S I S E N A L E C T U R A D EL L E N G U A C A T A L A N A

RESPIRAR-TESense l’alè del teu somriurela meva respiració s’apaivaga i els meus somnis són menys lliures perquè et ploren l’absència, amada.Sense ton somriure no hi ha alè,només una darrera alenada fosca, freda, distant, desconeguda, a recerde les ganes de viure, només mandrosa.

SÓC, ARA, SÍ...Ara sóc esclaude la teva pell suau,dels teus ulls infinits,del teu dia i la teva nit.Et segueixo sense condicionsi m’agrada no ser més lliuredel que em permet el teu somriurementre m’embolcalla de petons.Vull ser, SÍ, esclau,lliure, SÍ, sobre ta pell suau, esclau fins a l’infinit, SÍ, dinsel clar dia, i SÍ, dins l’eterna nit.

---------------------------------------------------------------------