Embed Size (px)
DESCRIPTION
Unitat Didàctica Comunicació huamana i animal
Citation preview
Unitat didàctica: Comunicació
humana i animal
Habilitats Lingüístiques per a l’Educació Primària
16 de Juny 2014
Siquier Castaño, Mª del Pilar
Vidal Barceló, Catalina
1
Índex
1. Introducció i justificació.....................................................................pàg. 2
2. Tractament de les competències bàsiques......................................pàg. 3
3. Objectius..............................................................................................pàg. 7
4. Continguts...........................................................................................pàg. 7
5. Temporalització...................................................................................pàg. 9
6. Metodologia.........................................................................................pàg. 9
7. Espai....................................................................................................pàg. 10
8. Sessions..............................................................................................pàg. 11
9. Avaluació.............................................................................................pàg. 26
10. Conclusió..........................................................................................pàg. 26
11. Referències.......................................................................................pàg. 27
Annex
2
1. Introducció i justificació
La Unitat Didàctica que desenvolupem gira entorn de la comunicació humana i
animal, tot establint semblances i diferències amb l’objectiu principal de valorar
totes les possibilitats que ofereix el llenguatge humà.
D’aquesta forma, l’alumnat arribarà a adquirir coneixement sobre què
signifiquen la comunicació i el llenguatge, partint d’un tema motivador que
captarà la seva atenció des d’un principi, com és la comunicació dels animals.
Considerem que és un tema interessant per tal que reflexionin sobre que la
base de la comunicació no és el llenguatge, sinó que aquesta es pot posar de
manifest d’altres maneres, tot i que no aconseguint la gran complexitat del
llenguatge humà. Nosaltres ens hem centrat en la comunicació animal per
donar a conèixer el seu sistema en què no hi ha llenguatge.
Els continguts es treballaran a vàries àrees curriculars (llengua castellana,
llengua catalana, llengua anglesa, coneixement del medi i educació artística),
partint del tema central. D’aquesta forma, contribuïm a la transversalitat.
La Unitat Didàctica està destinada al tercer cicle d’Educació Primària,
concretament al sisè curs.
L’aula està formada per vint-i-quatre alumnes, dels quals nou són estrangers i
un d’ells nouvingut. S’aprofitarà la diversitat cultural per enriquir continguts
sobre la comunicació no verbal humana de diferents països, observant
aspectes comuns i divergents. També, trobem un infant amb una deficiència
auditiva lleu, per la qual cosa els continguts es treballaran de forma molt visual.
Finalment, hi ha una alumna amb un breu retràs maduratiu, que s’inclourà a
totes les activitats que es duguin a terme fomentant la seva inclusió.
3
2. Tractament de les competències bàsiques
A través de les sessions d’aquesta Unitat Didàctica les competències bàsiques
que contribuirem a desenvolupar són les següents:
Competència en comunicació lingüística:
o Posar-se en el lloc de l’altre: escoltar, analitzar i tenir en compte
opinions diferents de la pròpia.
o Establir vincles constructius amb els altres a través de la conversa
o Cercar, recopilar, processar i comunicar informació.
o Analitzar el sistema de la llengua i reflexionar-hi per comprendre’n
el usos i el funcionament.
o Parlar en públic amb seguretat i confiança, donant coherència i
cohesió al discurs.
o Distingir la informació rellevant de la no rellevant i les
informacions implícites en els textos que s’escolten i els que es
llegeixen.
o Utilitzar un vocabulari prou ampli per expressar-se oralment i per
escrit amb propietat i precisió en situacions concretes.
Aquesta competència la veiem reflectida a totes les activitats, ja que el
tema de la unitat didàctica gira entorn la comunicació. Trobem debats i
posades en comú, recopilació d’informació per posteriorment ser
exposada en públic, entendre, valorar i usar diverses formes de
comunicació, entre d’altres, per tal que l’alumnat valori les possibilitats
que el llenguatge humà ens ofereix. En tot moment l’alumnat fa servir la
comunicació per extreure els continguts que volem assolir i dur a terme
les activitats.
Competència en el coneixement i interacció amb el món físic:
o Percebre les necessitats de les persones, de les organitzacions i
del medi ambient.
4
A partir d’aquesta Unitat Didàctica l’alumnat comprendrà la necessitat de
la comunicació, lingüística o no, tant de les persones com dels animals
per desenvolupar-se al llarg de la vida i en la societat que els envolta.
Tractament de la informació i competència digital:
o Saber utilitzar recursos compartits en una xarxa.
o Comunicar la informació i els coneixements adquirits amb
diferents suports i emprant recursos expressius que incorporin
diferents llenguatges i tècniques específiques aprofitant les
possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informació i la
comunicació.
o Organitzar la informació, relacionar-la, analitzar-la, sintetitzar-la i
fer inferències i deduccions de diferents nivells de complexitat.
o Comprendre la informació, analitzar-la de forma crítica i reflexiva i
integrar-la en els esquemes previs del coneixement.
o Generar produccions responsables i creatives.
Aquesta competència es posa de manifest sobretot a l’activitat 2, on
l’alumnat ha de preparar de forma grupal un treball escrit a partir
d’informació extreta de la xarxa i realitzar una exposició utilitzant una
presentació digital que ells mateixos creen. A més, també han de
sintetitzar els coneixements realitzant un mapa conceptual digital. Es
fomenta així l’ús de les tecnologies de forma educativa.
