COLLARETS DE LLUM

Collarets de llumquan la tarda fina;si el rostoll s'adormtot és de joguina

Un estel petitobre l'ull i parla:--¿On serà l'amorque no puc trobar-la?

--On serà l'amor?--fa la Lluna bruna.L'he cercat pertot,que n'estic dejuna.

I l'amor ocultentre sataliesriu que riu contentde ses traïdories.

Collarets de llumquan la tarda fina;si el rostoll s’adormtot és de joguina.

Prou l'estel petiti la Lluna claracercaran l'amormés i més encara.

Se'n riuran els campsi les ribes puresi els pollancs i el riui el pla i les altures.

Se'n riuran els grillsi els ocells cantairesi el vent remorósi els follets rondaires.

I ell, entaforatentre satalies,contarà a la nitnoves traïdories.

Collarets de llumquan la tarda fina;si el rostoll s'adormtot és de joguina.

Miquel Martí i Pol Porto la tarda recolzada al braç