blocs de marbre seran reaprofitats en altres

edificis.

• L’anglès Lord Elgin portarà a Anglaterra part de la decoració escultòrica.

Fris de la naos estava decorat per la processó de les Grans Panatenees

La processó es realitzava cada 4

anys.

Les sacerdotesses d’Atenea li teixien

un peplo.

Grans festejos amb sacrificis

d’animals i grans banquets

No era recte. Existia una inclinació

per facilitar la percepció des del

terra.

La decoració

Realitzada per Fídies i el seu taller la trobem a:

• Les mètopes es representen les 4 lluites mitològiques: Amazonomàquia, Gigantomàquia, Centauromàquia i iliupersis (Guerra de Troia)

•Frontons: episodis de la vida d’Atenea. Frontó oriental (pronaos): Naixement d’Atenea

•Frontons: episodis de la vida d’Atenea. Frontó occidental (opistòdomos): Lluita d’Atenea i Posidó pel patronat d’Atenes.

El Partenó simbolitza la perfecció aconseguida per l’arquitectura a època clàssica.

El coneixement matemàtic s’aplica per accentuar la perfecció , l’harmonia i la proporció de les parts i

del conjunt.

El Partenó, com tots els temples grecs està dissenyat per ser vist des de fora i a una distància

considerable.

Correccions òptiques:

• Curvatura a l’estilòbat i l’entaulament.

• Èntasi: bombament del fust

• Separació de les columnes dels extrems.

El Partenó va esdevenir un model perfecte entre

l’estil dòric robust i auster i el jònic molt més elegant

i lleuger.

És l’exemple de la perfecció, el cànon i les

proporcions que es cerquen al món grec. L’escultura

s’integra a l’arquitectura perfectament. Va esdevenir

un model.

ATENEA NIKÉ O ATENEA ÀPTERA

FITXA TÈCNICA

AUTOR: Cal·lícrates

CRONOLOGIA: 421 a.C

ESTIL: Clàssic grec

TIPOLOGIA: Temple

MATERIALS: Marbre del Pentèlic

LOCALITZACIÓ: Acròpoli (al costat dels Propileus)

Cal·lícrates va ser un dels grans arquitectes del

conegut com segle de Pericles. Va construir les

muralles d’Atenes, i el Partenó-

El temple d’Atenea Niké o Atenea Àptera és

promogut pel general Cimó II (rival de Pericles) =

fou projectat al 449 a.C però no es realitzarà fins

el 421 a.C.

Part de la decoració s’atribueix a Cal·lima i

també al taller de Fideas.

• Amfipròstil

• Tetràstil

• Ordre jònic

És un temple:

Dos pilars in antisEscultura que representava una kiké o victòria sense ales

Es troba al costat del Propileus, orientat a l’est.

Cal·lícrates disposava d’un espai molt reduït per això prescindeix de la pronaos.

Aquest temple és un ex vot (ofrena) a la deessa i que commemora el tractat de pau entre l’atenès Càl·lias i els

Perses al 449 a.C (fi de les guerres Mèdiques)

Decoració:

• L’estàtua d’Atenea portava un tros de poma a la mà dreta i el casc a l’esquerre. (Pausanias).

El més habitual era que portès una garlanda o una palma. Aquesta és àptera (no té ales) però no és el més habitual, ex: La

Victòria de Samotràcia.

• Al fris corregut escenes de les guerres mèdiques, de la del Peloponès (s’inicia durant la construcció del edifici) i temes de

la mitologia com Centauromàquia i gigantomàquia.

• Cap al 407 a.C es redecora el fris amb escenes d’Atenea envoltada de les nikai o victòries = tècnica dels draps molls.

• Edat Mitjana: és desmuntat i els blocs de marbre aprofitats per fortificat l’Acròpoli.

• S.XVII queda gairebé destruït en la lluita entre turcs otomans i venecians.

• S.XIX es recuperen les pedres i es restaura.

•1998 El fris es trasllada al museu de l’Acròpoli d’Atenas.

• És un dels millors exemples del jònic.