Competència social i ciutadana:
o Comprendre l’aportació que les diferents cultures han fet a
l’evolució i progrés de la humanitat.
o Valorar les diferències i reconèixer la igualtat entre els distints
col·lectius.
Especialment es valora la diversitat cultural pel que fa als aspectes
comunicatius humans a l’activitat 3, on els infants fan aportacions sobre
senyals i gestos propis de la seva cultura. D’aquesta forma, es veurà que
5
hi ha diferències però que hi ha una igualtat en la necessitat de
comunicació.
Competència cultural i artística:
o Adquirir habilitats de pensament, perceptives i comunicatives, de
sensibilitat i sentit estètic per comprendre i valorar les
manifestacions artístiques.
o Apreciar la creativitat implícita en l’expressió d’idees,
d’experiències o de sentiments a través de diferents mitjans
artístics (música, arts visuals i escèniques).
o Conèixer la importància comunicativa que els factors estètics
tenen en la vida quotidiana de les persones i de les societats.
o Percebre, comprendre i enriquir-se amb diferents realitats i
produccions del món de l’art i de la cultura.
o Trobar formes i vies d’expressió personal
o Expressar-se a través de codis artístics.
o Disposar d’habilitats de cooperació per contribuir a la consecució
d’un resultat final en treballs col·lectius.
o Valorar la realització d’experiències artístiques compartides.
Especialment la treballem a les activitats 5 i 6, en què es farà referència
a l’expressió musical i plàstica com a mitjans de comunicació i a més, els
alumnes hauran d’interpretar i crear quadres que transmetin sentiments,
situacions i estats d’ànim. D’aquesta forma prendran consciència que hi
ha diversos mitjans artístics de comunicació humana que són possibles
gràcies a què tenim llenguatge.
Competència per aprendre a aprendre:
o Utilitzar diverses habilitats per obtenir informació i transformar-la
en coneixement propi.
o Identificar i manejar la diversitat de respostes possibles davant
una mateixa situació o problema.
o Aprendre de i amb els altres.
o Ser capaç d’autoavaluar-se i d’autorregular-se.
6
o Seleccionar i organitzar la informació i integrar-la a través de
resums, esquemes, mapes conceptuals...
o Emprar tècniques i hàbits de treball cooperatiu.
o Presentar treballs amb cura i ordre.
Aquesta competència la veiem gairebé implícita durant totes les activitats
proposades. Els alumnes hauran d’adquirir el seu propi aprenentatge de
forma conjunta a través de debats, posades en comú, exposicions,
murals i jocs cooperatius. En tot moment han de ser capaços de poder
aprendre dels altres i respectar-se mútuament, així com també ser
responsables en la presentació dels treballs realitzats. Finalment, donem
molta importància a l’autoavaluació ja que durant la Unitat Didàctica
s’haurà d’omplir una rúbrica grupal i individual. A més, també hauran de
realitzar una avaluació inicial que es compararà amb una avaluació final,
les quals consistiran en l’elaboració d’un mapa conceptual a cada una i
respondre de forma breu a unes preguntes reflexives. D’aquesta
manera, cada infant prendrà consciència del seu aprenentatge i la feina
duta a terme.
Autonomia i iniciativa personal:
o Avaluar el que s’ha fet i autoavaluar-se, extreure conclusions.
o Relacionar-se, cooperar i treballar en equip de manera
cooperativa i flexible.
o Dialogar i negociar.
o Saber organitzar el temps i les tasques.
o Comunicar als altres les pròpies idees i decisions així com valorar
les idees dels altres.
Com hem esmentat a través de les competències comentades, les
subcompetències que formen part d’aquesta darrera queden àmpliament
justificades a les anteriors. Es pot comprovar que es potencien durant
tota la Unitat Didàctica.
7
3. Objectius
Els objectius principals d’aquesta Unitat Didàctica són:
Conèixer i valorar les possibilitats que ens ofereix el llenguatge humà
gràcies al pensament.
Potenciar l’interès per estudiar més a fons les característiques, els usos
i el funcionament de la llengua.
Altres objectius específics que pretenem que assoleixi l’alumnat són els
següents:
Conèixer, valorar i posar en pràctica diferents mitjans de comunicació
humans (música, arts visuals i escèniques).
Prendre consciència de la necessitat de la comunicació.
Comprendre la influència de l’àmbit on es desenvolupa un ésser, humà o
animal, en l’adquisició de la comunicació.
Recollir, analitzar i sintetitzar la informació de forma crítica i reflexiva,
tant individualment com de forma grupal, oralment i per escrit.
Participar de forma activa i cooperativa a les tasques proposades.
Conèixer, respectar i valorar les diferents opinions, idees i diferències
comunicatives culturals.
4. Continguts
Els continguts en els quals volem fer més èmfasi en aquesta Unitat Didàctica
s’exposen a la taula següent. Cal dir, però, que a pesar d’aquesta classificació,
molts d’aquests continguts es poden veure treballats de forma transversal.
Àrea curricular
Continguts
Llengua Catalana i Castellana
Participació activa i cooperadora en interaccions pròpies
d’aula.
