Embed Size (px)
Citation preview
L´EMBARÀS , EL PART I EL NOUNAT
L´embaràs és el procés de desenvolupament del zigot, des de la fecundació fins al
naixement del nen o la nena, passant per les fases intermèdies d´embrió i de fetus.
La seva durada es compta en setmanes (des de la data de l’última menstruació).
Aquest dura entre trenta-set i quaranta-dues setmanes.
És el procés de penetració de l´espermatozoide en l´òvul, fertilitzant-lo.
Ocorre en la trompa uterina, per on baixa l´òvul després de l´alliberació des de l´ovari.
L´òvul fecundat tarda sis dies en arribar a la cavitat uterina. Un cop en
l´úter, penetrarà en la paret de l´òrgan; és la implantació, que li donarà la irrigació
sanguínia necessària per a desenvolupar-se com a embrió i després com a fetus.
Al catorze dia el sac ovular està implantat i la placenta ha començat a formar-se. Sense
que les sangs hagin de barrejar-se.
Aquest òrgan serveix per a intercanviar substàncies (oxigen, diòxid de carboni, etc)
A la quarta setmana l´embrió comença a formar diferents òrgans i teixits.
És un conjunt de manifestacions i canvis a l´organisme femení.
Primer signe és que la menstruació no apareix.
L´altre signe són basques i els vòmits, que en l´embaràs són generalment matutins,
alteració del gust i la gana, aparèixer salivació abundant. Tot són canvis en el sistema
nerviós vegetatiu.
La prova d´embaràs es basa en la detecció en l´orina de l´hormona gonadotrofina
coriònica humana, una hormona sintetitzada per la placenta.
Per a la confirmació de l´embaràs es fa la visita a l´obstetra on li farà una exploració
ecogràfica.
Al cap de 5 setmanes es pot observar el sac ovular .
Al cap de 6,5 setmanes s´aprecia l´embrió en les ecografies.
Al cap de 7 setmanes es detectaran els batecs cardíacs, que batega de 120 a 180 cops
per minut.
Les primeres dotze setmanes d´embaràs són un període molt
delicat perquè l´embrió és molt sensible a les influències externes i a patir
alteracions anatòmiques (malformacions) o funcionals.
Als tres mesos l´embrió ha adquirit forma humana, té tots
els òrgans anatòmicament formats i passa a anomenar-se fetus. A les quinze
setmanes d´amenorrea són visibles la columna vertebral i els ronyons. A la 21 setmana
es pot determinar el sexe i a les 24 setmanes la fenedura vulvar i els llavis majors.
Els canvis físics de l´embarassada.
Els canvis hormonals, l´ocupació d´espai pel úter creixent són canvis físics durant
l´embaràs.
Els canvis poden notar-se els primers dies de retard menstrual. A mida que avança el
temps, es van notant més canvis més significatius.
Durant l´embaràs molt sovint les emocions de l´embarassada estan a flor de pell.
Per això és convenient parlar-ne amb els futur pare, amb altres dones o amb l´equip
professional per aclarir dubtes i ajudar-la.
En el moment que se sap que s´està embarassada cal fer una sèrie de visites a
l´obstetra. Aquest especialista li mesurarà el pes i la tensió arterial i escoltarà al fetus
per assegurar-se que tot és correcte. Per aquest seguiment aquests especialistes els
és imprescindible les ecografies ja que aquest mètode és senzill, fiable
i és una tècnica no invasora.
És el procés mitjançant el qual la mare aconsegueix que el fetus surti a l´exterior a
través de la vagina.
El desplaçament del fetus el provoquen les contraccions rítmiques de la musculatura
uterina. Aquestes contraccions l´embarassada les nota al llarg de tota la
segona meitat de l´embaràs, però els darrers dies es va fent més freqüents i intenses.
A la setmana trenta-set el fetus adopta la posició que mantindrà fins al part.
El part se sol dividir en tres períodes, dilatació, el d´expulsió del fetus i el d´expulsió de
la placenta.
Les contraccions uterines progressivament augmenten d´intensitat, de durada i
de freqüència. Alhora que empenyen el fetus, van tibant de les vores del cèrvix,
dilatant la seva obertura i aprimant les seves parets, obrint pas al fetus.
El període de dilatació varia en cada dona, depenent del nombre de parts
que hagi tingut, la grandària del fetus, la intensitat de les contraccions, etc.
L´objectiu és vigilar que l´embarassada i el fetus estiguin bé i que el part progressa amb
normalitat, així com la detecció precoç dels problemes que puguin sorgir en ambdós.
Cal vigilar els punts següents:
- El benestar de l´embarassada. El primer és que estigui en un ambient còmode i
agradable. Com que les dilatacions poden durar hores, és recomanable la presència
d´un acompanyant que doni suport a la dona.
Cal vigilar la tensió arterial, el pols i la temperatura i recomanar-li que orini i defequi
ara, perquè se senti més còmoda durant la fase expulsiva.
