CARLES RIBA

VIDACarles Riba i Bracons neix a

Barcelona el 23 de setembre de 1893. Després d'acabar el batxillerat, publica una traducció de les Bucòliques de Virgili, finançada pel seu pare. Guanya, amb una Ègloga, la Flor Natural als Jocs Florals de Girona. Pel que fa a l'àmbit acadèmic, estudia la carrera de Filosofia i Lletres, juntament amb la de Dret per imposició familiar. Es doctora el 1938, amb una tesi sobre Nausica de Joan Maragall.

A partir de 1916, data del seu casament amb Clementina Arderiu, comença a exercir de professor de literatura a l'Escola de Bibliotecàries (1916. A més, sota la protecció de Josep Carner, treballa de traductor per a l'Editorial Catalana i col·labora amb altres editorials i revistes com ara La Veu de Catalunya i La Revista.

El primer llibre d'Estances (1919) significa una novetat en l'ambient literari d'aquells anys.

Després d'un període de crisi és nomenat cap de la secció grega de la recentment constituïda Fundació Bernat Metge (1922). L'any 1923 entra a les Oficines Lexicogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans, on col·labora fins al 1932 en la fase preparatòria de l'elaboració del Diccionari general de la llengua catalana, sota les ordres directes de Pompeu Fabra.

Després d'un viatge a París per tractar qüestions sobre metodologia d'ensenyament, Francesc Cambó li atorga la càtedra de grec de la Fundació Bernat Metge, el 1925, amb la qual cosa Riba obté l'oportunitat de dedicar-se professionalment a la traducció dels clàssics Aquest mateix any, comença a exercir de professor auxiliar de grec a la Universitat de Barcelona.

La publicació del segon poemari Estances (1930) marca la pauta creativa de l'autor. Aquell mateix any es funda la Institució de les Lletres Catalanes i n'és nomenat vicepresident. A més, rep el Premi Maragall pel seu tercer llibre de crítica: Per comprendre. L'entrada de les tropes franquistes a Barcelona el 1939 fa que es decideixi a fugir i s'exilia a França.

L'abril de 1943 torna a Barcelona després d'haver desestimat la possibilitat d'emigrar a Mèxic. Un cop aquí, per causa de les circumstàncies adverses, es veu forçat a viure allunyat de l'activitat pública i la seva funció, fonamental, esdevé la de guiatge per a les noves generacions de joves, més enllà de la literatura. A més, organitza tertúlies a casa seva, els diumenges, reservades principalment als seus amics.

Quan compleix 60 anys, el 1953, un grup d'amics l'obsequien amb una casa a Cadaqués i, poc temps després, a la Casa del Libro (l'antiga Catalònia), se li dedica una sessió acadèmica. Aquests actes culminen amb la publicació del volum Homenatge a Carles Riba (1954).

Fins a la seva mort, el 12 de juliol de 1959, Carles Riba continua portant a terme la funció de divulgar i defensar la cultura catalana. El darrer càrrec important de la seva vida és el de director de la Fundació Bernat Metge, el 1958, des d'on continua amb rigor la seva feina de traductor.

Primer llibre d'Estances (1919): És una novetat en l'ambient literari d'aquells anys. Els seus inicis com a poeta queden en segon pla a causa del seu èxit com a professor i traductor. Al primer llibre d'Estances ja hi trobem un poeta sense les vacil·lacions pròpies del principiant. En aquella època contava amb un cercle de lectors molt restringit. Joves autors consideraven la seva obra com a un model. Carles Riba es basa en els clàssics grecs com Petrarca i en alguns poetes moderns com Josep Carner.

Poesia

Segon llibre d'Estances (1930): La publicació del segon poemari Estances marca la pauta creativa de l'autor. Carles Riba hi mostra un gran domini lingüístic, on la frase esdevé musical. En aquest segon llibre el model seguit és sobretot Mallarmé (poeta francès).

Tres suites (1937): Poemari més proper al concepte de "poesia pura" respecte de les seves obres anteriors. La preocupació formal dóna com a resultat una lírica que deixa enrere l'emotivitat mostrada a les Estances. el llibre és publicat en plena guerra civil espanyola, i no aconsegueix gaire ressò.

http://www.uoc.edu/lletra/especials/folch/riba.htm

Guillot, bandoler(1918)L'ingenu amor. (1924)

Narrativa infantil i juvenil

Nocions de literatura llatina. Es desconeix la data concreta.

Els marges, 1920-1926: Són clàssics catalans del segle XX, per a "El Observador de la actualidad“. Consta de 2 volums.

Assaig

Carles Riba va destacar en els seus inicis com a traductor de gran èxit.

Va traduir obres de l’anglès, de l’alemany, del grec, del llati...

També les seves obres van ser traduïdes per

altra gent a l’anglès, japonès, neerlandès, i moltes més.

Traduccions

Obra més destacada del poeta, una de les grans obres de la postguerra catalana.

En Les elegies es fonen, tres realitats molt diferents que esdevenen gairebé mítiques: el jo del poeta, el del seu poble i una Grècia que és pàtria comuna. Es tracta d'una aventura espitirual, representada a través d'un viatge al passat amb una imatge preferent, el mar. Ha estat considerada una mena de cant espiritual, amb el retrobament de la pròpia identitat i de la divinitat personal de Déu i també de la col·lectivitat. Aquesta dimensió religiosa canviarà el pensament de Carles Riba inclosa la concepció de la seva literatura.

Les elegies de Bierville 1939-1942

Flor Natural als Jocs Florals de Girona (1911): Ègloga.

Premi Folguera (1933): Estances. Premi Maragall (Institució de les Lletres

Catalanes, 1937): Per comprendre.

Premis

T’ha enquimerat la gràcia fugitivad’un desig i ara ets deserta, oh ment.

Ai soledat sense dolç pensamenti foll traüt sense paraula viva!

Però ¿què hi fa, si dins el teu oblitla inquietud pregonament perdura?Encara el goig sobre la carn s’aturaduent l’anunci d’algun cant no dit.

I ell és el foc sagrat que et perpetuadamunt les cendres del desolament;

no vulguis calma en ton oblit, oh ment,oh folla que has gosat mirar-te nua.

Primer llibre d’Estances

http://www.escriptors.cat/autors/ribac/pagina.php?id_sec=2122. 27 d’Abril del 2009

http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/riba/estances.html . 27 d’Abril del 2009

Bibliografia

FI

Cristina Garcia i Andrea MolinaCatalà. 1er de batxillerat.