ART ROMÀART ROMÀ

ARQUITECTURAARQUITECTURA

L’ARQUITECTURA ROMANA

2-L’Urbanisme2-L’Urbanisme

1-Característiques de l’arquitectura romana1-Característiques de l’arquitectura romana

3-L’Arquitectura religiosa: El Temple3-L’Arquitectura religiosa: El Temple

4-L’Arquitectura Civil: Amfiteatre, termes, basíliques...4-L’Arquitectura Civil: Amfiteatre, termes, basíliques...

4.- L’ARQUITECTURA ROMANA4.- L’ARQUITECTURA ROMANA

PRIMERA APROXIMACIÓ

CARACTERÍSTIQUES CARACTERÍSTIQUES

II

ARQUITECTURA ROMANA

ARQUITECTURA ROMANA

CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ARQUITECTURA ROMANA

1.- l’arquitectura es caracteritza pel seu eclecticisme, és a dir, assimilaren moltes i variades influències dels pobles conquerits (etruscs, grecs...)1.- l’arquitectura es caracteritza pel seu eclecticisme, és a dir, assimilaren moltes i variades influències dels pobles conquerits (etruscs, grecs...)

2.- És una arquitectura utilitària, pràctica, funcional. Donen prioritat als aspectes tècnics i funcionals i menys als estètics.

3.- Els materials utilitzats són molt variats: pedra tallada en carreus regulars, formigó, maó, mamposteria, fusta... Si el material era pobre se solia revestir amb estucs, plaques de marbre, mosaics o pintura.

4.- Els edificis destaquen per la monumentalitat, tant per l’espai com pel significat. Això es relaciona amb la idea de la immortalitat de l’imperi.

5.- Gran desenvolupament en el camp de l’enginyeria: Creació de noves construccions com les basíliques, les termes, els amfiteatres, etc.

1- L’ARQUITECTURA ROMANA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS1- L’ARQUITECTURA ROMANA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS

7.- Sistemes constructius: utilitzen tant el sistema arquitravat grec de columnes o pilars i entaulaments (més estàtic) com el sistema voltat amb l’arc de mig punt, les voltes de canó i d’aresta i les cúpules d’influència etrusca (més dinàmics), combinant-los moltes vegades en una mateixa construcció

Volta de canó

Volta d’aresta

Arc de mig punt

6.- Es una arquitectura dinàmica., degut a l’ús d’elements constructius com l’arc i la volta. Elements heretats dels etruscs, però que els romans treballaren amb gran perfecció.

Exemple de superposició, en un mateix buit, del arc i l’arquitrau.

1- L’ARQUITECTURA ROMANA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS1- L’ARQUITECTURA ROMANA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Els romans van utilitzar cinc ordres arquitectònics:

8.- ORDRES ARQUITECTÒNICS

1- L’ARQUITECTURA ROMANA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS1- L’ARQUITECTURA ROMANA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Els tres ordres grecs: dòric, jònic i corinti, amb algunes lleugeres modificacions de caràcter propi.

I dos ordres nous de creació pròpia: El Toscà i el Compost.

L’ordre Toscà és una derivació o simplificació de l’ordre dòric: La columna presenta una basa i el fust és llis, no estriat. L’entaulament (arquitrau, fris i cornisa) sol ser molt senzill.

L’ordre Compost és l’ordre pròpiament romà i el més sumptuós. El capitell és una barreja del jònic (volutes) i del corinti (fulles d’acant)

En l’arquitectura romana fou freqüent el barrejar els diferent ordres en un mateix edifici , essent molt característic el superposar-los en les façanes:

Normalment el dòric o toscà al primer pis, el jònic al segon i el corinti o compost al tercer.

1- L’ARQUITECTURA ROMANA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS1- L’ARQUITECTURA ROMANA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS

L’exemple més paradigmàtic d'aquesta superposició d'ordres en la façana ho trobem al Colisseu de Roma o Amfiteatre Flavi.

10.- Importància dels espais interiors: front a la importància de l’exterior en l’art grec, els romans donen també molta importància a l’espai interior, creant espais diàfans i de gran amplitud.

9.- Major importància de l’arquitectura civil (més pràctica) a Roma front a la major importància de l’arquitectura religiosa (el temple) a Grècia

1- L’ARQUITECTURA ROMANA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS1- L’ARQUITECTURA ROMANA: CARACTERÍSTIQUES GENERALS

AMPLIACIÓ

URBANISME ROMÀURBANISME ROMÀ

IIII

L’urbanisme i l’arquitectura van ser un dels millors instruments de romanització, ja que homogeneïtzen totes les ciutats de l’imperi.

