Embed Size (px)
DESCRIPTION
Edició 105 de Tots Junts, la revista de les escoles d'adults del llevant de Menorca, coordinada pel CEPA Joan Mir i Mir de Maó.
Citation preview
Tots Junts Tots Junts
Revista de les Escoles de Persones Adultes de Llevant
(Centre d’Educació de Persones Adultes Joan Mir i Mir,
Serveis Educatius de Menorca S.L.
i Associació d’Educació d'Adults de Menorca)
Revis
ta 105
Desemb
re 201
3
2
Editorial
Una vegada més la revista Tots Junts arriba a les vos-
tres mans, les mans dels alumnes, dels professors, dels fami-
liars, amics i companys vostres que, orgullosos, veuen el vos-
tre treball durant el curs. És precisament per això que la vos-
tra tasca i la vostra il·lusió són tan importants: sense elles no
existiria la revista de l‟Escola d‟Adults.
Enguany tal volta alguns passarem un Nadal una mica
“estrets”, com ja fa anys que el passem, no obstant això, són
precisament la il·lusió i la creativitat les eines que ens obren
la ment per crear coses meravelloses i moments inoblidables.
Aquest no és un curs normal pel que fa al món de
l‟educació. Tots sabeu quins esdeveniments van provocar un
inici de curs un tant atípic. Gràcies a la vostra comprensió i a
la vostra implicació en la comunitat educativa l‟harmonia ha
estat la tònica general en el CEPA durant aquests primers
mesos. Tots junts, com bé diu la revista, alumnes, professors,
familiars, amics, ens hem d‟unir, perquè l‟ensenyament no és
només venir a classe. L‟ensenyament és aplicar allò que
apreneu a classe a la vostra vida quotidiana; no de bades,
com deia Nelson Mandela, “l‟educació és l‟arma més podero-
sa que podem emprar per canviar el món”.
Almudena Mercadal i Isabel Pascual,
coordinadores de Tots Junts
3
Sumari
El racó del xafarder........................................ 4
Mmmmm, bunyols!..........................................6
Avui, Museu de Menorca..................................8
Talaiot de Trepucó........................................10
Un profe guardonat: Guillem Orfila................12
Guia del Camí de Santiago.............................16
Festa de Nadal a 1r ESPA..............................18
Un tribut a l‟avi..............................................21
Instancias contra la crisis..............................22
Los días de la semana...................................23
Cómo estresarse en Menorca........................24
Una amistad..................................................25
Consultorio sentimental.................................26
El Rincón de los Cocinillas.............................28
Rest&Recover Menorca.................................30
My favourite day............................................33
Transport in Menorca and in Seville...............33
Tea Time.......................................................35
Jugar a bridge en Menorca............................36
Secció de la Comissió Ambiental...................38
4
El xafarder és un personatge peculiar d‟aquest centre que
està al dia de tot el que hi passa. Si voleu conèixer les intimi-
tats dels vostres professors, aquesta secció us interessa!
Amb la tornada de certa professora, el Xafarder torna a la
Revista! Aquí us oferirem tots els xafardejos que passen per
la sala de profes i dels quals els alumnes no us n‟assabenteu.
Fins ara! Gràcies al Xafarder estareu al dia de tot allò que
succeeix a aquella sala tan àmplia i espaiosa que hi ha davant
Direcció!
Es diu, es comenta, que un dia
d‟aquests muntarem una guarderia, ja
que són moltes les mamàs i papàs que
tenim per aquí!
Se sospita que hi ha un fort duel entre
els subdepartaments de matemàtiques i
de castellà; bé, realment el combat es lliura entre en
Pau i na Bel. Qui dels dos creieu que parla més fort?
Qui guanya, na Bel o en Pau? El Xafarder creu que la
mallorquina serà la guanyadora. S‟accepten
apostes!
Heu vist mai el caramull de papers que duu en
Jaume de Català? Des del Racó del Xafarder creiem
que els col·lecciona! O bé tal volta els acumula per
fer un bon foc per poder torrar. Una altra hipòtesi
que no descartem és que es tracti d‟algunes de les
múltiples obres de teatre que assagen i estudien
amb els alumes d‟Art Dramàtic.
El racó del xafarder
5
Parlant de professors de català... Que sabeu que n‟hi ha
una que cada dia baixa del Toro per venir a fer classes?
Qui deu ser?
El Xafarder ha vist i comprovat
que n‟Àlex i na Magda tenen mol-
tes de ganes de festa! Enguany
no només farem un sopar de
Nadal, sinó que farem un sopar i
un dinar! ¡Viva la operación
bikini!
Us heu adonat que aquest any hi ha dos professors de Sa
Pobla? Dos! Són en Miquel i na Bel, i segur que per Sant
Antoni us en tindran alguna de preparada! No poseu en
dubte que n‟Agnès i cert professor de rínxols també els
ajudaran!
Els profes de vegades fan coses moooolt
estranyes! Fins i tot van a classes i es formen!
