ART PALEOCRISTIÀ. FITXA 22. BASÍLICA DE SANTA SABINA. ROMA

ART PALEOCRISTIÀHistòria de l’Art

IES Ramon Llull (Palma)M Assumpció Granero Cueves

CUBICULUM DE LA CATACUMBA DE SANTA PRISCIL·LA. ROMA.

1. Art paleocristià. Context històric. 1.1. Definició. 1.2. Orígens. Etapes:

- Període de les Catacumbes (persecució, segle II i III). Les Catacumbes.- Església Triomfant: Període de les Basíliques (expansió, segle IV).

1.3. Arquitectura. De les catacumbes a la basílica paleocristiana. - Sant Joan de Laterà (323), Roma.

- Antiga Basílica de Sant Pere del Vaticà (323), Roma.- Sant Pau Fora Murades (s. IV), Roma.- Basílica de Son Peretó (Manacor); Son Bou i Es Fornàs de Torrelló (Menorca).- FITXA 22: Basílica de Santa Sabina (422-432), Roma.- Basílica Santa Maria la Major (432) Roma. - MARTYRIES: Mausoleu de Santa Constança (350), Roma; Mausoleu de Gala Placídia (s. V), Ràvenna.- BAPTISTERIS: Sant Joan de Laterà (s. V), Roma. Baptisteri dels Ortodoxos (s. VI), Ràvenna.

1.4. Arts figuratives o plàstiques: 1) Iconografia: Símbols del cristianisme. 2) Escultura paleocristiana:

- Relleus (estrígils, fris corregut, arcades): Sarcòfag Dogmàtic i de Juni Basso.- Escultura exempta: Estàtua del Bon Pastor i Estàtua de Crist Sedent.

3) Pintura paleocristiana (majoritàriament a les Catacumbes). 4) Tècnica del Mosaic: Santa Constança; Gala Placídia; Ortodoxos; Tarragona; El

Bardo de Tunísia. 1.5. Conclusions. 1.6. Bibliografia. I..., del Paleocristià al Romànic.

ÍNDEX

CONSTANTÍ: EDICTE DE MILÀ (313), Edicte de tolerància religiosa.

27 aC- segle I i II dCMÀXIM ESPLENDOR

IMPERI ROMÀ31 aC - 476 dC August i la dinastia Júlio-Clàudia Dinastia Flàvia Dinastia dels Antonins Dinastia dels Severs Període d’Anarquia militar Baix imperi i divisió: Orient i Occident Decadència i enfonsament d’Occident

TEODOSI: EDICTE DE TESSALÒNICA (380), el cristianisme, religió oficial.

CONTEXT HISTÒRIC on es desenvolupa l’ART PALEOCRISTIÀ

Anar a índex…

3) IMPERI ROMÀ (31 a. C.- 476 d. C.).

ALT IMPERI(31 aC-193 dC).

Màxima extensió imperial i completa romanització (Trajà).

IMPERI ROMÀ (31 aC - 476 dC).

BAIX IMPERI

(193-476 dC)

Període de decadència: l’immens imperi comença a trontollar en el segle III, quan es paren les conquestes militars, es produeixen les guerres internes.

Van augmentar les incursions bàrbares o germàniques dins les fronteres romanes.

El centre de gravetat de l’Imperi es desplaça cap a Orient.

Comença una greu crisi de les ciutats i un procés de ruralització (s. III).

Però, a la mort de l’emperador Teodosi l’any 395, l’imperi es divideix entre els seus dos fills. Flavi Honori, el fill menor, queda amb l’Imperi romà d’occident amb capital primer a Milà i després a Ravenna, i Arcadi es queda amb l’Imperi romà d’orient (Imperi bizantí), amb capital a Constantinoble (Bizanci).


BAIX IMPERI

(193-476 dC)

395 mort de l’emperador Teodosi.

Arcadi (Imperi bizantí)

Flavi Honori (fill menor)

BAIX IMPERI

(193-476 dC)


IMPERI ROMÀ (31 aC - 476 dC).BAIX IMPERI

(193-476 dC)

En el segle IV es van fer intents de recompondre el poder de Roma, el 313 Constantí proclama, mitjançant l’Edicte de Milà, la llibertat religiosa pel cristianisme i el paganisme acaba com a religió oficial de l’Imperi.

IMPERI ROMÀ (31 aC - 476 dC).BAIX IMPERI

(193-476 dC) En el segle V l’avanç dels huns dirigits per Atil·la des de l’interior d’Àsia, empeny a les tribus germàniques a cercar refugi a l’interior de l’imperi romà.

Els germànics van travessar les fronteres romanes, primer mitjançant pactes amb els romans. Però amb el temps es van establir per la força i van acabar apoderant-se de Roma.

BAIX IMPERI

(193-476 dC)

L’any 476 les tropes bàrbares envaeixen Roma, Odoacre, rei del hèruls, deposa a Ròmul August, l’últim emperador de l’Imperi romà d’occident i de la Roma clàssica.


DEFINICIÓ I CONTEXT HISTÒRIC ART PALEOCRISTIÀ

CONJUNT MANIFESTACIONS ARTÍSTIQUES 1rs COMUNITATS CRISTIANES EN ELS DARRERS SEGLES DE L’IMPERI ROMÀ D’OCCIDENT (ss. III - VI).

Roma centre i símbol de la cristiandat.

Fins l’any 311

• Enfrontaments amb l’Estat romà: es negaven a reconèixer el culte imperial i el caràcter diví de l’emperador.

• Persecucions decretades per varis emperadors.

• Es desenvolupa un art clandestí, amb un llenguatge senzill i simbòlic.

• És un art pobre des del punt de vista tècnic i material.

• Es forma la iconografia cristiana.

EDICTE DE MILÀ (311):

• Llibertat religiosa.

• Tolerància del culte cristià.

ANY 380: El Cristianisme esdevé la religió oficial de l’Imperi romà.

Prohibició dels cultes pagans.

• Reforçament del poder de l’Església.

• Fi de la clandestinitat.

Desenvolupament artístic.

Anar a índex…

Període de les Catacumbes (persecució, segle II i III)

Període de les Basíliques (expansió, segle IV)

Clandestinitat (s’amaguen del poder imperial): celebracions litúrgiques en

cases particulars o es reuneixen en les Catacumbes per fer els seus “rituals”

(cementiris).

Decoració: Sorgeix la iconografia cristiana narrativa (simbòlica, Crismó,

base de l’art medieval).

Comencen a utilitzar i construir les Basíliques romanes com edificis de culte (imitació). La reunió de tots els fidels era la forma essencial de culte

dels primers cristians. La paraula església (Ekklesia) en grec significa reunió. L’eucaristia o comunió no

només commemorava a Crist, sinó que reafirmava la unió de tota la comunitat.

Any 313 / Edicte de Milà.

Fou un edicte promulgat en Milà que va establir la llibertat de religió en l’Imperi Romà, i acaben les persecucions religioses. L’edicte va ser signat per Constantí I i Licini I,dirigents dels

imperis romans d’Occident i d’Orient, respectivament.

ART PALEOCRISTIÀ: 2 ETAPES

Anar a índex…

“Percibiéndose desde hace tiempo que no debe negarse la libertad religiosa, sino que debe ser concedida la facultad de practicar los deberes religiosos, según sus convicciones, al juicio y deseo de cada uno, hemos dado ordenes, para que todos, tanto cristianos como otros creyentes, puedan conservar la fe de su secta y religión.”

L’EDICTE DE MILÀ (313)

s’inicia amb les següents paraules:

DIFERÈNCIES DE CULTURA

ROMANA PALEOCRISTIANA• POLÍTICA IMPERIALISTA• SOCIETAT TEOCÈNTRICA• ECONOMIA ESCLAVISTA• RELIGIÓ POLITEISTA• ECLECTICISME CULTURAL• ROMANITZACIÓ:

APORTACIONS alfabet, calendari, el llatí, el Dret Romà; les institucions republicanes, l’arquitectura…

• RELIGIÓ MONOTEISTA. No accepten el culte a l’emperador.

• Cristianitzen la iconografia pagana.

• No admeten l’esclavisme.• A partir de l’Edicte de Milà

desenvolupen un estil artístic partint de les característiques formals de l’art romà.

• La seva expansió coincideix amb la decadència de l’Imperi.

• Transmetran el llegat de l’art clàssic a l’Edat Mitjana.

ART PALEOCRISTIÀ

ARQUITECTURA ARTS PLÀSTIQUES

El primer art cristià és un pont entre dues cultures: la clàssica de la Antiguitat i la cristiana medieval.Té una finalitat estrictament religiosa Llenguatge al servei de la

litúrgia i la veritat revelada

un art anti-clàssic.Dóna més importància a la veritat i simbolisme espiritual, en detriment de la veritat física.

és

Sentit simbòlic i expressiu.

amb

Caràcter didàctic. Tendència a l’esquematització conceptual.

• Fe proscrita per l’estat catacumbes.

• Contingut didàctic per a l’ensenyança de la fe.

• Formació de la iconografia cristiana

• Ús de símbols.