2- L’URBANISME : UN MITJÀ PER L'HOMOGENEÏTZACIÓ DE L’IMPERI2- L’URBANISME : UN MITJÀ PER L'HOMOGENEÏTZACIÓ DE L’IMPERI

L’URBANISME: UN MITJÀ PER L’HOMOGENEÏTZACIÓ DE L’IMPERI

Totes les ciutats romanes presenten una estructura geomètrica ordenada en forma de quadricula (traçat hipodàmic) que deriva dels antics campaments militars en els quals moltes havien tingut el seu origen.

La ciutat romana era travessada per dos carrers principals: el cardo i el decumanus, que la dividien en quatre parts, al igual que els campament militars.

2- L’URBANISME : UN MITJÀ PER L'HOMOGENEÏTZACIÓ DE L’IMPERI2- L’URBANISME : UN MITJÀ PER L'HOMOGENEÏTZACIÓ DE L’IMPERI

A l’encreuament s’hi trobava el Fòrum, la plaça amb els principals edificis públics, a la manera de l’antiga àgora grega: temples, basíliques cúria, columnes i arcs commemoratius...

ARQUITECTURA RELIGIOSA ARQUITECTURA RELIGIOSA

EL TEMPLEEL TEMPLE

IIIIII

Els temples eren edificis destinats al culte als deus i presenten una clara influència grega, ja sigui de manera directa o a través dels temples dels etruscs.

Podem diferenciar tres tipus de temples: el temple rectangular, el temple circular (que segueix el model del tholos grec) i el Panteó (excepció)

Maison Carrée, (Nimes) Temple de Vesta (Roma)Panteó d’Agripa (Roma)

3- L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: EL TEMPLE3- L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: EL TEMPLE

La tipologia més comuna és el de planta rectangular que segueix el model grec que arriba a través dels etruscs.

L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: EL TEMPLE

CARACTERISTIQUES PRINCIPALS: (TEMPLES RECTANGULARS)

Es construeixen amb el sistema arquitectònic arquitravat, i elevats damunt un pòdium

Tenen una única entrada frontal a través d’una escalinata.

Són pseudoperípters (voltats de columnes , que als laterals estan adossades als murs de la cel·la)

Presenten dos espais clarament diferenciats:

- El pòrtic (envoltat se columnes) al qual s’accedeix per una escala monumental

La cel·la espai sagrat o es guardava la figura del deu, un espai rectangular, massís i tancat, al qual sols és pot accedir per la part de davant de l’edifici.

Un dels exemples més ben conservats és La Maison Carrée edificat el 16 aC. En temps de l’emperador Octavi August.

3- L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: EL TEMPLE3- L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: EL TEMPLE

MAISON CARRÉ (16 aC.)

3- L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: EL TEMPLE3- L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: EL TEMPLE

OBRES PAU 2015

PAU15

PAU15

PAU15

És un temple en honor a tots els déus (Panteó) que va encarregar Agripa (gendre d’August) el 27 dC., però després de diversos incendis es va reconstruir el segle II dC possiblement per Apol·lodor de Damasc i pagat per l’emperador Adrià.

És un temple en honor a tots els déus (Panteó) que va encarregar Agripa (gendre d’August) el 27 dC., però després de diversos incendis es va reconstruir el segle II dC possiblement per Apol·lodor de Damasc i pagat per l’emperador Adrià.

3- L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: EL TEMPLE3- L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: EL TEMPLE

OBRES PAU 2015 EL PANTEÓ DE ROMA ( S II dC.)

En el podem diferenciar dues parts:

- Un pòrtic d’entrada octàstil i de tres cossos rematat per un frontó (influència grega)

PÒRTIC OCTÀSTIL

-Una enorme cel·la circular on els murs actuen com a tambor d’una immensa cúpula que remata l’edifici, amb un oculum en la part superior

CÚPULA

TAMBOR

OCULUM

Vista interior de la cel·la

3- L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: EL TEMPLE3- L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: EL TEMPLE

La inserció d'una àmplia sala rodona adossada al pòrtic d'un temple clàssic és una invenció de l’arquitectura romana i un clar exemple de l'eclecticisme que la caracteritza.

