1
26 DABRIL DEL 2012 12 l recull poètic de Mireia Lleó (Barcelona, 1960), Mirall de versos, Rosa Leveroni en la memòria 1910-1985, s’endinsa en la creació de Leveroni que, paral·lela- ment, irradia els seus versos a l’au- tora d’aquesta obra. Al llarg del re- cull veiem com suren els versos de Leveroni al mirall de Lleó, i com aquesta els encalça dins de la seva producció poètica. És com si els ver- sos de Leveroni trobessin un ressò o tornaveu en el contrapunt poètic de l’autora de Mirall de versos. Mireia Lleó, en la nota introductò- ria, afirma que la seva intenció és apropar l’obra de Leveroni al públic, com un acte de desgreuge de la so- cietat amb la poeta. També fa saber al lector que ha recollit poemes de Leveroni editats al llibre Poesia, així E Mirall de versos Rosa Leveroni en la memòria, 1910-1985, Autora: Mireia Lleó i Bertran Pròleg: Vinyet Panyella Editorial: Témenos Barcelona, 2011 Pàgines: 90 Preu: 12 euros com d’altres d’inèdits que ha recer- cat a l’arxiu Rosa Leveroni, a la Bi- blioteca de Catalunya, la majoria dels quals han estat recollits a l’Obra poètica, a cura d’Abraham Mohino, publicada per CCG Edicions (2010). Enlairar els versos La poeta Vinyet Panyella ha prologat aquest original treball poètic que vol ressaltar l’obra d’una poeta desapa- reguda, alhora que fluctuen els ver- sos d’una altra autora actual que també sap enlairar els seus versos. Per a Vinyet Panyella: “A Mirall de versos Mireia Lleó parteix d’un sentit de l’alteritat, que és l’estat o la quali- tat de ser altre, orientada vers el re- trobament de si mateixa en dos àm- bits netament leveronians: el cant i el somni.” Mireia Lleó entra a l’obra de Rosa Leveroni per construir amb els ver- sos de totes dues un sol cos poètic articulat en quatre parts: L’amor, El pas del temps, el record, Paisatge, somnis i Mort. Els versos s’entrecre- uen en un mateix viatge que porta un mateix destí a través de l’emmi- rallament. És a dir, la mirada poètica d’uns versos davant dels altres. Els poemes que obren el recull parlen de la solitud. Leveroni, escriu: “Jo porto dintre meu / per fer-me com- panyia / la solitud només.” I Lleó: “La solitud és l’hoste silenciós / que viu en els replecs de la consciència.” L’autora, a més de desgranar els versos de Leveroni, introdueix cites poètiques d’autors com ara Dickin- son, Maragall, Salvat-Papasseit, Car- les Riba... Tot plegat serveix per enri- quir el seu treball i convertir-lo en un espill poètic de dues grans poetes, Rosa Leveroni i Mireia Lleó, emmira- llades en un mateix joc poètic. Amb la mateixa intensitat En el darrer apartat del llibre, dedicat a la Mort, la sensibilitat de les dues poetes sobresurt en una mateixa in- tensitat. El poema de Leveroni diu: “He parlat de la mort com d’una amiga / que partí vers una illa inco- neguda / i saps que tornarà i ha de portar-te / un enfilall d’obscures meravelles.” I el poema de Mireia Lleó: “He vist de tan a prop la mort que no s’ajorna / rondant pel cel- obert, entrant per la finestra. / L’agost era suau, el fred era dins nostre. / Sovint he dit la mort. Ac- cepto el seu pas mut.” Reflexos entre Lleó i Leveroni Poesia Ferran Aisa ui conegui l’extensa i diversa obra literària de Rafael Vallbona (Barce- lona, 1960) ja sap que una de les seves flaques són els viatges i el reflex que en fa en alguns o gairebé tots els seus lli- bres. La novel·la Camins damunt les dunes no només no se n’escapa sinó que, en certs passatges, té un regust d’autèntica guia de viatges, malgrat que el terme no acabi d’agradar a l’autor. Una guia de viat- ges, però, matisada per la mirada poètica, la descripció a partir dels sentits i la com- prensió de l’empremta humana. Una de les escapades més repetides de l’autor, sense pretendre fer cap ral·li, ha estat al Sàhara Occidental, sembla que en alguna ocasió fins i tot en bicicleta, una al- tra de les seves afeccions gens amagades. Això li ha permès conèixer de primera mà la cultura amaziga. I la novel·la es repenja sobretot en la di- vulgació als joves lectors d’aquesta cultu- ra, una població oriünda del Magrib que va ser empesa pels àrabs cap a les munta- nyes del Rif i cap al sud del Sàhara. Un dels seus trets diferencials és la llengua. I la confusió ètnica amb berber és un tòpic freqüent, quan en realitat es tracta d’una mena de pejoratiu acostat al bàrbar i gua- nyat a pols per la seva rebel·lia a desapa- rèixer. Tot és possible, amb esforç Per això, la novel·la obre i tanca, en el prò- leg i l’epíleg, amb una expressió que ne- cessita traducció simultània: “A poc a poc, el camell entra a la cassola.” Una mena de refrany que en català podria ser: “De més Q verdes en maduren”, és a dir, que tot és possible amb esforç i tossuderia. La trama de Camins damunt les dunes barreja el jove Eddy, el fill d’una actriu nord-americana de telenovel·la, separada, que està rodant uns episodis d’una sèrie al Marroc, amb l’amistat que es forja al de- sert entre ell i un jove amazic. Viatge, doncs, iniciàtic, per canviar la vida del jove protagonista nord-americà que, en un món de ningú –amb el pare allà i la mare aquí, però com si no hi fos– intenta trobar la seva llibertat per trobar-se ell mateix. En una novel·la dins de la novel·la, l’au- tor explica la història d’Eddy, la seva aven- tura, en la veu d’un altre personatge que busca també el seu lloc de fugida a través del viatge i que decideix anar als mateixos llocs que li explica a internet un aspirant a documentalista, el jove Eddy, que ha pen- jat el resultat dels seus enregistraments en vídeo del desert a YouTube. Novel·la dins de la novel·la, i encara, rondalles dins la doble novel·la, amb la in- cursió d’històries breus paral·leles relacio- nades amb alguns paisatges, comunitats o personatges que Eddy ha trobat en el viatge. Aquesta barreja d’elements crea un cli- ma de lectura atractiu que fa que l’autor no caigui en la temptació d’escriure una tí- pica novel·la de mala relació entre fill ado- lescent i mare separada atabalada per la feina, o una novel·la sobre l’aventura juve- nil d’un viatge a l’Àfrica, sinó un document de la inquietud de l’ésser humà del segle XXI que cerca l’essència en els orígens... sempre a través de l’ull d’objectiu viatger d’una Handycam professional, és clar. Juvenil Andreu Sotorra El camell entra a la cassola Rafael Vallbona ha viatjat molt al Sàhara Oriental i ho ha reflectit a la seva extensa obra CRISTINA CALDERER Camins damunt les dunes Autor: Rafael Vallbona Editorial: La Galera Barcelona, 2012 Pàgines: 166 Preu: 14,90 euros A partir de 14 anys