• És un temple votiu, que servia per fer ofrenes i

guardar el tresor. En aquest sentit segueix el model

d’altres temples amb funcions semblats.

Tresor del atenensos (500 a.C)Victòria de Samotràcia (190 a.C)

FITXA TÈCNICA

AUTORS: Mnèsicles

CRONOLOGIA: (421-405 a.C)

ESTIL: Grec clàssic

TIPOLOGIA: Temple

MATERIALS: marbre del Pentèlic

LOCALITZACIÓ: Acròpoli d’Atenas

ERECTÈON

Mnèsicles era un arquitecte reconegut (havia realitzat els Propileus). Gran domini del terreny.

Darrer edifici que es construeix a l’Acròpoli

En total presenta 4 pòrtics sota l’ordre jònic.

La dificultat del terreny + espai sagrat ancestral = adaptació de l’edifici a l’orografia del terreny.

N

S

Cariàtides

Annex amb coberta plana

Annex amb coberta plana

Coberta a dues aigües

Pòrtic Nord

Vestíbul Cel·les de Posidó i Erecteu

Santuari d’Atenea

Pòrtic de les cariàtides amb una escala que baixa a la tomba de Cècrops (primer rei de l’Àtica)

L’edifici encara que és una excepció dintre l’arquitectura grega conserva les parts i està en

harmonia amb ell i l’entorn.

Respecta l’espai sagrat i la geografia del terreny.

S’aixeca sobre la roca on Posidó va fer brollar aigua salada.

El temple està dedicat a Atenea, Posidó, Cècrops i Erecteu.

Atenea i Posidó: Lluiten sota el comandament de Zeus per aconseguir ser el déu protector de la ciutat. Cècrops

escolliria al Déu que oferís un benefici per a la ciutat.

Posidó fara brollar aigua salda d’una roca i Atenea donarà l’olivera (fusta, aliment i oli).

Erecteu: primer rei d’Atenes. Va fundar les Panatenees.

En el pòrtic sub Mnèsicles canvia les columnes

per cariàtides. Segurament realitzades per algun

deixeble de Fídies. Dones de Cària (Àsia Menor)

que eren esclaves dels grecs (havien ajudat als

perses), Sembla que es va inspirar en un grup de

tres dones trobades al santuari de Delfos

realitzades per Cal·límac (S.V a.C)

Esdevindranun referent per a l’art i l’escultura.

TEATRE D’EPIDAUREFITXA TÈCNICA

AUTORS: Policlet, el jove

CRONOLOGIA: (350 a.C)

ESTIL: Grec clàssic

TIPOLOGIA: Teatre (arquitectura civil)

MATERIALS: pedra

LOCALITZACIÓ: Epidaure (Peloponés)

La càvea: 120 m diàmetre. 2/3 parts de la circunferència. S’eleva 24m

L’orquestraProsceniEscena

Autor: Pausanies afirma que l’arquitecte del taeatre va ser Policle, el jove (net de l’escultor).

Neix a Argos al S.V i sabem que va realitzar un thólos a Epidaure i poc més.

S’aixeca sobre un pujol. Parts:

Diazoma part superior: 22 sectors de 20 grades.

Diazoma part inferior: es divideix en 12 parts separades per 13 escales radials que permeten desplaçar-se per 34 grades.

Edifici de dos pisos i un balcó (no es conserva) que podia representar un palau, cabana, etc... També servia de magatzem i vestidor.

Plataforma entre l’escena i l’orquestra. Es desenvolupa l’obra

Tenia cabuda per 15000 persones. Dos tipus de seients: 1- amb respatller i braços 2 Sobre la pedra

Originariament hi havia un altar.

Es trobava a les afores de l’antiga ciutat d’Epidaure (sud-est del Peloponès) aprofitant un pujol =

relació entre art i natura.

El teatre neix amb les festivitats dedicades al déu Dionís (Primavera i hivern).

L’acústica és perfecte.