La inserció d'una àmplia sala rodona adossada al pòrtic d'un temple clàssic és una invenció de l’arquitectura romana i un clar exemple de l'eclecticisme que la caracteritza.

3- L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: EL TEMPLE3- L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: EL TEMPLE

ANALISI DELS ESPAIS: EL PÒRTIC

3- L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: EL TEMPLE3- L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: EL TEMPLE

L’edifici s’obre a la plaça a través d’un pòrtic octàstil amb vuit columnes de capitell corinti a la façana que sostenen un arquitrau sobre el que hi ha un fris llis amb la inscripció “temple d’Agripa”

A l'interior del pòrtic dues files de quatre columnes divideixen l'espai en tres naus, amb la central i més àmplia que condueix a la gran porta d'accés a la cel·la, mentre que les dues laterals acaben en dos amplis nínxols que havien d'albergar estàtues de Cèsar August i d’Agripa. A la part superior és coronat per un frontó sense escultures.

Darrera d’aquest enorme pòrtic poden observar el tambor que sosté la cúpula hemisfèrica que cobreix la cel·la del temple.

El tambor, un cilindre sense recobriment que a l’exterior mostra els materials utilitzats (morter i maons) i la tècnica de construcció: arcs de descarrega superposats per alleugerir la massa del mur i 8 pilars interns repartits en la planta de la cel·la

3- L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: EL TEMPLE3- L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: EL TEMPLE

ANALISI DELS ESPAIS: INTERIOR

La cel·la interior és un espai circular amb un mur obert a diverses capelles intercalades

Podem diferenciar tres parts:

1.- Una part baixa en forma de façana fictícia, recoberta amb marbres luxosos i ornamentada amb columnes i pilastres corínties que no suporten res.

2.- Una galeria amb finestres cobertes

3.- l’enorme cúpula, símbol de la cúpula celestial

3- L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: EL TEMPLE3- L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: EL TEMPLE

L’interior del Panteó era una representació de la cosmologia romana. Els set absis estaven consagrats a les set divinitats celestes: El Sol, la Lluna, Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn i la gran cúpula simbolitzava la volta celeste que segons els romans, cobria la Terra a manera de cúpula. L’òcul central és la representació del Sol.

SIGNIFICAT I FUNCIÓ DEL PANTEÓ

Es la primera construcció de l’antiguitat en la que el que realment importa és la creació d’un espai interior, sense preocupar-se massa dels volums exteriors.

El més extraordinari del Panteó, és el fet de ser el primer edifici en que l’arquitectura es concebuda com “un art creador d’espais interiors”.

PAU15 PAU15

3- L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: EL TEMPLE3- L’ARQUITECTURA RELIGIOSA: EL TEMPLE

A diferència de l’arquitectura grega que creava els seus edificis per ser contemplats des de l’exterior, doncs era el lloc on el poble es reunia per les celebracions religioses. Al Panteó en canvi, es crea un espai interior on els creients romans rendien culte als seus deus, aïllant-se de l’univers exterior, perquè el cosmos està sota la seva cúpula.

ARQUITECTURA CIVILARQUITECTURA CIVIL

IVIV

L’ARQUITECTURA CIVIL

4- L’ARQUITECTURA CIVIL4- L’ARQUITECTURA CIVIL

A Roma, a diferencia de Grècia que donava major importància a l’arquitectura religiosa (els temples), tindrà major rellevància l’arquitectura civil (més pràctica, més funcional) la qual assolirà un major desenvolupament.

Serà en aquest àmbit, el de les construccions civils, on els romans realitzaran les seves més grans aportacions a l’arquitectura , tant a nivell tècnic , com d’utilització de nous materials, com de creació de noves tipologies d’edificis: Termes, basíliques, habitatges, aqüeductes...

TIPOLOGIA ARQUITECTÒNICA CIVIL:

1.- Arquitectura domèstica: habitatges (Domus, Insulae)

4.- Edificis administratius: basíliques

5.-Obres públiques: calçades, ponts, aqüeductes,…

2.- Edificis de caràcter lúdic: teatres, amfiteatres, circs i termes

3.- Arquitectura commemorativa: arcs de triomf i columnes

1.- EDIFICIS PRIVATS: EL HABITATGES

Els habitatges o vivendes particulars són els primers edificis on podem veure les característiques pròpies de l’arquitectura romana. Hi ha tres tipologies:

Atrium (pati tancat)Peristylum (pati porticat)

Aquests habitatges contaven amb varies dependències amb usos i utilitats diverses com : Tablinum, triclinium, tabernae, cubiculums, lalarium ...