Comprensió de textos procedents de diversos mitjans
per obtenir informació, diferenciant-ne les idees
principals i les secundàries i saber-la compartir
8
mitjançant un discurs.
Utilitzar la llengua per prendre consciència de les idees,
sentiments i opinions propis i de les altres persones,
planificar accions conjuntes, així com per regular la
pròpia conducta, emprant un llenguatge no discriminatori
i respectuós amb les diferencies.
Anàlisis de la importància del context en el discurs i
identificació dels components de la situació
comunicativa.
Llengua Anglesa
Audició, comprensió i extracció d’informació concreta
procedent d’enregistraments en suport audiovisual on
puguin captar la pronunciació, el ritme, l’entonació i
l’accentuació de veus natives.
Coneixement del Medi
Recerca d’informació sobre característiques associades
a la vida dels éssers vius (comunicació), utilitzant fonts
documentals, mitjans audiovisuals i les tecnologies de la
informació i comunicació.
Reconeixement de les relacions entre els éssers vius
(cadenes alimentàries i ecosistemes).
Educació Artística
Coneixement dels elements del llenguatge plàstic per
interpretar i comprendre millor les diferents obres
artístiques.
Coneixement i respecte per manifestacions artístiques
(pintura i escultura).
Valoració i apreciació de l’obra artística com a element
de comunicació personal i de transmissió de valors
culturals.
Anàlisis i valoració de la intenció comunicativa d’obres
artístiques (quadres i escultures).
Disposició a l’originalitat, l’espontaneïtat, la plasmació
d’idees de manera personal i autònoma a la creació
9
d’una obra artística.
Audició de músiques de diferents estils i cultures.
Invenció i muntatge de coreografies per a cançons
valorant l’artística com a instrument de comunicació
personal.
Educació per
a la Ciutadania i
els drets humans
Valoració de la convivència intercultural com a font
d’enriquiment.
Participació amb les tasques i dedicions dels grups.
Diversitat cultural. Respecte crític pels costums diferents
dels propis (en quant a la comunicació).
5. Temporalització
Aquesta Unitat Didàctica està composta per 12 activitats que es duran a terme
al llarg de 14 sessions durant una setmana.
Donat que el tema de la Unitat Didàctica ho tractem de forma transversal, les 9
activitats es duran a terme a les àrees de de llengua catalana (3h), llengua
castellana (2h), llengua anglesa (1h), educació artística (1h), coneixement del
medi (1h) i educació musical (1h). En total, s’hi dedicaran 11 sessions.
Les activitats que es duran a terme a cada àrea s’especifiquen a l’apartat 8.
6. Metodologia
Volem treballar aquest tema basant-nos en l’aprenentatge constructivista i
significatiu de l’alumne.
L’Aprenentatge Constructivista defensa que l’alumne sigui el constructor del
seu propi aprenentatge. Tal com afirma Vigotsky, el docent ha de posar a
disposició de l’alumne les eines necessàries per a què arribi al coneixement.
Aplicant aquesta perspectiva s’aconseguirà que l’alumne adquireixi un paper
actiu en el procés d’ensenyament-aprenentatge, essent el docent un guia.
10
Molt relacionat amb l’anterior, l’Aprenentatge Significatiu, tal com afirma Antoni
Ballester (2004), s’ha de partir dels coneixements previs de l’alumne per
relacionar-los amb els nous i d’aquesta manera interioritzar-los aconseguint un
aprenentatge a llarg termini. Per aquest motiu, la primeres activitats tenen
l’objectiu de captar l’atenció dels infants amb un tema d’interès que forma part
de la realitat, a partir del qual es vagin ampliant els coneixements amb altres
activitats.
Tal com defensa Piaget, és important que l’alumne aprengui mitjançant la
interacció entre iguals i primant l’intercanvi de punts de vista per construir
conjuntament el coneixement. Per això en tot moment es reforça el debat, el
diàleg, la participació i la reflexió per tal d’afavorir a la interiorització dels
continguts.
D’altre banda, seguint a Bordas i Cabrera (2001), les activitats que realitzem a
partir de la metodologia explicada s’avaluaran a través de l’autocrítica i reflexió
constant de l’alumne, de forma que sigui el protagonista de la pròpia avaluació.
Aquest tipus d’avaluació, centrada en el procés, està caracteritzada per atendre
la diversitat de l’aula (ritmes, estils d’aprenentatge, interessos, etc.).
Per últim, i no menys important, s’afavorirà la interculturalitat aprofitant les
aportacions en quant a la comunicació d’alumnes de diferents cultures,
promovent així el respecte i la valoració envers la diversitat.
7. Espai
L’espai que utilitzarem per dur a terme aquesta Unitat Didàctica és l’aula ja que
ens resultarà còmode per realitzar les activitats que a continuació proposarem,
perquè hi tindrem els recursos materials necessaris. A més, es prou lluminosa i
àmplia, condicions favorables per dur a terme les activitats previstes.
Les taules es disposaran de forma diferent segons l’activitat a realitzar. En el
cas de les activitats grupals els alumnes es col·locaran formant petits grups i
durant la resta d’activitats es distribuiran en forma de U. D’aquesta forma
s’afavorirà a la interacció pertinent en cada cas.
11
8. Sessions
Activitat 1: Els animals es comuniquen?
- Àrea: Llengua Castellana.