Avui a2012m4d26p12scultura26abril2012 ferran aisa

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Avui a2012m4d26p12scultura26abril2012 ferran aisa

26 D’ABRIL DEL 201212

l recull poètic de Mireia Lleó(Barcelona, 1960), Mirall deversos, Rosa Leveroni en la

memòria 1910-1985, s’endinsa en lacreació de Leveroni que, paral·lela-ment, irradia els seus versos a l’au-tora d’aquesta obra. Al llarg del re-cull veiem com suren els versos deLeveroni al mirall de Lleó, i comaquesta els encalça dins de la sevaproducció poètica. És com si els ver-sos de Leveroni trobessin un ressò otornaveu en el contrapunt poètic del’autora de Mirall de versos.

Mireia Lleó, en la nota introductò-ria, afirma que la seva intenció ésapropar l’obra de Leveroni al públic,com un acte de desgreuge de la so-cietat amb la poeta. També fa saberal lector que ha recollit poemes deLeveroni editats al llibre Poesia, així

EMirall de versosRosa Leveroni enla memòria,1910-1985,Autora: MireiaLleó i BertranPròleg: Vinyet PanyellaEditorial: TémenosBarcelona, 2011Pàgines: 90Preu: 12 euros

com d’altres d’inèdits que ha recer-cat a l’arxiu Rosa Leveroni, a la Bi-blioteca de Catalunya, la majoriadels quals han estat recollits a l’Obrapoètica, a cura d’Abraham Mohino,publicada per CCG Edicions (2010).

Enlairar els versosLa poeta Vinyet Panyella ha prologataquest original treball poètic que volressaltar l’obra d’una poeta desapa-reguda, alhora que fluctuen els ver-sos d’una altra autora actual quetambé sap enlairar els seus versos.Per a Vinyet Panyella: “A Mirall deversos Mireia Lleó parteix d’un sentitde l’alteritat, que és l’estat o la quali-tat de ser altre, orientada vers el re-trobament de si mateixa en dos àm-bits netament leveronians: el cant iel somni.”

Mireia Lleó entra a l’obra de RosaLeveroni per construir amb els ver-sos de totes dues un sol cos poèticarticulat en quatre parts: L’amor, Elpas del temps, el record, Paisatge,somnis i Mort. Els versos s’entrecre-uen en un mateix viatge que portaun mateix destí a través de l’emmi-rallament. És a dir, la mirada poèticad’uns versos davant dels altres. Elspoemes que obren el recull parlende la solitud. Leveroni, escriu: “Joporto dintre meu / per fer-me com-panyia / la solitud només.” I Lleó:“La solitud és l’hoste silenciós / queviu en els replecs de la consciència.”