Tots els professors del CEPA, periòdicament,
fan un curs d‟ús d‟eines web per a l‟ensenyament i
d‟ensenyament col·laboratiu. Tots? Tots no! Hi ha un
petit reducte anglòfon que es reuneix clandestinament
per aprendre i parlar anglès tots junts! Ja veureu com
prest ens sorprenen amb tes i pastetes!
El Xafarder està molt content de veure que els professors
de l‟escola estan conscienciats amb el medi ambient i
donen exemple de com fer una roda de cotxes des des
Mercadal fins a Maó. S‟ho passen pipa pel camí! Segur
que n‟Almu els conta algun acudit!
Que sabeu que tenim profes blogueras? Qui seran?
Bé, i per si no us n‟havíeu adonat, el Xafarder us comuni-
ca que enguany tenim algunes cares noves! A Adminis-
tració i Serveis tenim na Maito i na Pilar, i al Personal
Docent hi ha en Ramon, na Maria, en Biel i n‟Agnès.
6
Mmmm, bunyols!
Mmmmm, què són de bons!
Tanta sort que al CEPA Joan
Mir i Mir som molt llépols, per
què així el passat 31
d‟octubre vam poder fer una
xocolatada de Tots Sants que
va ser boníssima!
La Xocolateria Clar ens
va servir una xocolata i
uns bunyols deliciosos
que prest es van esgotar
de bons que eren! Aca-
bats de fer, tendres,
dolcets... Mmmm.... Una
delicatessen!
Però no us penseu
que només vam ce-
lebrar Tots Sants a
la manera menorqui-
na, no... També ens
en vam enrecordar
del subdepartament
d‟anglès i vam deco-
rar l‟escola perquè
la bunyolada fos
també una Festa de
Halloween.
7
Tots els professors hi van
col·laborar per torns,
però no només servien
bunyols, no... També en
menjaven!!! Bé, i en
Miquel escurava... :D
8
Hem de sortir de l'aula!
Avui, Museu de Menorca.
El passat dia 25 d'octu-
bre els alumnes de 2n
d'ESPA van visitar el
Museu de Menorca. La
visita està relacionada
amb la primera unitat
d'aprenentatge del curs,
on treballem les civilitza-
cions gregues i romanes.
En tot cas, la visita va
sortir d'aquest marc tem-
poral, fent un recorregut
des de la Menorca preta-
laiòtica fins el segle XX.
La visita va ser guiada pel nostre company de departament
Martí Carbonell, el qual ens va acompanyar durant tot el
recorregut ajudant-nos a entendre una mica més la història
de Menorca, que moltes vegades desconeixem.
El recorregut va començar
amb l'explicació de l'evolució
que ha tingut el museu al llarg
del temps. Es va construir
com a convent franciscà i ha
passat per escola nàutica,
biblioteca pública, institut de
batxillerat, casa de la infàn-
cia, per finalment acabar com a Museu.
9
La visita, que es va allargar una hora i mitja, va transcórrer
pels dos pisos i les 9 sales que hi ha. La “caminada històrica”
va començar amb la cultura pretalaiòtica, com a primers
pobladors de l'illa. A continuació, es desenvolupà la cultura
talaiòtica, que va lligada a l'arribada romana i posteriorment
a la bizantina. Una sala destacada és la que fa referència a
l'època islàmica, així com la conquesta cristina i la vinculació
amb la corona d'Aragó.
En el segon pis trobem la Menorca del segle XVIII, XIX i XX, en
dues sales específiques dedicades a la cartografia de
Menorca i a la pintura del segle XX.
Per part meva, va ser una experiència molt positiva que de
ben segur s'haurà de repetir amb propers cursos.
Ramon Rosselló
Professor de
Ciències Socials
10
Sortida de Ciències Socials
Visita al Talaiot de Trepucó
El passat dia 29 de novembre els alumnes de 2n d'ESPA van fer una sortida al Poblat talaiòtic de Trepucó. La visita està emmarcada en la programació del curs, que fa un recorregut des de la Grècia clàssica fins l'època moderna. La sortida es va iniciar a les 11:15 a l'aparcament del poblat. L'encarregada de guiar-nos va ser Carme Lara, tècnica d'arqueòloga de la Fundació Destí, a la qual voldria abans de tot, donar-li les gràcies per la seva il·lusió a l‟hora de transmetre la història de Menorca.
En una primera part ens va explicar el context històric on es va desenvolupar la cultura Talaiòtica, així com la seva distribució espacial. A continuació, ens vam apropar al talaiot, estructura defensiva del poblat, que es troba en un bon estat de conser-vació. Va ser en aquesta aturada on l'arqueòloga, a més d'explicar-nos la funció del talaiot, va aprofitar per dir-nos que el poblat de Trepucó va ser excavat per primera vegada per Margaret Murray, historiadora britànica, que tot i alguns errors, va iniciar un conjunt d'excavacions que, de manera intermitent, s'han anat perllongant fins a dia d'avui. Després ens vam dirigir al recinte de la taula. En el centre del recinte, i tal com ja ens diu el seu nom, es troba una taula talaiòtica. Es tracta de dues lloses en forma de T. La vertical rep el nom de pedra de suport, mentre que la horit-zontal té el nom de capitell.