- Desenvolupament de l’activitat:
Primerament mostrarem a l’alumnat un vídeo on apareixen diversos animals en
el seu entorn emetent els seus sons corresponents. L’enllaç és el següent:
https://www.youtube.com/watch?v=RoYziWIJit4
A partir d’aquí farem la següent pregunta: “penseu que els animals es
comuniquen?” Aquesta donarà peu a obrir un debat en gran grup on els
alumnes hauran d’exposar les seves idees inicials sobre aquesta qüestió.
Per motivar a l’alumnat envers la comunicació animal també es realitzaran
altres preguntes com “teniu animals a casa vostra?”, “quins són els vostres
animals preferits?”, “penseu que podem comunicar-nos amb ells?”.
D’altra banda, es faran preguntes per tal que reflexionin sobre si la comunicació
animal és diferent a la nostra: “penseu que els animals es comuniquen igual
que les persones?”, “penseu que els sons que emeten els animals tenen algun
significat per ells?”.
S’arribarà a la conclusió que els animals si es comuniquen però de forma molt
més limitada que els humans, ja que no poden pensar, amb la qual cosa es
comprova que no tenen llenguatge. Per tant, la seva comunicació sols respon a
unes necessitats bàsiques del moment. D’aquesta forma, s’establiria un primer
contacte amb les diferències i similituds entre els dos sistemes de comunicació,
animal i humà, veient que el segon és molt més elaborat.
Per acabar l’activitat es demanarà als infants que realitzin un mapa conceptual
de forma individual on indiquin que és per ells la comunicació i les diferències
entre la comunicació humana i animal, seguint unes pautes marcades. Aquest
esquema serà una primera avaluació per tal de veure els coneixements inicials.
12
- Temporalització: Aquesta activitat durarà una sessió.
- Recursos: Per dur a terme l’activitat només serà necessari disposar d’un
ordinador amb internet, una pissarra digital i un projector per tal de poder
visualitzar el vídeo.
Activitat 2: Investiguem sobre la comunicació animal
- Àrea: Coneixement del Medi.
- Desenvolupament de l’activitat:
A partir del vídeo observat a l’activitat anterior es formaran grups de quatre
persones totalment heterogenis. A continuació, dels animals que apareixen al
vídeo, donarem a elegir entre ocells, lleons, cans, primats, elefants i moixos.
Cada grup triarà un d’aquests i farà una recerca d’informació sobre la seva
comunicació, recopilant també vídeos, imatges, notícies, etc. Això ho hauran de
plasmar a una presentació digital, que serà compartida al bloc de l’aula.
Per elaborar aquesta presentació hauran de seguir el següent guió:
1. Nom de l’animal
2. A quin medi viu?
3. Classificació de l’animal segons el tipus d’alimentació.
4. Com es comuniquen amb els animals de la mateixa espècie?
Una vegada hagin finalitzat la presentació digital hauran d’elaborar una
exposició oral amb les presentacions elaborades davant dels companys que es
durà a terme a la següent sessió, on cada grup disposarà de deu minuts per
realitzar-la.
En finalitzar les exposicions, de cada grup es faran tres avaluacions: la del
docent, la seva pròpia i la dels altres grups. El docent prèviament a l’exposició
haurà mostrat a l’alumnat la rúbrica d’avaluació amb els ítems que haurà de
13
complir cada grup per tal que coneguin els objectius a assolir. La nota final de
cada grup correspondrà a la mitjana de les tres avaluacions.
- Temporalització: La preparació de la presentació digital es realitzarà a
una sessió i les exposicions orals a una segona sessió.
- Recursos: Serà necessari disposar d’ordinadors portàtils amb internet
(com a mínim dos per grup), pissarra digital, projector i rúbrica
d’avaluació.
Activitat 3: Coneixem les semblances i les diferències entre la
comunicació dels primats i la dels humans
- Àrea: Llengua Catalana.
- Desenvolupament de l’activitat:
A partir d l’activitat anterior els infants ja tindran una idea més àmplia sobre les
diferències i les semblances entre la comunicació animal i humana, així com
quin és l’animal que pot desenvolupar una comunicació més semblant a la
humana. Per tant, realitzarem la següent pregunta: “quin és l’animal que es
comunica de forma més desenvolupada?” En grups de grups de 6 persones
durant 10 minuts reflexionaran la resposta i després es farà una posada en
comú on cada grup exposarà la seva opinió donant les raons que la sustenten.
S’arribarà a la conclusió que són els primats els animals amb una comunicació
més desenvolupada.
A continuació, es recolliran de forma clara les diferències i les semblances
entre la comunicació dels animals i dels humans.
El docent en tot moment anirà guiant per tal que els aspectes més rellevants
quedin comentats i plasmats. Aquests serien els següents:
14
Semblances
Diferències
Humans Primats
Producció de
gestos, postures i
expressions facials
per comunicar-se.
Capacitat de parlar.
Combinar mots.
Capacitat d’emetre sons
sense combinar mots.
Capacitat de fer
sons per expressar
sentiments.
Sistema fonador (tràquea,
laringe, faringe, dents,
pulmons, llengua, paladar i
foses nasals) adaptat per
produir gran varietat de
fonemes.
Sistema fonador que no
permet articular tots els
fonemes que poden emetre
els humans.
Cervell més desenvolupat. Cervell menys desenvolupat.