INICIS DE LA CRISTIANDAT

Arquitectura i iconografia

Període de les catacumbes (segles I, II, i III)

Maria Assumpció Granero CuevesIES RAMON LLULL

1a ETAPA ART PALEOCRISTIÀ

Anar a índex…

LES CATACUMBES: ARTS PLÀSTIQUES

Anar a índex…

LES CATACUMBES

A causa de les persecucions, en un principi, els cristians primitius havien de fer les celebracions litúrgiques en cases particulars, i es reunien en el TITULUS (petita església o comunitat cristiana), o bé en la casa d’un patrici acomodat. Paral·lelament, sorgeix el CEMENTIRI, situat en les calçades d’accés a la ciutat: les CATACUMBES (clandestines, per tal d’amagar-se del poder imperial). S’utilitzaven com a lloc de reunió i, també, com a cementiris privats on els cristians enterraven els seus difunts.

Les catacumbes són les úniques manifestacions artístiques, més primitives, que trobem de la plàstica cristiana, amb pintures que decoraven sostres i parets, i temes al·lusius a la fe cristiana.Catacumbes de Roma

Són vertaders laberints que, en conjunt, arriben a tenir molt quilòmetres. Concebudes com a cementiris es convertiren en llocs de reunió pels cristians, però la celebració eucarística es feia em el “TITULI” o cases cristianes (com la de Dura Europos a Síria).

Les catacumbes de sant Calixt (s. III) es convertiren en el cementiri oficial de l’Església de Roma. Es troben a la dreta de la Via Appia Antica.

Comencen a existir vers el s. II i formen part d’un complex que ocupa una extensió de 15 hectàrees, amb una xarxa de galeries de casi 20 km. en distints pisos, i arriben a una profunditat superior als 20 metres.

En elles es varen enterrar desenes de màrtirs, 16 pontífex i molts cristians.

LES CATACUMBES

L’únic lloc cristià, descobert fins avui i anterior a Constantí, és DURA EUROPOS, en ple desert de Síria, relativament a prop de les restes de Palmira i devora el riu Èufrates. En ell es conserven frescos al Baptisteri.

Les primeres pintures de Dura Europos no tenien elements de paisatge, són representacions planes, amb figures estàtiques i decoració lineal en vermell i verd.

COMUNITATS O CASES CRISTIANES ABANS EDICTE DE MILÀ

http://www.sacred-destinations.com/syria/dura-europos-pictures/dura-europus-good-shepherd.jpg

COMUNITATS O CASES CRISTIANES

DURA EUROPOS

http://www.sacred-destinations.com/syria/dura-europos-pictures/baptistery-or-cistern-maybe2-cc-peuplier.jpg

http://www.sacred-destinations.com/syria/dura-europos-pictures/slides/ruins2-cc-peuplier.htm

http://www.sacred-destinations.com/syria/dura-europos-pictures/slides/ruins-cc-peuplier.htm

http://www.sacred-destinations.com/syria/dura-europos-pictures/slides/temple-of-bel-wc-gfdl.htm


DURA EUROPOS

ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA PALEOCRISTIANA

DURA EUROPUS (segle III). Síria.


DURA EUROPUS (segle III). Síria. Pintures de la Sinagoga, que es troben en el Museu de Damasc.

DURA EUROPUS. PINTURA AL FRESC: ÈXODE DE MOISES

ABRAHAM


http://www.sacred-destinations.com/syria/dura-europos-pictures/synagogue-fresco-exodus-c-becklectic.jpg

http://www.sacred-destinations.com/syria/dura-europos-pictures/synagogue-fresco-abraham-pd.jpg

Les catacumbes de sant Calixt (s. III). Roma.

LES CATACUMBES

Catacumbes de Roma

LES CATACUMBES

Eren galeries (AMBULACRUM) subterrànies, excavades en el subsòl de Roma (els cristians tenien prohibida l’exhibició dels seu símbols religiosos), i es trobaven fora de les murades com regulava la llei. Tenien nínxols en els laterals per enterrar els morts (LÒCULS rectangulars).

Loculi

Criptes(galeries)

AMBULACROS (passadís, galeria)

Amplària 1 metre; alt entre 2 i 3 metres.

Les catacumbes de sant Calixt (s. III). Roma.

LES CATACUMBES

Cubiculum. Catacumba de santa Priscil·la. Roma.

LES CATACUMBES

En l’entrecreuament de les galeries, o al final, es formava un eixamplament, el CUBICULUM, on n’hi havia un arc semicircular nomenat ARCOSOLI, sota el qual es col·locava el sarcòfag, que guardava el cos de qualque cristià destacat (o màrtir) i servia com altar per al culte. A l’exterior es disposava la cella memoriae, una mena de templet.

Arcosolium

CUBICULUM amb arc, solia ser semicircular, o ARCOSOLI. Era una tomba típica dels segles III i IV.

És un nínxol molt més gran que el lòcul amb un arc damunt.

La làpida es disposava horitzontal i aquest espai servia de tomba, generalment, per a tota la família.

LES CATACUMBES

L’ús d’una tomba familiar no era un privilegi reservat als rics. Cubiculum i arcosolis estaven, freqüentment, decorats amb frescs d’escenes bíbliques, i reproduïen els temes del Baptisme, l’Eucaristia i la Resurrecció, simbolitzada en el cicle de Jonàs.

CUBICULUM (significa “quarto de dormir”) eren tombes de família amb capacitat per a varis lòculs.

LES CATACUMBES

Capella de la catacumba de santa Priscil·la. Roma.

Arcosolium

Cubiculum. Estança oberta a les galeries amb

enterraments privats

LES CATACUMBES

Cubiculum. Catacumbes de santa

Domitilla. Roma.

Van ser el primer lloc on es va desenvolupar l’art paleocristià, amb pintures que, de vegades, decoraven les parets, de tècnica escassa i pobre cromatisme, realitzades pels fidels i no per artistes consagrats, i sense un objectiu estètic, però són molt importants, donat que marquen el començament de la iconografia cristiana.

LES CATACUMBES

Arcosolium

LES CATACUMBES

Catacumbes de santa Domitilla. Roma.

LES CATACUMBES


LES CATACUMBES


LES CATACUMBES


LES CATACUMBES


LES CATACUMBES


LES CATACUMBES


CLEOPATRA

LES CATACUMBES


Sota l’ ARCOSOLI un sarcòfag d’estrígils. Tot el cubiculum està decorat amb pintura al fresc de caràcter simbòlic.

LES CATACUMBES


Cubiculum en la Catacumba de sant Calixt (s. III). Roma.

LES CATACUMBES

Catacumba de sant Calixt (s. III). Roma. Cripta amb sarcòfags.

LES CATACUMBES

Catacumba de sant Calixt (s. III). Roma. La dita cripta dels papes. Època de sant Damàs (366-384).

LES CATACUMBES

Església Triomfant (segles IV i V) Arquitectura: la Basílica i la

iconografia.

Maria Assumpció Granero CuevesIES RAMON LLULL

2a ETAPA ART PALEOCRISTIÀ

TEODOSI: EDICTE DE TESSALÒNICA (380), el cristianisme, religió oficial.

Anar a índex…

• Constantí – Edicte de Milà (313 dC).

• Cristianització dels territoris romans.

• Fundació de Constantinoble.

• Teodosi – Edicte de Tessalònica (380 dC).

• Mort Teodosi (395) Honori (Occident) i Arcadi (Bizantí).

• Caiguda de Roma (476 dC).

EDAT PALEOCRISTIANA

Edicte de Tessalònica Decretat per l’emperador romà Teodosi el 24 de novembre del 380.

Després de 67 anys de llibertat de culte (313), el cristianisme esdevé oficial i l’Imperi Romà, en la seva totalitat, té una nova religió.

El Panteó romà s’havia anat complementant, al llarg de molts segles, amb déus, divinitats i lars domèstics, amb el culte als propis avantpassats i, fins i tot, amb divinitats preromanes que havien estat assimilades, en molts indrets de l’Imperi, amb el procés de romanització.

Tot l’esmentat calia ser rebutjat per abraçar un culte a una religió monoteista i a les seves normes morals. No obstant, Teodosi va protegir, dins les seves possibilitats als pagans, ara semiclandestins, de la persecució i els assetjament dels cristians.

LA NOVA RELIGIÓ

A partir de l'any 313 els alts dignataris de l'Església es convertiran, poc a poc, en autoritats de l'Imperi. D'aquesta manera, les jerarquies eclesiàstiques passaran a ocupar important càrrecs de l'administració pública, i l'Església cristiana es converteix, gradualment, en una institució de poder estretament lligada a l'emperador i a l'administració imperial.

CRISTIANISME RELIGIÓ OFICIAL

Se solemnitzarà i, en conseqüència, necessitarà un nou vocabulari artístic, que iguali els edificis cristians amb els grans edificis públics, palaus i temples de la societat romana.

Com a conseqüència d'això, la litúrgia cristiana va començar a adoptar elements característics del protocol imperial.

• Cristianisme sota protecció de l’Imperi.

• Desenvolupament del temple cristià sobre la base de la basílica romana.