11
Va ser en aquest moment quan es va comentar que aquesta estructura només es troba a l'illa de Menorca, ja que si bé la cultura talaiòtica va arribar a Mallorca, no va ser el cas de les construccions en forma de taula, les quals només es troben a Menorca. Finalment, vam veure dues cases del poblat, que si bé només en quedaven les restes en forma de pedres arran de terra, es deixa-va veure clarament la forma que havien de tenir les habitacions i el pati. Per altra banda, la tècnica, va aprofitar les oportunitats que el mateix poblat ens donava per mos-trar-nos diferents restes de cerà-mica de l'època. Tot plegat ha suposat una experiència molt positiva pels alumnes, els quals van mostrar molt interès, essent con-tínues les preguntes que es van anar fent durant la visita. La sortida va acabar a les 13 hores i donant gràcies per la treva que la pluja ens va donar!
Ramon Rosselló Professor de Ciències Socials
12
Un profe guardonat! Entrevista a Guillem Orfila
Per Agnès Torres, Comissió Ecoambiental
El dia 23 de novembre de 2013 vàrem presenciar l'entrega del Premi Pere Prats a Guillem Orfila, professor de l'Escola d'Adults. Aquest premi honora la seva destacada trajectòria de vida dedi-cada al medi ambient a través de diverses facetes: el seu paper en les reivindicacions ecologistes, el coneixement científic de fonament autodidacta i de diverses branques (zoologia, botànica, ecologia, geologia i interpretació de paisatge), la divulgació científica, l'educació ambiental, etc., sempre amb gran perseve-rança i humilitat. - En l'entrega del Premi vàrem sentir que el teu camí públic en la defensa del medi ambient es va iniciar en un moment crucial per a la natura de Menorca. Ens podries explicar quin va ser aquest moment i quines amenaces hi havia?
El context era a mitjan dels anys 80, quan hi va haver una allau incontenible de projectes d'urbanització que inundaven tot el territori a Menorca, com també a Mallorca, Eivissa i a tota la Mediterrània. Hi havia un desbordament de projectes i les admi-nistracions estaven totalment sense eines, no tan sols administra-tives sinó a nivell d'ètica, de coneixement per a fer front a aquest allau. El GOB en aquell temps tenia pocs mitjans i fèiem el que podíem. - Com vareu fer front a aquestes amenaces i quines eren les esperances que vos mogueren?
Una de les coses que record que vaig fer amb el GOB (encara no existia l'IME –Institut Menorquí d'Estudis–) era seguir una estratègia de cridar l'atenció d'institucions més ben organitza-des a nivell polític i logístic, institucions d'estaments superiors a nivell europeu o internacional. Vàrem contactar amb la UNESCO i vàrem comprar uns materials didàctics molt bàsics, sobre la rela-ció entre l'home i la biosfera i què és la biosfera. Va començar una divulgació d'una altra manera d'entendre el desenvolupament del territori; una manera molt minoritària, fent un revulsiu de què no tot és creixement expansiu. La corrent principal era exclusivis-ta, monopolista, i veia el progrés de la societat com un camí lineal, la corrent del creixement sense límits. Però el creixement ha de tenir límits, ètics i ecològics.
13
- Una de les empen-tes més importants que vàreu protago-nitzar va ser la de-claració de Menorca com a Reserva de la Biosfera. Com va ser el procés per a aconseguir-ho i qui-na és la importàn-cia d'aquest reco-neixement?
Al 1987 es va crear l'IME. Un company i jo hi vàrem entrar com a membres. Mentre que el GOB defensa activament la natura de cara a la societat, la qual cosa és l'ideal de tota organització ecologista, l'IME, amb el programa MaB té encara un caràcter ben diferent. Per començar, és un programa completament transver-sal, multifacètic. Jo vaig proposar la línia de les ciències naturals i de seguida les varen reconèixer. La reserva de la Biosfera és tan sols una de les conseqüències de l'aplicació del programa MaB a Menorca. El MaB inclou la reserva com a eina, la reserva no és un fi, és un mitjà. És un programa internacional que inclou més de 400 reserves a nivell mundial. Pretén comprometre la societat d'un territori determinat per a aconseguir uns objectius relacionats al cap i a la fi amb el desenvolupament sense destrucció.
- Des de la implantació del programa MaB, com hem avançat en la consecució dels seus objectius?
Lamentablement, encara la implicació és principalment a nivell científic, a dia d'avui encara roman desconegut, fins i tot per a molt polítics. A més de la investigació aplicada són necessa-ris programes de conservació, educació i informació ambiental, però tot això ha caigut en l'oblit, ja que els empresaris i polítics oportunistes ho poden aprofitar simplement com una etiqueta.
Aquest programa no és vinculant políticament. D'alguna manera confia en què el compromís polític és honest. - La seva implantació s'ha trobat amb molts d'obstacles?