Expressar passat, present
i futur.
Expressen necessitats del
present.
Comprensió i expressió
escrita.
Nul·la comprensió i expressió
escrita.
Poden dir mentides. No poden mentir.
CONCLUSIÓ: ELS HUMANS PODEM PENSAR PERQUÈ TENIM
LLENGUATGE. EN CANVI ELS ANIMALS NO PODEN PENSAR I PER TANT,
NO TENEN LLENGUATGE.
D’aquesta forma, els infants veuran el llenguatge com un tresor, una riquesa
que tenim els humans i que cap espècie més té, amb la qual cosa es
despertarà el seu interès per conèixer-lo i aprofitar les possibilitats que ofereix.
Posteriorment ens centrarem en la comunicació no verbal que comparteixen els
primats i els humans ajudant-nos d’imatges que reflecteixin gestos, postures i
expressions facials. Alguns exemples seran els següents:
15
A continuació, es demanarà a l’alumnat que faci aportacions sobre la
comunicació no verbal que coneixen. D’aquesta forma s’aprofitarà la diversitat
cultural de l’aula i es comprovarà que el significats dels gestos, postures i
expressions facials no sempre tenen el mateix significat arreu del món, sinó
que poden variar depenent de la cultura.
Es conclourà demanant allò que entenen per comunicació no verbal arribant a
una definició conjunta. El docent guardarà aquesta definició per a completar-la
a l’activitat 5.
- Temporalització: Aquesta activitat té una durada d’una sessió.
- Recursos: Serà necessari la pissarra digital i el projector.
16
Activitat 4: Apliquem la comunicació no verbal
- Àrea: Llengua Castellana.
- Desenvolupament de l’activitat:
En primer lloc, es dividirà la classe en equips de sis persones, una de les quals
serà la representant. Seguint un ordre, cada equip agafarà una targeta on hi
haurà explicada una situació que hauran de representar els integrants de forma
no verbal. Una vegada finalitzada l’escenificació els representants de cada
equip diran la situació a la qual correspon aquesta i, en cas d’encert, es sumarà
un punt a l’equip en qüestió. Guanyarà aquell que aconsegueixi més puntuació.
Per exemple:
Després reflexionarem sobre que els animals no podrien haver representat una
situació com poden fer els humans, però si que poden transmetre sentiments a
partir de gestos i postures.
En segon lloc, es faran dos equips: un amb targetes amb una paraula escrita i
l’altre amb un símbol que correspon a una acció o sentiment a interpretar de
forma no verbal. Seguidament, es mesclaran tots els alumnes. L’objectiu del joc
es que es formin parelles en què l’acció o sentiment que interpreta un infant
correspongui a la paraula que té l’altre.
Sou un grup
d’amics que esteu
asseguts al banc de
la plaça i un de
vosaltres proposa
anar a jugar al parc.
Els altres, demaneu
què faríeu allà i
decidiu si hi aneu o
no.
És l’aniversari del
vostre amic i li
prepareu una
sorpresa. Ell no
s’espera res i el
sorpreneu amb
regals que el fan
molt content.
17
A continuació, es demanarà als infants si els ha resultat difícil associar la
paraula amb el seu significat i se’ls explicarà que els primats són capaços de
comunicar les seves necessitats amb un sistema de símbols, relacionant el
símbol amb el seu significat, tot i que els resulta molt més difícil que a nosaltres
aprendre-ho ja que tenen una capacitat limitada per adquirir-los. Això es
demostraria amb el cas de na Lana, una ximpanzé femella que va aprendre a
comunicar-se amb el teclat d’un ordinador en què les tecles corresponien a
símbols amb significats relacionats amb les seves necessitats. Explicaríem als
alumnes que els símbols representen una idea que no s’assembla a la realitat,
a diferència dels emoticones amb els quals han realitzat el joc. Aquesta
explicació es farà a partir de la següent imatge i un vídeo on es poden
observar els símbols i la ximpanzé usant l’ordinador.
Somriure
Sorpresa
Enuig
18
Enllaç del vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=HiWDKXRzSmU
- Temporalització: Aquesta activitat durarà una sessió.
- Recursos: Per dur a terme aquests jocs seran necessàries cartolines per
realitzar les targetes necessàries, ordinador, projector i pissarra digital.
Activitat 5: Ens expressem mitjançant l’art plàstic
- Àrea: Educació Artística.
- Desenvolupament de l’activitat:
L’objectiu d’aquesta activitat és que els alumnes siguin conscients que a través
de l’art (pintura, escultura i música sense veus) també ens podem comunicar.
Mitjançant aquests podem expressar sentiments, emocions, fets o situacions,
etc. Per tant, són també un mitjà de comunicació no verbal. Els animals, ja que
no tenen llenguatge i per tant, no poden pensar, no tenen la capacitat de
comunicar-se o expressar-se intencionadament a partir de mitjans artístics.
Primerament el docent mostrarà als infants certs quadres que haurà
seleccionat per, de forma conjunta, analitzar allò que pensen que el pintor vol
expressar. Al mateix temps el docent donarà una sèrie d’indicacions sobre el
llenguatge plàstic, com per exemple:
o L’ús dels colors: Els colors més vius inspiren més alegria, al
contrari dels colors més foscos.
o La gruixa i la intensitat del traç: Com més gruixat i intens sigui el
traç més agressivitat es donarà al quadre.
o La mida dels elements del dibuix: Com més gran és l’element més
importància dóna l’artista.