• Variants en elements constructius en els temples.

ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA: LA BASÍLICA

Anar a índex…

Interior de Santa Sabina (422-432)

Les principals manifestacions d'aquest art seran dues: l'arquitectura eclesiàstica (de gran qualitat i valor) i la pintura monumental que es plasmarà a través de la cristianització de les imatges i els mosaics.

ARQUITECTURA PALEOCRISTIANA

Basílica de Santa Maria la Major (432). Roma.


A partir de l ‘Edicte de Milà (313), amb l’autorització del culte cristià, comença la construcció de les primeres esglésies, ja de considerables dimensions.

S’elegeix el model de la BASÍLICA ROMANA (abans tribunal i seu d’intercanvis comercials) per la seva concepció espacial, per la seva capacitat d’acollir grans multituds i perquè mai havia acollit altres cultes. Però calia adaptar-la a les necessitats litúrgiques cristianes.


Basílica de Santa Maria la Major (any 432).

Roma.

Planta de basílica paleocristiana occidental.


Els cristians no inventaren, sinó que ADAPTAREN la BASÍLICA ROMANA (edifici rectangular, de tres o més naus separades per columnes, rematada per un absis, i que no tenia connotacions religioses).

La planta de la basílica romana es va modificar notablement en les basíliques paleocristianes per un motiu: el fidel havia d’adonar-se que entrar a l’església era un acte sagrat.

Per això, es van introduir diversos elements que marcaven la transició de l’exterior a l’interior com, per exemple, l’atri, el nàrtex i el septum.


La basílica paleocristiana és de planta rectangular amb projecció longitudinal.

Plantes de basíliques

paleocristianes orientals.

1. Absis2. Transsepte3. Diacònicon4. Pròtesis5. Nau central6. Naus laterals7. Nàrtex8. Torres9. Atri

Plantes basilicals

5

66 6 6

7

9

Alçat

ESTRUCTURA BASÍLICA PALEOCRISTIANA

Estructura de una basílica


1) Entrada, que dóna pas a un atri (destinat als no batiats), que és un pati quadrat descobert i porticat, envoltat de columnes que formen galeries laterals, la galeria més propera al temple era el nàrtex.

2) Nàrtex, que és un pòrtic que marca l’entrada al temple cristià.

3) El cos principal de l’edifici està format, normalment, per diverses naus longitudinals (tres o cinc) separades per columnes.


NA

U

NA

U

NA

U

ÀBSIS

NAUS

Planta rectangular


3) La nau central és la major i la més alta que les naus laterals, cosa que permet la creació, sobre les naus laterals, d’un pis i, també, li proporciona il·luminació, allí es troba el matroneum, que és un galeria des d’on les dones assistien al culte. La nau central sol estar coberta per un sostre de doble vessant i les naus laterals per un sostre d’un sol vessant.


Bigues de la cintra (entramat de fusta) que permetia cobrir la teulada d’una basílica amb un sostre a dos aiguavessos.


4) El septum (6) és un arc que determina la separació entre el lloc on es situen els fidels i el lloc on es realitza l’eucaristia. Aquesta demarcació podia venir accentuada per una escalinata. De vegades, apareixia una nau transversal (11) que, posteriorment, es desenvoluparia (s’allargaria), denominada creuer, i que donava lloc a les plantes cruciformes (posterior).

5) Entre la nau central i l’altar, es troba de vegades, la iconòstasi (7), que és una mampara que consta de tres portes decorades, i que era utilitzada pel sacerdot per amagar als fidels el moment culminant de l’eucaristia, quan Crist s’encarna en el pa i en el vi.



6) L’absis és una estructura semicircular que sobresurt de la planta. Al mig de l’absis es troba la càtedra, que és el seient del bisbe i als seus costats hi ha la bema, que és un banc adossat al mur de l’absis.

7) Dins de l’absis es troba el presbiteri (és el lloc que envolta l’altar).

SEPTUM I PRESBITERI al fons. Interior de Santa Sabina (422-432). Roma.


1. Absis2. Transsepte3. Diacònicon4. Pròtesis5. Nau central6. Naus laterals7. Nàrtex8. Torres9. Atri

Plantes basilicals

5

66 6 6

7

9


7) A un costat del presbiteri es troba el diaconicon (3, lloc on es guardaven les ofrenes). A l’altre costat es troba la pròtesi (4, on es realitzava la benedicció del pa i del vi, quan no hi havia iconostasi).

DIBUIX I ESTRUCTURA D’ANTIGA BASÍLICA PALEOCRISTIANA

La jerarquització dels fidels es manifestava així: en la capçalera es col·locava el clero major, en la nau central el clero menor, a un costat els homes i a l’altre les dones (a vegades, les dones assistien a la missa des del primer pis o matroni), i els catecúmens o fidels encara sense batejar es situaven en el nàrtex i, quan començava l’Eucaristia, se’n podien anar sense distreure o molestar.

Secció transversal de basílica paleocristiana.

ESTRUCTURA BASÍLICA PALEOCRISTIANALa jerarquització dels fidels: La diferència entre els temples cristians i els romans ve donada per l’eix que ens du directament a l’altar, que és un camí cap a Déu i estava orientat cap a Orient (projecció longitudinal).

La diferència d’altura permet ubicar una fila de finestres que il·lumina l’interior.

Alçat i secció d’una Basílica.

Fila de finestres que il·lumina l’interior.

El presbiteri (a la capçalera i reservat als sacerdots) conté l’altar, lloc principal del temple, des d’on s’oficia la missa. Sol tenir forma d’àbsis o d’exedra final.

Està precedit per un arc de mig punt que remata la nau central, vertader arc triomfal que recorda els arcs commemoratius romans i es va erigir el clara al·lusió al triomf de l’Església.

Posteriorment, sobre les naus laterals es van situar les galeries reservades a les dones (matronium), que obligaria a elevar la nau central un poc més.



Sant Joan de Laterà (323, s. IV-V). Roma.

Sant Pau Fora Murades (s. IV). Roma.

Basílica de Santa Maria la Major (432). Roma.

Acabada de construir deu anys després de l’Edicte de Milà (313, 323), sobre un antic palau d’un cònsol, que l’emperador Constantí va regalar al Papa; té tres naus i el seu estat actual és barroc, doncs fou reconstruïda en aquesta època, després d’un incendi.

Sant Joan de Laterà (s. IV-V). Roma.


Anar a índex…



Es va començar la seva construcció en el segle III-IV. L’actual basílica és d’estil neoclàssic, i ja casi no es conserven parts de la primitiva basílica, exceptuant els mosaic de l’absis.

ARQUITECTURA PALEOCRISTIANASant Joan de Laterà (s. IV-V). Roma.

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/a/a6/San_Giovanni_interior2.jpg

Planta, alçat i reconstrucció antiga basílica de Sant Pere (323). Roma.


Anar a índex…

Planta de la primitiva basílica paleocristiana de antiga basílica de sant Pere (323), a Roma, amb els dos baptisteris de planta centralitzada, poligonal, i l’enorme estany central.


Dibuix de l’alçat i reconstrucció antiga basílica de Sant Pere (323). Roma.


Reconstrucció antiga basílica de Sant Pere (any 323, s. IV). Roma.


Reconstrucció antiga basílica de Sant Pere (any 323, s. IV). Roma.


Reconstrucció de la primitiva basílica de Sant Pere en Roma (any 323).

Atrium

Nàrtex


Reconstrucció primitiva basílica de Sant Pere (any 323, s. IV). Roma.


5

66 6 6

7

9

Primitiva basílica de Sant Pere (reconstrucció).

Atri

Nàrtex

Capçalera

Nauslongitudinals

Diacònicum(sagristia)

Pròtesi(preparació de

l’Eucaristia)


Altar amb baldaquí, situats en l’absis.

Interior de la primitiva basílica de Sant Pere (any 323, s. IV). Roma.


Sant Pau Fora Murades: a l’exterior n’hi ha un atri on està l’estàtua de sant Pau.



Anar a índex…

A l’interior hi destaquen cinc naus. Té planta basilical i projecció longitudinal.



No posseïa matroni, a diferència de Santa Inés.

ARQUITECTURA


Alçat interior de Santa Inés Fora Murades.


Tenia finestres per a la il·luminació i un arc de triomf (SEPTUM) que separa el presbiteri o zona de l’altar de la resta de l’Església.






Les dues, Sant Joan i Sant Pau, són sòbries a l’exterior i un poc més decorades a l’interior, ja que es volien separar del luxe, a més de tenir poc de pressupost.









Plànol i secció de la basílica de Son Peretó (Manacor).


Anar a índex…

Estat actual de la Basílica de Son Peretó.


Piscines baptismals de la Basílica de Son Peretó

(Manacor).


Absis de la Basílica paleocristiana de Son Peretó (Manacor).


Trespol de mosaic de la basílica de Son Peretó (Manacor). Museu de la Torre dels Enegistes.


Mosaic funerari paleocristià de Baleria, procedent de Son

Peretó. Museu de la Torre dels Enegistes.