Territoris no tan impregnats de creixement econòmic no corren tant de risc com aquesta illa, on hi ha molts d'interessos econòmics. El risc que l'etiqueta s'empri senzillament com a eti-queta és d'un 100% i així ha succeït.
14
Tanmateix hi ha una llarga llista d'agrupacions culturals, ecologistes, de defensa del patrimoni, etc, perfectament en línia amb els objectius del MaB, però n'hi ha d'altres, incloent-hi la cor-rent política majoritària i agrupacions empresarials, que no han captat per res el sentit de fons del MaB. - És com si hi hagués, doncs, dues línies, d'alguna manera con-tràries?
Sociològicament o conductualment passa una altra cosa in-teressant i és que entre la fase més salvatge destructiva de con-ducta humana de la natura i la fase d'harmonia hi hauria un terme mig: una fase que anomeno “de cosmètica ambientalista”, de fin-gir, d'alguna manera de pretendre dissimular les circumstàncies destructives.
- Podria ser un repte reconciliar dues tendències aparentment irreconciliables?
Cal tenir en compte que la mentalitat materialista, d'acu-mulació materialista, és una mentalitat que no té color, que no va necessàriament lligada al capitalisme, ja que va aparèixer tant a l'antiga URSS com també a països anomenats capitalistes. És una mentalitat segons la qual no hi ha límits ni ètics ni ecològics als interessos particulars o corporatius.
El que ocorre és que molts diuen que no hi ha alternativa a aquest “deixar fer”, a aquest liberalisme econòmic i financer, però en realitat sí que n'hi ha: es pot créixer qualitativament.
15
- A banda de la teva dedicació a la natura, volem esmentar també una altra faceta, més íntima però no menys important, la de la del cultiu de l'espiritualitat a través de la meditació...
Per dur a terme el creixement qualitatiu, a la pràctica ne-cessites haver desenvolupat certes qualitats ètiques, qualitats que ens portin a comprendre que l'acumulació material no porta a la felicitat. Per actuar damunt un territori no valen els interessos egoistes sinó que és possible i s'han de crear empreses amb moti-vacions més elevades, el fonament ha d'esser una sostenibilitat ètica, un respecte per les persones i el medi. Qualsevol altra cosa no porta enlloc. - Si et poguessis dirigir a tots els ciutadans i ciutadanes de Menorca i demanar-los un granet d'arena per a contribuir a la cura del medi ambient menorquí, quin seria aquest granet d'arena?
Aquest és un punt clau. En el model economicista que ha funcionat fins ara, i que encara predomina, sempre hi ha els “messies”, que ens volen salvar la vida, no?: “compra això i seràs feliç”, “no paris de comprar, no paris de consumir”, “sempre hem de créixer, sempre hem de créixer, sempre hem de créixer...”. Són els suposats salvadors de l'economia i de la política els que ens diuen a la gent el que hem de fer, quan en realitat perquè la cosa funcioni és cada individu, cada persona, que, prenent consciència dels límits ètics i ecològics que cal posar per acabar amb aquesta absurditat, té la clau per a millorar la situació. És a partir de la conducta individual a casa nostra i en societat com anirem fent un món millor, un món més respectat. Els demanaria que s'informin, que no es deixin conduir ni cap a una banda ni cap a l'altra, que decideixin per ells mateixos.
Per a més informació consultau:
www.ime.cat
www.obsam.cat
*Les fotografies de l’entrevista són cortesia del GOB.
16
Ruta de peregrinació des del se-
gle IX, per veure el sepulcre de
l'apòstol Santiago. Sortida del
Monestir de Rocesvalles i arriba-
da a la plaça d'Obradoiro. Total:
790 Km caminant i amb bicicleta.
Arribada a Pamplona amb avió, tren o autobús des de
qualsevol part del país. De Pamplona podem anar a
Roncesvalles en taxi o autobús de línia.
Aquest viatge es pot fer de vàries
maneres: en bicicleta o caminant. En bici-
cleta serien unes 13 etapes d'uns 60 km al
dia, i caminant unes 31 etapes de 25 km
diaris.
Per poder pernoctar podem trobar vàries opcions, les
més econòmiques són albergs o hostals.
Podem trobar, tant per anar a peu com
per anar en bicicleta, informació a la se-
güent pàgina web: www.jacobeo.net. A
més, a les grans capitals podem trobar
tot el que necessitem.
Per ser un itinerari llarg, trobem etapes sense quasi
desnivells, com per exemple la regió de La Rioja, Caste-
lla, etc. I altres etapes amb grans desnivells com per
exemple Lleó i Galícia.
Guia del Camí de Santiago
17
Llocs d'interès que s'han de veure:
Colegiata de Roncesvalles,
Puente de la Reina, el pantà de
Gragera, la catedral de
Burgos, palau episcopal de
Gaudí, riu Nájera, les munta-
nyes de la Creu de Ferro
(1510 mt.) i O'Cebreiro (1396
mt.), castells, esglésies romà-
niques, etc. Finalment, podem
veure la catedral de Santiago,
on hi ha el “botafumeiro” i la
tomba de l'apòstol Santiago.
