S E T E N A L E C T U R A D EL L E N G U A C A T A L A N A

SELECCIÓ O DISCRIMINACIÓ?

---------------------------------------------------------------------

Senyor director,

La nostra escola viu immersa en un autèntic

moment de trasbals, decepció i tristesa. Tothom

sembla haver perdut un xic el nord, arrel de la

decisió que la federació de bàsquet va comunicar a

la direcció del centre per carta certificada fa dues

setmanes. El que havia de ser un autèntic

esdeveniment ha acabat suposant un motiu per a

plorar i entristir-se en el cas de bona part dels

alumnes i de les alumnes esportistes de l’escola.

Quan el delegat de la Federació Catalana de

Bàsquet va presentar-se al “Jaume Miret”, tots el

vam rebre amb una il·lusió indescriptible. El nostre

mestre d’Educació Física ens havia assegurat, un

cop completades les sessions pràctiques, que molts

de nosaltres podíem aspirar seriosament a ser

escollits per tal de formar part de la selecció

catalana infantil. Nosaltres vam donar per fet que

els seleccionats o seleccionades podíem ser tant

nois com noies.

Ansioses i ansiosos, vàrem començar a veure

l’esport que tant ens agrada com un camí cap a

l’èxit, com una via cap al triomf personal, com una

possibilitat de ser millors que els altres. Això, sens

cap mena de dubte, no és sempre una bona opció.

Lògicament, el delegat de la federació li va

comunicar al nostre mestre que només s’enduria

a la selecció dos alumnes de l’escola, d’entre un

total de cent! Amb el dit aixecat, va assenyalar dos

bons companys que realment mereixien formar part

de la selecció, i tots dos nois, cap noia! De fet, tots

a l’escola estem contents pel fet que ells hagin estat

escollits, però… Què passa amb tots els altres i

amb totes les altres? Ningú més pot optar a formar

part de la llista dels titulars!

Això ha contribuït a esmicolar i a esborrar del

mapa els somnis i les il·lusions de molts de

nosaltres.

Sabem que les seleccions són grups d’elit, molt

importants, on només els millors hi fan cap, però ara

nosaltres ens plantegem el fet de si les seleccions

no són grups que en realitat, en lloc de seleccionar,

discriminen. Som molts els qui ens hem quedat al

carrer. Som molts els nens qui, somiant abans que

el bàsquet ens obria les portes, pensem que ara

ens les ha tancat de cop als nassos. I som moltes

les qui, decebudes per l’estereotip, tenim ara un

motiu més per a pensar que vivim encara en una

societat masclista que creu que la dona és més

feble que l’home. Amb tot, però, afirmem que també

nosaltres, les noies, som asos de l’esport!

Col·lectiu de noies esportistes indignadesSOSES