Basílica paleocristiana de Son Bou (Menorca)


Anar a índex…

Pila baptismal de la Basílica de Son Bou

(Menorca).


Basílica paleocristiana de Es Fornàs de Torelló (Menorca).


Anar a índex…

Restes de la Basílica dels sants Aquileo i Nereo (s. IV), Roma. Foto feta des del nàrtex (és el vestíbul o pòrtic davant l’entrada on restaven els catecúmens). Tres

naus i absis de volta de forn (exedra).


FITXA 22. BASÍLICA DE SANTA SABINA (422-432). ROMA.

Anar a índex…


Datació del s. V (abans de la caiguda Imperi d’Occident de 476 dC). Situada al turó de l’Aventí. Incorpora restes d’edificis anteriors i es conserva pràcticament igual, tan sols s’han realitzat algunes reformes.

Interior Basílica de Santa Sabina (422-432). Roma

Interior i planta Basílica de Santa Sabina (422-432). Roma

PLANTA BASILICAL de desenvolupament LONGITUDINAL (s’interpreta com l’acció humana o el camí cap a déu), articulada en 3 NAUS, separades entre si mitjançant ARCADES de MIG PUNT, sustentades per 24 COLUMNES CORÍNTIES de marbre, amb magnífics capitells (probablement columnes reutilitzades d’un edifici del segle II, però seleccionades amb cura per donar a l’edifici UNITAT ESTILÍSTICA).


Exterior i planta Basílica de Santa Sabina (422-432). Roma


Sobre els arcs de mig punt s’aixeca el PANY DE MUR, on s’obrin GRANS FINESTRALS, que es corresponen rítmicament amb les arcades de pis inferior.

La nau central bastant més ampla que les laterals i amb il·luminació directa del finestrals.


Coberta d’encavallada de fusta vista, tan a la nau central com a les laterals.


Basílica de Santa Sabina (422-432). Roma

Grans finestrals i sostre de taulers horitzontals llisos amb cassetons.

On culmina la nau central, la CAPÇALERA es resol mitjançant un GRAN ARC TRIOMFAL, que dóna accés a l’ABSIS SEMICIRCULAR, on està el PRESBITERI, cobert per VOLTA de QUART d’ESFERA, amb 3 FINESTRES en el TAMBOR.

Basílica de Santa Sabina (3 naus, sostre pla, absis amb volta de quart d’esfera).

MATERIALS (en general barats i lleugers): Marbre per a les columnes. Mur construït d’arrebossat recobert de maó i morter romà, i que queda emmascarat. Fusta per a la coberta.


SUPORTS: - Columnes corínties de fust acanalat, que s’aixequen sobre un plint i base àtica. Són d’una gran esveltesa i molt lleugeres, com també ho és la coberta.

FITXA 22. BASÍLICA DE SANTA

SABINA (422-432). ROMA.

SUPORTS: - Arcs de mig punt lleugerament peraltats (ultrapassant en recte el mig punt), que formen arcades de separació entre les naus.

- Envolta la planta rectangular el mur que actua de suport continu, destaca per la seva plenitud i per ser llis, també per l’escàs gruix, observable a les obertures o vans.

FITXA 22. BASÍLICA DE SANTA

SABINA (422-432). ROMA.


COBERTES: - Capçalera de volta de quart d’esfera, que s’adapta bé a la forma semicircular de l’absis i als arcs de mig punt.

- La resta de l’edifici sistema constructiu amb llinda o arquitravat (excepció volta i arcs), amb el sostre pla de fusta, d’una gran lleugeresa de material ,que justifica l’escàs gruix dels suports i permet els grans vans oberts, grossos per dimensions i una gran quantitat.


DECORACIÓ: Escassa, casi inexistent, la qual cosa realça l’element ornamental de les columnes, de bell ordre corinti. No n’hi ha motllures, ni elements escultòrics.


DECORACIÓ: L’escassa decoració és d’incrustacions de marbre, així els arcs de les naus laterals conserven la decoració original de calzes (cáliz) i patenes (símbols de Crist). Els mosaics que, originàriament, cobrien parets, murs, naus laterals i central, sota les finestres, s’han perdut, així com la probable decoració de la volta de l’absis (la decoració figurativa de l’absis, segurament és d’època posterior).


MIDES, COMPOSICIÓ I PROPORCIÓ: L’escala de la construcció està feta a mida de l’home i guarda relació amb l’ésser humà. Edifici proporcionat, que guarda equilibri entre ample i alt, encara que prima l’altura un poc més. Disposició simètrica en sentit longitudinal, que condueix la vista a l’altar, és a dir, tota l’axialitat de l’obra arquitectònica ens condueix cap a l’absis semicircular.

CONCLUSIÓ: La puresa de línies, l’esveltesa de la nau central, la llum diàfana que rep, donat que està perfectament il·luminada per les 24 finestres de la nau, més les 3 del tambor de l’absis i les del mur d l’entrada, dóna com a resultat ...


CONCLUSIÓ: ... dóna com a resultat una SENZILLA ESTRUCTURA ARQUITECTÒNICA D’UNA MAGNIFICÈNCIA I ELEGÀNCIA, sense parangó entre les esglésies romanes de l’època.

En contrast amb l’interior, la sobrietat tècnica és la característica a l’exterior. Murs de gran austeritat, parets recobertes amb material pobre, maó sense revestir unit amb morter.


Basílica de Santa Sabina.

Roma (432-400)

Els murs exteriors llisos i sense ornaments: l’aparença general és la d’un conjunt de blocs cúbics units.


La coberta és de fusta a dues agües en la nau central i senzilla en els laterals (feta amb bigues de fusta en l’interior, que es solen ocultar amb taulers horitzontals llisos o cassetons.


Els elements clàssics s’empren sense criteri arquitectònic. La gran diferència amb la basílica romana és la desaparició de la volta (que no es tornarà a utilitzar fins l’any 1000).


SANTA SABINA representa el punt culminant de l’arquitectura eclesiàstica romana, en els primers segles del cristianisme. És el prototip arquitectònic d’església sorgit després de l’EDICTE DE MILÀ (313), i un dels exemples millors conservats, junt a Santa Maria la Major. El comitent va ser Celestí I. Respon a la simplificació que s’oposava a les basíliques imperials: 3 naus front a les 5 naus constantinianes.


Inspiració en basíliques romanes(edificis amb funcions judicials i comercials)

Planta rectangular o cruciforme

Atri porticat

NàrtexGaleria columnada

destinada als catecúmens

Tres naus *1

(central més ampla i elevada)

Capçalera *2

Absis semicircular i amb volta de forn

Dues torres flanquegen entrada

Tres naus separades per arcades de mig

punt peraltades sustentades per columnes corínties

Aprofiten major altura de nau central

per obrir finestres

Coberta llindada amb cassetons (a diferència

de les basíliques romanes que preferien la volta de canó)

*1 NAUS *2 CAPÇALERA

presbiteri

Banc semicircular corregut adossat al

mur pel clero (Bema)

Càtedra del bisbe

Altar

Sales laterals

Diacònicon(sagristia)

Pròtesi(preparació eucaristia)

Tres finestres(símbol de

Santíssima Trinitat)

iconòstasi separa el presbiteri

de les naus

Baix de l’altar solia haver cripta

amb restes de màrtirs

Construïda en s. V és l’única que es

conserva bastant fidel a l’estil original

Equilibri, proporció, ritme, simetria, etc.


Interior Basílica de Santa Sabina (422-432). Roma



Basílica de Santa Maria la Major (any 420-430).

Roma.Anar a índex…

És un dels tituli, que va allotjar a una de les majors congregacions dels primers cristians en Roma.

Construïda en el segle V sobre un temple pagà de Cibeles, Santa Maria la Major és (junt amb Santa Sabina) l’única església romana que conserva la planta estrictament basilical i l’estructura paleocristiana primitiva. L’alçat, en canvi, no roman en el seu estat original a causa dels projectes de construcció addicionals (ornamentació barroca).

Planta original de Santa Maria la Major (420-430). Roma. Vista interior.


http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/d5/Dehio_17_Santa_Maria_Maggiore.jpg

Basílica actual de Santa Maria la Major de Roma

(420-430), de planta basilical, ornamentada en

estil barroc en el segle XVII.


Basílica de Santa Maria la Major (420-430). Roma. Vista interior. Oli de Giovanni Paolo Pannini (vers 1730). Museu de l’Hermitage, San Petesburgo. Rússia.


Basílica de Santa Maria la Major (420-430. Roma. Vista interior.



Basílica de Santa Maria la Major (420-430). Roma. Vista interior.

Martyria de Sant Simeó (Síria). Església panteó de sant Màrtir de planta de creu grega.

A partir de l’aparició del creuer es formen les plantes cruciformes (creu llatina, braços desiguals, i creu grega, braços iguals). També s’utilitzen les centralitzades, tipus que és possible trobar-lo en algunes esglésies d’Orient, i s’utilitza principalment per a la construcció de martyrias (mausoleus) i baptisteris.


Anar a índex…

Plantes paleocristianes: de creu grega, basilical i central poligonal.


Martyries. Esglésies mausoleus d’algun sant o santa.