El clima del camí pot
variar. A l'hivern podem
trobar neu als punts més
alts com la Creu de Ferro
i O'Cebreiro, amb tempe-
ratures molt baixes. A
l'estiu hi fa molta calor, i
se superen els 35ºC. La
millor època per anar-hi
és a la tardor o a la prima-
vera, quan les temperatu-
res són més suaus; així i
tot, podem trobar dies plu-
josos.
Andreu Sintes Seguí
1r ESPA - Ciències Socials
18
Invitacions dels alumnes
19
de Català 1r d’ ESPA
20
Invitacions dels alumnes Català 1r d’ESPA
21
Un tribut a l‟avi
Joan Nin i Romeu
22
Instancias contra la crisis
23
Los días de la semana Originalmente, los días de la semana recibieron su
nombre de los planetas conocidos en la antigüedad que los
romanos habían otorgado a sus dioses.
Así, el primer día estaba dedicado al más cercano
cuerpo celeste: la luna, dies lunae en latín, del que derivó
lunes en español, lundi en francés y lunedi en italiano .
Pero incluso en otros idiomas se mantuvo esta
relación con nuestro satélite; así en alemán lunes es
Montag, de Mond (luna), y en inglés también hay
parecido entre Monday y Moon.
El martes toma su nombre de Marte, el dios de la
guerra, de donde también provienen en castellano palabras
como marzo.
Miércoles, jueves y viernes son los días dedicados a
Mercurio, Júpiter y Venus respectivamente, y el sexto día
estaba en principio consagrado o dedicado a Saturno, dies
saturni, de donde evolucionó, por ejemplo, el actual Saturday
en inglés.
Pero por esas vueltas y revueltas que dan
a veces las palabras, en otros idiomas y por
influencia del cristianismo, el día de Saturno
fue sustituido por sabbatum, tomado del hebreo
shabbat, descansar, de donde surgió en espa-
ñol y portugués sábado, en francés samedi y en
italiano sabato.
También la palabra domingo tiene una curiosa historia.
El séptimo día estaba al principio dedicado al sol; de ahí
Sunday, en inglés, o Sontag en alemán. Al final acabó convir-
tiéndose en el día del señor, dominus en latín, de donde no es
difícil reconocer en español domingo, en francés dimanche y
en italiano domanica.
Así que ya sabéis de dónde provienen los nombres de
los días de la semana que tantas veces decimos.
JA Bertomeu
24
Tengo la costumbre –incomprensible para la mayoría de la gente que me conoce- de levantarme unas dos horas antes de que empiece mi jornada laboral. Es decir que, si empiezo a trabajar a las siete de la mañana, mi despertador suena a las cinco. ¿Te parece incoherente? Quizá lo parezca, pero te aseguro que tiene su lógica. Al despertar-me empieza lo que yo llamo mi “ritual matutino”: voy a la cocina, me preparo un café, me ducho, saco al perro, hago la cama, recojo un poco la casa, etc. Todo esto tranquilamente, sin prisas… Casi todos los días me sobra tiempo, que empleo en tomarme otro café mientras veo las noticias de la tele, esperando a que llegue mi hora de ir a trabajar.
Cómo estresarse (innecesariamente)
en Menorca ¡Y no morir en el intento!
25
Una amistad
Cuando le vi, enseguida supe que era él, mi gran amigo. Pedro tenía un andar peculiar, no había otro como él. Nos conocimos de pequeños en la guardería y estuvimos toda la infancia juntos. Éramos insepara-bles. Un día se fue a la guerra y ya no volví a verlo. Yo no lo acompañé debido a una enfermedad. Pasaron los años y Pedro seguía sin dar señales de vida. Nadie sabía nada de aquel muchachito enclenque que se fue a luchar siendo aún un niño. Hasta que un día apareció. Más fuerte, con más barba y más corpulento. Físicamente no era el mismo, pero seguía siendo el mismo muchacho del que años atrás me despedí. Fran Gomila - 3º B
Mis amigos dicen que podría aprovechar para dormir, pero tengo miedo de llegar tarde al trabajo. No quiero empezar el día con prisas porque ello influye en mi estado de ánimo: estoy nerviosa, ansiosa, como acelerada… ¡Y todo me sale mal! Por lo tanto, cualquier día puede convertirse en algo caótico y agobiante. Hurgando en mi interior, he llegado a la conclusión de que soy demasiado responsable. Pero si a fin de cuentas aprovecho el tiempo, ¿por qué no levantarme temprano?
F.B.
26
Consultorio
sentimental Los alumnos de 3º de ESPA B son unos romanticones, no lo pueden negar. Hasta tal punto son víctimas del amor que han montado un consultorio sentimental en la clase de Lengua Castellana y éste es el resultado:
Querido consultorio: ¿Cómo puedo hacer para que la
cajera del supermercado, que tanto me gusta, caiga en mis brazos, aun sabiendo que sale con un chico al que yo conozco?