També estaven ricament decorades amb pintures realitzades amb la tècnica del frecs al murs i terres pavimentats amb mosaics.

4.1- L’ARQUITECTURA CIVIL: HABITATGES4.1- L’ARQUITECTURA CIVIL: HABITATGES

Són cases privades estructurades al voltant d’un pati central (atri)

DOMUS

Edificis de pisos que podien arribar fins a quatre altures. Construïts amb materials barats i de poca qualitat, amb freqüència s'ensorraven o incendiaven.

4- L’ARQUITECTURA CIVIL: HABITATGES4- L’ARQUITECTURA CIVIL: HABITATGES

Normalment constaven d’una o dues peces i no disposaven de conduccions d'aigua (calia anar-ne a buscar a la font pública més pròxima).

INSULAE

Grans cases dels més rics, situades al camp i que també eren el centre de les explotacions agràries

Constaven d’una zona residencial com a vivenda dels propietaris i d’altre destinada a la realització de les tasques pròpies de l’explotació agrícola i ramadera.

A partir del segle I comencen a construir-se les villaes imperials les quals destaquen per la grandiositat i el luxe tant dels materials emprats en la seva construcció com per la bellesa de la seva decoració.

4- L’ARQUITECTURA CIVIL: HABITATGES4- L’ARQUITECTURA CIVIL: HABITATGES

VILLAE

Els mosaics i les pintures que les decoren constitueixen una bona mostra del poder i la magnificència de l’època imperial.

La casa del poeta tràgic és un típic domus romà, de proporcions modestes, però que destaca per la bellesa de les seves pintures de temàtica mitològica i mosaics.

4- L’ARQUITECTURA CIVIL: HABITATGES4- L’ARQUITECTURA CIVIL: HABITATGES

Precisament el seu nom es deu al mosaic que decora el terra del tablinum, on es representa una escena teatral.

PAU15

PAU15

PAU15

OBRES PAU 2015 CASA DEL POETA TRÀGIC (S. I aC.)

4.2- L’ARQUITECTURA CIVIL: EDIFICIS PÚBLICS DE CARÀCTER LÚDIC4.2- L’ARQUITECTURA CIVIL: EDIFICIS PÚBLICS DE CARÀCTER LÚDIC

2.- EDIFICIS PÚBLICS DE CARÀCTER LÚDIC

TERMES

Eren edificis públics d’ús higiènic i lúdic. Una mena de banys públics, que incloïen gimnàs i massatges, però que anaven més enllà de la seva funció purament higiènica i es convertiren en complexos d’oci i relació social (llocs de reunió entre amics o per a fer negocis) .

Eren immensos complexos d’edificis dividits en sales de banys calents, temperats i freds, palestres,(gimnasos) tendes, saunes, biblioteques,...

En ells s’aplicaven enginyoses solucions arquitectòniques i tècniques.

Eren un mitjà de propaganda per qui pagava la seva construcció.

L’exemple més grandiós són les termes de Caracalla (Roma).

4.2- L’ARQUITECTURA CIVIL: EDIFICIS PÚBLICS DE CARÀCTER LÚDIC4.2- L’ARQUITECTURA CIVIL: EDIFICIS PÚBLICS DE CARÀCTER LÚDIC

EL TEATRE

Eren és un edifici, d’estructura semicircular, destinats a la representació d’obres de caràcter divers. Semblants als grecs, però aixecats sobre superfícies planes, sense aprofitar el pendent del terreny.

Deriva del teatre grec, però amb algunes diferències que incrementen la seva funcionalitat:

Orquestra semicircular (no circular) més petita i Escena més gran, amb fons arquitectònic arquitravat.

Aquestes diferències venen donades perquè els romans donaven més importància a la representació que a la música i el cor.

La càvea presenta una sèrie de passadissos i escales que donen accés a la grada pels vomitoris i que possibilitaven la ràpida entrada i sortida del públic

Exemples: Teatre de Marcel (Roma), de Mèrida, de Sagunt,...