19
Després el docent mostrarà als alumnes algunes escultures perquè també les
entenguin com un altre mitjà artístic
comunicatiu propi dels humans.
A continuació s’animarà als infants a crear ells mateixos quadres i/o escultures
expressant allò que els interessi. Podran utilitzar el material que vulguin del
disponible a l’aula.
Aquesta tasca es realitzarà amb música de fons per fomentar la concentració i
inspiració de l’alumnat. A més, també es podran captar una varietat de
sentiments i emocions que la música pot transmetre.
Amor de Lorenzo Quinn.
Amor de Lorenzo Quinn.
El desconsuelo de Llimona.
La nit estrellada de Van Gogh.
El grito de Eduard Munch. La nit estrellada de Van Gogh.
20
A la següent sessió cada infant mostrarà la seva creació artística. Primer, els
companys exposaran allò que pensen que vol transmetre i després l’autor
argumentarà la seva intenció.
- Temporalització: L’anàlisi de quadres es durà a terme a una sessió i la
posterior posada en comú a una segona sessió.
- Recursos: Per realitzar aquesta activitat serà necessari un ordinador
amb internet, un projector, altaveus i material per realitzar activitats
plàstiques.
Activitat 6: Expressem el que ens transmet la música
- Àrea: Educació musical.
- Desenvolupament de l’activitat:
A l’anterior activitat l’alumnat ha captat els sentiments i les emocions que poden
transmetre la música. Per tant, a aquesta activitat s’aprofundirà en aquest altre
mitjà comunicatiu, incloent el llenguatge corporal per interpretar allò que les
cançons volen expressar. Es reflexionaria sobre el fet que aquest és un altre
avantatge a valorar que tenim els humans que ens ve donat pel fet de tenir
llenguatge.
Primerament, es posaran algunes cançons de diferents estils i cultures als
infants mostrant que a partir de la música les persones poden comunicar allò
que volen. Després, es posarien cançons sense veu per tal de demostrar que la
melodia també transmet sentiments i emocions. Per últim, es demanarà als
infants que senten a partir d’alguns exemples i que ho demostrin individualment
a través de moviments corporals i expressions facials, a mode de danses.
21
Enllaços:
o https://www.youtube.com/watch?v=KSSWMszcrps
o https://www.youtube.com/watch?v=O10l0VqBngc
Finalment, el docent ensenyarà la definició creada inicialment sobre la
comunicació no verbal fent reflexionar als alumnes sobre si, després de les
activitats realitzades, aquesta necessita alguns canvis. Així s’arribarà a una
definició completa sobre aquest terme.
- Temporalització: Aquesta activitat tindrà una durada d’una sessió.
- Recursos: Serà necessari disposar d’ordinador amb internet o
reproductor de música i altaveus.
Activitat 7: Visualització de la pel·lícula de Tarzan
- Àrea: Llengua Anglesa.
- Desenvolupament de l’activitat:
L’alumnat visualitzarà la pel·lícula de Tarzan amb idioma i subtítols en anglès.
Donat que la pel·lícula té una durada més extensa que la de la sessió, només
Sentiment de tranquil·litat Sentiment d’eufòria
22
veuríem aquelles parts més interessants que el docent seleccioni per tractar el
tema d’aquesta Unitat Didàctica.
S’explicarà als infants que han d’estar atents per poder veure els efectes que té
en el llenguatge quan un humà desenvolupa la seva infantesa envoltat
d’animals a un ambient salvatge.
Aquesta visualització serà la desencadenant de l’activitat posterior.
- Temporalització: Aquesta activitat tindrà una durada d’una sessió.
- Recursos: Serà necessari el DVD de la pel·lícula, un ordinador i el
projector.
Activitat 8: Què passa si els humans es crien amb animals o els
animals es crien amb humans?
- Àrea: Llengua Catalana.
- Desenvolupament de l’activitat:
A partir de la visualització de la pel·lícula Tarzan, demanarem als infants:
“creieu que hi ha casos reals semblants en què una persona s’hagi criat entre
animals?”, “penseu que aquestes persones poden aprendre a parlar vivint amb
animals sense cap humà?”. Després d’expressar diferents opinions s’explicarà
als infants que si que hi ha hagut casos en què els infants han estat
abandonats i han sobreviscut durant anys amb animals, la qual cosa provocà
que no desenvolupessin la parla, a més de tenir un unes característiques
físiques anormals en quant a l’edat.
Per tal que comprovin la veracitat d’aquests casos, n’explicarem els següents:
1) Cas de Peter, nin de 13 anys (1724, Hannover): Fou abandonat pel seu
pare a un bosc i quan fou capturat no volia anar vestit, no xerrava, es
desplaçava com un animal, etc., tan sols imitava alguns gestes. Tot i els
esforços no va poder parlar mai.
23
2) Cas de Víctor, nin de 12 anys (1799, Aveyron): El van capturar nuu als
12 o 13 anys. No parlava, tot i que sentia i produïa alguns sons. El físic
Itard va intentar durant cinc anys que es socialitzés i pogués parlar. No
obstant, el seu progrés lingüístic fou pobre:
- Podia entendre, però era incapaç de produir.