Martyria. Són edificis per a l’enterrament que estan basats en els mausoleus pagans amb els que guarden en comú la planta centralitzada i la seva funció (llocs d’enterrament).

Martyria. Destaquen el Mausoleu de Santa Constança de planta circular i molt sobri a l’exterior, i el de Gala Placídia a Ràvenna, decorat amb uns bellíssims mosaics en l’interior. És de planta de creu grega i construïda en maó degut a la seva localització (a prop de Venècia).


Erigit per l’emperador Constantí per albergar les restes de la seva filla Constança. Respon al model d’edifici centralitzat, alternatiu a la basílica, planta central que fou utilitzada per a baptisteris, mausoleus, martyrias (restes sepulcrals de màrtirs), i que deuen les seves plantes circulars o poligonals a la necessitat de fer-lo accessible per a venerar la persona enterrada.

Mausoleu de Santa Constança (any 350). Roma.


Anar a índex…





Interior Mausoleu de Santa Constança (any 350). Roma.


Església panteó de planta centralitzada, circular, de Santa Constança (any 350). Roma.



Plànol i alçat Mausoleu de Santa Constança (any 350).

Roma.

PeristilMur

Deambulatori Nàrtex


Plànol i alçat Mausoleu de Santa Constança (any 350). Roma.

L’edifici s’estructurava en 3 cercles concèntrics:

• Una columnata exterior, avui desapareguda;• un segon cercle, delimitat por un mur massís, el seu parament es veu alleugerit per els nombrosos nínxols oberts en ell, coberts per volta de canó i separat del tercer per una doble columnata;• i un tercer cercle, presidit per una cúpula que acollia, en el centre, el luxós sarcòfag de la princesa.• L’edifici, plantejat com una rotonda, respon a una concepció espacial diferent a la del Panteó romà. Si la cúpula d’aquest descansava sobre un cilindre massís, la de Santa Constança s’aixeca sobre un anell de columnes que sembla cercar la ingravidesa, molt del gust oriental.


Els elements clàssics es mantenen en detalls com els fragments d’entaulament que rematen les columnes (segurament espoliats d’algun edifici imperial).

Mosaic de la verema.










Interior i exterior Mausoleu de Santa Constança (any 350). Roma.



http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/6/6c/Santa_Costanza._Exterior.JPG




http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/2/2d/Santa_Costanza_Interior.jpg


http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/74/Santa_Costanza._Volta_anular_del_deambulatori.JPG

Mosaics a l’interior del Mausoleu de Santa Constança

(any 350). Roma.


http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/1/19/Mausoleo_di_santa_costanza,_mosaici_001.jpg

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/7a/Santa_costanza_mosaic.jpg

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/8/83/Santa_Costanza._Mosaic_del_S._VII_%E2%80%9CTraditio_Legis%E2%80%9D.JPG


Gala Placídia (s. V). Ràvenna.

Martyria. Mausoleu de Gala Placídia a Ràvenna, decorat amb uns bellíssims mosaics en l’interior. Està construït de maó degut a la seva localització (a prop de Venècia), i igual que la resta de construccions de Ràvenna, menys alguna rara excepció, es construïren de maó, donat que no havien canteres de pedra en la zona. Anar a índex…

Martyria (segle V). És de planta de creu grega (quatre braços iguals) que es creuen en el centre, on apareix coronat per un cos sobre elevat respecte els braços. El cos elevat té, tan sols, una petita finestra per cada costat, així la il·luminació és molt escassa. També, és un edifici molt petit.

Els murs exteriors estan decorats amb arcades cegues. Aquesta ornamentació tindrà molta repercussió en la Edat Mitjana, i la seva finalitat és ornamentar el mur mitjançant els efectes de clarobscur, que provoquen els mateixos entrants dels propis arcs, creant efectes cromàtics. A la vegada que suposa un suport pels murs quan aquest ha de sustentar, per exemple, el pes de les voltes.









Mosaics de Gala Placídia (s. V). Ràvenna.

Front a l’austeritat de l’exterior, la decoració de l’interior és molt luxosa. La tècnica del mosaic és d’origen romà, encara que en l’art paleocristià no s’utilitza com a paviment, sinó com a element decoratiu i amb un simbolisme nou.

Cada braç de la creu està cobert amb volta de canó, i tot l’edifici està recobert amb mosaics d’iconografia cristiana.

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/f/fa/Deer_(Galla_Placidia_Mausoleum).jpg

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/b4/Meister_des_Mausoleums_der_Galla_Placidia_in_Ravenna_002.jpg




Mosaics de Gala Placídia

(s. V). Ràvenna.


Mosaics de Gala Placídia (s. V). Ràvenna. El Bon Pastor.



El cos sobre elevat està cobert per una volta lleugerament rebaixada. Està decorada per un mosaic que representa la volta celeste presidida per una creu, i en els carcanyol trobem els quatre símbols del Tetramorfs.







Fons celeste d’una tonalitat de blau intens que fa que destaqui el color daurat de les estrelles, la creu i els símbols dels evangelistes.

La disposició de les estrelles formant cercles concèntrics produeix una sensació de moviment infinit.

A aquesta forta càrrega simbòlica s’afegeix una gran bellesa.



Garlandes de vinyes, corones de flors i cintes geomètriques delaten l’ornamentació de tradició clàssica d’aquestes decoracions.

Baptisteri de Sant Joan de Laterà (s. V). Roma.


Anar a índex…



Baptisteri. Complementa la basílica. Eren llocs pel baptisme dels fidels. Com es realitzava per immersió, es necessitava un estany central, per aquesta raó es construïen com a edificis separats del temple. És el bany cristià que simbolitza la Resurrecció.







Baptisteri. Es basaven en les termes amb les que tenien en comú la seva planta, generalment circular, i la seva disposició amb una pica central. I també té el seu origen en el mausoleu romà.

Baptisteri. Destaquen el de San Juan de Laterà de planta poligonal i amb un enorme estany central, i el Baptisteri dels ortodoxos de planta octogonal i amb una pila central més petita que l’anterior.


El papa Sixt III fou l’impulsor de la realització d’obres arquitectòniques sobre construccions ja existents anteriorment; és el cas d’aquest baptisteri, aixecat sobre una antiga estructura octogonal de temps de Constantí. Baptisteri de planta centralitzada i envoltat per un deambulatori voltat que recorda a Santa Constança. Un dels millors exemples de planta centralitzada del segle V.




Baptisteri dels Ortodoxos (s. VI). Ràvenna.


Anar a índex…





Baptisteri dels ortodoxos de planta octogonal i amb una pila central més petita que el del baptisteri de sant Joan de Laterà.






ARTS FIGURATIVES

1.4. Arts plàstiques: 1) Iconografia 2) Escultura paleocristiana. 3) Pintura paleocristiana.

4) Mosaic.Anar a índex…

• Decoració seguint models romans.

• Treball d’escultura rudimentari.

• Relleu en sarcòfags.

Iesus Jesús

Christus Crist

Theou de Déu

Yios Fill

Soter Salvador

ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA I ESCULTURA PALEOCRISTIANES

En els seus inicis, els cristians van mostrar un cert rebuig per l’escultura, ja que es vinculava al paganisme i a la idolatria. Tanmateix, i gràcies a la influència de l’escultura romana, a poc a poc, l’escultura també va servir per a expressar les seves creences religioses (sobretot en els relleus).

ICONOGRAFIA PALEOCRISTIANA

Dibuix i fresc de la Catacumba de santa Priscil·la (principi segle III). Roma.

“La pintura pot ser per als que no saben de lletra el mateix que l’escriptura per els que saben llegir” (Gregori el Gran).

Anar a índex…

Hèrcules: Heroi pagà que va dedicat la seva vida a actuar per la alliberament dels homes, simbolitza a Crist com a alliberador i salvador. És la cristianització d’un tema pagà i, també, mitològic.Hèrcules. Catacumba Via Latina.

ICONOGRAFIA PALEOCRISTIANA

Al començament es van limitar a copiar formes i temes clàssics, encara que en van variar el significat. Així va sorgir tot un món d’imatges simbòliques relacionades amb el cristianisme.

El primers foren temes pagans, adaptats a la simbologia cristiana com Hèrcules en el jardí: és un dels pocs nus, que s’abandonaran perquè volen destacar la part espiritual de l’home i no la material, i els nus no tornaran fins el Renaixement.

A meitat del segle II apareixen temes religiosos de l’Antic Testament (Jonàs salvat de la balena o Daniel en el fossat dels lleons), es pintaven tant per ser els temes representats en les sinagogues, com per estar relacionats i ser el precedents de la vida de Crist.

Després, apareixen ja els temes de la vida de Crist del Nou Testament: miracles (pans i peixos), escenes evangèliques (el bon pastor), el crismó (anagrama del nom de Jesús format per les dues primeres lletres del nom de Crist en grec), la Verge amb el nen, la Orant (figura femenina que amb els braços alçats intercedeix pels mortals),…etc.

ICONOGRAFIA CRISTIANA A LES CATACUMBES

Catacumba de sant Calixt (s. III). Roma.