Apreciado amigo: Pues si la chica te gusta tanto como dices, inténtalo, tírate al mar; pero debes tener una cosa en mente: que el novio de ella, a quien tú dices que conoces, no sea un buen amigo tuyo, porque si ella te rechaza perderás dos amistades.
Querida asesora: Llevo diez años casada con mi
marido, pero hace seis que estoy enamorada de su hermano. Hace poco que nos estamos viendo y no sé cómo decírselo a mi marido. ¡Ay amiga, las cosas del querer! Pues yo empezaría por contarle la verdad, esperando el momento oportuno. Cuando, después de unos años, encontramos „algo‟ que nos vuelve a alegrar cada día es porque quizá ya no sentimos lo mismo por la persona con la que vivimos. El día de la boda lo hacemos “para siempre”, pero a veces no ocurre y la vida es muy corta como para desperdiciarla.
27
Querida consultora, tengo
un problema con el que quisie-ra que me aconsejases. Mi ma-rido me ha engañado y por su-puesto le he pillado, aunque sea por casualidad, ya que se dejó su Messenger abierto. Por pena y porque le quería le per-doné, pero he llegado a un pun-to en el que ya estoy cansada de sus infidelidades y me gus-taría dejarlo, pero no sé cómo hacerlo para no hacerle daño. Querida amiga: El amor duele, eso es inevitable. Yo te acon-sejaría que hablaras con él y le explicaras que ya lo sabes todo. Otra opción es que cojas una metralleta y te líes a tiros con él y con su amante, así saciarás tu necesidad… ¡Y ya no tendrás que preocuparte por sus sentimientos! :D
¿Tienes algún problema amoroso? ¿Alguna de tus dudas sentimentales necesita respuesta en el más estricto anonimato? Dirígete a los consultores sentimentales de 3º B. ¡Ellos tienen todas las respuestas!
28
El rincón de los cocinillas Los alumnos de 3º de ESPA A están hechos unos cocini-llas. No sólo disfrutan preparando manjares y degustando sus creaciones culinarias, sino que también lo hacen compartien-do con nosotros su sabiduría y por ello nos han enviado estas recetas. Para principiantes:
Bocata de tortilla Joni Ll. Polo - 3º A
Ingredientes: 1.Una barra de pan 2.Uno o dos huevos (depende del hambre) 3.Un tomate 4.Sal 5.Aceite
Utensilios
1.Un plato 2.Un tenedor 3.Una sartén 4.Un cuchillo
Preparación: 1.Cogemos los huevos, los rompemos en el plato, les pone-mos un poco de sal y los batimos bien hasta que estén bien removidos. 2.Ponemos aceite en la sartén y la ponemos al fuego; al cabo de unos minutos, cuando esté caliente, le echamos el huevo y dejamos que se haga un poco y después se gira para que se haga por los dos lados. 3.Una vez está hecha la tortilla, cogemos el cuchillo y corta-mos la barra de pan y el tomate, friegas el tomate en la barra de pan y después coges la tortilla calentita y la pones dentro. 4. ¡¡A comer!!
29
Para gourmets:
Tortitas dulces
Amalia López - 3º A
INGREDIENTES:
200gr harina
Una cucharada y media de azúcar
Dos huevos
Una pizca de sal
Levadura
Leche
ELABORACIÓN:
Cogemos un bol y tamizamos la harina, añadimos el azúcar, los huevos, la sal, la levadura y la leche.
Batimos todo bien; mientras, ponemos una sartén al fuego. Cuando esté caliente vamos echando la masa en la sartén con la ayuda de un cucharón.
Esperamos unos segundos para dar la vuelta a las tortitas con una espátula, y así sucesivamente. Se pueden rellenar de lo que más te guste. ¡Con nocilla están de muerte!
Como veis, hemos elegido dos recetas muy light, ideales para la operación bikini navideña, ¿no os parece?
¿Queréis ver más recetas de este tipo? Las iremos publicando periódicamente en
http://historiasdeundelantal.blogspot.com
30
Hi, my name is Steve Morgan and I thought I’d write a small article for your magazine to tell you something about Menorca you might not know! During the 1960’s (before some of you were born!) Menorca played host to some British Royal Air force Pilots who had been severely injured during the 2nd World War. With the help of Sir Archibald McIndoe, a leading plastic surgeon at that time, and his nurse, a group of ‘McIndoe’s Guinea Pigs’ were annual visitors to a villa in Pou Nou and regular visitors to Binibeca beach and, of course, the bar. Many of these men were severely burnt and one in particular had lost both his hands in a fire. Whilst he was here, he fell ill with the flu and a doctor prescribed medication to be taken in the form of a suppository. When the doctor returned a couple of days later he was surprised to find that the patient was no better. When asked why he hadn’t taken the medicine the patient pointed out he had no hands, and it was impossible to take the suppository. “Well”,
Rest & Recover Menorca
31
the doctor said, “Now you will find out who your best friend is!” Now lets wind the clock forward to today, and some of you may be surprised to learn that, once again, Menorca is playing an important role in the recovery of Soldiers who have been injured in the line of their duties and, of course, in particular during their tours of duty in Afghanistan. We are known as ‘Rest & Recover Menorca’ and are a group of people who aim to make a small but important contribution to the rehabilitation of the soldiers by giving them and their wives/partners/carers a well deserved break from their Regiment. We provide everything they need to enjoy Menorca to the full. From the flights, to the Villa, the hire car, even to supplying food in the kitchen, we try to provide everything.
