L’obrerisme català

Núria GómezSilvana Loor2 batx.B

L’obrerisme català

De que tracta:

El text tracta sobre el desenvolupament de l’obrerisme a Catalunya, és a dir, del moviment obrer que va sorgir durant el segle XIX amb la industrialització i que es pot definir com el conjunt de manifestacions dels obrers en defensa del seus interessos com a treballadors.

Josep Termes

• Josep Termes va néixer el 27 de juliol de 1936 a Barcelona i va mori el 9 de setembre del 2011.

• Va començar a estudiar farmàcia però les seves inquietuds polítiques el van portar a estudiar història i lletres.

• L’any 1971 va obtenir el seu doctorat en història contemporània per la UAB, universitat de la qual també va ser professor.

• Va ser un catedràtic d’història contemporània a la UAB

• Finalment es va jubilar l’1 d’octubre del 2006.

• Termes es va centrar en estudiar el moviment obrer català i les vinculacions amb el catalanisme polític dels segles XIX i XX.

Resum del text

• El moviment obrer a Catalunya s’ha anat desenvolupant mitjançant un llarg procés de lluita.

• Primera etapa: reivindicaven les seves condicions de vida i de treball.

• Segona etapa: la societat es manifestava amb diverses formes de protesta i reivindicació.

• Les teories socialistes serviran de suport ideològic en la lluita dels obrers contra el sistema burgès.

Idea més important

“La reivindicació principal d’aquest obrerisme inicial era que l’Estat promulgués lleis que autoritzessin el dret d’associació. Les demandes que acompanyaven aquest principi bàsic s’encaminaven a defensar un treball digne, la reducció de la jornada laboral, la creació de jurats mixtos, etc.”

Classe obrera

Es va produir un procés social

Transformació d’una part de la població de camperols i menestrals en obrers industrials

Industrialització

Mà d'obra molt abundant, a causa de l'emigració dels camperols a les ciutats a la recerca de treball i de la sortida dels artesans dels gremis abolits

• Pobles obrers que funcionaven com a veritables nuclis urbans autosuficients, integrats per la casa de l’amo, els habitatges per als treballadors, la infermeria, la cooperativa de queviures, l’església, la fonda, l’escola i altres serveis

• Aprofitant l'energia dels rius, es van estendre seguint els cursos com el Llobregat, Ter, Freser, etc.

Colònies industrials

Context polític

• El moviment obrer es va anar configurant a través dels problemes provocats per la industrialització i el capitalisme mitjançant un procés de lluita.

• Es va manifestar de manera espontània (ludisme) i després de forma organitzada (sindicats, partits polítics socialistes), els obrers van fer sentir les seves reivindicacions per tal de millorar les seves condicions de vida i de treball.

• Les teories socialistes: el marxisme i l'anarquisme, van servir de suport ideològic en la lluita dels obrers contra el sistema burgès, que tant els explotava.

Anarcocomunisme

També anomenat Anarquisme comunista o Comunisme

llibertari

Va ser el corrent que va combatre tant la propietat privada com la

col·lectiva

Volia que cada persona rebi

segons les seves necessitats i no segons el seu

treball

Anarcosindicalisme

També anomenat Anarco-

col·lectivisme

Va ser una doctrina que va atribuir als sindicats un paper fonamental en la reivindicació laboral i

en la lluita per la revolució social

Va ser amb la CGT de França quan

l'anarcosindicalisme va prendre una gran

importància

L'anarcosindicalisme prenia les idees de Marx per la lluita de

classes i l'organització del proletariat

Diferències entre la primera i la segona etapa del moviment obrer

Primera etapa

(1840-1868)

Associacionisme

La Dècada moderada 1844-1854

El Bienni Progressista 1854-1856

Segona etapa

(1868-1897)

El Sexenni Democràtic 1868-1874

La Restauració : anarquisme i

socialisme 1874-1897

Associacionisme

Es van fer reivindicacions sociolaborals

Augment salarial i disminució de la jornada

laboralVagues

Els obrers associats lliuraven una petita quota per assegurar una ajuda en cas de:

D’atur, malaltia D’assistència als seus en cas de mort

L'any 1840, es va crear el primer moviment obrer protagonitzat pel proletariat català. Va aparèixer:L'Associacionisme

Mutualista Societat de Teixidors

La Dècada Moderada 1844-1854

• Els moderats eren partidaris d'un règim conservador amb sobirania compartida i defensaven la propietat i els interessos del més rics, l'alta noblesa i l'alta burgesia.