SÍMBOLS


La iconografia respon a les directrius de la jerarquia cristiana.

I comprèn el cicle d’imatges que representen els continguts dogmàtics de la fe cristiana i que evoquen la providència de Déu cap els homes, la salvació o els sagraments.

AMORETS: imatges d’ànimes en el altre món.COLOM: relacionat amb el Baptisme de Crist.ANELL: símbol de la puresa i la innocència.PAÓ (pavo real): au de luxe, lloc de permanència ideal per al difunt. Símbol de la immortalitat.

VINYA: la sang de Crist (no a Baco).COLOM: el baptisme i la puresa.DOFÍ: la resurrecció.ANELL O BE (cordero): l’anell pasqual.PAÓ (pavo real): la immortalitat. ALFA I OMEGA: principi i final.CRISMÓ: anagrama de Crist.PEIX: Crist.

Sacrifici d’Abraham, Jonàs salvat de la balena, Daniel en el fossat dels lleons, la resurrecció de Llàtzer …

BON PASTOR, CRIST DOCTOR, ADAM I EVA al paradís, MARE DE DÉU amb Nen, Jesús orant...

TEMES D’ORÍGEN PAGÀ


SÍMBOLS

TEMES ANTIC TESTAMENT

TEMES NOU TESTAMENT

Catacumbes de Sant Calixt (s. III). Roma. Epitafi d’Irene.


El colom amb la branca d’olivera en el bec és símbol de l’ànima en la pau divina i de l’Esperit sant.

EL COLOM DE LA PAU

SÍMBOLS


Catacumbes de Sant Calixt (s. III). Roma. Epitafi d’Irene.


PAÓ (pavo real): au de luxe, morada o lloc de permanència ideal per al difunt. Símbol de la immortalitat.

L’àncora és el símbol de la salvació, símbol de l’ànima que ha aconseguit arribar feliçment al port de l’eternitat. Simbolitza la creu, la solidesa.

SÍMBOLS

Específicament cristià és el CRISMÓ, monograma de Crist, creat en el segle III, pel creuament de les dues primeres lletres, X i P, de la paraula “Christòs” (Jristós), és a dir, el nom de Crist en grec: la X (ji) i la P (ro) superposades. Posteriorment, s’hi van afegir als costats la primera i la darrera lletra de l’alfabet grec alfa i omega (significa que Crist és el principi i final de totes les coses), i es va tancar tot en un cercle, símbol de l’eternitat. Aquest monograma posat en una tomba indicava que el difunt era cristià.


SÍMBOLS

TEMES NOU TESTAMENT

Monogrames del crismó

Icones d’àncores i símbols de la creu i la solidesa

SÍMBOLS TEMES NOU TESTAMENT


PEIX: en grec es diu "IXTHYS" (Ijzýs). Posades en vertical aquestes lletres formen un acròstic: "Iesús Jristós, Zeú Yiós, Sotér" = Jesús Crist, Fill de Déu, Salvador. Així, el peix es va convertir en una al·lusió a Jesús, un símbol d’una gran difusió, emblema i compendi de la fe cristiana.

Acròstic és una paraula grega que significa la primera lletra de cada línia o paràgraf.

SÍMBOLS

Làpida funerària amb l’àncora (vida eterna) i el peix (Crist). Catacumbes de sant Sebastià. Roma.


Detall pictòric de la volta de la cripta de Lucina. Catacumba de sant Calixt (s. III).

El Bon Pastor amb una olla de llet.


El Bon Pastor amb l’ovella sobre les espatlles representa a Crist salvador i l’ànima que ha salvat personificada en l’ovella.

Aquest símbol es troba freqüentment en frescos, en els relleus dels sarcòfags, en les estàtues, així com en gravats sobre les tombes.

SÍMBOLS

TEMES NOU TESTAMENT



BON PASTOR: Crist com a salvador i protector dels seus fidels.

TEMES NOU TESTAMENT

El Bon Pastor, catacumba de santa Priscil·la (s. III). Roma.


SÍMBOLS

TEMES NOU TESTAMENT

ANELL O BE (cordero): Crist com a víctima (que mor per a salvar la Humanitat).

SÍMBOLS


ICONOGRAFIA A ESCULTURA: RELLEUS A SARCÒFAGSSarcòfag Borghese.

El gènere escultòric paleocristià més treballat i característic és el relleu dels sarcòfags de temàtica extreta sobretot del Nou Testament i realitzats, principalment, en marbre (fèretres de pedra). Tanmateix, encara que en menor mesura, també es va fer escultura exempta i relleus en vori.

Anar a índex…

ICONOGRAFIA A ESCULTURA: RELLEUS A SARCÒFAGS

Sarcòfag Borghese.

Sarcòfag de dos germans (s. IV)

MATERIAL: Marbre i pòrfir (roca porosa obscura). Moltes vegades utilitzaven sarcòfags pagans, llevaven els detalls del pagans o aprofitaven una representació pagana amb significació cristiana.


DECORACIÓ: Els relleus es realitzen en sarcòfags, que segueixen la mateixa evolució que els romans:

Normalment es treballaven tres de les cares.De fris corregut (sèries narratives seguides).De doble fris.Distintes escenes separades per columnes formant tabernacles. L’ornamentació més usual és la del sarcòfags d’ estrígils,

Sarcòfag de Bethesda, encastat en la façana de la seu de Tarragona (s. V).


Sarcòfag dels ApòstolsFRONTAL EN FORMA DE FRIS CONTINUO O CORREGUT (sèrie narrativa seguida)

Els cristians que es podien permetre sarcòfags de marbre demanaven que esculpiren símbols i episodis de l’Antic i del Nou Testament. Tot els sarcòfags tenien un comú denominador: el significat d’aquestes obres artístiques era la certesa de la salvació a través de la Fe en Déu.


Fragment de la tapa d’un sarcòfag del segle IV, on apareix el motiu de la “nau mística”. Els noms gravats, junt a cada personatge, ens explica qui són: IESUS el timoner i els remers: MARCUS, LVCAS y (IO)ANES. Aquesta escena simbolitza l’Església com la nau de la que Crist és el timoner o guia i la nau la guien els Evangelistes.


Sarcòfag de dos germans (s. IV) FRONTAL EN FORMA DE DOBLE FRIS AMB MEDALLO CENTRAL


En els SARCÒFAGS es dóna una evolució: des del que sols es decora frontalment amb motllures sinuoses i còncaves (strigylos), a l’organització del frontal en forma de fris o acollint les figures i escenes sota arcades.

"Sarcòfag amb estrígils de Turiaso" (s. III). Museu Arqueològic de Tarazona.

Sarcòfag de l’Horta de sant Rafel. Museu Arqueològic de Còrdova.


Anar a índex…

Relleu del Sarcòfag del Bon Pastor (s. IV). Museus Vaticans.

Relleu del Sarcòfag de la Passió (narració separada per columnes).


Sarcòfag de estrígils amb el tema del Bon Pastor.

L’ornamentació més usual és la del sarcòfags d’ estrígils, amb una decoració de doble corba o corbes oposades i sinuoses i, en el centre un medalló o tondo amb la figura del difunt.

L’estrígil era un instrumento en forma de "S" que utilitzaven els atletes i els gladiadors per a llevar-se la suor i la brutícia de la pell. A l’art romà els seu ús és continuo com a element decoratiu en los sepulcres; del romà passarà al paleocristià, en el qual simbolitza la “neteja" (puresa) de l’ànima.


Sarcòfags paleocristians amb els estrígils com a motius

decoratius: el de Leocadi, el de la Corona, i el del Museu de

Tarragona.


Sarcòfag paleocristià amb escenes de la Passió (s. IV). Museus Vaticans.Crist amb la creu; coronació amb corona d’espines, Crismó; detenció, sant Pere

treu l’espasa,…FRONTAL ORGANITZAT EN ESCENES SOTA ARCADES


Sarcòfag Dogmàtic o dels dos testaments (s. V): la Trinitat creant Adam i Eva. Rotlle dels difunts (dalt).

Adoració dels Mags. El profeta Daniel entre els lleons (a sota). Museu Pio Clementino. Procedeix de Sant Pau Fora Murades.


Judici de Salomó

Crist entre Adam i Eva

Imago Clipeata(medalló)

Noces de Canà

Multiplicació de pans

Resurrecció de Llàtzer

SARCÒFAG DOGMÀTIC (s. IV).

Anar a índex…

SARCÒFAG DOGMÀTIC (s. IV).

Daniel entre els lleons

Adoració dels Mags

Profecia negació de Pere

Detenció de Pere

Miracle de la Font o Pere batejant a

Corneli

Curació del cec

Distintes escenes separades per columnes formant tabernacles. Un exemple és el sarcòfag de Junio Basso de doble fris i columnes, amb temes de l’Antic Testament i del Nou. Crist s’ubica sempre en un lloc destacat i el “Crismó” (anagrama de Crist) dins de la l’àuria clàssica.


Anar a índex…

SARCÒFAGODE JUNI BASSO (S. IV).