Does it help? The feedback we get from our visitors is a resounding yes! Not only does it give them time to relax but it also gives them time to think about their future. It is proving so popular
32
that we already are fully booked for the next two sessions in May & September 2014. We have had many of our guests return to Menorca with their families and children and we have no doubt that many of them will holiday on this beautiful Island for many years to come. You can follow us on Facebook ‘Rest & Recover Menorca’ and we will keep you up to date with all our future events. As I always say, “Menorca, a small island making a big difference” Steve Morgan Castellà per estrangers 3 (Sant Lluís).
33
My Favourite day My favourite day of the week is Sunday, because it's the most relaxing day of the week. I don't get up late because I want to enjoy the day. I have a slow breakfast while I red digital newspapers. Then I do exercice for two hours: I go for a walk or I play paddle. I don't cook on Sundays. "I hate cooking this day"! I usually cook a lot of food on Saturday. After lunch I watch TV.
In the evening, I sometimes go to the cinema; and if I stay at home, I read a book or study English. Finally, I go to bed early. Montse G.
Buses The most common way of transport on the is-land is public bus. People normally use them to move from one town to another. You can pay directly to the driver. In summer there is more availability of buses to go to different beaches and it is also the cheapest way. Taxis Taxis in Menorca are expensive. Unlike buses, taxis offer a 24 hour service 365 days a year. They are at your service with just a single call. Taxis have great technology. Yellow Catamarans
These are special boat-trips around the Port of Mahon and its surroundings, designed according to the customers' wishes. They are one-off sailings for groups and the route and duration are adapted
according to the demands of each group.
Michelle Arcentales Sales Group: Proves lliures de Batxillerat
Transport in Menorca
34
Transport in Seville
Taxis They are the most expensive way of transport in the city but certainly they are the most comfortable. They are available 24 hours so they are the safest to travel at night. Taxis in Seville are white. Taxi drivers are usually very nice and they don´t drive too fast.
Buses There are many bus lines that reach all the corners of the city. They are the cheapest way to travel. They are usually quite fast if there isn´t much traffic. Sometimes they smell bad because they are normally crowded, specially in summer.
The underground This is the fastest public transport. Currently, there is only one single line in the city, but it´s very large and it stops at many important places. The tram The tram can be as fast as the underground, but its route is very short and it only operates in the city center. Bikes Nowadays there are public bikes, too. They are used by people who prefer to cycle to work, do some sport and by tourists who want to sightsee the city. There are bicycle stops in many streets so there are always bikes available. It´s the healthiest transport and it doesn‟t pollute the environment. Horse carts This transport is the most used by tourists. Carriages are next to the cathedral. They walk slowly to see the sights of Sevilla. Its use is filthy because horses leave their droppings on the street. A ride in a horse carts is a delightful experience for tourists.
Ana Quintanilla Quirós Group: Proves Lliures Batxillerat
35
Un curs més els alumnes de Castellà per Estrangers des Castell i els alumnes de 4t d‟ ESPA ens trobem un cop cada mes per fer un intercanvi lingüístic. Aprofitem aquestes reunions informals per practicar el castellà i l‟anglès de forma distesa mentre fem una bona bereneta. Voldria aprofitar per agrair a tots els alumnes la motivació i la il·lusió que hi posen per a què aquestes trobades siguin sempre un èxit! Almu Mercadal Professora d‟anglès 4t d‟ESPA
Tea time
36
Los primeros recuerdos sobre los inicios del Bridge en Menorca son relatados por nuestro miembro más antiguo de entre los juga-dores actuales: Betty Pearson. La historia de Betty comienza alrededor de 1972. En aquellos tiempos existían dos grupos de jugadores, ambos formados exclusivamente por miembros de la comunidad británica. Uno estaba basado en Cala en Porter y sus socios se reunían en el Bar Pons. Este grupo dejó de existir hace ya algunos años. El segundo estaba centrado en los alrededores de Maó y ha sido el que ha sobrevivido y ha ido evolucionando hasta convertirse en el grupo de jugadores de carácter multinacional que constituye el actual Menorca Club de Bridge. El Bridge es un juego que no tiene barreras de lenguaje. Como juego social está en perfecta disposición para actuar como un vehículo capaz de unir a gentes provenientes de diferentes nacionalidades, algo que me proporciona alegría y gran satisfacción. El Club continúa su permanente desarrollo y está ahora firmemente establecido en la comunidad local. Ayudado por un programa de clases ofrecidas gratuitamente durante los últimos años, nuevos y más jóvenes miembros menorquines se han adherido. Ellos nos han aportado un nuevo aliento y ahora participan activamente en la gestión cotidiana del Club. Su futuro está en buenas manos. El Club ha contemplado muchos cambios desde sus orígenes con muchos y exóticos emplazamientos para jugar, entre los que se incluyen (no necesariamente en orden histórico): El Hotel del Almirante, el Restaurante El Maison de Torre, l’Ateneu de Maó, el Piano Bar, el Hotel Hamilton, el Hippodrome (cariñosamente
Jugar a Bridge en Menorca
Una pincelada histórica En cariñosa memoria de mi esposa Rita Johannessen
(1949-2013)
Parte I
37
recordado por su plaga de recalcitrantes moscas), el Restaurante Italiano y el Restaurante El Picadero. En los primeros tiempos, nuestro Club era recibido por estos lares sin compensación mone-taria, con la esperanza de que las consumiciones reforzarían el servicio del bar. La comprensión posterior de que el buen bridge es inversamente proporcional al consumo de alcohol, pudo haber contribuido al gran número de locales de juego utilizados. Nuestra sede actual (y a juicio de todos, de lejos, la mejor) se encuentra ubicada entre las magníficas instalaciones del Hotel Port Mahón, con quien el Club tiene una excelente relación. ¡Ojalá que siga! Peter Barlow Castellà per estrangers 3 (Sant Lluís).