• Van desenvolupar una acció de govern gairebé dictatorial.

 • El Partit Moderat va aturar les reformes

unionistes i van mantenir les polítiques que reforçaven la centralització de l’estat.

• Consideren que l’Estat no havia d’intervenir en les relacions laborals. Els patrons podien allargar les jornades laborals, reduir els salaris i explotar la mà d’obra infantil i les dones.

• El moviment obrer va estar prohibit, reprimit i obligat a la clandestinitat. Imposaven sancions a tots els que constituïen associacions d'artesans, obrers o jornalers.

• Les primeres manifestacions van ser : - Moviments ludistes (contra les màquines) - Societats mútues - Associacions culturals

• El 1840 es va fundar la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó, però en 1844 els moderats les van prohibir.

• Major tolerància del govern amb les associacions obreres.

• L’expansió de l'obrerisme va portar nous disturbis.

• Inici del Sindicalisme de classe.

• Consolidació de la vaga com a instrument reivindicatiu. Primera vaga general (Barcelona 1855) en defensa del dret d'associació.

• El Bienni va representar un avanç en la presa de consciència del proletariat. No obstant això, en 1857 es van prohibir les associacions obreres.

• Es van desenvolupar més conflictes entre obrers i empresaris a causa de l’explotació que patien.

El Bienni Progressista 1854-1856

El Sexenni Democràtic 1868-1874

• Es van crear noves societats de resistència que van recomanar als treballadors la participació política i el suport a les candidatures republicanes.

• Giuseppe Fanelli va entrar en contacte amb associacions obreres de Madrid i Barcelona. Va difondre els ideals anarquistes i va contribuir a l’expansió de les idees anarquistes entre el proletariat català i el camperolat andalús.

Primer congrés

Es va celebrar a Barcelona al

1870

Es van adoptar acords

anarquistes com la vaga

Segon Congrés

Es va celebrar al 1872

Es van reafirmar les tesis bakuninistes i

es va crear la Nueva Federación

Madrilenya de tendència marxista.

Tercer Congrés

Es va celebrar en la clandestinitat

a Còrdova al 1872-1873

Es van rebutjar el acords de la Haia i es van ratificar

les tesis bakuninistes

• Després del colp d’Estat de Pavia al 1874, la FRE va ser dissolta i va passar a la clandestinitat

La restauració: anarquisme i socialisme 1874-1896• L’any 1881 va pujar al poder el govern liberal de Sagasta.

• Al 1887 es va crear la Llei d’Associacions polítiques que legalitzava el moviment obrer.

• L'any 1881 la FRE va canviar el seu nom per de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola, a causa de la nova legalitat que prohibia les organitzacions de caràcter internacional dirigides des de l’estranger.

• Degut a la repressió el grup es va separar de la FTRE i va optar per la violència : atemptats, sabotatges, bombes, etc. Volien acabar amb: Estat, Església i burgesia, que eren considerats els responsables de la misèria dels treballadors

• Es van organitzar vagues que desencadenarien revoltes camperoles amb incendis, robatoris, assalts i assassinats.

• Els anarquistes van ser acusats d’estar darrere de la “Mano Negra” (societat terrorista i secreta).

• La Mano Negra va ser utilitzada per acabar amb totes les protestes camperoles.

• La FTRE va ser dissolta al 1888.

• El moment clau van ser els processos de Montjuïc, celebrats a Barcelona al 1897, en els quals van ser condemnats i executats 5 anarquistes. Com a venjança assassinan a Cánovas.

• La introducció de les màquines, van produir molts guanys a costa del patiment dels obrers.

• L’obrer estava lliurat a la seva sort, fins i tot si es posava malalt, en no poder treballar no cobrava i era ràpidament reemplaçat per un altre treballador, que esperava la seva oportunitat.

• Els treballadors es van adonar que per defensar col·lectivament els seus interessos, i lluitar contra la injustícia social, calia organitzar-se, ja que l'Estat, governat pels propis burgesos, no elaborava lleis que garantissin els drets dels obrers.

Conclusió

Fi