- Les úniques expressions que feia eren “llet” i “oh, déu meu”.
- La major part de la seva comunicació consistia en grunyits.
Per tal que puguin observar visualment les característiques d’aquest nin
mostrarem els fragments més rellevants de la pel·lícula L’infant salvatge,
de François Truffaut (1960), la qual relata la seva història. L’enllaç del
vídeo és el següent: http://www.youtube.com/watch?v=QwjBu11vmX8
Es reflexionarà sobre que el llenguatge no s’adquireix sense socialització. A
més, es potenciarà que els alumnes valorin la sort que tenim de poder-nos
expressar mitjançant el llenguatge, la qual cosa ens permet ser persones
civilitzades, adquirir una sèrie de normes de convivència social, a més de poder
comunicar tot allò que sentim, necessitem, pensem, etc. Per tant, el llenguatge
és la clau per viure en societat.
D’altra banda, demanaríem: “i que passa si els animals es crien amb humans?”,
“poden desenvolupar un llenguatge?”. Arribaríem a la conclusió que no poden
arribar a desenvolupar un llenguatge, però si determinats gestos, postures i
sons aïllats, que no arribarien a adquirir sense que els humans els hi ensenyin.
No obstant, ells no els hi donen un significat, sinó que ho fan perquè han estat
ensenyats pels humans. Es demanarà a l’alumnat que exposi alguns exemples
que ha observat o viscut (cans, lloros, cavalls, dofins, etc.).
Per finalitzar, després de tornar a recordar el cas de na Lana comentat a
l’activitat 4, s’ampliarà informació sobre els primats amb els següents casos:
1) Gua (1930): Ximpanzé que als 16 mesos ja era capaç d’emetre 100
mots, però els deia de forma aïllada sense comprendre el seu significat.
2) Viicky (1950): Ximpanzé que va aprendre a emetre “mama, papa, cub“
però amb molta dificultat però sense ser conscient del significat.
24
- Temporalització: Aquesta activitat tindrà una durada d’una sessió.
- Recursos: Serà necessari disposar d’un projector, pissarra digital i
ordinador amb internet.
Activitat 9: Concurs per equips
- Àrea: Llengua Catalana.
- Desenvolupament de l’activitat:
Es realitzaria amb els infants un joc final per tal que de forma lúdics i
cooperativa repassin els continguts treballats a aquesta Unitat Didàctica.
El docent haurà elaborat una presentació digital on cada diapositiva correspon
a una pregunta amb vàries opcions de resposta, de les quals només una d’elles
és la correcta. En total hi haurà 10 preguntes. El model serà el següent:
25
L’alumnat s’agruparà en equips de quatre persones. El docent farà la pregunta,
donarà uns segons per pensar la resposta i al mateix temps, un encarregat de
cada equip aixecarà la mà amb la targeta que correspon a l’opció que
considera correcta (A, B o C), la qual estarà consensuada per tots els membres
del grup. Aquells equips que encertin la resposta aconseguiran un punt.
Guanyarà l’equip que més punts hagi acumulat. L’equip o equips guanyadors
rebran com a premi un caramel per cada membre. Les targetes que tindran
cada grup seran les següents:
Finalment, es procedirà a realitzar l’avaluació final. Aquesta consistirà en la
realització d’un mapa conceptual on plasmin les diferències i les semblances de
la comunicació humana i animal, de forma que en finalitzar-la la comparin amb
la realitzada a la primera activitat d’aquesta Unitat Didàctica. A més, el mapa
conceptual s’acompanyarà d’una reflexió breu on argumentin per quines raons
és important el llenguatge, si els ha agradat i allò més important del que han
après. Una vegada finalitzada l’avaluació final es faria una posada en comú.
D’aquesta forma, el docent, a més d’avaluar als infants, també comprovaria
l’efectivitat de les activitats, servint també d’autoavaluació sobre la seva tasca.
- Temporalització: Aquesta activitat tindrà una durada d’una sessió.
- Recursos: Serà necessari l’ordinador, la pissarra digital, el projector i les
cartolines amb les opcions de resposta.
A B C
26
9. Avaluació
Durant la unitat didàctica es realitzarà una avaluació centrada en el procés,
usant com a mètodes la rúbrica, el mapa conceptual i la reflexió tant individual
com conjunta. D’aquesta forma, l’alumnat prendrà consciència de l’evolució del
seu aprenentatge durant la consecució de les activitats. Al mateix temps, serà
fonamental l’observació continuada del docent per tal de comprovar la
progressió i la feina realitzada per part de l’alumnat.
La nota final d’aquesta Unitat Didàctica estarà formada per:
Participació i actitud positiva (25%).
Evolució de l’aprenentatge reflectida amb:
o Els mapes conceptuals realitzats a les activitats 1 i 6 (15%).
o Definicions creades a les activitats 3 i 5 (10%).
o Reflexions durant totes les activitats (15%).
Recerca d’informació i exposició oral. La nota individual correspon a la
mitjana de les tres rúbriques1 explicades a l’activitat 2 (35%).