Va ser un dels teatres més importants on es representares obres de Eurípides, Sòfocles i Èsquil. La

seva importància recau també en el fet de que estava a prop del santuari d’Asclepi (déu de la

medicina)

Esdevindrà un model per a futurs teatres tant grecs com romans.

ARQUITECTURA HEL·LENÍSTICA

CONTEXT HISTÒRIC

• Amb la Guerra del Peloponés el centre econòmic i artístic el trobarem a Macedònia (al Nord)

• Filipo II rei de Macedònia té aspiracions expansionistes però serà el seu fill el que desenvolupi una

veritable política de conquestes.

• Alexandre Magne iniciarà la conquesta cap a Àsia. Parlarem llavors d’imperi hel·lènic o grec.

CONTEXT HISTÒRIC

• Al 323 a.C mor Alexandre i s’inicia el període hel·lenístic:

• Expansió de la cultura grega per tot l’imperi

• A la mort de A.Magne els seus fills són molt petits = l’imperi es repartirà per els seus principals

generals Ex: Ptolomeo es farà amb Egipte.

• Les lluites de poder entre aquests militars i les continues batalles que havien de patir per

defensar el territori d'enèmic estrangers van fer caure a l’imperi en una profunda crisi.

• Decadència de l’imperi grec i consolidació del romans que dominaran Grècia.

CARACTERÍSTIQUES DE L’ART HEL·LENÍSITC

• La raó anirà deixant lloc al “pathos” (emoció, passió)

• Es trenquen els cànons anteriors tant en escultura com arquitectura.

• Hi ha un intent mimètic de la natura.

• Gran domini tècnic

• De la contenció d’època clàssica anem a la exaltació i la teatralitat.

• De l’equilibri més absolut d’època clàssica a desequilibri.

• Si el Dòric és propi del període arcaica, el jònic de la època clàssica ara serà el corinti l’ordre

arquitectònic que s’imposi (Influència d’altres cultures)

• Anem cap a una certa monumentalitat de les formes.

FITXA TÈCNICA

AUTORS: ?

CRONOLOGIA: (180-160 a.C)

ESTIL: Grec hel·lenístic

TIPOLOGIA: Altar

MATERIALS: Marbre

LOCALITZACIÓ: Pergamonmuseum (Berlín)

ALTAR DE ZEUS A PÈRGAM

• Estava a l’Acròpoli de Pèrgam (actual Bergama, Turquia)

• S’accedia per un propileus a la terrassa on era l’altar.

• Destruït en part la façana principal va ser traslladada a Berlín.

• Construït per commemorar les victòries bèl·liques a Vitina a mans del rei de Pèrgam de la dinastia

atàlida, Èumenes II.

• S’atribueix a l’escola de Pèrgam = monumentalitat i teatralitat.

• L’altar més gran de l’antiguitat. Descobert al S.XIX per Carl Humann.

•1930 es traslladat pedra a pedra a Berlín.

Podi de 7m d’altura. Pràcticament quadrat.

Columnata jònica

Entaulament i coberta plana (animals fantàstics i mitològics)

O

E

N

A la façana Oest té forma d’ u. Al mig una enorme escalinata porta a una pati central.

Pati central tancat amb altar de sacrificis.Al pati hi havia un fris on es representava temàtica mitològica. No es conserva. Dedicat al fundador de la dinastia atàlida, Tèlef, fill d’Heracles.

Podi decorat amb un fris continuat d’alt relleu de més de 120 m. És l’únic que s’ha conservat. Es representa la gigantomàquia.

En l’alt relleu es representa la gigantomàquia on veiem als dèus (ordre) lluitant contra gegants (irracionals i

salvatges). La voluntat era represntar les victòries del atàlides (identificats coma Dèus) sobre els bàrbars

gàlates (gegants).

Destaquen Atenea (protectora de la ciutat i deessa de la guerra) i Zeus.

Al fris de Tèlef es realitza per primera vega un paisatge de fons = influencia en el futur. Columna de Trajà.

El Barroc tindrà característiques similars a l’art hel·lenísitic.

Decoració de la deessa Atenea al fris est

Decoració de la lluita de Zeus al fris est