Administrar un ènema de neteja un parell d´hores abans del part per tal de reduir el
risc de contaminació durant el període d´expulsió. En cas que la dilatació estigui
avançada, estarà contraindicat i quan hi hagi hemorràgia vaginal (ara ja no se sol fer,
només si la mare ho demana i no està contraindicat)
També es rasuren els llavis majors i el perineu, per tal de reduir la infecció i facilitar la
sutura de la possible episiotomia o de d´esqueixament que pugui produir-se (tampoc
se sol fer ara)
- El benestar fetal. Es va avaluant mitjançant el seguiment de
la freqüència cardíaca fetal. El registre pot ser continu o discontinu i extern o intern.
- Les contraccions uterines o dinàmica uterina: S´avaluen
mitjançant palpació abdominal o registre tocogràfic, que també pot ser extern o
intern.
- L´evolució de la dilatació cervical. S´avalua mitjançant exploracions digitals a
través de la vagina, el que anomenem tactes vaginals-, segons es puguin col·locar dins
de l´orifici cervical un dit, dos dits junts o dos dits separats.
- La vigilància de l´aparició d´una coloració fosca en líquid amniòtic, que seria un signe
de patiment fetal i per tant de necessitat d´actuació urgent.
És una fase més curta que l´anterior, que comença quan el coll uterí deixa un orifici
d´uns deu centímetres.
Les fortes contraccions involuntàries de la fase prèvia desapareixen durant un temps,
sent substituïdes per una necessitat d´empènyer voluntàriament per a expulsar el
fetus. El miometri es contreu al màxim de la seva capacitat i amb contraccions
mantingudes durant dos minuts i reactivades al cap de pocs moments.
Quan el cap del fetus s´apropa a la vora extrema de la vagina, molts obstetres
practiquen l´episiotomia, una incisió a la vulva que amplia les dimensions, amb
l´objectiu de facilitar la sortida del fetus i així evitar esqueixaments del perineu.
Per fi, el cap del nadó va bombant el perineu i es veu a la vulva; el més difícil està
fet i gairebé s´han acabat els esforços de la mare.
Ja en mans de la llevadora o de l´obstetra, el més comú és que el nounat es posi a
plorar espontàniament. Després de fer-li una exploració, acomodaran al nounat sobre
el cos de la mare durant una estona.
Quan el nounat comenci a respirar aire, se li pot obstruir amb dues pinces
el cordo umbilical.
Cal vigilar:
- El benestar fetal, mitjançant la freqüència cardíaca fetal.
- El benestar de l´embarassada, mesurant-li el pols i la tensió arterial. Ha de mirar de
relaxar-se entre les contraccions i ajudar a empènyer. Caldrà que li assequis la suor de
la cara i que la refresquis i també que li ofereixis aigua per a humitejar-se la boca i els
llavis.
- Els mètodes per alleugerir el dolor durant aquest període depenen de la sol·licitud
de la mare i de la localització i la intensitat de dolor.
Es fa en menys de mitja hora, amb unes quantes contraccions més i l´ajut de l´obstetra
i de la llevadora. Es revisarà per assegurar-se que està completa i després es revisa el
conducte del part. Es saturarà l´episiotomia. En aquest moment comença
la recuperació uterina.
El seguiment d´infermeria de l´expulsió de la placenta inclou la repetició de les
tomes de pols i de tensió arterial a la mare. Així mateix es practica un tacte rectal, per
explorar si hi ha algun esqueixament en la mucosa, i un sondatge uretral per avaluar el
color de l´orina.
Anomenem part distòcic al que té dificultats en el seu procés, de manera que necessita
una o vàries maniobres o intervencions per a treure el nadó i la placenta.
El part pot ser distòcic per diferents motius, en aquests casos hi ha vàries actuacions a
seguir.
El part serà més llarg i més difícil i l´obstetra haurà d´ajudar fent ús d´uns fòrceps o una
ventosa. En aquests parts sempre es fa una episiotomia. En altres casos, decidirà fer
una cesària segons els riscos.
La cesària és una incisió que es fa a la paret abdominal i després a l´úter, per tal de
treure el nadó a través d´ella.
El puerperi és el període que segueix al part, fins el retorn de la menstruació.
Durant aquest període, d´unes sis setmanes, la dona experimenta molts
canvis físics i psíquics.
Per a les explicacions i la planificació de les cures d´infermeria dividim el puerperi en
tres etapes: puerperi immediat, puerperi precoç i puerperi tardà.
Els elements que cal avaluar en aquest període són:
- El pols, la tensió arterial, el color de la pell i de les mucoses i el retorn de la micció.
- L´estat de l´úter.
- La temperatura.
- L´estat del perineu
- L´evolució de les mames
- La resposta psíquica a la nova situació.
El puerperi precoç comprèn la primera setmana després del part.
En aquesta fase poden aparèixer hemorràgies, esqueixaments o hematomes vaginals,
infeccions, etc.