38
Comissió ambiental
La distribució alimentària
Des de fa diversos anys els nostres hàbits alimentaris i de consum han patit una gran transformació. L‟aparició de grans supermercats i grans distribuïdores de tots els àmbits han fet que precisament aquestes cadenes controlin més de la meitat de la distribució dels aliments que consumim a l‟Estat Espanyol, amb un 55% de la quota de mercat; entre elles hi ha Carrefour, Mercadona, Eroski, Alcampo i El Corte Inglés i dues grans distribuïdores com Euromadi i IFA. Així doncs, podem arribar a la conclusió que només set grans empreses són les que ens diuen què hem de consumir i beure, perquè també són les que controlen el 75% dels aliments del territori nacional; per això els consumidors cada vegada tenen menys portes obertes a l‟hora de triar la seva alimentació i, per tant, els petits productors menys opcions per arribar al consumidor. Això és el que anomenem “efecte embut”: Milions de consumidors per un costat i milers de petits productors per l‟altre, i només unes poques empreses controlen la cadena de distribució dels aliments i, a més, cada cop es fan més rics i dia rere dia obliguen a tancar a molts petits comerços que no poden competir amb elles. Quan obren un supermercat sembla que donen molt de treball a la gent d‟aquell lloc, però per un lloc de feina que donen, en destrueixen un i mig, ja que, com hem dit, fan tancar moltes petites empreses. A més, aquestes grans superfícies porten la majoria de productes de llocs molt llunyans, com ara el Brasil, Califòrnia, Austràlia, Malàisia, Tailàndia... perquè els resulta més econò-mic que comprar-los al nostre Estat o a la nostra comunitat, ja que no tenen en compte que aquí també es cultiven. En conseqüència, els aliments recorren milers de quilòmetres en diferents transports que provoquen contaminació de gasos al nostre planeta.
39
Comissió ambiental Aquest model de distribució comercial moderna té conseqüències molt negatives pels treballadors que han de patir una estricta organització laboral per realitzar tasques rudimentàries en les quals tenen poca autonomia de decisió. Això els provoca estrès, malalties de l‟esquena... Les empreses grans també tenen la pràctica de distribuir productes de comerç just, ecològics i d‟altres per tal de netejar la seva imatge de cara a la societat. El màrqueting d‟aquestes empreses també està molt ben estudiat perquè quan vagis a com-prar t‟emportis més coses de les que necessites. Tots els productes de pri-mera necessitat són al fons del super-mercat, com passa amb el pa, el peix, la carn i altres productes bàsics. Així aconsegueixen que hagis de veure tots els productes que tenen. També juguen amb la il·luminació, ja que empren colors naturals pel peix, els iogurts o la carn, perquè semblin més frescs, els colors ocres o marrons per a pans i pastisseria, per a què els aliments semblin més dauradets, i els colors brillants a les perfumeries, per ressaltar els colors vius dels productes. A més a més, les grans marques que tots coneixem, com Danone, Coca-Cola i d‟altres, si volen tenir un lloc privilegiat a l‟expositor, han de pagar un 20% sobre aquests productes per tal que estiguin a la vista en comptes dels altres, que posen a llocs baixos o bé molt elevats per tal que ens costi de veure‟ls. En definitiva, arribarà un moment en què tots haurem de “passar pel tub”, ja que si no hi posem remei ens vendran l‟aliment que ells vulguin al preu que ells vulguin.
Estudiant de C. Naturals
de 3r ESPA
40
Bon Nadal a tots i venturós 2014!
Recordeu que dijous dia 19 tindrem
una fabulosa i espectacular
“festa-taller” de Nadal!