10. Conclusió
El principal motiu de treballar amb els infants la comunicació dels animals és
que, a través de reflexionar sobre les semblances i les diferències envers els
dos sistemes de comunicació, arribin a valorar el llenguatge del qual disposem
els humans, únic i inigualable. D’aquesta forma, s’aconseguirà potenciar
l’interès per estudiar més a fons les característiques, els usos i el funcionament
de la llengua, la qual cosa necessita d’una motivació prèvia.
Si s’han assolit aquests objectius principals una vegada finalitzades les
activitats, la intenció d’aquesta Unitat Didàctica s’haurà complit de forma
satisfactòria.
1 Annex A.
27
11. Referències
Apunts de l’assignatura Educació Artística: plàstica i visual. Didàctica a
l’escola primària, realitzada al segon curs, on hem consultat les obres
artístiques estudiades.
Apunts de l’assignatura Habilitats Lingüístiques per a l’Educació
Primària, realitzada aquest curs, on hem consultat el document del
llenguatge animal.
Apunts de l’assignatura Psicologia de l’Educació i Acció Tutorial,
realitzada al segon curs, on hem consultat la Teoria Constructivista i els
autors que realitzaren aportacions: Jean Piaget (1896-1980), Vigotsky
(1896-1934).
Bordas, M. Inmaculada, and Flor a. Cabrera. "estrategias de evaluación
de los aprendizajes centrados en el proceso." Conéctate al
conocimiento n.218, 2001: pp.25-48. Consultat el 2 d’abril del 2014 de:
https://attachment.fbsbx.com/file_download.php?id=526954340759324&
eid=ASvPz0u7QSTaJcZzJYCktkZtfvV2J4_QlNtNWTEkp0gGg8wUR2KaJ
mWU18qwnM-
DgPs&inline=1&ext=1394718704&hash=ASt9Z8DbYdYnXGO9
Cela, J., Palou, J. (2002). Va de mestres. Barcelona: Rosa Sensat.
Competències bàsiques de les Illes Balears
Currículum de les Illes Balears
DOMENECH, Edelmira. Trastornos emocionales y patologia del
lenguaje. Capítulo 25, sin fecha, pp. 373-375. Impreso.
http://www.uhu.es/cine.educacion/cineyeducacion/temaspequenosalvaje.
htm
MARTÍNEZ-SALANOVA SÁNCHEZ, Enrique; PERALTA FERREYRA,
Ilda (Sin fecha). El pequeño salvaje. La privación de la socialización por
abandono.
Consultat el 15 d’abril del 2014 de:
http://www.uhu.es/cine.educacion/cineyeducacion/temaspequenosalvaje.
htm
28
Annex A
Baix Mitjà Excel·lent Observacions
To de veu, entonació i
possible material de
suport
Utilitzen un to de veu fluix i molt monòton. No utilitzen adequadament el material de suport (ho tapen, no l’expliquen...).
El to de veu és adequat però no ho és l’entonació. No utilitzen adequadament el material de suport (ho tapen, no l’expliquen...).
Utilitzen un to de veu adequat. Utilitzen adequadament el material de suport.
Comunicació no verbal
No mantenen el contacte visual amb la resta de companys ni una bona postura.
Dificultat per mantenir el contacte visual amb la resta de companys i tenir una postura correcta.
Adopten un bon contacte visual amb la resta de companys i una bona postura.
Informació que ens transmeten
La informació que ens fan arribar no és necessària i sembla que no dominen el tema.
La informació que ens donen és correcta però presenten dificultats per transmetre-ho amb les seves paraules.
La informació que donen és correcta i són capaços de fer-ho amb les seves paraules (dominen el tema).
Vocabulari El vocabulari que utilitzen no és gens adequat.
El vocabulari que utilitzen no és adequat.
El vocabulari que utilitzen és adequat.
Discurs Tenen un discurs estancat. No segueixen un ordre. No presenten el tema al principi i no l’acaben de manera adequada. No són capaços a respondre els dubtes dels companys.
Tenen un discurs molt estancat. No segueixen un ordre. Presenten el tema al principi i acaben l’exposició de manera correcta. Presenten dificultats per respondre els dubtes dels companys.
Tenen un discurs fluid i àgil, amb les pautes corresponents. Parlen amb coherència, seguint un ordre. Presenten el tema al principi i acaben l’exposició de manera correcta, donant lloc als dubtes i
29
les preguntes, i si el grup en rep, ho responen de manera adequada.
Originalitat Poca originalitat en relació a la presentació i al material utilitzat.
Presentació original i adequada, però el material utilitzat ha estat poc original.
Presentació original, tant el material utilitzat com la presentació.
Com a grup No han proposat tots els punts del guió i sembla que el repartiment de feines no ha estat equilibrat. La interacció amb els diferents membres no ha estat constant.
Han proposat tots els punts del guió però sembla que el repartiment de feines no ha estat equilibrat. La interacció entre els diferents membres no ha estat constant.
Han proposat tots els punts del guió i sembla que hi ha hagut un bon repartiment de les feines de tal manera que tots han col·laborat. La interacció entre els diferents membres del grup ha estat constant.
Cerca d’informació
Poca recerca feta, basant-se sols amb els recursos proposats.
Han fet una bona recerca però no han relacionat les diferents fonts d’informació.
Gran treball en la recerca d'informació, visitant més recursos dels proposats. Ha relacionat les diferents fonts d'informació i es mostra un treball coherent i ben organitzat.
Nota final (de l’1 al 10):