4.2- L’ARQUITECTURA CIVIL: EDIFICIS PÚBLICS DE CARÀCTER LÚDIC4.2- L’ARQUITECTURA CIVIL: EDIFICIS PÚBLICS DE CARÀCTER LÚDIC

És un edifici original romà, fruit de la unió de dos teatres per la part de l’escena, en el qual es realitzaven espectacles de tipus sagnant: lluites de gladiadors, d’animals..

Edifici de planta el·líptica, en ell podíem diferenciar dues parts: L’arena lloc on es feia l’espectacle i la càvea, espai destinat al públic.

Sota de l’arena (subsòl) hi havia tota una sèrie de passadissos i estàncies per a preparar els espectacles

La construcció era molt semblant a la del teatre tant en la part exterior com en l’estructura interna d’accés a les grades.

Exemples: el Colosseu o Amfiteatre Flavi (Roma) i els amfiteatres de Nimes, Pompeia o Tarragona

4.2- L’ARQUITECTURA CIVIL: EDIFICIS PÚBLICS DE CARÀCTER LÚDIC4.2- L’ARQUITECTURA CIVIL: EDIFICIS PÚBLICS DE CARÀCTER LÚDIC

L’AMFITEATRE

Construït durant l’època de l’emperador Flavi Vespasià constitueix el paradigma de tots el amfiteatres romans

4.2- L’ARQUITECTURA CIVIL: EDIFICIS PÚBLICS DE CARÀCTER LÚDIC4.2- L’ARQUITECTURA CIVIL: EDIFICIS PÚBLICS DE CARÀCTER LÚDIC

PAU15 PAU15

PAU15 PAU15

OBRES PAU 2015 COLOSSEU O AMFITEATRE FLAVI 72-80 dC (S. I )

4.2- L’ARQUITECTURA CIVIL: EDIFICIS PÚBLICS DE CARÀCTER LÚDIC4.2- L’ARQUITECTURA CIVIL: EDIFICIS PÚBLICS DE CARÀCTER LÚDIC

EL CIRC

Lloc on s’organitzaven les curses de quadrigues (carro de 4 cavalls), bigues (carro de 2 cavalls)... I també competicions atlètiques.

És una adaptació de l’estadi grec, amb una planta estreta i allargada en forma de U amb dos costats llargs laterals i dos costats curts, un en forma corba (on estava la porta triomfal per on sortien els vencedors) i altre recte (on estaven les quadres)

Al centre presenta un element arquitectònic separador anomenat spina

4.3- L’ARQUITECTURA CIVIL: EDIFICIS PÚBLICS ADMINISTRATIUS4.3- L’ARQUITECTURA CIVIL: EDIFICIS PÚBLICS ADMINISTRATIUS

3.- EDIFICIS PÚBLICS DE CARÀCTER ADMNISTRATIU LA BASÍLICA

Era un edifici públic destinat a la realització de transaccions comercials, l’administració de justícia i altres actes públics, normalment ubicat al forum

Arquitectònicament és un edifici de planta rectangular, dividit en tres naus cobertes amb volta de canó i mitja cúpula al fons.

Aquest model d'edifici serà el que posteriorment prendran els cristians per a realitzar les seves esglésies.

Es tracta d’elements arquitectònics trets del seu context i sobredimensionats.

Els dos principals són els arcs de triomf i les columnes commemoratives

4.4- L’ARQUITECTURA CIVIL: EDIFICIS COMMEMORATIUS4.4- L’ARQUITECTURA CIVIL: EDIFICIS COMMEMORATIUS

4.- EDIFICIS DE CARÀCTER COMMEMORATIU

Tenen tenir funció propagandística o commemorativa.

Tenen forma de portes monumentals de ciutat aïllades amb doble façana (exemptes) i Poden ser d’un van (arc) o de tres vans.

Són exclusivament construccions de propaganda per a commemorar la victòria d’un general o emperador, sovint decorades amb escultures i relleus propagandístics

Combinen l’arc i la volta amb les estructures arquitravades ( pilar, arquitrau, fris, cornisa) i amb elements decoratius (columnes, relleus i escultures) que el completen

4.4- L’ARQUITECTURA CIVIL: EDIFICIS COMMEMORATIUS4.4- L’ARQUITECTURA CIVIL: EDIFICIS COMMEMORATIUS

L’ART DE TRIOMF

Tenen la mateixa finalitat commemorativa i propagandística que els arcs de triomf

Igual que l’arc de triomf són elements arquitectònics extrets del seu context (l’edifici) i sobredimensionats, convertits en símbols de les conquestes i, per tant, del poder de l’imperi.