L’autora, a més de desgranar elsversos de Leveroni, introdueix citespoètiques d’autors com ara Dickin-son, Maragall, Salvat-Papasseit, Car-les Riba... Tot plegat serveix per enri-

quir el seu treball i convertir-lo en unespill poètic de dues grans poetes,Rosa Leveroni i Mireia Lleó, emmira-llades en un mateix joc poètic.

Amb la mateixa intensitatEn el darrer apartat del llibre, dedicata la Mort, la sensibilitat de les duespoetes sobresurt en una mateixa in-tensitat. El poema de Leveroni diu:“He parlat de la mort com d’unaamiga / que partí vers una illa inco-neguda / i saps que tornarà i ha deportar-te / un enfilall d’obscuresmeravelles.” I el poema de MireiaLleó: “He vist de tan a prop la mortque no s’ajorna / rondant pel cel-obert, entrant per la finestra. /L’agost era suau, el fred era dinsnostre. / Sovint he dit la mort. Ac-cepto el seu pas mut.” ❋

Reflexos entre Lleó i LeveroniPoesia Ferran Aisa

ui conegui l’extensa i diversa obraliterària de Rafael Vallbona (Barce-lona, 1960) ja sap que una de les

seves flaques són els viatges i el reflex queen fa en alguns o gairebé tots els seus lli-bres. La novel·la Camins damunt les dunesno només no se n’escapa sinó que, encerts passatges, té un regust d’autènticaguia de viatges, malgrat que el terme noacabi d’agradar a l’autor. Una guia de viat-ges, però, matisada per la mirada poètica,la descripció a partir dels sentits i la com-prensió de l’empremta humana.

Una de les escapades més repetides del’autor, sense pretendre fer cap ral·li, haestat al Sàhara Occidental, sembla que enalguna ocasió fins i tot en bicicleta, una al-tra de les seves afeccions gens amagades.Això li ha permès conèixer de primera màla cultura amaziga.

I la novel·la es repenja sobretot en la di-vulgació als joves lectors d’aquesta cultu-ra, una població oriünda del Magrib que vaser empesa pels àrabs cap a les munta-nyes del Rif i cap al sud del Sàhara. Undels seus trets diferencials és la llengua. Ila confusió ètnica amb berber és un tòpicfreqüent, quan en realitat es tracta d’unamena de pejoratiu acostat al bàrbar i gua-nyat a pols per la seva rebel·lia a desapa-rèixer.

Tot és possible, amb esforçPer això, la novel·la obre i tanca, en el prò-leg i l’epíleg, amb una expressió que ne-cessita traducció simultània: “A poc a poc,el camell entra a la cassola.” Una mena derefrany que en català podria ser: “De més

Q

verdes en maduren”, és a dir, que tot éspossible amb esforç i tossuderia.

La trama de Camins damunt les dunesbarreja el jove Eddy, el fill d’una actriunord-americana de telenovel·la, separada,que està rodant uns episodis d’una sèrie alMarroc, amb l’amistat que es forja al de-sert entre ell i un jove amazic. Viatge,doncs, iniciàtic, per canviar la vida del joveprotagonista nord-americà que, en unmón de ningú –amb el pare allà i la mareaquí, però com si no hi fos– intenta trobarla seva llibertat per trobar-se ell mateix.

En una novel·la dins de la novel·la, l’au-tor explica la història d’Eddy, la seva aven-tura, en la veu d’un altre personatge quebusca també el seu lloc de fugida a travésdel viatge i que decideix anar als mateixosllocs que li explica a internet un aspirant adocumentalista, el jove Eddy, que ha pen-jat el resultat dels seus enregistramentsen vídeo del desert a YouTube.

Novel·la dins de la novel·la, i encara,rondalles dins la doble novel·la, amb la in-cursió d’històries breus paral·leles relacio-nades amb alguns paisatges, comunitats

o personatges que Eddy ha trobat en elviatge.

Aquesta barreja d’elements crea un cli-ma de lectura atractiu que fa que l’autorno caigui en la temptació d’escriure una tí-pica novel·la de mala relació entre fill ado-lescent i mare separada atabalada per lafeina, o una novel·la sobre l’aventura juve-nil d’un viatge a l’Àfrica, sinó un documentde la inquietud de l’ésser humà del segleXXI que cerca l’essència en els orígens...sempre a través de l’ull d’objectiu viatgerd’una Handycam professional, és clar. ❋

Juvenil Andreu Sotorra

El camell entra a la cassola

Rafael Vallbona ha viatjat molt al Sàhara Oriental i ho ha reflectit a la seva extensa obra CRISTINA CALDERER

Camins damuntles dunesAutor: Rafael VallbonaEditorial: La GaleraBarcelona, 2012Pàgines: 166Preu: 14,90 eurosA partir de 14 anys