Cal continuar vigilant els signes vitals i la involució de l´úter i assegurar-se que
comença la secreció de les mames (lactància) i que no hi ha inflamació o fissures en els
pits i els mugrons. Has de revisar la cicatrització de l´episiotomia.
Els loquis són els líquids que continuen sortint per la vagina els dies posterior al part. El
color canvia de vermell a grogós en base al dies.
Els torçons són contraccions uterines durant la seva reducció de volum.
El puerperi tardà comprèn des de la segona setmana fins a la sisena
Les atencions d´infermeria han de reforçar l´educació per a la salut de la mare i del
pare i han de donar –los suport en la cura del nadó. Fonamentar l´autocura en
la prevenció d´hemorràgies, infeccions, hipertensió i de la tromboflebitis.
La involució uterina, o retorn de l´úter a les seves dimensions normals, acaba cap
al desè dia.
.
A la sala de parts la llevadora el primer que fa és explorar al nounat, se li realitza la
prova en els primer deu minuts de vida del nadó que consisteix en mesurar cinc signes
de forma senzilla. Aquests són : respiració, el pols, el to muscular, la resposta
als estímuls i el color del cos.
Cal que ajudis a satisfer les necessitats físiques i emocionals del nadó alhora que els
eduques per a què siguin autònoms en aquesta tasca.
La icterícia fisiològica és el color groguenc de pell que es dóna en
alguns nadons al néixer i que ha de desaparèixer al cap d´uns dies.
La primera deposició del nadó apareix en les primeres 48 hores de vida. Són de color
verd fosc i enganxoses, el meconi, i després verdoses i grumolloses, per anar fent-se
en pocs dies grogoses i molt toves, gairebé líquides.
Durant els primers dies de vida el nounat perd pes, però poc a
poc l´ha d´anar recuperant.
Comença en les primeres 24 a 48 hores després del part. L´estímul principal per a la
pujada de la llet és la succió dels mugrons pel nounat.
Poden presentar-se alguns problemes per l´alletament, com ara incapacitat per
prematuritat, una fenedura palatal en el nen, mugrons invertits o trastorns materns
que li impedeixen de subjectar al nadó. Per a aquestes situacions es pot extreure la llet
dels pits mitjançant un tirallet.
Si la mare no vol alimentar al nadó amb llet materna, es pot fer a través de la
llet maternitzada que són preparats comercials. Amb aquests preparats el risc
d´infeccions digestives augmenten lleugerament, perquè cal manipular biberons,
tetines i aigua i conservar correctament el preparat comercial. S´han de seguir una
pautes higièniques.
Per què el nen aconsegueixi la quantitat de vitamina D, convé que exposin la pell de la
cara a la llum directa del sol al voltant de mitja hora a la setmana.
El seguiment del creixement es fa pesant el lactant.
Cada cop que es necessiti realitzar el canvi de bolquer cal treure-li, rentar-li
l´àrea coberta pel bolquer i canviar-li per un de net.
Cal rentar-lo amb aigua tèbia i sabó, esbandint-lo i assecant-lo amb cura.
Els productes amb alcohol o perfums poden irritar la pell.
Amb el canvi del bolquer cal revisar el petit fragment de cordó umbilical que queda a la
paret abdominal del nadó.
Abans de despullar el nen cal assegurar-se de tenir a mà tot el material
que es necessitarà, així s´evita que es refredi.
Se´l pot banyar remullant-lo amb una esponja o amb la dutxa, amb un raig fluixet
d´aigua, però sempre sostenint el nen semi assegut sobre el braç i amb
l´altra mà manipulant el sabó i l´esponja i rentant-lo
Al treure´l cal embolicar-lo i començar a assecar-lo pel cap.
Per rentar-li les parpelles pot fer-se amb dues gases de cotó.
Per rentar-li les fosses nasals s´enrotlla una gasa, humitejant-la lleugerament en
aigua estèril introduir-la en la fossa, girant i després enretirant- la.
La temperatura de l´habitació ha de mantenir-se entre 20 i els 25 ºC.
Al realitzar la neteja de l´habitació s´ha d’evitar aixecar pols i amb productes
senzills químicament.
El nadó se sent alleujat després d´expulsar els gasos intestinals mitjançant un
massatge abdominal recolzats en la cintura del pare o la mare.
Ha d´anar flonja i ha de ser còmoda per al nen i per a qui vesteix i despulla el nen.
Ha de ser de teixits senzills per evitar que l´irriti la pell i sense gomes o cordons.
El nodrissó no regula bé la temperatura i tant pot refredar-se com escalfar-
se excessivament.
En les primeres setmanes de vida, el nounat dorm d´unes setze a divuit
hores diàries i poc a poc van minvant les seves necessitats d´hores de son.
Que al nen li costi dormir-se és una de les queixes més comuns a pediatria. Per
aconseguir que el nen s´adormi a la nit convé instaurar uns costums i mantenir-los:
portar-lo a dormir a la mateixa hora, fer els mateixos actes i deixar-lo despert dins del
llit de baranes.