Podem diferenciar tres parts:

BasamentBasament

Columna amb el fust decorat amb un relleu helicoïdal de les gestes de l’heroi a qui esta dedicat.Columna amb el fust decorat amb un relleu helicoïdal de les gestes de l’heroi a qui esta dedicat.

l’estàtua de l’heroi coronant la columnal’estàtua de l’heroi coronant la columna

Destaquen la columna de Trajà on es representa la seva conquesta de la Dàcia i la de Marc Aureli mostrant les victòries sobre els germànics. Ambdues a Roma

4.4- L’ARQUITECTURA CIVIL: EDIFICIS COMMEMORATIUS4.4- L’ARQUITECTURA CIVIL: EDIFICIS COMMEMORATIUS

LA COLUMNA COMMEMORATIVA

Les obres públiques són les que millor mostren el caràcter pràctic dels romans i la seva enorme capacitat com a enginyers per aplicar solucions tècniques.

Van servir a la romanització i control de l’imperi i són múltiples: calçades, ponts, aqüeductes, embassaments, ports, fars, muralles, clavegueres,...

Tindran una enorme repercussió en l’enginyeria i arquitectura en general i no seran superades clarament fins més de mil anys després

4.5- L’ARQUITECTURA CIVIL: OBRES PÚBLIQUES4.5- L’ARQUITECTURA CIVIL: OBRES PÚBLIQUES

5.- LES OBRES PÚBLIQUES CALÇADES, PONTS I AQÜEDUCTES

Els romans construïren una gran quantitat de calçades que connectaven tots els seus territoris formant una gran xarxa viaria que facilitava les comunicacions, el control i l’organització de l’Imperi.

4.5- L’ARQUITECTURA CIVIL:OBRES PÚBLIQUES4.5- L’ARQUITECTURA CIVIL:OBRES PÚBLIQUES

Assoliren un nivell tècnic tal, que moltes d’aquestes calçades encara s’utilitzen o sobre d’elles s’han construït moltes de les actuals vies de comunicació europea.

Una de les principals vies de comunicació va ser la Via Augusta, que unia Roma amb Cadis.

4.5- L’ARQUITECTURA CIVIL: OBRES PÚBLIQUES4.5- L’ARQUITECTURA CIVIL: OBRES PÚBLIQUES

L’AQÜEDUCTE

És una construcció pràctica i funcional que serveix per a salvar desnivells i fer que l’aigua arribi des de l’embassament o lloc de captació a la ciutat

A l’igual que en el cas dels ponts, per la seva construcció van utilitzar pilars i arcs realitzats amb morter, formigó o pedra.

+ INFO

COLOSSEU O AMFITEATRE FLAVI 72-80 dC (S. I )

4.- L’ARQUITECTURA ROMANA4.- L’ARQUITECTURA ROMANA

Aquesta obra construïda a finals del segle I aC i principis del segle I dC, és un clar exemple del caràcter funcional i pràctic que va caracteritzar les construccions romanes.

Realitzat amb pedra calcària local (saldò) es va construir per salvar el desnivell del barranc dels arcs i dur l’aigua del riu Francolí a l’antiga ciutat de Tarraco.

És l'únic tram sobre pont de tot l’aqüeducte (18km.). l’ specus del qual, discorria sobre el terreny.

Él pont està realitzat amb carreus isòdoms, llisos al nivell dels arc, i amb un encoixinat rústic en els pilars, els quals presenten una estructura esglaonada.

El pont del diable és un clar exemple de com els romans van utilitzar l’arquitecturaper romanitzar i unificar l’imperi.

OBRES PAU 2015 AQÜEDUCTE DE LES FERRERES (S. I - II ) PAU14

PAU14

PAU14

PAU14

4.- L’ARQUITECTURA ROMANA4.- L’ARQUITECTURA ROMANA

Altres aqüeductes: El Pont du Gard (pont i aqüeducte), L’aqüeducte dels Miracles (Mérida), L’aqüeducte de Segòvia,

AMPLIAR INFORMACIÓAMPLIAR INFORMACIÓ

AMPLIAR INFORMACIÓ

TEXTOS

1.- Apunts arquitectura romana (MEC)

2.- Primera aproximació a les obres arquitectòniques romanes PAU 2015.

VIDEOS

3.- Comentaris obres arquitectòniques de l’Art Romà PAU 2015