Sarcòfag de Juni Basso (359). Gruta de Sant Pere. Roma. Sacrifici d’Isaac, i Adam i Eva.


SARCÒFAGODE JUNI BASSO (S. IV).


Sacrifici d’Isaac

Detenció de Pere

Crist sobre la volta celeste

Crist amb les lleis

Crist davant Pilatos



Curació del leprós

Pecat d’Adan i Eva

Entrada de Crist en Jerusalem.

Passió de Pau

Daniel i els lleons



L’escultura exempta paleocristiana es redueix a dos temes: El bon pastor i, a partir del 313, apareix un nou tipus de representació, Jesús com a mestre o doctor, sedent. Les dues escultures pertanyen al segle IV.

El cristianisme es va apartar de l’antiga norma dels jueus que imposava la proscripció de la imatge, donat que va sorgir en un medi saturat d’imatges, com era l’art clàssic romà.

ICONOGRAFIA: ESCULTURA EXEMPTA

Anar a índex…

El Bon Pastor (s. IV). Estàtua del Museu Vaticà de Roma.


Anar a índex…

Moscòfor arcaic grec. El Bon Pastor (s. IV).

El bon pastor és el prototip iconogràfic més antic conegut, està inspirat en el Moscòfor grec.

Jesús està representat a la manera occidental, jove i sense barba (posteriorment tindrà més acceptació la manera oriental). Presenta una gran perfecció en la representació del cabell i de la llana de l’ovella, gràcies a la utilització del trepanat.


UN MODEL SEMBLANT PERÒ HA CANVIAT EL SIMBOLISME.

Representat com un pastor vestit amb una túnica i un morral, que carrega una ovella. Aquest tema simbolitza a Crist com a salvador del seu ramat.


El Bon Pastor (s. IV). Estàtua del Museu Vaticà de Roma.

Relleu del Bon Pastor (s. III). Catacumba de Pretestato.

Roma.

En temps del cristianisme primitiu es va utilitzar per a decorar làpides, sarcòfags i escultura funerària, amb la finalitat de mostrar la salvació de l’ànima. Tema que, també, va servir per a ornamentar altres objectes: làmpades de terracota que s’encenien amb oli i servien per a il·luminar els ambulacros (galeries) de les catacumbes.

ICONOGRAFIA: ESCULTURA (EXEMPTA I RELLEUS)

Crist sedent (s. IV). Marbre. Museu de les Termes. Roma.

A partir del 313 apareix un nou tipus de representació: Jesús com a mestre o “doctor”, apareix sedent, referit a la infantesa de Jesús, cosa per la qual se’l representa molt jove (el nin perdut i trobat al temple).


Anar a índex…

Crist sedent (S. IV). Marbre. Museu de les Termes. Roma.

Crist està representat com a mestre, amb el rotllo de la llei en una mà, com els antics filòsofs grecs. Assegut sobre la cadira curul, que li atorga el poder de jutge entre els romans. Se’l representa jove i imberbe i amb cabells llargs, però amb la majestat de Zeus.

Pot aparèixer dempeus o sedent, però sempre portant el rotllo dels Evangelis en la mà. És l’antecedent del Crist en majestat medieval (Pantocràtor).


Crist sedent (S. IV). Marbre. Museu de les Termes. Roma.

Crist està representat com a mestre, amb el rotllo de la llei en una mà, com els antics filòsofs grecs. Assegut sobre la cadira curul, que li atorga el poder de jutge entre els romans. Se’l representa jove i imberbe i amb cabells llargs, però amb la majestat de Zeus.

Pot aparèixer dempeus o sedent, però sempre portant el rotllo dels Evangelis en la mà. És l’antecedent del Crist en majestat medieval (Pantocràtor).


AMORETS: imatges d’ànimes en el altre món.COLOM: relacionat amb el Baptisme de Crist.ANELL: símbol de la puresa i la innocència.PAÓ (pavo real): au de luxe, lloc de permanència ideal per al difunt. Símbol de la immortalitat.

VINYA: la sang de Crist.COLOM: el baptisme i la puresa.DOFÍ: la resurrecció.ANELL O BE (cordero): l’anell pasqual.PAÓ (pavo real): la immortalitat. ALFA I OMEGA: principi i final.CRISMÓ: anagrama de Crist.PEIX: Crist.

Sacrifici d’Abraham, Jonàs salvat de la balena, Daniel en el fossat dels lleons, la resurrecció de Llàtzer …

BON PASTOR, CRIST DOCTOR, ADAM I EVA al paradís, MARE DE DÉU amb Nen, Jesús orant...

TEMES D’ORÍGEN PAGÀ


SÍMBOLS


TEMES NOU TESTAMENT

Catacumbes de santa Lucina. Roma.

ARTS PLÀSTIQUES: ICONOGRAFIA A PINTURA

Anar a índex…

Pintura segle III. Cripta de Lucina. Catacumba de Sant Calixt. Roma. Símbol del pa i el peix eucarístic.



TEMES NOU TESTAMENT

Les primeres representacions de l’art paleocristià, majoritàriament, són pintures monocromàtiques realitzades amb la tècnica del fresc, sobre un fons blanc, que amb l’oxidació pròpia del pas del temps ha adquirit una tonalitat groguenca.

Totes aquestes primeres imatges tenen un origen pagà, i deuen la seva supervivència als segles, al haver transformat els seu significat i convertir-se en autèntics símbols cristians. No tenen una depurada tècnica, ni gran valor estètic, però si una gran vàlua, perquè foren realitzades per persones que no tenien una sòlida formació pictòrica.

El Bon Pastor, catacumba de santa Priscil·la (s. III). Roma.

Catacumbes de sant Calixt (s. III). Roma. Sant Sopar o Banquet eucarístic.


Catacumbes de sant Marcel·lí. Roma.




Catacumba santa Priscil·la. Roma. Cubiculum de La Velatio. Figura pregant.

TEMES NOU TESTAMENT


Catacumba santa Priscil·la. Roma. Cubiculum de La Velatio. Figura pregant I Mare de Déu amb el Nen.


Maternitat (Verge amb el Nen). Catacumbes de Priscil·la (s. III). Roma.

TEMES NOU TESTAMENT


Referent a l’estil, aquestes pintures duen la marca de la tradició grecoromana.

Aquesta figura, que en el seu aspecte artístic no sembla molt impressionant, resulta, malgrat tot, profundament commovedora com a imatge de fe.

Posseeix una càrrega secreta de convicció que compensa qualsevol incompetència tècnica.

Orant


TEMES NOU TESTAMENT


Aquesta figura, representada amb els braços oberts, és símbol de l’ànima que viu ja en la pau divina.

Realisme tendent a l’esquematisme i a l’abstracció. Expressionisme de caràcter simbòlic i d’origen orientalitzant, que es concreta essencialment en el rostre i sobretot en l’expressió dels ulls, molt marcats i grans.

Orant: estil


TEMES NOU TESTAMENT


Pintura mural de difunta representada com a dona pregant (s. III). Catacumba

de sant Calixt (Roma).

TEMES NOU TESTAMENT


Els símbols representats en els frescos són com un Evangeli en miniatura, una síntesi de la fe cristiana. El caràcter simbòlic s’imposa a la bellesa formal.

Adam i Eva al Paradís. Catacumbes romanes de sant Pere i sant Marcel·lí.

TEMES NOU TESTAMENT


En un primer moment, com els cristians no podien professar obertament la seva fe, es valien de símbols que pintaven en els murs de les catacumbes o bé gravaven en les làpides de marbre que tancaven les seves sepultures.

Daniel en el fossat dels lleons.



Predomini de la línia en front de l’aspecte pictòric (color). No n’hi ha volum, és una pintura plana.


Sacrifici d’Isaac o d’Abraham.


Catacumbes dels Giordani. Roma. Resurrecció de Llàtzer.



Catacumbes dels sants Marcel·lí i Pere. Jonàs i la balena. Passatge bíblic.



Catacumbes dels sants Marcel·lí i Pere. Jonàs i la balena. Passatge bíblic.



Fresc en les Catacumbes de sant Gennaro, Nàpols. Itàlia.


Pintura representant els Macabeus. Catacumba de santa Priscil·la. Roma.


Jueus en el foc. Catacumbes de santa Lucina. Roma.


Pintura mural. Retrat d’una jove.

Catacumba de Trasona (Roma).


Escena de baptisme. Catacumbes de sant Calixt (s.III). Roma.


Moisés treu aigua de la roca. Catacumba de sant Calixt (s. III). Roma.


1.- Continuen la tècnica dels romans i sobre el dibuix previ, es col·loquen les tessel·les. Amb ells decoraven les construccions i recobrien parets i voltes, sobretot de les basíliques i els seus absis.

2.- Amb una cola soluble, s’aferra una tela al mosaic.

ICONOGRAFIA: LA TÈCNICA DEL MOSAIC

Anar a índex…

3.- La tela amb el mosaic ja aferrat s’aixeca amb els andamis.

4.- Se desfà el rotllo de la tela i s’aplica sobre la paret prèviament arrebossada.


5.- Es retira amb molta cura la tela.

6.- Es fan els retocs finals i la correcció de les imperfeccions.


Mausoleu de Gala Placídia. Ràvenna.

Mosaic del Bon Pastor.

Els temes, en un principi, són de tipus decoratiu i en ells van apareixent alguns símbols religiosos. Més tard adquiriran un sentit narratiu i es tendeix a distribuir els temes sobre uns espais determinats del temple: en la volta de l’ absis es representa la Teofania (visió del Salvador en tot la seva esplendor, entre sants, àngels,…) en la zona inferior figures de sants, profetes,… i en els murs laterals i en la nau central històries religioses.

ICONOGRAFIA: LA TÈCNICA DEL MOSAICTEMES NOU TESTAMENT

Mosaics en el Mausoleu de Gala Placídia (s. V).

Ràvenna.


Destaca el gran cromatisme. Entre les conjunts més interessants destaquen els mosaics de les basíliques romanes de Santa Constança, Santa Prudència i Santa Maria la Major. També a Ràvenna es conserven algunes mostres de mosaics en el Mausoleu de Gala Placídia i en el Baptisteri dels Ortodoxos.

TEMES NOU TESTAMENT

Mosaic de l’ absis de Santa Prudència. Crist doctor.


Mausoleu Santa Constança. Roma. Motius decoratius en el deambulatori (354).


El conjunt més antic de mosaics són els de Santa Constança de tipus decoratiu, representacions de fruites i aucells.

Anar a índex…


Mausoleu Santa Constança. Roma. Motius decoratius en el deambulatori (354).

Verema. Símbol d’Eucaristia. Mausoleu de Santa Constança (any 350). Roma.



Mausoleu de Santa Constança, Roma.

Motius decoratius en el deambulatori (any 354).

Pavó: Símbol de la Resurrecció.




Mosaics a l’interior del Mausoleu de Santa Constança

(any 350). Roma.



Gala Placídia (s. V). Ràvenna. Anar a índex…


Mosaics en el Mausoleu de Gala Placídia (s. V).

Ràvenna.

Continua destacant el gran cromatisme, però mosaic ja figuratius són els de Gala Placídia, com el de Jesús llençant al foc els textos herètics i guardant els quatre evangelis, el cel estrellat amb la creu buida, o el bon pastor, així com la representació del Tetramorfs, que tindrà gran incidència en el romànic.


Front a l’austeritat de l’exterior, la decoració de l’interior és molt luxosa. La tècnica del mosaic és d’origen romà, encara que en l’art paleocristià no s’utilitza com a paviment, sinó com a element decoratiu i amb un simbolisme nou.

Cada braç de la creu està cobert amb volta de canó, i tot l’edifici està recobert amb mosaics d’iconografia cristiana.


Mosaics de Gala Placídia (s. V). Ràvenna. Tetramorfs.





El cos sobre elevat està cobert per una volta lleugerament rebaixada. Està decorada per un mosaic que representa la volta celeste presidida per una creu, i en els carcanyol trobem els quatre símbols del Tetramorfs.







Fons celeste d’una tonalitat de blau intens que fa que destaqui el color daurat de les estrelles, la creu i els símbols dels evangelistes.

La disposició de les estrelles formant cercles concèntrics produeix una sensació de moviment infinit.

A aquesta forta càrrega simbòlica s’afegeix una gran bellesa.



Garlandes de vinyes, corones de flors i cintes geomètriques delaten l’ornamentació de tradició clàssica d’aquestes decoracions.



Baptisteri dels Ortodoxos (s. VI). Ràvenna. Anar a índex…

Baptisteri dels ortodoxos de planta octogonal i amb una pila central més petita que el del baptisteri de sant Joan de Laterà.






Mosaic en una volta de forn de basílica paleocristiana. Déu entregant les taules de la llei (els deu manaments) a Moisés.


Mosaic d’un mausoleu

paleocristià. Crist com el déu del

sol Helios.


Mosaic d’Optimus. Museu de Tarragona.


Anar a índex…

Mosaic sepulcral de basílica paleocristiana. Enterrament d’un bisbe.

Museu del Bardo. Tunísia.


Anar a índex…

Mosaic romà. Daniel en el fossat dels lleons. Museu del Bardo. Tunísia.


L’art paleocristià evoluciona des del primitiu aniconisme cap el descobriment de la utilitat de les imatges.

La claredat i la senzillesa són l’eix del llenguatge plàstic i dels programes iconogràfics. Importa els seu significat, el seu valor conceptual.

Els artistes, educats en els mètodes descriptius romans, es varen anar concentrant, progressivament en allò essencial.

Com religió llibertadora i salvadora, el cristianisme recorre a la representació visual amb la finalitat d’adoctrinar els seus fidels.

Més que de la perfecció plàstica, el cristianisme fa ús dels símbols, o dels temes de la mitologia clàssica, però els va donar un significat cristià.

La simbologia i la iconografia cristiana va començar, en conseqüència, per unificar dues tendències: la realista romana i l’abstracta oriental.

CONCLUSIÓ

Anar a índex…

Las obras de la última época constantiniana, anticipan ya las características estilísticas esenciales del arte cristiano primitivo: muestran la misma inclinación hacia la espiritualización y la abstracción; la misma preferencia por la forma plana, incorpórea, indefinida; el mismo impulso hacia la frontalidad, la solemnidad y la jerarquía; la misma indiferencia por la vida orgánica, vegetativa y viviente; la misma falta de interés por lo que es puramente característico, momentáneo y naturalista; en resumen: la misma voluntad artística anticlásica, orientada hacia lo espiritual en lugar de hacia lo sensible, que encontramos realizada en las pinturas de las catacumbas, los mosaicos de las iglesias romanas y los manuscritos miniados de la época cristiana primitiva.

(…) El cambio de estilo procede de la modificación en el modo de pensar de una sociedad urbana, cosmopolita, cuya antigua solidaridad había sido rota por el capitalismo, de una sociedad que, atormentada por el temor a la ruina, ponía su esperanza en la ayuda del más allá, y que en sus sentimientos apocalípticos se interesaba más por los nuevos contenidos anímicos que por los antiguos primores de la forma.

(…) El nuevo ideal de vida cristiana cambia no las formas externas sino la función social del arte. Para la Antigüedad clásica la obra de arte tenía ante todo un sentido estético; para el cristianismo, este sentido era extraestético. La autonomía de las formas fue lo primero que se perdió de la herencia espiritual de la Antigüedad.

(…) La finalidad de educación moral es el rasgo más típico de la concepción cristiana del arte.

ARNOLD HAUSER: “Historia social de la literatura y del arte”, páginas 169 - 174

Placa paleocristiana amb crismó triangular i dos aucells. Museu d’Antequera.

ICONOGRAFIA CRISTIANA

Lauda sepulcral amb el crismó. Museu Marés de Barcelona.


Crismó del Museu d’Antequera (Espanya).


BIBLIOGRAFIA

Web Gallery of Art, www.wga.hu

http://www.arqhys.com/

http://www.arqhys.com/construccion/arco-punto.html

Projecte Wikipedia. www.wikipedia.org

Wikimedia Commons

Ars Summum, www.arssummum.net

http://www.metmuseum.org

http://www.corazones.org/maria/catacumba_priscila.htm

http://www.fortunecity.es/imaginapoder/artes/210/iconografia1.html

http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/obras/8869.htm

Granero, Assumpció. Tema art paleocristià, bizantí i preromànic

Anar a índex…

BIBLIOGRAFIA

www.slideshare.com

Rey Lama, Ana. www.slideshare.net/arelar">Ana Rey

Blasco Rovira, Ana. www.slideshare.net/annablascorovira/arte-paleocristiano

Sanchiz, Sergio. www.slideshare.net/sergisanchiz/03-c-arte-cristiano-arte-bizantinoppt

Jiménez, Miguel Ángel. www.slideshare.net/miguelarte/tema-03-paleocristiano-y-bizantino

Muñoz Coloma, Roberto. www.slideshare.net/.../el-arte-clasico-grecia-y-roma

Pérez Molina, T., www.slideshare.net/tomperez

Caballero, J.D., Enseñ-arte

Grupo CREHA (J. Jiménez Zorzo, I. Martínez Buenaga, J. A. Martínez Prades, J. Martínez Verón), www.artecreha.com

Martínez Verón, J., www.slideshare.net/jmartinezveron

A les catacumbes s’han trobat multitud de símbols i històries del cristianisme gravats en làpides. Aquesta làpida representa l’existència terrenal com un viatge perillós que arriba a la meta final, meta que està il·luminada per la llum del far, com una al·legoria de la Fe cristiana.

Làpida amb inscripció funerària de Firmia Victoria. Marbre blanc. Segle III

ICONOGRAFIA: LÀPIDES CRISTIANES

Iesus(Jesús)

Krhistus(Ungit)

Theou(de Déu) Yos

(Fill) Soter(Salvador)

Anagrama i acròstic del peix(ICHTHYS en grec)


I... del PaleoCristià...

Anar a índex…

al Romànic.

Education

ART PALEOCRISTIÀ. FITXA 22. BASÍLICA DE SANTA SABINA. ROMA